Societat Bíblica de Catalunya

Antic Testament
Pentateuc
Gènesi
Èxode
Levític
Nombres
Deuteronomi
Llibres profètics
Josuè
Jutges
1r Samuel
2n Samuel
1r Reis
2n Reis
Isaïes
Jeremies
Ezequiel
Osees
Joel
Amós
Abdies
Jonàs
Miquees
Nahum
Habacuc
Sofonies
Ageu
Zecaries
Malaquies
Escrits
Salms
Job
Proverbis
Rut
Càntic
Cohèlet
Lamentacions
Ester
Daniel
Esdres
Nehemies
1r Cròniques
2n Cròniques
Llibres deuterocanònics
Ester grec
Judit
Tobit
1r Macabeus
2n Macabeus
Saviesa
Siràcida
Baruc
Carta Jeremies
Daniel grec
Nou Testament
Mateu
Marc
Lluc
Joan
Fets Apòstols
Romans
1a Corintis
2a Corintis
Gàlates
Efesis
Filipencs
Colossencs
1a Tesalonic.
2a Tesalonic.
1a Timoteu
2a Timoteu
Titus
Filèmon
Hebreus
Jaume
1a Pere
2a Pere
1a Joan
2a Joan
3a Joan
Judes
Apocalipsi


BIBLIJA.net   - La Bíblia a Internet
Buscar Referència     Buscar Paraula
Passatge:   

Menú compacte
 BCI Escollir entre totes les versions   Sobre les versions Ajuda
Idioma

2n Cròniques 1,1-36,23

2n Cròniques :Introducció 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36

Segon llibre de les
Cròniques
Regnat de Salomó (1-9)
Aparició del Senyor a Gabaon
1
Salomó, fill de David, es va consolidar en el seu reialme. El Senyor, el seu Déu, que era amb ell, el va engrandir fora mida. Salomó va parlar amb els israelites, amb els caps responsables de mil i de cent homes, amb els jutges, i amb els principals de tot Israel, és a dir, els caps de llinatge, i es va dirigir amb tota l'assemblea al turó sagrat de Gabaon, on hi havia la tenda del trobament de Déu que Moisès, servent del Senyor, havia fet al desert. L'arca de Déu, en canvi, David l'havia traslladada des de Quiriat-Jearim al lloc que li havia preparat, a Jerusalem, on li havia plantat una tenda. L'altar de bronze que havia fet Bessalel, fill d'Urí, descendent d'Hur, també era a Gabaon davant el tabernacle del Senyor. Salomó i tota l'assemblea hi anaren per consultar el Senyor.
Salomó va pujar a l'altar de bronze, que era davant el Senyor, vora la tenda del trobament, i va oferir mil holocaustos en aquell altar.
Aquella nit, Déu es va aparèixer a Salomó i li va dir:
--Digues-me què vols que et doni.
Salomó respongué a Déu:
--Tu vas demostrar un gran amor al meu pare David, i a mi m'has fet regnar en lloc d'ell. Ara, Senyor-Déu, que es mantingui la promesa que vas fer al meu pare David, ja que m'has fet rei d'un poble tan nombrós com els grans de pols de la terra. 10 Dóna'm saviesa i seny perquè pugui anar al davant d'aquest poble. Altrament, qui seria capaç de governar aquest teu poble, que és tan gran?
11 Déu digué a Salomó:
--Ja que aquest és el teu desig i no em demanes riqueses, tresors, glòria, la mort dels teus enemics i una llarga vida, sinó que demanes per a tu tan sols saviesa i seny per a governar el meu poble, del qual jo t'he fet rei, 12 jo t'ho concedeixo. Però, a més, et donaré també riqueses, tresors i glòria, com no n'havien tingut els reis que t'han precedit ni en tindran els teus successors.
13 Després Salomó, des de la tenda del trobament en el turó sagrat de Gabaon, va tornar a Jerusalem, i regnà a Israel.
Riquesa de Salomó
14 Salomó tenia mil quatre-cents carros de guerra, amb unes dotacions que pujaven a dotze mil homes. Els va acantonar a les ciutats on hi havia els carros de guerra i també prop d'ell, a Jerusalem.
15 El rei va fer que a Jerusalem la plata i l'or fossin tan abundants com les pedres i que hi hagués tanta fusta de cedre com sicòmors a la Xefelà. 16 Els cavalls de Salomó provenien d'Egipte i de Quevé. Els marxants del rei els compraven a Quevé. 17 Un carro provinent d'Egipte costava sis-centes peces de plata, i un cavall, cent cinquanta. Els marxants del rei també en compraven per revendre'ls als reis dels hitites i dels arameus.
Tractes de Salomó amb el rei Hiram
18 Salomó decidí d'edificar un temple dedicat al nom del Senyor i un palau reial per a residir-hi.
2
Reclutà setanta mil traginers i vuitanta mil picapedrers per a treballar a la muntanya, a les ordres de tres mil sis-cents capatassos.
Després trameté a Hiram, rei de Tir, aquest missatge: «Tu vas enviar fusta de cedre al meu pare David perquè edifiqués el palau on residia. Fes amb mi tal com vas fer amb ell. Ara jo vull construir un temple dedicat al nom del Senyor, el meu Déu, vull consagrar-lo a ell, cremar-hi encens aromàtic, tenir-hi sempre els pans d'ofrena, i oferir els holocaustos del matí i del capvespre, els dels dissabtes, els de les festes del primer dia de mes i els de les festes solemnes del Senyor, Déu nostre. Així es farà perpètuament a Israel. El temple que vull edificar ha de ser gran, perquè el nostre Déu és el més gran de tots els déus. Però, qui es veurà amb cor d'edificar-li un temple, si ni el cel ni el cel del cel no poden contenir la seva immensitat? I qui sóc jo per a edificar-li un temple, ni que fos tan sols per a cremar encens en honor seu? Envia'm, doncs, un home expert en l'art de treballar l'or, la plata, el bronze, el ferro, i en l'art de tenyir teixits de color de porpra vermella, de carmesí i de porpra violeta, i que sàpiga gravar i esculpir baixos relleus. Treballarà amb els artesans que va preparar el meu pare David i que jo tinc a Judà i a Jerusalem. Envia'm també fusta de cedre, de savina i fusta olorosa del Líban, perquè jo sé que els teus operaris saben tallar els troncs del Líban. Els meus operaris aniran amb els teus per tal de proveir-me de fusta en gran quantitat, perquè el temple que vull construir ha de ser gran i meravellós. Als qui tallin els arbres els donaré vint mil càrregues de blat mòlt, vint mil d'ordi també mòlt, vint mil mesures de vi i vint mil d'oli.»
10 Hiram, rei de Tir, respongué a Salomó en una carta que li va enviar: «El Senyor t'ha fet rei del seu poble, perquè se l'estima.» 11 I afegia: «Beneït sigui el Senyor, Déu d'Israel, que ha fet el cel i la terra: ell ha concedit al rei David un fill savi, dotat de seny i d'enteniment, que li construirà un temple i per a si mateix edificarà un palau! 12 T'envio, doncs, Hiram, el primer dels meus fonedors, un home expert i intel·ligent. 13 És fill d'una dona descendent de Dan, i el seu pare és un home de Tir. Sap treballar l'or, la plata, el bronze, el ferro, la pedra, la fusta, la porpra vermella i violeta, i també el lli i el carmesí; coneix igualment l'art de gravar tota mena de figures, i durà a bon terme qualsevol treball que li sigui confiat, amb la col·laboració dels teus experts i dels que tenia el teu pare, el meu senyor David. 14 Ara, doncs, senyor meu, envia als teus servents el blat, l'ordi, l'oli i el vi que has promès. 15 Nosaltres ens ocuparem de tallar tots els arbres del Líban que necessitis i te'ls enviarem per mar en rais a Jafa; tu t'encarregaràs de transportar-los a Jerusalem.»
16 Salomó va fer el cens de tots els estrangers que residien al país d'Israel; aquest cens va ser posterior al que ja havia fet David, el seu pare. El resultat va ser de cent cinquanta-tres mil sis-cents. 17 Setanta mil els va destinar a traginers, vuitanta mil a picapedrers a la muntanya, i tres mil sis-cents els nomenà capatassos per a fer treballar la gent.
Construcció del temple
3
Salomó va emprendre la construcció del temple del Senyor a Jerusalem, a la muntanya de Morià, on el Senyor s'havia aparegut a David, el seu pare; era el lloc que aquest havia preparat a l'era d'Ornan, el jebuseu. Va emprendre la construcció el mes segon de l'any quart del seu regnat.
La planta que Salomó va donar al temple de Déu feia, en mides antigues, seixanta colzades de llarg i vint d'ample. El vestíbul del davant de la nau tenia vint colzades de llarg en el sentit de l'amplada del santuari, deu de fons en el sentit de la seva llargada i cent vint d'alçada. Va recobrir d'or pur el seu interior.
Va revestir de fusta de savina la nau central, la va recobrir amb or molt fi i va esculpir-hi palmeres i garlandes. Va decorar el santuari amb pedres precioses i or autèntic de Parvaim. També va recobrir d'or la nau, les bigues, les llindes, les parets i les portes, i a les parets va esculpir-hi figures de querubins.
Després va construir la cambra del lloc santíssim. Feia vint colzades de llarg en el sentit de l'amplada del santuari i vint de fons. La va recobrir amb or molt fi; el total del pes de l'or era de vint tones. Els claus d'or pesaven mig quilo. També va recobrir d'or les cambres altes.
10 Per a la cambra del lloc santíssim va fer esculpir dos querubins i els va recobrir d'or. 11 De banda a banda, les ales dels querubins feien vint colzades de llargada. 12 Cada una de les ales feia cinc colzades. Un querubí tocava amb una de les seves ales la paret i amb l'altra tocava l'ala de l'altre querubí. Igualment, l'altre querubí tocava amb una de les seves ales l'altra paret, i amb l'altra ala, l'ala de l'altre querubí. 13 Les ales de tots dos querubins, desplegades, feien un total de vint colzades de llargada. Estaven drets, de cara a la nau central.
14 Va fer també la cortina, teixida de porpra violeta i vermella, carmesí i lli, i decorada amb querubins.
15 Davant l'edifici va fer-hi dues columnes de trenta-cinc colzades d'alçada, coronades amb un capitell de cinc colzades. 16 Va fer unes garlandes i les va posar als capitells de les columnes; també va fer cent magranes i les va posar a les garlandes. 17 Va col·locar les columnes davant l'edifici del temple, l'una a la dreta i l'altra a l'esquerra. Va anomenar la columna de la dreta Jaquín, i la de l'esquerra, Bóaz.
Objectes destinats al temple
4
Va fer encara un altar de bronze de vint colzades de llarg, vint d'ample i deu d'alt. Després va fer l'anomenat «Mar» de bronze, un dipòsit rodó de bronze fos. Feia deu colzades de diàmetre, trenta de perímetre i cinc de profunditat. Tot al voltant hi havia a sota dos rengles amb figures de vedells, que decoraven el «Mar», deu per cada colzada. Havia estat fos tot junt. El «Mar» reposava sobre dotze vedells: tres miraven a tramuntana, tres a ponent, tres a migdia i tres a llevant. Els vedells el sostenien amb les gropes girades cap al centre. El «Mar» tenia un gruix de quatre dits, i la seva vora era com els llavis d'un calze de flor de lotus. La seva cabuda era de seixanta-tres mil litres.
Va fer també deu piques i en posà cinc a la dreta i cinc a l'esquerra per a les ablucions. Hi rentaven els utensilis per als holocaustos, mentre que el «Mar» era per a les ablucions dels sacerdots.
Va fer deu lampadaris d'or, segons la forma prescrita, i els col·locà a l'edifici del temple, cinc a la dreta i cinc a l'esquerra. També va fer deu taules i les col·locà a l'edifici del temple, cinc a la dreta i cinc a l'esquerra. Va fer encara cent calderetes d'or per a les aspersions.
Va construir l'atri dels sacerdots i l'atri principal, amb les seves portes, que revestí de bronze. 10 Va col·locar el «Mar» a la dreta, cap al sud-est.
11 Hiram va fer també olles, pales i calderetes d'aspersió i va enllestir tota l'obra que Salomó li havia encarregat per al temple de Déu: 12 les dues columnes; les dues boles dels capitells que coronaven les columnes, amb les xarxes per a cobrir les boles dels capitells que coronaven les columnes; 13 les quatre-centes magranes, col·locades en dos rengles per a cada xarxa, per a cobrir també les boles dels capitells de dalt les columnes; 14 va fer també les peanyes i les piques que van damunt les peanyes; 15 el «Mar» amb els dotze vedells que el sostenien; 16 les olles, les pales i les forquetes. Tots aquests utensilis que Hiram, el primer dels fonedors, havia fabricat per al rei Salomó, destinats al temple del Senyor, eren de bronze brunyit. 17 El rei els va fer fondre a la plana del Jordà en motlles d'argila, entre Sucot i Seredà.
18 Salomó va fer tots aquests utensilis en tanta quantitat, que el pes del bronze no es pogué calcular. 19 També va fer tots els objectes destinats al santuari de Déu: l'altar d'or; les taules on es dipositaven els pans d'ofrena, també d'or; 20 els lampadaris amb els seus gresols d'or pur, que, tal com era prescrit, havien d'estar encesos davant la cambra interior; 21 amb les flors, els gresols i les esmocadores d'or, d'or de bona llei; 22 els ganivets, les calderetes d'aspersió, les cassoletes i els encensers, tot d'or fi; l'entrada que dóna a la cambra interior, al lloc santíssim, amb les seves portes, i les portes que donen a la nau del santuari, tot era d'or.
5
Quan va quedar enllestida tota l'obra que Salomó havia encarregat per al temple del Senyor, va fer portar les ofrenes sagrades que havia deixat el seu pare David, plata, or i tots els objectes, i ho diposità tot al tresor del temple de Déu.
Trasllat de l'arca al temple
Llavors Salomó va convocar a Jerusalem els ancians d'Israel i tots els caps de les tribus, els principals dels llinatges d'Israel, per traslladar l'arca de l'aliança del Senyor des de la ciutat de David, que és Sió. Tots els homes d'Israel es reuniren amb el rei Salomó per a la festa del mes setè. Quan tots els ancians d'Israel hagueren arribat, els levites van prendre l'arca. Amb l'arca del Senyor pujaren la tenda del trobament i tots els objectes sagrats que contenia. Tot ho portaven els sacerdots levites.
