|
Episodis del regnat d'Ezequies
Sennaquerib amenaça Jerusalem
(2Re 18,13.17-37)
36
1 L'any catorze del regnat d'Ezequies, Sennaquerib, rei d'Assíria, va atacar totes les ciutats fortificades del regne de Judà i les va ocupar.
2 Des de la ciutat de Laquix, el rei d'Assíria va enviar el seu ajudant de camp, amb un destacament considerable, al rei Ezequies, a Jerusalem. Es va aturar prop del canal de la bassa de dalt, en el camí del camp dels Rentadors.
3 Llavors el cap del palau reial, Eliaquim, fill d'Hilquiahu, sortí a trobar-lo amb el canceller Xebnà, i amb Joah, fill d'Assaf, que era el cronista.
4 L'ajudant de camp assiri els parlà així:
--Digueu a Ezequies: "Aquest és el missatge del Gran Rei, el rei d'Assíria: Com és que et sents tan segur?
5 Jo veig que, per a fer la guerra, no tens més que paraules com a pla de batalla i força militar. Amb qui comptes per a rebel·lar-te contra mi?
6 Confies en Egipte, però Egipte és una canya trencada que es clava i forada la mà del qui s'hi apuntala. Això és el faraó, rei d'Egipte, per a tots els qui se'n fien!
7 Potser em respondreu: ‘Nosaltres confiem en el Senyor, el nostre Déu.’ Però, ¿no veieu que Ezequies li ha destruït tots els recintes sagrats i els altars, i ha ordenat als habitants de Judà i de Jerusalem que l'adorin tan sols davant aquest únic altar?
8 Bé, doncs, fes una aposta amb el meu senyor, el rei d'Assíria: ell et donarà dos mil cavalls si ets capaç de trobar qui els munti!
9 Però, com podries fer recular un de sol dels oficials inferiors del meu senyor, tu que et refies dels carros egipcis i dels guerrers que hi munten?
10 A més, ¿et penses que he vingut a atacar aquest país i a devastar-lo sense el consentiment del Senyor? És ell mateix qui m'ha dit que l'ataqués i el devastés!»
11 Llavors Eliaquim, amb Xebnà i Joah, van dir a l'ajudant de camp assiri:
--Parla'ns, si et plau, en arameu, que nosaltres també l'entenem. No ens parlis en hebreu, perquè la gent que hi ha a les muralles ho sent tot.
12 L'ajudant de camp li va respondre:
--¿Et penses que el meu senyor m'ha enviat a dir-vos això només a tu i al teu rei? Parlo sobretot a tota aquesta gent asseguda a la muralla, que, com vosaltres, es veurà obligada a menjar-se els excrements i a beure's els orins.
13 Llavors l'ajudant de camp es posà dret i va cridar fort en hebreu:
--Escolteu el missatge del Gran Rei, el rei d'Assíria:
14 "Això us diu el rei: No us deixeu enganyar per Ezequies; ell no us podrà pas salvar.
15 No us deixeu convèncer per Ezequies quan us diu: ‘Confieu en el Senyor, segur que ell ens salvarà i no deixarà caure aquesta ciutat en mans del rei d'Assíria.’
16 No us l'escolteu! Això us diu el rei d'Assíria: Feu la pau amb mi, rendiu-vos, i cada un de vosaltres podrà menjar els fruits de la seva vinya i de la seva figuera, i beure l'aigua de la seva cisterna,
17 fins que jo vindré per portar-vos a un país com el vostre, un país de blat i vi, de pa i vinyes.
18 No us deixeu enganyar per Ezequies, que diu: ‘El Senyor ens salvarà.’ ¿És que els déus de cap altra nació han pogut alliberar, cada un el seu propi país, de les mans del rei d'Assíria?
19 On són els déus d'Hamat i d'Arpad? I els de Sefarvaim? Qui ha pogut alliberar Samaria de les meves mans?
20 Si mai cap déu d'aquests països no ha alliberat el seu propi país, per què el Senyor hauria de salvar Jerusalem?"
21 Tots van callar i no li van tornar contesta, perquè el rei Ezequies havia ordenat que no li responguessin.
22 Llavors el cap del palau reial, Eliaquim, fill d'Hilquiahu, el canceller Xebnà i el cronista Joah, fill d'Assaf, es van presentar al rei Ezequies amb els vestits esquinçats i li comunicaren el que havia dit l'ajudant de camp assiri.
