1 --Germans i pares: escolteu ara la meva defensa.

2 Quan van sentir que els parlava en la seva llengua, encara es van calmar més. Pau els digué:

3 --Jo sóc jueu, nascut a Tars de Cilícia, però educat en aquesta ciutat, instruït als peus de Gamaliel en l'observança estricta de la Llei dels nostres pares, ple de zel per Déu, com n'esteu avui tots vosaltres. 4 Jo vaig perseguir a mort els adherits al Camí del Senyor: agafava tant homes com dones i els ficava a la presó. 5 El gran sacerdot i tot el consell del Sanedrí en són testimonis. Havia rebut fins i tot cartes d'ells adreçades als germans jueus de Damasc i me n'hi vaig anar amb la missió d'endur-me'n presos a Jerusalem els qui trobés allà, perquè hi fossin castigats.

6 »Quan ja m'acostava a Damasc, de sobte, cap al migdia, m'envoltà una gran llum fulgurant que venia del cel. 7 Vaig caure a terra i vaig sentir una veu que em deia:

»--Saule, Saule, per què em persegueixes?

8 »Jo vaig preguntar:

»--Qui ets, Senyor?

»Ell em respongué:

»--Jo sóc Jesús de Natzaret, el qui tu persegueixes.

9 »Els qui anaven amb mi veieren la llum, però no van sentir la veu del qui em parlava. 10 Llavors vaig preguntar:

»--Què haig de fer, Senyor?

»El Senyor em digué:

»--Aixeca't, vés a Damasc i allí et diran tot el que he determinat que facis.

11 »I com que amb l'esclat d'aquella llum no veia res, els qui m'acompanyaven em van agafar per la mà i així vaig entrar a Damasc.

12 »Allà hi havia un tal Ananies, un home piadós i observant de la Llei, molt considerat de tots els jueus que vivien a Damasc. 13 Em vingué a trobar i, quan va ser al meu costat, em digué:

»--Saule, germà, recobra la vista.

»I a l'instant el vaig poder veure. 14 Llavors em digué:

»--El Déu dels nostres pares t'havia destinat a conèixer la seva voluntat, a veure el Just i a sentir la seva pròpia veu, 15 perquè davant de tots els homes tu has de ser testimoni d'ell en tot allò que has vist i has sentit. 16 I ara, què esperes? Aixeca't, rep el baptisme i queda net dels teus pecats, tot invocant el seu nom.

17 »Quan vaig tornar a Jerusalem, un dia, tot pregant en el temple, vaig tenir un èxtasi 18 i vaig veure Jesús que em deia:

»--Afanya't, surt de pressa de Jerusalem, perquè aquí no acceptaran el testimoni que dónes de mi.

19 »Jo vaig respondre:

»--Senyor, ells saben prou bé que jo anava de sinagoga en sinagoga empresonant i assotant els qui creien en tu; 20 i quan era vessada la sang d'Esteve, el teu testimoni, jo també hi era present, aprovant-ho i guardant els mantells dels qui el mataven.

21 »Llavors ell em va dir:

»--Vés! Jo t'enviaré lluny, als pobles pagans.

22 Ells l'havien anat escoltant fins aquí; però quan Pau va dir aquestes paraules, es posaren a cridar:

--Elimineu de la terra aquest individu, que no és digne de viure!

23 I com que ells continuaven la cridòria i llançaven els mantells i tiraven pols enlaire, 24 el tribú va manar que duguessin Pau dintre la caserna i, assotant-lo, l'interroguessin per saber amb certesa el motiu de la cridòria contra ell. 25 Quan l'estiraven per assotar-lo, Pau va dir al centurió allí present:

--¿Us és permès de flagel·lar un ciutadà romà que ni tan sols ha estat jutjat?

26 El centurió, en sentir això, anà a comunicar-ho al tribú:

--Què fas? Aquest home és un ciutadà romà!

27 El tribú vingué i preguntà a Pau:

--Digues-me, ets ciutadà romà?

Ell respongué:

--Sí.

28 El tribú replicà:

--Jo vaig haver de pagar molts diners per obtenir aquesta ciutadania.

Pau contestà:

--Doncs jo la tinc de naixement.

