Societat Bíblica de Catalunya

Antic Testament
Pentateuc
Gènesi
Èxode
Levític
Nombres
Deuteronomi
Llibres profètics
Josuè
Jutges
1r Samuel
2n Samuel
1r Reis
2n Reis
Isaïes
Jeremies
Ezequiel
Osees
Joel
Amós
Abdies
Jonàs
Miquees
Nahum
Habacuc
Sofonies
Ageu
Zecaries
Malaquies
Escrits
Salms
Job
Proverbis
Rut
Càntic
Cohèlet
Lamentacions
Ester
Daniel
Esdres
Nehemies
1r Cròniques
2n Cròniques
Llibres deuterocanònics
Ester grec
Judit
Tobit
1r Macabeus
2n Macabeus
Saviesa
Siràcida
Baruc
Carta Jeremies
Daniel grec
Nou Testament
Mateu
Marc
Lluc
Joan
Fets Apòstols
Romans
1a Corintis
2a Corintis
Gàlates
Efesis
Filipencs
Colossencs
1a Tesalonic.
2a Tesalonic.
1a Timoteu
2a Timoteu
Titus
Filèmon
Hebreus
Jaume
1a Pere
2a Pere
1a Joan
2a Joan
3a Joan
Judes
Apocalipsi


BIBLIJA.net   - La Bíblia a Internet
Buscar Referència     Buscar Paraula
Passatge:   

Menú compacte
 BCI Escollir entre totes les versions   Sobre les versions Ajuda
Idioma

Isaïes 5-12

Isaïes :Introducció 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52 53 54 55 56 57 58 59 60 61 62 63 64 65 66

La cançó de la vinya
5
1 Deixeu-me cantar una cançó en nom del meu amic. És la cançó del meu amic i de la seva vinya:
El meu estimat tenia una vinya
en un turó molt fèrtil.
2 Va remoure la terra,
tragué les pedres
i va plantar-hi ceps triats.
Al bell mig hi construí
una torre de guàrdia
i va excavar-hi un cup.
N'esperava bon raïm,
però ha sortit agre.
3 Doncs bé, gent de Judà i Jerusalem,
feu de jutges entre jo i la meva vinya.
4 Què més podia fer que no li hagi fet?
N'esperava bon raïm;
per què surt agre?
5 Ara, doncs, us faig saber
què faré amb la meva vinya:
n'ensorraré la paret
perquè la puguin esbrotar;
li derrocaré la tanca
i que la gent la trepitgi.
6 La convertiré en terra erma:
no l'esporgaran ni la cavaran,
hi creixeran espines i esbarzers.
Manaré als núvols
que no li donin mai més pluja.
7 La vinya del Senyor de l'univers
sou vosaltres, poble d'Israel.
Vosaltres, gent de Judà,
éreu la seva plantació predilecta.
El Senyor n'esperava justícia,
i pertot veu injustícies;
volia misericòrdia,
i tot són misèries.
Contra els qui governen Judà
8 Ai dels qui, a costa dels veïns,
engrandeixen les cases i els camps!
Aviat no quedarà lloc per a ningú,
habitareu sols en el país.
9 Escolteu què m'assegura
el Senyor de l'univers:
«Totes aquestes cases grans
i boniques
es tornaran una ruïna;
ningú no habitarà aquests palaus.
10 Deu jovades de vinya
donaran només un bot de vi,
i deu sacs de gra
en produiran un de sol.»
11 Ai dels qui de bon matí
corren darrere la beguda
i al capvespre s'atarden
encesos pel vi!
12 Mentre s'embriaguen
al so de l'arpa,
la lira, el tamborí i la flauta,
no pensen què fa el Senyor,
no s'adonen com actua la seva mà.
13 Per això diu el Senyor:
«El meu poble, que no entén res,
serà deportat;
els seus governants moriran de fam,
la gent defallirà de set.»
14 Per això el país dels morts
eixamplarà la seva gola,
obrirà la boca de bat a bat.
Hi davallaran nobles i poble
enmig d'una cridòria eixordadora.
15 Tot mortal serà humiliat,
tot home s'enfonsarà;
els altius abaixaran la mirada.
