1 Els impius van errats quan es diuen:

«Que n'és, de curta i trista, la vida! No hi ha res a fer quan l'home s'acaba. No se sap de ningú que hagi tornat de la mort. 2 Hem nascut per atzar i, quan arribi el final, serà com si no haguéssim existit. El nostre alè no és més que fum, i el pensament, una espurna del cor que batega. 3 Quan l'espurna s'apaga, el nostre cos es torna cendra i l'esperit s'esvaeix com l'aire inconsistent. 4 Amb el temps, ningú no recordarà el nostre nom, tothom haurà oblidat les nostres obres. La vida passa com un núvol, sense deixar rastre; es fon com la boira que un raig de sol esquinça i desfà amb la seva escalfor. 5 El temps que vivim és el pas d'una ombra; la nostra fi no es pot ajornar. Ja és fixada, i no podem tornar enrere.

6 »Som-hi, doncs! Aprofitem-nos dels béns que tenim; fruïm del món amb passió com qui frueix de la joventut! 7 No estalviem els vins millors ni els perfums més fins. Collim les flors, ara que és primavera. 8 Coronem-nos de roses abans no es marceixin. 9 Omplim tots els prats amb les nostres orgies. Escampem arreu els senyals de la nostra disbauxa. Aquest és el nostre destí, és això el que ens ha tocat. 10 Oprimim el pobre, per just que sigui; no planyem les viudes ni respectem els cabells blancs de l'ancià. 11 Just, per a nosaltres, ho és qui té la força té la raó. La feblesa no porta enlloc.

12 »Posem paranys al just; ens fa nosa i prou. Està contra tot el que fem, ens retreu que faltem a la Llei, ens tira en cara les nostres accions com si fossin contràries a l'educació que vam rebre. 13 Es gloria de conèixer Déu i s'anomena fill del Senyor. 14 És una acusació viva de les nostres idees. Només de veure'l, ja ens afeixuga. 15 I és que la seva vida no s'assembla gens a la dels altres: ell camina per sendes estranyes. 16 Ens mira com moneda falsa, s'allunya dels nostres camins com de la pesta. Declara que a la fi seran feliços els justos i presumeix de tenir Déu per pare. 17 Vegem si és veritat això que diu, comprovem quina serà la seva fi. 18 Si el just és fill de Déu, Déu es posarà a favor d'ell i l'alliberarà dels seus adversaris. 19 Ultratgem-lo i turmentem-lo sense miraments per veure si es manté serè; comprovem si suporta els mals. 20 Condemnem-lo a una mort ignominiosa, perquè, a jutjar pel que diu, Déu intervindrà a favor d'ell.»

21 Així pensen ells, però van errats; la pròpia malícia els encega. 22 No coneixen els designis secrets de Déu; no esperen la recompensa d'una vida santa; menyspreen el premi reservat a una conducta irreprotxable. 23 Déu ha creat l'home perquè sigui incorruptible, l'ha fet imatge d'allò que és ell mateix. 24 Però la mort ha entrat al món per la malícia del diable, i els seus partidaris l'han de sofrir.