29 Immediatament, els qui estaven a punt d'interrogar-lo el van deixar estar. Fins i tot el tribú va agafar por pensant que havia fet encadenar un ciutadà romà.

30 L'endemà, volent saber exactament de què l'acusaven els jueus, el tribú va fer deslligar Pau i ordenà que es reunissin els grans sacerdots i tot el Sanedrí. Després va fer baixar Pau perquè comparegués davant d'ells.

1 Pau, mirant fixament el Sanedrí, digué:

--Germans, jo he actuat amb consciència recta davant de Déu fins al dia d'avui.

2 Tot seguit el gran sacerdot Ananies ordenà als seus servents que peguessin a Pau a la boca. 3 Pau li contestà:

--A tu, et pegarà Déu, paret emblanquinada! Estàs assegut aquí per judicar-me d'acord amb la Llei i, violant la Llei, manes que em peguin?

4 Els servents li van dir:

--¿Goses insultar el gran sacerdot de Déu?

5 Pau va respondre:

--Germans, no sabia que fos el gran sacerdot. És cert que l'Escriptura diu: No maleeixis el cap del teu poble.

6 Llavors Pau, sabent que allí una part eren saduceus i una altra fariseus, va cridar enmig del Sanedrí:

--Germans, jo sóc fariseu i fill de fariseus, i l'esperança en la resurrecció dels morts és el motiu pel qual ara em jutgen.

7 Tan bon punt hagué dit això, es va originar un conflicte entre els fariseus i els saduceus, i l'assemblea es dividí. 8 En efecte, els saduceus no accepten que hi hagi resurrecció, ni àngels, ni esperits, mentre que els fariseus creuen en totes tres coses. 9 Hi hagué, doncs, una gran cridòria. Alguns mestres de la Llei del grup dels fariseus es van aixecar i protestaven enèrgicament:

--No trobem res de mal en aquest home: qui sap si li ha parlat un esperit o un àngel!

10 El conflicte era tan violent que el tribú va tenir por que Pau acabaria trossejat, i va ordenar que la tropa baixés a treure'l d'enmig d'ells i el conduís a la caserna.

11 La nit següent, el Senyor es va aparèixer a Pau i li digué:

--Coratge! El testimoni que has donat de mi a Jerusalem, també l'hauràs de donar a Roma.

12 En fer-se de dia, els jueus van tramar un complot i es comprometeren sota jurament a no menjar ni beure res fins que no haguessin matat Pau. 13 Els conjurats, més de quaranta, 14 anaren a trobar els grans sacerdots i els notables i els van dir:

--Ens hem compromès sota jurament a no tastar res fins que no hàgim mort Pau. 15 Ara, doncs, vosaltres, juntament amb el Sanedrí, demaneu al tribú que us el baixi, amb el pretext d'examinar més en detall el seu cas. Nosaltres estem preparats per a matar-lo abans que es presenti davant vostre.

16 Però el fill de la germana de Pau es va assabentar de l'emboscada. Anà a la caserna i va entrar-hi per contar-ho a Pau. 17 Aquest cridà un dels centurions i li digué:

--Porta aquest noi al tribú, que li ha de comunicar una informació.

18 El centurió el va portar al tribú i li digué:

--El presoner Pau m'ha cridat i m'ha demanat que et portés aquest noi, que t'ha de dir alguna cosa.

19 El tribú agafà el noi per la mà, es retirà a part i l'interrogà:

--Què m'has de dir?

20 El noi respongué:

--Els jueus s'han posat d'acord per a demanar-te que demà facis baixar Pau al Sanedrí, amb el pretext d'examinar millor el seu cas. 21 Tu no els creguis. Més de quaranta homes li tenen preparada una emboscada i s'han compromès sota jurament a no menjar ni beure res fins que no l'hagin mort. Ara ja estan a punt, esperant tan sols la teva resposta.

22 El tribú prohibí al noi de dir a ningú que li havia passat aquesta informació i el va fer marxar.

23 Llavors el tribú va cridar dos dels centurions i els digué:

--Entrada la nit, després de les nou, tingueu a punt per a anar a Cesarea dos-cents soldats, setanta genets i dos-cents homes de les tropes auxiliars. 24 Prepareu també cavalcadures per a fer-hi muntar Pau i conduir-lo sa i estalvi al governador Fèlix.