Ezequies consulta el profeta Isaïes
(2Re 19,1-7)
37
1 Quan el rei Ezequies ho va sentir, s'esquinçà també els vestits, es posà la roba de sac i se n'anà al temple del Senyor.
2 Al mateix temps va enviar el cap del palau reial, Eliaquim, el canceller Xebnà i els sacerdots més ancians al profeta Isaïes, fill d'Amós. Tots anaven amb vestit de sac.
3 I li digueren:
--Això et diu el rei Ezequies: "Avui per a nosaltres és un dia d'infortuni, d'ofensa i d'ignomínia. Com se sol dir, ‘La mare no té força per a infantar, ara que la criatura està a punt de néixer’.
4 El rei d'Assíria ha enviat el seu ajudant de camp per insultar el Déu viu. Tant de bo que el Senyor, el teu Déu, el castigui per tot el que li ha sentit a dir! Tu, prega al Senyor pels pocs que resten del seu poble."
5 Als homes del rei Ezequies que l'havien anat a trobar, Isaïes
6 els va dir:
--Digueu al vostre rei això que el Senyor li fa saber: "No tinguis por del que has sentit, de les injúries que han proferit contra mi els oficials del rei d'Assíria.
7 Jo faré que rebi unes notícies que el facin decidir a tornar al seu país; allí el faré morir assassinat."
Noves amenaces de Sennaquerib
(2Re 19,8-13)
8 L'ajudant de camp assiri va saber que el seu rei havia deixat Laquix per anar a combatre a Libnà, i anà a trobar-lo en aquesta ciutat.
9 I és que el rei d'Assíria s'havia assabentat que Tirhacà, el faraó etíop, havia emprès una campanya contra ell. Quan el rei d'Assíria va rebre aquesta notícia, va enviar ambaixadors a Ezequies amb aquest missatge:
10 --Digueu això a Ezequies, rei de Judà: "Que el teu Déu, en qui confies, no t'enganyi dient que Jerusalem no caurà a les meves mans!
11 Tu mateix has sentit a dir què han fet els reis d'Assíria a tots els països, com els han aniquilat. ¿I tu et penses que te n'escaparàs?
12 Quan els meus antecessors van destruir Gozan, Haran, Rèssef i la gent d'Edèn que vivien a Telassar, per ventura els déus d'aquestes nacions les pogueren salvar?
13 On són ara els reis d'Hamat, d'Arpad, de Laïr, de Sefarvaim, d'Enà i d'Ivà?"
Pregària d'Ezequies
(2Re 19,14-19)
14 Ezequies va agafar la carta que havien portat els ambaixadors assiris i la va llegir. Després va pujar al temple, la desplegà davant el Senyor
15 i va pregar així davant d'ell:
16 --Senyor de l'univers, Déu d'Israel, que tens per tron els querubins: tu, que has creat el cel i la terra, ets l'únic Déu de tots els regnes del món.
17 Senyor, estigues atent i escolta; obre els ulls, Senyor, i mira. Escolta les paraules que Sennaquerib envia a dir per insultar-te a tu, el Déu viu.
18 És veritat, Senyor, que els reis d'Assíria han devastat tots els territoris d'aquests països
19 i han llançat al foc els seus déus. Però aquests no eren déus, sinó estàtues de fusta o de pedra fetes pels homes; per això els assiris els han pogut destruir.
20 Ara, doncs, Senyor, Déu nostre, salva'ns de les mans de Sennaquerib, i tots els reialmes de la terra reconeixeran que tu, Senyor, ets l'únic.
Isaïes transmet la resposta del Senyor
(2Re 19,20-34)
21 Isaïes, fill d'Amós, envià al rei Ezequies aquest missatge:
--Això et fa saber el Senyor, Déu d'Israel: "Tu, provocat per Sennaquerib, rei d'Assíria, has fet aquesta pregària.
