Societat Bíblica de Catalunya

Antic Testament
Pentateuc
Gènesi
Èxode
Levític
Nombres
Deuteronomi
Llibres profètics
Josuè
Jutges
1r Samuel
2n Samuel
1r Reis
2n Reis
Isaïes
Jeremies
Ezequiel
Osees
Joel
Amós
Abdies
Jonàs
Miquees
Nahum
Habacuc
Sofonies
Ageu
Zecaries
Malaquies
Escrits
Salms
Job
Proverbis
Rut
Càntic
Cohèlet
Lamentacions
Ester
Daniel
Esdres
Nehemies
1r Cròniques
2n Cròniques
Llibres deuterocanònics
Ester grec
Judit
Tobit
1r Macabeus
2n Macabeus
Saviesa
Siràcida
Baruc
Carta Jeremies
Daniel grec
Nou Testament
Mateu
Marc
Lluc
Joan
Fets Apòstols
Romans
1a Corintis
2a Corintis
Gàlates
Efesis
Filipencs
Colossencs
1a Tesalonic.
2a Tesalonic.
1a Timoteu
2a Timoteu
Titus
Filèmon
Hebreus
Jaume
1a Pere
2a Pere
1a Joan
2a Joan
3a Joan
Judes
Apocalipsi


BIBLIJA.net   - La Bíblia a Internet
Buscar Referència     Buscar Paraula
Passatge:   

Menú compacte
 BCI Escollir entre totes les versions   Sobre les versions Ajuda
Idioma

Isaïes 28-33

Isaïes :Introducció 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52 53 54 55 56 57 58 59 60 61 62 63 64 65 66

Altres oracles sobre Israel i Judà
Tempesta sobre Samaria
28
1 Ai de Samaria,
la corona superba
dels embriacs d'Efraïm!
El seu esplèndid ornament
són ara flors marcides
esteses sobre una vall de fartaners,
de gent destrossada pel vi.
2 Vet aquí un home fort i poderós
que ve de part del Senyor.
Ve com una pedregada,
com una tempesta devastadora,
com una pluja torrencial
que fa desbordar les aigües.
D'un cop de mà
tirarà a terra la ciutat.
3 La corona superba
dels embriacs d'Efraïm
serà trepitjada per terra;
4 l'esplèndid ornament
es convertirà en flors marcides
esteses sobre una vall de fartaners.
Serà com una figa primerenca:
el primer que la veu,
tot just la cull, se l'empassa.
5 Aquell dia, el Senyor de l'univers
serà ell mateix corona d'ornament
i diadema esplèndida
per a la resta del seu poble.
6 Ell donarà un esperit de justícia
als qui seuran al tribunal,
i valor als qui rebutjaran
l'atac de l'enemic
a les portes de la ciutat.
Embriacs i burletes
7 N'hi ha que de tant de vi
s'entrebanquen,
fan tentines de tanta beguda:
són sacerdots i profetes
els qui s'entrebanquen de tant beure.
El vi els consumeix,
la beguda els fa tentinejar.
S'entrebanquen amb les visions,
ensopeguen quan donen sentències.
8 Totes les taules són plenes de vòmits,
no hi ha net ni un racó.
9 Em diuen: «A qui vol ensenyar
aquest la doctrina?
A qui vol explicar revelacions?
A criatures deslletades?
Als qui tot just han desmamat?
10 Escolteu-lo:
"P-a-pa, p-a-pa,
t-a-ta, t-a-ta,
una mica aquí, una mica allà."»
11 Doncs ara el Senyor
parlarà a aquest poble
per boca d'una gent escarnidora
i en una llengua estrangera.
12 Ell els havia dit:
«Aquí trobareu repòs,
feu reposar els cansats;
és un recer tranquil.»
Però ells no han volgut escoltar.
13 Per això el Senyor els parlarà així:
«P-a-pa, p-a-pa,
t-a-ta, t-a-ta,
una mica aquí, una mica allà.»
Així, tot caminant,
cauran d'esquena malferits,
els agafaran en un parany
i els capturaran.
La pedra angular
14 Escolteu la paraula del Senyor,
homes sarcàstics
que governeu el poble de Jerusalem:
15 «Vosaltres dieu:
"Hem pactat amb la mort,
hem fet aliança
amb el país dels morts.
