1 Pel que fa als dons de l'Esperit, germans, no vull que estigueu en la ignorància. 2 Sabeu que, quan encara éreu pagans, us deixàveu arrossegar cap als ídols muts una vegada i una altra. 3 Per això us faig saber que ningú que parli mogut per l'Esperit de Déu no diu: «Maleït sigui Jesús», i que tampoc ningú no pot dir: «Jesús és el Senyor» si no el mou l'Esperit Sant.

4 Els dons són diversos, però l'Esperit és un de sol. 5 Són diversos els serveis, però el Senyor és un de sol. 6 Els miracles són diversos, però Déu és un de sol, i és ell qui ho obra tot en tots. 7 Les manifestacions de l'Esperit que rep cadascú són en bé de tots. 8 Un, per mitjà de l'Esperit, rep el do d'expressar-se amb saviesa; un altre rep el do del coneixement per obra del mateix Esperit; 9 un altre, en virtut del mateix Esperit, rep el do de la fe; un altre, el do de guarir, en virtut de l'únic Esperit; 10 un altre, el do de fer miracles; un altre, el do de profecia; un altre, el de discernir els esperits; un altre, el do de parlar en llengües; un altre, el do d'interpretar-les. 11 Tot això és obra de l'únic i mateix Esperit, que distribueix els seus dons a cadascú tal com ell vol.

12 El Crist és com el cos humà, que és un, encara que tingui molts membres: tots els membres, ni que siguin molts, formen un sol cos. 13 Tots nosaltres, jueus i grecs, esclaus i lliures, hem estat batejats en un sol Esperit per a formar un sol cos, i tots hem rebut com a beguda un sol Esperit.

14 Ara bé, el cos no consta d'un sol membre, sinó de molts. 15 Si el peu deia: «Com que no sóc mà, no sóc del cos», no per això deixaria de ser del cos. 16 I si l'orella deia: «Com que no sóc ull, no sóc del cos», no per això deixaria de ser del cos. 17 Si tot el cos fos ull, com podria sentir-hi? Si tot el cos fos oïda, com podria olorar? 18 Però Déu ha distribuït en el cos cada un dels membres de la manera que li ha semblat. 19 Si tot el cos es reduís a un sol membre, on seria el cos? 20 Així, doncs, els membres són molts, però el cos és un de sol. 21 L'ull no pot dir a la mà: «No em fas cap falta», ni tampoc el cap als peus: «No em feu cap falta.» 22 Ben al contrari, els membres del cos que semblen més febles són els més necessaris; 23 els que ens semblen menyspreables, els cobrim amb més honor; i els que tenim per menys decents, els tractem amb una decència 24 que no necessiten els membres més decents. Déu ha disposat el cos de tal manera que ha donat més honor als membres que més en necessiten, 25 perquè en el cos no hi hagi divisions, sinó que tots els membres tinguin la mateixa sol·licitud els uns pels altres. 26 Per això, quan un membre sofreix, tots els altres sofreixen amb ell, i quan un membre és honorat, tots els altres s'alegren amb ell.

27 Doncs bé, vosaltres formeu el cos de Crist, i cadascú n'és un membre. 28 En l'Església, Déu ha posat, en primer lloc, apòstols; en segon lloc, profetes; en tercer lloc, mestres; després, els qui tenen poder d'obrar miracles; després, els qui tenen el do de guarir, d'ajudar els altres, de guiar-los, de parlar en llengües. 29 ¿Són tots apòstols? ¿O tots profetes? ¿O tots mestres? ¿Tots fan miracles? 30 ¿Tenen tots el do de guarir? ¿Tots parlen en llengües? ¿O tots les saben interpretar?

31 Anheleu, però, els dons més grans!

I ara us vull mostrar un camí incomparablement més alt.

1 Si jo parlés els llenguatges dels homes i dels àngels però no estimés, seria com una esquella sorollosa o un címbal estrident. 2 Si tingués el do de profecia i penetrés tots els designis amagats de Déu i tot el coneixement, si tingués tanta fe que fos capaç de moure les muntanyes, però no estimés, no seria res. 3 Si repartís tots els meus béns als pobres, fins i tot si em vengués a mi mateix per esclau i tingués així un motiu de glòria, però no estimés, de res no em serviria.

4 El qui estima és pacient, és bondadós; el qui estima no té enveja, no és altiu ni orgullós, 5 no és groller ni egoista, no s'irrita ni es venja; 6 no s'alegra de la mentida, sinó que troba el goig en la veritat; 7 tot ho excusa, tot ho creu, tot ho espera, tot ho suporta.

8 L'amor no passarà mai. Vindrà un dia que el do de profecia serà inútil, que el do de parlar en llengües s'acabarà, que el do de conèixer serà també inútil. 9 Ara els nostres dons de coneixement i de profecia són limitats. 10 Però quan vindrà allò que és perfecte, serà inútil allò que és limitat. 11 Quan era un infant, parlava com un infant, pensava com un infant, raonava com un infant; però d'ençà que sóc un home, tinc per inútil el que és propi dels infants. 12 Ara hi veiem de manera fosca, com en un mirall poc clar; després hi veurem cara a cara. Ara el meu coneixement és limitat; després coneixeré del tot, tal com Déu em coneix. 13 Mentrestant, subsisteixen la fe, l'esperança i l'amor, tots tres; però l'amor és el més gran.

