|
Com és, Senyor, que et quedes lluny?
10 (9 B)
Làmed
1 Com és, Senyor, que et quedes lluny,
que t'amagues en els moments de la desgràcia?
2 Amb insolència, l'impiu persegueix els dissortats,
i cauen en les intrigues que ell trama.
3 S'enorgulleix de les seves ambicions;
àvid de diners, menysprea el Senyor.
4 Altiu i sense escrúpols, exclama:
«Déu no compta per a res.»
Això és el que pensa.
5 Sempre prospera en tot el que emprèn.
Per a ell són massa lluny els teus judicis,
es riu de tots els seus rivals.
6 Pensa en el seu cor: «No cauré mai;
per anys que passin, no veuré desgràcies.»
Pe
7 Té la boca plena de malediccions,
d'enganys i violència;
amaga sota la llengua conjurs i maleficis.
8 Es posa a l'aguait a l'entrada del poble
per assassinar d'amagat l'innocent.
Ain
Els seus ulls espien l'indefens,
9 sotja d'amagat, com un lleó entre els matolls,
a punt per a endur-se el dissortat;
el captura, i amb el llaç l'arrossega;
10 s'ajup, s'aclofa fins a terra,
cau l'indefens a les seves urpes.
11 Pensa en el seu cor: «Déu se n'oblida,
aparta els ulls, no veu mai res.»
Cof
12 Alça't, Senyor, aixeca la mà, Déu meu,
no t'oblidis de l'indefens!
13 Per què l'impiu menysprea Déu
i pensa en el seu cor: «Ell no passa comptes»?
Reix
14 Prou que ho veus, tot això,
tu que esguardes penes i sofrences
i les reculls a les teves mans:
a tu s'abandona l'indefens,
tu ets l'ajuda dels orfes.
Xin
15 Desarma, Senyor, l'impiu i el dolent,
demana'ls comptes de la seva impietat,
i no en quedarà ni rastre.
16 El Senyor és rei per sempre més.
En el seu país, els pagans desapareixen.
Tau
17 Acull, Senyor, el desig dels desvalguts;
enforteix el seu cor, escolta'ls:
18 fes justícia al desvalgut i a l'orfe,
que no els torni a oprimir l'home que és terra.
|