Quan passi la riuada, no ens agafarà,
perquè hem pres per refugi
la mentida,
la falsedat per amagatall."
16 Escolteu, doncs,
què diu el Senyor, Déu sobirà:
"Poso a Sió una pedra,
una pedra de toc,
una pedra angular, preciosa,
ben assentada
perquè serveixi de fonament:
el qui cregui no s'esfondrarà.
17 Poso el dret com a plomada,
la justícia per cordill."»
Però la pedregada escombrarà
el refugi de la mentida,
l'aiguat s'endurà el vostre amagatall.
18 El vostre pacte amb la mort
serà abolit,
l'aliança amb el país dels morts
no es mantindrà.
Quan passarà la riuada,
us deixarà assolats.
19 Cada cop que passi, se us emportarà;
anirà passant cada matí,
passarà de nit i de dia.
Quin esglai
quan entendreu això que us dic!
20 Serà cert el que diu el proverbi:
«El llit és massa curt
per a estirar-s'hi,
i la flassada, massa estreta
per a tapar-se.»
21 Com en el turó de Perassim,
el Senyor irromprà,
s'irritarà com a la vall de Gabaon.
Acomplirà la seva obra,
però quina obra tan insòlita!
Farà la seva tasca,
però quina tasca tan singular!
22 Mentrestant, deixeu-vos de sarcasmes
i mireu que no s'estrenyin
les vostres cadenes;
perquè el Sobirà,
el Senyor de l'univers,
m'ha fet saber que ha decidit
destruir tot el país.
La saviesa de Déu
23 Estigueu atents, escolteu-me!
Escolteu bé això que us diré!
24 Tots sabeu que el camperol,
quan vol sembrar,
no llaura tot el dia,
removent la terra i fent-hi solcs.
25 Quan ha replanat la terra,
escampa la pebreta i el comí,
sembra en un bon indret
el blat i l'ordi,
i, en els marges, l'espelta.
26 El seu Déu, que l'instrueix,
li ensenya com cal treballar.
27 La pebreta no es pot batre
amb el trill,
ni es poden passar els corrons
sobre el comí;
la pebreta es bat amb una vara,
i el comí, amb un bastó.
28 També el blat s'ha de batre,
però no fins a arribar a trinxar-lo.
El bou dóna tombs per l'era,
però sense aixafar el gra.
29 Tot això ve del Senyor de l'univers.
Els seus designis són admirables,
és gran la seva saviesa.
Amenaça i ajut inesperat per a Jerusalem
29
1 Ai Ariel, Ariel,
ciutat que David assetjà!
Que passi un any rere l'altre
i rodi el cicle de les festes:
2 jo assetjaré Ariel, diu el Senyor,
i tot seran planys i plors.
Tu seràs per a mi
com l'ariel de l'altar,
on es consumeixen les víctimes.
3 Plantaré al teu voltant el campament,
t'encerclaré amb estacades
i alçaré contra tu terraplens.
4 Abatuda, parlaràs
des del fons de la terra.
La teva paraula, esmorteïda,
sortirà de la pols.
La teva veu semblarà la d'un esperit,
la teva paraula sonarà
com un murmuri.
5 Els estrangers seran
com grans de pols,
t'inundaran els tirans
com un núvol de pallús.
Però tot d'una, d'improvís,
6 intervindrà el Senyor de l'univers
amb una tronada
eixordadora i terrible,
amb un vent tempestuós
i amb les flames d'un foc devorador.
7 La munió de pobles
que atacaven Ariel,
els qui la combatien,
l'envoltaven d'estacades
i estrenyien el setge,
s'esvaniran com un somni.
8 A la munió de pobles que combatia
contra la muntanya de Sió,
els passarà com quan un afamat
somia que menja
i es desperta sense res a la boca,
o com quan l'assedegat
somia que beu
i es desperta extenuat,
amb la gola eixuta.
Hipocresia i encegament
9 Esteu desorientats i atordits,
teniu els ulls entelats, no veieu res.
Aneu com embriacs, però no de vi,
us entrebanqueu sense haver begut.
10 És que el Senyor us ha fet caure
en un son profund;
us ha clos els ulls
a vosaltres, els profetes;
us ha cobert la cara amb un vel
a vosaltres, els vidents.