16 El Senyor de l'univers quedarà enaltit
quan restaurarà la justícia;
ell, el Déu sant,
mostrarà la seva santedat
restablint el dret.
17 Per les ruïnes dels palaus dels rics
pasturaran els ramats,
el bestiar de pas s'hi atiparà.
18 Ai dels qui estiren amb enganys
el carro de la injustícia
i així arrosseguen
el càstig del seu pecat!
19 Diuen: «Que s'afanyi
el Déu sant d'Israel,
que enllesteixi la seva obra:
la volem veure!
Que l'acompleixi d'una vegada:
la volem conèixer!»
20 Ai dels qui tenen el mal per bé
i el bé per mal!
Canvien la tenebra en llum
i la llum en tenebra;
fan passar per amarg el que és dolç
i per dolç el que és amarg.
21 Ai dels qui es creuen savis
i es tenen per intel·ligents!
22 Ai dels qui són valents
a l'hora de beure vi,
herois tan sols
per a barrejar begudes!
23 Per un suborn absolen el culpable,
neguen al just el seu dret.
24 Per això, com el foc devora la palla
i la flama consumeix el rostoll,
ells es podriran de soca-rel
i les seves tiges es pansiran,
ja que rebutgen l'ensenyament
del Senyor de l'univers,
menyspreen la paraula
del Sant d'Israel.
La indignació del Senyor
25 Per això el Senyor
s'encén d'indignació
contra el seu poble;
el colpeix amb la seva mà.
Les muntanyes tremolen
i els cadàvers de les víctimes
semblen escombraries
enmig dels carrers.
Però, amb tot, no s'ha calmat
la seva indignació,
i la seva mà continua amenaçant.
L'amenaça d'una nació llunyana
26 El Senyor alça un estendard
per cridar una nació llunyana;
fa un xiulet perquè vingui
des de l'extrem de la terra,
i tot d'una arriba lleugera.
27 En aquesta nació, ningú no es cansa,
ningú no ensopega,
ningú no s'abalteix ni s'adorm,
ningú no porta desfet el cinturó
ni deslligades les sandàlies.
28 Les seves fletxes són agudes,
i els seus arcs, tibants.
Les peülles dels seus cavalls
són dures com la roca,
i les rodes dels seus carros
giren com l'huracà.
29 Rugeix com una lleona,
braola com cadells de lleó:
rugeix, atrapa la presa i se l'enduu;
ningú no la hi pot arrabassar.
30 Però vindrà un dia
que rugiran contra aquella nació
com bramulen les onades de la mar.
Miraran al país i veuran arreu
la foscor dels desastres:
la nuvolada enfosquirà la llum.
La vocació d'Isaïes
6
1 L'any de la mort del rei Ozies, vaig veure el Senyor assegut en un tron molt elevat. Els plecs del seu mantell omplien el santuari. 2 Uns serafins l'assistien. Cada un tenia sis ales: dues per a cobrir-se la cara, dues per a cobrir-se els peus i dues per a volar. 3 Cridaven l'un a l'altre:
--Sant, sant, sant és el Senyor de l'univers, tota la terra és plena de la seva glòria.
4 El ressò d'aquell crit feia tremolar els brancals de les portes, i el santuari s'omplia de fum. 5 Jo vaig dir:
--Ai de mi! Estic perdut!
Jo, que sóc un home de llavis impurs
i visc enmig d'un poble
de llavis impurs,
he vist amb els meus ulls el Rei,
el Senyor de l'univers!
6 Aleshores volà cap a mi un dels serafins duent a la mà una brasa que havia pres amb uns molls de damunt l'altar. 7 Em va tocar la boca i digué:
--Ara que això ha tocat
els teus llavis,
ha desaparegut la teva culpa,
ha estat esborrat el teu pecat.
8 Després vaig sentir la veu del Senyor que deia:
--Qui hi enviaré?
Qui ens hi anirà?
Li vaig respondre:
--Aquí em tens. Envia-m'hi.
9 Ell digué:
--Vés a dir a aquest poble:
"Escoltareu, però no entendreu;
mirareu, però no comprendreu."
10 Fes insensible el cor d'aquest poble,
fes sordes les seves orelles
i cecs els seus ulls.
