|
Petita apocalipsi d'Isaïes
Càstig de les nacions
34
1 Acosteu-vos, nacions,
per escoltar!
Pobles, estigueu atents!
Que escolti la terra
i tot el que s'hi mou,
el món i tot el que hi germina!
2 El Senyor s'indigna
contra les nacions
i contra els seus exèrcits.
Els destina a l'extermini
i al carnatge.
3 Les seves víctimes
seran llançades arreu,
pujarà la fetor dels cadàvers,
la sang s'escolarà per les muntanyes.
4 Es fondrà tota l'estelada,
el cel s'enrotllarà
com un full de paper.
Tots els astres es decandiran
com es decandeixen les fulles del cep
o les figues secallones.
Un gran carnatge a Edom
5 «La meva espasa —diu el Senyor—
s'ha embriagat dalt al cel
i s'abat de cop sobre Edom,
sobre aquest poble
condemnat a l'extermini.»
6 L'espasa del Senyor és xopa de sang
i coberta de greix,
com quan maten anyells i bocs,
com quan treuen els ronyons
als marrans.
El Senyor immola la gent de Bosrà,
fa un gran carnatge al país d'Edom.
7 Cauen al mateix temps els búfals,
els vedells i els toros.
La terra d'Edom s'embriaga de sang,
la seva pols s'impregna de greix.
8 És el dia de la justícia del Senyor,
l'any de demanar comptes
als enemics de Sió.
9 L'aigua dels torrents d'Edom
es convertirà en quitrà,
es tornarà sofre la seva pols.
Tot el país serà com un quitrà encès,
10 que no s'apagarà ni de nit ni de dia:
la fumarada s'alçarà per sempre.
De segle en segle,
el país serà un desert,
mai més no hi passarà ningú.
11 En prendran possessió
l'eriçó i el mussol;
el duc i el corb hi habitaran.
El Senyor hi tibarà el cordill del caos
i la plomada de la desolació.
12 No hi haurà nobles
per a proclamar rei,
no hi restarà ni un sol governant.
13 Els palaus quedaran envaïts
amb matolls d'espines;
ortigues i cards
ompliran les fortaleses;
seran cau de xacals,
domini dels estruços.
14 Els gats mesquers s'hi reuniran
amb les hienes,
i els sàtirs es cridaran l'un a l'altre.
Allà reposarà la fantasma Lilit,
allà hi trobarà recer.
15 La serp hi niarà, hi pondrà els ous
i els vetllarà fins que s'obrin.
Allà també es reuniran els voltors
els uns amb els altres.
16 Si cerqueu en el llibre del Senyor,
podreu llegir-hi:
«De tots ells, no en manca cap,
s'han trobat els uns amb els altres,
perquè el Senyor ho ha manat
a través meu,
el seu esperit els ha aplegat.
17 Ell ha sortejat la part de cada un,
la seva mà els ha repartit el país:
el posseiran per sempre més,
l'habitaran per segles i segles.»
Retorn a Sió
35
1 Que s'alegrin el desert
i la terra eixuta,
que l'estepa exulti i floreixi!
2 Que s'ompli de flors primerenques,
que salti i cridi de goig i d'alegria!
Li són donades la glòria del Líban,
l'esplendor del Carmel i de Saron.
Tots veuran la glòria del Senyor,
la majestat del nostre Déu.
3 Enrobustiu les mans cansades,
afermeu els genolls vacil·lants.
4 Digueu als qui defalleixen:
«Sigueu valents, no tingueu por!
Aquí teniu el vostre Déu,
que ve per fer justícia;
la seva paga és aquí.
Ell mateix us ve a salvar.»
5 Llavors es desclouran
els ulls dels cecs,
i les orelles dels sords s'obriran.
6 Llavors el coix saltarà com un cérvol
i la llengua del mut cridarà de goig,
perquè l'aigua ha brollat al desert,
han nascut torrents a l'estepa.
7 La terra ardent és ara un estany,
el país de la set
és ple de fonts d'aigua.
En el clos on jeien els xacals,
ara hi creixen canyes i joncs.
8 Allà obriran una ruta anomenada
«Via Santa»,
que cap impur no trepitjarà.
El Senyor mateix els hi guiarà,
ni els menys espavilats
no s'hi perdran.
9 No s'hi veurà cap lleó
ni s'hi atansaran les bèsties ferotges:
no n'hi trobaran cap.
Serà el camí dels qui el Senyor
haurà rescatat.
10 Els seus redimits retornaran,
entraran a Sió cridant de goig,
coronats d'una joia sense fi.
Arribaran la felicitat i l'alegria,
fugiran els planys i la tristesa.
|