|
Oracles contra les nacions
Contra Babilònia
13
1 Presagi sobre Babilònia. Va ser revelat a Isaïes, fill d'Amós.
2 «Alceu l'estendard
sobre un tossal pelat,
crideu i feu senyals
perquè entrin
pels grans portals de Babilònia.
3 Jo mateix he donat ordres
als qui estan consagrats a mi,
he convocat els guerrers
per consumar la meva indignació,
per celebrar el triomf del meu honor.»
4 Escolteu quin avalot a les muntanyes:
s'assembla al d'una gran gentada!
Escolteu quin brogit de reialmes,
quina coalició de nacions!
El Senyor de l'univers
passa revista a les tropes.
5 Vénen d'una terra llunyana,
de més enllà de l'horitzó,
per devastar tot el país.
És el Senyor que arriba
amb els instruments del seu furor.
6 Xiscleu de dolor,
que el dia del Senyor s'acosta;
ve com la potent devastació
del Totpoderós.
7 Per això totes les mans
cauen sense força,
i a tothom se li fon el cor.
8 Els atenallen l'espant,
els dolors i els turments;
es retorcen com la dona quan infanta.
Es miren esglaiats els uns als altres,
amb la cara trasbalsada.
9 El dia del Senyor s'acosta implacable:
serà un esclat de fúria i de furor,
que convertirà el país en un desert
i exterminarà els culpables.
10 Estrelles i constel·lacions
deixaran de lluir;
el sol, quan surti, s'enfosquirà,
i la lluna ja no farà claror.
11 Ho diu el Senyor:
«Jo castigaré la depravació del món
i els crims dels malvats.
Posaré fi a l'orgull dels altius,
humiliaré l'arrogància dels tirans.
12 Els homes seran
més escassos que l'or,
més rars que l'or d'Ofir.
13 El dia que esclatarà la meva ira,
jo, el Senyor de l'univers,
ple d'indignació,
faré tremolar el cel
i sotragaré la terra.
14 Els homes,
com gaseles perseguides,
com un ramat que ningú no aplega,
tornaran cadascú al seu país,
fugiran a la seva terra.
15 Si els aconsegueixen,
els traspassaran d'una llançada;
si els capturen,
els mataran amb l'espasa.
16 Veuran com trossegen
els seus propis infants,
els saquegen les cases,
violen les seves dones.
17 Jo atiaré contra ells els medes,
gent que no fa cas de la plata
ni s'interessa per l'or.
18 Amb els seus arcs abatran els joves,
no es compadiran dels nadons
ni s'apiadaran dels infants.»
19 Babilònia, la perla dels imperis,
joiell i orgull dels caldeus,
sofrirà la mateixa destrucció
que Déu infligí
a Sodoma i Gomorra.
20 No serà habitada mai més,
restarà despoblada
per segles i segles.
Ni tan sols els nòmades
hi acamparan,
ni els pastors
hi tancaran els seus ramats.
21 Serà només un cau de gats mesquers;
els mussols ompliran les cases.
Allí viuran els estruços,
i els sàtirs hi dansaran.
22 Les hienes udolaran
en aquells palaus,
els xacals, en les grans mansions.
Aviat arribarà l'hora de Babilònia,
els seus dies estan comptats.
Els deportats tornaran
14
1 El Senyor es compadirà dels descendents de Jacob. Els d'Israel seran encara els seus predilectes, i els farà tornar a la seva terra. Els estrangers s'ajuntaran a ells, s'uniran al poble de Jacob.
2 Altres pobles prendran els d'Israel i els conduiran al seu país. Però allí, a la terra del Senyor, els israelites posseiran aquells pobles com a esclaus i esclaves. Faran presoners els qui els havien empresonat i dominaran els qui els dominaven.
Sàtira contra el rei de Babilònia
3 Israel, el dia que el Senyor et farà reposar després de tants sofriments i angúnies, després del dur esclavatge a què has estat sotmès,
4 entonaràs aquesta sàtira contra el rei de Babilònia:
«Quina fi, la del tirà!
S'ha acabat la seva arrogància.
5 El Senyor ha trencat
el ceptre dels malvats,
la vara dels dominadors
6 que bastonejava els pobles
furiosament i sense parar,
que dominava amb ràbia les nacions
i les perseguia sense treva.
7 Ara la terra reposa tranquil·la
i esclata en crits d'entusiasme;
8 els xiprers i els cedres del Líban
també s'alegren i diuen:
"D'ençà que jeus a la tomba
no ve ningú més a tallar-nos."
9 »El país dels morts es remou
amb l'anunci de la teva arribada;
desvetlla per tu
les ombres dels morts,
les de tots els poderosos de la terra;
fa aixecar dels seus setials
els reis de les nacions.
10 Tots et saluden i et diuen:
"Ara tu també ets feble:
t'has tornat com nosaltres!"
11 La teva arrogància
s'ha enfonsat al país dels morts
al so de les teves arpes.
El teu jaç és la podridura,
i els cucs et fan de cobrellit.
12 »Com has caigut del cel,
estel brillant del matí!
Ara has de jeure a terra,
tu que dominaves les nacions!
13 Tu pensaves:
"Pujaré fins al cel,
posaré ben alt el meu tron,
per damunt de les estrelles de Déu,
i m'asseuré a la muntanya
on es reuneix la cort divina,
a tocar del cel.