Que els seus ulls no hi vegin,
que les seves orelles no hi sentin,
que el seu cor no comprengui.
Que no es converteixin
ni siguin guarits.
11 Jo vaig demanar:
--Fins quan, Senyor?
Ell em respongué:
--Fins que tot sigui devastat,
les viles despoblades,
les cases sense ningú,
les terres, un ermàs.
12 El Senyor allunyarà tothom
i el país quedarà abandonat.
13 I si sobreviu un home entre deu,
també serà consumit.
Serà com l'alzina o el roure tallats,
que tenen la soca i prou.
Però d'aquesta soca
en naixerà un rebrot sant.
Un missatge per al rei Acaz
7
1 En temps d'Acaz, rei de Judà, que era fill de Jotam i nét d'Ozies, Ressín, rei dels arameus, i Pècah, rei d'Israel, fill de Remaliahu, van pujar a Jerusalem per atacar-la, però no la pogueren conquerir.
2 Quan arribà al palau de David la nova que els arameus acampaven a Efraïm, el cor del rei i del seu poble s'estremí, com s'estremeixen els arbres del bosc quan bufa la ventada. 3 Aleshores el Senyor va dir a Isaïes:
--Vés amb el teu fill Xear-Jaixub (que vol dir: "Una resta tornarà") a trobar Acaz, a l'extrem del canal de la bassa de dalt, pel camí del camp dels Rentadors, 4 i digues-li: "No perdis la calma, no tinguis por, no et deixis intimidar per la fúria dels arameus de Ressín i la fúria del fill de Remaliahu: és tan sols la fumarada de dos caps de tió. 5 Els arameus i les tropes efraïmites de Pècah volen la teva ruïna. Han dit: 6 ‘Ataquem Judà, fem-li por! Que es passi al nostre bàndol, i hi posarem per rei el fill de Tabal.’ 7 Però el Senyor, Déu sobirà, et fa saber que aquests plans no es compliran ni ara ni mai:
8-9 »Ressín és rei de Damasc i prou,
i Damasc és tan sols
capital dels arameus;
el fill de Remaliahu
és rei de Samaria i prou,
i Samaria és tan sols
capital d'Efraïm.
D'aquí a seixanta-cinc anys,
Efraïm no existirà com a poble.
Si no teniu fe,
no us podreu mantenir ferms."
El senyal de l'Emmanuel
10 Després el Senyor va comunicar un altre missatge al rei Acaz:
11 --Demana un senyal al Senyor, el teu Déu: tria si el vols al fons del país dels morts o ben alt en el cel.
12 Però Acaz va respondre:
--No en demanaré cap: no vull posar a prova el Senyor.
13 Aleshores Isaïes digué:
--Escolteu-me, descendents de David: ¿No en teniu prou d'acabar la paciència dels homes, que voleu acabar també la del meu Déu? 14 Doncs ara el Senyor mateix us donarà un senyal: la noia que ha d'infantar tindrà un fill, i li posarà el nom d'Emmanuel (que vol dir: "Déu amb nosaltres"). 15 El noi menjarà mel i mató així que sàpiga rebutjar el mal i escollir el bé. 16 Perquè, abans que sigui capaç de destriar el bé del mal, les terres d'aquests dos reis que et fan tanta basarda hauran estat abandonades. 17 Damunt de tu i del teu poble, i damunt de tota la teva família, el Senyor farà venir uns dies com no se n'havien vist mai de semblants des del temps que Efraïm es va separar de Judà: vindrà el rei d'Assíria.
18 Aquell dia,
el Senyor farà un xiulet
a les mosques dels canals del Nil
i a les abelles del país d'Assíria.
19 Totes acudiran i es posaran
a les fondalades dels torrents,
a les escletxes de les roques,
per tots els matolls
i per tots els abeuradors.
20 Aquell dia,
el Senyor llogarà una navalla
a l'altra banda de l'Eufrates:
la navalla és el rei d'Assíria.
Us afaitarà el pèl de cap a peus
i us traurà fins i tot la barba.
21 Aquell dia,
cadascú criarà una vaca i dues ovelles,
22 i faran tanta llet
que tothom podrà menjar mató.
Els qui sobreviuran al país
menjaran mel i mató.