25 El tribú escriví una carta que deia:

26 «Claudi Lísies saluda l'il·lustre governador Fèlix. 27 Els jueus s'havien apoderat d'aquest home i anaven a matar-lo, quan jo, informat que era ciutadà romà, hi vaig acudir amb la tropa i el vaig salvar. 28 Volent saber amb certesa de què l'acusaven, el vaig fer baixar davant el Sanedrí. 29 Vaig constatar que era acusat de qüestions relacionades amb la seva Llei, però que no hi havia cap delicte que meresqués pena de mort o presó. 30 Com que m'han informat que es preparava un atemptat contra aquest home, te l'he enviat tot seguit i he notificat als acusadors que hauran de presentar davant teu qualsevol càrrec contra ell.»

31 Els soldats, complint les ordres rebudes, van agafar Pau i se l'endugueren de nit a Antípatris. 32 L'endemà la cavalleria es va quedar per continuar escortant-lo, i els altres se'n tornaren a la caserna. 33 Arribada la cavalleria a Cesarea, donaren la carta al governador i li van lliurar Pau. 34 El governador, després d'haver llegit la carta, va preguntar de quina província era Pau. Quan va saber que era de Cilícia, 35 li digué:

--T'escoltaré quan es presentin també els teus acusadors.

Després ordenà que continués custodiat al pretori d'Herodes.

1 Al cap de cinc dies, el gran sacerdot Ananies va baixar amb alguns notables del Sanedrí i amb un advocat, un tal Tertul, i es van presentar davant el governador per acusar Pau. 2 Llavors el van fer comparèixer, i Tertul començà la seva acusació dient:

--La gran pau de què gaudim gràcies a tu i les millores que aquest poble ha rebut de la teva providència, 3 les reconeixem en tot i per tot, il·lustre Fèlix, amb un profund agraïment. 4 I com que no volem molestar-te massa, et prego que ens escoltis breument amb la teva amabilitat acostumada. 5 Hem pogut constatar que aquest home és una pesta: fomenta la subversió entre els jueus d'arreu del món i és un capitost de la secta dels natzarens. 6 Fins i tot va intentar de profanar el temple, i per això el vam detenir. ( 7 ) 8 Interroga'l, i pel que ell et digui, tu mateix podràs comprovar la veracitat de totes les nostres acusacions.

9 Els jueus van donar suport a aquestes paraules i asseguraven que tot era exacte.

10 Aleshores Pau, a un senyal del governador, va replicar:

--Sabent que des de fa molts anys administres justícia en aquesta nació, emprendré confiadament la meva pròpia defensa. 11 Tu mateix pots informar-te'n: no fa més de dotze dies que vaig pujar a Jerusalem en pelegrinatge, 12 i ni en el temple ni a les sinagogues ni per la ciutat no m'han trobat discutint amb ningú ni revoltant la gent; 13 de les acusacions que ara em fan, no poden aportar-te'n cap prova. 14 El que jo reconec davant teu és que dono culte al Déu dels pares, seguint aquell Camí que ells anomenen secta; crec tot el que hi ha escrit en la Llei i en els Profetes, 15 i tinc posada en Déu la mateixa esperança que ells tenen: que tant justos com injustos ressuscitaran. 16 Per això m'esforço a guardar sempre irreprensible la meva consciència davant de Déu i davant els homes. 17 Ara, al cap de molts anys, he vingut a portar almoines al meu poble i a presentar ofrenes en el temple. 18 Mentre les hi presentava, un cop acabat el temps de la meva purificació, sense que hi hagués concurrència de gent ni cap aldarull, em van reconèixer 19 uns jueus originaris de l'Àsia. Ells haurien d'haver-se presentat davant teu per acusar-me, si és que tenien alguna cosa contra mi! 20 O si no, que almenys aquests altres diguin quin crim em van trobar quan vaig comparèixer davant el Sanedrí. 21 ¿O és que es tracta tan sols d'aquelles paraules que vaig cridar enmig d'ells: "La resurrecció dels morts és el motiu pel qual avui em jutgen davant vostre"?

