|
Guarició d'un noi posseït d'un esperit maligne
37 L'endemà, quan baixaven de la muntanya, sortí a rebre'l una gentada.
38 Un de la gent cridà:
--Mestre, t'ho demano, fixa't en el meu fill; és l'únic que tinc.
39 Sovint un esperit se n'apodera i, tot d'una, es posa a xisclar, li provoca convulsions i li fa treure bromera, i, quan finalment l'abandona, el deixa masegat de cap a peus.
40 He demanat als teus deixebles que l'hi traguessin, però no han pogut.
41 Jesús exclamà:
--Generació descreguda i rebel! Fins quan hauré d'estar amb vosaltres i us hauré d'aguantar? Porta aquí el teu fill.
42 Tot just el noi s'acostava, que el dimoni el va rebatre a terra i el sacsejà violentament. Llavors Jesús increpà l'esperit maligne, va guarir el noi i el va tornar al seu pare.
43 I tothom quedà meravellat de la grandesa de Déu.
Jesús anuncia per segona vegada la seva mort
Com que tothom s'admirava de tot el que feia, Jesús digué als seus deixebles:
44 --Graveu bé aquestes paraules dins vostre: el Fill de l'home ha de ser entregat en mans dels homes.
45 Però ells no entenien què volia dir. Els era amagat el significat d'aquestes paraules. I tenien por de fer-li preguntes sobre això.
El més important
46 Els deixebles començaren a rumiar quin d'ells era el més important.
47 Jesús, que sabia què pensaven dintre seu, va agafar un infant, el posà al seu costat
48 i els digué:
--Qui acull aquest infant en nom meu, m'acull a mi, i qui m'acull a mi, acull el qui m'ha enviat, perquè el més petit de tots vosaltres, és el més gran.
Qui no està contra vosaltres, està amb vosaltres
49 Aleshores Joan li digué:
--Mestre, n'hem vist un que es valia del teu nom per a treure dimonis i hem mirat d'impedir-ho, perquè no és dels qui vénen amb nosaltres.
|