El rei Salomó, amb tota la comunitat d'Israel reunida davant l'arca, va sacrificar moltons i vedells en tanta quantitat que no es podia comptar ni calcular. Els sacerdots van portar l'arca de l'aliança del Senyor al seu lloc, a la cambra interior del santuari, al lloc santíssim, sota les ales dels querubins. Els querubins, en efecte, desplegaven les ales cap a l'indret de l'arca i cobrien l'arca i les seves barres. Les barres eren tan llargues que els extrems, des de l'arca, es veien davant la cambra sagrada, però no eren visibles des de l'exterior; encara són allí el dia d'avui. 10 Dintre l'arca només hi havia les dues taules de pedra que Moisès hi havia dipositat a l'Horeb, quan el Senyor va pactar amb els israelites, després que sortissin d'Egipte.
11 Llavors els sacerdots van sortir del lloc sant; tots els qui s'hi trobaven s'havien purificat ritualment sense seguir l'ordre dels torns litúrgics. 12 Tots els levites cantors, Assaf, Eman i Jedutun, amb els seus fills i parents, vestits de lli, amb címbals, arpes i lires, eren allà, drets al costat oriental de l'altar, amb cent vint sacerdots que tocaven les trompetes. 13 Tocaven les trompetes i cantaven tan a l'uníson que se sentia una sola veu quan lloaven i enaltien el Senyor. Alçaven la veu al so de les trompetes, dels címbals i dels altres instruments musicals, lloant el Senyor i dient: «Que n'és, de bo! Perdura eternament el seu amor.» Llavors l'edifici es va omplir d'un núvol; era l'edifici del temple del Senyor. 14 Els sacerdots no hi podien oficiar. El núvol ho impedia, ja que la presència gloriosa del Senyor havia omplert el temple de Déu.
6
Llavors Salomó va dir:
--Tu, Senyor, has dit que vols habitar en la foscor. Per això t'he construït una mansió esplèndida, un lloc on habitis per sempre.
Exhortació de Salomó al poble
Després el rei es va girar i va beneir tota l'assemblea d'Israel, que era allà dreta. Salomó digué:
--Beneït sigui el Senyor, Déu d'Israel! Ell va parlar al meu pare David i ara ha complert allò que li havia dit: "Des del dia que vaig fer sortir del país d'Egipte el meu poble, no he escollit cap ciutat, d'entre totes les tribus d'Israel, per a construir-hi un temple que portés el meu nom; i no vaig escollir ningú perquè fos sobirà del meu poble Israel. Només vaig escollir Jerusalem perquè portés el meu nom, i David perquè regís Israel, el meu poble." David, doncs, el meu pare, portava al cor el desig d'edificar un temple dedicat al nom del Senyor, Déu d'Israel. Però el Senyor li va dir: "La intenció que portes al cor de dedicar un temple al meu nom és bona; però no seràs tu qui edificarà aquest temple, sinó el teu fill, sortit de les teves entranyes; serà ell qui edificarà el temple dedicat al meu nom." 10 El Senyor, doncs, ha complert la seva promesa: jo he succeït el meu pare David, he ocupat el tron d'Israel, tal com el Senyor havia dit, i he construït aquest temple dedicat al nom del Senyor, Déu d'Israel; 11 i en aquest temple he posat l'arca que guarda el document de l'aliança que el Senyor va concloure amb els israelites.
Pregària de Salomó
12 Salomó, dret de cara a l'altar del Senyor, davant tota l'assemblea d'Israel, va alçar les mans. 13 Era dalt d'una estrada de bronze que feia cinc colzades de llarg, cinc d'ample i tres d'alt; l'havia feta construir i l'havia col·locada al mig de l'atri. Allà s'agenollà davant tota l'assemblea d'Israel i, amb les mans esteses cap al cel, 14 va pregar així:
--Senyor, Déu d'Israel, no hi ha cap Déu com tu, ni al cel ni a la terra. Tu guardes l'aliança i la fidelitat envers els teus servents que es comporten amb tu amb cor sincer. 15 Tu has complert les promeses fetes al meu pare David, el teu servent: allò que li vas prometre de paraula, ho has dut a terme el dia d'avui. 16 Ara, doncs, Senyor, Déu d'Israel, guarda a favor del teu servent, el meu pare David, la promesa que li vas fer quan li deies: "Mai no deixarà d'haver-hi un descendent teu que ocupi el tron d'Israel, mentre els teus descendents vetllin sobre la seva conducta i es comportin davant meu segons la meva Llei, tal com tu has fet." 17 Així, doncs, Senyor, Déu d'Israel, que es realitzi la promesa que vas fer al teu servent David!
18 »Però, ¿és que Déu podria veritablement residir amb els homes a la terra? Si ni el cel ni el cel del cel no poden contenir la teva immensitat, molt menys aquest temple que jo t'he construït. 19 Però tu, Senyor, Déu meu, presta atenció a la pregària i a la súplica d'aquest servent teu. Escolta el clam i la pregària que aquest servent teu t'adreça. 20 Tingues oberts els ulls nit i dia sobre aquest temple, sobre el lloc que, tal com tu has dit, portarà el teu nom, i escolta la pregària que el teu servent adreça vers aquest lloc. 21 Escolta la pregària del teu servent i d'Israel, el teu poble, quan preguin de cara a aquest lloc. Escolta des del lloc on habites, des del cel: escolta i perdona!
22 »Si un home és acusat d'haver-ne perjudicat un altre i aquest li exigeix que ell pronunciï una imprecació contra si mateix, si la pronuncia davant el teu altar en aquest temple, 23 tu escolta des del cel i actua fent de jutge entre els teus servents. Castiga el culpable fent caure sobre ell el mal que ha obrat, i absol l'innocent tractant-lo d'acord amb la seva innocència.
24 »Si els enemics derroten Israel, el teu poble, perquè ha pecat contra tu, però el teu poble es converteix i es confessa culpable, et prega i suplica al teu davant en aquest temple, 25 tu escolta'l des del cel, perdona-li el pecat i fes-lo tornar a la terra que vas donar a ell i als seus pares.
26 »Quan el cel es tanqui i no plogui perquè el poble ha pecat contra tu, si prega en aquest lloc i es confessa culpable, si es penedeix dels seus pecats perquè tu l'has afligit, 27 tu escolta'l des del cel i perdona els pecats dels teus servents, el teu poble d'Israel, ensenya'ls el bon camí que han de seguir i concedeix la pluja a la teva terra, que vas donar en heretat al teu poble.
28 »Si hi hagués fam o pesta al país, si bufessin vents xardorosos, si una malura s'apoderés de les espigues, si vingués la plaga de llagosta o de saltamartí, si l'enemic assetgés les ciutats dels país, si arribés qualsevol calamitat o malaltia, 29 llavors, tota pregària o súplica que qualsevol home o tot el teu poble d'Israel facin estenent les mans vers aquest temple, penedits en la desgràcia i l'aflicció, 30 tu escolta-la des del cel, on tens el tron, perdona i dóna a cadascú el que mereixin les seves obres: tu coneixes els cors, ets l'únic que coneixes el cor dels homes. 31 Així et respectaran i seguiran els teus camins mentre visquin a la terra que vas donar als nostres pares.
32 »Fins i tot l'estranger que no forma part del teu poble d'Israel i ve d'un país llunyà atret per la teva anomenada, per la teva mà forta i el teu braç poderós, si ve a pregar en aquest temple, 33 tu escolta'l des del cel, des del lloc on tens el tron, i concedeix-li tot allò que ell t'hagi demanat. Així tots els pobles de la terra coneixeran el teu nom, et veneraran com et venera el teu poble d'Israel i sabran que aquest temple que jo he construït porta el teu nom.
34 »Quan el teu poble surti a combatre contra l'enemic, cap on tu li hauràs indicat, si et prega de cara a aquesta ciutat que has escollit i al temple que he dedicat al teu nom, 35 tu escolta des del cel la seva pregària i la seva súplica, i fes-los justícia.
36 »Si alguns pequen contra tu, perquè no hi ha home que no pequi, i tu, indignat contra ells, permets que els enemics els vencin, i els vencedors se'ls emporten captius en un país de lluny o de prop, 37 si en el país on són captius es penedeixen, es converteixen i et supliquen reconeixent que han pecat, que són dolents i culpables; 38 si es converteixen, doncs, a tu amb tot el cor i amb tota l'ànima en aquell país on els hauran portat, i preguen de cara al seu país, a la terra que vas donar als seus pares, i de cara a la ciutat que tu has escollit i al temple que jo he dedicat al teu nom, 39 llavors tu, des del cel, des del lloc on tens el tron, escolta la seva pregària i la seva súplica, i fes-los justícia. Perdona el teu poble, que havia pecat contra tu.
40 »Ara, Déu meu, et prego que tinguis els ulls oberts i les orelles atentes a les pregàries que es facin en aquest lloc.
41 »I ara, Senyor-Déu,
vés a ocupar el lloc
on has de residir,
tu i l'arca del teu poder;
que els teus sacerdots
es vesteixin de festa
i els teus fidels
gaudeixin de felicitat.
42 No rebutgis, Senyor-Déu,
el rei que has consagrat.
Recorda't dels favors promesos
a David, el teu servent.
Festes de la dedicació del temple
7
Quan Salomó va acabar la seva pregària, baixà foc del cel i consumí l'holocaust i els sacrificis. La presència gloriosa del Senyor omplia l'edifici, i els sacerdots no hi podien entrar, perquè l'havia omplert la presència gloriosa del Senyor. Quan els israelites veieren que el foc baixava i que la presència gloriosa del Senyor era damunt l'edifici del temple, s'agenollaren i es van prosternar tots sobre el paviment amb el front a terra enaltint així el Senyor: «Que n'és, de bo! Perdura eternament el seu amor.» Després el rei i tot el poble van oferir sacrificis davant el Senyor. Les víctimes que el rei Salomó va oferir al Senyor foren vint-i-dos mil vedells i cent vint mil caps de bestiar entre anyells i cabrits. El rei i tot el poble van dedicar així el temple de Déu. Els sacerdots atenien a les seves funcions, i els levites, amb els instruments per a cantar al Senyor que el rei David havia fet construir, enaltien el Senyor: «Perdura eternament el seu amor», tal com David els feia salmejar. Davant d'ells, els sacerdots tocaven les trompetes i tot el poble d'Israel estava dret.
Salomó també va consagrar l'interior de l'atri que hi ha davant l'edifici del santuari del Senyor. Allí va oferir els holocaustos, les ofrenes i el greix de les víctimes de comunió, perquè a l'altar de bronze que ell havia fet construir no hi cabien els holocaustos, les ofrenes i el greix. En aquella ocasió, Salomó va celebrar la festa dels Tabernacles durant set dies, amb tot el poble d'Israel, una gran assemblea, vinguda des de Lebó-Hamat fins al torrent d'Egipte. El dia vuitè van celebrar l'aplec sagrat de cloenda, ja que durant set dies havien celebrat la dedicació de l'altar, i durant set dies més la festa dels Tabernacles. 10 El dia vint-i-tres del mes setè, Salomó va acomiadar el poble. Ells se'n tornaren a casa seva, contents i amb el cor ple de goig per tot el bé que el Senyor havia fet a David, a Salomó i a Israel, el seu poble.
Segona aparició del Senyor a Salomó
11 Quan Salomó acabà de construir el temple del Senyor i el palau reial, quan havia dut a bon terme tot el que s'havia proposat de fer en aquests dos edificis, 12 el Senyor se li va aparèixer de nit i li digué:
--He escoltat la teva pregària i m'he escollit aquest lloc com a temple perquè m'hi ofereixin sacrificis. 13 Quan jo tanqui el cel i no hi hagi pluja, quan jo mani a la llagosta de devorar la vegetació del país o enviï la pesta contra el meu poble, 14 si llavors el poble que porta el meu nom s'humilia, prega, busca la meva presència i abandona la seva mala conducta, jo l'escoltaré des del cel, perdonaré els seus pecats i restabliré el seu país. 15 En endavant, tindré els ulls oberts i les orelles atentes a les pregàries que es facin en aquest lloc; 16 he escollit i santificat aquest temple perquè porti per sempre el meu nom. Hi tindré sempre posats els ulls i el cor. 17 Si tu et comportes davant meu tal com es va comportar el teu pare David, compleixes tot el que et tinc manat i observes els meus decrets i els meus preceptes, 18 jo consolidaré el teu tron reial, tal com vaig prometre al teu pare David en dir-li que mai no deixaria d'haver-hi un descendent seu que regnés a Israel. 19 Però si vosaltres apostateu i abandoneu els decrets i els manaments que us he anat donant, si aneu a retre culte a altres déus i els adoreu, 20 jo us arrencaré de la meva terra, la que us havia donat, trauré del meu davant aquest temple que jo havia consagrat al meu nom, i el convertiré en motiu de burles i escarnis entre tots els pobles. 21 Aquesta casa tan excelsa als ulls dels qui hi passaven a la vora, quedarà desolada, i llavors preguntaran: "¿Com és que el Senyor ha fet això amb aquest país i amb aquest temple?" 22 I els respondran: "És que van abandonar el Senyor, el Déu dels seus pares, que els havia fet sortir d'Egipte, i van anar darrere altres déus, els van adorar i els donaren culte. Per això el Senyor ha fet venir damunt d'ells tot aquest desastre."
Relacions amb Hiram
8
Al cap de vint anys, Salomó havia construït el temple del Senyor i el palau reial. Va fortificar els pobles que Hiram li havia donat i va instal·lar-hi els israelites. Després va atacar Hamat-Sobà i se'n va apoderar. Fortificà Tadmor, al desert, i totes les ciutats de proveïment construïdes en el terme d'Hamat. Reconstruí també Bethoron de Dalt i Bethoron de Baix, i les va convertir en places fortes, amb muralles, portes i forrellats. Fortificà igualment Baalat i totes les ciutats de proveïment que li pertanyien, i, a més, les ciutats on estaven acantonats els carros de guerra i les seves dotacions. Salomó va construir tot allò que s'havia proposat, a Jerusalem, al Líban i en tots els seus dominis.
Administració, culte i comerç
En el país havia quedat tota una població no-israelita: hitites, amorreus, perizites, hivites i jebuseus. Els seus descendents havien continuat allí, perquè els israelites no els havien exterminat. Salomó els va sotmetre a la prestació personal forçosa, i així continuen encara avui. Però Salomó no va destinar cap israelita a prestacions forçoses. Els israelites eren només soldats, guàrdies i comandants dels carros de guerra i de les seves dotacions. 10 Els encarregats de les obres públiques de Salomó eren dos-cents cinquanta, que dirigien els qui treballaven.
