|
Tercera part (56-66)
Ningú no serà exclòs del temple
56
1 Això us diu el Senyor:
«Respecteu el que és just,
obreu el bé:
la meva salvació és a punt d'arribar,
és a punt de revelar-se
el meu triomf.
2 Feliç l'home que obra així
i s'hi manté ferm,
que no profana el repòs del dissabte
i evita de fer res de mal!»
3 L'estranger que s'ha unit al Senyor
no ha pas de dir:
«El Senyor m'exclou del seu poble.»
Ni l'eunuc ha de dir:
«No sóc més que un arbre sec.»
4 Això diu el Senyor:
«A l'eunuc que guarda
els meus dissabtes,
que cerca de fer la meva voluntat
i es manté fidel a la meva aliança,
5 manaré que li erigeixin
dins els murs del meu temple
una estela que porti inscrit
el seu nom.
Això serà per a ell
millor que tenir fills i filles.
Serà etern el seu nom,
res no el podrà esborrar.
6 »I als estrangers
que s'han unit a mi, el Senyor,
per adorar-me i estimar el meu nom
i ser els meus servidors,
que guarden el repòs del dissabte
i es mantenen fidels
a la meva aliança,
7 jo els faré entrar
a la meva muntanya santa,
i prendran part en les festes
dins la meva casa d'oració.
Acceptaré en el meu altar
els seus holocaustos i sacrificis,
perquè el meu temple serà anomenat
"casa d'oració
per a tots els pobles".»
8 Diu el Senyor, Déu sobirà,
que ha aplegat
els dispersats d'Israel:
«Encara n'afegiré molts d'altres
als qui ja he aplegat.»
Els dirigents d'Israel són indignes
9 Bèsties del camp, animals feréstecs,
veniu a devorar!
10 Tots els sentinelles d'Israel són cecs,
no s'adonen de res.
Tots són gossos muts,
incapaços de bordar:
jeuen, somien,
els agrada d'ensopir-se;
11 però també són gossos afamats
que mai no se sacien.
Aquests són els pastors,
incapaços d'entendre res.
Cadascú va pel seu costat;
miren pel seu profit i prou:
12 «Veniu, que requisaré vi
i ens podrem emborratxar.
Demà serà com avui,
i molt més que avui, encara!»
57
1 Els justos desapareixen,
i ningú no es detura a pensar.
Els qui són fidels són arrabassats,
i ningú no entén
que és per a treure'ls del mal.
2 Els justos entraran en la pau,
el qui vivia honradament
reposarà tranquil.
Reprovació de la idolatria
3 «Veniu aquí, vosaltres,
fills de bruixa,
raça d'adúlters i de prostitutes!
4 De qui us rieu?
A qui feu ganyotes i llengotes?
¿No és cert que sou uns fills rebels,
una raça borda?
5 Us acobleu sota els alzinars,
a l'ombra de tot arbre frondós.
Immoleu els infants en els torrents,
dins les cavernes de les roques.
6 T'apropies de pedres del torrent
i les mires com la millor possessió.
En honor d'elles vesses libacions
i presentes ofrenes.
Com ho podré consentir?
7 T'has parat el jaç
en una muntanya alta i prominent,
hi has pujat per oferir sacrificis.
8 Darrere el muntant de la porta
has posat el teu amulet.
D'amagat de mi apartes el cobrellit,
t'estires i fas lloc per a molts.
Has fet tractes amb amants
i t'agrada de jeure amb ells
tot contemplant signes fàl·lics.
9 T'has presentat amb oli
davant de Moloc,
has perfumat l'ídol abundosament.
Has enviat lluny els teus missatgers,
els has fet baixar al país dels morts.
10 T'has cansat a força de fer camí,
però mai no deies: "Tot és inútil."
Recuperaves les forces
i et refeies del cansament!
11 »Qui et preocupava?
De qui tenies por
per a ser-me tan deslleial?
No et recordaves de mi
ni em tenies present.
Estic silenciós des de fa temps
i per això em perdies el respecte.
12 Però ara denuncio
la teva pretesa justícia
i el teu comportament:
no en trauràs cap profit.
13 Quan demanis ajuda,
ja veurem si et salva
la colla dels teus ídols!
A tots se'ls endurà una ventada,
un cop de vent els escombrarà.
Però els qui es refugien en mi
rebran en propietat el país,
posseiran la meva muntanya santa.»
El Senyor guareix el seu poble
14 Diu el Senyor:
«Esplaneu, esplaneu el camí,
assenyaleu-lo,
aparteu els obstacles
de la ruta del meu poble.»