22 Fèlix, que coneixia exactament tot el que es referia al Camí del Senyor, va ajornar la causa dient:

--Quan baixi el tribú Lísies, decidiré sobre el vostre cas.

23 Llavors va donar ordres al centurió que Pau continués custodiat amb tracte de favor i sense impedir a ningú dels seus de prestar-li ajuda.

24 Uns quants dies més tard, Fèlix es presentà amb la seva esposa Drusil·la, que era jueva. Va fer comparèixer Pau i va escoltar-lo com parlava de la fe en el Messies Jesús. 25 Però quan Pau s'expressava sobre la integritat de vida, el domini dels instints i el judici futur, Fèlix es va espantar i li digué:

--De moment, vés-te'n. Quan trobi una altra ocasió, ja et faré cridar.

26 Fèlix esperava rebre diners de Pau, i per això el cridava sovint i conversava amb ell.

27 Quan hagueren passat dos anys, Porci Festus va succeir Fèlix. Aquest, desitjant de complaure els jueus, va deixar Pau a la presó.

1 Tres dies després de la seva entrada a la província, Festus va pujar de Cesarea a Jerusalem. 2 Els grans sacerdots i els principals dels jueus es presentaren davant d'ell per acusar Pau i li demanaven 3 que els concedís el trasllat de Pau a Jerusalem. De fet, li preparaven una emboscada per a matar-lo pel camí. 4 Però Festus els va respondre que Pau havia de continuar pres a Cesarea i que ell mateix hi havia de tornar immediatament. 5 Els digué:

--Els qui tinguin autoritat entre vosaltres, que baixin amb mi a Cesarea i, si aquest home és culpable d'alguna cosa, que presentin l'acusació.

6 Festus es quedà a Jerusalem no gaires dies, uns vuit o deu, i després baixà a Cesarea. L'endemà mateix es va asseure al tribunal i ordenà que portessin Pau. 7 Tan bon punt Pau va comparèixer, els jueus que també havien baixat de Jerusalem, drets al voltant d'ell, començaren a presentar càrrecs molt greus, però eren incapaços de provar-los. 8 Pau es defensava dient:

--No he fet cap ofensa a la Llei dels jueus, ni al temple, ni al Cèsar.

9 Però Festus, que volia complaure els jueus, va preguntar a Pau:

--¿Estàs disposat a pujar a Jerusalem i a ser-hi jutjat davant meu d'aquestes acusacions?

10 Pau respongué:

--Sóc davant el tribunal del Cèsar, i és aquí on haig de ser jutjat. Jo no he fet cap mal als jueus, i tu ho saps perfectament. 11 Si sóc culpable, si he comès una falta que mereixi la pena de mort, no refuso de morir; però si aquests m'acusen sense fonament, ningú no té dret a deixar-me a mercè d'ells. Apel·lo al Cèsar.

12 Llavors Festus, després de deliberar amb el seu consell, va respondre:

--Has apel·lat al Cèsar; al Cèsar aniràs.

13 Alguns dies més tard, el rei Agripa i Bernice van arribar a Cesarea per saludar Festus. 14 Com que s'hi van estar bastants dies, Festus va exposar al rei el cas de Pau. Li digué:

--Tinc aquí un home que Fèlix va deixar a la presó. 15 Quan vaig anar a Jerusalem, es van presentar els grans sacerdots i els notables dels jueus a demanar-me que el condemnés. 16 Jo els vaig respondre que els romans no tenen per norma de condemnar un acusat abans d'acarar-lo amb els qui l'acusen i donar-li la possibilitat de defensar-se. 17 Ells, aleshores, van venir amb mi aquí a Cesarea i, sense cap dilació, l'endemà mateix em vaig asseure al tribunal i vaig ordenar que portessin l'acusat. 18 Els acusadors, un cop hagueren comparegut, no van presentar contra ell cap càrrec sobre els delictes que jo hauria sospitat. 19 Tan sols mantenien amb ell algunes controvèrsies sobre la seva religió i sobre un tal Jesús que ha mort, i que Pau afirmava que encara viu. 20 Jo, per la meva part, em trobava indecís sobre aquestes qüestions, i vaig dir-li si estaria disposat a anar a Jerusalem per continuar-hi el judici sobre les acusacions presentades. 21 Però Pau va interposar una apel·lació perquè el seu cas fos reservat a la jurisdicció de l'emperador, i he ordenat que continuï pres fins que el pugui enviar al Cèsar.