14 Cavalcaré sobre els núvols
i seré com el Déu altíssim."
15 De fet, però,
has baixat al país dels morts,
al fons de tot dels inferns.
16 Els qui et veuen entrar t'observen,
et miren fixament i diuen:
"¿És aquest l'home
que feia tremolar la terra
i trontollar els reialmes?
17 ¿Aquest transformava el món
en un desert,
arrasava les ciutats
i negava la llibertat als presoners?"
18 »Tots els reis de les nacions
reposen amb honor,
cada un a la seva tomba.
19 A tu, en canvi,
t'han llançat fora del sepulcre,
com un fetus mal format,
com carronya trepitjada:
et cobreixen els cadàvers
de guerrers traspassats per l'espasa,
que han baixat
al més pregon de l'abisme.
20 Però ni dintre la tomba
t'ajuntaràs amb ells,
perquè has devastat el teu país,
has assassinat el teu propi poble.
Ningú no pronunciarà
mai més el nom
de la teva dinastia criminal.
21 Per la culpa dels pares
prepareu ara la matança dels fills:
que no s'alcin més
a conquerir la terra
i a omplir de ciutats el món sencer!
22 »Ho dic jo, el Senyor de l'univers:
M'alçaré contra Babilònia
i n'exterminaré el nom i tot vestigi,
tot rebrot i tota posteritat.
23 La convertiré en terra pantanosa,
domini dels eriçons.
L'esbandiré d'una escombrada.
Ho dic jo, el Senyor de l'univers.»
Desfeta dels assiris
24 Escolteu un jurament
del Senyor de l'univers:
«Us asseguro que es farà
el que he planejat,
que es complirà el que he decidit.
25 Esmicolaré els assiris
dins el meu país,
els trepitjaré
dalt les meves muntanyes;
així el meu poble
serà alliberat del jou,
de la càrrega amb què van afeixugar
les seves espatlles.»
26 Aquesta és la decisió
del Senyor de l'univers
per a tots els països;
la seva mà amenaça totes les nacions.
27 Quan ell pren un determini,
qui el farà fracassar?
Quan la seva mà amenaça,
qui la hi farà retirar?
Contra els filisteus
28 Aquest presagi és de l'any que va morir el rei Acaz.
29 No us alegreu, filisteus,
de veure trencat
el bastó que us feria;
si el bastó era una serp,
el rebrot serà un escurçó,
i el fruit, un drac volador.
30 Els més miserables tenien menjar,
i els pobres reposaven segurs;
ara, la fam que els enviaré
els exterminarà,
i el drac matarà els supervivents.
31 Crideu i lamenteu-vos,
ciutats fortificades!
Filistea, fon-te de por,
perquè ve del nord un núvol de fum,
un exèrcit en formació compacta.
32 Què respondrem
als ambaixadors filisteus?
Que el Senyor mateix ha fundat Sió
i que allí es refugien
els pobres del seu poble!
Contra Moab
15
1 Presagi sobre Moab.
Ar de Moab ha estat saquejada,
l'han arrasada en una nit!
Quirmoab ha estat saquejada,
l'han arrasada en una nit!
2 Dibon puja al temple,
als turons sagrats per plorar.
A Nebó i a Medebà,
Moab es lamenta.
Tothom s'ha rapat el cap
i afaitat la barba.
3 Pels carrers, la gent porta roba de sac
en senyal de dol,
es lamenta als terrats i a les places,
tothom es desfà en plors.
4 Quina cridòria a Heixbon i a Elalé:
fins a Jahas
se senten els seus clams!
Per això Moab llança
el crit de guerra,
però els seus soldats
han perdut el coratge.
5 Un plany em surt del cor per Moab.
Els seus fugitius arriben
a Sóar, a Eglat-Xelixià.
Ploren mentre pugen
la costa de Luhit;
pel camí d'Horonaim
se senten crits desesperats.
6 A les aigües de Nimrim
la terra és desolada,
els prats s'han assecat,
no hi ha més herba,
ja no hi queda res de verd.
7 Tothom recull les provisions,
tots els béns que els resten,
i se'ls emporten lluny,
fins al torrent dels Salzes.
8 El seu clam dóna la volta
per les fronteres de Moab,
els seus planys arriben
a Eglaim i a Beerelim.
9 Les aigües de Dimon
seran vermelles de sang.
Però jo, el Senyor,
afegiré a Moab noves dissorts:
un lleó atacarà els seus supervivents,
els qui s'hauran escapat del país.
Moab demana ajuda a Jerusalem
16
1 «Envieu el tribut d'anyells
al sobirà del país,
des de Sela, pel desert,
a la muntanya de la ciutat de Sió.»
2 Les noies de Moab,
quan passen els guals de l'Arnon,
semblen ocells esverats
que fugen del niu.
3 Demanen:
«Porteu a Sió aquesta súplica,
dueu-li aquesta petició. Digueu-li:
"En ple migdia fes ombra com la nit
per amagar els refugiats;
no delatis els fugitius.
4 Acull a casa teva
els meus fugitius, els moabites,
amaga'ls dins la ciutat,
que no els trobi el devastador.
Quan s'acabarà l'opressió
i els estralls arribaran a la fi,
quan en el país el tirà desaparegui,
5 el tron de la dinastia de David
es fonamentarà en l'amor.
