1 Pau, cridat per voler de Déu a ser apòstol de Jesucrist, i el germà Sòstenes, 2 a l'església de Déu que és a Corint, als santificats en Jesucrist, cridats a ser sants; a vosaltres que esteu units amb tots els qui pertot arreu invoquen el nom de nostre Senyor Jesucrist, Senyor d'ells i nostre. 3 Us desitgem la gràcia i la pau de part de Déu, el nostre Pare, i de Jesucrist, el Senyor.

4 Sempre dono gràcies al meu Déu per vosaltres, pensant en la gràcia que ell us ha concedit en Jesucrist, 5 en qui heu rebut tota mena de riqueses, tant de paraula com de coneixement. 6 I és que el testimoni de Crist s'ha refermat tant entre vosaltres, 7 que no us manca cap mena de do, mentre espereu que ell es manifesti. 8 Déu també us mantindrà ferms fins a la fi, perquè el dia que vindrà nostre Senyor Jesucrist sigueu trobats irreprensibles. 9 Déu és fidel, i és ell qui us ha cridat a viure en comunió amb el seu Fill Jesucrist, Senyor nostre.

10 Germans, en nom de nostre Senyor Jesucrist, us demano que aneu tots d'acord i que no hi hagi divisions entre vosaltres, sinó que estigueu ben units en un sol pensament i en un sol parer. 11 Perquè la gent de Cloe m'han fet saber, germans meus, que hi ha desavinences entre vosaltres. 12 Vull dir que uns afirmen: «Jo sóc de Pau»; altres: «Doncs jo, d'Apol·ló»; altres: «Jo, de Cefes»; altres: «Jo, de Crist.» 13 ¿És que el Crist està dividit? ¿És Pau qui ha estat crucificat per vosaltres? O heu estat batejats en nom de Pau? 14 Dono gràcies a Déu de no haver-ne batejat cap de vosaltres, fora de Crisp i Gaius; 15 així ningú no pot dir que heu estat batejats en el meu nom. 16 Per cert, també vaig batejar els de la casa d'Estèfanes, però no recordo haver batejat ningú més. 17 Crist no em va enviar a batejar, sinó a anunciar l'evangeli, però sense recórrer a un llenguatge de savis, perquè la creu de Crist no perdi la seva força.

18 Els qui van a la perdició tenen per un absurd la doctrina de la creu; però per a nosaltres, els qui ens salvem, és poder de Déu. 19 Diu l'Escriptura: Destruiré la saviesa dels savis i anul·laré la intel·ligència dels intel·ligents. 20 On són els savis d'aquest món? On són els mestres de la Llei? On són els qui saben discutir? Déu ha convertit en absurda la saviesa d'aquest món! 21 El món comptava amb la saviesa de Déu, però malgrat aquella saviesa no va arribar a reconèixer-lo; per això Déu ha volgut salvar els creients per aquest absurd que prediquem. 22 Els jueus demanen prodigis, i els grecs cerquen saviesa, 23 però nosaltres prediquem un Messies crucificat, que és un escàndol per als jueus i, per als grecs, un absurd. 24 Però és poder i saviesa de Déu per a tots els qui són cridats, tant jueus com grecs. 25 Perquè allò que sembla absurd en l'obra de Déu és més savi que la saviesa dels homes, i allò que sembla feble en l'obra de Déu és més fort que no pas els homes.

26 Germans, fixeu-vos qui sou els qui heu rebut la crida: no n'hi ha gaires de savis a la manera d'aquest món ni gaires d'influents o de bona família. 27 Ben al contrari, Déu, per confondre els savis, ha escollit els qui el món té per ignorants; per confondre els forts, ha escollit els qui són febles als ulls del món. 28 Déu ha escollit gent que no compta, els qui el món menysprea; ha escollit els qui no són res per anul·lar els qui són alguna cosa. 29 Així ningú no es pot gloriar davant de Déu. 30 És gràcies a ell que vosaltres esteu units a Jesucrist, ja que Déu ha fet d'ell la nostra saviesa, la nostra justícia, la nostra santificació i la nostra redempció, 31 perquè, tal com diu l'Escriptura, si algú es gloria, que es gloriï en el Senyor.