15 Això us fa saber
el qui és alt i excels,
que resideix en un palau etern
i té un nom sant:
«Jo visc a les altures, en un lloc sant,
però estic amb els qui se senten
desfets i enfonsats:
reanimaré els qui estan enfonsats,
faré reviure
els qui se senten desfets.
16 No vull acusar sense fi
ni em mantindré irritat per sempre:
s'estroncaria l'alè de vida
que ve de mi mateix,
quan sóc jo qui ha creat
tot el que respira.
17 M'indignaven els fraus del meu poble.
Tant em van indignar,
que el vaig ferir i me'n vaig apartar.
Però ell s'obstinava a seguir
els seus propis camins:
18 prou que he vist per on anava!
Tanmateix, jo el curaré, el guiaré
i l'ompliré de consol,
a ell i als qui ploren amb ell.
19 Faré brotar aquest fruit
dels seus llavis:
Pau, pau per a tots,
els de lluny i els de prop!
Jo, el Senyor, ho he dit, i els curaré.»
20 Però els malvats
són com la mar embravida,
que ningú no pot calmar:
les seves aigües escupen fang i llot.
21 «No hi ha pau per als malvats.»
Ho ha dit el meu Déu.
El dejuni que plau al Senyor
58
1 «Crida ben fort,
no t'estiguis de cridar.
Fes sentir com un corn la teva veu.
Recorda al meu poble
la seva infidelitat,
al casal de Jacob els seus pecats.
2 M'interroguen cada dia,
volen saber per què em comporto així,
com si fossin gent que obrés el bé
i no s'apartés
del que mana el seu Déu.
Em reclamen que faci justícia,
voldrien que els fes costat,
3 i em diuen:
"Per què no ens mires quan dejunem?
Per què no fas cas
de les nostres súpliques?"
Doncs jo us responc:
"Els dies de dejuni,
mireu pel vostre interès
i us mostreu encara més exigents
amb els qui treballen
per vosaltres.
4 Passeu el dejuni entre plets i baralles,
repartint amb malícia cops de puny.
Dejunant d'aquesta manera,
el vostre clam no pot arribar al cel.
5 ¿Us penseu que jo tinc per un dejuni
que un home faci súpliques tot el dia,
abaixi el cap com un jonc,
es vesteixi de sac negre
i s'ajegui a la cendra?
¿D'això en dieu un dejuni,
un dia agradable al Senyor?
6 El dejuni que jo aprecio és aquest:
allibera els qui han estat
empresonats injustament,
deslliga les corretges del jou,
deixa lliures els oprimits
i trosseja jous de tota mena.
7 Comparteix el teu pa
amb els qui passen fam,
acull a casa teva
els pobres vagabunds,
vesteix el qui va despullat.
No els defugis, que són germans teus.
8 Llavors brillarà com l'alba
la teva llum,
i les teves ferides
es clouran en un moment.
Tindràs per avantguarda
la teva bondat,
i per rereguarda
la glòria del Senyor.
9 Quan invoquis el Senyor,
ell mateix et respondrà;
quan cridis auxili, ell et dirà:
Aquí em tens!
Si treus de casa teva tots els jous
i no assenyales amb el dit
per acusar,
10 si dónes el teu pa als famolencs
i satisfàs la fam dels indigents,
llavors la teva llum
s'alçarà en la foscor,
el teu capvespre
serà clar com el migdia.
11 En tot moment el Senyor et conduirà,
en ple desert saciarà la teva fam,
et farà fort i vigorós
i seràs com un hort amarat d'aigua,
com una font que mai no s'estronca.
12 Reconstruiràs les ruïnes antigues,
consolidaràs els fonaments
abandonats segles i segles.
Et diran: Reconstructor de muralles,
repoblador de ciutats."»
El dissabte, dia consagrat al Senyor
13 «Si t'abstens
de treballar en dissabte
i de vetllar pels teus interessos
en aquest dia sant;
si tens el dissabte
per un dia de delícies,
si el consideres un dia de glòria
consagrat al Senyor;
si l'honores
i no t'ocupes de cap feina,
no mires pel teu interès
ni et dediques a parlar sense mida,
14 llavors trobaràs en mi, el Senyor,
les teves delícies.
Et conduiré als cims invencibles
i t'alimentaré de l'heretat
de Jacob, el teu pare.
Jo mateix, el Senyor, he parlat.»
Els camins de la injustícia
59
1 La mà del Senyor
no és pas tan dèbil
que no pugui salvar,
ni tan dura la seva oïda
que no pugui sentir-hi.