S'hi asseurà un governant lleial,
ferm en el dret
i decidit a fer justícia."»
Resposta negativa de Jerusalem
6 Tots coneixem l'orgull de Moab,
la seva arrogància sense mida:
és superb, altiu, insolent,
encara que es presenti tan submís.
7 Ara, doncs, els moabites
es lamenten d'ells mateixos.
Tots es lamenten:
gemegant consternats,
i enyorant els pastissos de panses
de Quirharèsset.
8 Els conreus d'Heixbon s'han marcit;
els amos de les nacions
han destrossat
el fruit de les vinyes de Sibmà,
que arribaven a Jazer
i s'endinsaven a l'estepa.
Les seves sarments s'estenien
més enllà del Mar Mort.
9 «I ara jo, el Senyor,
ploro amb la gent de Jazer,
per les vinyes de Sibmà.
Us faig beure a glops
les meves llàgrimes,
Heixbon i Elalé,
perquè han emmudit els cants alegres
de les collites i les veremes.
10 S'han allunyat dels fruiterars
la joia i les festes,
no se senten a les vinyes
crits alegres i entusiastes,
als cups ja no trepitgen raïm.
Jo he fet callar els cants alegres.
11 Per això les meves entranyes,
com les cordes d'una lira,
es commouen per Moab,
vibren per Quirheres.
12 Quan veureu que la gent de Moab
s'escarrassa per pujar
als turons sagrats
i entra al seu santuari per pregar,
sapigueu que no obtindran res.»
13 Aquestes són les paraules que el Senyor va pronunciar fa temps sobre Moab.
14 I ara el Senyor declara: «D'aquí a tres anys, dia per dia, tal com els compta un jornaler, la gent important de Moab i la seva nombrosa població no comptaran per a res. El que en restarà serà ben poc: un residu insignificant.»
Contra els regnes de Damasc i d'Israel
17
1 Presagi sobre Damasc.
Damasc serà esborrada
d'entre les ciutats,
es convertirà en un munt de ruïnes.
2 Les viles d'Aroer, abandonades,
seran domini dels ramats:
s'hi ajaçaran,
i no els inquietarà ningú.
3 Efraïm perdrà
les ciutats fortificades,
i Damasc, la seva reialesa.
El que restarà dels arameus
no serà més important que Israel.
Ho diu el Senyor de l'univers.
4 Aquell dia,
Jacob perdrà pes:
gras com era, s'amagrirà.
5 Serà com la palla dels camps
quan han segat les espigues;
serà com les espigolalles
que resten a la vall dels Rafaïtes.
6 En quedarà tan sols una misèria,
com després de collir les olives,
quan només se'n veu alguna
als cimalls
i poques més a les branques.
Ho diu el Senyor, Déu d'Israel.
7 Aquell dia, els homes giraran els ulls al seu creador, miraran cap al Sant d'Israel.
8 Ja no giraran els ulls cap als altars que havien construït amb les seves pròpies mans, ni miraran més cap als bosquets sagrats i als emblemes del sol que ells mateixos s'havien fabricat.
9 Aquell dia, les ciutats fortes del país
seran abandonades,
com ja ho foren
a l'arribada dels israelites:
quedaran abandonades
com el brancatge inútil.
Serà una desolació.
10 Tu, Israel, has oblidat Déu,
el teu salvador,
no t'has recordat de la Roca,
defensa teva.
Per això plantes jardins exòtics
amb esqueixos dedicats
a déus estrangers.
11 Avui els plantes i els veus créixer;
l'endemà ja els veus florir,
però no en colliràs res:
vindrà un dia que seràs malferit
amb un mal que no tindrà remei.
Derrota dels pobles enemics
12 Ah! Quina remor
de pobles i més pobles!
És com la remor de la mar enfurida.
És un avalot de nacions
semblant a un aiguat impetuós.
13 És un bramul de nacions
semblant al bramul
de les aigües abismals.
Però el Senyor amenaça els pobles,
i fugen de lluny estant,
com la palla a les muntanyes
quan l'encalça el vent,
com la llavor de card
que la tempesta s'emporta.
14 Quin terror a l'hora del capvespre!
Però abans de l'alba
no en quedarà res.
Aquesta és la sort
dels qui ens depreden,
el destí dels qui ens saquegen.
Advertiment als faraons etiòpics
18
1 Ai del país on brunzen els eixams,
situat més enllà dels rius d'Etiòpia!
2 Envia per mar els seus ambaixadors
que naveguen amb barques de papir.
Torneu-vos-en, ràpids missatgers,
cap aquella gent esvelta i brunyida,
poble temut
aquí i enllà de les fronteres,
nació robusta i dominadora,
gent d'una terra solcada pels rius.
3 Vosaltres, habitants del món,
pobladors de la terra,
mireu si s'alça
un estendard a les muntanyes,
escolteu si sona un toc de corn.
4 Perquè el Senyor m'ha dit:
«Des del lloc on habito
observaré amb tota calma,
la calma d'un dia lluminós i càlid,
la calma de la mullena
en temps de sega.
5 Abans de la verema,
quan la vinya ja ha florit
i el raïm grana,
llavors s'esporguen les sarments
i es netegen,
s'arrenquen els pàmpols.
6 Així, tots els invasors
quedaran a mercè
dels voltors i dels animals feréstecs.