23 Aquell dia,
les vinyes d'un miler de ceps,
valorades en mil peces d'argent,
seran abandonades a les espines
i esbarzers.
24 Sols hi aniran els caçadors,
armats amb l'arc i les fletxes.
Els esbarzers i les espines
cobriran tot el país.
25 Per por de les espines
i els esbarzers,
ningú no es voldrà acostar
als turons que abans eren conreats.
Hi aviaran els bous a pasturar
i seran trepitjats per les ovelles.
Un fill d'Isaïes, senyal per a Israel
8
1 El Senyor em va dir:
--Agafa un gran cilindre i grava-hi amb un cisell: "Maher xalal, haix baz" (que vol dir: "De pressa al botí, ràpid al pillatge"). 2 Jo cridaré, com a testimonis fidedignes, el sacerdot Urià i Zecariahu, fill de Jeberequiahu.
3 Llavors la meva dona, la profetessa, va quedar embarassada i tingué un fill. El Senyor em va dir:
--Posa-li el nom de "Maher xalal, haix baz". 4 Perquè, abans que el nen sàpiga dir "pare" i "mare", el rei d'Assíria s'apoderarà de les riqueses de Damasc i del botí de Samaria.
Anunci de la invasió assíria
5 El Senyor va continuar parlant-me. Em digué:
6 --Aquest poble ha rebutjat
les aigües de Siloè,
que s'escolen suaument,
i s'alegra de la invasió
de Ressín i del fill de Remaliahu.
7 Per això el Senyor els inundarà
amb les aigües impetuoses
i desbordants de l'Eufrates:
les aigües són el rei d'Assíria
i tot el seu poder.
La riuada sortirà de mare
i negarà totes les ribes.
8 Envairà Judà, el cobrirà
i el submergirà:
li arribarà fins al coll!
Les seves ales esteses, Emmanuel,
abastaran tot el teu país.
Els vans projectes dels pobles
9 Pobles, ja podeu destruir,
que sereu desfets!
Escolteu, països llunyans:
ni que us equipeu per al combat,
sereu desfets!
Ja us podeu equipar,
que sereu desfets!
10 Ja podeu deliberar, que fracassareu!
Ja podeu discutir, que tot serà en va,
perquè Déu és amb nosaltres!
Ensenyament del Senyor al profeta
11 El Senyor em prengué amb la seva mà per apartar-me del camí que segueix aquest poble, i em va amonestar així:
12 --Vosaltres no heu de tenir
per conspiració
res d'allò que aquest poble
té per conspiració;
no heu de témer ni tremolar
davant d'allò que ell tem.
13 És a mi, el Senyor de l'univers,
que heu de reconèixer com a sant!
Davant meu heu de témer i tremolar!
14 Jo sóc el santuari,
però també pedra d'ensopec
i roc que fa caure
les dues cases d'Israel.
Sóc un parany i una trampa
per als qui viuen a Jerusalem.
15 Molts hi ensopegaran,
cauran i es faran mal,
quedaran agafats a la trampa
i no en sortiran.
16 Clou el document
amb l'ensenyament que conté;
que el guardin segellat
els meus deixebles.
17 Confiaré en el Senyor,
que amaga la cara al casal de Jacob,
i esperaré en ell.
18 Aquí ens teniu, a mi i els fills
que el Senyor m'ha donat:
som, enmig d'Israel,
senyals i presagis
que vénen del Senyor de l'univers,
el qui resideix a la muntanya de Sió.
19 La gent us dirà:
«Consulteu els nigromants
i els endevins,
que parlen entre dents i xiuxiuegen.
¿És que un poble no té dret
a consultar els seus déus,
els seus morts,
en benefici dels vius?»
20 Però vosaltres heu de pensar
en l'ensenyament
d'aquell document
quan algú parli en contra
del que ara us dic.
Aquell qui no veu l'albada
21 haurà de travessar el país,
atuït i famolenc.
Exasperat de tanta fam,
maleirà el seu rei i el seu Déu.
Llavors mirarà cap al cel
22 i després mirarà cap a la terra:
arreu veurà dissort i tenebra,
obscuritat i angoixa;
la foscor el perseguirà.
L'aurora d'un regne de pau
23 Però no hi haurà més obscuritat
per als qui vivien en l'angoixa.