2 Són les vostres culpes
que han obert un esvoranc
entre vosaltres i el vostre Déu;
els vostres pecats
li tapen la cara
i no us pot sentir.
3 Teniu les mans brutes de sang
i els dits tacats de rapinya;
obriu la boca només per mentir,
a cau d'orella escampeu traïdories.
4 En els tribunals
ningú no reclama amb justícia,
ningú no pledeja amb lleialtat.
Es fien d'acusacions falses,
de proves sense fonament.
Conceben la malícia,
infanten crims.
5 Obren ous de serps verinoses
i teixeixen teranyines:
qui menja aquells ous, mor;
quan els obren, en surt un escurçó.
6 Ningú no es vesteix
amb aquelles teranyines;
són teles que no abriguen gens.
Són gent que actua amb mala intenció,
porten entre mans plans violents.
7 Corren per fer mal i prou,
tenen pressa per vessar sang innocent.
Maquinen projectes criminals,
deixen arreu devastació i ruïnes.
8 No coneixen els camins de la pau,
per allà on passen no hi ha justícia.
Avancen per camins tortuosos:
qui els segueix no coneixerà la pau.
El poble de Déu reconeix els seus pecats
9 Ara sabem
per què no ens fas justícia,
per què no arriba a nosaltres
la teva salvació.
Esperàvem la llum,
i pertot hi ha tenebres;
esperàvem la claror,
i caminem a les fosques.
10 Avancem a les palpentes com els cecs,
no hi veiem, caminem insegurs.
En ple migdia ensopeguem
com si fos de nit.
Tenim bona salut,
però ens assemblem als morts.
11 Tots esbrameguem com els óssos
i parrupem com els coloms.
Esperàvem que ens faries justícia,
però no la veiem enlloc.
Confiàvem en la teva salvació,
però és lluny de nosaltres.
12 Massa sovint hem estat infidels,
i els nostres pecats
ens acusen davant teu.
Estem carregats de faltes,
prou coneixem les nostres culpes:
13 ens rebel·làvem i et negàvem, Senyor,
ens apartàvem de tu, Déu nostre.
Parlàvem d'oprimir i de revoltar-nos,
no dúiem al cor res més que enganys.
14 Per això et negues a fer-nos justícia,
es manté lluny la teva salvació.
I és que la bona fe ensopega
pels carrers,
i l'honradesa no sap com entrar.
15 No es veu per enlloc la bona fe,
i el qui s'aparta del mal
acaba espoliat.
El Senyor allibera Sió
El Senyor ho ha vist, i li desplau
que el dret sigui trepitjat.
16 Ha vist que ningú no se'n preocupa,
s'admira que ningú no el defensi.
Llavors el seu braç
li ha donat la victòria,
l'ha sostingut la seva justícia.
17 S'ha posat la justícia per cuirassa,
i per casc, la salvació.
S'ha vestit amb la túnica del càstig,
s'ha embolcallat de zel
com d'un mantell.
18 Qui l'haurà feta, la pagarà:
la fúria del Senyor escometrà
els adversaris,
els seus enemics ho pagaran;
ho pagaran fins i tot
els qui viuen lluny, a les illes.
19 Llavors, de llevant fins a ponent
reconeixeran el nom del Senyor
i la seva glòria;
quan l'enemic arribarà com la riuada,
una bufada del Senyor
el farà retrocedir.
20 El Senyor vindrà
i alliberarà Sió
i els rebels del poble de Jacob
que s'hauran convertit.
Ho diu el Senyor.
21 El Senyor diu encara: «Aquesta serà la meva aliança amb ells: El meu esperit que reposa damunt vostre i les paraules que us he posat als llavis no s'allunyaran mai de vosaltres, ni dels vostres descendents, ni dels seus fills, des d'ara i per sempre. Ho dic jo, el Senyor.»
Una llum sobre Jerusalem
60
1 Alça't radiant, Jerusalem,
que arriba la teva llum:
sobre teu clareja com l'alba
la glòria del Senyor.
2 Mentre les tenebres
embolcallen la terra
i negres nuvolades
cobreixen les nacions,
sobre teu resplendeix el Senyor,
apareix la seva glòria.
3 Els pobles s'acostaran a la teva llum,
els reis vindran a la claror
de la teva albada.
4 Alça els ulls i mira al teu entorn:
tots aquests s'han aplegat
per venir cap a tu.
Els teus fills arriben de lluny,
les teves filles són dutes als braços.
5 Ho veuràs i t'estremiràs de goig.
El teu cor, meravellat, s'eixamplarà,
quan aboquin damunt teu
els tresors del mar
i portin a casa teva
les riqueses de les nacions.
