Societat Bíblica de Catalunya

Antic Testament
Pentateuc
Gènesi
Èxode
Levític
Nombres
Deuteronomi
Llibres profètics
Josuè
Jutges
1r Samuel
2n Samuel
1r Reis
2n Reis
Isaïes
Jeremies
Ezequiel
Osees
Joel
Amós
Abdies
Jonàs
Miquees
Nahum
Habacuc
Sofonies
Ageu
Zecaries
Malaquies
Escrits
Salms
Job
Proverbis
Rut
Càntic
Cohèlet
Lamentacions
Ester
Daniel
Esdres
Nehemies
1r Cròniques
2n Cròniques
Llibres deuterocanònics
Ester grec
Judit
Tobit
1r Macabeus
2n Macabeus
Saviesa
Siràcida
Baruc
Carta Jeremies
Daniel grec
Nou Testament
Mateu
Marc
Lluc
Joan
Fets Apòstols
Romans
1a Corintis
2a Corintis
Gàlates
Efesis
Filipencs
Colossencs
1a Tesalonic.
2a Tesalonic.
1a Timoteu
2a Timoteu
Titus
Filèmon
Hebreus
Jaume
1a Pere
2a Pere
1a Joan
2a Joan
3a Joan
Judes
Apocalipsi


BIBLIJA.net   - La Bíblia a Internet
Buscar Referència     Buscar Paraula
Passatge:   

Menú compacte
 BCI Escollir entre totes les versions   Sobre les versions Ajuda
Idioma

1r Reis 1,1-22,54

1r Reis :Introducció 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22

Primer llibre dels
Reis
Història de la successió al tron de David (2Sa 7-1Re 2)
Ancianitat de David
1
El rei David era ja tan vell i carregat d'anys que, per més que l'abriguessin, no s'arribava a escalfar. Llavors els seus consellers li van dir:
--Hauríem de buscar per al rei, el nostre senyor, una joveneta verge que el serveixi, li faci companyia i dormi als seus braços per donar-li escalf.
Van buscar la noia més bonica de tot Israel, que resultà ser Abisag, la xunemita, i la portaren al rei. Era una noia d'una gran bellesa. Feia companyia al rei i en tot s'ocupava d'ell, però el rei no hi tenia relacions sexuals.
Maquinacions d'Adonies
Entretant, Adonies, fill d'Haguit, ja se les donava de rei, dient que a ell li pertocava regnar. Es va procurar un carruatge amb els seus conductors i una escorta de cinquanta homes que el precedien. El seu pare, que no volia disgustar-lo, mai no l'havia renyat demanant-li per què feia tot això. Adonies era molt ben plantat. La seva mare l'havia infantat després d'Absalom. Adonies conspirava amb Joab, fill de Seruià, i amb el sacerdot Abiatar, que eren partidaris d'ell. En canvi, no eren partidaris seus el sacerdot Sadoc, Benaiahu, fill de Jehoiadà, el profeta Natan, Ximí, Reí i les tropes escollides de David.
Adonies va oferir un sacrifici d'anyells, vedells i moltons a Eben-Azohèlet, que és a la vora de la font de Roguel. Va convidar-hi tots els seus germans, fills del rei, i tota la gent distingida de Judà que estava al servei del rei, 10 però no hi convidà ni el profeta Natan, ni Benaiahu, ni els soldats escollits ni el seu germà Salomó.
11 Llavors Natan va dir a Betsabé, la mare de Salomó:
--¿No has sentit a dir que Adonies, fill d'Haguit, ja presumeix de ser rei sense que ho sàpiga el nostre senyor David? 12 Em permeto de donar-te un consell per salvar la teva vida i la del teu fill Salomó. 13 Corre, vés a trobar el rei David i digues-li: "Senyor rei meu, ¿no vas jurar a aquesta serventa teva: ‘El teu fill Salomó em succeirà i s'asseurà en el meu tron’? Com és, doncs, que Adonies ja presumeix de ser rei?" 14 I mentre tu encara estiguis parlant amb el rei, entraré jo a corroborar el que li dius.
15 Betsabé anà a trobar el rei a la seva cambra. El rei era molt vell, i Abisag, la xunemita, se n'ocupava. 16 Betsabé es va agenollar i es va prosternar amb el front a terra davant el rei, i aquest li preguntà:
--Què desitges?
17 Ella respongué:
--Senyor meu, tu vas jurar pel Senyor, el teu Déu, a aquesta teva serventa: "El teu fill Salomó em succeirà i s'asseurà en el meu tron." 18 Doncs mira: Adonies ja presumeix de ser rei sense que tu, rei i senyor meu, en sàpigues res. 19 Ha ofert un sacrifici de molts vedells, moltons i anyells i hi ha convidat tots els fills del rei, el sacerdot Abiatar i Joab, el general en cap de l'exèrcit, però no hi ha convidat el teu servent Salomó. 20 En aquest moment, rei i senyor meu, els ulls de tot Israel estan pendents de tu esperant que els anunciïs qui ha d'asseure's al tron del rei, el meu senyor, i ser el teu successor. 21 Si no, quan el rei, el meu senyor, se'n vagi a reposar amb els seus pares, el meu fill Salomó i jo serem tractats de conspiradors.
22 Encara parlava amb el rei, que va entrar el profeta Natan. 23 Anunciaren al rei la seva arribada i el profeta va presentar-se davant el rei, es prosternà amb el front fins a terra 24 i li va dir:
--Rei i senyor meu: ¿tu has dit mai que Adonies et succeiria i s'asseuria en el teu tron? 25 Sàpigues que avui ha anat a oferir un sacrifici de molts vedells, moltons i anyells i hi ha convidat tots els fills del rei, els oficials de l'exèrcit i el sacerdot Abiatar, i ara estan banquetejant amb ell tot cridant: "Visca el rei Adonies!" 26 En canvi, no ha convidat aquest servent teu, ni el sacerdot Sadoc, ni Benaiahu, fill de Jehoiadà, ni el teu servent Salomó. 27 Com pot ser tot això decisió del rei, el meu senyor? Tu, rei i senyor meu, encara no has notificat a aquest servent teu qui s'asseurà en el tron i et succeirà!
Salomó, ungit rei
28 La resposta del rei David fou aquesta:
--Crideu-me Betsabé.
Ella tornà a entrar a la presència del rei i es va quedar dreta al seu davant. 29 Llavors el rei va fer aquest jurament:
--Per la vida del Senyor, que m'ha salvat de tants perills, 30 t'asseguro que avui mateix compliré el que t'havia jurat pel Senyor, Déu d'Israel: El teu fill Salomó em succeirà i s'asseurà en el meu tron.
31 Betsabé es va agenollar i es va prosternar amb el front a terra davant el rei i digué:
--Que visqui per sempre el meu senyor, el rei David!
32 Tot seguit, David va ordenar:
--Crideu-me el sacerdot Sadoc, el profeta Natan i Benaiahu, fill de Jehoiadà.
Aquests van entrar a la cambra reial, 33 i el rei els va dir:
--Preneu la meva guàrdia, feu muntar el meu fill Salomó sobre la meva pròpia mula i que baixi fins a Guihon. 34 Vosaltres, el sacerdot Sadoc i el profeta Natan, ungiu-lo allí rei d'Israel. Després feu sonar els corns i crideu: "Visca el rei Salomó!" 35 Acabat torneu a pujar amb ell i que entri i s'assegui en el meu tron: ell regnarà en lloc meu. Jo el designo perquè sigui sobirà d'Israel i de Judà.
36 Benaiahu, fill de Jehoiadà, va respondre al rei:
--Amén! Així ho afirma el Senyor, el Déu del meu senyor, el rei. 37 Tal com el Senyor va ser al costat del meu senyor, el rei, que sigui igualment al costat de Salomó! Que faci el seu regnat encara més grandiós que el del meu senyor, el rei David!
38 El sacerdot Sadoc, el profeta Natan i Benaiahu, fill de Jehoiadà, juntament amb els quereteus i els peleteus, van baixar per fer muntar Salomó a la mula del rei David i conduir-lo a Guihon. 39 El sacerdot Sadoc va prendre l'oli sant del tabernacle i ungí rei Salomó. Tocaven els corns, i tot el poble cridava:
--Visca el rei Salomó!
40 Després tot el poble va tornar a pujar amb ell. La gent tocava les flautes i cridava d'alegria, tant, que semblava que la terra anés a esclatar.
Adonies se sotmet
41 Adonies i tots els seus convidats estaven acabant el banquet quan van sentir l'aldarull. Joab, en sentir els tocs de corn, va dir:
--Què passa a la ciutat, que hi ha tant d'enrenou?
42 Encara parlava, que va arribar Jehonatan, fill del sacerdot Abiatar. Adonies li digué:
--Vine! Tu ets un home com cal i deus portar bones noves.
43 Però Jehonatan li va respondre:
--Res d'això: el nostre senyor, el rei David, ha proclamat rei Salomó! 44 El rei li ha enviat el sacerdot Sadoc, el profeta Natan i Benaiahu, fill de Jehoiadà, amb els quereteus i els peleteus. L'han fet muntar a la mula reial, 45 i el sacerdot Sadoc i el profeta Natan l'han ungit rei a Guihon, d'on han pujat entusiasmats. A la ciutat hi ha un gran enrenou, i aquesta és la cridòria que sentiu. 46 Salomó ja s'ha assegut al tron reial, 47 i els consellers reials ja han acudit a expressar els seus bons auguris al nostre senyor el rei David, dient-li: "Que el teu Déu faci el nom de Salomó més gloriós encara que el teu, i el seu regnat més grandiós encara que el teu!" El rei s'ha prosternat al seu mateix llit per pregar 48 i ha exclamat: "Beneït sigui el Senyor, Déu d'Israel, que avui m'ha concedit de poder veure amb els meus propis ulls el qui em succeeix en el tron!"
49 Llavors tots els convidats d'Adonies, esglaiats, es van aixecar i se n'anaren cada un pel seu costat. 50 Adonies va tenir por de Salomó i, per salvar-se, corregué a agafar-se als angles de l'altar. 51 Salomó en va ser informat:
--Adonies té por del rei Salomó i s'ha agafat als angles de l'altar, exclamant: "Que el rei Salomó em juri avui que no matarà aquest servent seu!"
52 El rei Salomó va dir:
--Si en endavant es porta com cal, no li caurà a terra ni un sol cabell; però si és atrapat en cap falta, morirà.
53 El rei Salomó va enviar gent per fer-lo baixar de l'altar. Ell anà a prosternar-se davant el rei Salomó, i aquest li va dir:
--Torna-te'n a casa teva.
Testament i mort de David
2
Quan va arribar a David l'hora de la seva fi, va fer aquestes recomanacions al seu fill Salomó:
--Jo me n'he d'anar pel camí de tothom. Sigues valent i porta't com un home! Observa els manaments del Senyor, el teu Déu; segueix els seus camins; guarda els seus decrets, els seus preceptes i les seves decisions; guarda la seva aliança, tal com és escrita en la Llei de Moisès, per poder reeixir en tot allò que emprenguis i arreu on vagis. Així el Senyor complirà la paraula que em va adreçar: "Si els teus fills vetllen pel seu comportament i em són fidels amb tot el cor i amb tota l'ànima, mai no deixarà d'haver-hi un descendent teu en el tron d'Israel."
»D'altra banda, tu saps què em va fer Joab, fill de Seruià, què va fer als dos generals en cap de l'exèrcit d'Israel, a Abner, fill de Ner, i a Amassà, fill de Jèter: com va matar-los cometent en plena pau un acte de guerra, que va tacar-li de sang el cinturó i les sandàlies. Actua, doncs, amb intel·ligència i no permetis que els seus cabells blancs arribin en pau al país dels morts. Sigues, en canvi, bondadós amb els fills de Barzil·lai, el galaadita: admet-los entre els qui mengen a la teva taula, ja que també ells van ser bondadosos amb mi quan jo fugia del teu germà Absalom. Però aquí tens Ximí, fill de Guerà, el benjaminita de Bahurim, que em maleïa sense pietat el dia que vaig fugir cap a Mahanaim; més tard va baixar al Jordà per rebre'm i li vaig jurar pel Senyor que no el mataria. Però ara tu no el deixis sense càstig: ets prou llest i ja sabràs com fer-t'ho perquè els seus cabells blancs baixin al país dels morts tacats de sang.
10 David va morir i es va reunir amb els seus pares. Fou enterrat a la ciutat de David. 11 Havia regnat quaranta anys sobre Israel: set anys a Hebron i trenta-tres a Jerusalem.
Salomó elimina Adonies
12 Quan Salomó va ocupar el tron del seu pare David, la seva reialesa quedà del tot consolidada.
13 Un dia, Adonies, fill d'Haguit, anà a trobar Betsabé, la mare de Salomó. Ella li va preguntar:
--Véns en so de pau?
Ell respongué:
--Sí, en so de pau.
14 I va afegir:
--T'he de dir una cosa.
Ella digué:
--Parla.
15 Ell va continuar:
--Tu ja saps que la reialesa em pertocava a mi, i que tot Israel ja em considerava el seu rei, però de fet la reialesa ha passat al meu germà, perquè el Senyor havia decidit que fos per a ell. 16 Ara et demano una sola cosa; no me la neguis.
Ella digué:
--Explica't.
17 Ell va continuar:
--Et demano que diguis al rei Salomó que em concedeixi per esposa Abisag, la xunemita. Ell no t'ho negarà.
18 Betsabé li va respondre:
--Està bé. Parlaré al rei a favor teu.
19 Betsabé anà a trobar el rei Salomó per parlar-li d'Adonies. El rei s'alçà per sortir-la a rebre i es va prosternar davant d'ella. Després es va asseure en el seu tron, en va fer col·locar un altre per a la reina mare i la féu seure a la seva dreta. 20 Llavors ella li digué:
--Voldria demanar-te un petit favor; no me'l neguis.
El rei li va respondre:
--Demana, mare, que no t'ho negaré.
21 Ella continuà:
--Que Abisag, la xunemita, sigui donada per muller al teu germà Adonies.
22 El rei Salomó va replicar a la seva mare:
--Per què intercedeixes per Adonies i demanes per a ell Abisag, la xunemita? Demana per a ell la reialesa, ja que és el meu germà gran! Intercedeix també per Abiatar, el sacerdot, i per Joab, fill de Seruià!
23 Llavors el rei Salomó va jurar pel Senyor dient:
--Que Déu em faci caure al damunt tota mena de mals si no és jugant-se la vida que Adonies ha gosat demanar això! 24 Per la vida del Senyor, que m'ha consolidat i establert en el tron del meu pare David i ha escollit la meva dinastia, tal com havia promès, juro que Adonies serà mort avui mateix!
25 El rei Salomó va donar l'ordre, i Benaiahu, fill de Jehoiadà, va matar Adonies.
Abiatar és exiliat
26 Al sacerdot Abiatar, el rei li va dir:
--Vés a Anatot, a la teva propietat. Tot i que mereixes la mort, avui no et faré morir, perquè tu portaves l'arca de l'aliança del Senyor, Déu sobirà, davant el meu pare David i perquè vas compartir totes les penalitats del meu pare.
27 Salomó va impedir a Abiatar d'exercir el seu càrrec de sacerdot del Senyor, i així es va complir la paraula que el Senyor havia anunciat contra el llinatge d'Elí, a Siló.
Joab és assassinat
28 Quan Joab, que havia estat partidari d'Adonies, però no d'Absalom, va saber aquestes notícies, corregué a refugiar-se al tabernacle del Senyor i va agafar-se als angles de l'altar. 29 Llavors van comunicar-ho al rei Salomó:
--Joab s'ha refugiat al tabernacle del Senyor, vora l'altar.
Salomó va fer dir a Joab:
--Per què t'has refugiat vora l'altar?
Joab respongué:
--Tinc por de tu, i per això em refugio prop del Senyor.
Salomó va enviar-hi Benaiahu, fill de Jehoiadà, dient-li:
--Vés i mata'l.
30 Benaiahu va entrar al tabernacle del Senyor i digué a Joab:
--El rei mana que surtis.
Joab va respondre:
--No, moriré aquí mateix.
Benaiahu tornà la resposta al rei:
--Joab m'ha contestat així.
31 El rei li digué:
--Doncs fes tal com ell ha dit. Mata'l i enterra'l, i així allunyaràs de mi i del casal del meu pare la sang innocent que Joab va vessar. 32 El Senyor farà caure aquella sang sobre el seu cap, perquè, sense que ho sabés el meu pare David, va matar dos homes justos i millors que ell: Abner, fill de Ner, el general en cap de l'exèrcit d'Israel, i Amassà, fill de Jèter, el general en cap de l'exèrcit de Judà. 33 Que la sang de tots dos caigui sobre el cap de Joab i sobre el cap dels seus descendents per sempre! En canvi, a David i a la seva descendència, al seu casal i al seu tron, el Senyor els concedirà una pau eterna.
34 Benaiahu, fill de Jehoiadà, hi anà i va matar-lo. Joab fou enterrat a casa seva, a la regió del desert. 35 En lloc d'ell, el rei va nomenar general en cap de l'exèrcit Benaiahu, fill de Jehoiadà. El rei va posar també el sacerdot Sadoc en el lloc d'Abiatar.