22 El Senyor, doncs, anuncia això contra ell:
»La ciutat de Sió et menysprea,
es mofa de tu;
Jerusalem es riu de tu
brandant el cap.
23 Qui has insultat? Qui has injuriat?
Contra qui has alçat la veu
i aixecat, altiva, la mirada?
Contra el Sant d'Israel!
24 T'has valgut dels teus oficials
per a insultar el Senyor.
»Tu dius: ‘Amb l'estol
dels meus carros
he pujat al cim de les muntanyes,
als llocs inaccessibles del Líban,
per tallar els cedres més alts
i els millors xiprers.
Arribaré al darrer dels seus cims,
al seu bosc més frondós.
25 He excavat i obert mines i pous,
i n'he begut les aigües;
he eixugat, només posant-hi els peus,
tots els canals d'Egipte.’
26 »¿No ho sabies tu, Sennaquerib,
que vaig decidir fa temps
això que he fet,
que ho havia planejat de feia dies
i ara ho he complert?
Per això les ciutats fortificades
s'han convertit en munts de ruïnes.
27 Els seus habitants, impotents,
esglaiats i confosos,
són com l'herba dels camps,
com plantes tendres
o com l'herbei dels terrats
que el vent del desert abrusa.
28 Jo ho sé tot, de tu:
si t'aixeques o si t'asseus,
si vas a la guerra o si en tornes,
i si t'enrabies contra mi.
29 Cert, tu t'has enrabiat,
i jo he sentit les teves insolències.
Per això et posaré l'anella al nas
i la brida a la boca,
i et faré tornar
pel camí per on has vingut.
30 »A tu, Ezequies, jo et dono aquest senyal: Enguany menjareu el que produeixi el gra caigut a terra; l'any vinent, el que produeixin els camps sense sembrar-los. Però l'any següent sembreu i segueu, planteu vinyes i mengeu-ne els fruits.
31 Els supervivents del llinatge de Judà seran com una planta que enfonsarà de nou les seves arrels i llevarà bon fruit,
32 perquè de Jerusalem encara en sortirà una resta, hi haurà supervivents a la muntanya de Sió. Això és el que farà l'amor ardent del Senyor de l'univers.
33 »Al rei d'Assíria,
el Senyor li fa saber això:
No entrarà en aquesta ciutat,
no hi dispararà cap fletxa,
no l'escometrà amb batallons escudats
ni aixecarà contra ella cap terraplè.
34 Se'n tornarà pel mateix camí
per on ha vingut,
sense haver entrat en aquesta ciutat.
Ho dic jo, el Senyor.
35 Protegiré Jerusalem i la salvaré,
per consideració a mi mateix
i a David, el meu servent!"
Partença dels assiris i mort de Sennaquerib
(2Re 19,35-37)
36 Llavors va sortir l'àngel del Senyor i féu morir cent vuitanta-cinc mil homes al campament dels assiris. L'endemà al matí, a l'hora de llevar-se, tot eren cadàvers.
37 En veure-ho, Sennaquerib, el rei d'Assíria, va aixecar el campament, se'n tornà cap a Nínive i s'hi va quedar.
38 Un dia, mentre pregava en el temple de Nisroc, el seu déu, els seus fills Adrammèlec i Sarèsser el van assassinar i van fugir al país d'Ararat. Un altre dels seus fills, Assarhadon, va regnar en lloc d'ell.
Malaltia i guarició d'Ezequies
(2Re 20,1-11)
38
1 Per aquell temps, el rei Ezequies es va posar malalt de mort. El profeta Isaïes, fill d'Amós, el va anar a veure i li digué:
--Això et fa saber el Senyor: "Prepara-ho tot, perquè ben aviat moriràs; la teva vida s'acaba."
2 Llavors Ezequies es girà de cara a la paret i va fer al Senyor aquesta pregària:
3 --Ah, Senyor, recorda que m'he comportat davant teu amb un cor íntegre i fidel i que t'he complagut fent el bé.
I va esclatar en un gran plor.
4 Aleshores el Senyor va manar a Isaïes
5 que tornés a veure Ezequies i li digués:
--Això diu el Senyor, Déu de David, el teu pare: "He escoltat la teva pregària i he vist les teves llàgrimes. Doncs bé, allargaré quinze anys la teva vida.
