|
6 »Quan ja m'acostava a Damasc, de sobte, cap al migdia, m'envoltà una gran llum fulgurant que venia del cel.
7 Vaig caure a terra i vaig sentir una veu que em deia:
»--Saule, Saule, per què em persegueixes?
8 »Jo vaig preguntar:
»--Qui ets, Senyor?
»Ell em respongué:
»--Jo sóc Jesús de Natzaret, el qui tu persegueixes.
9 »Els qui anaven amb mi veieren la llum, però no van sentir la veu del qui em parlava.
10 Llavors vaig preguntar:
»--Què haig de fer, Senyor?
»El Senyor em digué:
»--Aixeca't, vés a Damasc i allí et diran tot el que he determinat que facis.
11 »I com que amb l'esclat d'aquella llum no veia res, els qui m'acompanyaven em van agafar per la mà i així vaig entrar a Damasc.
12 »Allà hi havia un tal Ananies, un home piadós i observant de la Llei, molt considerat de tots els jueus que vivien a Damasc.
13 Em vingué a trobar i, quan va ser al meu costat, em digué:
»--Saule, germà, recobra la vista.
»I a l'instant el vaig poder veure.
14 Llavors em digué:
»--El Déu dels nostres pares t'havia destinat a conèixer la seva voluntat, a veure el Just i a sentir la seva pròpia veu,
15 perquè davant de tots els homes tu has de ser testimoni d'ell en tot allò que has vist i has sentit.
16 I ara, què esperes? Aixeca't, rep el baptisme i queda net dels teus pecats, tot invocant el seu nom.
17 »Quan vaig tornar a Jerusalem, un dia, tot pregant en el temple, vaig tenir un èxtasi
18 i vaig veure Jesús que em deia:
»--Afanya't, surt de pressa de Jerusalem, perquè aquí no acceptaran el testimoni que dónes de mi.
19 »Jo vaig respondre:
»--Senyor, ells saben prou bé que jo anava de sinagoga en sinagoga empresonant i assotant els qui creien en tu;
20 i quan era vessada la sang d'Esteve, el teu testimoni, jo també hi era present, aprovant-ho i guardant els mantells dels qui el mataven.
21 »Llavors ell em va dir:
»--Vés! Jo t'enviaré lluny, als pobles pagans.
|