11 Per a vosaltres, les visions profètiques són com les paraules escrites en un document tancat i segellat. Quan el donen a un que sap llegir i li diuen: «Llegeix això», respon: «No ho puc llegir perquè està segellat.» 12 I si el donen obert a un que no sap llegir i li diuen que el llegeixi, ell respon: «No sé llegir.»
13 El Senyor diu:
«Aquest poble se m'acosta de paraula,
m'honora amb els llavis,
però el seu cor es manté lluny de mi.
La veneració que em tenen
és tan sols un precepte humà,
una rutina apresa.
14 Per això continuaré meravellant-lo
amb fets prodigiosos i sorprenents:
fracassarà la saviesa dels seus savis,
la intel·ligència dels més intel·ligents
s'eclipsarà.»
15 Ai dels qui volen amagar
els seus projectes al Senyor!
Tot ho tramen en l'obscuritat
i pensen: «Ningú no ens veu
ni sap què fem.»
16 Aneu ben errats!
Voleu igualar l'argila i el terrisser?
Com si una obra
pogués dir del qui l'ha feta:
«No m'ha fet pas.»
Com si el càntir pogués dir
del terrisser:
«No hi entén gens.»
La gran renovació
17 D'aquí a poc temps, molt poc temps,
els boscos del Líban
es tornaran un fruiterar,
i el Carmel serà un gran bosc.
18 Aquell dia els sords
entendran la lectura del llibre,
i els ulls dels cecs hi veuran,
alliberats de la foscor.
19 Els desvalguts celebraran de nou
festes en honor del Senyor,
els més pobres dels homes
s'alegraran del Sant d'Israel.
20 Serà la fi dels violents i escarnidors,
seran exterminats
els qui miren de fer mal,
21 els qui calumnien els altres,
els qui posen paranys als jutges
i fan condemnar sense causa
els innocents.
22 Pel que fa al casal de Jacob,
això diu el Senyor,
que va rescatar Abraham:
«Des d'ara els de Jacob
ja no s'hauran d'avergonyir,
no els pujaran els colors a la cara.
23 Quan els seus descendents
veuran el que he fet entre ells,
reconeixeran que jo sóc sant,
que jo sóc el Sant de Jacob,
temeran el Déu d'Israel.
24 Els qui van perduts
sabran comprendre,
els qui remuguen aprendran la lliçó.»
Egipte, recer il·lusori
30
1 «Ai de vosaltres, fills rebels!
Us ho dic jo, el Senyor.
Feu projectes sense el meu consell
i concerteu aliances que jo no inspiro.
Així acumuleu un pecat
darrere l'altre.
2 Sense haver-m'ho consultat,
baixeu a Egipte
per refugiar-vos
sota el poder del faraó
i trobar un recer
a l'ombra d'aquell país.
3 Però el poder del faraó
us avergonyirà,
el recer que cerqueu
a l'ombra d'Egipte
us deixarà en ridícul.
4 Els vostres oficials ja són a Tanis,
els vostres ambaixadors
arriben a Hanés,
5 però se sentiran decebuts
d'aquell poble inútil:
no els servirà de socors ni d'ajut,
sinó de vergonya i de riota.»
6 Presagi sobre els animals que travessen el Nègueb.
Per una regió hostil i malastruga
de lleons i lleones,
d'escurçons i dracs voladors,
transporten les riqueses i els tresors
a l'esquena dels ases
i sobre el gep dels camells
cap aquell poble inútil:
7 l'ajut dels egipcis serà una il·lusió.
Per això els anomeno
«Rahab, l'estaquirot».
8 El Senyor em va manar:
«Vés i escriu públicament això
en una tauleta,
i grava'n una còpia
en un rotlle de coure;
que es conservi per al dia de demà,
i més enllà, per sempre.»
El poble rebel
9 Aquest poble és rebel,
són uns fills caragirats,
que no volen escoltar
l'ensenyament del Senyor.
10 Diuen als vidents:
«No tingueu més visions»,
i als profetes:
«Guardeu-vos les veritats,
expliqueu-nos coses plaents,
profetitzeu fantasies,
11 abandoneu el camí dret,
desvieu-vos de la bona ruta
i traieu-nos del davant
el Déu sant d'Israel.»