6 Et cobriran onades de camells,
dromedaris de Madian i d'Efà;
tots vindran de Saba
portant or i encens
i proclamant la grandesa del Senyor.
7 «Aplegaran per a tu
tots els ramats de Quedar,
et presentaran
els anyells de Nebaiot.
Els acceptaré quan els immolin
en el meu altar,
honoraré el meu temple gloriós.
8 Qui són aquests
que volen com núvols,
com coloms cap al seu colomar?
9 Són gent de lluny, de les illes,
que esperen en mi.
Els grans vaixells de Tarsis
vénen al davant:
porten de lluny els teus fills,
duen or i plata
per glorificar el meu nom,
el nom del Senyor, el teu Déu,
el del Sant d'Israel.
Així et vull honorar.
10 Uns estrangers refaran els teus murs,
i els seus reis et serviran.
Indignat, jo t'havia malferit,
però ara, benvolent,
et mostro el meu amor.
11 Les teves portes
estaran sempre obertes,
no es tancaran ni de nit ni de dia,
perquè els reis amb els seus seguicis
et puguin dur les riqueses
de les nacions.
12 »El poble o reialme
que no et serveixi
desapareixerà,
quedarà del tot assolat.
13 »Et portaran la riquesa del Líban,
xiprers, boixos i savines,
per ennoblir el meu santuari,
per fer gloriós l'escambell
on reposen els meus peus.
14 Els fills dels teus opressors
s'acostaran a tu amb reverència;
tots els qui et menyspreaven
es prosternaran als teus peus,
i t'anomenaran "Ciutat del Senyor",
i "Sió, la del Sant d'Israel".
15 A tu, que vas ser abandonada
i avorrida
i a qui els vianants defugien,
jo et faré l'orgull dels segles,
el goig de totes les generacions.
16 Els pobles et faran de dida,
els seus reis et criaran.
Així sabràs que jo, el Senyor,
sóc el teu salvador;
que t'allibera el Poderós de Jacob.
17 Faré que t'ofereixin or
en lloc de bronze,
plata en comptes de ferro;
en lloc de fusta, bronze,
en lloc de pedres, ferro.
Et donaré la pau perquè et governi,
i la justícia perquè et regeixi.
18 Mai més no es parlarà de violència
en el teu país,
de desastres i d'estralls
en el teu territori.
Dels teus murs en diràs "Salvació",
i de les teves portes,
"Cant de triomf".
19 De dia, el sol no t'il·luminarà
ni tindràs la claror de la lluna.
Jo, el Senyor, seré per sempre
la teva llum,
jo, el teu Déu, seré la teva glòria.
20 El teu sol no es pondrà més
ni minvarà la teva lluna,
perquè jo, el Senyor,
seré sempre la teva llum.
S'hauran acabat els teus dies de dol.
21 »Tots els del teu poble seran justos
i posseiran per sempre el país.
Seran la brotada del meu jardí,
els crearan les meves mans
per a glòria meva.
22 El més petit es multiplicarà per mil,
el menys nombrós
esdevindrà un poble incomptable.
Jo, el Senyor, no tardaré
a fer complir tot això.»
L'ungit del Senyor consola i allibera
61
1 L'Esperit del Senyor, Déu sobirà,
reposa sobre meu,
perquè el Senyor m'ha ungit.
M'ha enviat
a portar la bona nova als pobres,
a curar els cors desfets,
a proclamar als captius la llibertat
i als presos el retorn de la llum,
2 a proclamar
l'any de gràcia del Senyor,
el dia que el nostre Déu
farà justícia,
a consolar
tots els qui estan de dol,
3 a posar una diadema en lloc de cendra
als qui porten dol per Sió,
a donar-los perfums de festa
en lloc de penes,
vestits triomfals
en lloc del desconsol.
Els diran «Roures magnífics,
glòria del Senyor que els ha plantat».
4 Reconstruiran les ruïnes antigues,
aixecaran edificis
fins ara enderrocats,
restauraran les ciutats devastades,
desolades des de temps immemorial.
5 Vindran estrangers
a pasturar-vos els ramats,
gent forastera us conrearà
els camps i les vinyes.
6 A vosaltres us diran
«Sacerdots del Senyor»,
«Ministres del nostre Déu».
Viureu de les riqueses de les nacions,
els seus béns passaran a vosaltres.
7 «Havien sofert una doble humiliació,
i la gent s'alegrava
dels escarnis que rebien,
però ara tindran el doble de terra
i seran feliços per sempre,
8 perquè jo, el Senyor,
estimo la justícia
i detesto el pillatge pervers.