11 Salomó va traslladar la seva muller, filla del faraó, de la ciutat de David al palau que li havia construït. Es va dir: «Aquesta dona no pot habitar al palau de David, rei d'Israel, ja que tots els llocs on ha entrat l'arca del Senyor són sagrats.»
12 Des d'aleshores, Salomó oferia holocaustos a l'altar que havia dedicat al Senyor davant el vestíbul. 13 Els oferia complint el ritu diari dels holocaustos i les prescripcions de Moisès referents als dissabtes, les festes del primer dia de mes i les tres solemnitats anuals: la dels Àzims, la de les Setmanes i la dels Tabernacles.
14 Seguint les normes del seu pare David, també va assignar als grups sacerdotals els torns de servei; als levites, les seves funcions de cantar lloances i de prestar servei al costat dels sacerdots, segons els ritus propis de cada dia; i als porters, els torns de servei a cada porta. Així, en efecte, ho havia ordenat David, home de Déu. 15 No es desviaven en res de les prescripcions que el rei Salomó havia ordenat als sacerdots i als levites, ni tampoc del referent a la custòdia dels tresors. 16 Tota l'obra de Salomó havia arribat a bon terme, primerament el dia que es posaren els fonaments del temple del Senyor, després quan el temple va ser del tot acabat.
17 Llavors Salomó va anar a Ession-Guèber i a Elat, a la costa del mar, en el país d'Edom. 18 Hiram, per mitjà dels seus homes, li envià vaixells i gent que coneixia bé la mar. Amb els homes de Salomó van arribar a Ofir, se'n van endur quinze tones d'or i les portaren al rei Salomó.
Visita de la reina de Saba
9
La reina de Saba sentí parlar de la fama de Salomó i anà a Jerusalem per posar-lo a prova amb enigmes. Venia amb un gran seguici i amb camells carregats d'espècies aromàtiques, d'una gran quantitat d'or i de pedres precioses. Es va presentar a Salomó i, conversant amb ell, li va fer totes les preguntes que li venien al pensament. Salomó va donar resposta a totes les seves qüestions; no hi hagué res que el rei desconegués i no pogués resoldre. Quan la reina de Saba va veure la saviesa de Salomó, el palau que havia construït, els menjars de la seva taula, els habitatges dels seus cortesans, el capteniment i la indumentària dels seus criats i dels seus copers i de la seva comitiva quan pujava al temple del Senyor, va perdre l'alè, i digué al rei:
--És ben cert tot el que havia sentit explicar en el meu país sobre el teu parlar i la teva saviesa. No m'ho he cregut fins que he vingut i ho he contemplat amb els meus propis ulls. I ara veig que no me n'havien dit ni la meitat! La teva saviesa supera la fama que m'havia arribat. Feliç la teva gent, feliços els teus cortesans, que poden estar sempre al teu davant i escoltar la teva saviesa! Beneït sigui el Senyor, el teu Déu, que s'ha complagut en tu i t'ha donat el seu tron reial, el tron que li pertany! Per l'amor que el teu Déu té a Israel, ell que vol que duri per sempre, t'ha fet rei perquè governis segons el dret i la justícia.
Després ella va obsequiar el rei amb quatre tones d'or, espècies aromàtiques en gran quantitat i pedres precioses. Mai més no arribaren tantes espècies aromàtiques com les que la reina de Saba va regalar al rei Salomó.
10 A més, els homes que estaven al servei d'Hiram i de Salomó i havien portat l'or d'Ofir, havien dut també fusta olorosa i pedres precioses. 11 D'aquesta fusta olorosa, el rei en va fer baranes per al temple del Senyor i per al palau reial, i arpes i lires per als cantors. Mai no s'havia vist fusta com aquesta al país de Judà.
12 El rei Salomó va regalar a la reina de Saba tot el que ella va tenir ganes de demanar-li, sense fixar-se en el que ella li havia dut. Després la reina se'n tornà al seu país amb el seu seguici.
Riquesa de Salomó
13 El pes de l'or que arribava a Salomó en un sol any era de sis-cents seixanta-sis talents, 14 sense comptar allò que aportaven els grans mercaders i els petits comerciants. També els reis d'Aràbia i els governadors del país li aportaven or i plata.
15 El rei Salomó va manar fer dos-cents grans escuts d'or batut, que pesaven cada un sis quilos, 16 i tres-cents escuts petits, també d'or batut, que pesaven cada un tres quilos. Salomó els va dipositar a l'edifici del Bosc del Líban. 17 El rei va fer obrar un gran tron d'ivori recobert d'or fi. 18 El tron tenia sis graons i un escambell al peu del tron. Tocant als dos braçals del seient hi havia dos lleons drets, 19 i a banda i banda dels sis graons del tron hi havia dotze lleons més, dos a cada graó. Cap rei no havia fet mai res de semblant.
20 Totes les copes del rei Salomó eren d'or, i tota la vaixella de l'edifici del Bosc del Líban era d'or fi. No hi havia cap objecte de plata, ja que en temps de Salomó la plata no era gens apreciada. 21 El rei tenia a la mar una flota de grans vaixells, que navegaven a terres llunyanes amb els homes d'Hiram i cada tres anys tornaven carregats d'or, plata, ivori, mones i paons.
22 El rei Salomó superava tots els reis de la terra en riquesa i saviesa. 23 Tots els reis de la terra venien a veure'l per escoltar la saviesa que Déu li havia infós. 24 Cada un li portava el seu present: objectes de plata i d'or, vestits, armadures, espècies aromàtiques, cavalls i mules; i això, any rere any. 25 Tenia en els seus estables quatre mil tirs de cavalls i els carros de guerra corresponents, amb unes dotacions que pujaven a dotze mil homes. Els va acantonar a les ciutats on hi havia els carros de guerra i també prop d'ell, a Jerusalem.
26 Salomó era sobirà de tots els reis que hi havia des de l'Eufrates fins al país dels filisteus i fins a la frontera d'Egipte. 27 El rei va fer que a Jerusalem la plata fos tan abundant com les pedres i que hi hagués tanta fusta de cedre com sicòmors a la Xefelà. 28 Els cavalls de Salomó provenien d'Egipte i de tots el països.
Mort de Salomó
29 La resta de la història de Salomó, des del principi a la fi, consta en la Crònica del profeta Natan, en la Profecia d'Ahià de Siló i en la Visió del vident Jedó, aquestes dues referents a Jeroboam, fill de Nebat. 30 La durada del regnat de Salomó a Jerusalem sobre tot Israel va ser de quaranta anys. 31 Salomó va morir i es va reunir amb els seus pares; el van enterrar a la ciutat de David, el seu pare. El va succeir el seu fill Roboam.
Història dels reis de Judà (10-36)
Cisma de Jeroboam
10
Roboam va anar a Siquem, on s'havien aplegat tots els d'Israel per proclamar-lo rei. Jeroboam, fill de Nebat, que era a Egipte, on havia fugit del rei Salomó, ho va saber i tornà d'aquell país. El van fer cridar, i aleshores ell va acudir a Siquem amb tot Israel. El poble va parlar a Roboam en aquests termes:
--El teu pare havia fet molt pesat el jou que portàvem. Ara alleugereix-nos la dura servitud, el jou pesant que el teu pare ens havia imposat, i et servirem.
Ell els respongué:
--Torneu d'aquí a tres dies.
El poble se'n va anar.
Llavors el rei Roboam va demanar consell als ancians que havien estat al servei del seu pare Salomó mentre aquest vivia. Els digué:
--Què m'aconselleu que respongui a aquest poble?
Ells li contestaren:
--Si et portes bé amb aquest poble, si els complaus i els respons amb paraules amables, ells et serviran d'ara endavant.
Però Roboam va prescindir del consell dels ancians i va demanar parer als joves que s'havien criat amb ell i que estaven al seu costat. Els digué:
--I vosaltres, què m'aconselleu? Què cal respondre a aquest poble que m'ha dit: "Alleugereix-nos el jou que ens havia imposat el teu pare"?
10 Els joves que s'havien criat amb ell li respongueren:
--Al poble que t'ha dit: "El teu pare havia fet molt pesat el jou que portàvem; alleugereix-nos-el", li has de contestar així: "El meu dit petit és més gros que la cintura del meu pare. 11 Si el meu pare us va imposar un jou pesant, jo encara hi afegiré. Si el meu pare us assotava amb fuets, jo ho faré amb escorpins."
12 El tercer dia, Jeroboam i tot el poble anaren a trobar Roboam, tal com el rei els havia indicat. 13 El rei els respongué amb duresa. Roboam no va fer cas del consell dels ancians, 14 sinó que va donar una resposta segons el parer dels joves:
--Encara us imposaré un jou pesant, encara hi afegiré. Si el meu pare us assotava amb fuets, jo ho faré amb escorpins.
15 El rei no volgué escoltar el poble. Déu ho havia decidit així perquè es complís la paraula que ell, el Senyor, havia adreçat a Jeroboam, fill de Nebat, per boca d'Ahià de Siló. 16 Tots els d'Israel, com que el rei no els escoltava, li van respondre:
--Quina part tenim amb David?
Quina heretat, amb el fill de Jessè?
Israel, cadascú a casa seva!
I tu, David, ocupa't dels teus!
I tots els d'Israel del nord se'n tornaren a casa. 17 Però Roboam continuà regnant sobre la gent d'Israel que habitava a les poblacions de Judà. 18 El rei Roboam va enviar Adoram, el qui dirigia els treballs públics, però els d'Israel el van apedregar, i ell va morir. Llavors el rei Roboam pujà de pressa al seu carro i fugí a Jerusalem. 19 I els d'Israel s'han mantingut independents de la casa de David fins al dia d'avui.
Roboam, rei de Judà
11
Roboam arribà a Jerusalem i va mobilitzar tota la gent de Judà i de Benjamí, en total cent vuitanta mil homes escollits, per combatre contra Israel i recuperar així el reialme per a ell. Però Déu va comunicar la seva paraula a Xemaià, home de Déu. Li va dir:
--Parla a Roboam, fill de Salomó, rei de Judà, i a tots els israelites de Judà i de Benjamí, i digues-los: "Això mana el Senyor: No aneu a combatre contra els vostres germans; torneu-vos-en a casa, perquè això ha estat cosa meva."
Ells van obeir la paraula del Senyor i se'n van tornar, tal com el Senyor els havia manat.
Roboam residia a Jerusalem i va fortificar algunes ciutats de Judà. Va reconstruir Betlem, Etam, Tecoa, Betsur, Socó, Adul·lam, Gat, Mareixà, Zif, Adoraim, Laquix, Azecà, 10 Sorà, Aialon i Hebron, ciutats fortificades de Judà i de Benjamí. 11 Consolidà aquestes fortaleses, hi establí comandants i les proveí de magatzems de queviures, d'oli i de vi. 12 Va dotar cada una d'aquestes ciutats amb escuts i llances i les convertí en places ben fortificades. Així mantingué el seu domini sobre Judà i Benjamí.
Partidaris de Roboam
13 Els sacerdots i levites de tot Israel vingueren de tots els seus territoris per unir-se a Roboam. 14 Els levites, abandonant els seus pasturatges i les seves propietats, se n'anaren a Judà i a Jerusalem, perquè Jeroboam i els seus fills els havien exclòs d'exercir el sacerdoci del Senyor. 15 Jeroboam havia designat personalment sacerdots destinats als recintes sagrats i al culte dels bocs i dels vedells que ell havia fabricat. 16 Gent de totes les tribus d'Israel, donada de tot cor al Senyor, Déu d'Israel, van seguir els sacerdots i els levites i anaren a Jerusalem perquè volien oferir sacrificis al Senyor, el Déu dels seus pares. 17 Així enfortiren el reialme de Judà i consolidaren el poder de Roboam, fill de Salomó, durant tres anys, ja que en tot aquest temps van seguir la conducta de David i de Salomó.
Família de Roboam
18 Roboam es va casar amb Mahalat; el pare d'ella era Jerimot, fill de David, i la mare, Abihail, filla d'Eliab, fill de Jessè. 19 Els fills que tingué de Mahalat van ser: Jeuix, Xemarià i Zàham. 20 Prengué també per muller Maacà, filla d'Absalom, i d'ella tingué aquests fills: Abies, Atai, Zizà i Xelomit. 21 Roboam s'estimava més Maacà, filla d'Absalom, que totes les seves altres dones i concubines. Tenia divuit dones i seixanta concubines, i li van néixer vint-i-vuit fills i seixanta filles. 22 A Abies, fill de Maacà, el va posar davant els seus germans com a príncep, perquè volia fer-lo rei. 23 Després va tenir la sagacitat de repartir tots els seus fills per tot el territori de Judà i de Benjamí i per totes les ciutats fortificades, els va proveir d'una gran quantitat de queviures i els va procurar moltes dones.
Infidelitat de Roboam. Invasió dels egipcis
12
Quan Roboam hagué consolidat el seu reialme i se sentí fort, va abandonar la Llei del Senyor, i tot Israel va seguir el seu exemple. Per la seva infidelitat al Senyor, l'any cinquè del regnat de Roboam, Xixac, rei d'Egipte, va marxar contra Jerusalem. Amb mil dos-cents carros de guerra, seixanta mil soldats de cavalleria i una multitud incomptable de libis, suquites i etíops, que venien amb ell d'Egipte, va conquerir les ciutats fortificades de Judà i arribà fins a Jerusalem.
Llavors el profeta Xemaià anà a trobar Roboam i els prohoms de Judà, que s'havien aplegat a Jerusalem fugint de Xixac, i els digué:
--Això diu el Senyor: "Vosaltres m'heu abandonat; doncs ara jo també us abandono a les mans de Xixac."
Els prohoms d'Israel i el rei van confessar amb humilitat:
--El Senyor és just!
Quan el Senyor veié que s'havien humiliat, va comunicar la seva paraula a Xemaià i li digué:
--S'han humiliat. No els destruiré. Aviat els alliberaré i no abocaré la meva indignació sobre Jerusalem valent-me de Xixac. Amb tot, li quedaran sotmesos, perquè sàpiguen la diferència que hi ha entre servir-me a mi i servir els reialmes de la terra.
