Societat Bíblica de Catalunya

Antic Testament
Pentateuc
Gènesi
Èxode
Levític
Nombres
Deuteronomi
Llibres profètics
Josuè
Jutges
1r Samuel
2n Samuel
1r Reis
2n Reis
Isaïes
Jeremies
Ezequiel
Osees
Joel
Amós
Abdies
Jonàs
Miquees
Nahum
Habacuc
Sofonies
Ageu
Zecaries
Malaquies
Escrits
Salms
Job
Proverbis
Rut
Càntic
Cohèlet
Lamentacions
Ester
Daniel
Esdres
Nehemies
1r Cròniques
2n Cròniques
Llibres deuterocanònics
Ester grec
Judit
Tobit
1r Macabeus
2n Macabeus
Saviesa
Siràcida
Baruc
Carta Jeremies
Daniel grec
Nou Testament
Mateu
Marc
Lluc
Joan
Fets Apòstols
Romans
1a Corintis
2a Corintis
Gàlates
Efesis
Filipencs
Colossencs
1a Tesalonic.
2a Tesalonic.
1a Timoteu
2a Timoteu
Titus
Filèmon
Hebreus
Jaume
1a Pere
2a Pere
1a Joan
2a Joan
3a Joan
Judes
Apocalipsi


BIBLIJA.net   - La Bíblia a Internet
Buscar Referència     Buscar Paraula
Passatge:   

Menú compacte
 BCI Escollir entre totes les versions   Sobre les versions Ajuda
Idioma

1a Corintis 7

1a Corintis :Introducció 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16

Respostes de Pau a diverses qüestions (7-15)
El matrimoni i la virginitat
Matrimoni i continència
7
Passo a tractar del que em vau escriure. És bo abstenir-se de relacions sexuals. Però, per a evitar comportaments immorals, val més que cada home tingui la pròpia muller, i cada dona, el propi marit: que el marit compleixi el seu deure matrimonial envers la muller, i que la muller faci el mateix envers el marit. No és la muller qui disposa del seu cos, sinó el marit, com tampoc no és el marit qui disposa del seu cos, sinó la muller. No us refuseu l'un a l'altre, si no és de comú acord i durant un cert temps per tal de dedicar-vos a la pregària; però després torneu a tenir relacions matrimonials, no fos cas que Satanàs us temptés aprofitant-se de la vostra falta de domini.
Tot això ho dic no com qui dóna un manament, sinó com qui admet més d'un camí. Prou voldria que tothom fos com jo, però cadascú ha rebut de Déu el seu propi do: els uns, aquest; els altres, l'altre.
Als qui no són casats i a les viudes, els dic que és millor de viure com jo visc. Però si no poden guardar continència, que es casin, perquè val més casar-se que cremar-se.
10 Als casats els dono aquesta ordre, que no és meva, sinó del Senyor: la dona no s'ha de separar del marit, 11 i si se'n separa, que no es torni a casar o bé que es reconciliï amb el seu marit; l'home no ha de deixar la seva muller.
12 Als altres, els ho dic jo, no pas el Senyor: si un dels germans té una muller que no és creient però que s'avé a conviure amb ell, que no la deixi. 13 Igualment, si una dona té un marit que no és creient però que s'avé a conviure amb ella, que no el deixi. 14 El marit no creient és santificat gràcies a la seva muller, i la muller no creient és santificada gràcies al marit creient. Si no fos així, els vostres fills serien profans, quan de fet són sants. 15 Ara bé, si el no creient es vol separar, que se separi; en aquest cas, el creient, ja sigui el marit o la muller, no queda lligat: Déu us ha cridat a viure en pau. 16 Perquè tu, dona, com pots saber si arribaries a salvar el teu marit? I tu, home, com pots saber si arribaries a salvar la teva muller?
No canviar de condició
17 D'altra banda, que cadascú continuï vivint en la mateixa condició que el Senyor li havia assignat, aquella en què es trobava quan Déu el va cridar. Aquesta és la norma que dono a totes les esglésies. 18 Si quan Déu el va cridar era circumcís, que no dissimuli que va ser circumcidat; si era incircumcís quan Déu el va cridar, que no se circumcidi. 19 La circumcisió no té cap valor, ni tampoc la incircumcisió: el que val és complir els manaments de Déu. 20 Que cadascú, doncs, continuï en la mateixa condició en què es trobava quan va ser cridat. 21 ¿Eres esclau quan vas ser cridat? No te'n preocupis; però, si poguessis obtenir la llibertat, procura aprofitar l'ocasió. 22 Perquè l'esclau que ha estat cridat a ser del Senyor és un llibert del Senyor. Igualment, el qui ha estat cridat essent lliure és un esclau de Crist. 23 Heu estat comprats pagant un preu: no us feu esclaus dels homes! 24 Germans, que cadascú continuï davant de Déu en la mateixa condició en què es trobava quan va ser cridat.
Els no casats i les viudes
25 Pel que fa als no casats, no tinc cap manament del Senyor, però us dono el meu parer, com a home que, per la misericòrdia del Senyor, és digne de confiança. 26 Crec, doncs, que en la mala situació present és bo que cadascú visqui en la condició en què es troba. 27 Si estàs lligat en matrimoni a una dona, no busquis de separar-te'n; i si no hi estàs lligat, no busquis muller. 28 Si et cases, no fas res de mal; i si una noia es casa, tampoc no fa res que estigui malament. Però els casats hauran de suportar contrarietats, i jo us les voldria estalviar.
29 Vull dir, germans, que el temps s'acaba. D'ara endavant, els qui tenen muller, que visquin com si no en tinguessin; 30 els qui ploren, com si no ploressin; els qui estan contents, com si no ho estiguessin; els qui compren, com si no tinguessin res; 31 els qui treuen profit d'aquest món, com si no en traguessin gens. Sapigueu que aquest món passa.
32 Jo voldria que visquéssiu sense neguit. El qui no és casat pot ocupar-se de les coses del Senyor i mirar de complaure'l. 33 En canvi, el casat s'ha d'ocupar de les coses del món i mirar de complaure la muller, 34 i té el cor dividit. Igualment, la noia jove o la dona no casada poden ocupar-se de les coses del Senyor i de ser santes de cos i d'esperit; en canvi, la casada s'ha d'ocupar de les coses del món i mirar de complaure el marit. 35 Tot això ho dic pel vostre bé, no per lligar-vos a res. Penso tan sols en allò que més convé i que més facilita de viure dedicat al Senyor, sense destorbs de cap mena.
36 Si algú creu que, endut per la passió, es comporta de manera inconvenient amb la seva promesa i que s'hi hauria de casar, que faci el que desitja. No fa res mal fet: que es casin. 37 Però el qui ha pres una ferma resolució i, sense cap mena de coacció, sinó amb ple domini de la seva voluntat, ha decidit de respectar la virginitat de la seva promesa, farà bé. 38 Per tant, qui es casa amb la seva promesa, fa bé; i qui no s'hi casa, fa millor.
39 La muller està lligada al marit mentre ell és viu; però si el marit mor, queda lliure de casar-se amb qui vulgui, sempre que sigui amb un cristià. 40 Tanmateix, serà més feliç si no ho fa. Aquest és el meu parer, i crec que jo també tinc l'Esperit de Déu.

Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya, Editorial Claret i Societats Bíbliques Unides





Darrera actualització del programa: 10/10/2016
visitor stats