Els donaré fidelment la recompensa,
pactaré amb ells una aliança eterna.»
9 La seva posteritat serà cèlebre
entre les nacions,
serà coneguda entre els pobles
la seva descendència.
Tots els qui els vegin reconeixeran
que són un poble beneït pel Senyor.
Càntic d'acció de gràcies
10 Aclamo el Senyor ple de goig,
la meva ànima celebra el meu Déu,
que m'ha mudat
amb vestits de victòria,
m'ha cobert
amb un mantell de salvació,
com el nuvi coronat amb la diadema,
com la núvia adornada amb joiells.
11 Com la terra fa créixer la brotada
i el jardí fa germinar la llavor,
el Senyor, Déu sobirà,
farà germinar la salvació i el triomf
davant totes les nacions.
El Senyor, l'espòs de Jerusalem
62
1 Per amor de Sió no vull callar,
no vull reposar per Jerusalem
fins que el benestar no hi esclati
com la llum,
fins que no s'abrandi el seu triomf
com una torxa.
2 Els pobles veuran el teu benestar,
tots els reis contemplaran
la teva glòria.
Et donaran un nom nou
que el Senyor mateix designarà.
3 Seràs una corona magnífica
a les mans del Senyor,
una diadema reial
a les mans del teu Déu.
4 No et diran més «Abandonada»
ni anomenaran el teu país «Desolació».
A tu et diran «Me l'estimo»,
i a la teva terra, «Té marit»,
perquè el Senyor t'estimarà,
i tindrà marit la teva terra.
5 Els teus fills et posseiran
com un jove posseeix la seva esposa.
El teu Déu s'alegrarà de tenir-te,
com el nuvi s'alegra de tenir la núvia.
6 Jerusalem, sobre les teves muralles
he apostat sentinelles,
que no callin ni de nit ni de dia.
Els qui feu al Senyor memòria d'ella,
no us en canseu,
7 no pareu d'insistir
fins que haurà restaurat Jerusalem,
fins que n'haurà fet
un cant de triomf per tota la terra.
8 El Senyor ho ha jurat
alçant la seva dreta
i el seu braç poderós:
«No tornaré a convertir el teu pa
en aliment dels teus enemics;
els estrangers no beuran més el vi
que tanta fatiga et costa.
9 Els qui seguen el blat
se'l menjaran
cantant lloances al Senyor,
els qui veremen la vinya
beuran el vi en els atris
del meu temple sant.»
10 Sortiu, sortiu de la vostra ciutat!
Assenyaleu el camí
al meu poble que torna.
Esplaneu, esplaneu la ruta,
aparteu-ne les pedres.
Alceu un estendard davant els pobles.
11 El Senyor fa sentir aquest missatge
fins a l'extrem de la terra:
«Digueu a la ciutat de Sió:
El teu salvador ja és aquí;
l'acompanya el fruit
de la seva victòria,
el precedeixen els seus trofeus.»
12 Els diran «Poble sant»,
«Redimits del Senyor».
I a tu, Jerusalem, et diran
«Predilecta»,
«Ciutat no abandonada».
El Senyor fa justícia al seu poble
63
1 Qui és aquest que ve d'Edom,
país rogenc,
que arriba de Bosrà
amb el vestit vermell?
Duu una roba esplèndida
i avança amb el cap alt,
segur de la seva força.
«Sóc el qui parla de fer justícia,
el qui pledeja per salvar.»
2 Per què, doncs,
és rogenca la teva roba
i duus el vestit
com qui ha trepitjat raïm?
3 «He trepitjat el cup tot sol,
cap poble no m'ha ajudat.
Encès d'indignació i de furor,
els he trepitjat i els he premsat;
em saltaven els esquitxos a la roba
i en porto tacat tot el vestit.
4 Duia al cor el dia de fer justícia,
ha arribat el temps
d'alliberar el meu poble.
5 Mirava cercant qui m'ajudés
i m'he adonat
que ningú no em sostenia.
Però el meu braç
m'ha donat la victòria,
m'ha sostingut la meva indignació.
6 Encès de furor, he trepitjat els pobles,
els ha embriagat el meu enuig:
he escampat per terra la seva sang.»
Súplica del poble penedit
7 Vull recordar els favors del Senyor
i cantar-li lloances
per tot el que ha fet per nosaltres.
Ha revelat la seva gran bondat
per Israel,
la seva misericòrdia
i el seu amor immens.
8 Ell pensava: «Són el meu poble,
són els meus fills:
no en tindré cap desengany.»
I va ser el seu salvador.
9 Tots els seus sofriments,
ell també els sofria;
i l'àngel que l'assisteix els va salvar.