22 Agripa digué a Festus:

--També jo voldria escoltar aquest home.

Festus li contestà:

--Demà mateix el sentiràs.

23 L'endemà, Agripa i Bernice arribaren amb gran pompa i entraren a la sala d'audiències, acompanyats de tribuns i de personatges importants de la ciutat. Després, per ordre de Festus, Pau fou introduït a la sala. 24 Festus digué:

--Rei Agripa i tots els presents: davant vostre hi ha aquest home contra el qual tots els jueus en massa, tant a Jerusalem com aquí, m'han vingut a demanar cridant que no se l'havia de deixar viure més. 25 Jo, per la meva part, he arribat a la conclusió que no ha comès res que mereixi la pena de mort. Però ell ha apel·lat a l'emperador, i per això he decidit d'enviar-l'hi. 26 A propòsit d'ell, no tinc res de segur per a escriure al sobirà. He volgut, per tant, fer-lo comparèixer davant vostre i especialment davant teu, rei Agripa, perquè, després de l'interrogatori, sàpiga què escriure. 27 Em semblaria ben absurd d'enviar un pres sense indicar els càrrecs presentats contra ell.

1 Agripa s'adreçà a Pau i li digué:

--T'és permès d'exposar la teva causa.

Pau alçà la mà i va començar la seva defensa:

2 --Em tinc per afortunat, rei Agripa, de poder-me defensar avui davant teu de les acusacions dels jueus, 3 sobretot perquè ets un bon coneixedor de totes les seves normes i punts controvertits. Et prego, doncs, que tinguis la paciència d'escoltar-me.

4 »Tots els jueus saben quina ha estat la meva vida des de jove, com he viscut des del començament entre els de la meva nació i a Jerusalem. 5 Ells em coneixen des de sempre i poden testimoniar, si volen, que jo vivia com a fariseu, el grup més estricte de la nostra religió. 6 I si ara m'han portat a judici és per l'esperança en la promesa que Déu va fer als nostres pares; 7 és la promesa que les nostres dotze tribus esperen d'obtenir donant-li culte nit i dia intensament. Per aquesta esperança, oh rei, sóc acusat pels jueus. 8 Per què trobeu increïble que Déu ressusciti els morts?

9 »Per part meva, havia cregut que tenia el deure de combatre amb totes les forces el nom de Jesús de Natzaret. 10 I així vaig fer-ho a Jerusalem: amb poders donats pels grans sacerdots, en vaig tancar a la presó molts del poble sant, i fins i tot donava el meu vot quan els sentenciaven a mort. 11 I encara, recorrent totes les sinagogues, sovint els feia castigar per forçar-los a renegar. La gran ràbia que tenia contra ells em portava a perseguir-los fins i tot en les ciutats estrangeres.

12 »Així, doncs, en una ocasió jo anava a Damasc, amb mandat i plens poders rebuts dels grans sacerdots. 13 Cap al migdia, rei Agripa, vaig veure que brillava al voltant meu i dels qui m'acompanyaven una llum que venia del cel, més resplendent que el sol. 14 Tots vam caure a terra, i jo vaig sentir una veu que em deia en la llengua dels jueus:

»--Saule, Saule, per què em persegueixes? És inútil que tiris guitzes contra l'agulló.

15 »Jo vaig preguntar:

»--Qui ets, Senyor?

»El Senyor em respongué:

»--Jo sóc Jesús, el qui tu persegueixes. 16 Però aixeca't, posa't dret: m'he aparegut a tu per destinar-te a ser servidor i testimoni del que has vist de mi i del que encara et faré veure. 17 Jo ara t'allibero del teu poble i de les nacions paganes; a ells t'envio 18 perquè els obris els ulls, i passin de les tenebres a la llum, del poder de Satanàs a Déu, i perquè, creient en mi, rebin el perdó dels pecats i l'heretat reservada als qui ell ha santificat.