1 Per damunt de tot, estimeu-vos! Anheleu els dons de l'Esperit, sobretot el de profecia! 2 El qui té el do de parlar en llengües, no parla als homes, sinó a Déu. Ningú no el pot entendre: mogut per l'Esperit, diu coses misterioses. 3 En canvi, el qui té el do de profecia parla als homes: edifica, exhorta, anima. 4 El qui parla en llengües s'edifica a si mateix, mentre que el qui profetitza edifica la comunitat. 5 Jo desitjo que tots vosaltres parleu en llengües, però més encara que profetitzeu: és millor profetitzar que no pas parlar en llengües, fora que algú les interpreti per a l'edificació de la comunitat.

6 Suposeu, germans, que jo us vingués a trobar i us parlés en llengües: de què us serviria, si la meva paraula no us portava cap mena de revelació, de coneixement, de profecia o d'ensenyament? 7 Passa com amb els instruments musicals, per exemple una flauta o una cítara. Si no donen un so net, com es podrà reconèixer què toquen l'una i l'altra? 8 I si la trompeta dóna un toc confús, qui es prepararà per al combat? 9 Igualment, si quan parleu en llengües no en doneu la interpretació, qui podrà entendre el que dieu? Serà com si parléssiu a l'aire! 10 En el món hi ha infinitat de maneres d'expressar-se i no hi ha res que no es pugui expressar; 11 però si desconec el significat de les expressions, el qui parla amb mi parlarà amb un estranger i també l'altre serà un estranger que parla amb mi. 12 Igualment vosaltres: ja que anheleu els dons de l'Esperit, cerqueu de tenir-los en abundància, però procureu que sigui per a l'edificació de la comunitat. 13 Per tant, el qui tingui el do de parlar en llengües, que pregui perquè algú les sàpiga interpretar. 14 Si jo prego en llengües, el meu esperit prega, però el meu enteniment no arriba a donar fruit. 15 Què he de fer, doncs? Pregar amb l'esperit, i pregar també amb l'enteniment; cantar amb l'esperit, i cantar també amb l'enteniment. 16 Si dónes gràcies a Déu només amb l'esperit, el qui no ha estat iniciat no podrà respondre «Amén» a la teva pregària, ja que no entén el que dius. 17 Pot ben ser que hagis donat gràcies d'una manera excel·lent, però que això no contribueixi a l'edificació de l'altre. 18 Gràcies a Déu, tinc el do de parlar en llengües més que tots vosaltres; 19 però en una reunió comunitària m'estimo més dir cinc paraules que s'entenguin, per instruir els altres, que no pas deu mil paraules en llengües.

20 Germans, no sigueu criatures en qüestió de seny. Sigueu-ho si es tracta de fer mal, però en qüestió de seny sigueu adults. 21 En la Llei hi ha escrit: Parlaré a aquest poble valent-me d'homes de llengües estrangeres i per boca d'estrangers, però ni així no m'escoltaran. Ho dic jo, el Senyor. 22 Per tant, les llengües són un senyal per als no creients, no per als qui creuen; en canvi, la profecia és per als qui creuen, no per als no creients. 23 Suposeu que tota la comunitat està reunida i que tots parlen en llengües: si entra un no iniciat o un no creient, ¿no dirà que sou bojos? 24 Però si tots profetitzen i entra un no creient o un no iniciat, entre tots li faran veure els seus pecats, tots discerniran el seu cas, 25 i seran descoberts els secrets del seu cor. Llavors es prosternarà amb el front fins a terra, adorarà Déu i proclamarà que realment Déu és enmig de vosaltres.

26 Per tant, germans, què cal fer? Quan us reuniu, que cadascú doni el que té: un salm, un ensenyament, una revelació, el do de parlar en llengües o bé d'interpretar-les; però que tot serveixi per a edificar els altres. 27 Si parleu en llengües, que ho facin dos, o màxim tres, l'un darrere l'altre, i que un les interpreti. 28 Però si no hi ha ningú per a interpretar-les, que el qui parla en llengües calli en la reunió i que parli amb ell mateix i amb Déu. 29 Quant als profetes, que parlin dos o tres, i que els altres facin el discerniment. 30 Però si un dels qui en aquell moment estan asseguts rep una revelació, que calli el qui estava parlant. 31 Tots teniu dret a profetitzar, però l'un darrere l'altre, perquè tots hi aprenguin i a tots arribi una exhortació. 32 Sapigueu que les inspiracions profètiques han d'estar sotmeses als profetes, 33 ja que Déu no és un Déu de desordre, sinó de pau.

Com és costum en totes les esglésies del poble sant, 34 que les dones casades callin en les reunions comunitàries; no els és permès de parlar, sinó que s'han de mostrar submises, com diu fins i tot la Llei. 35 I si es volen instruir sobre algun punt, que ho preguntin a casa als seus marits, perquè no està bé que una dona casada parli en una reunió de la comunitat. 36 ¿És que la paraula de Déu ha sortit tan sols de vosaltres? ¿O és que sou els únics que l'heu rebuda?

37 Si algú es té per un profeta o per un home portat per l'Esperit, reconeixerà que això que us escric és un manament del Senyor. 38 I si algú no ho vol reconèixer, Déu no el reconeixerà a ell.

39 Per tot això, germans meus, anheleu el do de profecia i no poseu obstacles al do de parlar en llengües. 40 Però que tot es faci amb dignitat i amb ordre.