Xixac, rei d'Egipte, va entrar a Jerusalem i saquejà els tresors del temple del Senyor i els del palau reial. Es va apoderar de tot, fins dels escuts d'or que havia fet Salomó. 10 Més tard, Roboam els va substituir per uns escuts de bronze, que va confiar als capitans de la guàrdia que custodiaven l'entrada del palau reial. 11 Cada vegada que el rei entrava al temple del Senyor, els homes de la guàrdia prenien els escuts, i en acabat els tornaven a deixar a la sala de la guàrdia. 12 Ja que s'havia humiliat, la indignació del Senyor es decantà de Roboam i no el va destruir del tot. Judà va conèixer encara un cert benestar.
Resum i fi del regnat de Roboam
13 El rei Roboam consolidà el seu poder a Jerusalem i continuà regnant. Va ser rei quan tenia quaranta anys i en va regnar disset a Jerusalem, la ciutat que el Senyor havia escollit d'entre totes les tribus d'Israel perquè portés el seu nom. La seva mare es deia Naamà i era ammonita. 14 Les seves accions van ser dolentes, perquè no es va dedicar de tot cor a servir el Senyor.
15 La història de Roboam, des del principi a la fi, consta en la Crònica del profeta Xemaià i en la del vident Jedó, on hi ha registrat el seu llinatge. Roboam i Jeroboam van estar sempre en guerra. 16 Roboam va morir i es va reunir amb els seus pares; fou enterrat a la ciutat de David. El va succeir el seu fill Abies.
Abies, rei de Judà
13
L'any divuit del regnat de Jeroboam, Abies començà a ser rei de Judà. Va regnar tres anys a Jerusalem. La seva mare es deia Micaiahu; era filla d'Uriel, de Guibà.
Abies i Jeroboam estaven en guerra. Abies emprengué la campanya amb un exèrcit de quatre-cents mil soldats, homes valents i preparats per al combat. Jeroboam li va fer front amb un exèrcit de vuit-cents mil soldats, homes escollits. Abies, dret dalt de Semaraim, a les muntanyes d'Efraïm, digué:
--Jeroboam i tots els israelites, escolteu-me: Vosaltres prou sabeu que el Senyor, Déu d'Israel, ha concedit per sempre a David i als seus descendents la reialesa d'Israel, en virtut d'una aliança inviolable. Amb tot, Jeroboam, fill de Nebat, servent de Salomó, fill de David, es va rebel·lar contra el seu senyor. Entorn d'ell s'agruparen uns homes aventurers i malcontents, i s'oposaren a Roboam, fill de Salomó, que era jove i no tenia encara fermesa de caràcter per a poder-se enfrontar amb ells. I ara vosaltres us penseu poder plantar cara al reialme del Senyor que és en mans dels descendents de David! Vosaltres sou una gran multitud i teniu amb vosaltres els vedells d'or que Jeroboam us va fer perquè els tinguéssiu com a déus. Heu expulsat els descendents d'Aaron, sacerdots del Senyor, i els levites, i us heu instituït sacerdots com els altres pobles de la terra. A qualsevol que vingui a vosaltres amb un vedell del seu ramat i set moltons per a rebre la investidura sacerdotal, ja l'instituïu sacerdot d'uns que no són déus. 10 Pel que fa a nosaltres, el Senyor és el nostre Déu, i no l'hem pas abandonat. Els sacerdots que oficien davant el Senyor són descendents d'Aaron, i els levites compleixen les funcions que els corresponen. 11 Cada matí i cada capvespre ofereixen al Senyor els holocaustos i l'encens aromàtic. Ells col·loquen damunt la taula, ritualment pura, els pans d'ofrena; cada vespre encenen els gresols del canelobre d'or. Nosaltres complim les prescripcions del Senyor, el nostre Déu, però vosaltres l'heu abandonat. 12 Mireu que Déu és amb nosaltres, al davant nostre, amb els seus sacerdots i les trompetes per a fer sentir en contra vostre el toc trinat de guerra. Israelites, no lluiteu contra el Senyor, el Déu dels vostres pares, perquè no triomfareu pas.
Victòria d'Abies sobre Jeroboam
13 Jeroboam va ordenar que paressin una emboscada que envoltés pel darrere els de Judà. Aquests tenien l'exèrcit al davant i l'emboscada al darrere. 14 Quan els de Judà es van girar i veieren que els atacaven per dos fronts, van clamar al Senyor, i els sacerdots tocaren les trompetes. 15 Els homes de Judà van llançar el crit de guerra, i en aquell moment Déu derrotà Jeroboam i tots els israelites davant d'Abies i de tot Judà. 16 Els israelites van fugir davant d'ells i Déu els va fer caure a les seves mans. 17 Abies i les seves tropes els van infligir una gran derrota: moriren cinc-cents mil soldats escollits d'Israel. 18 En aquella ocasió els israelites foren humiliats, mentre que els de Judà en sortiren enfortits, perquè havien confiat en el Senyor, el Déu dels seus pares.
19 Abies va perseguir Jeroboam i li prengué les ciutats de Betel, Jeixanà i Efron, amb les seves rodalies. 20 Durant el regnat d'Abies, Jeroboam no pogué recuperar el seu antic poder. Finalment, el Senyor el va abatre, i ell va morir. 21 Abies, al contrari, s'enfortí. Tenia catorze dones, vint-i-dos fills i setze filles.
Mort d'Abies
22 La resta de la història d'Abies, el seu comportament i tot el que va fer, consta en el Relat del profeta Jedó. 23 Abies va morir i es va reunir amb els seus pares; el van enterrar a la ciutat de David.
Asà, rei de Judà
El va succeir el seu fill Asà. En vida d'ell, el país va estar tranquil durant deu anys.
14
Asà va fer allò que agrada i plau al Senyor, el seu Déu. Va suprimir els altars d'origen estranger i els recintes sagrats, va tallar i esmicolar els pilars i els bosquets sagrats. Exhortava Judà a cercar el Senyor, el Déu dels seus pares, i a complir la Llei i els manaments. Va suprimir de totes les poblacions de Judà els recintes sagrats i els emblemes del sol. El reialme no conegué la guerra mentre ell va viure. Aprofitant aquest repòs que el Senyor li havia concedit i la calma que regnava al país, ja que durant aquells anys no hagué de fer front a cap guerra, va construir a Judà ciutats fortificades. Asà digué als de Judà:
--Podem disposar del país perquè hem cercat el Senyor, Déu nostre; l'hem cercat, i ell ens ha concedit el repòs per tot el voltant. Fortifiquem, doncs, aquestes ciutats i envoltem-les de murs amb torres, portes i forrellats.
Van iniciar el treball i el dugueren a bon terme.
Asà comptava amb un exèrcit de tres-cents mil homes de Judà, armats amb escuts i llances, i de dos-cents vuitanta mil benjaminites, armats amb broquers i arcs. Tots ells eren guerrers valents.
Atac de Zèrah contra Asà
Zèrah, el cuixita, va marxar contra ells amb un exèrcit d'un milió d'homes i tres-cents carros de guerra i arribà fins a Mareixà. Asà li va sortir al pas, i es van situar en ordre de batalla a la vall de Sefata, tocant a Mareixà.
10 Llavors Asà va invocar el Senyor, el seu Déu, dient:
--Senyor, ningú fora de tu no pot donar ajuda quan lluiten el poderós i el dèbil. Ajuda'ns, doncs, Senyor, Déu nostre, ja que esperem en tu; confiant en el teu nom, hem vingut contra aquesta multitud. Tu, Senyor, ets el nostre Déu. No et deixis vèncer per un home.
11 El Senyor va derrotar els cuixites enfront d'Asà i de Judà, i els cuixites van fugir. 12 Asà els va perseguir amb el seu exèrcit fins a Guerar. Desfets davant el Senyor i el seu exèrcit, van ser tants els cuixites que caigueren que no en quedà cap de supervivent. El botí va ser molt abundant. 13 Els de Judà van assaltar totes les ciutats entorn de Guerar, perquè el terror del Senyor s'havia apoderat de totes elles. Totes les ciutats foren saquejades: hi havia un gran botí. 14 També van atacar els campaments on hi havia els ramats i se n'endugueren una gran quantitat d'ovelles, cabres i camells. Després se'n tornaren a Jerusalem.
El rei Asà i la idolatria
15
Azariahu, fill d'Oded, portat per l'esperit de Déu, anà a trobar Asà i li digué:
--Asà i tots els de Judà i de Benjamí, escolteu-me! Si esteu amb el Senyor, ell estarà amb vosaltres; si el cerqueu, es deixarà trobar; però si l'abandoneu, ell també us abandonarà. Durant molt de temps, Israel havia viscut sense el Déu veritable, sense cap sacerdot que l'instruís i sense Llei. Però en la seva dissort tornaven al Senyor, Déu d'Israel, el cercaven, i ell es deixava trobar. En aquell temps ningú no es podia moure segur, perquè molts desordres afligien tots els habitants de cada contrada. Nacions i ciutats es destruïen les unes a les altres, perquè Déu les pertorbava amb tota mena de desgràcies. Vosaltres, però, sigueu ferms i no defalliu, perquè no perdreu pas la paga del vostre treball.
Quan Asà va sentir aquest missatge profètic d'Azariahu, fill d'Oded, es decidí a eliminar els abominables ídols de tot el país de Judà i de Benjamí, i de les ciutats que havia conquerit a les muntanyes d'Efraïm. També va restaurar l'altar que hi havia davant el vestíbul del temple del Senyor. Després va reunir tot Judà i tot Benjamí, i els d'Efraïm, de Manassès i de Simeó que residien amb ells: de fet, molts israelites s'havien passat al bàndol d'Asà, en veure que el Senyor, el seu Déu, era amb ell.
10 Es reuniren a Jerusalem el mes tercer de l'any quinze del regnat d'Asà. 11 Aquell dia, del botí que havien pres, van oferir en sacrifici al Senyor set-cents vedells i set mil caps de bestiar entre anyells i cabrits. 12 Després, en una cerimònia de renovació de l'aliança, van prometre que cercarien el Senyor, Déu dels seus pares, amb tot el cor i amb tota l'ànima, 13 i que condemnarien a mort tots aquells qui no cerquessin el Senyor, Déu d'Israel, grans o petits, homes o dones. 14 Així ho van jurar al Senyor amb veu forta i entre crits de festa, al so de les trompetes i dels corns. 15 Tot Judà se sentia feliç del jurament que havien fet de tot cor. Plens de bona voluntat, havien cercat el Senyor, i ell s'havia deixat trobar. El Senyor els va concedir el repòs de tots els veïns que els envoltaven.
16 El rei Asà també va privar la seva àvia Maacà de la dignitat de reina mare, perquè havia fet construir un signe infame per a un bosquet sagrat. Asà el va tallar, el reduí a pols i el va fer cremar al torrent de Cedró. 17 Així i tot, en el territori d'Israel no foren suprimits els recintes sagrats. Però, durant tota la seva vida, el cor d'Asà va ser fidel. 18 Va fer portar al temple de Déu les ofrenes sagrades del seu pare i també les seves pròpies: plata, or i objectes de culte.
19 No hi hagué cap guerra fins a l'any trenta-cinc del regnat d'Asà.
Guerra d'Asà amb Baixà, rei d'Israel
16
Però l'any trenta-sis del regnat d'Asà, Baixà, rei d'Israel, va atacar Judà i va fortificar Ramà per barrar el pas a Asà, rei de Judà. Llavors Asà va recollir la plata i l'or dels tresors del temple i del palau i ho envià a Benadad, rei dels arameus, que residia a Damasc, dient-li:
--Fem una aliança tu i jo, com la que van fer el meu pare i el teu. T'envio plata i or. Trenca la teva aliança amb Baixà, rei d'Israel, i així es retirarà del meu territori.
Benadad va accedir a la proposta del rei Asà i envià els comandants dels seus exèrcits contra les ciutats d'Israel: van atacar Ion, Dan, Abel-Maim i tots els llocs de proveïment de les poblacions de Neftalí. Quan Baixà ho va saber, suspengué els treballs de fortificació de Ramà i parà les obres. Llavors el rei Asà va mobilitzar tot Judà per endur-se de Ramà les pedres i la fusta de les fortificacions que Baixà hi construïa. Amb aquells materials va fortificar Gueba i Mispà.
Aleshores el vident Hananí anà a trobar Asà, rei de Judà, i li digué:
--Ja que has confiat en el rei dels arameus en comptes de confiar en el Senyor, el teu Déu, ara se t'ha escapat de les mans l'exèrcit d'aquest rei. Els cuixites i els libis també formaven un gran exèrcit, amb molts carros de guerra i les seves dotacions. Però, com que llavors vas confiar en el Senyor, el teu Déu, ell te'ls va posar a les mans; perquè la mirada del Senyor recorre tota la terra, i ell dóna força als qui li són fidels de cor. En aquesta avinentesa, però, t'has comportat com una persona sense seny; des d'ara, doncs, hi haurà guerres contra tu.
10 Asà es va indignar amb el vident i el va fer lligar al cep, irritat contra ell per tot això. També per aquells dies Asà va maltractar altres persones del poble.
Mort d'Asà
11 La història d'Asà, les seves gestes, de les primeres a les darreres, consten en la Crònica dels reis de Judà i d'Israel.
12 L'any trenta-nou del seu regnat, Asà va emmalaltir dels peus. El mal es va agreujar, però durant la malaltia no va recórrer al Senyor, sinó als metges. 13 Asà va morir l'any quaranta-u del seu regnat i es va reunir amb els seus pares. 14 El van enterrar al sepulcre que s'havia fet excavar a la ciutat de David. El posaren damunt una llitera plena d'aromes i perfums, preparats segons l'art dels perfumistes, i van encendre en honor seu una gran foguera.
Josafat, rei de Judà
17
Josafat, fill d'Asà, va succeir aquest en el tron i va consolidar la seva posició a Israel. Josafat instal·là tropes a totes les places fortes de Judà i governadors per tot el territori; igualment va fer amb les ciutats d'Efraïm que el seu pare havia conquerit. El Senyor era amb Josafat, perquè seguia el camí que abans havia seguit David, el seu avantpassat. No va recórrer als Baals, sinó al Déu del seu pare, i complia els seus preceptes. No es comportava com ho feien els del regne d'Israel. El Senyor va consolidar el reialme a les seves mans. Tot Judà li pagava tribut, i Josafat arribà a tenir una gran riquesa i un gran prestigi. Es gloriava de seguir el camí assenyalat pel Senyor, fins al punt que va suprimir de Judà els recintes i els bosquets sagrats.