19 »D'aleshores ençà, rei Agripa, no he estat rebel a aquesta visió celestial, 20 sinó que he predicat, primer a Damasc i a Jerusalem, després per tot el país dels jueus, i finalment als pagans. Els he anunciat que havien de penedir-se i convertir-se a Déu i donar els fruits que demana la conversió. 21 Aquest va ser el motiu pel qual els jueus em van agafar al temple i volien matar-me. 22 Però, amb l'ajut que he rebut de Déu, em mantinc ferm fins al dia d'avui i dono testimoni davant de tothom, petits i grans. Mai no he dit res fora d'allò que els profetes i Moisès van anunciar que passaria: 23 que el Messies havia de sofrir i que seria el primer de ressuscitar d'entre els morts i portaria així la llum tant al poble jueu com a les nacions paganes.

24 Quan Pau hagué arribat a aquest punt de la seva defensa, Festus va cridar:

--Pau, ets boig! Tanta lletra et fa perdre el cap.

25 Ell li va respondre:

--Jo no sóc boig, il·lustre Festus. Ben al contrari, les coses que dic són certes i assenyades. 26 El rei, a qui m'adreço amb tota confiança, n'està prou assabentat, i estic convençut que no ignora res de tot això, perquè no és pas en un racó de món que aquests fets han succeït. 27 Rei Agripa, creus en els profetes? Sé que hi creus!

28 Agripa respongué a Pau:

--Falta ben poc perquè em convencis de fer-me cristià!

29 Pau li replicà:

--Tant de bo Déu volgués que, faltant poc o faltant molt, no solament tu, sinó també tots els qui avui m'escolteu, arribéssiu a ser el que jo sóc, però sense les cadenes que porto!

30 El rei i el governador es van aixecar i també Bernice i els qui seien amb ells. 31 Mentre es retiraven, es deien els uns als altres:

--Aquest home no ha fet res que mereixi pena de mort o presó.

32 Agripa va dir a Festus:

--Si no hagués apel·lat al Cèsar, se'l podria deixar en llibertat.

1 Quan van decidir que ens embarquéssim cap a Itàlia, confiaren Pau i alguns altres presos a un centurió que es deia Juli, de la cohort Augusta. 2 Vam pujar en una nau adramitena que anava cap a les costes de l'Àsia i ens férem a la mar. Venia amb nosaltres Aristarc, un macedoni de Tessalònica. 3 L'endemà arribàrem a Sidó. Juli va donar a Pau un tracte humanitari i li permeté d'anar a trobar els seus amics i de rebre'n totes les atencions. 4 Salpàrem de Sidó i vam navegar a recer de Xipre, perquè els vents eren contraris. 5 Després, continuant per alta mar, vam passar enfront de Cilícia i de Pamfília i arribàrem a Mira de Lícia. 6 Allí el centurió va trobar una nau alexandrina que anava a Itàlia i ens hi féu embarcar. 7 Durant força dies la navegació fou lenta i ens va costar d'arribar a l'altura de Cnidos. Com que el vent encara no ens era favorable, vam navegar a recer de Creta, prop del cap de Salmone. 8 El vam costejar amb dificultat i arribàrem en un indret anomenat Bells Ports, que no era lluny de la ciutat de Lasea.

9 Havia transcorregut força temps, i entràvem ja a l'època de la navegació perillosa, perquè havia passat fins i tot el dia de l'Expiació. Pau els advertia:

10 --Companys, estic veient que la navegació portarà mals i pèrdues greus a la nau i a la càrrega, i fins i tot a les nostres vides.

11 Però el centurió feia més cas del timoner i del patró que no pas de les paraules de Pau. 12 D'altra banda, el port no era apropiat per a passar-hi l'hivern; per això la majoria foren del parer de salpar d'allí i provar d'arribar a Fènix, un port de Creta que mira a garbí i a mestral, i quedar-nos-hi durant l'hivern.