Mort de Ximí
36 A continuació, el rei va fer cridar Ximí i li digué:
--Edifica't una casa a Jerusalem i habita-hi, però no surtis mai de la ciutat per anar enlloc. 37 El dia que en surtis i travessis el torrent de Cedró, sàpigues que moriràs irremissiblement; tu mateix seràs responsable de la teva mort.
38 Ximí va respondre al rei:
--La teva sentència és generosa. El teu servent farà tal com ha dit el rei, el meu senyor.
Ximí va viure molt de temps a Jerusalem. 39 Però, al cap de tres anys, dos esclaus seus van fugir i es refugiaren a casa d'Aquix, fill de Maacà, rei de Gat. Quan van fer-li saber que els seus esclaus eren a Gat, 40 va ensellar l'ase i se n'anà a buscar els seus dos esclaus. Ximí no va fer més que anar i tornar de Gat i recobrar els seus dos esclaus. 41 Però van comunicar a Salomó que Ximí havia anat de Jerusalem a Gat i havia tornat. 42 El rei el va fer comparèixer i li digué:
--¿No et vaig fer jurar pel Senyor i et vaig advertir que el dia que sortissis de la ciutat per anar on fos, moriries irremissiblement? Tu em vas respondre: "La teva sentència és generosa; ho tinc ben entès." 43 Per què, doncs, no has guardat el jurament pronunciat davant el Senyor i el manament que jo t'havia donat?
44 El rei va dir encara a Ximí:
--Tu saps prou bé tot el mal que vas fer al meu pare David i el tens present. Ara el Senyor fa recaure la teva maldat sobre el teu cap. 45 En canvi, el rei Salomó serà beneït i el tron de David es mantindrà per sempre més a la presència del Senyor.
46 El rei va donar ordres a Benaiahu, fill de Jehoiadà, que anà a matar Ximí.
I la reialesa va quedar del tot consolidada en mans de Salomó.
Regnat de Salomó (3-11)
Casament amb la filla del faraó
3
Salomó va arribar a ser gendre del faraó, rei d'Egipte. Es casà amb la seva filla i va allotjar-la a la ciutat de David, mentre acabava de construir el seu palau, el temple del Senyor i la muralla que envoltava Jerusalem.
Aparició del Senyor a Gabaon
El poble continuava encara oferint sacrificis en els turons sagrats, perquè en aquells temps encara no havia estat construït el temple dedicat al nom del Senyor. Salomó estimava el Senyor i complia les prescripcions del seu pare David, però oferia sacrificis i cremava ofrenes en els turons sagrats.
El rei anà a oferir sacrificis a Gabaon, que era el turó sagrat més important, i en aquell altar va oferir mil holocaustos. A Gabaon, el Senyor es va aparèixer a Salomó en un somni, durant la nit. Déu li va dir:
--Demana'm què vols que et doni.
Salomó li va respondre:
--Tu vas demostrar un gran amor al teu servent, el meu pare David, que es comportava davant teu fidelment, amb bondat i amb rectitud de cor. Tu li vas mantenir el teu gran amor donant-li un fill que el succeís en el tron, com és el cas el dia d'avui. Ara, Senyor Déu meu, tu m'has fet rei a mi, servent teu, perquè succeeixi el meu pare David. Però jo sóc molt jove i no sé com haig de governar. El teu servent es troba enmig del poble que has escollit, un poble tan nombrós que no es pot ni comptar, de tants com són. Concedeix, doncs, al teu servent que tingui enteniment per a poder jutjar el teu poble i discernir entre el bé i el mal; perquè, qui seria capaç de governar aquest teu poble, que és tan important?
10 Al Senyor li va plaure la súplica que Salomó li feia. 11 Llavors Déu li digué:
--Ja que has demanat això, i no una llarga vida, o riqueses, o la mort dels teus enemics; ja que tan sols has demanat discerniment per a judicar, 12 faré el que tu dius: et concedeixo saviesa i intel·ligència, tant, que ni abans ni després ningú no se't podrà igualar. 13 Però, a més, et concedeixo allò que no has demanat: tindràs riquesa i glòria, i, mentre visquis, cap rei no se't podrà comparar. 14 I si segueixes els meus camins i guardes els meus decrets i els meus preceptes, com va fer el teu pare David, jo prolongaré els anys de la teva vida.
15 Salomó es va despertar del somni. Se'n tornà a Jerusalem, es va presentar davant l'arca de l'aliança del Senyor, va oferir holocaustos i sacrificis de comunió i va convidar tota la seva cort a un banquet.
Judici de Salomó
16 Un dia, dues prostitutes anaren a veure el rei i van comparèixer davant seu. 17 Una d'elles digué:
--Escolta, senyor meu! Jo i aquesta altra dona vivim a la mateixa casa. Jo vaig tenir un fill quan ella també era a casa, 18 i, al cap de tres dies, aquesta dona també en va tenir un. Vivim juntes, sense ningú més a casa fora de nosaltres dues. 19 Una nit, el fill d'aquesta dona va morir, perquè ella, tot dormint, se li havia posat al damunt. 20 Aleshores, en plena nit, ella es va llevar i, mentre la teva serventa dormia, va prendre el fill que jo tenia al meu costat i se'l va posar a la vora, i va deixar al meu costat el seu fill mort. 21 Quan a la matinada vaig llevar-me per donar de mamar al meu fill, el vaig trobar mort. Però en fer-se de dia m'hi vaig fixar bé i em vaig adonar que no era el fill que jo havia tingut.
22 L'altra dona va replicar:
--No! El meu fill és el viu i el teu és el mort.
Però l'altra responia:
--No, el teu fill és el mort; el viu és el meu.
I discutien així davant el rei. 23 Llavors el rei va dir:
--Aquesta diu: "El meu fill és el viu i el teu és el mort"; i aquesta altra diu: "No, el teu fill és el mort; el viu és el meu."
24 El rei va ordenar:
--Porteu-me una espasa.
Li van portar l'espasa, 25 i aleshores digué:
--Partiu pel mig el nen viu i doneu-ne la meitat a l'una i la meitat a l'altra.
26 A la mare de l'infant que vivia se li van commoure les entranyes per causa del seu fill, i va cridar al rei:
--No, senyor meu! Doneu-li viva la criatura, no la mateu!
En canvi, l'altra deia:
--Ni per a tu ni per a mi: que la parteixin!
27 Llavors el rei va sentenciar:
--Doneu la criatura a aquesta dona, no la mateu: ella és la seva mare.
28 Tot Israel va saber la sentència del rei i va sentir per ell un gran respecte, perquè veien que posseïa una saviesa divina per a administrar justícia.
La cort de Salomó
4
El rei Salomó era el sobirà de tot Israel. Aquests eren els alts càrrecs de la seva cort: Azariahu, fill de Sadoc, sacerdot; Elihóref i Ahià, fills de Xixà, cancellers; Jehoixafat, fill d'Ahilud, cronista; Benaiahu, fill de Jehoiadà, general en cap de l'exèrcit; Sadoc i Abiatar, sacerdots; Azariahu, fill de Natan, cap dels governadors; Zabud, fill de Natan, sacerdot i home de confiança del rei; Ahixar, cap del palau reial, i Adoram, fill d'Abdà, que dirigia els treballs públics.
Salomó tenia dotze governadors sobre tot Israel, que subministraven els queviures per al rei i l'administració reial. A cada un li pertocava de proveir durant un mes de l'any. Els seus noms eren els següents: El fill d'Hur, que s'estava a la regió muntanyosa d'Efraïm. El fill de Dèquer s'estava a Macàs, a Xaalbim, a Bet-Xèmeix i a Elon de Bethanan. 10 El fill d'Hèssed, a Arubot; tenia Socó i tota la comarca d'Héfer. 11 El fill d'Abinadab tenia tota la serralada de Dor; la seva dona era Tafat, filla de Salomó. 12 Baanà, fill d'Ahilud, tenia Tanac, Meguidó i tot Bet-Xean, que és tocant a Saretan, sota de Jizreel, és a dir, des de Bet-Xean fins a Abel-Meholà i fins passat Jocneam. 13 El fill de Guèber s'estava a Ramot-Galaad; tenia els Poblets de Jaïr, fill de Manassès, a Galaad; tenia també el districte d'Argob, a Basan: seixanta grans ciutats amb muralles i portes amb forrellats de bronze. 14 Ahinadab, fill d'Idó, s'estava a Mahanaim. 15 Ahimaas, a Neftalí; també aquest s'havia casat amb una filla de Salomó, Bassemat. 16 Baanà, fill d'Huixai, tenia els territoris d'Aser i Zabuló. 17 Jehoixafat, fill de Parúah, tenia el territori d'Issacar. 18 Ximí, fill d'Elà, el de Benjamí. 19 Guèber, fill d'Urí, s'estava al país de Galaad, la terra de Sehon, rei dels amorreus, i d'Og, rei de Basan. A més, hi havia un governador per al país de Judà.
20 La població de Judà i Israel era tan nombrosa com els grans de sorra de la vora de la mar. Menjaven, bevien i eren feliços.
5
Salomó era sobirà de tots els reialmes que hi havia des del riu Eufrates fins al país dels filisteus i fins a la frontera d'Egipte. Tots van ser tributaris i vassalls seus mentre ell visqué. Els queviures que Salomó rebia cada dia eren trenta càrregues de flor de farina i seixanta de farina ordinària, deu vedells grassos, vint vedells de pastura i cent moltons, a més dels cérvols, les gaseles, els cabirols i l'aviram engreixat. Ell dominava tot el territori a l'occident del riu Eufrates, des de Tifsah fins a Gaza. Tots els reis d'aquesta banda del riu eren vassalls seus, i ell estava en pau amb tots els països del voltant. Mentre va viure, la gent de Judà i d'Israel, des de Dan fins a Beerxeba, estigué segura, cadascú sota la seva parra i sota la seva figuera. Salomó tenia en els seus estables quatre mil tirs de cavalls, i les dotacions dels seus carros de guerra arribaven a dotze mil homes.
Cada un dels seus governadors subministrava un mes a l'any els queviures per al rei Salomó i tota l'administració reial. S'encarregaven que no faltés res. Cada un d'ells, segons les instruccions rebudes, portava l'ordi i la palla per a les bèsties de tir a l'indret on el rei es trobava.
Anomenada de la saviesa de Salomó
Déu va concedir a Salomó una saviesa i una intel·ligència molt grans, i uns coneixements tan vastos com la sorra de la vora de la mar. 10 La saviesa de Salomó superava la de tots els habitants de les terres d'orient i d'Egipte. 11 Era el més savi de tots els homes: més que Etan, l'ezrahita, més que Eman, Calcol i Dardà, fills de Mahol. La seva anomenada arribava a totes les nacions veïnes. 12 Va pronunciar tres mil proverbis i fou l'autor de cinc mil càntics. 13 Va tractar de les plantes, des del cedre del Líban fins a l'hisop que creix a les parets. Va tractar dels animals que caminen, dels que volen, dels que s'arrosseguen per terra i dels que neden. 14 Venia a escoltar la saviesa de Salomó gent de tots els països, de part de tots els reis de la terra.
Construccions de Salomó (5,15-7,51)
Tractes de Salomó amb el rei Hiram
15 Hiram, rei de Tir, va enviar una ambaixada a Salomó quan sentí a dir que havia estat ungit rei i successor del seu pare. Hiram havia estat sempre amic de David. 16 Salomó li trameté aquest missatge: 17 «Tu ja saps que el meu pare David no pogué construir un temple dedicat al nom del Senyor, el seu Déu, perquè estava ocupat en la guerra que de tots costats li feien els seus enemics; finalment, el Senyor els hi va posar tots sota les plantes dels peus. 18 Però ara el Senyor, el meu Déu, m'ha concedit el repòs per totes bandes: no tinc adversaris ni m'amenaça cap mal. 19 He pensat, doncs, de construir un temple dedicat al nom del Senyor, el meu Déu, d'acord amb allò que el Senyor va dir al meu pare David: "El teu fill, que jo faré que et succeeixi en el tron, és qui construirà un casal dedicat al meu nom." 20 Ordena, doncs, que facin per a mi una tala de cedres del Líban. Els meus operaris aniran amb els teus, i als teus, jo els pagaré el sou que em demanis. Ja saps que nosaltres no tenim ningú que sàpiga tallar troncs com els sidonis.»
21 Hiram s'alegrà molt de sentir el missatge de Salomó i va dir:
--Beneït sigui avui el Senyor, que ha concedit a David un fill savi per a governar aquest gran poble!
22 Després Hiram va enviar a Salomó aquest missatge: «He rebut el teu missatge, i et donaré tota la fusta de cedre i de savina que desitgis. 23 Els meus homes la faran baixar des del Líban fins al mar i la remolcaran amb rais per mar fins al lloc que tu m'indiquis; allà desmuntaré els rais i tu et podràs endur la fusta. A canvi, desitjo que em proveeixis de queviures per al personal del meu palau.»
24 Hiram proveïa Salomó de fusta de cedre i de savina, tanta com en volia, 25 i Salomó subministrava cada any a Hiram vint mil càrregues de blat i vint càrregues d'oli verge per a la manutenció del seu personal. 26 El Senyor havia concedit a Salomó la saviesa que li havia promès. Hiram i Salomó mantenien relacions excel·lents i van pactar entre ells una aliança.
27 El rei Salomó va ordenar a tot Israel una prestació forçosa per a treballs públics, una jova de trenta mil homes. 28 Salomó enviava al Líban, per torn, deu mil homes cada mes, de manera que passaven un mes al Líban i dos a casa. Adoram dirigia la prestació forçosa. 29 Salomó tenia també setanta mil traginers, i a la muntanya vuitanta mil picapedrers, 30 a més dels capatassos que els governadors del rei havien nomenat encarregats de les obres: els qui comandaven els treballadors eren tres mil tres-cents. 31 El rei va ordenar que extraguessin grans carreus de pedra ben escairada, que servís de fonament del temple. 32 La tallaven els operaris de Salomó, els d'Hiram i els de la ciutat de Biblos. Tots ells preparaven la fusta i la pedra per a construir el temple.
Construcció del temple
6
Salomó va emprendre la construcció del temple del Senyor l'any quatre-cents vuitanta després de la sortida dels israelites d'Egipte. Era l'any quart del seu regnat a Israel, el mes de ziv, que és el mes segon. El santuari que el rei Salomó va construir per al Senyor feia seixanta colzades de llarg, vint d'ample i trenta d'alt. El vestíbul del davant de la nau tenia vint colzades de llarg en el sentit de l'amplada del santuari i deu d'ample en el sentit de la seva llargada. Va obrir finestres amb gelosies a les parets de l'edifici. També va construir, adossat al mur de l'edifici, un annex amb plantes al voltant de la nau i de la cambra interior, i va fer-hi cambres tot al voltant. La planta baixa de l'annex feia cinc colzades d'ample; la planta del mig, sis colzades d'ample, i la superior, set colzades d'ample: hi havia reclaus a l'exterior del mur de l'edifici, tot al voltant, perquè els sostres no carreguessin dins els murs de l'edifici. L'edifici del santuari era de carreus ja preparats a la pedrera, de manera que no es van sentir ni martells ni escarpres ni cap altra eina de ferro mentre el van construir. L'entrada de la planta del mig de l'annex lateral es trobava al costat sud de l'edifici, i per trams d'escala adossats a la paret es pujava en aquesta planta i a la planta superior. Un cop acabat tot l'edifici, Salomó el va cobrir amb un sostre de cedre.
10 En l'annex lateral que havia construït, tot al voltant de l'edifici, cada planta tenia cinc colzades d'alt i s'unia a l'edifici central amb bigues de cedre.
11 El Senyor va comunicar a Salomó la seva paraula. Li digué:
12 --Tu ara edifiques aquest temple. Si segueixes els meus decrets, si compleixes les meves decisions i observes els meus preceptes, jo mantindré en tu la promesa que vaig fer al teu pare David. 13 Jo habitaré enmig dels israelites i no abandonaré el meu poble d'Israel.
14 Després de construir el santuari, Salomó en va emprendre els acabats. 15 Va revestir l'interior de l'edifici amb plaques de cedre: des de terra fins al sostre, tot l'interior quedà revestit de fusta. Va cobrir el paviment amb plaques de savina. 16 Revestí també les vint colzades de la cambra interior del santuari amb plaques de cedre, des del paviment fins al sostre. Destinà aquella part a cambra sagrada, a lloc santíssim. 17 La nau, o sigui la part de l'edifici situada al davant d'aquesta cambra interior, feia quaranta colzades. 18 La fusta de cedre que recobria l'interior de l'edifici tenia relleus de coloquintes i de garlandes de flors. Tot era de cedre; no s'hi veia la pedra. 19 Al mig de l'edifici, a l'interior de la cambra sagrada, hi va col·locar l'arca de l'aliança del Senyor. 20 Aquesta cambra feia vint colzades de llarg, vint d'ample i vint d'alt. Va revestir-la d'or fi. Va fer també un altar de cedre. 21 Salomó va recobrir d'or fi tot l'interior del santuari. Posà cadenes d'or davant la cambra sagrada, que va recobrir igualment d'or. 22 Així, doncs, revestí d'or el santuari tot sencer, i també l'altar col·locat al davant de la cambra sagrada.