Els voltors hi passaran l'estiu,
i els animals feréstecs, tot l'hivern.»
7 Aleshores duran ofrenes al Senyor, Déu d'Israel, de part d'aquell poble de gent esvelta i brunyida, d'aquell poble temut aquí i enllà de les fronteres, d'aquella nació robusta i dominadora, gent d'una terra solcada pels rius. Duran les ofrenes al santuari del Senyor de l'univers, a la muntanya de Sió.
Contra Egipte
19
1 Presagi sobre Egipte.
El Senyor entra a Egipte,
cavalcant un núvol lleuger.
Els ídols d'Egipte tremolen
davant d'ell,
i als egipcis se'ls fon el cor
dins les entranyes.
2 El Senyor diu:
«Jo instigaré els egipcis,
els uns contra els altres,
perquè combatin entre ells,
homes amb homes,
ciutats amb ciutats,
dinasties amb dinasties.
3 Els egipcis perdran el seny,
jo derrocaré tots els seus plans.
Llavors consultaran els ídols
i els fetillers,
els nigromants i els endevins.
4 Jo posaré Egipte en mans
d'un amo violent,
un rei despòtic el dominarà.»
Ho diu el Sobirà,
el Senyor de l'univers.
5 Les aigües del Nil s'eixugaran,
el riu quedarà sec i àrid.
6 Els canals faran pudor,
les aigües del delta s'escorreran
fins a estroncar-se.
Les canyes i els joncs es marciran.
7 Fins els joncs de la boca del riu
i els camps que el Nil rega
quedaran secs.
El vent se'ls endurà
i no en deixarà res.
8 Els pescadors es doldran
i es planyeran;
els qui tiraven l'ham al Nil
o hi calaven les xarxes
quedaran consternats.
9 Els qui treballaven el lli,
cardadors i filadors,
s'aclofaran, blancs com la cera;
10 els teixidors s'asseuran abatuts,
i els jornalers, desesperançats.
11 Quins ineptes,
els cortesans de Tanis!
Els savis del faraó
són un consell d'estúpids.
¿Com podeu dir referint-vos al faraó:
«Sóc el fill d'un savi, un descendent
dels reis de l'antigor»?
12 Però on són els teus savis, faraó?
Que t'anunciïn, si és que ho saben,
què ha decidit contra Egipte
el Senyor de l'univers!
13 Són ineptes, els cortesans de Tanis,
i els de Memfis viuen enganyats.
Ells, els governadors
de les províncies,
han desencaminat Egipte!
14 El Senyor omple el país d'un vi
que li beu l'enteniment,
i ells, els governadors,
esgarrien Egipte
en tot el que emprèn.
Egipte sembla un embriac
que no s'aguanta dret
damunt el seu propi vòmit.
15 En aquell país,
ningú no farà res de bo.
Tant és que ho comenci
el cap o la cua,
la palma o el jonc.
Esperança per a Egipte
16 Vindrà un dia que els egipcis tremolaran com les dones, esporuguits de veure que els amenaça la mà del Senyor de l'univers.
17 El país de Judà serà el terror d'Egipte. Tothom qui en parlarà tremolarà de por, pensant en allò que el Senyor de l'univers té decidit contra Egipte.
18 Aquell dia es parlarà la llengua hebrea en cinc ciutats d'Egipte, i totes cinc estaran lligades per jurament al Senyor de l'univers. Una d'elles es dirà Iraheres.
19 Aquell dia, al mig del país d'Egipte hi haurà un altar dedicat al Senyor, i a la frontera hi haurà una pedra erigida en honor d'ell.
20 Serà un senyal i un testimoni que el Senyor de l'univers és present al país d'Egipte. Quan els egipcis demanaran auxili al Senyor contra els opressors, ell els enviarà un salvador que els defensarà i els alliberarà.
21 Aquell dia el Senyor es revelarà als egipcis, i ells el reconeixeran i l'adoraran, li oferiran sacrificis i li presentaran ofrenes, li faran prometences i les compliran.
22 El Senyor, que haurà ferit greument els egipcis, ara els guarirà. Ells es convertiran al Senyor, que escoltarà els seus precs i els alleujarà.
23 Aquell dia una ruta unirà Egipte amb Assíria. Els assiris aniran a Egipte i els egipcis viatjaran a Assíria. Els uns i els altres adoraran el Senyor.
24 Aquell dia, al costat d'Egipte i Assíria hi haurà Israel, com una benedicció en el cor de la terra.
25 El Senyor de l'univers els beneirà amb aquestes paraules: «Beneït sigui Egipte, el meu poble; beneïda sigui Assíria, obra de les meves mans; beneït sigui Israel, la meva possessió.»
El senyal del profeta nu
20
1 Sargon, rei d'Assíria, envià el general en cap de les seves tropes a la ciutat d'Asdod. Va assetjar-la i se n'apoderà.
2 Tres anys abans, el Senyor havia comunicat la seva paraula per mitjà d'Isaïes, fill d'Amós. Li digué:
--Treu-te la roba de sac que et cobreix de la cintura en avall i no portis més les sandàlies.
Isaïes ho va fer, i anava nu i descalç.
3 Després el Senyor va dir:
--El meu servent Isaïes ha anat nu i descalç durant tres anys. Això és un senyal, un presagi contra Egipte i contra Etiòpia,
4 ja que el rei d'Assíria s'endurà presoners els egipcis i deportarà els etíops. Joves i vells aniran nus i descalços, ensenyant les vergonyes. Quina infàmia per als egipcis!