13 Es va aixecar aleshores brisa de migjorn, i, creient que podien assolir el seu objectiu, llevaren àncores i costejaren Creta de molt a prop. 14 Però poc després es va girar del costat de l'illa una ventada forta que s'anomena gregalada; 15 la nau fou arrossegada mar endins, i, no podent fer front al vent, ens vam abandonar a la deriva. 16 Passant a frec d'una petita illa anomenada Cauda, amb prou feines poguérem apoderar-nos del bot. 17 Després d'hissar-lo a bord, van lligar cordes tot al voltant del casc de la nau per reforçar-lo, com a mesura d'emergència; acabat, per por d'anar a encallar a la Sirte, van tirar a l'aigua l'àncora flotant. D'aquesta manera la nau va continuar anant a la deriva. 18 Com que el temporal ens sacsejava furiosament, l'endemà començaren a desfer-se de la càrrega; 19 i el tercer dia, els mariners, amb les pròpies mans, van llençar al mar l'aparell de la nau. 20 Feia dies que no es veien ni el sol ni les estrelles, i teníem a sobre un gran temporal: anàvem perdent tota esperança de salvar-nos.

21 Feia temps que no menjaven res. Llavors Pau es posà dret enmig d'ells i els digué:

--Companys, més valia que m'haguéssiu fet cas i no haguéssim sortit de Creta; ens hauríem estalviat aquests mals i aquestes pèrdues. 22 Però ara us recomano que tingueu coratge. La nau es perdrà, però ningú de vosaltres no hi deixarà la vida. 23 Aquesta nit se m'ha aparegut un àngel del Déu a qui pertanyo i adoro, 24 i m'ha dit: "Pau, no tinguis por: cal que compareguis davant el Cèsar. Déu et concedeix la vida de tots els qui van amb tu en aquest vaixell." 25 Per tant, tingueu coratge, companys! Confio en Déu i sé que es complirà això que m'ha estat dit. 26 Segur que anirem a parar en una illa!

27 A la catorzena nit d'anar a la deriva per l'Adriàtic, els mariners, pels volts de mitjanit, van sospitar que ens acostàvem a terra. 28 Llavors van calar la sonda, i donava una altura de vint braces. Una mica més enllà, donava una altura de quinze. 29 Tement que no ens estavelléssim contra uns esculls, van tirar quatre àncores a popa i frisaven perquè es fes de dia. 30 Però els mariners intentaven fugir del vaixell i ja arriaven el bot a la mar amb el pretext d'estendre les àncores de proa. 31 Pau digué aleshores al centurió i als soldats:

--Si aquests no es queden a la nau, no us salvareu pas.

32 Llavors els soldats van tallar les cordes del bot i el deixaren caure a l'aigua.

33 Mentrestant s'anava fent de dia i Pau animava tothom a prendre aliment. Els deia:

--Avui fa catorze dies que esteu a l'expectativa i els heu passat dejuns, sense menjar res. 34 Us recomano, doncs, que prengueu aliment: el necessiteu per a salvar-vos. Ningú de vosaltres no perdrà ni un sol cabell.

35 Havent dit això, prengué pa, digué l'acció de gràcies a Déu davant de tothom, el partí i començà a menjar. 36 Llavors tots es van animar i prengueren aliment. 37 En aquell vaixell, érem dues-centes setanta-sis persones. 38 Quan hagueren menjat prou, van treure pes a la nau llençant el blat al mar.

39 Quan es va fer de dia, no sabien identificar aquella terra; tan sols distingien una badia amb una platja i van determinar d'acostar-hi la nau. 40 Van desfer les àncores i les abandonaren a la mar; afluixaren també els lligams dels timons, hissaren al vent la vela del trinquet i posaren proa cap a la platja, 41 però van xocar contra un banc de sorra i la nau s'hi va encallar. La proa, clavada a la sorra, va quedar immòbil, mentre la popa s'anava desfent per la violència de les onades.

42 Llavors els soldats, tement que algun dels presos s'escaparia nedant, van decidir matar-los. 43 Però el centurió, que volia salvar Pau, es va oposar a la seva decisió i ordenà que es tiressin a l'aigua i guanyessin la costa, primer els qui sabien nedar, 44 i després els altres, agafats a les fustes i desferres de la nau. Així tots van arribar a terra sans i estalvis.