6 A tu i a Jerusalem, jo us alliberaré de les mans del rei d'Assíria i continuaré protegint aquesta ciutat.
7 Jo, el Senyor, et donaré aquest senyal per assegurar-te que compliré el que he promès:
8 Mira, faré recular deu graons l'ombra del sol en les escales que porten a la cambra alta d'Acaz."
I el sol tornà enrere dels deu graons que havia baixat.
Càntic d'Ezequies
9 Càntic del rei de Judà, Ezequies, després d'haver-se guarit de la seva malaltia:
10 «Jo pensava: "A la meitat de la vida
me n'he d'anar;
m'envien a les portes
del país dels morts,
privat dels anys que em quedaven."
11 Pensava: "No veuré més el Senyor
a la terra dels vivents,
no contemplaré ningú més
d'aquest món fugisser."
12 Em desfan l'habitatge i se l'emporten
com una tenda de pastors.
He cabdellat, com un teixidor,
la meva vida,
i ell em talla l'ordit:
en un sol dia, Senyor,
faràs que m'acabi.
13 Veig que, abans de demà,
ell trencarà com un lleó
tots els meus ossos:
en un sol dia, Senyor,
faràs que m'acabi.
14 Xerrotejant com l'oreneta,
parrupant com els coloms,
es consumeixen els meus ulls
mirant al cel.
Senyor, estic atrapat,
sigues el meu fiador!
15 »Però, per què li dic això,
si ell ja ha parlat i és cosa feta?
Tot i l'amargor de la meva ànima,
continuaré caminant
els anys que em falten.
16 Senyor, els homes viuen
gràcies a les teves paraules.
Per això em mantinc amb vida:
tu em guareixes i em fas viure.
17 Ara la meva amargor
s'ha tornat salut.
Tu, que estimes la meva vida,
l'has salvada de la fossa de la mort,
perquè has llançat darrere teu
tots els meus pecats.
18 La mort no et donaria gràcies,
no et lloaria la terra dels morts;
els qui baixen a la tomba
ja no esperen en la teva fidelitat.
19 Els vius són els qui et donen gràcies,
com jo faig avui.
Els pares fan conèixer als seus fills
la teva fidelitat.
20 Tu, Senyor, m'has salvat,
i nosaltres farem ressonar les arpes
tots els dies de la nostra vida
al temple del Senyor.»
Ezequies rep els ambaixadors de Babilònia
(2Re 20,12-19)
39
1 Quan el rei de Babilònia Merodac Baladan, fill de Baladan, va saber que Ezequies havia estat malalt, li va escriure una carta i li féu portar un present.
2 Ezequies es va alegrar de l'arribada dels ambaixadors de Merodac Baladan i els mostrà l'edifici on guardava el seu tresor, la plata, l'or, els perfums i els olis aromàtics. Els mostrà també el seu arsenal i tot el que hi tenia emmagatzemat. Ezequies els va mostrar tot el que hi havia al seu palau i en tots els seus dominis: no els va amagar res.
3 Llavors el profeta Isaïes anà a trobar el rei i li va preguntar:
--D'on venien, aquests homes? Què t'han dit?
Ezequies respongué:
--Venien d'un país llunyà. M'han vingut a veure des de Babilònia.
4 Isaïes li preguntà:
--Què han vist, en el teu palau?
Ezequies respongué:
--Ho han vist tot. No els he amagat cap dels meus tresors.
5 Llavors Isaïes va dir a Ezequies:
--Escolta què t'anuncia el Senyor de l'univers:
6 "Vindrà un dia en què tot el que hi ha en el teu palau, tot el que els teus avantpassats han acumulat fins avui, s'ho enduran a Babilònia. No hi deixaran res —diu el Senyor.
7 També s'emportaran alguns dels teus propis descendents perquè serveixin com a eunucs al palau del rei de Babilònia."
8 Ezequies li va respondre:
--M'anuncies una bona notícia de part del Senyor.
Ezequies pensava: «Almenys, mentre jo visqui, hi haurà pau i seguretat.»
|