Els dos querubins
23 Per a la cambra sagrada va fer dos querubins de fusta d'ullastre, que tenien deu colzades d'alt. 24 Cada una de les ales dels querubins feia cinc colzades; és a dir, els querubins feien deu colzades de punta a punta de les ales. 25-26 Tots dos tenien les mateixes dimensions i la mateixa forma, 27 i els va col·locar dintre la cambra sagrada. Els querubins tenien les ales desplegades: l'ala d'un querubí tocava una paret, i l'ala de l'altre querubí tocava l'altra paret; les altres dues ales, les que es desplegaven cap al centre de la cambra, es tocaven l'una amb l'altra. 28 I va recobrir d'or els querubins. 29 Decorà totes les parets del santuari, tant a la cambra interior com a l'exterior, amb relleus de querubins, de palmeres i de garlandes de flors. 30 I recobrí d'or el paviment del santuari, tant a la cambra interior com a l'exterior.
Les portes i l'atri
31 Va fer la porta de la cambra sagrada amb batents de fusta d'ullastre. La seva llinda i els seus muntants tenien cinc caires. 32 Els dos batents, de fusta d'ullastre, eren decorats amb relleus de querubins, de palmeres i de garlandes de flors, tot plegat recobert d'or. 33 Semblantment, els muntants de la porta de la nau eren de fusta d'ullastre i tenien quatre caires; 34 els dos batents eren de fusta de savina, amb dues fulles plegables per a cada batent. 35 Els va decorar amb relleus de querubins, de palmeres i de garlandes de flors, tot recobert d'or. 36 Va construir també els murs de l'atri interior; cada tres filades de carreus hi havia una filada de bigues de cedre.
37 L'any quart del regnat de Salomó, el mes de ziv, van posar els fonaments del temple del Senyor, 38 i el van acabar, amb totes les seves dependències i tots els detalls, l'any onzè, el mes de bul, que és el mes vuitè. Salomó, doncs, l'havia construït en set anys.
Construcció del palau
7
Salomó va fer construir també el seu palau. En tretze anys el van deixar del tot acabat.
Primerament va construir l'edifici del Bosc del Líban, de cent colzades de llarg, cinquanta d'ample i trenta d'alt. Quatre rengles de columnes de cedre sostenien l'embigat, també de cedre. Sobre l'embigat que reposava damunt les columnes hi havia tres rengles de quinze cambres; en total, quaranta-cinc cambres. Per damunt de les cambres, un sostre de cedre cobria l'edifici. Les finestres es distribuïen en tres rengles a banda i banda. Totes les portes i les finestres eren quadrangulars, i cada finestra quedava enfront d'una altra, en els tres rengles.
Després va construir el pòrtic de les Columnes, de cinquanta colzades de llarg i trenta d'ample, amb un vestíbul porticat al davant. També va construir la sala del tron, on administrava justícia; era la sala de l'audiència i estava recoberta de cedre des del paviment fins al sostre.
Pel que fa al palau on ell vivia, es trobava en un altre pati, l'oposat al pati de la sala del tron, i tenia la mateixa forma. Va construir també un palau semblant per a la filla del faraó, amb la qual s'havia casat.
Des de l'exterior fins al gran pati i des dels fonaments fins a la cornisa, tots aquests edificis eren fets de grans carreus de bona pedra, ben escairada i serrada tant per la cara que donava a dintre com per la cara que donava a fora. 10 Els fonaments eren de pedres magnífiques, uns grans carreus de vuit o de deu colzades. 11 Sobre els fonaments s'alçaven altres carreus de bona pedra i de mides semblants, amb filades de cedre entremig. 12 Els murs del gran pati exterior tenien, tot al voltant, tres filades de carreus i una filada de bigues de cedre, igual que l'atri interior del temple del Senyor i igual que el vestíbul del santuari.
Objectes destinats al temple
13 El rei Salomó va fer venir Hiram de Tir i el va contractar. 14 Hiram era fill d'una viuda de la tribu de Neftalí, però el seu pare era de Tir. Fonia el bronze i era molt entès, expert i hàbil en el seu ofici. Va entrar al servei del rei Salomó i va executar tots els seus encàrrecs.
15 Va fondre les dues columnes de bronze, que feien, cada una, divuit colzades d'alt i dotze de perímetre. 16 Va fondre també dos capitells de bronze per a les columnes: tenien cinc colzades d'alt. 17 A més, va fer de bronze unes xarxes de fistons en forma de garlandes per als capitells del capdamunt de les columnes, set per a cada capitell. 18 Després va decorar les columnes amb dos rengles de magranes entorn de cada xarxa per cobrir els dos capitells que sobresortien per damunt de les magranes. 19 Al capdamunt de les columnes del vestíbul, els capitells continuaven en forma de lotus, fins a una alçada de quatre colzades. 20 En els capitells de les dues columnes, tot al volt de la convexitat que hi havia més enllà de les xarxes, s'hi arrengleraven dues-centes magranes entorn de cada capitell. 21 Les dues columnes, les va col·locar davant el vestíbul de la nau; anomenà Jaquín la columna de la dreta, i la de l'esquerra, Bóaz. 22 El capdamunt de les columnes tenia forma de lotus. Així es va acabar l'obra de les columnes.
23 Després va fer l'anomenat «Mar» de bronze, un dipòsit rodó de bronze fos. Feia deu colzades de diàmetre, trenta de perímetre i cinc de profunditat. 24 Tot al voltant, per sota de la vora, dos rengles de coloquintes decoraven el «Mar», deu per cada colzada. Havia estat fos tot junt. 25 El «Mar» reposava sobre dotze vedells: tres miraven a tramuntana, tres a ponent, tres a migdia i tres a llevant. Els vedells el sostenien amb les gropes girades cap al centre. 26 El «Mar» tenia un gruix de quatre dits, i la seva vora era com els llavis d'un calze de flor de lotus. La seva cabuda era de quaranta-dos mil litres.
27 Va fabricar també deu peanyes de bronze. Cada peanya feia quatre colzades de llarg, quatre d'ample i tres d'alt. 28 Uns plafons sostinguts per muntants tancaven els costats de les peanyes. 29 Els plafons que hi havia entre els muntants eren decorats amb lleons, vedells i querubins. Sobre els muntants, tant per damunt com per sota dels lleons i els vedells, hi havia garlandes cisellades. 30 Cada peanya anava muntada al damunt de quatre rodes de bronze amb eixos també de bronze. Les peanyes tenien, a la part superior, quatre peus per a sostenir la pica d'aigua: eren quatre suports de fosa, situats darrere les garlandes. 31 La boca superior de cada peanya era un cèrcol d'una colzada d'alt; la seva obertura era rodona, en forma de sòcol, i feia una colzada i mitja. També aquesta obertura era decorada amb figures i tancada amb plafons de forma quadrada, no rodona. 32 A les quatre rodes de sota els plafons de la peanya, hi havia perns que la sostenien. Cada roda feia una colzada i mitja d'alt. 33 Les rodes tenien la forma de roda de carruatge, però els perns, les llandes, els raigs i els botons eren de fosa. 34 Hi havia també quatre reforços als quatre angles inferiors de la peanya, que formaven una sola peça amb la peanya. 35 Al capdamunt de la peanya hi havia, tot al voltant, un cèrcol de mitja colzada d'alt; i a la part superior, els agafadors, que formaven una sola peça amb els plafons de la peanya. 36 Les cares dels agafadors i dels plafons eren decorades amb querubins, lleons i palmes, tants com n'hi cabien, i amb garlandes tot al voltant. 37 Així va fer les deu peanyes. Totes eren foses de la mateixa manera i tenien les mateixes mides i la mateixa forma.
38 Va fer també deu piques de bronze. Cada pica tenia una cabuda de vuit-cents quaranta litres i un diàmetre de quatre colzades: hi havia una pica per a cada una de les peanyes. 39 Va col·locar cinc peanyes a la banda dreta de l'edifici del temple i cinc a l'esquerra, i el «Mar» de bronze a la dreta, cap al sud-est.
40 Hiram, a més de les piques, va fer pales i calderetes d'aspersió i va enllestir tota l'obra que el rei Salomó li havia encarregat per al temple del Senyor: 41 les dues columnes; les dues boles dels capitells que coronaven les columnes, amb les xarxes per a cobrir les boles dels capitells que coronaven les columnes; 42 les quatre-centes magranes, col·locades en dos rengles per a cada xarxa, per a cobrir també les boles dels capitells; 43 les deu peanyes, amb les deu piques damunt les peanyes; 44 el «Mar» de bronze amb els dotze vedells que el sostenien; 45 les olles, les pales i les calderetes d'aspersió. Tots aquests utensilis que Hiram havia fabricat per al rei Salomó eren de bronze polit. 46 El rei els va fer fondre a la plana del Jordà, en motlles d'argila, entre Sucot i Saretan. 47 Salomó renuncià a avaluar tots aquests utensilis per la seva enorme quantitat. El pes del bronze, ni el va calcular.
48 Salomó va fer també tots els objectes destinats al santuari del Senyor: l'altar d'or; la taula on es dipositaven els pans d'ofrena, també d'or; 49 els lampadaris d'or pur, cinc a la dreta i cinc a l'esquerra, davant la cambra interior, amb les flors, els gresols i les esmocadores d'or; 50 els gibrells, els ganivets, les calderetes d'aspersió, les cassoletes i els encensers, tot d'or fi; les pollegueres de les portes que donaven a la cambra interior, al lloc santíssim, i les de les portes que donaven a la nau del santuari, totes d'or.
51 Quan va quedar enllestida tota l'obra que el rei Salomó havia encarregat per al temple del Senyor, va fer portar les ofrenes sagrades que havia deixat el seu pare David, plata, or i diversos objectes, i ho diposità tot al tresor del temple del Senyor.
Trasllat de l'arca al temple
8
Llavors Salomó va convocar prop seu, a Jerusalem, els ancians d'Israel, tots els caps de les tribus i els principals dels llinatges d'Israel, per traslladar l'arca de l'aliança del Senyor des de la ciutat de David, que és Sió. Tots els homes d'Israel es reuniren vora el rei Salomó per a la festa del mes d'etanim, que és el mes setè. Quan tots els ancians d'Israel hagueren arribat, els sacerdots van prendre l'arca. Amb l'arca del Senyor pujaren la tenda del trobament i tots els objectes sagrats que contenia. Tot ho portaven els sacerdots i els levites. El rei Salomó, amb tota l'assemblea d'Israel reunida vora seu davant l'arca, va sacrificar moltons i vedells en tanta quantitat que no es podia comptar ni calcular. Els sacerdots van portar l'arca de l'aliança del Senyor al seu lloc, a la cambra interior del santuari, al lloc santíssim, sota les ales dels querubins. Els querubins, en efecte, desplegaven les ales cap a l'indret de l'arca i cobrien l'arca i les seves barres. Les barres eren tan llargues que els extrems es veien des del lloc sant de davant la cambra sagrada però no eren visibles des de l'exterior; encara són allí el dia d'avui. Dintre l'arca només hi havia les dues taules de pedra que Moisès hi havia dipositat a l'Horeb, quan el Senyor va pactar amb els israelites, després que sortissin del país d'Egipte.
La glòria del Senyor omple el temple
10 Quan els sacerdots hagueren sortit del lloc sant, el núvol va omplir el temple del Senyor. 11 Els sacerdots no hi podien oficiar. El núvol ho impedia, ja que la presència gloriosa del Senyor havia omplert el seu temple. 12 Llavors Salomó va dir:
--Tu, Senyor, has dit que vols habitar en la foscor. 13 Per això t'he construït una mansió esplèndida, un lloc on habitis per sempre.
Exhortació de Salomó al poble
14 Després el rei es va girar i va beneir tota l'assemblea d'Israel, que era allà dreta. 15 Salomó digué:
--Beneït sigui el Senyor, Déu d'Israel! Ell va parlar al meu pare David i ara ha complert allò que havia dit: 16 "Des del dia que vaig fer sortir el meu poble d'Israel del país d'Egipte, no he escollit cap ciutat, entre totes les tribus d'Israel, per a construir-hi un temple que portés el meu nom. Només vaig escollir David perquè regís Israel, el meu poble." 17 David, doncs, el meu pare, portava al cor el desig d'edificar un temple dedicat al nom del Senyor, Déu d'Israel. 18 Però el Senyor li va dir: "La intenció que portes al cor de dedicar un temple al meu nom és bona; 19 però no seràs tu qui edificarà aquest temple, sinó el teu fill, sortit de les teves entranyes; serà ell qui edificarà el temple dedicat al meu nom." 20 El Senyor, doncs, ha complert la seva promesa: jo he succeït el meu pare David, he ocupat el tron d'Israel, tal com el Senyor havia dit, i he construït aquest temple dedicat al nom del Senyor, Déu d'Israel; 21 i en aquest temple he preparat un lloc per a l'arca que guarda el document de l'aliança que el Senyor va concloure amb els nostres pares quan els va fer sortir del país d'Egipte.
Pregària de Salomó
22 Salomó, dret de cara a l'altar del Senyor, davant tota l'assemblea d'Israel i amb les mans esteses cap al cel, 23 va pregar així:
--Senyor, Déu d'Israel, no hi ha cap Déu com tu, ni dalt al cel ni aquí baix a la terra. Tu guardes l'aliança i la fidelitat envers els teus servents que es comporten amb tu amb cor sincer. 24 Tu has complert les promeses fetes al meu pare David, el teu servent: allò que li vas prometre de paraula, ho has dut a terme el dia d'avui. 25 Ara, doncs, Senyor, Déu d'Israel, guarda la promesa que vas fer a favor del teu servent, el meu pare David, quan li deies: "Mai no deixarà d'haver-hi un descendent teu que ocupi el tron d'Israel, mentre els teus descendents vetllin sobre la seva conducta i es comportin davant meu com tu has fet." 26 Així, doncs, Déu d'Israel, et prego que es realitzi la promesa que vas fer al teu servent, el meu pare David.
27 »Però, ¿és que Déu podria veritablement residir a la terra? Si ni el cel ni el cel del cel no poden contenir la teva immensitat, molt menys aquest temple que jo t'he construït. 28 Però tu, Senyor Déu meu, presta atenció a la pregària i a la súplica d'aquest servent teu. Escolta el clam i la pregària que aquest servent teu t'adreça avui. 29 Tingues oberts els ulls nit i dia sobre aquest temple, sobre el lloc del qual tu vas dir: "Aquest lloc portarà el meu nom", i escolta la pregària que el teu servent adreça vers aquest lloc. 30 Escolta la súplica del teu servent i d'Israel, el teu poble, quan preguin de cara a aquest lloc. Escolta des del lloc on habites, des del cel: escolta i perdona!
31 »Si un home és acusat d'haver-ne perjudicat un altre i aquest li exigeix que ell pronunciï una imprecació contra si mateix, si la pronuncia davant el teu altar en aquest temple, 32 tu escolta des del cel i actua fent de jutge entre els teus servents. Condemna el culpable fent caure sobre ell el mal que ha obrat, i absol l'innocent tractant-lo d'acord amb la seva innocència.
33 »Si els enemics derroten Israel, el teu poble, perquè ha pecat contra tu, però el teu poble es converteix i es confessa culpable, et prega i et suplica en aquest temple, 34 tu escolta'l des del cel, perdona-li el pecat i fes-lo tornar a la terra que vas donar als seus pares.
35 »Quan el cel es tanqui i no plogui perquè el poble ha pecat contra tu, si prega en aquest lloc i es confessa culpable, si es penedeix dels seus pecats perquè tu l'has afligit, 36 tu escolta'l des del cel i perdona els pecats dels teus servents, el teu poble d'Israel, ensenya'ls el bon camí que han de seguir i concedeix la pluja a la teva terra, que vas donar en heretat al teu poble.
37 »Si hi hagués fam o pesta al país, si bufessin vents xardorosos, si una malura s'apoderés de les espigues, si vingués la plaga de llagosta o de saltamartí, si l'enemic assetgés les ciutats del país, si arribés qualsevol calamitat o malaltia, 38 llavors, tota pregària o súplica que qualsevol home o tot el teu poble d'Israel facin estenent les mans vers aquest temple amb el cor penedit, 39 tu escolta-la des del cel, on tens el tron, perdona i obra donant a cadascú el que mereixin les seves obres: tu coneixes els cors, ets l'únic que coneixes el cor de tots els homes. 40 Així et respectaran mentre visquin a la terra que vas donar als nostres pares.
41 »Fins i tot l'estranger que no forma part del teu poble d'Israel i ve d'un país llunyà atret per la teva anomenada, 42 ja que ha sentit parlar del teu gran nom, de la teva mà forta i del teu braç poderós, si ve a pregar en aquest temple, 43 tu escolta'l des del cel, des del lloc on habites, i concedeix-li tot allò que ell t'hagi demanat. Així tots els pobles de la terra coneixeran el teu nom, et veneraran com et venera el teu poble d'Israel i sabran que aquest temple que jo he construït porta el teu nom.
