|
Samuel ungeix rei Saül
10
1 Llavors Samuel va agafar l'ampolleta de l'oli i el vessà sobre el cap de Saül. Després el va besar i li digué:
--¿No és veritat que el Senyor t'ha ungit com a sobirà del seu poble?
2 Avui mateix, així que te n'hauràs anat del meu costat, trobaràs dos homes prop del sepulcre de Raquel, en el terme de Benjamí, a Selsah, que et diran: "Les someres que havies anat a buscar, ja les han trobades. Ara el teu pare ja no es preocupa de les someres, sinó que passa ànsia per vosaltres i pensa què pot fer pel seu fill."
3 Tu continua endavant fins que arribis a l'alzina de Tabor; allà trobaràs tres homes que pugen cap a Déu, a Betel. L'un portarà tres cabrits; un altre, tres pans, i l'altre, un bot de vi.
4 Et saludaran, et donaran dos pans, i tu els acceptaràs.
5 Després arribaràs a Guibà de Déu, on hi ha una guarnició de filisteus. Entrant a la població, et trobaràs amb un grup de profetes que baixen del turó sagrat, precedits d'arpes, timbals, flautes i cítares, i en ple deliri profètic.
6 Llavors l'esperit del Senyor s'apoderarà també de tu i faràs com aquells profetes. Des d'aquell moment et convertiràs en un altre home.
7 Quan s'hauran realitzat aquests signes, ja pots fer allò que et calgui, perquè Déu serà amb tu.
8 Després avança't i baixa a Guilgal, que jo també baixaré a trobar-te per oferir holocaustos i sacrificis de comunió. Espera-m'hi set dies, fins que et vingui a trobar i et comuniqui què has de fer.
9 Així que Saül es girà per separar-se de Samuel, Déu el va convertir en un altre home. I tots aquells signes es van realitzar aquell mateix dia.
10 Quan arribava a Guibà, sortiren a trobar-lo una colla de profetes. L'esperit de Déu es va apoderar d'ell, i es posà a delirar com els profetes, entremig d'ells.
11 Tots els qui el coneixien de sempre i el veien ara delirant amb els profetes, es deien l'un a l'altre:
--Què li ha passat, al fill de Quix? ¿També Saül figura entre els profetes?
12 Un home d'aquell lloc va replicar:
--I qui és el pare d'aquests profetes?
D'aquí ve el proverbi que diu: «¿També Saül figura entre els profetes?»
13 Quan acabà de delirar com els profetes, Saül va arribar a dalt del turó sagrat.
14 Després el seu oncle digué a Saül i al mosso:
--On heu anat?
Saül respongué:
--A buscar les someres. Quan hem vist que no apareixien, hem anat a trobar Samuel.
15 L'oncle li va dir:
--Explica'm què us ha dit Samuel.
16 Saül li va respondre:
--Ens ha assegurat que les someres ja havien estat trobades.
Però no li va parlar per res del que Samuel li havia dit a propòsit de la reialesa.
Saül és designat rei per la sort
17 Samuel va convocar el poble prop del Senyor, a Mispà,
18 i digué als israelites:
--Això diu el Senyor, Déu d'Israel: "Sóc jo qui va treure Israel d'Egipte i qui us alliberà del poder dels egipcis i de tots els reialmes que us oprimien."
19 Però avui vosaltres heu rebutjat el vostre Déu, que us havia salvat de totes les desgràcies i perills, i li heu dit: "No, no! Dóna'ns un rei." Ara, doncs, presenteu-vos davant el Senyor per tribus i famílies.
20 Samuel va fer acostar totes les tribus d'Israel, i la sort recaigué en la tribu de Benjamí.
21 Va fer acostar per famílies la tribu de Benjamí, i la sort va recaure en la família de Matrí. Finalment, la sort recaigué en Saül, fill de Quix. El van buscar però no el trobaven.
22 Consultaren novament el Senyor:
--¿Ha vingut aquí algú més?
El Senyor va respondre:
--Està amagat entre els bagatges.
23 Van córrer a treure'l d'allí i ell es presentà enmig del poble. Els altres li arribaven a les espatlles: era més alt que tots.
24 Samuel va dir a tot el poble:
--¿Heu vist a qui ha escollit el Senyor? En tot el poble no n'hi ha cap com ell.
Llavors tot el poble es posà a aclamar-lo dient:
--Visca el rei!
25 Samuel va promulgar davant el poble els drets de la monarquia i els deixà escrits en un document, que va dipositar davant el Senyor.
Després Samuel va acomiadar tot el poble, i cadascú se'n tornà a casa seva.
Institució de la reialesa a Guilgal
26 També Saül se'n tornà a casa seva, a Guibà, acompanyat dels valents a qui Déu havia tocat el cor.
27 En canvi, uns malcontents deien:
--De què ens podrà salvar, aquest?
El menyspreaven i no li van oferir cap present. Però ell va callar.
|