5 Tots els qui havien posat la confiança en Etiòpia i es gloriaven de l'ajuda egípcia quedaran consternats i avergonyits.
6 Aquell dia, els habitants d'aquesta banda del mar diran: "Què se n'ha fet, de les nostres esperances! Vam córrer a demanar ajuda als egipcis perquè ens salvessin del rei d'Assíria; i ara, com ho farem per escapar-nos-en?"
Caiguda de Babilònia
21
1 Presagi sobre «el desert marítim».
Ve del desert,
d'una terra temible,
com els terbolins
que s'arremolinen pel Nègueb.
2 El Senyor m'ha revelat
una visió feixuga:
«El traïdor trairà,
el devastador devastarà.
Elamites, a l'atac,
medes, assetgeu la ciutat!
Jo posaré fi a tots els planys
que els pobles feien contra ella.»
3 Oh, quin dolor dintre meu!
M'agafen fiblades
com a la dona quan infanta.
Aquesta nova m'aclapara,
això que veig em trasbalsa.
4 Vaig perdut, tremolo de por.
Em delia pels capvespres,
i ara em causen terror.
5 Paraven taula per al banquet,
estenien les estores,
menjaven i bevien,
quan en sec ressona l'ordre:
«Tothom dret, oficials!
Prepareu els escuts de combat!»
6 Això m'ha ordenat el Senyor:
«Vés, aposta un sentinella
per anunciar el que vegi.
7 Si venia un carro de guerra
tirat per dos cavalls,
una caravana d'ases
o una caravana de camells,
que estigui alerta,
que pari molta atenció!»
8 El sentinella ha cridat:
«Senyor, no em moc tot el dia
del meu lloc de guaita,
m'estic cada nit
a la meva talaia.
9 Atenció! Arriba un home
en un carro tirat per dos cavalls.
Ve tot cridant:
"Ha caigut Babilònia! Ha caigut!
Totes les estàtues dels seus déus
són per terra esmicolades."»
10 Poble meu, jo t'he vist batut
com el blat a l'era;
però ara t'he anunciat
el que he sentit
de part del Senyor de l'univers,
Déu d'Israel.
Advertiment a Edom
11 Presagi sobre Dumà.
Algú em crida des de Seïr:
«Sentinella, quan acabarà la nit?
Digues-me, quan acabarà la nit?»
12 El sentinella respon:
«L'alba s'acosta,
però encara és de nit.
Si voleu fer més preguntes,
torneu a venir.»
Contra les tribus àrabs
13 Presagi sobre Aràbia.
Passeu la nit al bosc d'Aràbia,
caravanes de Dedan.
14 Habitants del país de Temà,
sortiu a rebre els assedegats
i porteu-los aigua;
aneu a trobar els fugitius
i dueu-los pa per a menjar.
15 Perquè han fugit davant l'espasa,
davant l'espasa desfermada,
davant els trets de l'arc,
davant la violència de la batalla.
16 És ben cert, m'ho ha fet saber el Senyor: «D'aquí a un any, dia per dia, tal com els compta el jornaler, s'haurà acabat tota la glòria de Quedar,
17 i el nombre dels seus valerosos arquers serà insignificant.» Ho anuncia el Senyor, Déu d'Israel.
Advertiment a Jerusalem
22
1 Presagi sobre la vall de la Visió.
Què et passa, Jerusalem,
que els teus habitants
han pujat tots dalt als terrats?
2 Què són tant de renou i cridòria
en una ciutat sempre de festa?
L'espasa no ha fet víctimes,
ningú no ha caigut en el combat.
3 Els caps de l'exèrcit han fugit;
sense disparar l'arc
han estat capturats.
Tots els qui l'enemic ha trobat,
els ha fet presoners;
fins els qui havien fugit lluny
han estat agafats.
4 Per això us dic:
«Deixeu-me estar,
que ploraré amargament.
No em vulgueu consolar
pel desastre del meu poble.
5 El Senyor, Déu de l'univers,
ha decretat
un dia d'espant, d'ensulsiada,
d'esfereïment.
A la vall de la Visió
es desploma la muralla,
i els crits de socors
ressonen per les muntanyes.
6 Els soldats d'Elam
arriben amb carros i cavalls,
armats amb fletxes i arcs;
els de Quir han preparat els escuts.
7 Les millors de les teves valls,
Jerusalem,
són plenes de carros de guerra,
i els soldats que els guien
han pres posicions
davant les teves portes.
8 Han deixat Judà al descobert.»
Aquell dia revisàveu les armes
custodiades a l'edifici del Bosc
9 i descobríeu molts esvorancs
a la muralla de la ciutat de David.
Vau recollir aigua a la bassa de baix,
10 vau comptar les cases de Jerusalem
i en vau demolir algunes
per reforçar la muralla.
11 Construíreu un dipòsit
entre els dos murs
per recollir-hi
l'aigua de la bassa vella.
Però no vau alçar els ulls a Déu,
que havia decidit
tot el que havia de passar.
Ell ho preparava de feia temps,
però vosaltres no ho sabíeu veure.
12 Aquell dia,
el Senyor, Déu de l'univers,
us invitava a plorar i a penedir-vos,
a afaitar-vos el cap
i a vestir-vos de sac.