44 »Quan el teu poble surti a combatre contra l'enemic, cap on tu li hauràs indicat, si prega al Senyor de cara a la ciutat que has escollit i al temple que he dedicat al teu nom, 45 tu escolta des del cel la seva pregària i la seva súplica, i fes-los justícia.
46 »Si alguns pequen contra tu, perquè no hi ha home que no pequi, i tu, indignat contra ells, permets que els enemics els vencin, i els vencedors se'ls emporten captius en un país enemic, llunyà o proper; 47 si en el país on són captius es penedeixen, es converteixen i et supliquen reconeixent que han pecat, que són dolents i culpables; 48 si es converteixen, doncs, a tu amb tot el cor i amb tota l'ànima en aquell país enemic on els hauran portat, i et preguen de cara al seu país, a la terra que vas donar als seus pares, i de cara a la ciutat que tu has escollit i al temple que jo he dedicat al teu nom, 49 llavors tu escolta'ls des del cel, des del lloc on habites, escolta la seva pregària i la seva súplica, i fes-los justícia. 50 Perdona el teu poble que havia pecat contra tu, perdona totes les seves infidelitats i fes que s'apiadin d'ells els qui els hauran fet captius. 51 Recorda que són el teu poble i la teva heretat, que vas fer sortir d'Egipte, d'enmig d'aquella fornal de ferro. 52 Tingues els ulls oberts, escolta les súpliques d'aquest servent teu i les d'Israel, el teu poble, sempre que clamin a tu. 53 Tu, Senyor, Déu sobirà, te'ls has separat d'entre tots els pobles de la terra com a heretat teva, tal com vas prometre per boca de Moisès, el teu servent, quan vas fer sortir d'Egipte els nostres pares.
54 Quan Salomó acabà d'adreçar al Senyor aquesta pregària i aquesta súplica, s'aixecà de davant l'altar del Senyor, on estava agenollat amb les mans esteses cap al cel, 55 i dret va beneir amb veu forta tota l'assemblea d'Israel dient:
56 --Beneït sigui el Senyor, que ha concedit un lloc de repòs al seu poble d'Israel, tal com havia promès! No ha fallat ni una sola de les bones promeses que havia fet per boca de Moisès, el seu servent. 57 Que el Senyor, el nostre Déu, sigui amb nosaltres tal com va ser amb els nostres pares. Que no ens deixi ni ens abandoni. 58 Que inclini els nostres cors cap a ell perquè seguim tots els seus camins i observem els manaments, els decrets i els preceptes que va donar als nostres pares. 59 Que el Senyor, el nostre Déu, tingui presents prop d'ell nit i dia les súpliques que li acabo d'adreçar, i faci justícia a aquest servent seu i al seu poble d'Israel en les necessitats de cada dia. 60 Així tots els pobles de la terra reconeixeran que el Senyor és Déu i que no n'hi ha d'altre. 61 Que el vostre cor sigui tot sencer del Senyor, el nostre Déu! Que us comporteu d'acord amb els seus decrets i observeu els seus manaments, tal com feu el dia d'avui!
Dedicació del temple
62 El rei, i amb ell tot Israel, va oferir sacrificis davant el Senyor. 63 Les víctimes del sacrifici de comunió que Salomó va oferir al Senyor foren vint-i-dos mil vedells i cent vint mil caps de bestiar entre anyells i cabrits. El rei, amb tots els israelites, va dedicar així el temple del Senyor. 64 Aquell dia el rei va consagrar tot l'interior de l'atri que hi ha davant l'edifici del santuari del Senyor. Allí va oferir els holocaustos, les ofrenes i el greix de les víctimes de comunió, perquè l'altar de bronze que hi ha davant el Senyor era massa petit per a contenir tots els holocaustos, les ofrenes i el greix dels sacrificis de comunió.
65 Salomó va celebrar després la festa dels Tabernacles amb tot el poble d'Israel, una gran assemblea que havia vingut des de Lebó-Hamat fins al torrent d'Egipte. La van celebrar davant el Senyor, el nostre Déu, durant set dies i set dies: en total, catorze dies. 66 El dia vuitè, Salomó va acomiadar el poble. Ells van beneir el rei i se'n tornaren a casa seva, contents i amb el cor ple de goig per tot el bé que el Senyor havia fet al seu servent David i a Israel, el seu poble.
Segona aparició del Senyor a Salomó
9
Quan Salomó acabà de construir el temple del Senyor, el palau reial i tot allò que desitjava edificar, el Senyor se li va aparèixer per segona vegada, tal com se li havia aparegut a Gabaon. Li digué:
--He escoltat la pregària i la súplica que has fet a la meva presència. Jo santifico aquest temple que tu has construït perquè porti per sempre el meu nom. Hi tindré sempre posats els ulls i el cor. Si tu et comportes davant meu tal com es va comportar el teu pare David, amb cor irreprotxable i recte, compleixes tot el que et tinc manat i observes els meus decrets i els meus preceptes, jo consolidaré per sempre a Israel el teu tron reial, tal com vaig prometre al teu pare David en dir-li que mai no deixaria d'haver-hi un descendent seu en el tron d'Israel. Però si tu i els israelites, amb els vostres fills, us allunyeu de mi, si no observeu els manaments i els decrets que us he donat, si aneu a retre culte a altres déus i els adoreu, jo arrencaré el poble d'Israel de la terra que li havia donat, rebutjaré aquest temple que jo havia consagrat al meu nom, i Israel serà motiu de burles i escarnis entre tots els pobles. Aquesta casa es tornarà un munt de runa; els qui hi passin a la vora quedaran astorats i xiularan escruixits dient: "Com és que el Senyor ha fet això amb aquest país i amb aquest temple?" I els respondran: "És que van abandonar el Senyor, el seu Déu, que havia fet sortir els seus pares del país d'Egipte, i van anar darrere altres déus, els van adorar i els donaren culte. Per això el Senyor ha fet venir damunt d'ells tot aquest desastre."
Intercanvis amb el rei Hiram
10 Al cap de vint anys, Salomó havia construït els dos edificis: el temple del Senyor i el palau reial. 11 Hiram, rei de Tir, havia proveït Salomó de tota la fusta de cedre i de savina i de tot l'or que havia demanat. Llavors el rei Salomó li va regalar vint pobles de la regió de Galilea. 12 Hiram va sortir de Tir per veure els pobles que Salomó li havia regalat, però no li van agradar, 13 i exclamà:
--Ai, germà, quins pobles que em dónes!
I els va anomenar «país de Cabul», i així se'n diu encara avui. 14 Hiram havia enviat al rei un total de quatre tones d'or.
Administració, culte i comerç
15 El rei Salomó va decretar una prestació personal forçosa per a construir el temple del Senyor, el seu palau, el Mil·ló, les muralles de Jerusalem i les fortificacions d'Hassor, Meguidó i Guèzer. 16 El faraó, rei d'Egipte, havia ocupat Guèzer i l'havia incendiada, havia matat els cananeus que hi habitaven i després l'havia donada en dot a la seva filla, la muller de Salomó; 17 per això Salomó va poder fortificar Guèzer. Fortificà igualment Bethoron de Baix, 18 Baalat, Tamar, que és al desert, a la regió del Nègueb, 19 les ciutats de proveïment que li pertanyien i, a més, les ciutats on estaven acantonats els carros de guerra i les seves dotacions. Salomó va construir tot allò que s'havia proposat, a Jerusalem, al Líban i en tots els seus dominis.
20 En el país havia quedat tota una població no-israelita: amorreus, hitites, perizites, hivites i jebuseus. 21 Els seus descendents havien continuat allí, perquè els israelites no els havien pogut exterminar. Salomó els va sotmetre a prestació personal forçosa, i així continuen encara avui. 22 Però Salomó no va destinar cap israelita a prestacions forçoses. Els israelites eren només soldats, guàrdies, oficials i comandants dels carros de guerra i de les seves dotacions. 23 Els encarregats de les obres públiques de Salomó eren cinc-cents cinquanta, que dirigien el personal destinat als treballs.
24 Després que la filla del faraó s'hagué traslladat de la ciutat de David al palau que Salomó li havia construït, ell va emprendre la construcció del Mil·ló.
25 Tres vegades l'any des que va haver acabat el temple, Salomó oferia holocaustos i sacrificis de comunió a l'altar que havia dedicat al Senyor i cremava encens a l'altar que hi havia davant el Senyor.
26 El rei Salomó va construir una flota a Ession-Guèber, que és tocant a Elat, a la costa del Mar Roig, al país d'Edom. 27 Hiram hi envià mariners dels seus, gent que coneixia bé la mar, perquè anessin amb els homes de Salomó. 28 Van arribar a Ofir, se'n van endur catorze tones d'or i les portaren al rei Salomó.
Visita de la reina de Saba
10
La reina de Saba sentí parlar de la fama que Salomó devia al Senyor i anà a veure'l per posar-lo a prova amb enigmes. Arribà a Jerusalem amb un gran seguici, amb camells carregats d'espècies aromàtiques, gran quantitat d'or i pedres precioses. Es va presentar a Salomó i li va fer totes les preguntes que li venien al pensament. Salomó va donar resposta a totes les seves qüestions; no hi hagué res que el rei desconegués i no pogués resoldre. Quan la reina de Saba va veure tota la saviesa de Salomó, el palau que havia construït, els menjars de la seva taula, els habitatges dels seus cortesans, el capteniment i la indumentària dels seus criats i dels seus copers, i els holocaustos que oferia en el temple del Senyor, va perdre l'alè, i digué al rei:
--És ben cert tot el que havia sentit explicar en el meu país sobre el teu parlar i la teva saviesa. No m'ho he cregut fins que he vingut i ho he contemplat amb els meus propis ulls. I ara veig que no me n'havien dit ni la meitat! La teva saviesa i la teva magnificència superen la fama que m'havia arribat. Felices les teves dones, feliços els teus cortesans, que poden estar sempre al teu davant i escoltar la teva saviesa! Beneït sigui el Senyor, el teu Déu, que s'ha complagut en tu i t'ha donat el tron d'Israel! Per l'amor etern que el Senyor té a Israel, t'ha fet rei perquè governis segons el dret i la justícia.
10 Després ella va obsequiar el rei amb quatre tones d'or, espècies aromàtiques en gran quantitat i pedres precioses. Mai més no arribaren tantes espècies aromàtiques com les que la reina de Saba va regalar al rei Salomó.
11 A més, la flota d'Hiram, que havia portat l'or d'Ofir, havia dut també molta fusta olorosa i pedres precioses. 12 D'aquesta fusta olorosa, el rei en va fer baranes per al temple del Senyor i per al palau reial, i arpes i lires per als cantors. D'aquesta fusta, mai més no n'ha arribat, ningú no n'ha vista més fins al dia d'avui.
13 El rei Salomó va regalar a la reina de Saba tot el que ella va tenir ganes de demanar-li, a més dels obsequis que ell mateix, amb magnificència reial, li va fer. Després la reina se'n tornà al seu país amb el seu seguici.
Riquesa de Salomó
14 El pes de l'or que arribava a Salomó en un sol any era de sis-cents seixanta-sis talents, 15 sense comptar els tributs que pagaven els grans mercaders, l'impost dels petits comerciants i allò que provenia dels reis de l'occident i dels governadors del país.
16 El rei Salomó va manar de fer dos-cents grans escuts d'or batut, que pesaven cada un sis quilos, 17 i tres-cents escuts petits, també d'or batut, que pesaven cada un un quilo i tres quarts. Salomó els va dipositar a l'edifici del Bosc del Líban. 18 El rei va fer obrar un gran tron d'ivori recobert d'or fi. 19 El tron tenia sis graons, i el seu respatller era arrodonit. Tocant als dos braçals del seient hi havia dos lleons drets, 20 i a banda i banda dels sis graons del tron hi havia dotze lleons més, dos a cada graó. Cap rei no havia fet mai res de semblant.
21 Totes les copes del rei Salomó eren d'or, i tota la vaixella de l'edifici del Bosc del Líban era d'or fi. No hi havia cap objecte de plata, ja que en temps de Salomó la plata no era gens apreciada. 22 El rei tenia a la mar una flota de grans vaixells que navegaven a terres llunyanes amb la flota d'Hiram i cada tres anys tornaven carregats d'or, de plata i d'ivori. També duien mones i paons.
23 El rei Salomó superava tots els reis de la terra en riquesa i saviesa. 24 De tot arreu venien a veure'l per escoltar la saviesa que Déu li havia infós. 25 Cadascú li portava el seu present: objectes de plata i d'or, vestits, armadures, espècies aromàtiques, cavalls i mules; i això, any rere any. 26 Tenia mil quatre-cents carros de guerra, amb unes dotacions que pujaven a dotze mil homes. Els va acantonar a les ciutats on hi havia els carros de guerra i també prop d'ell, a Jerusalem.
27 El rei va fer que a Jerusalem la plata fos tan abundant com les pedres i que hi hagués tanta fusta de cedre com sicòmors a la Xefelà.
28 Els cavalls de Salomó provenien d'Egipte i de Quevé. Els marxants del rei els compraven a Quevé. 29 Un carro provinent d'Egipte costava sis-centes peces de plata, i un cavall, cent cinquanta. Els marxants del rei també en compraven per revendre'ls als reis dels hitites i dels arameus.
Febleses de Salomó
11
A més de la filla del faraó, el rei Salomó va estimar moltes dones estrangeres: moabites, ammonites, edomites, sidònies i hitites. Aquelles dones eren dels pobles dels quals el Senyor havia dit als israelites: «No aneu a viure amb ells, i que ells no visquin amb vosaltres, perquè decantarien el vostre cor cap als seus déus.» Però Salomó, pels seus amors, s'havia vinculat a aquells pobles. Va tenir set-centes dones amb rang de princeses i tres-centes concubines. I, a les seves velleses, les dones van decantar el cor de Salomó cap a altres déus. El seu cor ja no era del tot sencer del Senyor, el seu Déu, com ho havia estat el cor del seu pare David. Salomó va donar culte a Astarte, deessa dels sidonis, i a Milcom, el déu abominable dels ammonites. Salomó, amb les seves males accions, ofenia el Senyor i ja no el seguia fidelment com havia fet el seu pare David. A la muntanya d'enfront de Jerusalem va construir un recinte sagrat dedicat a Quemoix, el déu abominable de Moab, i a Milcom, l'abominable déu dels ammonites. Va fer el mateix en honor dels déus de totes les seves dones estrangeres, que els cremaven ofrenes i víctimes.
El Senyor es va disgustar perquè el cor de Salomó s'havia decantat d'ell, el Déu d'Israel, que se li havia aparegut dues vegades 10 i li havia prohibit expressament de donar culte a altres déus; però ell no va observar el que el Senyor li havia manat. 11 Per això el Senyor li digué:
--Ja que t'has portat així i no has guardat la meva aliança ni les lleis que jo t'havia donat, t'arrencaré el reialme de les mans i en donaré una part a un dels teus súbdits. 12 Però, per consideració al teu pare David, no ho faré en vida teva, sinó que l'arrencaré de les mans del teu fill. 13 I ni tan sols li arrencaré tot el reialme: concediré una tribu al teu fill, per consideració al meu servent David i a Jerusalem, la ciutat que jo he escollit.
Enemics exteriors
14 El Senyor va fer que s'alcés un adversari contra Salomó: l'edomita Adad, del llinatge reial d'Edom.
15 En temps del rei David, Edom havia estat derrotat i Joab, el general en cap de l'exèrcit, va pujar a enterrar els morts. Havia matat tots els homes d'Edom 16 després de quedar-s'hi sis mesos amb tot l'exèrcit d'Israel, amb la intenció d'exterminar tots els edomites mascles. 17 Però Adad havia fugit a Egipte amb altres edomites, súbdits del seu pare. Aleshores Adad era molt jove. 18 Van marxar de Madian i arribaren a Paran. Van prendre amb ells alguns homes de Paran, entraren a Egipte i es presentaren al faraó, el rei d'aquell país. Aquest va donar a Adad una casa i li prometé que el mantindria. També li oferí terres. 19 El faraó va concedir el seu favor a Adad donant-li per muller la seva cunyada, la germana de la tahpenés, és a dir, de la reina. 20 La germana de la tahpenés li va infantar un fill, Guenubat, que la tahpenés mateixa va criar al palau del faraó. Guenubat, doncs, vivia a palau amb els fills del faraó. 21 D'Egipte estant, Adad va saber que David havia mort i s'havia reunit amb els seus pares i que Joab, el general en cap de l'exèrcit, també era mort. Llavors digué al faraó:
--Deixa'm anar al meu país.
22 El faraó li va respondre:
--Què et falta a casa meva, que te'n vulguis anar al teu país?
Ell va insistir:
--No res, però deixa'm partir.
23 Déu va fer que s'alcés contra Salomó un altre enemic: Rezon, fill d'Eliadà. Havia fugit de casa del seu amo, Adadèzer, rei de Sobà, 24 havia aplegat amb ell uns quants homes i s'havia convertit en cap d'una banda. Com que David els anava eliminant, Rezon se'n va anar a Damasc, s'hi establí i arribà a ser-ne el rei. 25 D'aquesta manera, a més del mal que feia Adad, Rezon va ser enemic d'Israel mentre Salomó visqué. Rezon, que havia arribat a ser rei dels arameus, odiava Israel.
