Societat Bíblica de Catalunya

Antic Testament
Pentateuc
Gènesi
Èxode
Levític
Nombres
Deuteronomi
Llibres profètics
Josuè
Jutges
1r Samuel
2n Samuel
1r Reis
2n Reis
Isaïes
Jeremies
Ezequiel
Osees
Joel
Amós
Abdies
Jonàs
Miquees
Nahum
Habacuc
Sofonies
Ageu
Zecaries
Malaquies
Escrits
Salms
Job
Proverbis
Rut
Càntic
Cohèlet
Lamentacions
Ester
Daniel
Esdres
Nehemies
1r Cròniques
2n Cròniques
Llibres deuterocanònics
Ester grec
Judit
Tobit
1r Macabeus
2n Macabeus
Saviesa
Siràcida
Baruc
Carta Jeremies
Daniel grec
Nou Testament
Mateu
Marc
Lluc
Joan
Fets Apòstols
Romans
1a Corintis
2a Corintis
Gàlates
Efesis
Filipencs
Colossencs
1a Tesalonic.
2a Tesalonic.
1a Timoteu
2a Timoteu
Titus
Filèmon
Hebreus
Jaume
1a Pere
2a Pere
1a Joan
2a Joan
3a Joan
Judes
Apocalipsi


BIBLIJA.net   - La Bíblia a Internet
Buscar Referència     Buscar Paraula
Passatge:   

Menú compacte
 BCI Escollir entre totes les versions   Sobre les versions Ajuda
Idioma

Isaïes 40-54

Isaïes :Introducció 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52 53 54 55 56 57 58 59 60 61 62 63 64 65 66

Segona part (40-55)
Déu consola el seu poble
40
1 «Consoleu,
consoleu el meu poble»,
diu el vostre Déu.
2 «Parleu al cor de Jerusalem
i anuncieu-li
que s'ha acabat la seva servitud,
que li ha estat perdonada la culpa,
que ha rebut del Senyor
doble paga per tots els seus pecats.»
3 Escolteu una veu que crida:
«Obriu en el desert
un camí al Senyor,
aplaneu en l'estepa
una ruta per al nostre Déu.
4 S'alçaran les fondalades,
s'abaixaran les muntanyes i els turons,
el terreny escabrós serà una plana,
i la serralada, una ampla vall.
5 Llavors apareixerà
la glòria del Senyor,
i tothom veurà alhora
que el Senyor mateix ha parlat.»
6 Una veu diu:
«Fes una crida!»
I una altra respon:
«Quina crida he de fer?»
«Proclama
que els homes són tots herba
i que la seva bondat
és com la flor dels prats:
7 l'herba s'asseca i la flor es marceix
així que bufa l'alè del Senyor.
Ben cert: els pobles són herba!
8 L'herba s'asseca i la flor es marceix,
però la paraula del nostre Déu
dura per sempre.»
9 Puja en una muntanya ben alta,
tu que portes bones noves a Sió;
alça ben forta la veu,
tu que portes bones noves a Jerusalem.
Crida, no tinguis por!
Digues a les viles de Judà:
«Aquí teniu el vostre Déu!
10 El Senyor, Déu sobirà,
arriba amb poder,
amb la força del seu braç
domina tota cosa.
L'acompanya el fruit
de la seva victòria,
el precedeixen els seus trofeus.
11 Vetlla com un pastor pel seu ramat:
l'aplega amb el seu braç,
porta al pit els anyells,
acompanya les ovelles que crien.»
El Creador, sobirà del món
12 Qui ha mesurat amb la mà
tota l'aigua del món?
Qui ha apamat el cel?
Qui ha fet cabre en una mesura
tota la pols de la terra?
Qui ha pesat amb les balances
les muntanyes i els turons?
13 Qui pot abastar l'esperit del Senyor?
Qui podrà suggerir-li bons consells?
14 De qui necessita parers
per a saber si obra amb encert?
Qui li pot ensenyar el coneixement
o li pot fer veure com ha d'obrar?
15 Les nacions són per a ell
com una gota
que s'escorre d'un poal,
valen tant com grans de pols
a la balança.
Els qui viuen lluny, a les illes,
no pesen més que un tel.
16 Amb tot el Líban no en té prou
per a encendre foc,
ni els seus animals li bastarien
per a un holocaust.
17 Davant d'ell els pobles són no res,
no compten més
que el caos o la buidor.
18 Amb qui voleu comparar Déu?
Quina imatge se li pot assemblar?
19 Un ídol? L'ha fos un artesà,
un orfebre el recobreix d'or
i l'adorna amb filigranes de plata.
20 El qui no és prou ric
per a despeses com aquesta,
en té prou d'escollir un tronc
que no es podreixi
i cercar un bon escultor
que li faci un ídol que s'aguanti.
21 ¿No ho sabeu, no ho heu sentit,
no ha estat anunciat des del principi,
no heu entès com se sosté la terra?
22 És gràcies al qui té el tron
sobre la volta del cel.
Els homes, des d'allí,
semblen formigues.
Ell ha estès el cel com tela fina,
l'ha desplegat
com una tenda on habitar.
23 Redueix a no res els amos del món,
aniquila els poderosos de la terra:
24 a penes els planten,
a penes els sembren,
a penes rebroten les soques tallades,
que ell hi bufa al damunt i s'assequen,
i la terbolina se'ls emporta
com la palla.
25 Diu el Déu sant:
«A qui em compararíeu
que fos com jo?»
26 Alceu els ulls al cel
i mireu qui ha creat l'estol dels astres,
qui els fa sortir, d'un a un,
i els crida cada un pel seu nom.
És tan gran la seva força
i ferm el seu poder,
que mai no en falta cap.
27 Poble de Jacob, per què parleu així?
Per què dieu, gent d'Israel,
que el Senyor no veu la vostra sort,
que el vostre Déu
ignora la vostra causa?
28 Que no ho sabeu?
No ho heu sentit a dir mai?
El Senyor és Déu per sempre,
ha creat la terra d'un cap a l'altre.
No es cansa, no defalleix.
És insondable la seva intel·ligència.
29 Dóna noves forces als cansats,
enrobusteix els qui són febles.
30 Els joves es cansen i defalleixen,
els millors guerrers
ensopeguen i cauen;
31 però els qui confien en el Senyor
recobren les forces,
alcen el vol com les àguiles,
caminen sense cansar-se,
corren sense defallir.
El Senyor desafia els ídols
41
1 «Estigueu en silenci davant meu,
els qui viviu lluny, a les illes.
Nacions, revestiu-vos de coratge.
Apropeu-vos, i després parlareu.
Compareguem tots junts a judici!
2 »Qui ha suscitat de l'orient
aquell a qui la justícia cridava
a seguir-lo?
Li sotmet nacions
perquè domini els seus reis,
li dóna tantes espases com nombrosos
són els grans de pols,
tants arquers com incomptables
són els brins de palla esventada.
3 Ell persegueix les nacions
i avança segur per camins
que mai no havia trepitjat.
4 Qui ha realitzat aquestes gestes?
El qui anuncia el futur
des del principi.
Jo, el Senyor, sóc el primer,
i seré present fins a la fi.
5 Els qui viuen lluny, a les illes,
ho han vist i s'esglaien;
s'acosten plegats tremolant
els de l'extrem de la terra.»
6 Cadascú ajuda el company
i li diu: «Treballa ferm!»
7 L'escultor anima el fonedor,
el qui poleix metall
encoratja el qui forja.
