|
Els discursos d'Elihú (32-37)
32
1 Elifaz, Bildad i Sofar ja no replicaren més a Job en veure que es tenia per just.
2 Però Elihú, fill de Baraquel, el buzita, de la família de Ram, es va enfurismar contra Job perquè pretenia ser més just que Déu.
3 També es va enfurismar contra els tres amics perquè no havien sabut respondre a Job i, malgrat això, l'havien acusat d'impiu.
4 Elihú havia guardat silenci mentre Job i els altres parlaven, perquè ells eren homes de més edat.
5 Però quan veié que els tres amics de Job ja no sabien què respondre, es va indignar.
Primer discurs d'Elihú
6 Elihú, fill de Baraquel, el buzita, va prendre la paraula i digué:
Els arguments d'un jove
Jo sóc jove i vosaltres ja sou vells;
per això he dubtat i he tingut por
d'exposar les meves reflexions.
7 Jo em creia que parlaria l'edat
i que els molts anys mostrarien saviesa.
8 Però el que fa intel·ligent l'home
és l'alè, el buf del Totpoderós.
9 Ni l'edat garanteix la saviesa
ni la vellesa fa entendre el que és just.
10 Per això dic: «Escolteu-me,
també jo vull exposar les meves reflexions.»
11 Jo estava atent a les vostres paraules,
escoltava els vostres arguments,
el raonament que anàveu exposant.
12 He sondejat els vostres parers,
però no heu aportat cap prova contra Job,
no li heu donat cap resposta.
13 No digueu com a últim recurs:
«El pot refutar Déu, però no un home!»
14 Les paraules de Job, a mi no m'afecten,
no l'impugnaré pas amb les vostres raons.
15 Aquests tres estan acabats, no poden contestar,
ja no els queden més paraules.
16 ¿M'hauré de quedar esperant, ja que ells no parlen,
ja que no tenen més respostes?
17 Contestaré! Jo també vull dir-hi la meva,
vull exposar les meves reflexions.
18 Estic ple de paraules
i l'esperit em bull dintre meu:
19 sembla vi fermentat, sense sortida,
en bots nous a punt de rebentar.
20 Deixeu-me parlar i m'esbravaré,
obriré els llavis per respondre.
21 No prendré partit a favor de ningú,
em guardaré prou d'adular els homes;
22 no és aquest el meu estil,
i el Creador tot seguit m'esventaria.
|