12 Ara, doncs, això us fa saber
el Déu sant d'Israel:
«Ja que refuseu això que dic,
ja que confieu
en el poder de l'opressió
i us refieu de les intrigues,
13 aquesta falta serà per a vosaltres
com l'esquerda que baixa
en un pany de muralla:
es va obrint,
i tot d'una el mur s'esfondra.
14 Serà com una gerra esmicolada,
trencada sense remei:
no n'aprofitareu cap bocí
per a recollir brases del foc
o per a treure aigua de la pica.»
15 Això us fa saber
el Senyor, Déu sobirà,
el Sant d'Israel:
«Us salvareu si us convertiu
i deixeu d'inquietar-vos.
Trobareu la força
en la calma i en la confiança.
Però això, vosaltres no ho voleu,
16 sinó que dieu:
"De cap manera! Fugirem a cavall!"
Doncs ja ho crec que fugireu!
Dieu encara: "Galoparem rabents."
També galoparan
els vostres perseguidors!
17 Davant un home, en fugiran mil,
fugireu davant l'amenaça
de cinc homes;
i si en quedava algun,
serà com un pal
a la punta d'una muntanya
o un estendard
plantat dalt d'un turó.»
Déu es compadirà del seu poble
18 Però el Senyor espera,
perquè vol compadir-se de vosaltres;
s'alçarà i es mostrarà misericordiós,
ja que ell és el Déu just.
Feliços els qui esperen en ell!
19 Poble de Sió, que vius a Jerusalem,
ja no ploraràs mai més.
El Senyor es compadirà de tu,
tan bon punt li arribi el teu clam.
Així que et senti, et respondrà.
20 El Senyor us donarà a mans plenes
el pa i l'aigua que necessitàveu;
el qui t'instrueix ja no s'amagarà,
el veuràs amb els teus propis ulls.
21 Quan hauràs d'anar
a dreta o a esquerra,
sentiràs que et diuen pel darrere:
«Aquest és el camí, segueix-lo.»
22 Tindràs per metall impur
la plata que recobria els teus ídols,
l'or que adornava les teves estàtues.
Els llençaràs com a cosa immunda
tot dient: «Fora d'aquí!»
23 El Senyor donarà la pluja
a la llavor sembrada a la terra.
El pa que produiran els camps
serà bo i substanciós.
Aquell dia el teu bestiar
pasturarà en prats immensos.
24 Els bous i els ases
que treballen la terra
menjaran farratge salat,
ventat amb pales i forques.
25 El dia de la gran mortaldat,
quan s'esfondraran les torres,
a les muntanyes més altes
i als turons més elevats
hi haurà recs amb aigua abundant.
26 El dia que el Senyor
embenarà les ferides del seu poble
i el guarirà dels cops rebuts,
la lluna brillarà com el sol,
i el sol serà set vegades més brillant,
com si concentrés en un sol dia
la llum d'una setmana.
El Senyor castigarà els assiris
27 El Senyor en persona ve de lluny:
és ardent el seu respir,
treu el fum a glopades,
els seus llavis esclaten de fúria,
la seva llengua és un foc devorador,
28 el seu bufec és un torrent desbordat
que cobreix fins al coll.
Passarà els pobles
per un sedàs foradat,
els tibarà la brida
i els farà desbocar.
29 Mentrestant, vosaltres cantareu
com en les vetlles de les grans festes;
estareu contents
com qui s'encamina, al so de la flauta,
cap a la muntanya del Senyor,
Roca d'Israel.
30 El Senyor farà sentir
la seva veu majestuosa,
i mostrarà com descarrega
el seu braç
amb tota la violència
i amb flames devoradores,
amb un temporal d'aigua
i una gran pedregada.
31 Quan sentiran el crit del Senyor,
els assiris s'esborronaran.
Ell els escometrà a bastonades,
32 i cada vegada que els colpegi
l'acompanyaran tamborins i arpes.
El Senyor combatrà contra ells
amb batalles violentes.
33 Fa temps que la foguera ja és a punt,
també per al rei.
És ampla i fonda,
amb molta llenya,
a punt per a cremar:
una bufada del Senyor,
com un torrent de sofre,
hi calarà foc.