1 Un cop salvats, vam saber que el nom de l'illa era Malta. 2 Els naturals de l'illa ens tractaren amb una humanitat poc corrent. Com que plovia i feia fred, van encendre un gran foc i ens hi feren acostar. 3 Pau havia arreplegat un manat de branques i, al moment de tirar-lo al foc, un escurçó que fugia de l'escalfor se li agafà a la mà. 4 Quan els naturals de l'illa veieren l'animal penjat a la mà de Pau, es deien entre ells:

--Segur que aquest home és un assassí: s'havia salvat de la mar, però la justícia divina no permet que visqui.

5 Tanmateix, Pau es va espolsar l'animal sobre el foc i no va sofrir cap mal. 6 Ells esperaven que d'un moment a l'altre s'inflaria o cauria mort. Però després d'esperar molt, veient que no li passava res d'estrany, van canviar de parer i començaren a dir que era un déu.

7 No lluny d'aquell indret, hi havia la propietat de l'home més important de l'illa, que es deia Publi. Ell ens va acollir i ens allotjà amablement tres dies a casa seva. 8 Justament el pare de Publi feia llit, malalt de febres i disenteria. Pau entrà a veure'l, va pregar per ell tot imposant-li les mans i el va guarir. 9 Després d'aquest fet, anaren venint els altres malalts de l'illa i també eren curats. 10 Tots ells ens ompliren d'atencions i, a l'hora d'anar-nos-en, ens van proveir de tot el necessari.

11 Al cap de tres mesos ens vam fer a la mar en una nau alexandrina que duia per insígnia els Dioscurs i havia passat l'hivern a l'illa. 12 Vam atracar a Siracusa i l'escala va durar tres dies. 13 D'allí vam llevar àncores i anàrem fins a Règium. Un dia després es va girar migjorn, i el segon dia vam arribar a Putèols, 14 on vam trobar alguns germans, que ens demanaren de quedar-nos amb ells set dies. Així vam arribar a Roma. 15 Des d'allà els germans, informats de la nostra arribada, havien vingut a rebre'ns fins al Fòrum d'Api i Tres Tavernes. Pau, en veure'ls, va donar gràcies a Déu i s'animà.

16 Quan haguérem entrat a Roma, Pau va rebre l'autorització de viure en una casa particular, amb el soldat que el custodiava.

17 Tres dies després, Pau va convocar els principals dels jueus. Quan estigueren reunits, els digué:

--Jo, germans, sense haver fet res contra el nostre poble o contra les normes dels pares, he estat detingut a Jerusalem i posat en mans dels romans. 18 Aquests em van interrogar i volien deixar-me en llibertat, perquè no havia comès cap delicte que meresqués pena de mort. 19 Però els jueus s'hi van oposar, i em vaig veure obligat a apel·lar al Cèsar, tot i que no tenia res de què acusar els de la meva nació. 20 Per aquest motiu, doncs, he demanat de veure-us i parlar-vos, ja que porto aquesta cadena per raó de l'esperança d'Israel.

21 Ells li respongueren:

--Nosaltres no hem rebut de Judea cartes sobre tu, i cap dels germans que n'han vingut no ens ha dit ni ens ha explicat de tu res de mal. 22 Però desitjaríem sentir dels teus llavis el que penses, perquè, d'aquesta secta, prou sabem que pertot arreu troba oposició.

23 El dia que li havien assenyalat, anaren a trobar-lo, bastants més que abans, al lloc on s'allotjava. Pau, en la seva exposició, donava testimoni sobre el Regne de Déu, i mirava de convèncer-los sobre qui era Jesús a partir de la Llei de Moisès i dels Profetes. Tot plegat va durar del matí fins al vespre. 24 Els uns es deixaven convèncer pel que ell deia, però els altres s'hi resistien. 25 Ja se separaven, desavinguts entre ells, quan Pau va dir solament això:

--Són ben certes les paraules que l'Esperit Sant adreçà als vostres pares per boca del profeta Isaïes:

28 »Sapigueu-ho, doncs: aquesta salvació de Déu ha estat enviada als pagans; ells sí que escoltaran!

( 29 ) 30 Pau es va quedar dos anys sencers a l'allotjament que havia llogat i rebia tots els qui l'anaven a trobar. 31 Els anunciava el Regne de Déu i els instruïa sobre el Senyor Jesucrist, amb tota valentia i sense cap impediment.