En temps passat, el Senyor deshonrà
la terra de Zabuló i de Neftalí;
però ara el Senyor ha honorat
la ruta del mar,
l'altra banda del Jordà,
la Galilea dels pagans.
9
1 El poble que caminava en la fosca
ha vist una gran llum;
una llum ha resplendit
per als qui vivien
al país tenebrós.
2 Tu, Senyor, els has multiplicat,
els has omplert
d'una alegria immensa.
S'alegren davant teu
com la gent a la sega,
com els vencedors
que es reparteixen el botí.
3 El jou que els afeixugava,
la barra que duien a l'espatlla,
el garrot del seu opressor,
tot ho has trossejat
com el dia de Madian.
4 Les botes dels soldats
que sotraguejaven la terra
i els mantells rebolcats en la sang,
tot crema alhora, el foc ho devora.
5 Perquè ens ha nascut un infant,
ens ha estat donat un fill
que porta a l'espatlla
la insígnia de sobirà.
Aquest és el seu nom:
«Conseller prodigiós», «Déu heroi»,
«Pare per sempre»,
«Príncep de pau».
6 Estendrà arreu la sobirania,
i la pau no tindrà fi.
Assegut al tron de David,
establirà i refermarà el seu regne
sobre el dret i la justícia,
des d'ara i per sempre.
Això és el que farà
l'amor ardent del Senyor de l'univers.
Càstig d'Israel
7 El Senyor ha llançat una paraula
contra Jacob,
una amenaça ha caigut sobre Israel.
8 Tot el poble l'ha coneguda,
però Efraïm i els habitants de Samaria
diuen amb arrogància orgullosa:
9 «Si cauen els maons,
edificarem amb pedra;
si talen els sicòmors,
repoblarem amb cedres.»
10 El Senyor ha instigat contra Israel
els enemics, els de Ressín,
ha atiat els seus adversaris:
11 els arameus pel davant
i els filisteus pel darrere;
entre tots han devorat Israel.
Però, amb tot, no s'ha calmat
la indignació del Senyor,
i la seva mà continua amenaçant.
12 El poble no ha retornat
a qui el castigava,
no s'ha girat
cap al Senyor de l'univers.
13 Per això el Senyor, en un sol dia,
ha tallat a Israel el cap i la cua,
la palma i el jonc.
14 El cap és l'ancià i el noble;
la cua, el profeta mentider.
15 Els guies d'aquest poble
l'han esgarriat,
i els qui els seguien han desaparegut.
16 Per això el Senyor
no serà favorable als joves
ni s'apiadarà dels orfes i les viudes,
perquè tots són infidels i malvats
i sols parlen d'insensateses.
Però, amb tot, no s'ha calmat
la indignació del Senyor,
i la seva mà continua amenaçant.
17 La maldat abrusa com el foc
quan consumeix espines i esbarzers,
quan arbora l'espessor del bosc
i s'enlaira en columnes de fum.
18 L'ardor del Senyor de l'univers
abrusa el país;
el poble és consumit pel foc.
Ningú no té entranyes per a ningú:
19 tallen a la dreta i encara tenen fam,
devoren a l'esquerra
i no en tenen prou.
La carn que mengen és el propi braç:
20 Manassès devora Efraïm,
i Efraïm, Manassès;
i tots dos s'uneixen contra Judà.
Però, amb tot, no s'ha calmat
la indignació del Senyor,
i la seva mà continua amenaçant.
Càstig dels qui governen Judà
10
1 Ai dels qui fan lleis injustes
i promulguen decrets opressors!
2 Neguen la justícia als febles,
roben el dret
als pobres del meu poble;
les viudes són el seu botí,
espolien els orfes.
3 Què fareu el dia
que us demanaran comptes,
quan veureu apropar-se la tempesta?
A qui acudireu perquè us socorri?
On amagareu les vostres riqueses?
4 El qui no s'haurà doblegat
entre els altres captius
caurà sepultat entre els morts.
Però, amb tot, no s'ha calmat
la indignació del Senyor,
i la seva mà continua amenaçant.
Càstig del rei assiri
5 «Ai dels assiris!
Són el bastó amb què jo pego,
la vara amb què castigo.