L'any tercer del seu regnat, envià els seus dignataris Benhail, Obadià, Zecarià, Netanel i Micaiahu per donar instrucció als habitants de les ciutats de Judà. Anaven amb ells els levites Xemaiahu, Netaniahu, Zebadiahu, Assahel, Xemiramot, Jehonatan, Adoniahu, Tobiahu i Tobadonià, i els sacerdots Elixamà i Jehoram. Duien el llibre de la Llei del Senyor i recorrien totes les poblacions de Judà instruint el poble.
10 Un terror enviat pel Senyor es va apoderar de tal manera de tots els reialmes dels països veïns de Judà, que no s'atrevien a fer la guerra contra Josafat. 11 Fins i tot del país dels filisteus li pagaven tribut, li portaven presents i plata; també els àrabs li duien ramats: set mil set-centes ovelles i set mil set-cents bocs.
12 Josafat s'anava fent més i més poderós. Va construir en el territori de Judà fortaleses i ciutats de proveïment. 13 Emprenia moltes obres a les ciutats de Judà. A Jerusalem disposava d'una guarnició d'homes valents, preparats per a la guerra. 14 Censat per llinatges, hi havia, per part de Judà, aquest alt comandament: Adnà, general en cap, amb tres-cents mil guerrers valents. 15 Tenia a les seves ordres el general Jehohanan, que comandava dos-cents vuitanta mil homes, 16 i Amassià, fill de Zicrí, que s'havia ofert voluntàriament per a servir el Senyor i comandava dos-cents mil guerrers valents.
17 Per part de Benjamí hi havia Eliadà, un guerrer valent, amb dos-cents mil homes armats amb arcs i escuts. 18 Tenia a les seves ordres Jehozabad, que comandava cent vuitanta mil homes equipats per a la guerra. 19 Tots aquests servien el rei, sense comptar els homes que ell havia destinat a les ciutats fortificades de tot Judà.
Aliança de Josafat amb Acab, rei d'Israel
18
Josafat arribà a tenir una gran riquesa i prestigi, i s'emparentà amb Acab, rei d'Israel. Passats alguns anys, baixà a veure Acab a Samaria. Acab va fer matar molts anyells, cabrits i vedells per al seu hoste i el seu seguici. Després el va convèncer perquè ataqués Ramot-Galaad. Acab, rei d'Israel, va dir a Josafat, rei de Judà:
--Vols venir amb mi a Ramot-Galaad?
Josafat li va respondre:
--Jo faré com tu, el meu exèrcit farà com el teu; anirem junts a la guerra.
Amb tot, Josafat va suggerir al rei d'Israel:
--Abans, però, consulta el Senyor a veure què respon.
El rei d'Israel va aplegar els profetes, uns quatre-cents homes, i els preguntà:
--¿Convé que ataquem Ramot-Galaad, o ho haig de deixar córrer?
Ells van respondre:
--Puja-hi, que Déu la farà caure en mans del rei.
Llavors Josafat va demanar:
--¿No hi ha pas aquí cap més profeta del Senyor que poguéssim consultar?
El rei d'Israel va dir a Josafat:
--Encara hi ha un home per mitjà del qual podríem consultar el Senyor, però el tinc avorrit perquè mai no em profetitza res de bo, només desgràcies. És Micàiehu, fill d'Imlà.
Josafat va replicar:
--Majestat, no parlis així!
Llavors el rei d'Israel va cridar un funcionari de la cort i li digué:
--Corre, fes venir Micàiehu, fill d'Imlà.
Entretant, el rei d'Israel i Josafat, rei de Judà, seien, amb els vestits reials, cada un en un tron, a l'era que hi ha vora la porta de Samaria. Davant d'ells, tots aquells profetes entraven en deliri. 10 Sidquiahu, fill de Quenaanà, s'havia fet unes banyes de ferro i deia:
--Això diu el Senyor: "Així donaràs banyades als arameus fins que no en quedi cap."
11 Semblantment profetitzaven tots els altres profetes. Deien:
--Puja a Ramot-Galaad, que triomfaràs! El Senyor la farà caure en mans del rei!
12 El missatger que havia anat a cridar Micàiehu li digué:
--Els profetes prediuen, tots alhora, la victòria del rei. Que el teu oracle sigui com el d'ells: anuncia la victòria!
13 Micàiehu va respondre:
--Et juro per la vida del Senyor que diré allò que el meu Déu em dirà.
14 Va arribar on era el rei, i aquest li va preguntar:
--Micàiehu, ¿convé que ataquem Ramot-Galaad, o bé ho haig de deixar córrer?
Ell va respondre:
--Pugeu-hi, que triomfareu! El Senyor la farà caure a les vostres mans!
15 El rei va dir:
--Quantes vegades t'hauré de conjurar que no em diguis res més que la veritat en nom del Senyor?
16 Llavors Micàiehu va anunciar:
--Veig tot Israel
escampat per les muntanyes,
com ovelles sense pastor.
El Senyor ha dit: "No tenen amo."
Que cadascú torni en pau a casa seva!
17 El rei d'Israel va dir a Josafat:
--No t'ho deia? Mai no m'anuncia res de bo; només desgràcies.
18 Micàiehu va afegir:
--Doncs escolta encara la paraula del Senyor! He vist el Senyor assegut en el seu tron i tots els estols celestials que l'assistien, a dreta i a esquerra. 19 El Senyor ha preguntat: "Qui seduirà Acab, el rei d'Israel, perquè pugi a Ramot-Galaad i caigui en la batalla?" L'un proposava una cosa; l'altre, una altra. 20 En aquestes, l'esperit de profecia s'ha avançat i, dret davant el Senyor, li ha dit: "Jo el seduiré." El Senyor li ha preguntat: "De quina manera?" 21 Ell ha respost: "Seré un esperit que faci mentir tots els seus profetes." El Senyor li ha dit: "El seduiràs. Te'n sortiràs. Vés i fes-ho així." 22 Ara, doncs, el Senyor ha posat un esperit de mentida a la boca de tots aquests profetes teus, perquè té decidida la teva perdició.
23 Llavors Sidquiahu, fill de Quenaanà, va donar una bufetada a Micàiehu tot dient-li:
--Com és que l'esperit del Senyor ha sortit de mi per parlar-te a tu?
24 Micàiehu li va respondre:
--Ja t'ho trobaràs el dia que t'hauràs d'anar a amagar a la cambra més secreta.
25 El rei d'Israel va ordenar a uns dels seus homes:
--Agafeu Micàiehu, porteu-lo a Amon, el governador de la ciutat, i a Joaix, el fill del rei, 26 i digueu-los: "Això ordena el rei: Tanqueu aquest home a la presó i tingueu-l'hi amb el pa i l'aigua racionats fins que jo tornaré victoriós."
27 Però Micàiehu replicà:
--Si tornes victoriós, senyal que el Senyor no parlava per la meva boca.
I va afegir encara:
--Escolteu-ho, tots els pobles!
Mort d'Acab
28 El rei d'Israel i Josafat, rei de Judà, van pujar contra Ramot-Galaad. 29 El rei d'Israel va dir a Josafat:
--Jo aniré al combat vestit com un soldat qualsevol. Tu posa't els vestits reials.
El rei d'Israel, que anava d'incògnit, va entrar en combat. 30 El rei dels arameus havia donat aquesta ordre als oficials dels seus carros de guerra:
--No ataqueu petit ni gran, sinó tan sols el rei d'Israel.
31 Quan els oficials dels carros van veure Josafat, es van pensar que era el rei d'Israel i l'envoltaren per atacar-lo. Aleshores Josafat es posà a cridar, i el Senyor l'ajudà: Déu els va fer desistir. 32 Els oficials dels carros, en adonar-se que no era el rei d'Israel, el van deixar estar. 33 Però algú va disparar l'arc i, per casualitat, va ferir el rei d'Israel entre les juntures de la cuirassa. Acab va dir al qui menava el seu carro de guerra:
--Gira i treu-me del camp de batalla, que estic ferit.
34 Però com que aquell dia la batalla va ser molt aferrissada, el rei d'Israel hagué de quedar-se en el seu carro enfront dels arameus, fins al vespre. Va morir a posta de sol.
El vident Jehú increpa Josafat
19
Josafat, rei de Judà, va tornar sa i estalvi al seu palau de Jerusalem. Però el vident Jehú, fill d'Hananí, l'anà a trobar i li digué:
--¿Has d'ajudar un malvat i estimar els enemics del Senyor? Per això el Senyor s'ha indignat contra tu. Amb tot, tens això de bo: has eradicat d'aquest país els bosquets sagrats i has cercat el Senyor amb tot el teu cor.
Josafat estableix jutges
Josafat residia a Jerusalem, però volgué tornar a passar entre el poble, des de Beerxeba fins a les muntanyes d'Efraïm, fent que es convertissin al Senyor, el Déu dels seus pares. Va establir jutges en cada ciutat fortificada del país de Judà, i els deia:
--Fixeu-vos bé en el que feu, perquè no jutjareu en nom dels homes sinó del Senyor, que serà amb vosaltres quan dictareu la sentència. Temeu, per tant, el Senyor i mireu-vos-hi quan sentencieu, perquè el Senyor, el nostre Déu, no admet injustícies, ni favoritismes, ni suborns.
A Jerusalem, Josafat també va designar-hi alguns levites, sacerdots i caps de llinatge perquè jutgessin tal com mana el Senyor i perquè resolguessin els plets dels habitants de Jerusalem. Els va donar aquestes ordres:
--Obreu reverenciant el Senyor, amb fidelitat i amb cor sincer. 10 Cada vegada que algú del poble, germà vostre, que resideix a la seva població, us presenti un cas, ja sigui una causa d'homicidi, ja sigui una qüestió sobre una llei, un manament, un estatut o uns drets, vosaltres aclariu-los-ho. Així no es faran culpables davant el Senyor i ell no s'indignarà contra vosaltres ni contra els vostres germans. Feu-ho així i no sereu culpables. 11 El gran sacerdot Amariahu us presidirà en tots els casos relatius al Senyor, i Zebadiahu, fill d'Ixmael, cap del poble de Judà, en tots els casos de jurisdicció reial. Teniu els levites com a agutzils. Sigueu ferms i treballeu, i que el Senyor sigui amb els qui obren bé.
Guerra contra Josafat
20
Després d'algun temps, els moabites i els ammonites, amb alguns meünites, van emprendre una campanya contra Josafat. Alguns van portar al rei aquesta informació:
--Una gran multitud ve contra tu des de l'altra banda del Mar Mort, des del país d'Edom; ja són a Hassasson-Tamar, o sigui Enguedí.
Josafat, espantat, va decidir de recórrer al Senyor i proclamà un dejuni per tot Judà. Vingueren, doncs, els de Judà, els de totes les ciutats del país, i es van aplegar per invocar el Senyor. Josafat, dret enmig de l'assemblea de Judà i de Jerusalem, en el temple del Senyor, davant el nou atri, va exclamar:
--Senyor, Déu dels nostres pares, tu ets el Déu del cel i domines tots els reialmes de la terra. Tens a les mans la força i el poder, i ningú no et pot plantar cara. Tu, Déu nostre, vas desposseir els habitants d'aquest país davant el teu poble d'Israel, i el vas donar per sempre als descendents d'Abraham, el teu amic. Un cop establerts al país, hi van edificar un santuari dedicat al teu nom, pensant: "Quan sobrevingui una desgràcia, el càstig de la guerra, la pesta o la fam, si ens presentem davant aquest temple, davant teu, perquè és el temple que porta el teu nom, i si clamem a tu enmig del perill, tu ens escoltaràs i ens salvaràs." 10 Ara ja veus què fan els ammonites, els moabites i els edomites de la muntanya de Seïr: quan els d'Israel venien del país d'Egipte, tu no vas permetre que passessin pel seu territori, i per això, en lloc de destruir-los, es van desviar. 11 Ara ens ho paguen venint a desposseir-nos de l'heretat que tu ens havies donat. 12 Ets tu, Déu nostre, qui els has de judicar. Nosaltres no tenim prou força per a fer front a aquesta gran multitud que ara ens ataca; no sabem què fer, però tenim els ulls posats en tu.
13 Tots els de Judà, amb les seves dones i els fills, i fins i tot les criatures, eren allà, drets davant el Senyor. 14 Llavors, enmig de l'assemblea, l'esperit del Senyor s'apoderà d'un descendent d'Assaf, el levita Jahaziel, fill de Zecariahu, fill de Benaià, fill de Jeiel, fill de Matanià. 15 Jahaziel digué:
--Estigueu atents, tots els de Judà i de Jerusalem, i tu, rei Josafat! Això diu el Senyor: No tingueu por, no us acovardiu davant aquesta gran multitud. Aquesta batalla no és cosa nostra, sinó de Déu. 16 Demà baixeu contra ells; vindran per la pujada de Sis i els trobareu al final del torrent que hi ha davant el desert de Jeruel. 17 En aquesta ocasió no sou vosaltres qui heu de combatre. Situeu-vos allí i quedeu-vos-hi per contemplar la victòria del Senyor a favor vostre. Gent de Judà i de Jerusalem, no tingueu por, no us acovardiu. Demà sortiu-los al pas, que el Senyor serà amb vosaltres.
18 Josafat es va prosternar amb el front a terra, i també tots els de Judà i de Jerusalem es prosternaren davant el Senyor per adorar-lo. 19 Els levites descendents dels clans de Quehat i de Corè es van aixecar per lloar el Senyor, Déu d'Israel, amb totes les seves forces.
20 De bon matí es posaren en marxa cap al desert de Tecoa. Quan sortien, Josafat s'aturà i digué:
--Escolteu-me, homes de Judà i de Jerusalem! Confieu en el Senyor, el vostre Déu. Sortiu confiats. Tingueu confiança en els profetes i triomfareu.
21 Llavors va reunir l'assemblea del poble per designar un grup de cantors que lloessin el Senyor quan fes aparèixer la seva santedat. Col·locats al davant de les tropes, havien de cantar: «Enaltiu el Senyor; perdura eternament el seu amor.»
22 Tan bon punt començaren els crits de festa i de lloança, el Senyor va parar emboscades contra els ammonites, els moabites i els edomites de les muntanyes de Seïr que havien vingut contra Judà, i foren derrotats. 23 Els ammonites i els moabites s'aixecaren contra els de Seïr per exterminar-los i aniquilar-los. Després d'exterminar els de Seïr, tots van col·laborar a destruir-se mútuament els uns als altres.