Revolta de Jeroboam
26 Jeroboam era fill de Nebat, un efratita de Seredà. La seva mare es deia Seruà i era viuda. Ell estava al servei de Salomó, però es va rebel·lar contra el rei. 27 L'ocasió d'alçar-se contra el rei va ser la següent: Salomó construïa el Mil·ló per cobrir el fossat de la ciutat de David, el seu pare. 28 Jeroboam era fort i eficaç. Salomó el va observar mentre treballava i el nomenà inspector del treball que prestaven les tribus de Josep. 29 Un dia que Jeroboam havia sortit de Jerusalem, el profeta Ahià de Siló el va trobar pel camí. Ahià portava un mantell nou. Eren tots dos sols a camp ras. 30 Ahià va agafar el seu mantell nou, el va esquinçar en dotze trossos 31 i digué a Jeroboam:
--Pren-ne deu trossos, perquè això diu el Senyor, Déu d'Israel: "Esquinçaré el reialme que Salomó té a les mans i te'n donaré deu tribus; 32 l'única tribu que li deixaré serà en consideració al meu servent David i a Jerusalem, la ciutat que he escollit d'entre totes les tribus d'Israel. 33 M'han abandonat i han adorat Astarte, la deessa dels sidonis, Quemoix, el déu de Moab, i Milcom, el déu dels ammonites, i no han seguit els meus camins ni han posat en pràctica allò que em plau, els meus decrets i els meus preceptes. No s'han comportat com David, el pare de Salomó. 34 Tanmateix, no prendré tot el reialme de les mans de Salomó, perquè tinc fermament decidit de conservar-li la sobirania tots els dies de la seva vida, en consideració al meu servent David, que jo vaig escollir i que va observar els meus manaments i els meus decrets. 35 En canvi, prendré el reialme de les mans del seu fill i te'n donaré deu tribus. 36 Al seu fill, li concediré una tribu, a fi que el meu servent David tingui sempre una llàntia encesa al meu davant, a Jerusalem, la ciutat que he escollit perquè porti el meu nom. 37 A tu, Jeroboam, et prendré perquè regnis tal com el teu cor desitgi: seràs rei d'Israel. 38 Si obeeixes tot el que jo et mani, si segueixes els meus camins i poses en pràctica allò que em plau, observant els meus decrets i els meus manaments, tal com va fer el meu servent David, llavors jo seré amb tu, t'edificaré un casal perdurable, com vaig fer amb David, i et confiaré el poble d'Israel. 39 Així humiliaré el llinatge de David, però no per sempre."
40 Salomó va intentar de fer morir Jeroboam, però Jeroboam va fugir a Egipte, prop de Xixac, rei d'Egipte, i s'hi va quedar fins a la mort de Salomó.
Mort de Salomó
41 La resta de la història de Salomó, tot el que va fer i la seva saviesa, consta en la Crònica del rei Salomó. 42 La durada del regnat de Salomó a Jerusalem sobre tot Israel va ser de quaranta anys. 43 Salomó va morir i es va reunir amb els seus pares; fou enterrat a la ciutat de David, el seu pare. El va succeir el seu fill Roboam.
Els dos regnes: Israel i Judà (1Re 12-2Re 17)
Cisma de Jeroboam
12
Roboam va anar a Siquem, on s'havien aplegat tots els d'Israel per proclamar-lo rei. Jeroboam, fill de Nebat, que encara era a Egipte, on s'havia establert fugint del rei Salomó, ho va saber i de moment es va quedar a Egipte. Però el van fer cridar, i aleshores ell va acudir a Siquem a l'assemblea de tot Israel. El poble va parlar a Roboam en aquests termes:
--El teu pare havia fet molt pesat el jou que portàvem. Ara alleugereix-nos la dura servitud, el jou pesant que el teu pare ens havia imposat, i et servirem.
Ell els respongué:
--Aneu-vos-en i torneu d'aquí a tres dies.
El poble se'n va anar.
Llavors el rei Roboam va demanar consell als ancians que havien estat al servei del seu pare Salomó mentre aquest vivia. Els digué:
--Què m'aconselleu que respongui a aquest poble?
Ells li contestaren:
--Si avui et fas servidor d'aquest poble, si et poses al seu servei i els respons amb paraules amables, ells et serviran a tu per sempre.
Però Roboam va prescindir del consell dels ancians i va demanar parer als joves que s'havien criat amb ell i que estaven al seu costat. Els digué:
--I vosaltres, què m'aconselleu? Què cal respondre a aquest poble que m'ha dit: "Alleugereix-nos el jou que ens havia imposat el teu pare"?
10 Els joves que s'havien criat amb ell li respongueren:
--A aquest poble que t'ha dit: "El teu pare havia fet molt pesat el jou que portàvem; alleugereix-nos-el", li has de contestar així: "El meu dit petit és més gros que la cintura del meu pare. 11 Si el meu pare us va imposar un jou pesant, jo encara hi afegiré. Si el meu pare us assotava amb fuets, jo us assotaré amb escorpins."
12 El tercer dia, Jeroboam i tot el poble anaren a trobar Roboam, tal com el rei els havia indicat. 13 El rei respongué al poble amb duresa. No va fer cas del consell dels ancians, 14 sinó que va donar una resposta segons el parer dels joves:
--Si el meu pare us va imposar un jou pesant, jo encara hi afegiré. Si el meu pare us assotava amb fuets, jo us assotaré amb escorpins.
15 El rei no volgué escoltar el poble. El Senyor ho havia decidit així perquè es complís la paraula que havia adreçat a Jeroboam, fill de Nebat, per boca d'Ahià de Siló. 16 Tots els d'Israel van veure que el rei no els escoltava, i li van respondre:
--Quina part tenim amb David?
Quina heretat, amb el fill de Jessè?
Israel, cadascú a casa seva!
I tu, David, ocupa't dels teus!
I els d'Israel se'n tornaren a casa. 17 Però Roboam continuà regnant sobre la gent d'Israel que habitava a les poblacions de Judà. 18 El rei Roboam va enviar Adoram, el qui dirigia els treballs públics, però els d'Israel el van apedregar, i ell va morir. Llavors el rei Roboam pujà de pressa al seu carro i fugí a Jerusalem. 19 I els d'Israel s'han mantingut independents de la casa de David fins al dia d'avui.
20 Quan tots els d'Israel van saber que Jeroboam havia tornat, van convocar l'assemblea i el proclamaren rei d'Israel. Fora de la tribu de Judà, ningú no es va mantenir fidel al casal de David.
21 Roboam arribà a Jerusalem i va mobilitzar tota la gent de Judà i la tribu de Benjamí, en total cent vuitanta mil homes escollits, per combatre contra Israel i recuperar així el reialme per a ell, el fill de Salomó. 22 Però Déu va comunicar la seva paraula a Xemaià, home de Déu. Li va dir:
23 --Parla a Roboam, fill de Salomó, rei de Judà, a tota la gent de Judà i de Benjamí i a la resta del poble, i digues-los: 24 "Això mana el Senyor: No aneu a combatre contra els vostres germans, la gent d'Israel; torneu-vos-en a casa, perquè això ha estat cosa meva."
Ells van obeir la paraula del Senyor i se'n van tornar, tal com el Senyor els havia manat.
25 Jeroboam va fortificar Siquem, situada a les muntanyes d'Efraïm, i s'hi va establir. Després va fortificar Penuel.
El santuari de Betel
26 Jeroboam es va dir:
--Tal com van les coses, el reialme podria retornar al casal de David. 27 Si aquest poble continua pujant a Jerusalem, al temple del Senyor, per oferir-hi sacrificis, el seu cor tornarà al seu senyor, Roboam, rei de Judà; a mi, em mataran, i retornaran a ell, el rei de Judà.
28 Després de pensar-s'ho bé, el rei va fabricar dos vedells d'or i va dir al seu poble:
--Israel, ja n'hi ha prou de pujar a Jerusalem! Aquest és el teu Déu, el qui et va treure de la terra d'Egipte.
29 Jeroboam va instal·lar un dels vedells a Betel i l'altre a Dan. 30 Aquí va començar el pecat d'Israel. I el poble anà en processó fins a Dan, al davant d'un dels vedells. 31 Jeroboam, a més, va construir santuaris en turons sagrats i va posar-hi sacerdots trets del poble baix, que no eren de la tribu de Leví. 32 Jeroboam va instituir una festa el mes vuitè, el dia quinze, semblant a la festa que se celebrava a Judà, i ell mateix pujava a l'altar per oferir-hi víctimes. Igual va fer a Betel: oferia sacrificis als vedells que havia fabricat i va posar-hi sacerdots dels recintes sagrats que ell mateix havia fet construir. 33 El dia quinze del mes vuitè, una data que ell s'havia inventat, pujava a l'altar que havia erigit a Betel. Va instituir, doncs, una festa per als d'Israel i pujava a l'altar a cremar-hi ofrenes.
13
Mentre Jeroboam cremava ofrenes a l'altar, un home de Déu va arribar de Judà a Betel i, per ordre del Senyor, va cridar contra aquell altar, dient:
--Altar, altar! Això t'anuncia el Senyor: "Naixerà un fill del llinatge de David, que es dirà Josies. Ell immolarà sobre teu els sacerdots dels recintes sagrats que cremen les ofrenes al teu damunt, i damunt teu cremaran ossos humans."
Aquell mateix dia, l'home de Déu va donar un senyal dient:
--Aquest és el senyal que el Senyor ha parlat: l'altar s'esberlarà i la cendra que hi ha al damunt s'escamparà.
En sentir el rei Jeroboam les paraules que l'home de Déu proferia contra l'altar de Betel, el va assenyalar amb la mà que tenia posada damunt l'altar, tot dient:
--Agafeu-lo!
Però la mà que havia estès li va quedar rígida i no la podia fer tornar enrere. L'altar es va esberlar i la cendra que hi havia es va escampar: era el senyal que l'home de Déu havia donat per ordre del Senyor. Llavors el rei va demanar a l'home de Déu:
--Apaivaga el Senyor, el teu Déu! Intercedeix per mi, que pugui tornar la mà enrere!
L'home de Déu va apaivagar el Senyor, i el rei pogué tornar enrere la mà, que va quedar com abans.
Llavors el rei va dir a l'home de Déu:
--Entra amb mi a casa i menja, que et faré un present.
Però l'home de Déu li va respondre:
--Ni que em donessis la meitat del teu palau no entraria a casa teva ni menjaria ni beuria res en aquest indret, perquè així m'ho ha ordenat la paraula del Senyor: "No mengis pa ni beguis aigua, i no tornis pel mateix camí d'anada."
10 Se'n va tornar, doncs, per un camí diferent; no va seguir la ruta per on havia vingut.
11 A Betel hi vivia un profeta vell. Un dels seus fills anà a explicar-li tot el que l'home de Déu havia fet aquell dia a Betel i les paraules que havia dit al rei. Quan ell i els altres fills les hi hagueren referides, 12 el pare els preguntà:
--Per quin camí se n'ha anat?
Els seus fills havien vist quin camí havia pres l'home de Déu que havia vingut de Judà. 13 El pare els va dir:
--Enselleu-me l'ase.
Li van ensellar l'ase i ell hi va muntar. 14 Va sortir darrere l'home de Déu i l'aconseguí quan estava assegut sota una alzina. Li va dir:
--¿Ets tu l'home de Déu que ha vingut de Judà?
Ell respongué:
--Sí, sóc jo.
15 L'altre el va pregar:
--Vine amb mi a casa, que menjaràs alguna cosa.
16 L'home de Déu va respondre:
--No puc tornar enrere amb tu ni et puc acompanyar. No menjaré ni beuré res amb tu en aquest indret, 17 perquè la paraula del Senyor que vaig rebre em deia que no mengés pa ni begués aigua en aquest indret i que no tornés pel mateix camí d'anada.
18 L'altre va insistir:
--Jo també sóc profeta com tu, i un àngel m'ha dit, per ordre del Senyor, que et faci tornar enrere, a casa meva, i que hi mengis i beguis.
Li deia una mentida. 19 Però l'home de Déu va tornar enrere amb ell, va menjar pa i va beure aigua a casa seva. 20 I vet aquí que, mentre seien a taula, el Senyor va comunicar la seva paraula al profeta vell que havia fet tornar l'home de Déu. 21 Llavors el profeta va cridar així a l'home de Déu que havia vingut de Judà:
--Això et fa saber el Senyor: "Has desobeït l'ordre del Senyor i no has observat el manament que ell, el teu Déu, t'havia donat; 22 has tornat enrere i has menjat pa i has begut aigua a l'indret d'on t'havia estat dit que no mengessis ni beguessis. Per això el teu cadàver no reposarà en el sepulcre dels teus pares."
23 Després que l'home de Déu hagué menjat i begut, el profeta vell que l'havia fet tornar li va ensellar un ase. 24 L'home se'n va anar, i pel camí li va sortir al pas un lleó, que el va matar. El seu cadàver va quedar estès al camí, amb l'ase dret a un costat i el lleó també dret a l'altre. 25 Uns homes que passaven van veure el cadàver estès al camí i el lleó dret al seu costat, i ho van explicar a la ciutat on vivia el profeta vell. 26 En sentir-ho aquest, que l'havia fet tornar enrere, va exclamar:
--És l'home de Déu que va desobeir l'ordre del Senyor! El Senyor l'ha fet caure a les urpes del lleó, que l'ha trossejat i l'ha deixat mort, tal com el Senyor li havia dit.
27 Llavors va dir als seus fills:
--Enselleu-me l'ase.
L'hi van ensellar, 28 se'n va anar i trobà el cadàver al camí, amb l'ase i el lleó drets al seu costat. El lleó no havia devorat el cadàver ni havia atacat l'ase. 29 El profeta va recollir el cadàver de l'home de Déu, el carregà damunt l'ase i se'l va endur. Arribat a la ciutat, el profeta vell li va fer el dol i el va enterrar. 30 Va dipositar el cadàver a la seva pròpia sepultura, i el planyia dient:
--Ai, germà!
31 Després d'enterrar-lo, va dir als seus fills:
--Quan em mori, poseu-me en aquest sepulcre on hi ha enterrat l'home de Déu. Col·loqueu els meus ossos a prop dels seus, 32 perquè és ben cert que es complirà la paraula del Senyor que ell va pronunciar contra l'altar de Betel i contra tots els santuaris dels turons sagrats que hi ha a les ciutats de Samaria.
33 Malgrat tot, Jeroboam no es va fer enrere del mal camí que havia emprès. Continuà posant en els recintes sagrats sacerdots trets del poble baix. A tothom qui volia, ell mateix el consagrava sacerdot dels recintes sagrats. 34 Aquest va ser el pecat del llinatge de Jeroboam. Per això va ser destruït i exterminat de damunt la terra.
Fi del regnat de Jeroboam
14
En aquell temps, Abià, fill de Jeroboam, va caure malalt. Jeroboam va dir a la seva dona:
--Disfressa't de manera que no es noti que ets la meva muller i vés a Siló. Allí hi ha el profeta Ahià, el qui em va dir que jo arribaria a ser rei d'aquest poble. Emporta't deu pans, galetes i una gerra de mel i vés a trobar-lo. Ell t'anunciarà què li ha de passar, al noi.
La muller de Jeroboam ho va fer així mateix. Se n'anà a Siló i va entrar a casa d'Ahià. Aquest ja no hi veia: de tan vell com era, els ulls se li havien entelat. Però el Senyor li havia revelat això:
--La dona de Jeroboam vindrà a demanar-te un oracle sobre el seu fill, que està malalt. Tu li diràs tal i tal cosa. Ella, quan vindrà, es farà passar per una altra.
Així que va arribar a la porta, Ahià va sentir la remor dels seus passos i li digué:
--Entra, dona de Jeroboam! Per què et vols fer passar per una altra? T'he de transmetre un missatge dur. Vés i digues a Jeroboam: "Això et fa saber el Senyor, Déu d'Israel: Jo t'he enlairat d'entre la gent i t'he fet sobirà del meu poble d'Israel; he arrencat la reialesa de la casa de David per donar-te-la, però tu no t'has comportat com el meu servent David, que va observar els meus manaments, em seguia de tot cor i feia solament allò que em plau. Tu has obrat pitjor que tots els teus predecessors: t'has fabricat altres déus, uns ídols de fosa que m'irriten, i a mi m'has girat l'esquena. 10 Per això faré caure la desgràcia sobre el llinatge de Jeroboam i n'exterminaré tots els homes que viuen a Israel, tant els infants com els adults. Escombraré els descendents de Jeroboam com qui fa net de tota la brossa. 11 Els de la família de Jeroboam que morin a la ciutat seran devorats pels gossos i els qui morin al camp seran menjats pels ocellots. Sóc jo, el Senyor, qui ho ha dit." 12 I ara tu vés, torna a casa teva: així que els teus peus entraran a la ciutat, el noi morirà. 13 Tot Israel farà dol per ell, i l'enterraran. Ell serà l'únic, de tota la família de Jeroboam, que serà posat en un sepulcre, perquè és l'únic, de tota la família de Jeroboam, que el Senyor, Déu d'Israel, ha trobat bo. 14 El Senyor farà que s'alci a Israel un rei que exterminarà el llinatge de Jeroboam. Serà avui, com qui diu; millor dit, ara mateix! 15 El Senyor colpirà Israel, que serà com una canya sacsejada per l'aiguat; arrencarà el poble d'Israel d'aquesta terra bona que va donar als seus pares i els dispersarà a l'altra banda del riu Eufrates, perquè es feien bosquets sagrats que irriten el Senyor. 16 Ell posarà Israel en mans dels enemics pels pecats que Jeroboam ha comès i pels que ha fet cometre a aquest poble.