I diuen de la soldadura: «Bona feina!»
Finalment, fixen l'ídol amb claus
perquè s'aguanti.
El Senyor protegeix el seu poble
8 «Però a tu, Israel, servent meu,
poble de Jacob que m'he escollit,
descendent d'Abraham, amic meu,
9 jo t'he pres de l'extrem de la terra,
t'he cridat
de les regions més llunyanes,
i t'he dit: "Ets el meu servent;
et vaig escollir i no t'he rebutjat."
10 No tinguis por, que jo sóc amb tu.
No et neguitegis,
que jo sóc el teu Déu.
Jo et dono força i t'ajudo,
et sostinc
amb la meva dreta bondadosa.
11 Tots els qui estan furiosos contra tu
quedaran confosos i avergonyits.
Els teus adversaris
seran com no res i es perdran.
12 Cercaràs els qui et combatien,
però no els trobaràs.
Seran del tot aniquilats
els qui et fan la guerra.
13 Perquè jo, el Senyor, sóc el teu Déu;
et dono la mà i et dic:
"No tinguis por, sóc jo qui t'ajuda!"
14 »Poble de Jacob, que ets com un cuc,
Israel, que ets ben poca cosa,
no tinguis por, jo t'ajudo!
Ho dic jo mateix, el Senyor.
Jo, el Sant d'Israel,
sóc el qui t'allibera.
15 Faré de tu un trill tallant,
nou, armat amb dents:
trillaràs les muntanyes i les trinxaràs,
els tossals es tornaran palla fina.
16 Els ventaràs,
i se'ls endurà la marinada,
la terbolina els dispersarà.
I tu t'alegraràs de l'obra del Senyor,
et gloriaràs del Sant d'Israel.»
El desert serà renovat
17 «Els pobres i els desvalguts
cerquen aigua i no en troben.
La set els resseca la llengua.
Però jo, el Senyor, els escolto;
jo, el Déu d'Israel, no els abandono:
18 faré néixer rius
en els tossals més àrids,
i fonts al mig de les valls.
Transformaré en estanys el desert,
en dolls d'aigua, la terra eixuta.
19 En el desert plantaré cedres,
acàcies, murtres i oliveres;
a l'estepa, al costat dels xiprers,
hi faré créixer boixos i savines,
20 perquè tothom vegi i sàpiga,
s'adoni i comprengui
que ho ha fet la mà del Senyor,
que ho ha creat el Sant d'Israel.»
El Senyor avergonyeix els ídols
21 El Senyor, rei de Jacob,
diu als déus de les nacions:
«Veniu a presentar la vostra causa,
aporteu les vostres proves.
22 Aporteu-les i anuncieu-nos
les coses que passaran.
Digueu quins eren
els vostres presagis:
hi reflexionarem
i veurem si s'han complert.
O, si no, feu-nos saber què passarà.
23 Anuncieu les coses que vindran,
i sabrem si realment sou déus.
Feu alguna cosa, bona o dolenta,
que tots puguem veure i admirar.
24 Però no! Vosaltres no sou res de res,
i les vostres obres
ni a això no arriben:
és un home detestable
el qui us escull per déus.
25 »Del nord he suscitat algú que ja ve.
Des de llevant ell invoca el meu nom:
trepitjarà els governants com el fang,
com el terrisser trepitja l'argila.
26 ¿Qui ho va predir, perquè ho sabéssim
i poguéssim dir que era cert?
Ningú no va anunciar-ho
ni en va parlar,
ningú no va sentir cap presagi vostre.
27 Primer que ningú, jo dic a Sió:
"Ja són aquí."
Jo envio a Jerusalem
el qui porta bones noves.
28 He mirat i no he vist ningú més:
ningú d'ells no és bo per a aconsellar
ni per a respondre cap pregunta.
29 Mireu-los tots plegats:
les seves obres són maleficis il·lusoris,
les seves estàtues, vent i buidor.»
El servent del Senyor
(cant primer)
42
1 «Aquí teniu el meu servent,
que jo sostinc,
el meu elegit,
en qui m'he complagut.
He posat damunt d'ell el meu Esperit
perquè porti la justícia a les nacions.
2 No crida ni alça la veu,
no la fa sentir pels carrers.
3 No trenca la canya esquerdada
ni apaga el ble que vacil·la.
Porta la justícia amb fermesa,
4 sense vacil·lar ni doblegar-se,
fins que l'haurà implantada
a la terra;
i els qui viuen lluny, a les illes,
esperaran les seves decisions.»
5 Això et fa saber Déu, el Senyor,
que ha creat el cel i l'ha desplegat,
que ha esplanat la terra
perquè hi germinin les llavors,
que dóna l'alè
als pobles que hi viuen,
la respiració als qui la recorren:
6 «Jo, el Senyor,
t'he cridat amb benvolença,
t'he pres per la mà i t'he format,
perquè siguis aliança dels pobles,
llum de les nacions.
7 Els cecs recobraran la vista,
els captius sortiran de la presó,
deixaran el calabós
els qui vivien a la fosca.
8 »Jo sóc "el Senyor",
aquest és el meu nom.
No cedeixo a ningú la meva glòria,
no cedeixo als ídols el meu honor.
9 S'han complert
les primeres prediccions,
i ara n'anuncio de noves;
us les faig saber
abans que despuntin.»
Himne al Senyor victoriós
10 Canteu al Senyor un càntic nou,
lloeu-lo d'un cap a l'altre de la terra,
els qui solqueu el mar
i tot allò que hi viu,
les illes amb els seus habitants.
11 Que cantin el desert
i els seus poblats,
i els closos on habita Quedar;
que cridin de goig
els habitants de Sela
i aclamin des del cim
de les muntanyes!
12 Doneu glòria al Senyor
i feu sentir lluny, a les illes,
la seva lloança!
13 El Senyor surt al combat
com un heroi,
enardit com un guerrer indomtable.
Llança ben fort el crit de guerra
i afronta amb valentia l'enemic.
14 «He callat durant molt de temps,
no deia res, em contenia;
però ara, com la dona quan infanta,
crido, esbufego i panteixo.
15 Abrusaré muntanyes i turons,
en ressecaré tota l'herba,
convertiré els rius en terra ferma
i eixugaré els estanys.
16 Conduiré els cecs
per camins que no sabien,
els guiaré per rutes desconegudes.
Al seu davant canviaré en llum
les tenebres,
i el terreny escabrós en una plana.
Aquesta és la meva promesa;
la mantinc i la compliré.
17 Tornen enrere, coberts de vergonya,
els qui es fiaven dels ídols
i deien a unes estàtues:
"Vosaltres sou els nostres déus!"»
Un poble sord i cec
18 «Sords, escolteu!
Mireu, cecs, i vegeu!
19 Qui és cec, sinó el meu servent?
Qui és sord,
com l'herald que jo envio?
És veritat: ¿qui és cec
sinó el qui estava predestinat,
cec com el servent del Senyor?
20 Has vist moltes coses
però no les recordes;
hi senties bé però no escoltaves!
21 El Senyor, que és bo,
s'havia complagut
a fer gran i gloriós el seu designi.
22 Però vet aquí aquest poble
capturat i convertit en botí.
Tots han estat caçats a les coves
i entaforats en calabossos.
Els han capturat
i ningú no els allibera,
són botí que ningú no reclama.
23 Qui de vosaltres vol sentir-ho?
Qui vol entendre
el que jo havia predit?
24 Qui convertia
els de Jacob en despulles,
els d'Israel, en captura?»