24 Quan els de Judà arribaren al promontori des d'on es domina el desert, van mirar cap a la multitud dels enemics, i tot eren cadàvers estesos per terra; no es veia ni un sol fugitiu. 25 Josafat i la seva gent anaren a saquejar les despulles. Van trobar molts animals de càrrega, ramats, vestits i objectes de valor. El botí era tan abundós que van estar tres dies saquejant; de tant que n'hi havia, no se'l podien endur tot. 26 El quart dia s'aplegaren a la vall de la Benedicció. Aquest és el nom que van donar a aquell indret, i encara avui es coneix amb aquest nom, perquè allà van beneir el Senyor. 27 Després, tots els homes de Judà i de Jerusalem, amb Josafat al davant, van emprendre el retorn a Jerusalem cantant de goig, perquè el Senyor els havia donat l'alegria d'alliberar-los dels seus enemics. 28 Arribats a Jerusalem, van anar al temple del Senyor amb arpes, lires i trompetes. 29 Un gran pànic s'apoderà de tots els reialmes dels països veïns quan van saber que el Senyor havia lluitat contra els enemics d'Israel. 30 El reialme de Josafat va quedar tranquil: el seu Déu li va concedir el repòs de tots els qui l'envoltaven.
Resum del regnat de Josafat
31 Josafat, doncs, era rei de Judà. Tenia trenta-cinc anys quan començà a regnar, i va ser rei vint-i-cinc anys a Jerusalem. La seva mare es deia Azubà i era filla de Xilhí. 32 Va comportar-se com el seu pare Asà, sense desviar-se'n gens i fent tot allò que plau al Senyor. 33 Amb tot, els recintes sagrats no van ser suprimits, i el poble encara no mantenia el cor fidel al Déu dels seus pares.
34 La resta de la història de Josafat, des del principi a la fi, tot consta en la Història de Jehú, fill d'Hananí, inclosa en el Llibre dels reis d'Israel.
35 Finalment, Josafat, rei de Judà, s'associà amb Ahazià, rei d'Israel, que tenia una conducta impia. 36 L'acord amb el rei d'Israel era per a construir una flota de grans vaixells. Van construir les naus a Ession-Guèber. 37 Llavors Elièzer, fill de Dodavahu, de Mareixà, va profetitzar contra Josafat dient-li:
--Ja que t'has associat amb Ahazià, el Senyor destruirà la teva obra.
Efectivament, les naus no pogueren emprendre el viatge, perquè es van estavellar a Ession-Guèber.
21
Josafat va morir i es va reunir amb els seus pares; fou enterrat amb ells a la ciutat de David.
Joram, rei de Judà
El va succeir el seu fill Joram. Els seus germans per part de pare eren: Azarià, Jehiel, Zecariahu, Azariahu, Micael i Xefatiahu, tots fills de Josafat, rei d'Israel. El seu pare els havia donat una gran quantitat de plata, or i objectes preciosos, a més d'algunes ciutats fortificades a Judà; però el reialme, el va deixar a Joram, que era el primogènit. Joram, doncs, va obtenir la reialesa del seu pare; però tan bon punt s'hi va consolidar, assassinà amb l'espasa els seus germans i també alguns prohoms d'Israel.
Joram tenia trenta-dos anys quan començà a regnar. Va ser rei vuit anys a Jerusalem. Joram es va portar com els reis d'Israel, tal com s'havia comportat el llinatge d'Acab, perquè era casat amb una filla d'ell. Ofenia el Senyor amb el seu mal comportament. Però el Senyor no volgué destruir el llinatge de David, a causa de l'aliança que havia fet amb David, perquè li havia promès que concediria a ell i als seus descendents de tenir sempre una llàntia encesa a la seva presència.
En temps de Joram, els edomites es van rebel·lar contra la dominació de Judà i van proclamar un rei. Joram va passar la frontera amb els seus oficials i tots els seus carros de guerra. En plena nit, el rei i els oficials dels carros hagueren de travessar entre els edomites, que els tenien encerclats. 10 Així fou com Edom va independitzar-se de Judà fins al dia d'avui.
En aquell temps també es va independitzar Libnà.
Això va succeir perquè Joram havia abandonat el Senyor, el Déu dels seus pares.
Idolatria de Joram
11 A més, Joram manà de construir recintes sagrats a les muntanyes de Judà, va fer que la població de Jerusalem es prostituís adorant altres déus i va desencaminar Judà. 12 Llavors li arribà una carta del profeta Elies, que deia: «Això et fa saber el Senyor, Déu de David, el teu avantpassat: Tu no has seguit la conducta del teu pare Josafat, ni la d'Asà, rei de Judà, 13 sinó la dels reis d'Israel, i has fet que Judà i la població de Jerusalem es prostituïssin adorant altres déus, seguint l'exemple del casal d'Acab; has assassinat fins i tot els teus germans, la família del teu pare, que eren millors que no pas tu; 14 ara, doncs, el Senyor enviarà una gran plaga al teu poble, als teus fills, a les teves dones i a tot el teu bestiar. 15 Tu patiràs moltes malalties provocades per un mal crònic als budells, i els aniràs traient fora. Cada dia que passi estaràs pitjor.»
Hostilitat dels filisteus i dels àrabs
16 El Senyor va instigar contra Joram l'hostilitat dels filisteus i de les tribus àrabs que vivien al costat dels cuixites. 17 Van pujar, doncs, contra Judà, van envair el país i s'apoderaren de totes les riqueses que hi havia al palau del rei, com també dels seus fills i de les seves dones; no li va quedar cap fill, llevat de Jehoahaz, el més petit de tots.
Mort de Joram
18 Després de tot això, el Senyor va afligir Joram amb un mal incurable que li va atacar els budells. 19 El temps va anar passant, fins que, els dos darrers dies, el mal va fer que els anés traient fora. Va morir enmig de sofriments terribles. El seu poble no va encendre cap foguera en honor d'ell, com havia fet pels seus predecessors.
20 Tenia trenta-dos anys quan començà a regnar. Va ser rei vuit anys a Jerusalem. Se'n va anar sense que fessin dol per ell. Fou enterrat a la ciutat de David, però no als sepulcres reials.
Ahazià, rei de Judà
22
La població de Jerusalem, en lloc de Joram, va proclamar rei Ahazià, el seu fill més petit, perquè l'horda que, amb els àrabs, havia penetrat al territori de Judà, havia assassinat tots els fills més grans. Així regnà Ahazià, fill de Joram, rei de Judà.
Ahazià tenia vint anys quan començà a regnar. Va ser rei un any a Jerusalem. La seva mare es deia Atalia i era descendent d'Omrí, rei d'Israel. Ahazià també es va comportar com el llinatge d'Acab, ja que la seva mare l'aconsellava perquè fes el mal. Ofenia el Senyor amb el seu mal comportament, igual que el llinatge d'Acab, ja que, després de la mort del seu pare, els familiars d'Acab eren els seus consellers, per a perdició d'ell. També seguint els seus consells, va anar a combatre al costat de Jehoram, fill d'Acab, rei d'Israel, contra Hazael, rei dels arameus, a Ramot-Galaad. Els arameus van ferir Jehoram, que hagué de tornar a Jizreel perquè el curessin de les ferides que li havien fet a Ramot, en la batalla contra Hazael, rei dels arameus. I Ahazià, fill de Joram, rei de Judà, va baixar a Jizreel a visitar Jehoram, fill d'Acab, que estava ferit.
Mort d'Ahazià i dels nobles de Judà
Va ser cosa de Déu que Ahazià anés a visitar Jehoram i allà trobés la seva fi. Quan era allà, juntament amb Jehoram, va sortir al pas de Jehú, fill de Nimxí, que el Senyor havia ungit per a exterminar el llinatge d'Acab. Mentre Jehú executava la sentència contra el llinatge d'Acab, va trobar els prohoms de Judà i els nebots d'Ahazià que estaven al seu servei, i els va eliminar. Després féu buscar Ahazià; el van capturar a Samaria, on s'havia amagat, i el portaren davant de Jehú, que el va matar. Però van enterrar-lo, perquè es van dir: «Era fill de Josafat, que havia servit el Senyor amb tot el cor.»
No va quedar ningú del llinatge d'Ahazià que fos capaç de ser rei.
La reina Atalia
10 Quan Atalia, la mare d'Ahazià, va veure que el seu fill era mort, va fer exterminar tots els hereus del tron reial de Judà. 11 Però Jehoixabat, filla del rei Joram, muller del sacerdot Jehoiadà i germana d'Ahazià, va agafar Joaix, fill d'Ahazià, d'enmig dels fills del rei que anaven a matar, i el va amagar, amb la seva dida, al fons de la cambra on hi havia els llits. Així el va sostreure a Atalia i no el van fer morir. 12 Joaix es va quedar amb ells amagat al temple del Senyor, durant sis anys, mentre Atalia regnava en el país.
Proclamació de Joaix i mort d'Atalia
23
L'any setè, Jehoiadà es revestí de valor i va fer venir els oficials de les companyies: Azariahu, fill de Joram, Ismael, fill de Jehohanan, Azariahu, fill d'Obed, Maasseiahu, fill d'Adaiahu, i Elixafat, fill de Zicrí. Els oficials van fer un pacte amb Jehoiadà. Recorregueren Judà i convocaren els levites de totes les ciutats i els caps dels llinatges d'Israel. Tots van acudir a Jerusalem. Llavors tota aquesta assemblea va concloure un pacte amb el rei al temple de Déu. Jehoiadà els digué:
--Aquí teniu Joaix, el fill del rei. Ell és qui ha de regnar, tal com el Senyor va prometre a la descendència de David. Això és el que heu de fer: el terç de vosaltres, sacerdots i levites, que entra de servei el dissabte, farà guàrdia a les portes dels llindars; un altre terç custodiarà el palau reial i un altre terç la porta del Fonament; tot el poble se situarà als atris del temple del Senyor. Però que no entri ningú al temple del Senyor, llevat dels sacerdots i dels levites que hagin d'oficiar; ells, com a consagrats que són, hi podran entrar. I que tot el poble observi les prescripcions del Senyor. Els levites manteniu-vos al voltant del rei, tots amb les armes a la mà. Si algú prova d'entrar al temple, mateu-lo. Acompanyeu el rei onsevulla que vagi.
Els levites i tots els de Judà van fer-ho tal com el sacerdot Jehoiadà havia disposat. Cada un d'ells va prendre els seus homes, els qui entraven de servei aquell dissabte i els qui en sortien, ja que el sacerdot Jehoiadà no havia deixat marxar ningú dels qui havien complert el seu torn. El sacerdot Jehoiadà va donar als oficials de les companyies les llances, els escuts i els broquers del rei David que es guardaven al temple de Déu. 10 Va fer arrenglerar tots els homes, cada un amb l'arma a la mà, des del costat dret del santuari fins al costat esquerre, en l'espai entre l'altar i el santuari, a punt per a envoltar el rei. 11 Llavors van fer sortir el fill del rei, li van imposar la diadema i les insígnies reials i el proclamaren rei. Jehoiadà i els seus fills el van ungir. Tothom es posà a cridar:
--Visca el rei!
12 Atalia va sentir el clam del poble que corria i aclamava el rei, i corregué, també ella, cap on era la gent, al temple del Senyor. 13 Allà va veure el rei dret, al costat de la columna a l'entrada, amb els oficials de les companyies i les trompetes al costat del rei, mentre tota la gent del poble manifestava la seva alegria, les trompetes sonaven i els cantors acompanyaven els càntics de lloança amb els seus instruments. Llavors Atalia s'esquinçà els vestits i cridà:
--És un complot! És un complot!
14 El sacerdot Jehoiadà va fer intervenir els oficials de les companyies que comandaven les tropes i els digué:
--Traieu-la fora del temple entre files de guàrdies, i si algú la segueix, que el matin.
Perquè el sacerdot havia ordenat: «No la mateu a l'interior del temple del Senyor.» 15 La van agafar i, en arribar al palau reial pel camí de la porta dels Cavalls, allà mateix la van matar.
16 Jehoiadà va fer que, en virtut d'una aliança amb ell, el rei i el poble es comprometessin a ser el poble del Senyor. 17 Tota la gent va anar al temple de Baal i el van enderrocar. Van fer miques els seus altars i els seus ídols, i davant els altars van fer morir Matan, sacerdot de Baal.
18 Jehoiadà va posar una guàrdia al temple del Senyor, a les ordres dels sacerdots levites, que David havia repartit en torns per al servei del temple, amb la funció d'oferir holocaustos al Senyor, tal com és escrit en la Llei de Moisès; havien d'acompanyar l'ofrena amb les aclamacions d'alegria i amb els càntics que David havia ordenat. 19 També va posar porters a les entrades del temple del Senyor perquè no hi entrés ningú que, pel motiu que fos, es trobés impur. 20 Després, amb els oficials de les companyies, els notables, les autoritats del país i tota la gent del poble, va fer baixar el rei del temple del Senyor i, per la porta superior, van entrar al palau reial. Allí van fer seure el rei al tron dels reis. 21 Tota la gent del poble estava contenta, i la ciutat va quedar en pau després que hagueren mort Atalia.
Joaix, rei de Judà
24
Joaix tenia set anys quan començà a regnar. Va ser rei quaranta anys a Jerusalem. La seva mare es deia Sibià i era de Beerxeba. Joaix va fer allò que plau al Senyor, mentre va viure el sacerdot Jehoiadà. Aquest el va fer casar amb dues dones, i d'elles, Joaix tingué fills i filles.
Passat un cert temps, Joaix es proposà de restaurar el temple del Senyor. Va reunir els sacerdots i els levites i els digué:
--Aneu per les ciutats de Judà i recolliu diners de tots els israelites per a reparar cada any el temple del vostre Déu. Sigueu diligents en aquest afer.
Però els levites no tenien pressa. Llavors el rei cridà Jehoiadà, el màxim responsable, i li digué:
--Per què no t'has preocupat que els levites recaptessin de Judà i de Jerusalem el tribut que Moisès, servent del Senyor, i l'assemblea d'Israel havien fixat per a la tenda que guardava el document de l'aliança? La malvada Atalia i tots els seus partidaris van destrossar el temple de Déu, i fins i tot havien fet servir per al culte dels Baals els objectes sagrats del temple del Senyor.