17 La muller de Jeroboam se'n va anar i va arribar a Tirsà. Tot just passava el llindar de casa, que el noi va morir. 18 El van enterrar, i tot Israel va fer dol per ell, tal com el Senyor havia predit per boca del seu servent el profeta Ahià.
19 La resta de la història de Jeroboam, les seves campanyes i el seu govern, tot consta en la Crònica dels reis d'Israel. 20 La durada del regnat de Jeroboam va ser de vint-i-dos anys. Jeroboam va morir i es va reunir amb els seus pares. Fou succeït pel seu fill Nadab.
Roboam, rei de Judà
21 Roboam, fill de Salomó, va ser rei de Judà. Començà a regnar quan tenia quaranta anys. Va ser rei disset anys a Jerusalem, la ciutat que el Senyor havia escollit d'entre totes les tribus d'Israel perquè portés el seu nom. La seva mare es deia Naamà i era ammonita. 22 La gent de Judà ofenia el Senyor amb les seves males accions; cometien tants pecats que encenien la gelosia del Senyor encara més que els seus pares. 23 També ells es van construir santuaris amb pilars i bosquets sagrats en tots els turons elevats i sota tots els arbres frondosos. 24 Fins i tot hi havia arreu del país homes dedicats a la prostitució sagrada. Tots practicaven les abominacions pròpies de les nacions que el Senyor havia expulsat de davant els israelites.
25 L'any cinquè del regnat de Roboam, Xixac, rei d'Egipte, va entrar a Jerusalem 26 i saquejà els tresors del temple del Senyor i els del palau reial. Es va apoderar de tot, fins dels escuts d'or que havia fet Salomó. 27 Més tard, Roboam els va substituir per uns escuts de bronze, que va confiar als capitans de la guàrdia que custodiaven l'entrada del palau. 28 Cada vegada que el rei entrava al temple del Senyor, els homes de la guàrdia prenien els escuts, i en acabat els tornaven a deixar a la sala de la guàrdia.
29 La resta de la història de Roboam, tot el que va fer, consta en la Crònica dels reis de Judà. 30 Roboam i Jeroboam van estar sempre en guerra. 31 Roboam va morir i es va reunir amb els seus pares; fou enterrat amb ells a la ciutat de David. La seva mare es deia Naamà i era ammonita. El va succeir el seu fill Abies.
Abies, rei de Judà
15
L'any divuit del regnat de Jeroboam, fill de Nebat, Abies començà a ser rei de Judà. Va regnar tres anys a Jerusalem. La seva mare es deia Maacà; era filla d'Absalom. Va imitar tots els pecats que el seu pare havia comès abans d'ell. El seu cor no va ser tot sencer del Senyor, el seu Déu, com ho havia estat el de David, el seu avantpassat. Així i tot, per consideració a David, el Senyor, el seu Déu, li va mantenir una llàntia encesa a Jerusalem, concedint-li un descendent que el succeís i fent que Jerusalem es mantingués. És que David havia fet allò que plau al Senyor, i en tota la seva vida no es va decantar mai d'allò que el Senyor li havia manat, llevat de l'afer d'Uries, l'hitita.
Roboam i Jeroboam havien estat en guerra tota la vida.
La resta de la història d'Abies, tot el que va fer, consta en la Crònica dels reis de Judà. Abies i Jeroboam van estar en guerra. Abies va morir i es va reunir amb els seus pares; el van enterrar a la ciutat de David. El va succeir el seu fill Asà.
Asà, rei de Judà
L'any vint del regnat de Jeroboam, rei d'Israel, Asà començà a ser rei de Judà. 10 Va regnar quaranta-un anys a Jerusalem. La seva àvia es deia Maacà i era filla d'Absalom. 11 Asà va fer allò que plau al Senyor, tal com havia fet David, el seu avantpassat. 12 Va expulsar del país els homes dedicats a la prostitució sagrada i va suprimir tots els ídols repugnants que els seus antecessors havien fabricat. 13 Arribà a privar la seva àvia Maacà de la dignitat de reina mare, perquè havia plantat un signe infame en un bosquet sagrat. Asà el va tallar i el va fer cremar al torrent de Cedró. 14 Així i tot, els recintes sagrats no foren suprimits. Però, durant tota la seva vida, el cor d'Asà va ser tot sencer del Senyor. 15 Va fer portar al temple del Senyor les ofrenes sagrades del seu pare i també les seves pròpies: plata, or i objectes de culte.
16 Asà i el rei d'Israel, Baixà, estigueren en guerra tota la vida. 17 Baixà, rei d'Israel, va atacar Judà i va fortificar Ramà per barrar el pas a Asà, rei de Judà. 18 Llavors Asà va recollir tota la plata i tot l'or que quedaven al tresor del temple i al tresor del palau reial, ho donà a uns missatgers i els envià a Benadad, fill de Tab-Rimmon, fill d'Hezion, rei dels arameus, que residia a Damasc, per dir-li:
19 --Fem una aliança tu i jo, com la que van fer el meu pare i el teu. T'envio un present de plata i or. Trenca la teva aliança amb Baixà, rei d'Israel, i així es retirarà del meu territori.
20 Benadad va accedir a la proposta del rei Asà i envià els comandants dels seus exèrcits contra les ciutats d'Israel: Benadad va atacar Ion, Dan, Abel-Betmaacà, tota la regió de Genesaret i encara tot el territori de Neftalí. 21 Quan Baixà ho va saber, suspengué els treballs de fortificació de Ramà i va quedar-se a Tirsà. 22 Llavors el rei Asà va mobilitzar tot Judà, sense excepció, per endur-se de Ramà les pedres i la fusta de les fortificacions que Baixà hi construïa. Amb aquells materials el rei Asà va fortificar Gueba de Benjamí i Mispà.
23 La resta de la història d'Asà, totes les seves gestes, tot el que va fer i les ciutats que va fortificar, consta en la Crònica dels reis de Judà. A la seva vellesa patia dels peus.
24 Asà va morir i es va reunir amb els seus pares; fou enterrat amb ells a la ciutat de David, el seu avantpassat. El va succeir el seu fill Josafat.
Nadab, rei d'Israel
25 Nadab, fill de Jeroboam, començà a ser rei d'Israel l'any segon del regnat d'Asà, rei de Judà. Va regnar dos anys a Israel. 26 Nadab ofengué el Senyor amb el seu comportament; va actuar com el seu pare i continuà pecant com ell i fent pecar Israel. 27 Baixà, fill d'Ahià, del llinatge d'Issacar, va conspirar contra Nadab i el va matar a Guibeton, que era dels filisteus, quan Nadab i tot Israel l'assetjaven. 28 Baixà el va matar i el va succeir el tercer any del regnat d'Asà, rei de Judà. 29 Un cop fou rei, va exterminar tota la família de Jeroboam, sense estalviar-ne cap ni un, tal com el Senyor havia anunciat per boca del seu servent Ahià de Siló. 30 Això s'esdevingué per culpa dels pecats que el mateix Jeroboam havia comès i havia fet cometre a Israel, irritant així el Senyor, Déu d'Israel.
31 La resta de la història de Nadab, tot el que va fer, consta en la Crònica dels reis d'Israel. 32 Asà i Baixà, rei d'Israel, estigueren en guerra tota la vida.
Baixà, rei d'Israel
33 L'any tercer del regnat d'Asà, rei de Judà, Baixà, fill d'Ahià, començà a ser rei de tot Israel a Tirsà. Va regnar-hi vint-i-quatre anys. 34 Amb el seu comportament va ofendre el Senyor. Actuava com Jeroboam, imitant el seu pecat i fent-lo cometre als d'Israel.
16
El Senyor va comunicar la seva paraula a Jehú, fill d'Hananí, contra Baixà i manà que li digués:
--Jo, el Senyor, t'he tret de la pols i t'he enaltit, t'he fet sobirà d'Israel, el meu poble, però tu t'has comportat com Jeroboam, has fet pecar el meu poble i m'irrites amb els pecats que ells cometen. Per tant, t'escombraré i faré que el teu llinatge acabi com el de Jeroboam, fill de Nebat. Els del llinatge de Baixà que morin a la ciutat seran devorats pels gossos i els qui morin al camp seran menjats pels ocellots.
La resta de la història de Baixà, tot el que va fer i les seves gestes, consta en la Crònica dels reis d'Israel. Baixà va morir i es va reunir amb els seus pares; fou enterrat a Tirsà. El va succeir el seu fill Elà.
Per boca del profeta Jehú, fill d'Hananí, el Senyor va adreçar la seva paraula contra Baixà i el seu llinatge. Baixà no tan sols havia ofès el Senyor i l'havia irritat amb el seu comportament, imitant així els del llinatge de Jeroboam, sinó que també havia exterminat la família de Jeroboam.
Elà, rei d'Israel
L'any vint-i-sis del regnat d'Asà, rei de Judà, Elà, fill de Baixà, començà a ser rei de tot Israel a Tirsà. Va regnar-hi dos anys. Un oficial seu, Zimrí, que comandava la meitat dels carros de guerra, va conspirar contra ell. El rei era a Tirsà, a casa d'Arsà, cap del palau reial, i havia begut fins a embriagar-se. 10 Zimrí va entrar i va matar Elà. El va succeir l'any vint-i-set del regnat d'Asà, rei de Judà. 11 Un cop rei, així que s'hagué instal·lat al tron, va eliminar tota la família de Baixà, sense deixar-ne cap home ni cap parent ni cap amic. 12 Zimrí va exterminar tota la família de Baixà, complint així la paraula que el Senyor havia adreçat contra ell per boca del profeta Jehú. 13 Això s'esdevingué pels pecats de Baixà i del seu fill Elà, tant els que ells mateixos havien comès com els que havien fet cometre a Israel. Amb els seus ídols havien irritat el Senyor, Déu d'Israel.
14 La resta de la història d'Elà, tot el que va fer, consta en la Crònica dels reis d'Israel.
Zimrí, rei d'Israel
15 L'any vint-i-set del regnat d'Asà, rei de Judà, Zimrí va ser rei a Tirsà durant set dies. Les tropes assetjaven Guibeton, que estava en poder dels filisteus, 16 i sentiren a dir que Zimrí havia conspirat i havia matat el rei. Aquell mateix dia, al campament, tots els d'Israel van proclamar rei Omrí, el general en cap de l'exèrcit. 17 Omrí, seguit de tot l'exèrcit d'Israel, va pujar de Guibeton i assetjà Tirsà. 18 Quan Zimrí va veure que tenia perduda la ciutat, es va refugiar a la torre del palau reial, va calar-hi foc i va morir. 19 Això va succeir pels pecats que havia comès. Havia ofès el Senyor amb el seu comportament, fent com Jeroboam, imitant els pecats que aquest havia comès i havia fet cometre a Israel.
20 La resta de la història de Zimrí i la conspiració que va tramar, consten en la Crònica dels reis d'Israel.
21 Llavors el poble d'Israel es va dividir en dos: la meitat eren partidaris de Tibní, fill de Guinat, i el volien fer rei; l'altra meitat eren partidaris d'Omrí. 22 Els partidaris d'Omrí van derrotar els de Tibní, fill de Guinat. Tibní va morir i Omrí va ser el rei.
Omrí, rei d'Israel
23 L'any trenta-u del regnat d'Asà, rei de Judà, Omrí començà a ser rei d'Israel. Va regnar dotze anys. Sis anys va ser rei a Tirsà. 24 Després va comprar a Xèmer la muntanya de Samaria per sis mil peces de plata, la va fortificar i va construir-hi una ciutat que anomenà Samaria, pel nom de Xèmer, el propietari de la muntanya.
25 Omrí va ofendre el Senyor amb el seu comportament i va ser pitjor que tots els seus predecessors. 26 En tot va fer com Jeroboam, fill de Nebat, imitant els pecats que aquest havia fet cometre a Israel i irritant amb els seus ídols el Senyor, Déu d'Israel.
27 La resta de la història d'Omrí, el que va fer i les seves gestes, consta en la Crònica dels reis d'Israel. 28 Omrí va morir i es va reunir amb els seus pares; fou enterrat a Samaria. El va succeir el seu fill Acab.
Acab, rei d'Israel
29 Acab, fill d'Omrí, començà a ser rei d'Israel l'any trenta-vuit del regnat d'Asà, rei de Judà. Va regnar vint-i-dos anys a Samaria. 30 Amb el seu comportament va ofendre el Senyor, més que tots els seus predecessors. 31 No en tingué prou d'imitar els pecats de Jeroboam, fill de Nebat, sinó que, a més, es va casar amb Jezabel, filla d'Etbaal, rei dels sidonis. Acab donava culte a Baal i l'adorava; 32 li va erigir un altar en un temple que li havia dedicat a Samaria. 33 Acab va fer també el bosquet sagrat. Irritava el Senyor, Déu d'Israel, més que tots els reis d'Israel que l'havien precedit.
34 En el seu temps, Hiel de Betel va reconstruir Jericó. Va posar-ne els fonaments a costa del seu primogènit, Abiram, i les portes, a costa del seu fill petit, Segub, tal com el Senyor havia anunciat per boca de Josuè, fill de Nun.
Cicle d'Elies (1Re 17-2Re 1)
El profeta Elies
17
Elies, el tixbita, de Tixbé de Galaad, va dir a Acab:
--Per la vida del Senyor, Déu d'Israel, a qui jo serveixo, et juro que no hi haurà rosada ni pluja en tots aquests anys fins que jo no ho digui.
Estada al torrent de Querit
El Senyor va comunicar la seva paraula a Elies. Li digué:
--Vés-te'n d'aquí cap a l'orient i amaga't al torrent de Querit, a l'altra banda del Jordà. Beu aigua del torrent. Jo he ordenat als corbs que t'alimentin.
Ell va fer tal com el Senyor li havia dit: se'n va anar a viure al torrent de Querit, a l'altra banda del Jordà. Els corbs li portaven pa i carn cada matí i cada vespre, i bevia aigua del torrent.
La viuda de Sarepta
Al cap d'un quant temps, el torrent es va assecar, perquè no plovia al país. Llavors el Senyor va comunicar la seva paraula a Elies. Li digué:
--Vés a Sarepta de Sidó i queda-t'hi. He disposat que et mantingui una viuda d'aquella ciutat.
10 Ell se'n va anar a Sarepta. Arribat a la porta de la ciutat, veié una viuda que recollia llenya. La va cridar i li digué:
--Porta'm, si et plau, una mica d'aigua en un gerro, que vull beure.
11 Quan anava a portar-la-hi, Elies la va cridar de lluny estant i li digué:
--Porta'm també, si et plau, un tros de pa.
12 Ella va respondre:
--Et juro per la vida del Senyor, el teu Déu, que no tinc gens de pa. Només em queda al pot un grapat de farina i una mica d'oli a la gerra. Ara recollia unes branques per coure-ho per a mi i per al meu fill. Ens ho menjarem i després morirem.
13 Llavors Elies li va dir:
--No tinguis por. Vés i fes tal com has dit; però, amb la farina que tens, cou-me primer un panet i porta-me'l. Després ja en couràs per a tu i per al teu fill, 14 perquè això diu el Senyor, Déu d'Israel: "El pot de farina no es buidarà ni la gerra d'oli s'acabarà, fins al dia que el Senyor enviarà la pluja a la terra."
15 Ella se'n va anar i va fer tal com Elies li havia dit. I en van menjar ell i ella amb tota la seva família, durant dies i dies. 16 El pot de farina no va buidar-se ni l'oli de la gerra s'acabà, tal com el Senyor havia anunciat per boca d'Elies.
Resurrecció del fill de la viuda
17 Un quant temps després d'això, el fill d'aquella dona, la mestressa de la casa, es va posar malalt, i la malaltia era tan greu que el noi es va morir. 18 Ella va dir a Elies:
--Deixa'm estar, home de Déu! ¿Has vingut a casa per recordar a Déu les meves faltes i fer morir el meu fill?
19 Ell li va respondre:
--Dóna'm el teu fill.
Elies el va rebre dels braços d'aquella dona, el va pujar a la cambra de dalt, on vivia, i l'ajagué al seu propi llit. 20 Després va invocar el Senyor dient:
--Senyor, Déu meu! ¿Fins i tot a aquesta viuda que m'hostatja vols mal, que fas morir el seu fill?
21 Llavors s'estirà tres vegades sobre el nen i va invocar encara el Senyor dient:
--Senyor, Déu meu! Fes que la vida torni a dins d'aquest infant!