6 Els envio contra una nació infidel,
contra un poble que m'irrita,
perquè el saquegin, l'espoliïn
i el trepitgin
com el fang dels carrers.
7 Però ells no ho entenen així,
no són aquests els seus propòsits:
el que volen és exterminar
i destruir moltes nacions.»
8 El rei dels assiris diu:
«Que no són reis
tots els meus generals?
9 ¿No he fet a Calné el mateix
que a Carquemix?
¿I a Hamat el mateix que a Arpad?
¿I a Samaria el mateix que a Damasc?
10 He sotmès amb el meu poder
regnes protegits per molts ídols,
amb moltes més estàtues
que Jerusalem i Samaria.
11 I el que vaig fer a Samaria
i als seus ídols,
¿no ho faré també a Jerusalem
i a les seves imatges?»
12 Però quan el Senyor haurà acabat la seva obra a la muntanya de Sió i a Jerusalem, demanarà comptes al rei d'Assíria pel seu orgull i la seva altivesa insolent.
13 El rei d'Assíria proclama:
«Tot això és obra del meu poder,
de la meva intel·ligència
i de la meva sagacitat.
Faig desaparèixer
les fronteres dels pobles
i els arrabasso els tresors.
Destrono reis d'una envestida.
14 Com qui roba un niu
i arreplega els ous abandonats,
m'he apoderat de tota la terra,
he arreplegat les riqueses dels pobles,
sense que ningú piulés o parrupés
ni pogués batre les ales.»
15 Però el Senyor diu:
«¿Pot gloriar-se la destral
de ser més que el llenyataire?
¿Pot la serra creure's
més gran que el serrador?
És com si una vara
volgués brandar el qui la branda,
com si un bastó, que és fusta,
volgués aixecar un home.»
16 Per tant, el sobirà de tot,
el Senyor de l'univers,
convertirà aquell rei,
de gras, en magre,
i la seva riquesa serà abrusada
com per un foc abrusador.
17 El Déu sant, llum d'Israel,
serà foc i flama
que en un sol dia
li cremarà i consumirà
les espines i els esbarzers,
18 la ufana del bosc i els jardins:
aquell rei quedarà consumit
des de l'entranya fins a flor de pell.
Serà com un malalt que es decandeix.
19 Un marrec sabria comptar
els pocs arbres que li restaran.
La petita resta d'Israel
20 Aquell dia, la resta d'Israel,
els supervivents del llinatge de Jacob,
deixaran de confiar
en aquell qui només els feria,
i confiaran fermament
en el Senyor, Déu sant d'Israel.
21 Una resta, la resta de Jacob,
tornarà cap al «Déu heroi».
22 I ni que el teu poble, Israel,
fos tan nombrós com els grans de sorra
de la vora de la mar,
només en tornarà una resta:
la destrucció està decidida,
la justícia divina es desbordarà.
23 Ben cert, Déu, el Senyor de l'univers,
executarà en tot el país
la destrucció que ha decidit!
Els assiris seran castigats
24 Per això el Senyor,
Déu de l'univers, et diu:
«Poble meu que habites a Sió,
no temis els assiris,
ni que et fereixin amb el bastó,
ni que aixequin contra tu
la seva vara
com feien els egipcis.
25 Aviat, ben aviat,
s'haurà acabat el meu enuig contra tu,
i giraré contra ells la meva ira,
que serà la seva ruïna.
26 Llavors el Senyor de l'univers
brandarà contra ells un fuet,
com féu amb Madian
a la roca d'Oreb,
i alçarà la seva vara contra el mar,
com féu contra els egipcis.
27 Aquell dia,
et traurà la càrrega de les espatlles
i el jou que duus al coll.
I seràs tan fort
que ja no et podran enjovar.»
L'enemic s'acosta a Jerusalem
28 Les tropes assíries arriben a Aiat,
passen per Migron;
deixen el bagatge a Micmàs
29 i travessen el congost, tot dient:
«Farem nit a Gueba.»
Ramà tremola,
Guibà de Saül fuig.
30 Crida fort, Bat-Gal·lim!
Escolta bé, Laix!
Anatot està de dol.
31 Madmenà no sap on va.
Gent de Guebim, fortifiqueu-vos!