13 En canvi, tot eren festes i gresca,
matàveu moltons i vedells,
us atipàveu de carn i de vi tot dient:
«Mengem i beguem,
que demà morirem.»
14 Però el Senyor de l'univers
m'ho ha revelat clarament:
«Aquest pecat no us serà perdonat,
us asseguro que morireu.»
Ho declara
el Senyor, Déu de l'univers.
Sentència contra un alt funcionari
15 Això m'ordena el Senyor,
Déu de l'univers:
«Vés a trobar Xebnà,
aquest administrador,
aquest cap del palau reial,
i digues-li:
16 "Qui ets tu aquí, què hi tens,
per a fer-te excavar una tomba
en un lloc alt,
per a fer-te obrir un sepulcre
a la roca?
17 Doncs mira, gran prohom:
el Senyor et llançarà lluny,
t'embolicarà en un farcell
18 i et farà rodolar com una bola
fins a un país tot pla.
Allí moriràs,
allí es deturaran els teus carruatges,
tu que ets la deshonra
del palau del teu senyor.
19 Jo et faré caure de la peanya,
el teu senyor et derrocarà
del pedestal.
20 Aquell dia cridaré el meu servent,
Eliaquim, fill d'Hilquiahu,
21 el revestiré amb la teva túnica,
el cenyiré amb la teva faixa
i li confiaré el poder
que tu ara posseeixes.
Serà un pare
per als habitants de Jerusalem
i per a la gent de Judà.
22 Li posaré damunt l'espatlla
la clau del palau de David.
Quan ell obri, ningú no tancarà;
quan ell tanqui, ningú no obrirà.
23 El clavaré
com una estaca en un lloc ferm,
i serà un motiu de glòria
per a la família del seu pare."
24 Però es repenjarà damunt d'ell tota la parentela, branques i fulles, tota la vaixella, des de les tasses fins a les gerres.
25 Això diu el Senyor de l'univers: «Llavors l'estaca cedirà, i s'esmicolarà tota la càrrega que sostenia.» El Senyor us ho fa saber.
Contra Tir i Sidó
23
1 Presagi sobre Tir.
«Xiscleu i planyeu-vos,
vaixells de Tarsis!
A Tir no hi queda ni una casa.»
Ho han descobert
quan arribaven de Quitim.
2 «Calleu, habitants de les costes
i mercaders de Sidó.
Els vostres proveïdors
solcaven els mars.»
3 A través del mar,
el gra d'Egipte, les collites del Nil,
donaven a Tir molts beneficis;
Tir era el mercat de les nacions.
4 I tu, Sidó, avergonyeix-te!
El mar, la fortalesa del mar, ha dit:
«Ja no infanto ningú:
no faig créixer nois ni pujo noies.»
5 Quan arribaran aquestes noves de Tir,
Egipte tremolarà.
6 «Travesseu el mar fins a Tarsis,
xiscleu i planyeu-vos,
habitants de les costes!
7 ¿És aquesta la vostra ciutat,
tan bulliciosa i d'orígens tan antics,
que enviava els seus homes
a establir-se en terres llunyanes?»
8 Tir coronava reis;
els seus mercaders eren prínceps;
els seus marxants,
els poderosos del món.
Qui ha decidit la seva ruïna?
9 El Senyor de l'univers l'ha decidida,
per abaixar l'orgull dels honorables,
per humiliar els poderosos de la terra.
10 Estén els teus dominis,
ciutat de Tarsis,
com el Nil estén les seves aigües:
el gran port de Tir ja no existeix.
11 El Senyor ha amenaçat el mar,
ha fet tremolar els reialmes,
ha manat destruir
les fortaleses fenícies.
12 Ell ha dit:
«No t'alegraràs mai més,
ciutat de Sidó:
ets una verge violada.
Encara que passis a Quitim,
tampoc allà no trobaràs repòs.
13 Mira el país dels caldeus:
aquest poble ja no existeix.
Assíria n'ha fet un cau
d'animals feréstecs.
Hi havia alçat torres de setge:
ha destruït les seves defenses,
n'ha fet una ruïna.
14 Xiscleu i planyeu-vos,
vaixells de Tarsis;
la vostra fortalesa és destruïda.»
15 Des d'aquell dia, Tir serà oblidada durant setanta anys, que és la durada de la vida d'un rei. Passats setanta anys, a Tir li escaurà allò que diu la cançó de la prostituta:
16 «Pren la cítara,
ronda la ciutat,
prostituta oblidada.
Toca tan bé com sàpigues,
canta sense parar,
perquè es recordin de tu.»
17 Passats setanta anys, el Senyor pensarà en Tir. Ella es tornarà a enriquir prostituint-se amb tots els reialmes de la terra.
18 Però els guanys del seu comerç seran consagrats al Senyor. No els acumularà ni els guardarà; serviran perquè els qui viuen a la presència del Senyor s'alimentin fins a saciar-se i portin vestits esplèndids.
Apocalipsi d'Isaïes
El judici de Déu sobre tota la terra
24
1 El Senyor devastarà la terra
i l'assolarà,
capgirarà tot el món
i en dispersarà els habitants.
2 Tindran la mateixa fi
el sacerdot i el poble,
l'amo i l'esclau,
la mestressa i la serventa,
el venedor i el comprador,
el prestador i el qui manlleva,
el creditor i el deutor.