¿No era el Senyor,
contra qui havíem pecat
negant-nos a seguir els seus camins
i a fer cas del seu voler?
25 Per això ell ha abocat
sobre el seu poble
l'ardor del seu enuig,
una guerra violenta,
que l'ha envoltat de flames.
Però el poble
no ho ha volgut entendre;
la guerra s'abrandava dintre d'ell,
però ell no n'ha fet cas.
El Senyor, el salvador d'Israel
43
1 Ara, però,
el Senyor que t'ha creat,
poble de Jacob,
el qui t'ha format, Israel, et diu:
«No tinguis por, que jo t'allibero.
T'he cridat pel teu nom: ets meu.
2 Si travesses aigües profundes,
jo sóc amb tu;
si passes rius, el corrent no et cobrirà.
Si camines pel foc, no et cremaràs,
no et consumiran les flames.
3 Perquè jo, el Senyor, sóc el teu Déu,
el Sant d'Israel, el teu salvador.
Donaria Egipte per rescatar-te,
Etiòpia i Sebà, a canvi teu.
4 Ets tan preciós per a mi,
tan valuós i estimat,
que donaria altres homes
en comptes teu,
altres pobles,
a canvi de la teva vida.
5 No tinguis por, que jo sóc amb tu!
Faré venir d'orient els teus fills,
els aplegaré també d'occident.
6 Diré al nord: "Dóna-me'ls!",
i al sud: "No els retinguis,
fes-me venir de lluny fills i filles;
fes-me venir
dels extrems de la terra
7 tots els qui porten el meu nom,
i que jo, per la meva glòria,
he creat, he format i he fet!"
8 Feu sortir el poble que té ulls
i no hi veu,
que té orelles i no hi sent!»
Israel, testimoni del Senyor
9 Que es reuneixin tots els pobles,
que s'apleguin les nacions!
Qui, d'entre ells,
havia predit tot això?
Qui ens ho havia anunciat
per endavant?
Que ho justifiquin
presentant-ne testimonis!
Que es pugui dir,
tot escoltant-los, que era cert!
10 «Ho dic jo, el Senyor:
Els meus testimonis sou vosaltres,
i ho és també el meu servent,
que m'he escollit
perquè comprengueu i cregueu en mi,
i entengueu que jo sóc.
Abans de mi no hi ha hagut cap Déu,
i no n'hi haurà cap després de mi.
11 Sóc jo, sóc jo el Senyor.
Fora de mi, ningú no salva.
12 Jo sóc el qui havia anunciat
que us salvaria,
el qui ho havia fet saber:
jo, i no pas cap altre déu.
Ho dic jo, el Senyor.
Els meus testimonis sou vosaltres,
i jo sóc Déu.
13 Des de sempre jo sóc.
Ningú no arrenca res de la meva mà,
i allò que jo faig,
ningú no ho capgira.»
Una nova ruta en el desert
14 Això us fa saber el Senyor,
el Sant d'Israel, el qui us allibera:
«Per vosaltres llanço un exèrcit
contra Babilònia
i en faig fugir tots els caldeus,
embarcats en els rais
on abans s'esplaiaven.
15 Jo sóc el Senyor, el vostre Sant,
sóc el creador d'Israel,
el vostre rei.»
16 El Senyor havia obert un camí
enmig del mar,
una ruta en l'aigua impetuosa;
17 havia fet sortir carros i cavalls,
tropes amb els millors guerrers.
Tots van caure
i no s'aixecaran mai més,
es van apagar com un ble consumit.
Però ara el Senyor us diu això:
18 «No recordeu més els fets passats,
no penseu en les gestes antigues.
19 Faré una nova gesta,
que ja comença a despuntar.
No us n'adoneu?
Obriré un camí en el desert,
i rierols en l'estepa.
20 Els animals feréstecs,
xacals i estruços,
em glorificaran
en veure néixer l'aigua en el desert
i els rierols en plena estepa,
perquè pugui beure el poble
que m'he escollit.
21 I aquest poble, que jo m'he format,
proclamarà la meva lloança.»
El Senyor denuncia la culpa d'Israel
22 «A mi, poble de Jacob,
no m'invocaves;
t'havies cansat de mi, Israel.
23 No m'oferies l'holocaust
dels teus anyells
ni m'honoraves
amb els teus sacrificis.
I jo no em feia carregós
demanant-te ofrenes
ni et fatigava
perquè em cremessis encens.
24 No et gastaves pas diners
comprant-me aromes;
no em saciaves
amb el greix de les víctimes.
Però t'has fet carregós
amb els teus pecats,
m'has cansat amb les teves culpes.
25 Doncs bé, sóc jo, sóc jo
qui t'esborra les faltes.
Ho vull així:
no em recordaré dels teus pecats.
26 »Presenta'm les teves raons
i discutim-les,
exposa-les i et podràs justificar.
27 Ja el teu primer pare va pecar,
i els teus capdavanters
s'han revoltat contra mi.
28 Per això he llevat l'honor
als qui regien el santuari,
i abandono Jacob a l'extermini,
el poble d'Israel als escarnis.»
Israel serà beneït
44
1 «Però ara escolta, Jacob,
servent meu,
poble d'Israel, que jo m'he escollit.
2 Això et diu el Senyor que t'ha creat,
que t'ha format
a les entranyes de la mare,
el qui t'ajuda:
No tinguis por, Jacob, servidor meu,
Jeixurun, que jo m'he escollit.
3 Abocaré aigua sobre el país assedegat,
correran rierols per la terra eixuta.
Abocaré el meu esperit
damunt els teus fills,
beneiré els teus plançons,
4 i creixeran entre l'herbei,
com els salzes
vora els corrents d'aigua.
5 Un dirà: "Jo sóc del Senyor",
un altre posarà als seus
el nom de Jacob,
un altre escriurà a la seva mà:
"Sóc del Senyor",
i dirà ben alt el nom d'Israel.»
Desafiament als déus falsos
6 Això diu el Senyor, rei d'Israel,
el qui l'allibera,
el Senyor de l'univers:
«Jo sóc el primer i el darrer;
fora de mi no hi ha cap Déu.
7 Qui és com jo? Que parli ben alt!
Que em vagi explicant
el que ha passat
des que jo vaig fundar
els primers pobles,
i que faci saber a tothom el futur,
les coses que vindran!
8 »No tingueu por, no us esglaieu!
¿No us ho havia fet saber?
¿No us ho havia anunciat
fa molt de temps?
Vosaltres en sou testimonis:
no hi ha Déu fora de mi,
no hi ha cap altra roca
que jo hagi conegut.»
Els fabricants d'ídols
9 Els qui fabriquen ídols no són res.
De què els serveixen
els seus déus preciosos?
Són uns testimonis
que ni veuen ni saben res,
per a vergonya de tots ells.
10 A qui se li acut de fabricar un déu
o fondre una estàtua
que no tindrà cap ús?
11 Quedaran avergonyits els còmplices
dels qui pretenen forjar déus
i no són més que homes.
Que es reuneixin tots,
que es presentin:
quedaran esglaiats i avergonyits!
12 Un ferrer prepara una eina,
l'arroenta a la fornal,
la treballa amb el mall,
picant amb el seu braç vigorós;
quan sent la gana, ja no té força,
quan no ha begut, està esgotat.
13 L'escultor amida la fusta
amb el cordill,
dibuixa amb mangra la imatge,
l'entalla amb les seves eines,
l'arrodoneix amb el compàs
i li dóna una bella forma humana,
perquè visqui en un temple
14 i tallin cedres en honor d'ell.