Pel seu amor i per la seva compassió
els va alliberar,
els prenia en braços, els duia a coll
en aquells primers temps.
10 Però ells es rebel·laren
i afligiren el seu esperit sant.
Per això es convertí en el seu enemic
i va combatre contra ells.
11 Llavors el poble es recordà
dels primers temps de Moisès:
«On és ara el qui els va treure
del mar,
amb els pastors del seu ramat?
On és el qui va posar enmig d'ells
el seu esperit sant?
12 Ell acompanyava Moisès
amb el seu braç gloriós,
dividia les aigües davant d'ells
i es feia així un nom etern.
13 Els conduïa pel fons del mar,
sense ensopegar,
com els cavalls per l'estepa
14 o com els animals
quan baixen a la plana.
L'esperit del Senyor els guiava
cap al lloc de repòs.»
Així, Senyor, menaves el teu poble
i et feies un nom gloriós.
15 Guaita, Senyor, des del cel,
mira des de la teva mansió
santa i esplèndida.
Què se n'ha fet, del teu amor ardent
i de les teves proeses?
¿Ja no es commouen per nosaltres
les teves entranyes?
¿S'ha estroncat
la teva misericòrdia?
16 Tu ets el nostre pare,
perquè Abraham no sap qui som
i Jacob no ens ha conegut.
Tu, Senyor, ets el nostre pare;
des de sempre, el teu nom és
«Redemptor nostre».
17 Senyor, per què permets
que ens desviem del teu camí,
que el nostre cor s'endureixi
i no et veneri?
Reconcilia't amb nosaltres,
que som servents teus:
som el poble que tens per heretat.
18 ¿Els enemics no en tenen prou
de dominar el teu poble sant,
que han profanat també
el teu sant temple?
19 Des de fa temps ja no ens governes,
i nosaltres ja no portem el teu nom.
Oh, si esquincessis el cel i baixessis!
Al teu davant
es fondrien les muntanyes!
64
1 Series com un foc
que encén la garriga
o que fa bullir l'aigua.
Així els teus enemics sabrien qui ets:
al teu davant les nacions tremolarien,
2 quan fessis prodigis
inesperats i terribles.
Baixaries, i les muntanyes
es fondrien davant teu.
3 Mai no s'ha sentit a dir;
cap orella no ha sentit
ni cap ull ha vist mai
un altre Déu, fora de tu,
que afavorís així
els qui confien en ell!
4 Però ara has colpit
els qui amb goig obraven el bé
i es recordaven dels teus camins.
Tu t'has irritat
i nosaltres ens hem desviat,
per més que seguir-te
era sempre la nostra salvació.
5 Tots som ara com gent impura,
les nostres bones obres són
com una roba tacada d'impureses.
Ens hem marcit com la fulla caiguda
i les nostres culpes
se'ns emporten com el vent.
6 Ningú no invoca el teu nom
ni es desvetlla per recórrer a tu.
Ens amagues la teva mirada
i permets que ens fonguem
per les nostres culpes.
7 Però malgrat tot, Senyor,
tu ets el nostre pare.
Nosaltres som l'argila,
i tu, el terrisser:
tots som obra de les teves mans.
8 No t'irritis, Senyor, fins a l'extrem,
no et recordis per sempre
de les nostres culpes.
Mira'ns:
tots nosaltres som el teu poble.
9 Les teves ciutats santes
són un desert,
Sió està despoblada,
Jerusalem és una desolació.
10 El foc ha consumit
el temple sant, la nostra glòria,
on et lloaven els nostres pares.
Allò que més estimàvem
és ara una ruïna.
11 ¿Callaràs, Senyor, veient tot això?
¿Ens afligiràs en silenci, sense mida?
El judici de Déu
65
1 «Jo, el Senyor,
he respost
als qui no em consultaven,
m'he deixat trobar
pels qui no em cercaven.
A una nació
que no invocava el meu nom,
li he dit:
"Aquí em teniu, aquí em teniu!"
2 Tot el dia tinc les mans esteses
cap a un poble rebel,
que va per mals camins
i segueix els seus capricis.
3 És un poble que em provoca
adorant altres déus sense parar:
en els jardins sagrats
immolen víctimes
i cremen perfums
sobre altars d'encens;
4 s'asseuen dins les coves sepulcrals,
passen la nit en aquests antres,
mengen carn de porc sacrificada
i suquen en plats de carn impura.
5 Després diuen a l'altra gent:
"Aparteu-vos,
no us acosteu,
que sóc persona sagrada."
»Per tot això
estic encès d'indignació,
és un foc que crema tot el dia.