3 La terra serà del tot arrasada,
del tot saquejada.
El Senyor mateix
ha dictat aquesta sentència.
4 La terra decau esllanguida,
el món es marfon i decau,
els cims de la terra llangueixen.
5 La gent ha profanat
la terra on habita:
ha desobeït les lleis,
ha violat els preceptes,
ha trencat l'aliança eterna.
6 Per això la maledicció
devora la terra,
i els seus habitants en porten la pena;
per això minven els qui l'habiten,
ja hi queda poca gent.
7 El most s'ha perdut,
s'han esllanguit els ceps.
Els amics de diversions
ara gemeguen.
8 L'alegria dels tamborins
i la bullícia dels balladors
s'han acabat;
han emmudit les cítares joioses.
9 No se senten cançons de taverna,
els bevedors troben amarga
la beguda.
10 La ciutat, deserta, és una ruïna,
les cases tenen obstruïda l'entrada.
11 Pels carrers la gent s'exclama
perquè no hi ha vi,
s'han eclipsat les festes,
l'alegria ha abandonat el país.
12 Dins la ciutat
només hi ha desolació;
les seves portes, estellades,
són una ruïna.
13 En el país i enmig dels pobles
ha quedat tan poca cosa
com en l'olivera després de la collita,
com en el cep després de la verema.
Una alegria precipitada
14 Alguns cridaran d'alegria
aclamant la majestat del Senyor:
«Lloeu-lo des de ponent,
15 des de llevant doneu glòria al Senyor;
lloeu el nom del Senyor, Déu d'Israel,
a les illes llunyanes de la mar.
16 De l'extrem de la terra
hem sentit cantar:
Glòria al Déu just!»
Però jo dic:
«Pobre de mi, pobre de mi!
Ai de mi! Els traïdors traeixen,
els traïdors no paren de trair.»
17 El pànic, la fossa i el filat
se us tiren al damunt,
habitants de la terra.
18 Qui fugi dels crits de pànic
caurà dintre la fossa,
i si surt de la fossa,
s'enredarà a les malles del filat.
Les comportes del cel s'han obert
i els fonaments de la terra tremolen.
19 La terra s'esquerda,
s'esberla la terra,
tremola sencera;
20 fa tentines com un embriac,
sacsejada com una barraca.
Cau sota el pes de la seva apostasia,
no s'aixecarà mai més.
21 Aquell dia,
el Senyor demanarà comptes,
allà dalt, a l'estol dels astres,
i aquí baix, als reis de la terra.
22 Els amuntegaran,
encadenats, en una fossa,
els reclouran a la presó,
i molt de temps després
els judicaran.
23 La lluna es retirarà avergonyida,
el sol s'amagarà ple de confusió,
quan el Senyor de l'univers
vindrà a regnar
a la muntanya de Sió i a Jerusalem.
La seva glòria es manifestarà
als seus ancians.
El Senyor, refugi dels pobres
25
1 Senyor, tu ets el meu Déu.
T'exalçaré
i proclamaré el teu nom:
has dut a terme plans admirables,
ferms i segurs,
decidits fa molt de temps.
2 De la gran ciutat,
n'has fet un enderroc,
de la muralla inexpugnable, una ruïna.
La fortalesa estrangera ja no és ciutat,
i mai més no serà reconstruïda.
3 Per això un poble fort reconeix
la teva glòria,
et tem la capital dels pobles tirans,
4 perquè has estat
el refugi dels febles,
el refugi dels pobres en l'infortuni,
l'aixopluc en els aiguats,
l'ombra enmig de la calor.
La fúria dels tirans
és com l'embat de la tempesta
contra una muralla,
5 com l'ardor del sol
contra una terra eixarreïda.
Però tu ofegues
l'avalot dels estrangers,
com l'ombra d'un núvol
ofega el sol ardent.
Els cants triomfals dels tirans
emmudiran.
Un banquet per a tots els pobles
6 En aquesta muntanya,
el Senyor de l'univers
oferirà a tots els pobles
un banquet de plats gustosos
i de vins selectes:
de plats gustosos i suculents,
de vins selectes i clarificats.
7 Farà desaparèixer
en aquesta muntanya
el vel de dol que cobreix
tots els pobles,
el sudari que amortalla les nacions;
8 engolirà per sempre la mort.
El Senyor, Déu sobirà,
eixugarà totes les llàgrimes
i esborrarà arreu de la terra
la humiliació del seu poble.
El Senyor mateix ho afirma.
9 Aquell dia diran:
«Aquí teniu el vostre Déu!
Havíem posat en ell l'esperança
i ens ha alliberat.
És el Senyor, en qui teníem posada
l'esperança!
Alegrem-nos i celebrem
que ens hagi salvat.»
La fi de Moab
10 La mà del Senyor reposarà
sobre aquesta muntanya,
però Moab serà trepitjat allà on és,
com es trepitja la palla
a la bassa del femer.
11 Allí mourà els braços
com si volgués nedar,
però el Senyor vinclarà
la seva arrogància
i l'esforç dels seus braços.
12 Abatrà els bastions inaccessibles
de les teves muralles, Moab;
els derrocarà,
els farà caure a terra, a la pols.
Càntic de la ciutat fortificada
26
1 Aquell dia, en el país de Judà cantaran aquest càntic:
«Tenim una ciutat fortificada,
envoltada de defenses,
muralles i baluards.