22 El Senyor va escoltar el crit d'Elies, la vida tornà a entrar dintre l'infant, i l'infant va reviure. 23 Elies va prendre el nen i el baixà de la cambra de dalt. El retornà a la seva mare i li digué:
--Mira, el teu fill és viu!
24 La dona va dir a Elies:
--Ara veig que ets un home de Déu i que la paraula del Senyor que tu pronuncies es compleix fidelment.
Elies al Carmel
18
Va passar molt de temps i, al cap de tres anys, el Senyor va comunicar a Elies la seva paraula. Li digué:
--Vés, presenta't a Acab, que vull enviar la pluja a la terra.
Elies es posà en camí per presentar-se a Acab. Hi havia una gran fam a Samaria. Acab va cridar Obadiahu, el cap del palau reial. Obadiahu era molt fidel al Senyor. Així, quan Jezabel havia fet exterminar els profetes del Senyor, Obadiahu n'havia pres cent, els havia amagat en dues coves, cinquanta i cinquanta, i els havia proveït de pa i aigua. Acab, doncs, li va dir:
--Anem pel país i resseguim les fonts i els torrents. Qui sap si trobarem herba i podrem mantenir amb vida els cavalls i les mules sense haver de sacrificar cap dels animals!
Es van dividir el territori: Acab anà sol per un camí i Obadiahu, sol també, per un altre. Mentre Obadiahu feia la seva ruta, Elies li va sortir al pas. Obadiahu el va reconèixer, es prosternà amb el front a terra i li digué:
--¿Ets tu Elies, el meu senyor?
Ell li va respondre:
--Sóc jo mateix. Vés a dir al teu senyor que Elies és aquí.
Obadiahu replicà:
--Quin pecat he comès, que vulguis posar aquest servent teu a les mans d'Acab perquè em mati? 10 Tan cert com viu el Senyor, el teu Déu: no hi ha poble ni reialme on el meu senyor no hagi enviat gent a buscar-te. I quan li diuen: "Aquí no hi és", fa jurar a aquell poble o reialme que realment no t'han trobat. 11 I ara tu em dius: "Vés a dir al teu senyor que Elies és aquí". 12 Quan m'hauré separat de tu, l'esperit del Senyor se t'endurà qui sap a on: jo hauré transmès a Acab el teu missatge, però ell no et trobarà i llavors em matarà. I això que aquest servent teu és fidel al Senyor des de jove! 13 ¿Que no ha sentit a dir el meu senyor el que jo vaig fer quan Jezabel matava els profetes del Senyor? Vaig amagar-ne cent en dues coves, cinquanta i cinquanta, i els proveïa de pa i aigua. 14 I ara tu em dius: "Vés a dir al teu senyor que Elies és aquí." Em matarà!
15 Però Elies va insistir:
--Per la vida del Senyor de l'univers, a qui jo serveixo, et juro que avui mateix em presentaré davant d'Acab.
16 Obadiahu anà a trobar Acab i el va informar, i Acab anà a trobar Elies. 17 Tan bon punt Acab el va veure, li va cridar:
--¿Ets tu, el qui porta la desgràcia a Israel?
18 Ell li respongué:
--Jo no porto la desgràcia a Israel, sinó tu i la família del teu pare, que heu abandonat els manaments del Senyor per anar darrere els Baals. 19 Però ara aplega'm tot Israel a la muntanya del Carmel, i també els quatre-cents cinquanta profetes de Baal i els quatre-cents profetes dels bosquets sagrats, que Jezabel manté.
20 Acab va fer venir tots els israelites i va aplegar aquells profetes a la muntanya del Carmel. 21 Aleshores Elies s'acostà a tot el poble i va exclamar:
--Fins quan anireu saltant, ara amb una crossa, ara amb una altra? Si el Senyor és Déu, seguiu-lo! Si ho és Baal, seguiu-lo a ell!
El poble no responia res. 22 Llavors Elies els va dir:
--Jo sóc l'únic profeta del Senyor que ha quedat, mentre que els profetes de Baal són quatre-cents cinquanta. 23 Que ens donin dos vedells: que ells se'n triïn un, el tallin i el posin damunt la llenya, però sense encendre el foc. Jo prepararé l'altre vedell i també el posaré sobre la llenya, sense encendre foc. 24 Després, que ells invoquin el nom del seu déu i jo invocaré el nom del Senyor. El déu que respongui per mitjà del foc, és realment Déu.
Tot el poble va respondre:
--Hi estem d'acord!
25 Elies va dir als profetes de Baal:
--Trieu-vos un dels dos vedells i prepareu-lo primer vosaltres, que sou més. Invoqueu el nom del vostre déu, però no encengueu el foc.
26 Van agafar el vedell que els havien donat, el van preparar i anaren invocant el nom de Baal des del matí fins al migdia, dient: «Baal, respon-nos!» Però no se sentia cap veu ni cap resposta, per més que saltaven al voltant de l'altar que els havien construït. 27 Al migdia, Elies es burlava d'ells dient:
--Crideu més fort! Baal és déu, però potser està capficat o bé té feina, o qui sap si és de viatge! Potser dorm, però ja es despertarà!
28 Ells cridaven més fort encara i, segons el seu costum, es feien incisions amb punyals i llances fins que els rajava la sang. 29 Passat ja migdia, van entrar en deliri profètic fins a l'hora de l'ofrena. Però no se sentia cap veu ni cap resposta, ni els escoltava ningú.
30 Aleshores Elies va dir a tot el poble:
--Acosteu-vos a mi.
Tothom se li va acostar. Elies va refer l'altar del Senyor que estava enderrocat: 31 va agafar dotze pedres, segons el nombre de les tribus dels fills de Jacob, a qui Déu havia comunicat aquesta paraula: «El teu nom serà Israel.» 32 Amb aquelles pedres, doncs, va reconstruir l'altar dedicat al nom del Senyor i després, al seu voltant, va obrir un solc com per a sembrar-hi dues mesures de gra. 33 Va col·locar la llenya, preparà el vedell, el posà damunt la llenya 34 i digué:
--Ompliu quatre gerres d'aigua i tireu-la sobre la víctima de l'holocaust i sobre la llenya.
Ho van fer així. Després va manar:
--Torneu-hi!
Ells hi van tornar.
Digué encara:
--Feu-ho per tercera vegada!
I ho van fer per tercera vegada. 35 L'aigua regalimava per tot l'altar, i el solc n'anava ple. 36 Quan va ser l'hora de l'ofrena del capvespre, el profeta Elies s'acostà i pregà així:
--Senyor, Déu d'Abraham, d'Isaac i d'Israel: que se sàpiga avui que tu ets Déu a Israel, que jo sóc servent teu i que he fet tot això per ordre teva. 37 Respon-me, Senyor, respon-me, perquè aquest poble es convenci que tu, Senyor, ets Déu i que fas tornar els cors cap a tu.
38 Llavors va baixar un foc que venia del Senyor i va consumir la víctima de l'holocaust, la llenya, les pedres i la pols, i va assecar l'aigua del solc. 39 Tot el poble, en veure-ho, es prosternà amb el front a terra i clamava:
--El Senyor és Déu! El Senyor és Déu!
40 Elies els va ordenar:
--Agafeu els profetes de Baal! Que no se n'escapi ni un!
Ells els van agafar. Elies els va fer baixar al riu Quixon i allí els va degollar. 41 Després Elies digué a Acab:
--Vés a menjar i beure, que ja se sent la remor del temporal.
42 Acab anà a menjar i beure. Entretant, Elies va pujar al cim del Carmel, es va prosternar a terra amb la cara entre els genolls 43 i digué al seu servent:
--Puja i mira en direcció al mar.
Ell va pujar, va mirar i digué:
--No es veu res.
Elies va insistir:
--Torna-hi.
I així fins a set vegades. 44 A la setena, el servent va dir:
--Hi ha un núvol petit com el palmell de la mà que puja del mar.
Aleshores Elies digué:
--Vés i digues a Acab: "Enganxa els cavalls i baixa, que no t'atrapi el xàfec."
45 El cel s'anà enfosquint amb núvols que el vent portava, i caigué un gran xàfec. Acab va pujar al carruatge i se n'anà cap a Jizreel. 46 La mà del Senyor s'apoderà d'Elies, que es va lligar la roba a la cintura i corregué davant d'Acab fins a l'entrada de Jizreel.
Fugida d'Elies a la muntanya de l'Horeb
19
Acab va explicar a Jezabel tot el que Elies havia fet i com havia matat tots els profetes. Llavors Jezabel va enviar un missatger per dir a Elies:
--Que els déus em facin caure al damunt tota mena de mals si demà en aquesta mateixa hora no he fet amb la teva vida el que tu has fet amb la d'ells!
Elies tingué por i va fugir per salvar la vida. En arribar a Beerxeba, que és a Judà, va deixar-hi el seu criat i ell continuà desert endins tota una jornada. Finalment es va asseure sota una ginestera solitària i demanava la mort amb aquestes paraules:
--Ja n'hi ha prou, Senyor! Pren-me la vida, que no sóc pas millor que els meus pares.
Es va ajeure i s'adormí sota aquella ginestera. Però, mentre dormia, un àngel el va tocar i li digué:
--Aixeca't i menja.
Va mirar i va veure al seu capçal un pa cuit al caliu i un gerro d'aigua. Va menjar, va beure i s'ajagué de bell nou. L'àngel del Senyor va tornar, el va tocar i li digué:
--Aixeca't i menja, que el camí que has de fer és massa llarg per a tu.
Elies es va alçar, va menjar i beure, i després, amb la força d'aquell aliment, caminà quaranta dies i quaranta nits fins a la muntanya de Déu, l'Horeb.
En arribar-hi, va entrar a la cova per passar-hi la nit. El Senyor li va adreçar la paraula i li preguntà:
--Què hi fas, aquí, Elies?
10 Ell respongué:
--Estic encès de zel per tu, Senyor, Déu de l'univers: els d'Israel han abandonat la teva aliança, han derrocat els teus altars i han mort els teus profetes. Només he quedat jo, i encara em busquen per matar-me.
11 El Senyor li digué:
--Surt i estigues dret davant meu dalt la muntanya, que hi passaré jo, el Senyor.
Aleshores s'aixecà de davant el Senyor un vent huracanat i violent que esberlava les muntanyes i esmicolava les roques, però en aquell vent el Senyor no hi era. Després del vent va venir un terratrèmol, però el Senyor tampoc no era en el terratrèmol. 12 Després del terratrèmol va arribar foc, però el Senyor tampoc no era en aquell foc. Després del foc es va alçar el murmuri d'un ventijol suau. 13 En sentir-lo, Elies es tapà la cara amb el mantell, va sortir de la cova i es quedà dret a l'entrada. Llavors una veu li digué:
--Què hi fas, aquí, Elies?
14 Ell va respondre:
--Estic encès de zel per tu, Senyor, Déu de l'univers: els d'Israel han abandonat la teva aliança, han derrocat els teus altars i han mort els teus profetes. Només he quedat jo, i encara em busquen per matar-me.
15 El Senyor li va dir:
--Torna a posar-te en camí i vés cap al desert de Damasc. Quan hi arribis, ungeix Hazael per rei dels arameus. 16 Després ungeix Jehú, fill de Nimxí, per rei d'Israel. Ungeix també Eliseu, fill de Xafat, d'Abel-Meholà, com a profeta successor teu. 17 El qui s'escapi de l'espasa d'Hazael, el farà morir Jehú; i el qui s'escapi de l'espasa de Jehú, el farà morir Eliseu. 18 Però jo deixaré a Israel una resta de set mil homes: tots els genolls que no s'han doblegat davant de Baal i tots els llavis que no l'han besat.
Elies crida Eliseu a seguir-lo
19 Elies se'n va anar a trobar Eliseu, fill de Xafat. Eliseu havia de llaurar dotze jovades de terra i ara llaurava la darrera. Elies passà pel seu costat i li va tirar el seu mantell al damunt. 20 Eliseu deixà els bous, va córrer darrere d'Elies i li digué:
--Deixa'm anar a besar el pare i la mare, i després et seguiré.
Elies li va respondre:
--Vés! Torna-te'n! A què t'obligo jo?
21 Eliseu se'n tornà de darrere d'Elies, va agafar la parella de bous, els immolà i, amb el jou per llenya, en va bullir la carn. I convidà tothom a menjar-ne. Després va seguir Elies i es quedà al seu servei.
Els arameus assetgen Samaria
20
Benadad, rei dels arameus, va concentrar tot el seu exèrcit: comptava amb trenta-dos reis vassalls, i també amb carros de guerra i cavalls. Va pujar a Samaria, hi posà setge i l'atacà. I va enviar missatgers a la ciutat, a Acab, rei d'Israel, perquè li diguessin:
--Això diu Benadad: "La teva plata i el teu or són meus, i també ho són les teves dones i els millors dels teus fills."
El rei d'Israel respongué:
--Que sigui tal com dius, rei, senyor meu. Jo sóc teu amb tot el que tinc.
Els missatgers van tornar i digueren:
--Això diu Benadad: "Ja t'he fet dir que m'has de donar la teva plata, el teu or, les teves dones i els teus fills. I, a més, demà en aquesta hora enviaré els meus homes perquè escorcollin el teu palau i les cases dels teus súbdits, i s'enduran tot el que a tu et fa goig."
Llavors el rei d'Israel va convocar tots els ancians del país i els digué:
--Fixeu-vos quines males intencions que porta ara, aquest home. Quan m'ho va exigir, jo no li havia pas negat les meves dones, els meus fills, la meva plata i el meu or!
Tots els ancians i el poble sencer li van dir:
--No te l'escoltis! No ho consentis!
Llavors el rei va respondre als missatgers de Benadad:
--Digueu al rei, el meu senyor: "Faré tot allò que has exigit la primera vegada al teu servent, però això últim no puc consentir-ho."
Els missatgers anaren a portar la resposta a Benadad. 10 Benadad li va fer dir:
--Que els déus em facin caure al damunt tota mena de mals si queda prou pols a Samaria perquè cada un dels meus soldats en prengui un grapat!
11 El rei d'Israel respongué:
--Digueu-li: "Qui tot just s'ha cenyit l'espasa, que no es gloriï com si ja se la tragués."
12 Quan Benadad, que era al campament bevent amb els reis, va sentir aquesta resposta, ordenà als seus homes:
--A les armes!
I van formar en ordre de batalla per atacar la ciutat.
Derrota dels arameus
13 Llavors un profeta es va presentar a Acab, rei d'Israel, i li digué:
--Això et fa saber el Senyor: "¿Has vist tota aquesta gran multitud? Avui la faré caure a les teves mans, i sabràs que jo sóc el Senyor."
14 Acab va preguntar:
--De qui es valdrà per a fer-ho?
Li respongué:
--El Senyor et diu que es valdrà dels servidors dels caps de districte.
Acab va demanar:
--Qui ha d'entrar primer en combat?
Li respongué:
--Tu.
15 Acab va passar revista als servidors dels caps de districte: eren dos-cents trenta-dos. Després va revistar tot l'exèrcit d'Israel: eren set mil. 16 I van fer una sortida al migdia, mentre Benadad bevia i s'embriagava al campament amb els trenta-dos reis vassalls seus. 17 Primer van sortir els servidors dels caps de districte. Benadad va enviar gent per informar-se, i li van dir:
--Han sortit uns homes de Samaria.
18 Ell va dir:
--Si han sortit en so de pau, agafeu-los vius; i si han sortit en so de guerra, agafeu-los també vius.
19 Van sortir, doncs, de la ciutat els servidors dels caps de districte, i darrere d'ells el gros de l'exèrcit. 20 Cada un dels servidors va matar l'enemic que trobava al davant. Els arameus van fugir, i els d'Israel els perseguien. Benadad, rei dels arameus, s'escapà a cavall, amb els homes dels carros de guerra. 21 Va sortir el rei d'Israel, va atacar la cavalleria i els carros i derrotà els arameus. Va ser una gran desfeta.
22 Aquell profeta es presentà encara al rei d'Israel i li digué:
--Vinga, prepara't de valent, reflexiona i mira què cal fer, perquè l'any vinent el rei dels arameus emprendrà una altra campanya contra tu.
Nova guerra dels arameus contra Israel
23 Els consellers del rei dels arameus li van dir:
--El Déu dels israelites és un déu de muntanyes, i per això ells van ser més forts que nosaltres. Però ataquem-los a la plana; de segur que serem més forts que no pas ells. 24 Ara fes això: deposa tots els reis i substitueix-los per governadors. 25 Mobilitza un exèrcit tan nombrós com aquell que vas perdre, carro per carro i cavall per cavall, i ataquem a la plana. De segur que nosaltres serem més forts que no pas els israelites.
Benadad va fer cas d'aquest consell i va actuar tal com li deien. 26 L'any següent va mobilitzar els arameus i va pujar a Afec per atacar Israel. 27 També els israelites es van mobilitzar, van rebre vitualles i sortiren a lluitar contra els enemics. Els israelites acampats enfront d'ells semblaven dos ramadets de cabres, mentre que els arameus cobrien la terra.