Llavors el rei va ordenar que fessin una caixa i la posessin a la part de fora de la porta del temple del Senyor. Després van fer una proclama per Judà i Jerusalem manant que portessin al Senyor el tribut que Moisès, servent de Déu, havia fixat a Israel en el desert. 10 Tots els prohoms i tot el poble se'n van alegrar, i venien a dipositar la seva contribució a la caixa, fins a omplir-la. 11 Cada vegada que els levites duien la caixa a la inspecció reial i veien que hi havia molts diners, venien el canceller del rei i un inspector del gran sacerdot, buidaven la caixa i la tornaven a posar al seu lloc. Així ho feien cada dia, i van recaptar molts diners. 12 El rei i Jehoiadà donaven els diners als encarregats de l'obra del temple del Senyor, i aquests contractaven picapedrers i fusters per a restaurar-lo, com també ferrers i fonedors de bronze per a reparar-lo. 13 Els encarregats de les obres es posaren a la feina i, sota la seva direcció, la restauració va progressar. El temple de Déu quedà restablert i consolidat. 14 Quan van acabar, dugueren al rei i a Jehoiadà la resta dels diners, i ells els destinaren a l'utillatge del temple del Senyor: utensilis per al culte i per als holocaustos, copes i objectes d'or i de plata. Mentre Jehoiadà va viure, sempre s'oferiren holocaustos en el temple. 15 Però Jehoiadà es va fer vell i morí a l'avançada edat de cent trenta anys. 16 El van enterrar amb els reis a la ciutat de David, perquè s'havia comportat bé amb Israel, amb Déu i amb el seu temple.
Infidelitat de Joaix
17 Després de la mort de Jehoiadà, els prohoms d'Israel vingueren a retre homenatge al rei. El rei va fer cas del que li deien, 18 i tots ells van abandonar el temple del Senyor, el Déu dels seus pares, per donar-se al culte dels bosquets sagrats i dels ídols. Aquest pecat va provocar la indignació divina contra Judà i Jerusalem. 19 El Senyor els envià profetes per fer que es convertissin a ell, però no van escoltar les seves amonestacions. 20 Llavors l'esperit de Déu s'apoderà de Zacaries, fill del sacerdot Jehoiadà, i des d'un lloc elevat digué al poble:
--Això diu el Senyor: Per què violeu els manaments del Senyor? No en traureu cap profit. Com que heu abandonat el Senyor, ell també us ha abandonat a vosaltres.
21 Alguns es van conjurar contra ell i, per ordre del rei, el van apedregar a l'atri del santuari del Senyor. 22 El rei Joaix no tingué en compte el bé que li havia fet Jehoiadà, pare de Zacaries, i va fer matar el seu fill. Abans de morir, Zacaries exclamà:
--Que el Senyor ho vegi i en demani comptes!
Invasió aramea i assassinat de Joaix
23 Quan arribà la primavera, tropes aramees van atacar Joaix. Envaïren Judà, avançaren fins a Jerusalem, van matar tots els prohoms del poble i enviaren el botí al rei de Damasc. 24 Tot i que la tropa aramea era reduïda, el Senyor va fer caure a les seves mans un exèrcit molt nombrós, perquè els de Judà havien abandonat el Senyor, el Déu dels seus pares. Joaix mateix va rebre el càstig que es mereixia. 25 Quan els arameus s'hagueren allunyat del seu costat, deixant-lo en molt mal estat, els oficials del rei van conspirar contra ell per venjar l'assassinat del fill del sacerdot Jehoiadà, i el mataren en el seu llit. El van enterrar a la ciutat de David, però no en els sepulcres reials. 26 Els qui van conspirar contra Joaix eren Zabad, fill de Ximat, l'ammonita, i Jehozabad, fill de Ximrit, la moabita. 27 Pel que fa als fills de Joaix, als nombrosos missatges profètics contra ell i a la restauració del temple de Déu, tot consta en el Relat del llibre dels Reis. El va succeir el seu fill Amasies.
Amasies, rei de Judà
25
Quan Amasies començà a ser rei tenia vint-i-cinc anys, i va regnar vint-i-nou anys a Jerusalem. La seva mare es deia Jehoadan i era de Jerusalem. Amasies feia allò que plau al Senyor, però no ho feia amb tot el cor. Quan el regne va quedar consolidat a favor d'ell, va matar els oficials que havien assassinat el rei, el seu pare; però, tal com prescriu la Llei, el llibre de Moisès, no va fer matar els fills dels assassins. En efecte, allí el Senyor ordena que els pares no siguin condemnats a mort per culpa dels fills, ni els fills per culpa dels pares, sinó que cadascú ho sigui pels seus propis crims.
Amasies va reunir els homes de Judà i els organitzà per llinatges, a les ordres de caps responsables de mil i de cent homes, per tot Judà i Benjamí. Després en va fer el cens des de vint anys en amunt. El resultat va ser de tres-cents mil homes escollits, aptes per a l'exèrcit, i armats amb llança i escut. A més, va reclutar a sou cent mil homes valents d'Israel, per un total de tres-centes mil peces de plata. Però un home de Déu anà a trobar Amasies i li digué:
--Que les tropes d'Israel no vinguin amb tu, oh rei, perquè el Senyor no és amb Israel ni amb cap dels efraïmites. Altrament, vés amb ells, llança-t'hi, lluita fort en la batalla, i que Déu et faci caure davant l'enemic, perquè Déu té el poder d'auxiliar o de fer caure.
Amasies respongué a l'home de Déu:
--Doncs, què cal fer amb les tres-centes mil peces de plata que he donat a la tropa d'Israel?
L'home de Déu li respongué:
--El Senyor pot donar-te molt més que això.
10 Llavors Amasies va separar la tropa d'Efraïm que s'havia unit amb ell i els féu tornar a la seva terra. Ells es van indignar molt contra Judà i se'n tornaren enfurismats.
11 Amasies es posà coratjosament al capdavant de la seva tropa en direcció a la vall de la Sal i va aniquilar deu mil homes de Seïr. 12 Els de Judà feren presoners uns altres deu mil homes, els van portar al penyal de Sela i els precipitaren de dalt a baix: tots van quedar esclafats.
13 Però els homes que Amasies havia llicenciat perquè no lluitessin al seu costat, es van dispersar per les ciutats de Judà, des de Samaria fins a Bethoron, i van matar-hi tres mil persones. El botí va ser molt gran.
Idolatria d'Amasies
14 Quan Amasies va tornar victoriós dels edomites, s'emportà els déus dels de Seïr, els va prendre per déus seus, es prosternava davant d'ells i els cremava ofrenes. 15 Llavors el Senyor es va indignar contra Amasies i li va enviar un profeta, que li digué:
--Per què recorres als déus d'aquest poble, que no han estat capaços d'alliberar-lo de les teves mans?
16 Mentre el profeta li parlava, Amasies el va interrompre:
--Que potser t'han nomenat conseller del rei? Acaba, si no vols que et matin.
El profeta va acabar amb aquestes paraules:
--Sé que Déu ha decidit destruir-te perquè has fet això i no vols escoltar el meu consell.
Amasies i Jehoaix
17 Amasies, rei de Judà, després d'haver-se aconsellat, va enviar missatgers al rei d'Israel Jehoaix, fill de Joahaz, fill de Jehú, per dir-li:
--Vine, que ens veurem les cares!
18 Jehoaix, rei d'Israel, va contestar així a Amasies, rei de Judà:
--El card del Líban va dir al cedre del Líban: "Dóna la teva filla al meu fill per muller." Però va passar una bèstia salvatge del Líban i va trepitjar el card. 19 Tu has vençut Edom, i el teu cor n'està orgullós. Frueix ara d'aquesta glòria, però en el teu propi palau. Per què t'has d'embrancar en una operació desastrosa que us farà caure a tu i a Judà?
20 Però Amasies no el va escoltar, perquè era cosa de Déu, que els volia vençuts, ja que havien recorregut als déus d'Edom. 21 Llavors Jehoaix, rei d'Israel, el va atacar. Joaix i Amasies, rei de Judà, es van veure les cares a Bet-Xèmeix de Judà. 22 Els israelites derrotaren els de Judà, que van fugir a la desbandada. 23 A Bet-Xèmeix, el rei d'Israel, Jehoaix, va fer presoner el rei de Judà, Amasies, fill de Joaix, fill de Jehoahaz, i se'l va emportar a Jerusalem. Va obrir a la muralla de la ciutat una bretxa de dos-cents metres, des de la porta d'Efraïm fins a la porta de l'Angle. 24 Va capturar tot l'or i la plata, tots els objectes que hi havia al temple de Déu a cura d'Obed-Edom i els tresors del palau reial. Capturà també ostatges i se'n tornà a Samaria.
Conclusió del regnat d'Amasies
25 Amasies, fill de Joaix, rei de Judà, va viure encara quinze anys després de la mort de Jehoaix, fill de Joahaz, rei d'Israel. 26 La resta de la història d'Amasies, des del principi a la fi, consta en la Crònica dels reis de Judà i d'Israel. 27 Després que Amasies s'hagué apartat del Senyor, es va tramar una conspiració contra ell a Jerusalem, i va fugir a Laquix; però enviaren gent a perseguir-lo fins a Laquix, i allí el van matar. 28 Transportaren a cavall el seu cadàver i el van enterrar prop dels seus pares, a la ciutat de Judà.
Ozies (Azarià), rei de Judà
26
Tot el poble de Judà va agafar Ozies, que tenia setze anys, i el van proclamar rei en lloc del seu pare Amasies. Va ser Ozies qui reconstruí Elat i va retornar-la a Judà, després que el rei Amasies hagués mort i s'hagués reunit amb els seus pares. Ozies tenia setze anys quan començà a regnar. Va ser rei a Jerusalem cinquanta-dos anys. La seva mare es deia Jecolià i era de Jerusalem. Ozies feia allò que plau al Senyor, tal com ho havia fet Amasies, el seu pare. Va recórrer a Déu mentre va viure Zecariahu, que tenia el do d'interpretar les visions del Senyor; i mentre va recórrer al Senyor, Déu el va fer prosperar.
Prosperitat d'Ozies
Ozies va emprendre una campanya contra els filisteus, va enderrocar les muralles de Gat, de Jabné i d'Asdod i construí fortaleses a Asdod i per tot el territori dels filisteus. Déu el va ajudar contra els filisteus, contra el àrabs que habitaven a Gurbaal i contra els meünites. Els meünites també pagaven tribut a Ozies; va arribar a ser tan poderós que la seva anomenada s'estenia fins a les fronteres d'Egipte.
També a Jerusalem va construir torres fortificades a la porta de l'Angle, a la porta de la Vall i a la Raconada de la muralla. 10 A més edificà torres al desert i obrí molts pous, perquè tenia molt de bestiar, tant a la Xefelà com a la plana. També tenia agricultors i vinyaters a les muntanyes i a Carmel, perquè a Ozies li agradava la terra.
11 Ozies comptava amb un gran exèrcit preparat per a combatre, que sortia a fer incursions organitzat en destacaments, segons el cens efectuat pel canceller Jeiel i per Maasseiahu, encarregat del reclutament. Estava a les ordres d'Hananiahu, un dels generals del rei. 12 El nombre dels caps de llinatge que comandaven aquests homes valents era de dos mil sis-cents. 13 Tenien a les seves ordres un poderós exèrcit de tres-cents set mil cinc-cents homes en peu de guerra, disposats a combatre amb força i valentia per ajudar el rei contra l'enemic. 14 Ozies va equipar tot l'exèrcit amb escuts, llances, cascos, cuirasses, arcs i pedres per a les fones. 15 Va fer construir a Jerusalem uns artefactes, obra d'enginyeria, per a tirar fletxes i llançar grans pedres, i els va posar dalt de les torres i els angles de la muralla. La seva anomenada s'estenia lluny, perquè Déu l'ajudava a fer-se poderós.
Infidelitat d'Ozies
16 Però, quan se sentí poderós, la supèrbia el va dur a la perdició. Va ser infidel al Senyor, el seu Déu, volent entrar al santuari del Senyor per cremar encens a l'altar dels perfums. 17 Darrere d'ell va entrar-hi el gran sacerdot Azariahu amb vuitanta sacerdots valerosos, 18 es van plantar davant el rei Ozies i li digueren:
--Ozies, no et correspon a tu de cremar encens al Senyor, sinó als sacerdots descendents d'Aaron, consagrats per a fer aquesta ofrena. Surt del santuari! Has estat infidel, i la teva acció no t'honora pas davant el Senyor-Déu.
19 Ozies, que tenia l'encenser a la mà a punt d'oferir l'encens, es va indignar contra els sacerdots, però a l'instant, dins el santuari del Senyor, vora l'altar de l'encens i davant els sacerdots, aparegué lepra en el seu front. 20 El gran sacerdot Azariahu i els altres sacerdots van fixar en ell la mirada i van veure que tenia lepra al front. Llavors el feren sortir d'allí precipitadament, i ell mateix també s'afanyà a sortir, perquè s'adonà que el Senyor l'havia castigat.
Mort d'Ozies
21 El rei Ozies va continuar leprós fins al dia de la seva mort. Havia de viure com a leprós en una casa a part i estava exclòs del temple del Senyor. El seu fill Jotam feia de cap del palau reial i administrava justícia a la gent del poble.
22 La resta de la història d'Ozies, des del principi a la fi, la va escriure el profeta Isaïes, fill d'Amós. 23 Ozies va morir i es va reunir amb els seus pares; el van enterrar amb ells, però en el camp on hi havia els sepulcres reials, perquè tingueren en compte que era leprós. El va succeir el seu fill Jotam.
Jotam, rei de Judà
27
Jotam tenia vint-i-cinc anys quan començà a regnar. Va regnar setze anys a Jerusalem. La seva mare es deia Jeruixà i era filla de Sadoc. Jotam feia allò que plau al Senyor, tal com ho havia fet Ozies, el seu pare, i a més no va cometre la falta d'entrar al santuari del Senyor. Però el poble continuava corrompent-se. Jotam va construir la porta superior del temple del Senyor i va fer moltes obres a les muralles de l'Ófel. També va emmurallar algunes ciutats a la Muntanya de Judà i edificà fortaleses i torres on abans hi havia bosc. Va lluitar contra el rei dels ammonites i el va vèncer. Els ammonites li van pagar aquell any tres tones de plata, deu mil càrregues de blat i deu mil d'ordi; els dos anys següents li van pagar el mateix tribut. Jotam arribà a ser fort, perquè es mantenia fidel al Senyor, el seu Déu.
