|
Els metges i la malaltia
38
1 Honora el metge pels serveis que fa,
que també a ell l'ha creat el Senyor.
2 L'art de guarir li prové de l'Altíssim,
és un regal que rep de part del rei.
3 El metge pot estar orgullós de la seva ciència:
també els poderosos l'admiren.
4 El Senyor ha fet néixer de la terra les plantes medicinals,
i l'home de seny no les menysprea.
5 ¿No hem de reconèixer aquesta força medicinal
recordant que, per un tronc, l'aigua del desert es tornà dolça?
6 És el Senyor qui ha donat aquesta ciència als homes,
perquè el glorifiquin per les seves meravelles:
7 amb les plantes el metge guareix i treu el dolor,
8 i amb elles el farmacèutic prepara els remeis.
I així les obres de Déu no coneixen el final,
i arreu de la terra, d'ell ve la salut.
9 Fill meu, si estàs malalt no et desanimis;
prega al Senyor i ell et curarà.
10 Allunya't de les teves faltes, actua correctament
i purifica el teu cor de tot pecat.
11 Ofereix a Déu encens i un memorial de flor de farina;
fes ofrenes generoses com si ja no existissis,
12 i després deixa fer al metge, que també a ell l'ha creat el Senyor,
i que no es mogui del teu costat, perquè ara el necessites.
13 Hi ha moments en què la teva guarició és a les seves mans:
14 també ell prega al Senyor
que li concedeixi d'alleujar el sofriment
i d'obtenir la guarició que ha de preservar la seva vida.
15 El qui peca davant el seu creador,
que hagi de caure en mans de metges!
El dol pels difunts
16 Fill meu, si algú es mor, no t'estiguis de plorar,
comença el dol i desfoga el teu dolor.
Dóna-li sepultura segons la seva voluntat
i ocupa't de la seva tomba.
17 Plora amargament, plany-lo a llàgrima viva,
observa el dol que li escau,
un o dos dies més per evitar murmuracions,
i després consola't de la teva tristesa,
18 perquè la tristesa porta a la mort
i la pena del cor consumeix les forces.
19 En la calamitat es prolonga la pena,
i tothom maleeix una vida insuportable.
20 No t'abandonis a la tristesa;
aparta-la pensant que tot s'acaba.
21 No oblidis que la mort no té retorn,
que al difunt no li seràs de cap profit, i que a tu et faries mal.
22 Recorda que la seva sort també serà la teva:
«Ahir per a mi, avui per a tu.»
23 Quan un difunt reposa, deixa que també reposi el seu record;
consola-te'n, un cop ha exhalat l'esperit.
Treball manual i estudi de la Llei (38,24-39,35)
Els inconvenients de les feines manuals
24 Un estudiós de la Llei necessita temps lliure
per a adquirir la saviesa.
Qui no té gaires ocupacions arribarà a ser savi.
25 ¿Com podrà arribar a savi el qui ha d'agafar l'arada,
el qui només pot gloriar-se de fer anar l'agullada,
de menar els bous, d'acompanyar-los quan treballen,
i no parla de res més que de vedells?
26 S'ha de preocupar d'obrir solcs
i es passa la nit donant menjar a les vedelles.
27 El mateix passa a tots els obrers i als artesans
que han de treballar nit i dia,
i als qui graven les efígies dels segells
i posen tota la seva traça a variar-ne el dibuix;
fixen tota l'atenció a copiar bé el model
i es passen les nits acabant la feina.
28 Semblantment el ferrer, que seu vora l'enclusa
i va examinant les peces de ferro;
l'ardor del foc li fon les carns
i no para de lluitar contra la calor de la fornal.
El retruny del mall li eixorda les orelles,
i els seus ulls estan fits en l'objecte que ha de reproduir.
Està preocupat per perfeccionar la seva obra
i passa les nits per embellir-la fins a la perfecció.
29 Igualment el terrisser, assegut en el seu taller
i fent girar el torn amb els peus;
sempre està neguitós per la seva obra
i ha d'anar comptant totes les peces.
30 Amb les mans modela l'argila
i, quan és dura, amb els peus estova la massa;
després ha de fixar-se a estendre el vernís perfectament
i es passa la nit netejant el forn.
31 Tots aquests es refien de les seves mans
i cada un és expert en el seu ofici.
32 Sense ells no es construiria cap ciutat
ni s'hi podria habitar ni circular-hi.
Però no els van a buscar per al consell municipal
33 ni en l'assemblea ocupen els llocs d'honor.
No són cridats per a fer de jutge
ni comprenen les disposicions del dret.
No són capaços d'educar ni de jutjar
ni saben compondre proverbis.
34 Però fan que es mantinguin les obres creades eternament,
i la seva pregària té per objecte les coses de l'ofici.
Elogi del qui estudia la Llei de Déu
És ben diferent el qui s'aplica amb tota l'ànima
a meditar la Llei de l'Altíssim,
|