28 Llavors aquell home de Déu anà a trobar el rei d'Israel i li digué:
--Això et fa saber el Senyor: "Ja que els arameus han dit que el Senyor és un déu de muntanyes i no de planes, jo faré caure a les teves mans tota aquesta gran multitud; així sabran que jo sóc el Senyor."
29 Durant set dies estigueren acampats els uns enfront dels altres, fins que el dia setè van entaular combat. Els israelites van causar en un sol dia cent mil baixes a la infanteria aramea. 30 Els supervivents van fugir a la ciutat d'Afec, però la muralla es va desplomar damunt els vint-i-set mil supervivents. Benadad, que també havia fugit i s'havia refugiat a la ciutat, s'amagava a la cambra més secreta. 31 Els seus consellers li van dir:
--Hem sentit a dir que els reis d'Israel són misericordiosos. Ens vestirem amb roba de sac, ens lligarem cordes al coll i anirem a trobar el rei d'Israel. Qui sap si et perdonarà la vida!
32 Així, doncs, es van vestir amb roba de sac, es van lligar cordes al coll, es van presentar al rei d'Israel i li digueren:
--El teu servent Benadad et diu: "T'ho suplico: perdona'm la vida!"
Acab va respondre:
--Viu encara? És el meu germà!
33 Aquells homes ho van considerar un bon senyal i el van agafar pel mot:
--Benadad és el teu germà!
Acab els digué:
--Aneu-lo a buscar.
Benadad es va presentar i Acab el va fer muntar en el seu propi carruatge. 34 Llavors Benadad li va dir:
--Les ciutats que el meu pare va prendre al teu, te les torno. A més podràs tenir establiments comercials a Damasc, com el meu pare en tenia a Samaria.
Acab va respondre:
--Doncs jo, amb aquestes condicions, et deixo en llibertat.
Acab va fer una aliança amb Benadad i el deixà anar.
Un profeta critica Acab
35 Un home, membre d'un grup de profetes, va dir a un dels seus companys per ordre del Senyor:
--Fereix-me!
L'altre es va negar a ferir-lo. 36 El primer li digué:
--Ja que no has obeït l'ordre del Senyor, així que te'n vagis d'aquí et matarà un lleó.
Ell se'n va anar; li sortí al pas un lleó i el va matar.
37 Després aquell profeta va trobar un altre home i li digué:
--Fereix-me!
L'home el va ferir i li va fer mal.
38 Llavors el profeta es va apostar vora el camí, esperant el rei. S'havia dissimulat amb cendra la marca de profeta que portava al front perquè el rei no el reconegués. 39 Quan aquest passava, ell el va cridar i li digué:
--Mentre aquest servent teu es dirigia al combat, un que en venia em va confiar un presoner, dient-me: "Vigila aquest home. Si se t'escapa, respondràs de la seva vida amb la teva, o bé pagaràs tres mil peces de plata." 40 Però mentre aquest servent teu anava ocupat d'ací d'allà, el presoner es va fer fonedís.
El rei d'Israel li va dir:
--Tu mateix t'has donat la sentència.
41 Immediatament, el profeta es va treure la cendra del front, i el rei d'Israel es va adonar que era un dels profetes. 42 El profeta li va dir:
--Això et fa saber el Senyor: "Ja que has deixat escapar l'home que jo havia destinat a l'extermini, la teva vida respondrà per la seva, i el teu poble pel seu."
43 El rei d'Israel, irritat i contrariat, se'n tornà al seu palau i va entrar a Samaria.
La vinya de Nabot
21
Després d'aquests fets, va passar el que segueix. Nabot de Jizreel tenia una vinya a Jizreel mateix, al costat del palau d'Acab, rei de Samaria. Acab va dir a Nabot:
--Cedeix-me la teva vinya. Com que és al costat del meu palau, em servirà d'hort. Te la canviaré per una de millor, o, si ho prefereixes, et pagaré en metàl·lic el seu preu.
Nabot li respongué:
--Que el Senyor em guardi de cedir-te l'heretat dels meus pares!
Quan Acab va sentir que Nabot de Jizreel li responia: «No et vull cedir l'heretat dels meus pares», se'n tornà a casa seva irritat i contrariat. Es va posar al damunt del llit, es girà de cara a la paret i no volia menjar. La seva dona, Jezabel, l'anà a veure i li digué:
--Com és que estàs tan contrariat que no vols menjar res?
Ell li va respondre:
--He parlat amb Nabot de Jizreel. Li he proposat que em cedís la seva vinya, al preu que fos, o que la hi canviaria per una altra si així ho preferia, però ell m'ha respost: "No et vull cedir la meva vinya."
Llavors la seva muller Jezabel li va dir:
--¿Així fas de rei d'Israel? Aixeca't, menja i posa't content! Jo m'encarrego de donar-te la vinya de Nabot de Jizreel.
Jezabel va fer escriure cartes en nom d'Acab, va segellar-les amb el segell del rei i les envià als ancians i als principals de la ciutat on vivia Nabot. Les cartes deien:
--Convoqueu un dejuni de desgreuge i feu seure Nabot al mig de l'assemblea. 10 Acareu-lo amb dos homes sense escrúpols que testifiquin contra ell i diguin: "Nabot ha blasfemat contra Déu i contra el rei." Després traieu-lo fora i apedregueu-lo fins que mori.
11 Els ancians i els principals de la ciutat on vivia Nabot van fer tal com Jezabel ordenava en la carta que els havia enviat. 12 Van convocar un dejuni de desgreuge i van fer seure Nabot al mig de l'assemblea. 13 Van venir, per acarar-se amb ell, dos homes sense escrúpols que, davant l'assemblea, van testificar així contra Nabot:
--Nabot ha blasfemat contra Déu i contra el rei.
Llavors el van treure fora i el van apedregar fins que morí. 14 Després van comunicar-ho a Jezabel:
--Nabot ha estat apedregat i és mort.
15 Quan Jezabel va saber que Nabot havia estat apedregat i era mort, digué a Acab:
--Aixeca't i vés a prendre possessió de la vinya que Nabot de Jizreel no et volia cedir a cap preu. Nabot ja no viu: ha mort.
16 Quan Acab va saber que era mort, es va aixecar, baixà a la vinya de Nabot de Jizreel i en va prendre possessió.
Intervenció d'Elies
17 Llavors el Senyor va comunicar la seva paraula a Elies, el tixbita. Li digué:
18 --Baixa a trobar Acab, rei d'Israel, que és a Samaria. Ara és a la vinya de Nabot, on ha baixat a prendre'n possessió. 19 Digues-li: "Això et diu el Senyor: ¿Has assassinat un home i ara t'apoderes dels seus béns?" I digues-li encara: "Això et fa saber el Senyor: Al mateix lloc on els gossos han llepat la sang de Nabot lleparan també la teva!"
20 Acab va dir a Elies:
--¿Així, doncs, m'has trobat, enemic meu?
Elies li va respondre:
--T'he vingut a trobar perquè t'has llançat a fer el mal que ofèn el Senyor. 21 Per això jo faré caure la desgràcia damunt teu: escombraré tota la teva descendència, exterminaré de la casa d'Acab tots els homes que viuen a Israel, tant els infants com els adults. 22 El teu llinatge acabarà com el de Jeroboam, fill de Nebat, i el de Baixà, fill d'Ahià, perquè m'has irritat i has fet pecar Israel.
23 El Senyor va parlar també contra Jezabel i digué:
--Els gossos devoraran Jezabel al peu de la muralla de Jizreel. 24 Els de la família d'Acab que morin a la ciutat seran devorats pels gossos; els qui morin al camp seran menjats pels ocellots.
25 Realment, no hi va haver mai ningú que, com Acab, es llancés a fer el mal que ofèn el Senyor. La seva dona, Jezabel, l'havia seduït. 26 El seu comportament va ser del tot abominable: donava culte als ídols repugnants, tal com feien els amorreus que el Senyor havia expulsat de davant dels israelites.
27 Així, doncs, en sentir aquelles paraules, Acab es va esquinçar els vestits, va vestir-se amb roba de sac, dejunava, dormia amb la roba de sac i caminava d'esma. 28 Llavors el Senyor va comunicar la seva paraula a Elies, el tixbita. Li va dir:
29 --¿Has vist com Acab s'ha humiliat a la meva presència? Ja que s'ha humiliat així, no faré venir aquella desgràcia en vida seva; la faré caure sobre el seu llinatge en temps del seu fill.
Guerra d'Acab i Josafat contra els arameus
22
Van passar tres anys sense que hi hagués guerra entre els arameus i els israelites. Però l'any tercer, Josafat, rei de Judà, baixà a veure Acab, rei d'Israel. El rei d'Israel havia dit als seus consellers:
--A tots consta que Ramot-Galaad ens pertany, però nosaltres no fem res per recuperar-la de mans del rei dels arameus.
I va dir a Josafat:
--Vols venir amb mi a conquerir Ramot-Galaad?
Josafat va respondre al rei d'Israel:
--Jo faré com tu, el meu exèrcit farà com el teu, i els meus cavalls, com els teus cavalls.
Amb tot, Josafat va suggerir al rei d'Israel:
--Abans, però, consulta el Senyor a veure què respon.
El rei d'Israel va aplegar els profetes, uns quatre-cents homes, i els preguntà:
--¿Convé que ataqui Ramot-Galaad, o ho haig de deixar córrer?
Ells van respondre:
--Puja-hi, que el Senyor la farà caure en mans del rei.
Llavors Josafat va demanar:
--¿No hi ha pas aquí cap més profeta del Senyor que poguéssim consultar?
El rei d'Israel va dir a Josafat:
--Encara hi ha un home per mitjà del qual podríem consultar el Senyor, però el tinc avorrit perquè mai no em profetitza res de bo, només desgràcies. És Micàiehu, fill d'Imlà.
Josafat va replicar:
--Majestat, no parlis així!
Llavors el rei d'Israel va cridar un funcionari de la cort i li digué:
--Corre, fes venir Micàiehu, fill d'Imlà.
10 Entretant, el rei d'Israel i Josafat, rei de Judà, seien, amb els vestits reials, cada un en un tron, a l'era que hi ha vora la porta de Samaria. Davant d'ells, tots aquells profetes entraven en deliri. 11 Sidquià, fill de Quenaanà, s'havia fet unes banyes de ferro i deia:
--Això diu el Senyor: "Així donaràs banyades als arameus fins que no en quedi cap."
12 Semblantment profetitzaven tots els altres profetes. Deien:
--Puja a Ramot-Galaad, que triomfaràs! El Senyor la farà caure en mans del rei!
13 El missatger que havia anat a cridar Micàiehu li digué:
--Els profetes prediuen, tots alhora, la victòria del rei. Que el teu oracle sigui com el d'ells: anuncia la victòria!
14 Micàiehu va respondre:
--Et juro per la vida del Senyor que diré allò que el Senyor em dirà.
15 Va arribar on era el rei, i aquest li preguntà:
--Micàiehu, ¿convé que ataquem Ramot-Galaad, o bé ho hem de deixar córrer?
Ell va respondre:
--Puja-hi, que triomfaràs! El Senyor la farà caure en mans del rei!
16 El rei va dir:
--Quantes vegades t'hauré de conjurar que no em diguis res més que la veritat en nom del Senyor?
17 Llavors Micàiehu va anunciar:
--Veig tot Israel
escampat per les muntanyes,
com ovelles sense pastor.
El Senyor ha dit: "No tenen amo."
Que cadascú torni en pau a casa seva!
18 El rei d'Israel va dir a Josafat:
--No t'ho deia? Mai no m'anuncia res de bo; només desgràcies.
19 Micàiehu va afegir:
--Doncs escolta encara la paraula del Senyor! He vist el Senyor assegut en el seu tron i tots els estols celestials que l'assistien, a dreta i esquerra. 20 El Senyor ha preguntat: "Qui seduirà Acab perquè pugi a Ramot-Galaad i caigui en la batalla?" L'un proposava una cosa; l'altre, una altra. 21 En aquestes, l'esperit de profecia s'ha avançat i, dret davant el Senyor, li ha dit: "Jo el seduiré." El Senyor li ha preguntat: "De quina manera?" 22 Ell ha respost: "Seré un esperit que faci mentir tots els seus profetes." El Senyor li ha dit: "El seduiràs. Te'n sortiràs. Vés i fes-ho així." 23 Ara, doncs, el Senyor ha posat un esperit de mentida a la boca de tots aquests profetes teus, perquè té decidida la teva perdició.
24 Llavors Sidquià, fill de Quenaanà, va donar una bufetada a Micàiehu tot dient-li:
--Com és que l'esperit del Senyor ha sortit de mi per parlar-te a tu?
25 Micàiehu li respongué:
--Ja t'ho trobaràs el dia que t'hauràs d'anar a amagar a la cambra més secreta.
26 El rei d'Israel va ordenar a un dels seus homes:
--Agafa Micàiehu, porta'l a Amon, el governador de la ciutat, i a Joaix, el fill del rei, 27 i digues-los: "Això ordena el rei: Tanqueu aquest home a la presó i tingueu-l'hi amb el pa i l'aigua racionats fins que jo tornaré victoriós."
28 Però Micàiehu replicà:
--Si tornes victoriós, senyal que el Senyor no parlava per la meva boca.
I afegí encara:
--Escolteu-ho, tots els pobles!
Mort d'Acab
29 El rei d'Israel i Josafat, rei de Judà, van pujar contra Ramot-Galaad. 30 El rei d'Israel va dir a Josafat:
--Jo aniré al combat vestit com un soldat qualsevol. Tu posa't els vestits reials.
El rei d'Israel, que anava d'incògnit, va entrar en combat. 31 El rei dels arameus havia donat aquesta ordre als oficials dels seus trenta-dos carros de guerra:
--No ataqueu petit ni gran, sinó tan sols el rei d'Israel.
32 Quan els oficials dels carros van veure Josafat, es van pensar que era el rei d'Israel i es desviaren cap a ell per atacar-lo. Aleshores Josafat es posà a cridar, 33 i els oficials dels carros, en adonar-se que no era el rei d'Israel, el van deixar estar. 34 Però algú va disparar l'arc i, per casualitat, va ferir el rei d'Israel entre les juntures de la cuirassa. Acab va dir al qui menava el seu carro de guerra:
--Gira i treu-me del camp de batalla, que estic ferit.
35 Però com que aquell dia la batalla va ser molt aferrissada, hagueren de deixar el rei dintre el carro enfront dels arameus, i al vespre va morir. La sang de la ferida s'havia escampat fins al fons del carro. 36 A la posta de sol va córrer un clam per tot l'exèrcit:
--Cadascú al seu poble! Cadascú al seu territori!
37 El rei, ja mort, va arribar a Samaria, i allí el van enterrar. 38 Van rentar el carro amb l'aigua de la bassa de Samaria. Els gossos llepaven la sang i les prostitutes es van banyar amb aquella aigua, tal com havia anunciat la paraula del Senyor.
39 La resta de la història d'Acab, tot el que va fer, el palau d'ivori que va construir i totes les ciutats que va fortificar, tot consta en la Crònica dels reis d'Israel. 40 Acab va morir i es va reunir amb els seus pares. El va succeir el seu fill Ahazià.
Josafat, rei de Judà
41 Josafat, fill d'Asà, començà a ser rei de Judà l'any quart del regnat d'Acab, rei d'Israel. 42 Josafat tenia trenta-cinc anys quan començà a regnar, i va ser rei vint-i-cinc anys a Jerusalem. La seva mare es deia Azubà i era filla de Xilhí. 43 Va comportar-se en tot com el seu pare Asà, sense desviar-se'n gens i fent tot allò que plau al Senyor. 44 Amb tot, els recintes sagrats no van ser suprimits. El poble continuava oferint-hi sacrificis i cremant-hi ofrenes. 45 Josafat va viure en pau amb el rei d'Israel.
46 La resta de la història de Josafat, les seves gestes i les seves guerres, tot consta en la Crònica dels reis de Judà. 47 Va expulsar del país els homes dedicats a la prostitució sagrada que encara havien quedat del temps del seu pare Asà.
48 A Edom no hi havia rei, sinó un virrei. 49 Josafat havia fet construir una flota de grans vaixells per a anar a Ofir a buscar or, però l'empresa fracassà, perquè les naus es van estavellar a Ession-Guèber. 50 Llavors Ahazià, fill d'Acab, va dir a Josafat:
--Els meus homes podrien anar amb els teus en els vaixells.
Però Josafat no ho va acceptar.
51 Josafat va morir i es va reunir amb els seus pares; fou enterrat amb ells a la ciutat de David, el seu avantpassat. El va succeir el seu fill Joram.
Ahazià, rei d'Israel
52 Ahazià, fill d'Acab, començà a ser rei d'Israel, a Samaria, l'any disset del regnat de Josafat, rei de Judà. Va regnar dos anys a Israel. 53 Va fer allò que ofèn el Senyor, es va comportar com el seu pare i la seva mare, i com Jeroboam, fill de Nebat, que havia fet pecar els d'Israel. 54 Ahazià donava culte a Baal i l'adorava, i irritava el Senyor, Déu d'Israel, igual com havia fet el seu pare.

Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya, Editorial Claret i Societats Bíbliques Unides





Darrera actualització del programa: 10/10/2016
visitor stats