Ha triat un roure o una alzina
i el fa pujar ferm
entre els arbres del bosc.
Ha plantat un pi
que la pluja farà créixer
15 i, quan serà gran,
servirà per a cremar:
n'agafarà llenya per escalfar-se
o l'encendrà per coure el pa;
però també li servirà
per a fer-ne un déu i adorar-lo,
per a fabricar un ídol
i prosternar-se als seus peus.
16 En crema la meitat al foc,
i aquesta meitat li serveix
per a menjar carn,
per a coure'n a la brasa
tanta com vulgui;
també s'escalfa al foc i exclama:
«Oh, quina escalfor,
hi ha un bon caliu!»
17 I després, del tros que sobra,
se'n fa un déu, el seu ídol,
es prosterna, l'adora
i li adreça aquesta pregària:
«Salva'm, tu que ets el meu déu!»
18 Aquesta gent no sap què fa,
no entén res;
té els ulls massa entelats
per a veure-hi,
el cor massa ofuscat
per a comprendre.
19 Cap d'ells no reflexiona,
ni té prou seny ni enteniment
per a dir-se:
«He cremat la meitat de l'arbre:
he cuit el pa en el caliu,
hi he rostit la carn i me l'he menjada.
Però de l'altra meitat,
¿puc fer-ne una cosa detestable
i adorar així un tros de fusta?»
20 Aquesta gent s'alimenta de cendres:
el seu cor equivocat els fa delirar
i no els traurà del seu error.
Cap d'ells no serà capaç de dir-se:
«¿No és pura mentida
el que tinc a la mà?»
El Senyor no oblida el seu poble
21 «Israel, poble de Jacob,
recorda que tu ets el meu servent.
Jo et vaig formar perquè em servissis
i no t'oblidaré mai, Israel.
22 He fos com un núvol
la teva infidelitat,
he desfet com la boira els teus pecats.
Torna a mi, que jo t'allibero.»
23 Alegra't, cel, que el Senyor triomfa!
Aclameu-lo, fondàries de la terra!
Arbres, boscos i muntanyes,
esclateu en crits d'alegria!
El Senyor ha alliberat
el poble de Jacob,
fa resplendir la seva glòria a Israel.
El Creador condueix la història
24 Això et diu el Senyor,
el qui t'allibera,
el qui t'ha format
a les entranyes de la mare:
«Jo, el Senyor, ho he creat tot.
Jo, tot sol, he desplegat el cel
i he esplanat la terra,
sense que ningú m'ajudés.
25 Jo desmenteixo
els presagis dels endevins,
faig desvariejar
els qui prediuen el futur,
capgiro els pronòstics dels savis,
canvio en deliri la seva ciència.
26 Jo confirmo les paraules
del meu servent
i faig que es compleixin els anuncis
dels seus missatgers.
Dic a Jerusalem que serà repoblada,
i a les viles de Judà,
que seran reconstruïdes.
Jo les aixecaré de les seves ruïnes.
27 Ordeno a la mar que s'eixugui,
a les aigües abismals
que s'estronquin.
28 Dic al rei Cir
que l'escullo com a pastor
per a realitzar tot el meu propòsit.
Ell manarà de reconstruir Jerusalem
i posar els fonaments del temple.»
Cir, l'enviat de Déu
45
1 Això diu el Senyor a Cir,
el seu ungit,
a qui ha donat la mà,
per sotmetre-li les nacions
i desarmar els reis,
per obrir davant d'ell
les portes de les ciutats,
les portes que no es tancaran:
2 «Jo mateix aniré davant teu
per aplanar-te les collades,
per esbotzar les portes de bronze
i partir els forrellats d'acer.
3 Et donaré tresors secrets,
riqueses amagades;
així sabràs que jo sóc el Senyor,
el Déu d'Israel,
que et crida pel teu nom.
4 Per amor del meu servent,
el poble de Jacob,
d'Israel, el meu elegit,
et crido pel teu nom.
T'he fet aquest honor,
a tu que no em coneixes.
5 Jo sóc el Senyor,
i no n'hi ha d'altre.
Fora de mi no hi ha cap Déu.
T'he fet prendre les armes,
a tu que no em coneixes,
6 perquè tothom sàpiga,
de llevant fins a ponent,
que fora de mi no hi ha ningú.
Jo sóc el Senyor, i no n'hi ha d'altre.
7 Jo formo la llum i creo la tenebra,
dono la felicitat i creo la desgràcia.
Jo, el Senyor, faig tot això.
8 »Cel, deixa caure la rosada,
i que els núvols
facin ploure la bondat!
Que la terra s'obri
per fer brotar la salvació
i que la bondat germini alhora!
Jo, el Senyor, he creat tot això.»
L'argila i el terrisser
9 Ai de l'home,
pobra gerra de terrissa,
que gosa discutir
amb el qui l'ha format!
¿És que l'argila pot dir al terrisser:
«Què fas!
Has esguerrat la teva obra!»?
10 Ai del qui diu al pare:
«Què has engendrat?»,
o a la seva mare: «Què has infantat?»
11 Això diu el Senyor,
el Sant d'Israel, el qui l'ha format:
«Pregunteu-me què passarà,
però deixeu
que m'ocupi dels meus fills
i de l'obra que fan les meves mans.
12 Jo he fet la terra
i he creat els homes que l'habiten.
He desplegat el cel
amb les meves pròpies mans
i dono ordres
a tot l'estol dels astres.
13 He suscitat amb benvolença
aquell home
i li aplano tots els camins.
Ell reconstruirà la meva ciutat,
i deixarà lliures
els deportats del meu poble
sense que paguin cap preu
ni presentin cap obsequi.
Ho dic jo, el Senyor de l'univers.»
El Senyor és amb Israel
14 Això diu el Senyor:
«El fruit de les suors d'Egipte,
els guanys del comerç d'Etiòpia
i dels sebaïtes, homes alts d'estatura,
tot arribarà a tu, Jerusalem,
tot serà per a tu!
Aquells homes et seguiran encadenats,
es prosternaran al teu davant
i et diran amb veneració:
"Només en tu hi ha Déu,
no hi ha cap Déu sinó en tu."»
15 Realment ets un Déu que s'amaga,
Déu d'Israel, salvador!
16 Tots els qui fabriquen ídols
queden defraudats i avergonyits;
se'n van tots junts amb el cap baix.
17 Però el Senyor salva Israel,
el salva per sempre més.
Mai més no et veuràs
defraudat i avergonyit.
18 Això diu el Senyor, creador del cel,
ell que és Déu,
que ha fet la terra i l'ha formada,
ell que li dóna solidesa,
que no l'ha creada buida
sinó bona per a habitar:
«Jo sóc el Senyor,
i no n'hi ha d'altre.
19 No he parlat en un lloc amagat,
en un indret d'un país tenebrós.
No he dit pas
als descendents de Jacob
que busquessin en mi
respostes obscures.
Jo, el Senyor, parlo clarament
i anuncio les coses
en llenguatge planer.»
Les nacions, invitades a convertir-se
20 «Reuniu-vos, veniu aquí,
acosteu-vos plegats,
supervivents de les nacions.
»Són uns insensats
els qui passegen en processó
ídols de fusta
i preguen a déus
que no poden salvar.
21 »Presenteu proves, aporteu-les,
que puguem deliberar tots plegats!
Qui ho havia fet saber en altre temps?