1 Per això, germans, quan vaig venir a vosaltres us vaig anunciar el designi de Déu sense cap ostentació d'eloqüència o de saviesa. 2 Mentre era enmig vostre, vaig decidir de no conèixer res més que Jesucrist, i encara crucificat. 3 Havia vingut a trobar-vos feble, temorós i tremolós. 4 Quan us parlava i us predicava, no ho feia amb el llenguatge persuasiu propi de la saviesa humana, sinó amb el poder convincent de l'Esperit, 5 perquè la vostra fe no es fonamentés en la saviesa dels homes, sinó en el poder de Déu.

6 De fet, als qui són adults en la fe, sí que els ensenyem una saviesa, però una saviesa que no és d'aquest món ni dels qui el dominen, que han de ser destituïts, 7 sinó la saviesa de Déu, amagada en el seu designi: des d'abans dels temps ell l'havia destinada a ser la nostra glòria. 8 Cap dels qui dominen aquest món no l'havia coneguda, perquè, si l'haguessin coneguda, no haurien crucificat el Senyor de la glòria. 9 Però, tal com diu l'Escriptura: Cap ull no ha vist mai, ni cap orella ha sentit, ni el cor de l'home somia allò que Déu té preparat per als qui l'estimen. 10 A nosaltres, però, Déu ens ho ha revelat per mitjà de l'Esperit, ja que l'Esperit tot ho penetra, fins el més profund de Déu. 11 ¿Qui coneix allò que hi ha en l'home, fora del seu propi esperit? Igualment, ningú no coneix allò que hi ha en Déu fora de l'Esperit de Déu. 12 I nosaltres no hem rebut l'esperit del món, sinó l'Esperit que ve de Déu, perquè coneguem els dons que Déu ens ha concedit. 13 I no parlem d'aquests dons amb un llenguatge après de la saviesa humana, sinó amb el que hem après de l'Esperit, ja que expressem les coses espirituals amb termes espirituals. 14 L'home que es guia per ell mateix no admet res que vingui de l'Esperit de Déu; li sembla absurd. No és capaç de comprendre-ho, perquè això només es pot jutjar espiritualment. 15 En canvi, el qui es deixa guiar per l'Esperit pot jutjar-ho tot, mentre que a ell no el jutja ningú. 16 En efecte, qui pot conèixer el pensament del Senyor, que pugui instruir-lo? Nosaltres, però, tenim el pensament de Crist.

1 Jo, germans, no us vaig poder parlar com a homes que es deixen guiar per l'Esperit, sinó com a homes que es guien per ells mateixos, encara infants en Crist. 2 Us vaig donar llet, i no menjar sòlid, perquè no l'hauríeu pogut assimilar. De fet, ara tampoc no podeu fer-ho, 3 perquè encara viviu de manera terrenal. Les vostres gelosies i desavinences, què són sinó comportar-se de manera terrenal i massa humana? 4 Quan uns afirmen: «Jo sóc de Pau», i els altres: «Jo sóc d'Apol·ló», ¿no vol dir això que viviu de manera purament humana? 5 Què és Apol·ló? Què és Pau? Només són uns servidors que us han encaminat a creure, cada un segons allò que ha rebut del Senyor. 6 Jo vaig plantar, Apol·ló va regar, però és Déu qui feia créixer. 7 Per això no són res ni el qui planta ni el qui rega; només compta Déu, que fa créixer. 8 El qui planta i el qui rega en fan un de sol, i cada un rebrà la seva recompensa d'acord amb el seu treball. 9 Nosaltres som col·laboradors de Déu, i vosaltres sou el seu conreu, l'edifici que ell construeix.

10 Jo, com a bon arquitecte, amb la gràcia que Déu m'ha donat, he posat el fonament, i uns altres hi construeixen al damunt. Però que cadascú miri bé com construeix! 11 De fonament, ningú no en pot posar cap altre fora del que està posat, que és Jesucrist. 12 Sobre aquest fonament es pot construir amb or, amb plata, amb pedres precioses, o bé amb fusta, amb herba seca o amb palla, 13 i ja es veurà què val l'obra de cadascú: el dia del judici la posarà en evidència, perquè es manifestarà acompanyat de foc, i el foc comprovarà el valor de cada obra. 14 Si l'obra resisteix, el qui l'ha construïda en rebrà la recompensa, 15 mentre que, si crema, en sofrirà la pèrdua, tot i que ell se salvarà, però com qui s'escapa just del foc.

16 ¿No sabeu que sou temple de Déu i que l'Esperit de Déu habita en vosaltres? 17 Si algú destrueix el temple de Déu, Déu el destruirà a ell, perquè el temple de Déu és sagrat, i aquest temple sou vosaltres.