32 L'invasor ja s'ha plantat a Nob
i amenaça la muntanya
de la ciutat de Sió,
el turó de Jerusalem.
L'esfondrament
33 El sobirà de tot,
el Senyor de l'univers,
destrossa el brancatge.
Els arbres més grossos cauen tallats,
els més alterosos són abatuts.
34 La destral arrasarà
l'espessor del bosc;
els arbres immensos del Líban
es desplomaran.
El descendent de David
11
1 Un rebrot naixerà
de la soca de Jessè,
brotarà un plançó
de les seves arrels.
2 L'Esperit del Senyor
reposarà damunt d'ell:
esperit de saviesa i d'enteniment,
esperit de consell i de fortalesa,
esperit de coneixement
i de reverència pel Senyor;
3 esperit que li inspiri
com reverenciar-lo.
No jutjarà per les aparences
ni decidirà pel que senti a dir;
4 farà justícia als desvalguts,
sentenciarà amb rectitud
a favor dels pobres.
La seva paraula serà un flagell
en el país,
una sentència
que farà morir el malvat.
5 S'armarà de justícia,
se cenyirà de fidelitat.
6 El llop conviurà amb l'anyell,
la pantera jaurà amb el cabrit;
menjaran junts el vedell i el lleó,
i un nen petit els guiarà.
7 La vaca i l'óssa pasturaran juntes,
jauran plegades les seves cries.
El lleó menjarà palla com el bou,
8 l'infant de llet jugarà
vora el cau de l'escurçó,
el nen ficarà la mà
a l'amagatall de la serp.
9 Ningú no serà dolent ni farà mal
en tota la muntanya santa,
perquè el país serà ple
del coneixement del Senyor,
com l'aigua cobreix
la conca del mar.
10 Aquell dia, el rebrot de Jessè
s'alçarà com a bandera
entre els pobles;
les nacions li demanaran consell,
i el lloc on habitarà serà gloriós.
El retorn dels deportats
11 Aquell dia,
el Senyor tornarà a mostrar
el seu poder
per rescatar la resta del seu poble:
els qui quedin
per Assíria i per Egipte,
a Patrós, Etiòpia i Elam,
a Xinar, Hamat i les illes.
12 Alçarà un estendard
sobre les nacions,
per reunir els dispersats d'Israel
i aplegar els deportats de Judà
de les quatre parts de la terra.
13 Aleshores s'acabarà
l'enveja d'Efraïm contra Judà
i l'enemistat de Judà contra Efraïm:
Efraïm ja no envejarà Judà
ni Judà serà enemic d'Efraïm.
14 Junts es llançaran
sobre els filisteus, a occident,
i saquejaran els nòmades d'orient:
estendran el seu domini
sobre Edom i Moab,
i els ammonites
seran els seus vassalls.
15 Llavors el Senyor eixugarà
la llengua del mar d'Egipte
i amenaçarà amb la seva mà
el riu Eufrates:
el seu alè ardent
el dividirà en set rierols,
que es podran passar
sense descalçar-se.
16 S'obrirà una ruta
per a la resta del poble
que sobreviurà entre els assiris,
com la ruta
que trobaren els israelites
quan van pujar de la terra d'Egipte.
Cant d'acció de gràcies
12
1 Aquell dia diràs:
«Et dono gràcies, Senyor!
T'havies irritat contra mi,
però ara t'has desdit del teu rigor
i m'has consolat.
2 Ell és el Déu que em salva.
En ell confio, no m'espanto.
Del Senyor em ve la força i el triomf,
és ell qui m'ha salvat.
3 Cantant de goig
sortireu a buscar l'aigua
de les fonts de salvació.
4 I aquell dia direu:
Enaltiu el Senyor,
proclameu el seu nom,
feu conèixer entre els pobles
les seves gestes.
Recordeu que el seu nom és excels!
5 Canteu al Senyor,
que ha fet coses glorioses;
que ho publiquin per tota la terra.
6 Poble de Sió, aclama'l ple de goig,
perquè el Sant d'Israel
és gran dins la teva ciutat.»

Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya, Editorial Claret i Societats Bíbliques Unides





Darrera actualització del programa: 7/4/2020