Els egipcis no són més que homes
31
1 Ai dels qui baixen a Egipte
a pidolar ajuda!
Esperen que els salvin els cavalls;
confien en els carros de guerra
i en les seves fortes dotacions,
però no alcen els ulls
al Déu sant d'Israel,
no consulten l'oracle del Senyor.
2 Però ell sap prou el que fa:
ha convocat el desastre
i no retira l'amenaça.
S'alçarà contra el partit
dels qui fan el mal
i contra aquells malèfics
a qui es demana socors.
3 Els egipcis són homes, i no déus;
els seus cavalls són de carn i ossos,
no pas esperits.
Quan el Senyor estendrà la mà,
caurà el qui venia a socórrer,
i el qui n'esperava ajuda
rodarà per terra:
tots dos tindran la mateixa fi.
El Senyor protegirà Jerusalem
4 Això m'ha fet saber el Senyor:
«Com el lleó o el seu cadell
grunyen per la presa
i, quan els pastors se'ls atansen,
no els esporugueix la cridòria
ni els acovardeix l'avalot,
jo, el Senyor de l'univers,
faré el mateix
quan baixaré a combatre
a dalt de la muntanya de Sió.»
5 Com un ocell estén les ales
sobre la cria,
el Senyor de l'univers
protegirà Jerusalem.
La protegirà, l'alliberarà,
la rescatarà i la salvarà.
6 Poble d'Israel, heu eixamplat l'abisme que us separa del Senyor. Retorneu a ell! 7 Aquell dia, que llenci cada un de vosaltres els ídols de plata i d'or que les seves mans culpables havien fabricat!
8 Els assiris cauran
sota els cops d'una espasa
que no és d'homes;
una espasa que els devorarà.
Els assiris fugiran,
i els seus millors guerrers
seran sotmesos a treballs forçats.
9 De pànic, desertarà
el rei, la seva roca,
i els alts oficials, acovardits,
abandonaran l'estendard.
Ho diu el Senyor,
que té un foc a Sió,
una fornal a Jerusalem.
Un rei just
32
1 Vindrà un rei
que regnarà amb justícia,
i els qui amb ell governin
governaran rectament.
2 Tots seran com un abric
contra el vent,
com un recer contra la pluja,
com recs d'aigua en el desert,
com l'ombra d'un penyal
en terres àrides.
3 Els ulls dels qui hi veuen
no estaran closos,
estaran atentes
les orelles dels qui hi senten.
4 Els esvalotats posaran seny
i els tartamuts parlaran amb fluïdesa.
5 Dels insensats no en diran nobles,
ni tractaran els farsants de distingits.
6 Els insensats no diuen més
que ximpleries,
per dintre maquinen de fer el mal,
obren com els pagans
i diuen despropòsits
contra el Senyor.
Deixen els famolencs sense menjar,
i sense aigua els qui tenen set.
7 Els farsants són perversos:
ordeixen intrigues
per enfonsar amb calúmnies
els desventurats i els pobres
que es defensen amb raó.
8 Però l'home noble
va amb nobles intencions
i s'alça a defensar
les causes nobles.
Advertiment a les dones de Jerusalem
9 Dones despreocupades,
aixequeu-vos i escolteu-me.
Noies refiades,
estigueu atentes al que us diré:
10 D'aquí a un any i pocs dies
tremolareu,
vosaltres que viviu tan refiades,
perquè no hi haurà verema,
no arribarà pas la collita.
11 Estremiu-vos, dones despreocupades,
tremoleu, noies refiades!
Traieu-vos els vestits
i, en senyal de dol,
poseu-vos la roba de sac.
12 Doneu-vos cops al pit.
Ploreu pels camps ufanosos
i per les vinyes fèrtils,
13 per les terres del meu poble
que els cards envaeixen,
per les cases on es divertia
la ciutat alegre.
14 Els palaus estan abandonats,
la ciutat bulliciosa és deserta.
El barri de l'Ófel
amb la seva torre de guàrdia
serà per sempre més
un camp de ruïnes
on jugaran els ases
i on els ramats pasturaran.
El desert serà un jardí
15 Fins que el Senyor, des de dalt,
abocarà l'esperit sobre nosaltres.