Qui ho havia anunciat per endavant?
¿No he estat jo, el Senyor?
Ningú no és Déu fora de mi.
De Déu just i que salvi
no n'hi ha cap sinó jo.
22 Veniu a mi
d'un cap a l'altre de la terra
i jo us salvaré,
que jo sóc Déu, i ningú més.
23 Ho juro per mi mateix
i és veritat el que diuen
els meus llavis,
és una paraula irrevocable:
Davant meu s'agenollarà tothom,
per mi jurarà tota llengua.
24 Tothom dirà de mi:
"Solament el Senyor
és poderós i triomfant.
Se li acosten avergonyits
els qui estaven furiosos contra ell.
25 Tota la descendència d'Israel
se sent triomfant i gloriosa
gràcies al Senyor."»
El Déu veritable i els falsos déus de Babilònia
46
1 «Bel està tombat,
Nebó es decanta:
han carregat les seves estàtues
a l'esquena d'animals.
Els ídols que passejàveu en processó,
ara són un pes per a bèsties cansades.
2 Tombats i decantats,
cap d'ells no pot impedir
que se l'enduguin:
ells mateixos van al captiveri.
3 Escolteu-me, casal de Jacob,
supervivents del poble d'Israel:
Us duc als braços des que vau néixer,
sóc jo qui us porta
des de les entranyes de la mare.
4 I seré el mateix
fins a la vostra vellesa;
encara us duré
quan tindreu blancs els cabells.
Jo us he fet i us portaré als braços,
us hi duré i us salvaré.
5 A qui em comparareu?
A qui em podeu igualar?
Qui trobareu que s'assembli a mi?
6 N'hi ha que es treuen or de la bossa
o pesen plata amb les balances,
lloguen un orfebre
perquè faci un déu
i es prosternen davant d'ell
per adorar-lo.
7 Després el prenen,
se'l carreguen a l'espatlla
i el col·loquen on li toca d'anar:
no es mourà pas del seu lloc!
No respondrà
quan li adrecin una súplica
ni salvarà ningú de cap perill.»
La salvació és a prop
8 «Recorda això, poble rebel!
Tingueu seny
i mediteu-ho en el vostre cor!
9 Recordeu els fets antics:
Jo sóc Déu, i no n'hi ha d'altre.
Jo sol sóc Déu;
no n'hi ha cap com jo.
10 Des del principi
anuncio les coses que vindran,
dic per endavant
el que encara no ha passat.
Jo mano
que es compleixi el meu designi
i duré a terme el que he decidit.
11 Crido d'orient un ocell de presa,
de terres llunyanes un home
que complirà el meu designi.
Ho he dit i ho faré,
ho tinc decidit i ho duré a terme.
12 Escolteu-me, gent obstinada,
que sou lluny de ser salvats:
13 He fet que s'acosti la meva salvació,
ja és a prop;
la meva victòria no trigarà.
Donaré a Sió la salvació;
al poble d'Israel, la meva glòria.»
Esfondrament de Babilònia
47
1 «Baixa i asseu-te a la pols,
ciutat de Babilònia.
Asseu-te a terra, destronada,
capital de Caldea.
Has perdut per sempre els títols
de "tendra" i "delicada".
2 Agafa la mola i mol la farina,
treu-te el vel,
arromanga't la roba,
ensenya les cames i passa els canals.
3 Que et vegin nua
i et descobreixin les vergonyes!
Em revenjaré i ningú no m'aturarà:
4 "Senyor de l'univers",
el Sant d'Israel,
és el nom del qui allibera.
5 Asseu-te en silenci,
amaga't a la fosca,
capital de Caldea;
has perdut per sempre el títol
de "Senyora de reialmes".
6 Jo estava indignat
contra el meu poble,
la meva heretat, i la vaig profanar;
quan els vaig deixar caure
a les teves mans,
tu els vas tractar
sense gens de pietat,
vas aclaparar els vells
imposant-los el teu jou.
7 Deies: "Sóc eterna,
dominaré el món per sempre més."
No sospitaves què havia de passar,
no recelaves
de la fi que t'esperava.
8 Doncs ara escolta, disbauxada,
tu que seus refiada en el teu tron
i penses dintre teu:
"Fora de mi no hi ha ningú.
No quedaré viuda
ni perdré mai els fills."
9 Doncs bé, totes dues desgràcies
et cauran de cop i en un sol dia:
perdràs els fills i quedaràs viuda.
No et valdran de res
les teves infinites bruixeries
ni els teus innombrables encanteris.
10 Et senties segura en la teva maldat
i pensaves que ningú no et veia.
Però la teva destresa i el teu saber
et feien perdre el seny,
mentre pensaves dintre teu:
"Fora de mi no hi ha ningú."
11 Et caurà al damunt una desgràcia
que no podràs preveure,
un desastre que no podràs conjurar;
d'improvís seràs assolada
com ni tan sols imaginaves.
12 Continua, doncs,
amb els teus encanteris
i amb les teves infinites bruixeries.
T'hi has escarrassat des de jove:
vejam si pots treure'n profit,
vejam si et fan més forta!
13 Tu t'has buscat a munts
els consellers.
Doncs bé, que es presentin,
que vinguin a salvar-te
els qui elaboren mapes astrals,
observen les constel·lacions
i a cada lluna nova prediuen
quin serà el teu futur.
14 Seran com la palla:
el foc els cremarà.
No se n'escaparà ni un,
de les flames que tot ho devoren:
no quedarà ni caliu per a coure-hi pa
ni foc per a seure-hi a la vora!
15 Així acabaran els endevins
que havies buscat.
Els mercaders
amb qui tractaves des de jove,
se n'aniran cada un pel seu cantó:
no n'hi haurà cap que et salvi.»
El Senyor anuncia coses noves
48
1 Escolteu, casal de Jacob,
vosaltres que porteu
el nom d'Israel
i sou descendents de Judà;
vosaltres que jureu pel nom
del Senyor
i invoqueu el Déu d'Israel,
però no sincerament
ni amb rectitud;
2 vosaltres que us feu dir
«fills de la ciutat santa»
i confieu en el Déu d'Israel,
que té per nom
«Senyor de l'univers».
3 Escolteu, doncs, això:
«Vaig anunciar ja fa temps
el que ha passat;
ho havia dit, ho havia fet saber.
Ara, tot d'una,
ho he executat i s'ha complert.
4 Perquè sé que ets un poble obstinat,
que tens la cara com el ferro
i el coll com el bronze.
5 T'ho vaig anunciar per endavant,
t'ho vaig fer saber abans que passés,
per evitar que diguessis:
"Ho ha fet el meu ídol,
ho ha manat el meu déu
de fusta o de fosa."
6 Ho havies sentit,
i ara veus com s'ha complert.
¿No ho voldràs reconèixer?
Des d'ara t'anuncio coses noves;
les tenia reservades
i tu no les coneixies.
7 Les he creades ara,
no pas temps enrere.
Fins avui no n'havies sentit parlar;
no podràs dir que ja ho sabies.
8 Ni ho havies sentit mai
ni ho coneixies:
des de sempre et tapaves les orelles.
Jo prou sabia que series un traïdor
i que et dirien infidel
des del dia mateix de la naixença.
9 Però jo, per amor del meu nom,
he estat pacient,
pel meu honor m'he contingut
i no t'he volgut destruir.
10 T'he depurat, però no al foc,
com fan amb la plata,
sinó en el gresol del sofriment.