18 Que ningú no s'enganyi a si mateix! Si entre vosaltres algú es té per savi en les coses d'aquest món, que es faci ignorant, per tal d'arribar a ser realment savi. 19 Perquè, als ulls de Déu, la saviesa d'aquest món és un absurd, tal com diu l'Escriptura: Atrapa els savis en la seva pròpia astúcia. 20 I també: El Senyor coneix els pensaments dels savis, i sap que són buits. 21 Per tant, que ningú no es gloriï dels qui són homes i prou! Tot és vostre: 22 Pau, Apol·ló, Cefes, el món, la vida i la mort, el present i el futur. Tot és vostre, 23 però vosaltres sou de Crist, i Crist és de Déu.

1 Així, doncs, tothom ens ha de considerar com a servidors de Crist i administradors dels designis de Déu. 2 Ara bé, dels administradors, l'únic que n'esperem és que siguin fidels. 3 Quant a mi, m'importa ben poc que em judiqueu vosaltres o un tribunal humà. Ni tan sols jo no em judico. 4 La meva consciència no m'acusa de res, però això no vol pas dir que jo sigui irreprensible. El qui m'ha de judicar és el Senyor. 5 Per tant, no judiqueu abans d'hora. Espereu que vingui el Senyor: ell farà llum sobre allò que s'amaga en les tenebres i posarà en evidència les intencions dels cors. Llavors l'elogi que es mereix cadascú vindrà de Déu.

6 Germans, fins ara he parlat de mi i d'Apol·ló esperant que us quedi clar sobre nosaltres dos aquell proverbi que diu: «Només val el que està escrit.» En conseqüència, que ningú no s'enorgulleixi posant-se a favor de l'un i en contra de l'altre. 7 Què us fa pensar que sou superiors als altres? Què teniu que no hàgiu rebut? I si ho heu rebut, per què us en glorieu com si ho tinguéssiu de vosaltres mateixos? 8 Ja esteu satisfets! Ja sou rics! Us sentiu reis sense necessitat de nosaltres! I tant de bo ho fóssiu, que també nosaltres compartiríem la vostra reialesa. 9 Em sembla que a nosaltres, els apòstols, Déu ens ha col·locat els últims, com uns condemnats a mort: ens hem convertit en un espectacle per a tot l'univers, àngels i homes. 10 Nosaltres, per Crist, hem perdut el seny; vosaltres, en canvi, sou assenyats gràcies a Crist. Nosaltres som febles; vosaltres, forts. Vosaltres sou honorats; nosaltres, menyspreats. 11 Fins al moment present patim fam i set, anem mal vestits, som maltractats, vivim errant d'un lloc a l'altre, 12 ens fatiguem treballant amb les pròpies mans. Si ens insulten, beneïm; si ens persegueixen, ho suportem; 13 si ens calumnien, responem amb dolcesa. Hem acabat essent les deixalles del món, la desferra dels homes.

14 No us escric tot això per avergonyir-vos; més aviat us vull instruir com a fills meus estimats. 15 De fet, encara que tinguéssiu deu mil guies en Crist, no teniu molts pares, perquè sóc jo qui, en anunciar-vos l'evangeli, us vaig engendrar en Jesucrist. 16 Us prego, doncs, que sigueu imitadors meus. 17 Per això us he enviat Timoteu, fill meu estimat i fidel en el Senyor. Ell us recordarà els meus principis de conducta en Crist, tal com jo els ensenyo pertot arreu, en cada església. 18 Alguns s'han enorgullit pensant que no tornaré a visitar-vos. 19 Però, si Déu vol, tornaré ben aviat i aleshores sabré què valen aquests orgullosos no pel que diuen, sinó pel que poden fer: 20 el Regne de Déu no consisteix en paraules, sinó en poder. 21 Què preferiu: que vingui amb el bastó a la mà, o bé amb amor i esperit de dolcesa?

1 Se sent a dir pertot arreu que entre vosaltres hi ha un cas de relació il·legítima, tan greu que no es dóna ni entre els pagans. Em refereixo a un que conviu amb la seva madrastra. 2 I en comptes de tenir-ne pena i excloure de la comunitat l'home que es comporta així, vosaltres n'esteu tan satisfets! 3 Doncs jo, que em trobo corporalment absent, però present en esperit, ja he decidit, com si em trobés enmig vostre, què cal fer amb un home així: 4 amb el poder de Jesús, nostre Senyor, reunim-nos vosaltres i jo, que hi seré en esperit, i en nom de Jesús, Senyor nostre, 5 posem aquest home en mans de Satanàs, perquè el seu cos sigui castigat; així se salvarà el seu esperit el dia del Senyor.