6 Que sàpiguen que ho tinc tot escrit!
No ho passo per alt,
els ho faré pagar:
aquests pagaran alhora
7 les seves culpes
i les culpes dels seus pares.
Ho dic jo, el Senyor.
Aquells oferien sacrificis
a dalt de les muntanyes,
m'ofenien sobre els turons.
Ara, aquests pagaran
les pròpies malifetes,
tal com aquells van pagar les seves.»
8 Això diu el Senyor:
«Els qui troben most en un raïm diuen:
"No el deixeu perdre,
que promet bon vi."
Això mateix faré jo
amb els meus servents:
no deixaré que es perdi tot el poble.
9 Donaré una descendència
al poble de Jacob i de Judà,
que posseirà les meves muntanyes.
Les posseiran els meus elegits,
els meus servents hi habitaran.
10 La plana de Saron
serà una cleda d'ovelles,
la vall d'Acor
serà un clos per a les vaques:
els qui em cerquen
en rebran el benefici.
11 »Però als qui m'heu abandonat
a mi, el Senyor,
i heu oblidat la meva muntanya santa,
als qui pareu taula a Gad,
déu de la sort,
i vesseu libacions en honor de Mení,
déu del destí,
12 jo us destino a morir per l'espasa:
tots haureu d'agenollar-vos
i us degollaran.
Quan jo us cridava, no em responíeu;
quan us parlava, no m'escoltàveu.
Fèieu allò que em disgusta,
preferíeu el que em desplau.
13 Ara, doncs, jo, el Senyor, Déu sobirà,
us faig saber això:
Els meus servents menjaran,
i vosaltres passareu fam;
els meus servents podran beure,
i vosaltres passareu set;
els meus servents viuran feliços,
i vosaltres estareu avergonyits;
14 els meus servents cridaran de goig
amb l'alegria al fons del cor,
i vosaltres cridareu de dolor,
xisclareu destrossats.
15 Els meus elegits
pronunciaran el vostre nom,
però tan sols quan maleeixin dient:
"Que el Senyor, Déu sobirà,
et faci morir com a tal i tal d'ells!"
En canvi, a favor dels meus servents,
serà invocat un altre nom:
16 arreu de la terra,
el qui vulgui ser beneït,
ho serà pel nom
del "Déu veritable",
i el qui juri,
també ho farà per aquest nom.»
Un cel nou i una terra nova
«Tothom oblidarà
els desastres del passat,
els meus ulls no els tornaran a veure.
17 Crearé un cel nou i una terra nova.
Ningú no es recordarà del passat,
no hi pensarà mai més.
18 Alegreu-vos,
exulteu amb una joia eterna
pel que jo crearé:
crearé una Jerusalem joiosa,
el seu poble desbordarà d'alegria.
19 Jo mateix exultaré per Jerusalem
i m'alegraré pel meu poble.
No s'hi sentirà mai més cap plor
ni cap crit de dolor.
20 Ja no hi haurà nadons
que visquin pocs dies,
ni adults que no arribin
a una llarga vellesa.
Morirà jove qui mori a cent anys,
i tindran per maleït
el qui no hi arribi.
21 Construiran cases i les habitaran,
plantaran vinyes
i en menjaran els fruits.
22 No edificaran
perquè un altre hi habiti,
ni plantaran perquè un altre mengi.
El meu poble viurà tant
com els arbres que haurà plantat;
els meus elegits veuran com envelleix
l'obra de les seves mans.
23 No treballaran en va,
no infantaran
per veure morir els fills.
Són un llinatge
que jo, el Senyor, beneeixo:
viuran plegats
amb els seus descendents.
24 Abans que m'invoquin,
ja els respondré,
i encara pregaran
que ja els hauré escoltat.
25 Llops i anyells
pasturaran ben avinguts,
el lleó menjarà palla com el bou,
i les serps s'alimentaran de pols.
Ningú no farà mal ni destrosses
en tota la meva muntanya santa.
Ho dic jo, el Senyor.»
El culte veritable
66
1 Això diu el Senyor:
«El cel és el meu tron,
i la terra, l'escambell dels meus peus.
Quina casa em podríeu edificar?
A quin lloc podria residir?
2 Tot ho ha fet la meva mà,
i per això tot existeix.
Ho dic jo, el Senyor.
Jo poso els meus ulls
en el desvalgut i afligit,
que s'afanya a complir
la meva paraula.
3 Hi ha qui em sacrifica toros
però també éssers humans,
m'immola bocs
i també em desnuca gossos,
em presenta ofrenes legítimes
i també sang de porc,
em crema encens
però beneeix qualsevol déu.