11 Ho he fet per mi, ben bé per mi.
¿Podria suportar que em deshonressin?
No cediré a d'altres la meva glòria.»
Cir, l'estimat del Senyor
12 «Escolta'm, poble de Jacob,
Israel, a qui jo he cridat.
Jo sóc. Sóc el primer
i seré també el darrer.
13 Les meves mans van posar
els fonaments de la terra
i van desplegar el cel.
Quan jo els crido,
compareixen l'una i l'altre.
14 Reuniu-vos tots vosaltres i escolteu:
Qui de tots aquells va predir això?
L'estimat del Senyor
complirà el seu voler
contra Babilònia,
el seu braç
s'abatrà sobre els caldeus.
15 Sóc jo, sóc jo qui ho va predir,
i l'he cridat;
jo l'he fet venir,
i ha triomfat la seva missió.
16 Acosteu-vos i escolteu-me:
Des del principi
us he parlat obertament;
jo era present
quan tot allò començava.»
I ara el Senyor, Déu sobirà, m'envia.
Ho fa el seu Esperit.
El poble surt de Babilònia
17 El Senyor, que t'allibera,
el Sant d'Israel, et diu això:
«Jo, el Senyor, sóc el teu Déu.
Jo t'ensenyo el que et serà profitós
i et guio pel camí que has de seguir.
18 Tant de bo haguessis fet cas
del que jo mano!
T'hauria cobert a riuades la pau,
el benestar t'hauria inundat
com les ones de la mar;
19 els teus fills, els teus plançons,
serien tants com els grans
de grava o de sorra.
Però sàpigues que el teu nom
mai no desapareixerà,
no serà esborrat del meu davant.»
20 Sortiu de Babilònia,
fugiu d'entre els caldeus.
Amb crits d'alegria
anuncieu aquesta nova,
feu-la arribar
fins a l'extrem de la terra.
Digueu: «El Senyor ha alliberat
el poble de Jacob, el seu servent.»
21 No han patit set
quan els conduïa per terres àrides;
per a ells ha fet néixer
l'aigua de la roca:
tot just l'ha esberlada,
l'aigua s'ha escolat.
22 Però la pau no és per als malvats,
diu el Senyor.
El servent del Senyor
(cant segon)
49
1 Escolteu els qui viviu lluny,
a les illes!
Estigueu atents, pobles llunyans!
Abans de néixer,
el Senyor em va cridar,
va pronunciar el meu nom
quan era a les entranyes de la mare.
2 Ha fet dels meus llavis
una espasa tallant,
m'amaga a l'ombra de la seva mà.
M'ha convertit en una fletxa aguda,
ben guardada en el seu buirac.
3 M'ha dit: «Ets el meu servent;
en tu, Israel,
faig resplendir la meva glòria.»
4 Jo pensava: «M'he cansat en va,
he consumit per no res
les meves forces.»
Però el Senyor té a les mans
la meva causa,
el meu Déu m'ha guardat
la recompensa.
5 Ara ha parlat el Senyor,
ell que m'ha format
des del si de la mare
perquè fos el seu servent,
perquè fes tornar cap a ell
el poble de Jacob
i aplegués Israel al seu voltant.
Als ulls del Senyor jo sóc preciós;
el meu Déu és la meva força.
6 M'ha dit: «És massa poc
que siguis el meu servent
per a restablir les tribus de Jacob
i fer tornar els supervivents d'Israel.
Jo t'he fet llum de les nacions
perquè portis la meva salvació
d'un cap a l'altre de la terra.»
Retorn dels deportats
7 Això diu el Senyor,
el Redemptor i el Sant d'Israel,
al menyspreat, a l'avorrit de tothom
i esclau dels opressors:
«Els reis, en veure't, s'aixecaran,
els governants
es prosternaran davant teu
per respecte al Senyor, que és fidel,
al Sant d'Israel, que t'ha escollit.»
8 Això diu el Senyor:
«T'he escoltat a l'hora favorable,
t'he ajudat el dia de la salvació.
T'he reservat i et destino
a ser aliança dels pobles,
a restaurar el país,
a repartir les heretats devastades,
9 i a dir als empresonats:
"Veniu a fora",
i als qui viuen a la fosca:
"Sortiu a la llum."
Com un ramat pasturaran pels camins
i trobaran pastures en tots els rasos;
10 no passaran fam ni set,
no els farà mal
el sol ni la xardor,
perquè els guiarà
el qui se'n compadeix
i els conduirà
a les fonts on neix l'aigua.
11 Convertiré les muntanyes en camins,
anivellaré les meves rutes.
12 Mireu com arriben de lluny!
Uns vénen del nord;
altres, de la banda del mar,
i altres, de les fronteres d'Etiòpia.»
13 Cel, clama amb entusiasme;
celebra-ho, terra;
muntanyes, esclateu en crits de goig,
perquè el Senyor consola el seu poble
i es compadeix dels afligits.
El Senyor, una mare per al poble
14 Sió deia: «El Senyor m'ha abandonat,
el meu Déu s'ha oblidat de mi.»
15 El Senyor li respon:
«¿Pot oblidar-se una mare
del seu infantó,
pot deixar d'estimar
el fill de les seves entranyes?
Però, ni que alguna l'oblidés,
jo mai no t'oblidaria.
16 Et duc gravada
a les palmes de les mans,
tinc sempre presents els teus murs.
17 »Els qui ara et construeixen
s'afanyen més
que els teus destructors;
ja són lluny els qui et devastaven.
18 Alça els ulls i mira al teu voltant:
tots aquests s'apleguen
per venir cap a tu.
T'ho dic jo, el Senyor:
Juro per la meva vida
que ells seran
l'ornament dels teus vestits,
que te'n guarniràs com una núvia.
19 Eres tota ruïna i desolació,
un país devastat,
però ara ja ets massa estreta
per a encabir tots els teus habitants;
ja s'han allunyat
els qui t'havien destruït.
20 Aviat sentiràs el que et diuen
els fills que donaves per perduts:
"No hi cabem! Fes-nos lloc,
que puguem habitar-hi!"
21 Tu pensaràs dintre teu:
"Qui m'ha infantat tots aquests fills?
Si jo no en tenia, estèril com era,
i vivia deportada, lluny del país!
Aquests, doncs, qui els ha pujat?
Si jo havia quedat sense ningú!
D'on han sortit tots aquests?"»
22 Això diu el Senyor, Déu sobirà:
«Amb la mà faré senyal a les nacions,
aixecaré el meu estendard
als ulls dels pobles,
i portaran en braços els teus fills,
i les teves filles a l'espatlla.
23 Tindràs reis per mainaders,
les princeses et faran de dides.
Es prosternaran al teu davant
i lleparan la pols dels teus peus.
Llavors sabràs que jo sóc el Senyor
i que no queden decebuts
els qui confien en mi.
24 Qui pot prendre el botí
a un bon guerrer?
Quin captiu pot escapar-se
d'un home fort?
25 Doncs això et diu el Senyor:
Al bon guerrer li prendran el captiu,
l'home fort perdrà el seu botí.
Jo mateix et defensaré
contra els teus adversaris
i salvaré els teus fills.
26 Forçaré els teus opressors
a devorar-se entre ells
i a embriagar-se
de la seva pròpia sang
com qui s'embriaga de vi novell.
Llavors tothom sabrà
que jo, el Senyor, sóc el teu salvador,
sabran que t'allibera
el Poderós de Jacob.»