Llavors l'estepa es convertirà
en un jardí,
i el jardí serà un gran bosc.
16 El dret habitarà a l'estepa,
en el jardí regnarà la justícia.
17 El fruit de la justícia serà la pau,
la calma i la seguretat
en seran per sempre la collita.
18 El meu poble viurà
en un estatge de pau,
en indrets segurs i de repòs tranquil.
19 La pedregada assolarà els boscos,
i les ciutats seran arrasades.
20 Però feliços de vosaltres,
que sembrareu arran de l'aigua
i deixareu anar desfermats
l'ase i el bou!
Contra el devastador
33
1 Ai de tu,
devastador mai devastat,
traïdor encara no traït!
Quan acabaràs de devastar i de trair,
tu seràs el devastat i el traït.
2 Senyor, compadeix-te de nosaltres.
Esperem en tu.
Sigues cada matí
la força del teu poble,
salva'ns a l'hora del perill.
3 Els pobles fugen
quan s'acosta la teva remor,
les nacions es dispersen
quan t'aixeques.
4 La gent es llança sobre el botí
com una plaga de llagosta,
s'hi abraona
com un núvol de saltarel·les.
5 El Senyor és excels,
resideix a les altures;
omple Sió de dret i de justícia
6 i fa segura la teva vida.
Qui és savi i coneix Déu,
té la riquesa que salva:
venerar el Senyor és el seu tresor.
La intervenció del Senyor
7 La gent valenta
s'exclama pels carrers,
els missatgers de pau
ploren amargament:
8 «No passa ningú pels camins,
les rutes són desertes;
han violat l'aliança,
trepitgen els testimonis
i no respecten ningú.»
9 El país està trist i esllanguit,
el Líban és mústic i ressec,
Saron sembla una estepa,
els boscos de Basan i del Carmel
han quedat pelats.
10 «Doncs ara vinc jo —diu el Senyor—,
ara m'alçaré, ara seré enaltit.
11 Concebreu palla i infantareu rostoll;
el vostre propi buf
atiarà el foc que us consumirà.
12 I els altres pobles seran calcinats
com s'abranda l'argelaga
que han tallat.
13 Escolteu, els de lluny, això que he fet,
i els de la vora,
reconeixeu el meu poder.»
14 A Sió els pecadors s'han esfereït,
els injustos tremolen de por:
«Qui de nosaltres pot viure
dins aquest foc que devora?
Qui de nosaltres pot estar-se
a les flames eternes?»
15 El qui obra com cal i diu la veritat,
el qui refusa d'enriquir-se
amb violències,
el qui no es deixa comprar
amb obsequis,
no fa cas de propostes criminals
i acluca els ulls
per no mirar la maldat.
16 Aquest home residirà a les altures,
viurà segur en castells
dalt de les roques.
Tindrà el pa de franc
i l'aigua no li faltarà.
Jerusalem, alliberada
17 Els teus ulls veuran el rei
en la seva esplendor
i contemplaran el país
d'un cap a l'altre.
18 Tot recordant terrors passats, diràs:
«On és ara el qui comptava?
On és el qui cobrava?
On és el qui vigilava
les fortificacions?»
19 No hauràs de veure més
el poble arrogant
de llengua incomprensible,
de parlar ridícul que ningú no entén.
20 Contempla Sió,
la ciutat de les nostres festes!
Els teus ulls veuran Jerusalem,
estatge tranquil, tenda incommovible:
no li arrencaran mai més les estaques
ni en deslligaran una sola corda.
21 El Senyor ens mostrarà
la seva grandesa
en un país de rius i canals
de gran amplada,
on no navegaran vaixells de guerra
ni hi passaran les grans naus.
22 El Senyor ens governa,
el Senyor ens dóna les lleis.
El Senyor és el nostre rei:
és ell qui ens salva.
23 Les cordes pengen
dels teus vaixells, Egipte,
ja no en sostenen els pals,
no es poden desplegar els estendards.
Llavors es repartirà un enorme botí;
fins els coixos es llançaran al pillatge.
24 Cap habitant de Sió no dirà
que està malalt:
al poble que hi viu,
li és perdonada la culpa.

Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya, Editorial Claret i Societats Bíbliques Unides





Darrera actualització del programa: 7/4/2020