6 No és bo que estigueu tan satisfets de vosaltres mateixos! ¿No sabeu que una mica de llevat fa pujar tota la pasta? 7 Netegeu-vos bé del llevat vell i sigueu una pasta nova, vosaltres que no teniu llevat. Perquè Crist, el nostre anyell pasqual, ha estat immolat. 8 Per això, celebrem la Pasqua, vivint no amb el vell llevat de la dolenteria i la malícia, sinó amb els pans sense llevat de la sinceritat i la veritat.

9 En la carta que us vaig escriure us advertia que no tinguéssiu tractes amb els qui porten una vida immoral; 10 però no em volia referir a tots els immorals, usurers, lladres o idòlatres d'aquest món, ja que aleshores us caldria sortir fora del món. 11 Volia dir que no heu de tenir tractes amb els qui duen el nom de germans però són immorals, usurers, idòlatres, calumniadors, embriacs o lladres. Amb gent d'aquesta mena no heu de compartir ni tan sols la taula! 12 Per què haig de judicar els de fora? ¿No són els de dins, els qui vosaltres heu de judicar? 13 Als de fora, ja els judicarà Déu. Extirpeu el malvat d'enmig vostre.

1 Com és possible que entre vosaltres hi hagi algú que, quan té un plet contra un altre, gosi recórrer a un tribunal pagà i no als membres del poble sant? 2 ¿No sabeu que el poble sant judicarà el món? I si vosaltres heu de judicar el món, ¿ara sou incapaços de resoldre causes sense importància? 3 ¿No sabeu que judicarem fins i tot els àngels? Doncs molt més hem de resoldre els litigis de cada dia! 4 En causes d'aquesta mena, fins podeu recórrer a les persones menys considerades de la comunitat. 5 Ho dic perquè en sentiu vergonya! ¿No hi ha entre vosaltres ningú prou assenyat per a fer de jutge entre els seus germans? 6 ¿És que un germà ha de posar un plet contra un altre germà, i ho ha de fer davant un tribunal de gent que no creu? 7 Ja caieu ben avall quan empreneu accions legals els uns contra els altres! Per què no preferiu que us perjudiquin? Per què, abans d'això, no us deixeu desposseir? 8 Però no: sou vosaltres els qui perjudiqueu i desposseïu, i ho feu a germans vostres! 9 ¿No sabeu que els injustos no posseiran en herència el Regne de Déu? No us feu il·lusions! Ni els qui porten una vida immoral, ni els idòlatres, ni els adúlters, ni els pervertits, ni els qui tenen relacions sexuals amb altres homes, 10 ni els qui roben, ni els usurers, ni els embriacs, ni els calumniadors, ni els lladres no posseiran en herència el Regne de Déu. 11 Alguns de vosaltres éreu d'aquests, però ara heu estat rentats, heu estat santificats i heu estat fets justos en el nom de Jesucrist, el Senyor, i gràcies a l'Esperit del nostre Déu.

12 Alguns diuen: «Tot m'és permès.» Però sapigueu que no tot convé. «Tot m'és permès», però jo no m'he de deixar dominar per res. 13 És cert que els aliments són per al ventre, i el ventre per als aliments, però Déu destruirà una cosa i l'altra. El cos no és per a la immoralitat, sinó per al Senyor, i el Senyor per al cos. 14 I Déu, que va ressuscitar el Senyor, també ens ressuscitarà a nosaltres amb el seu poder. 15 ¿No sabeu que els vostres cossos són membres de Crist? ¿Puc agafar, doncs, els membres de Crist per fer-ne membres d'una prostituta? De cap manera! 16 ¿O és que no sabeu que el qui s'uneix a una prostituta es fa un sol cos amb ella? Perquè diu l'Escriptura: Tots dos formen una sola carn. 17 En canvi, el qui s'uneix al Senyor es fa un sol esperit amb ell. 18 Fugiu de la immoralitat! Qualsevol dels pecats que comet l'home són exteriors al seu cos, però el qui porta una vida immoral peca contra el seu propi cos. 19 ¿No sabeu que el vostre cos és temple de l'Esperit Sant que heu rebut de Déu i que habita en vosaltres? ¿No sabeu que no sou vostres? 20 Heu estat comprats pagant un preu: glorifiqueu Déu en el vostre cos!