Déu respon a les queixes d'Israel
50
1 Això diu el Senyor:
«On és el document de divorci
on consti que he fet marxar
la vostra mare?
A quin dels meus creditors
us he venut com a esclaus?
Si heu estat venuts
és pels vostres pecats;
per les vostres infidelitats
ha estat abandonada Jerusalem,
la vostra mare.
2 Què ho fa que en arribar
no he trobat ningú?
He cridat, i ningú no m'ha respost.
¿La meva mà no seria capaç
de rescatar-vos?
¿No tindria prou força
per a procurar la llibertat?
Jo asseco la mar
tan sols amb una amenaça
i canvio els rius en desert.
Llavors els peixos, per falta d'aigua,
moren de set i tot ho empesten.
3 Jo vesteixo el cel de negre,
li poso un vestit de dol.»
El servent del Senyor
(cant tercer)
4 El Senyor, Déu sobirà,
m'ha donat un parlar que convenç,
perquè, amb la paraula,
sàpiga sostenir els cansats.
Un matí i un altre em desvetlla
perquè l'escolti
i sàpiga parlar i convèncer.
5 El Senyor, Déu sobirà,
m'ha parlat a cau d'orella,
i jo no m'he resistit
ni m'he fet enrere.
6 He parat l'esquena
als qui m'assotaven,
i les galtes
als qui m'arrencaven la barba;
no he amagat la cara
davant d'ofenses i escopinades.
7 Però el Senyor, Déu sobirà, m'ajuda,
i per això no em dono per vençut;
per això paro la cara com una roca
i sé que no quedaré avergonyit.
8 Tinc a prop
el qui em declara innocent.
Qui vol pledejar amb mi?
Compareguem plegats a judici!
Qui em vol acusar? Que se m'acosti!
9 El Senyor, Déu sobirà, em defensa.
Qui em podrà condemnar?
Tots els qui m'acusen
s'esfilaran com un vestit
consumit per les arnes.
La confiança en el Senyor
10 ¿Qui de vosaltres venera el Senyor
i escolta la veu del seu servent?
Encara que camini a les fosques,
sense gens de llum,
que sàpiga confiar en el Senyor
i emparar-se en el seu Déu!
11 Però, en comptes d'això,
tots enceneu els vostres llums
i abrandeu les vostres teies:
camineu, doncs,
a la claror dels vostres llums
i de les teies que heu encès!
Aquesta és la sort que us ha reservat
la mà del Senyor:
haureu de morir enmig de penes.
Una salvació que dura per sempre
51
1 «Escolteu-me,
els qui busqueu de ser salvats
i em cerqueu a mi, el Senyor!
Mireu de quina roca us han tallat,
de quina pedrera heu estat trets.
2 Mireu Abraham, el vostre pare,
i Sara, la qui us posà al món.
Ell era un home sol
quan el vaig cridar,
però jo l'he beneït i multiplicat.»
3 El Senyor té pietat de Sió,
té pietat de totes les seves ruïnes:
convertirà aquest desert en paradís,
aquesta estepa en el seu jardí.
L'ompliran crits de joia i d'alegria,
accions de gràcies, músiques i cants.
4 «Poble meu, escolta'm a mi,
el Senyor!
Nació meva, estigues atenta!
Aviat sortirà de mi un decret,
una ordre meva
serà llum de tots els pobles.
5 S'acosta la meva victòria,
ja és en camí la meva salvació.
El meu braç poderós
governarà els pobles.
Els qui viuen lluny, a les illes,
esperen en mi,
confien en el poder del meu braç.
6 Alceu els ulls cap al cel
i mireu després a la terra:
el cel s'esvaeix com el fum,
la terra s'esfila com un vestit vell,
i els homes moren com mosques.
Però la meva salvació
dura per sempre,
el meu triomf no fallarà.
7 »Escolta'm, poble,
tu saps que et salvo;
tu tens en el cor el meu decret:
no tinguis por
de les injúries dels homes,
no t'acovardeixis pels seus ultratges.
8 Acabaran com un vestit menjat
per la tinya,
com llana consumida per les arnes.
Però el meu triomf dura per sempre,
la meva salvació, segles i segles.»
Déu tornarà a alliberar Israel
9 Desvetlla't, desvetlla't,
revesteix-te de poder,
braç del Senyor!
Desvetlla't com abans,
com en temps antics.
¿No ets tu qui va esquarterar
el monstre Rahab
i va matar el Drac de la mar?
10 ¿No ets tu qui va eixugar la mar,
les aigües abismals de l'oceà,
i en les fondàries marines
va obrir un camí
perquè hi passessin
els qui havies alliberat?
11 Els redimits del Senyor retornaran,
entraran a Sió cridant de goig,
coronats d'una joia sense fi.
Vindran la felicitat i l'alegria,
fugiran els planys i la tristesa.
12 «Sóc jo, el Senyor,
sóc jo qui us consola.
Per què tens por, Sió,
d'homes mortals,
de simples humans
que valen tant com l'herba?
13 ¿No recordes
que t'he creat jo, el Senyor,
jo que he desplegat el cel
i he posat els fonaments de la terra?
Tremoles de por tot el dia
davant la fúria de l'opressor,
com si fos capaç de destruir-te.
Però, què en queda, de la seva fúria?
14 Ben aviat, el qui anava ajupit
serà alliberat.
No morirà, no baixarà a la fossa,
i el pa no li mancarà mai més.
15 Jo sóc el Senyor, el teu Déu.
Quan remoc la mar,
bramulen les onades.
El meu nom és "Senyor de l'univers".
16 T'he posat als llavis
les meves paraules,
t'he amagat a l'ombra de la meva mà
per plantar de nou el cel
i fonamentar la terra,
per dir a Sió: Ets el meu poble.»
Jerusalem no patirà més
17 Desvetlla't, desvetlla't,
alça't, Jerusalem,
tu que has begut de mans del Senyor
la copa del seu enuig;
has begut fins a l'última gota
la copa que embriaga.
18 Dels fills que infantaves,
cap no et feia costat;
dels fills que criaves,
cap no et donava la mà.
19 T'han caigut al damunt
dues desgràcies:
destrossa i ruïna, fam i espasa.
Però qui et planyia?
Qui et podia consolar?
20 Els teus fills, extenuats,
jeien a les cantonades,
com antílops atrapats al filat,
saciats de l'enuig del Senyor,
de l'escarment del teu Déu.
21 Escolta, doncs, Jerusalem,
la dissortada,
l'embriagada, i no pas de vi.
22 Això et fa saber el teu Senyor,
el teu Déu,
el defensor de la causa del seu poble:
«T'he pres de les mans
la copa que embriaga,
la copa del meu enuig,
i no en beuràs mai més.
23 L'he passada als teus botxins,
que t'humiliaven i et deien:
"Ajeu-te, que et passarem
pel damunt!"
I tu els paraves l'esquena
com un enllosat,
com un carrer sota els peus
dels qui el trepitgen.»
El Senyor retornarà a Jerusalem
52
1 Desvetlla't, desvetlla't, Sió;
vesteix-te de les millors gales,
posa't els vestits més esplèndids,
Jerusalem, ciutat santa!
Els pagans, gent impura,
no entraran mai més
dins els teus murs.
2 Treu-te la pols del damunt,
alça't i asseu-te al tron, Jerusalem!
Sió, ciutat captiva,
s'han desfet els lligams del teu coll!
3 Això diu el Senyor:
«De franc vau ser venuts
com a esclaus,
i sense pagar res sereu alliberats.»