2 Obriu les seves portes
i hi entrarà un poble just,
que guarda la fidelitat
3 i manté ferm el seu cor.
El guardes en pau
perquè confia en tu, Senyor.
4 Confieu sempre en el Senyor,
que és la roca eterna:
5 ell abat els qui habiten dalt als cims,
arrasa la ciutat inaccessible,
l'arrasa fins a terra,
l'ajeu a la pols.
6 Els peus dels pobres la trepitgen,
els febles hi passen pel damunt.»
Pregària dels darrers temps
7 El just troba un camí pla:
tu li fas planera la ruta.
8 El camí que assenyalen
les teves decisions
ens fa esperar en tu, Senyor.
Anhelem únicament
de proclamar el teu nom.
9 De nit et desitjo amb tota l'ànima,
em deleixo per tu del fons del cor.
Quan executes a la terra
les teves decisions,
els habitants del món
aprenen a ser justos.
10 Si concedissis gràcia als dolents,
mai no aprendrien a fer el bé;
farien el mal
entre gent irreprensible,
no reconeixerien
la teva grandesa, Senyor.
11 Ells no s'adonen, Senyor,
que la teva mà els amenaça.
Que vegin, avergonyits,
amb quin amor ardent
defenses el teu poble.
Els devorarà aquell foc
que devora els teus enemics.
12 Senyor, dóna'ns la pau;
el fruit mateix del nostre treball
és obra teva.
13 Senyor, Déu nostre,
uns altres amos ens han dominat,
però nosaltres tan sols volem
proclamar el teu nom.
14 Aquells ara són morts,
no tornaran a viure;
són ombres, no s'aixecaran més.
Tu els has judicat i exterminat,
sense deixar-ne cap record.
15 Però tu, Senyor, has fet créixer
aquest poble;
l'has fet créixer,
li has mostrat la teva glòria,
has eixamplat
les fronteres del seu territori.
16 En el perill, Senyor, recorrien a tu.
Mormolaven una pregària
quan els afligia el teu càstig.
17 Hem estat, Senyor, davant teu,
com la dona a punt d'infantar
que, en els seus dolors,
crida i es retorça.
18 Hem patit dolors com ella,
però no hem infantat res.
No hem portat la salvació al país
ni nous habitants al món.
19 Que visquin els teus morts, Senyor,
que ressuscitin les seves despulles!
Vosaltres que jaieu a la pols,
desvetlleu-vos i crideu de goig:
la teva rosada, Senyor,
és rosada de llum,
i el país de les ombres infantarà.
Càstig a la terra i en el mar
20 Poble meu, corre,
entra a casa teva,
tanca-t'hi amb pany i clau,
amaga-t'hi un moment,
fins que passi de llarg
la indignació del Senyor.
21 Ell sortirà del lloc on resideix
per castigar els crims
dels habitants de la terra.
La terra no encobrirà la sang vessada
ni amagarà mai més cap víctima.
27
1 Aquell dia, el Senyor,
amb la seva espasa
dura, gran i forta,
actuarà contra Leviatan,
la serp esmunyedissa i tortuosa,
i matarà aquest Drac de la mar.
La cançó de la vinya deliciosa
2 Aquell dia, entoneu la cançó
de la vinya deliciosa:
3 «Sóc jo, el Senyor, qui la guarda
i qui la rega sovint.
La vetllo de nit i de dia
perquè no se n'apoderin.
4 Ja no estic indignat contra ella:
si hi veiés espines i esbarzers,
els faria la guerra fins a calar-los foc.
5 Però qui vulgui la meva protecció,
que faci la pau amb mi.
Cert, haurà de fer amb mi la pau!»
Perdó per als descendents de Jacob
6 Temps a venir,
el poble de Jacob arrelarà,
Israel florirà, traurà brotada,
i el món s'omplirà dels seus fruits.
7 ¿És que el Senyor ha ferit els seus
com va ferir els qui els ferien a ells?
¿O els ha matat
com va matar els qui els mataven?
8 No! Tan sols els ha jutjat
expulsant-los, fent-los fora del país.
Els ha tret amb una bufada terrible
en un dia de vent.
9 Així serà esborrat el crim de Jacob,
i aquest serà el fruit
del perdó del seu pecat:
esbocinar totes les pedres dels altars
com s'esmicola la pedra de calç,
i no plantar més bosquets sagrats
ni emblemes del sol.
La ciutat abandonada
10 No hi ha ningú a la ciutat fortificada:
és com una estepa,
un indret despoblat, abandonat.
Els vedells hi pasturen, s'hi ajacen,
esbrosten el brancatge;
11 quan les branques
s'assequen i es trenquen,
vénen les dones
i les recullen per cremar.
Aquest poble no té coneixement.
Per això el seu creador
no se'n compadeix,
no se n'apiada el qui l'ha format.
El gran retorn dels exiliats
12 Aquell dia,
el Senyor batrà el gra,
des del riu Eufrates
fins al torrent d'Egipte.
I a vosaltres, fills d'Israel,
us recollirà un per un.
13 Aquell dia,
a un toc del gran corn,
els qui viuen perduts per Assíria
o dispersats per Egipte vindran
i es prosternaran davant el Senyor
a la muntanya santa de Jerusalem.
|