Han preferit aquests camins,
perquè es complauen
en ritus detestables.
4 Doncs jo prefereixo burlar-me d'ells
i enviar-los allò que els espanta.
Quan jo els cridava,
cap d'ells no responia;
quan els parlava, no m'escoltaven.
Feien allò que em disgusta,
preferien el que em desplau.»
La vinguda final del Senyor
5 Escolteu, vosaltres,
la paraula del Senyor,
els qui us afanyeu a complir-la.
Els germans vostres que us detesten
i us exclouen
per causa del Senyor, diuen:
«Que el Senyor mostri la seva glòria
i us puguem veure feliços!»
Però tots ells quedaran confosos.
6 Una veu arriba de la ciutat,
un clam ve del temple:
és la veu del Senyor que dóna
als seus enemics
la paga que es mereixen.
7 Jerusalem ha infantat
abans de tenir els dolors del part.
Abans de venir-li les fiblades,
ja ha posat al món un fill.
8 Qui ha sentit a dir una cosa així?
Qui ha vist mai res de semblant?
Podria néixer un país en un sol dia?
Qui podrà infantar d'un sol cop
tot un poble?
Però Sió ha infantat els seus fills,
quan tot just començava
a sentir els dolors.
9 Diu el Senyor, el teu Déu:
«Si sóc jo qui obre el pas a l'infant,
haig d'impedir que neixi?
Sóc jo qui el faig néixer:
no el privaré pas de veure la llum.»
10 Alegreu-vos amb Jerusalem,
feu festa amb ella
tots els qui l'estimeu!
Alegreu-vos del seu goig
tots els qui portàveu dol per ella!
11 Xuclareu i us saciareu
del seu pit que consola,
sereu alletats amb les delícies
del seu ric aliment.
12 Perquè això diu el Senyor:
«Jo decantaré cap a ella, com un riu,
la pau i el benestar,
la riquesa de les nacions,
com un torrent desbordant.
Vosaltres en xuclareu les delícies.
Sereu portats al braç
i amanyagats sobre els genolls.
13 Com una mare consola el seu fill,
jo també us consolaré:
a Jerusalem sereu consolats.
14 Quan ho veureu,
el vostre cor bategarà de goig
i reviuran com l'herba
els vostres ossos.
La mà del Senyor es farà conèixer
als seus servents,
però els seus enemics
tastaran la seva indignació.»
15 El Senyor vindrà armat de foc,
els seus carros seran com l'huracà.
Abocarà el braser del seu furor,
les flames i el foc
de la seva condemna.
16 El Senyor jutjarà tots els mortals
armat amb l'espasa i amb foc.
Seran moltes les seves víctimes.
17 Els qui es consagren i purifiquen
per entrar als jardins sagrats
i van al darrere
d'aquell qui hi ha al mig,
els qui mengen carn de porc,
de rates i d'altres animals
detestables,
aquests moriran tots alhora.
Així ho ha dit el Senyor.
Tothom adorarà el Senyor
18 «Quant a mi, el Senyor, tinc ben presents les obres dels homes i els seus pensaments. Ha arribat el temps de reunir totes les nacions i totes les llengües. Tots vindran i contemplaran la meva glòria.
19 Alçaré enmig d'ells un estendard, i als qui sobrevisquin els enviaré als pobles de Tarsis, Pul, Lud —terra famosa pels seus arquers—, Tubal, Javan i a les illes més llunyanes, que mai no havien sentit parlar de mi ni havien vist la meva glòria. Ells l'anunciaran a tots aquests pobles.
20 Llavors, de totes les nacions em presentaran, com una ofrena, tots els vostres germans que hi vivien. Els portaran dalt de cavalls, en carruatges o en lliteres, muntats en mules o en dromedaris, fins a la meva muntanya santa de Jerusalem. Ho dic jo, el Senyor. Serà la seva ofrena, i jo l'acceptaré com accepto l'ofrena que els israelites porten al meu temple en vasos purificats.
21 I fins i tot d'entre ells jo escolliré sacerdots i levites. Ho dic jo, el Senyor.
22 »La vostra descendència i el vostre nom persistiran davant meu com el cel nou i la terra nova que jo creo. Ho dic jo, el Senyor.
23 »Cada festa de lluna nova
i cada dissabte,
tothom vindrà a adorar-me.
Ho dic jo, el Senyor.
24 Quan surtin del temple,
veuran els cadàvers
dels qui es van revoltar contra mi.
El cuc que els devora no morirà
ni s'apagarà el foc que els crema.
Serà un espectacle repugnant
als ulls dels mortals.»
|