4 Això diu el Senyor, Déu sobirà: «Al principi el meu poble va baixar a Egipte per residir-hi com a immigrant. Al final, els assiris l'han oprimit. 5 Però ara, ho dic jo, el Senyor, s'han endut de franc el meu poble. Què hi tinc a veure, jo? Els seus dirigents protesten i constantment menyspreen el meu nom. Ho dic jo, el Senyor. 6 Per això el meu poble coneixerà aviat qui sóc jo. Aquell dia ho sabrà, perquè jo mateix, el qui parlava, sóc aquí.»
7 Que en són, de bonics,
per les muntanyes
els peus del missatger de bones noves
que anuncia la pau i el benestar,
que anuncia la salvació
i diu a la ciutat de Sió:
«El teu Déu ja regna!»
8 Criden els teus sentinelles,
alcen la veu,
tots junts criden de goig
quan veuen amb els seus ulls
que el Senyor torna a Sió.
9 Esclateu totes alhora en clams de joia,
ruïnes de Jerusalem:
el Senyor ha consolat el seu poble,
ha alliberat Jerusalem!
10 Als ulls de tots els pobles
el Senyor ha estès el seu sant braç,
i d'un cap a l'altre de la terra
tothom veurà
la salvació del nostre Déu.
11 Fora, fora, sortiu de Babilònia!
No toqueu res d'impur,
sortiu-ne purificats
enduent-vos
els paraments sagrats del Senyor!
12 Ara no sortireu corrents,
no fugireu en desbandada,
perquè el Senyor us anirà al davant,
i la vostra rereguarda
serà el Déu d'Israel.
El servent del Senyor
(cant quart)
13 «El meu servent triomfarà,
serà enlairat, enaltit,
posat molt amunt.
14 Així com tots
s'horroritzaven de veure'l
—ja que, de tan desfigurat,
ni tan sols semblava un home
i no tenia res d'humana
la seva presència—,
15 així també ell purificarà
tots els pobles.
Els reis no sabran què dir,
quan veuran allò
que mai no s'havia contat
i comprendran allò
que mai no havien sentit.»
53
1 Qui pot creure
allò que hem sentit?
A qui s'ha revelat
la potència del braç del Senyor?
2 El servent ha crescut davant d'ell
com un rebrot,
com una soca
que reviu en terra eixuta.
No tenia figura
ni bellesa que es fes admirar,
ni una presència que el fes atractiu.
3 Era menyspreat,
rebuig entre els homes,
home fet al dolor
i acostumat a la malaltia.
Semblant a aquells
que ens repugna de mirar,
el menyspreàvem
i el teníem per no res.
4 De fet, ell portava
les nostres malalties
i havia pres damunt seu
els nostres dolors.
Nosaltres el teníem
per un home castigat
que Déu assota i humilia.
5 Però ell era malferit
per les nostres faltes,
triturat per les nostres culpes:
rebia la correcció que ens salva,
les seves ferides ens curaven.
6 Tots anàvem com ovelles disperses,
cadascú seguia el seu camí;
però el Senyor ha carregat
damunt d'ell
les culpes de tots nosaltres.
7 Quan era maltractat,
s'humiliava i no obria la boca.
Com els anyells portats a matar
o les ovelles mentre les esquilen,
ell callava
i ni tan sols obria la boca.
8 L'han empresonat i condemnat,
se l'han endut.
I qui es preocupa de la seva sort?
L'han arrencat
de la terra dels vivents,
l'han ferit de mort
per les infidelitats del meu poble.
9 L'han sepultat amb els malfactors,
l'han enterrat entre els opulents,
a ell que no obrava amb violència
ni tenia mai als llavis la perfídia.
10 El Senyor s'ha complagut
en el qui ell havia triturat i afligit.
Quan haurà ofert la vida en sacrifici
per expiar les culpes,
veurà una descendència,
viurà llargament:
per ell el designi del Senyor
arribarà a bon terme.
11 «El meu servent,
després del que ha sofert
la seva ànima,
veurà la llum i se'n saciarà;
ell, que és just,
farà justos tots els altres,
perquè ha pres damunt seu
les culpes d'ells.
12 Per això els hi dono tots
en possessió,
i tindrà per botí una multitud,
perquè s'ha despullat
de la pròpia vida fins a la mort
i ha estat comptat
entre els malfactors.
Ell ha portat damunt seu
els pecats de tots
i ha intercedit
per les seves infidelitats.»
Jerusalem, l'esposa del Senyor
54
1 Crida d'alegria, Jerusalem,
tu que eres estèril,
que no havies infantat.
Esclata en crits de goig i celebra-ho,
tu que no donaves a llum,
perquè ara té més fills l'abandonada
que la dona amb marit,
diu el Senyor.
2 Eixampla la teva tenda,
que estenguin els teus envelats.
No ho impedeixis.
Allarga les cordes
i reforça les estaques,
3 perquè creixeràs
a dreta i esquerra;
els teus fills heretaran altres nacions
i repoblaran ciutats abandonades.
4 No tinguis por,
perquè no quedaràs avergonyida.
No et sentis humiliada,
que no seràs pas
coberta d'ignomínia.
Oblidaràs la vergonya
que vas passar de jove
i no recordaràs mai més el deshonor
que vas sofrir quan eres viuda.
5 Perquè el qui t'ha creat és espòs teu,
el seu nom és «Senyor de l'univers».
El qui t'allibera és el Sant d'Israel,
anomenat «Déu de tota la terra».
6 El Senyor et crida com a una esposa
abandonada i afligida.
Diu el teu Déu:
«Qui abandonaria
l'esposa de la joventut?
7 Et vaig abandonar
sols per un moment,
i ara et torno a prendre
amb un amor immens.
8 En un esclat d'indignació
et vaig amagar un moment la mirada,
però ara t'estimo amb un amor etern.
T'ho diu el Senyor, el qui t'allibera.
9 »Faré com en els dies de Noè,
quan vaig jurar que el diluvi
no inundaria més la terra.
Ara et juro que no m'irritaré
ni t'amenaçaré mai més.
10 Ni que les muntanyes s'apartin
i se somoguin els tossals,
el meu amor mai no s'apartarà de tu,
no se somourà
la meva aliança de pau.
T'ho dic jo, el Senyor,
el qui t'estima.»
La Jerusalem del temps futur
11 «Pobra ciutat, batuda pel temporal,
sense ningú que et consoli!
Jo t'ajuntaré els carreus
amb ungüent preciós
i et donaré fonaments de safir.
12 Faré de robins els teus merlets,
els teus portals, de brillants,
i tota la muralla,
de pedres precioses.
13 Jo, el Senyor,
instruiré tots els teus fills,
i viuran en una gran pau:
14 serà inamovible el teu benestar.
Tindràs lluny l'opressió,
no hauràs de témer res,
la por no se t'acostarà.
15 Dins teu no viurà cap estranger
que no es faci dels meus;
els qui resideixen enmig teu
es passaran a tu.
16 »Jo he creat el ferrer
que atia els carbons de la fornal
i forja tota mena d'armes.
Però jo he creat també
el qui les ha de destruir.
17 Qualsevol arma forjada contra tu
no servirà de res.
I si algú t'acusa davant un tribunal
faràs que el tribunal el condemni.
Aquesta és la sort
que reservo als meus servents,
jo sóc qui els fa triomfar.
T'ho dic jo, el Senyor.»

Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya, Editorial Claret i Societats Bíbliques Unides





Darrera actualització del programa: 7/4/2020