La resta de la història de Jotam, les seves guerres i el seu comportament consten en la Crònica dels reis d'Israel i de Judà. Tenia vint-i-cinc anys quan començà a ser rei. Va regnar setze anys a Jerusalem. Jotam va morir i es va reunir amb els seus pares; el van enterrar amb ells a la ciutat de David. El va succeir el seu fill Acaz.
Acaz, rei de Judà
28
Acaz tenia vint anys quan començà a regnar. Va regnar setze anys a Jerusalem. No es va comportar com David, el seu avantpassat. No va plaure al Senyor i va seguir els exemples dels reis d'Israel, fent ídols de metall fos que representaven els Baals. Cremava ofrenes a la vall de Benhinnom i va arribar fins al punt de cremar en sacrifici els seus propis fills, seguint una pràctica abominable de les nacions que el Senyor havia desposseït del país per donar-lo als israelites. Acaz oferia sacrificis i cremava ofrenes en els recintes i turons sagrats i sota de tots els arbres frondosos.
Per això el Senyor, el seu Déu, el va fer caure en mans del rei dels arameus, que el derrotaren, van fer-li molts captius i se'ls endugueren a Damasc. També el va fer caure en mans del rei d'Israel: la desfeta va ser molt gran. Pècah, fill de Remaliahu, rei d'Israel, va matar en un sol dia cent vint mil homes de Judà, tots ells guerrers valents; és que havien abandonat el Senyor, el Déu dels seus pares. Zicrí, un heroi d'Efraïm, va matar Maasseiahu, fill del rei, Azricam, cap de la casa reial, i Elcanà, segon després del rei. A més, els israelites feren dos-cents mil captius als seus germans de Judà, entre dones, fills i filles; també es van apoderar d'un abundant botí i se l'endugueren a Samaria.
Allí hi havia un profeta del Senyor que es deia Obed. Aquest va sortir al pas de l'exèrcit que entrava a Samaria, i els digué:
--El Senyor, Déu dels vostres pares, s'havia indignat contra Judà, i per això els ha posat a les vostres mans. Però vosaltres heu fet entre ells una mortaldat tan ferotge que clama al cel. 10 I ara, a més, voleu reduir aquesta gent de Judà i de Jerusalem a la condició d'esclaus i esclaves. Però, ¿no és cert que això seria fer-vos més culpables davant el Senyor, el vostre Déu? 11 Escolteu-me, doncs, i doneu la llibertat als captius que heu fet entre els vostres germans, perquè l'enuig del Senyor s'ha encès contra vosaltres.
12 Llavors alguns dels caps dels efraïmites, Azariahu, fill de Jehohanan, Berequiahu, fill de Meixil·lemot, Jehizquiahu, fill de Xal·lum, i Amassà, fill d'Hadlai, es plantaren davant els qui venien de la campanya 13 i els digueren:
--No dugueu aquí aquests captius: seria fer-nos més culpables davant el Senyor. La nostra culpa ja és prou gran, i ja està prou encès l'enuig del Senyor contra Israel, perquè encara vulgueu augmentar els nostres pecats i les nostres culpes.
14 Llavors els combatents, davant els prohoms i davant tota l'assemblea, van alliberar els captius i renunciaren al botí. 15 Després uns homes designats personalment es van fer càrrec dels captius. Amb el que hi havia en el botí vestiren els qui no tenien roba, els donaren calçat, els feren menjar i beure i, amb oli, els van amorosir les ferides. Van fer muntar en ases tots els qui no podien caminar i els dugueren a Jericó, la ciutat de les Palmeres, prop dels seus connacionals. Després se'n tornaren a Samaria.
Intervenció del rei d'Assíria
16 Per aquell temps, el rei Acaz va enviar una ambaixada als reis d'Assíria perquè l'ajudessin. 17 Els edomites havien fet una altra incursió contra Judà i s'havien endut captius. 18 A més, els filisteus havien saquejat les ciutats de la Xefelà i del Nègueb de Judà. Havien ocupat Bet-Xèmeix, Aialon, Guederot, com també Socó, Timnà i Guimzó amb les seves rodalies, i s'hi havien establert. 19 El Senyor humiliava Judà per culpa d'Acaz, rei d'Israel, que havia introduït a Judà el llibertinatge i era infidel al Senyor. 20 Però Tiglat-Pilèsser, rei d'Assíria, en lloc de donar-li un reforç, anà a atacar-lo i el va assetjar. 21 Tot i que Acaz havia saquejat el temple del Senyor, el palau reial i les cases de la gent principal i ho havia donat al rei d'Assíria, no va aconseguir que aquest l'ajudés.
22 Durant el temps que el rei Acaz sofria el setge, encara persistia en la seva infidelitat al Senyor. 23 Oferia sacrificis als déus de Damasc, que l'havien derrotat, perquè pensava: «Si els déus dels reis arameus els ajuden, jo els oferiré sacrificis i així ells també m'ajudaran.» Però van ser la seva ruïna i la de tot Israel. 24 Acaz aplegà els objectes del temple de Déu i els va trossejar. Tancà les portes del temple del Senyor i es va fer altars per tots els racons de Jerusalem. 25 En totes les ciutats de Judà va construir recintes sagrats per a cremar-hi ofrenes a altres déus, irritant així el Senyor, Déu dels seus pares.
Mort d'Acaz
26 La resta de la història d'Acaz, tot el seu comportament, des del principi a la fi, consta en la Crònica dels reis de Judà i d'Israel. 27 Acaz va morir i es va reunir amb els seus pares; el van enterrar a la ciutat de Jerusalem, però no el posaren en els sepulcres dels reis d'Israel. El va succeir el seu fill Ezequies.
Ezequies, rei de Judà
29
Ezequies, doncs, començà a ser rei. Tenia vint-i-cinc anys, i va regnar vint-i-nou anys a Jerusalem. La seva mare es deia Abià i era filla de Zecariahu. Ezequies feia allò que plau al Senyor, tal com ho havia fet David, el seu avantpassat.
Purificació del temple
El primer any del seu regnat, el primer mes, Ezequies va obrir i va reparar les portes del temple del Senyor. Va fer venir els sacerdots i els levites, els reuní a la plaça de llevant i els digué:
--Escolteu-me, levites. Purifiqueu-vos i purifiqueu el temple del Senyor, Déu dels vostres pares. Traieu del santuari la immundícia, perquè els nostres pares han estat infidels al Senyor, el nostre Déu, l'han ofès amb el seu comportament, l'han abandonat. S'han despreocupat del santuari del Senyor i li han girat l'esquena. Fins i tot han tancat les portes del vestíbul, han apagat les llànties, han deixat de cremar ofrenes i d'oferir holocaustos al Déu d'Israel en el lloc sant. Per això el Senyor s'ha indignat contra Judà i Jerusalem i n'ha fet motiu d'estupor, d'espant i d'escarni, com veieu amb els vostres propis ulls. Per això els nostres pares han caigut a tall d'espasa, i els nostres fills, les nostres filles i les nostres dones, per culpa de tot això, han anat al captiveri. 10 Ara, doncs, jo em proposo de concloure una aliança amb el Senyor, Déu d'Israel, perquè aparti de nosaltres la seva indignació. 11 Per tant, fills meus, no us resistiu, que el Senyor us ha escollit perquè estigueu a la seva presència, per a oficiar, donar-li culte i cremar-li ofrenes.
12 Tot seguit es van posar a la feina els levites Màhat, fill d'Amassai, i Joel, fill d'Azarià, dels descendents de Quehat; Quix, fill d'Abdí, i Azariahu, fill de Jehal·lelel, dels descendents de Merarí; Joah, fill de Zimmà, i Eden, fill de Joah, dels descendents de Guerxon; 13 Ximrí i Jeiel, dels descendents d'Elissafan; Zecariahu i Mataniahu, dels descendents d'Assaf; 14 Jehiel i Ximí, dels descendents d'Eman; Xemaià i Uziel, dels descendents de Jedutun. 15 Van reunir els seus parents, es van purificar ritualment i anaren a purificar el temple, tal com havia manat el rei per ordre del Senyor.
16 Els sacerdots van entrar a l'interior del santuari del Senyor per purificar-lo; van treure a l'atri del temple totes les coses impures que trobaren al santuari del Senyor, i els levites les van prendre per llançar-les fora, al torrent de Cedró. 17 Van començar aquesta purificació el dia u del mes primer, i el dia vuit van arribar al vestíbul del santuari. Durant vuit dies purificaren el santuari del Senyor, i el dia setze del primer mes ja havien acabat.
18 Després anaren a trobar el rei Ezequies i li digueren:
--Hem purificat tot el temple del Senyor, l'altar dels holocaustos amb tots els seus accessoris i la taula dels pans d'ofrena amb tots els seus accessoris. 19 També hem purificat tots els objectes que el rei Acaz, per la seva infidelitat, va rebutjar quan era rei, i els hem deixat davant l'altar del Senyor.
Restabliment del culte i dels sacrificis
20 L'endemà al matí el rei Ezequies va reunir els prohoms de la ciutat i va pujar al temple del Senyor. 21 Portaren set toros, set moltons, set anyells i set bocs, per oferir-los en sacrifici pel pecat i fer el ritu d'expiació per la casa reial, pel santuari i pel poble de Judà. El rei ordenà als sacerdots descendents d'Aaron que els oferissin en holocaust sobre l'altar del Senyor. 22 Van degollar els toros, els sacerdots van recollir-ne la sang i aspergiren l'altar; el mateix van fer amb els moltons i amb els anyells. 23 Acabat feren acostar els bocs davant el rei i l'assemblea per oferir-los en sacrifici pel pecat, i tots els imposaren les mans. 24 Els sacerdots els van degollar i vessaren la sang sobre l'altar per expiar per tot Israel, perquè el rei havia ordenat que oferissin per tot Israel els holocaustos i els sacrificis pel pecat.
25 Ezequies havia fet col·locar els levites al temple del Senyor amb címbals, arpes i lires, tal com ho havien disposat David, Gad, el vident del rei, i el profeta Natan, ja que aquesta disposició venia de Déu per mitjà dels profetes. 26 Estaven drets allà els levites amb els instruments de David, i els sacerdots amb les trompetes. 27 Ezequies va ordenar que oferissin l'holocaust a l'altar. Tan bon punt començaren d'oferir-lo, entonaren càntics en honor del Senyor, acompanyats pel toc de les trompetes i pels instruments de David, rei d'Israel. 28 Tota l'assemblea estigué prosternada fins que es consumí l'holocaust; mentrestant, el cor cantava i ressonaven totes les trompetes. 29 Quan acabaren d'oferir els sacrificis, el rei i tot el seu seguici s'agenollaren i es van prosternar. 30 El rei Ezequies i els prohoms van demanar als levites que lloessin el Senyor amb els càntics que David i el vident Assaf havien compost. Els levites van entonar lloances cada cop més joioses; després s'agenollaren i es prosternaren.
31 Llavors Ezequies prengué la paraula i va dir a la gent:
--Ara, ja que veniu preparats a presentar ofrenes al Senyor, apropeu-vos i porteu al temple del Senyor els vostres sacrificis de comunió i d'acció de gràcies.
Llavors els congregats en assemblea oferiren sacrificis de comunió i d'acció de gràcies, i tots els qui ho desitjaven van oferir holocaustos. 32 Els caps de bestiar que van presentar els reunits en assemblea per oferir en holocaust al Senyor van ser setanta vedells, cent moltons i dos-cents anyells. 33 Com a sacrificis de comunió i d'acció de gràcies, van ser immolats sis-cents vedells i tres mil caps de bestiar entre anyells i cabrits. 34 Però els sacerdots eren pocs i no donaven l'abast a preparar tots els animals per a l'holocaust; per això els van ajudar els seus germans levites, fins que fou acabada la tasca i fins que els altres sacerdots s'hagueren purificat. En efecte, els levites havien estat més diligents per a purificar-se que els sacerdots. 35 A més hi havia per cremar molt greix dels sacrificis de comunió, i també calia fer les libacions de vi que acompanyen els holocaustos. Així es va restablir el culte del temple del Senyor. 36 Ezequies i tot el poble es van alegrar de veure com Déu havia predisposat la gent, perquè tot es va fer sense cap previsió.
Celebració de la Pasqua
30
El rei Ezequies va enviar missatgers per tot Israel i tot Judà, i fins va escriure a les tribus d'Efraïm i de Manassès, perquè vinguessin al temple de Jerusalem a celebrar la Pasqua del Senyor, Déu d'Israel. El rei es va aconsellar amb els prohoms i amb tota l'assemblea de Jerusalem, i sorgí la proposta de celebrar la Pasqua el mes segon, ja que no l'havien poguda celebrar a temps: els sacerdots encara no s'havien purificat en nombre suficient i el poble encara no s'havia reunit a Jerusalem. Al rei i a tota l'assemblea els va semblar bé aquella proposta. Llavors acordaren de proclamar per tot Israel, des de Beerxeba fins a Dan, que vinguessin a Jerusalem a celebrar la Pasqua del Senyor, Déu d'Israel, perquè feia molt temps que no s'havia celebrat tal com és prescrit.
Els missatgers recorregueren tot Israel i Judà amb les cartes del rei i dels seus prohoms, i per ordre del rei pregonaven: «Israelites, torneu al Senyor, el Déu d'Abraham, d'Isaac i d'Israel, i ell tornarà a vosaltres, la resta que us heu escapat de les mans dels reis d'Assíria. No sigueu com els vostres pares i com els vostres germans: eren infidels al Senyor, Déu dels seus pares, i ell els va deixar el país devastat, com vosaltres mateixos podeu veure. Ara, doncs, no aneu més a la vostra, com ells hi van anar. Reconcilieu-vos amb el Senyor, veniu al santuari que ell ha consagrat per sempre. Serviu el Senyor, el vostre Déu, perquè decanti de vosaltres la seva indignació. Si torneu al Senyor, els qui s'han endut captius els vostres germans i els vostres fills es compadiran d'ells i els deixaran tornar en aquest país, perquè el Senyor, el vostre Déu, és compassiu i benigne, i no us girarà la cara, si us convertiu a ell.»
10 Els missatgers van recórrer els territoris d'Efraïm i de Manassès, de ciutat en ciutat, fins a Zabuló, però la gent es reia d'ells i els escarnia. 11 Amb tot, alguns homes de les tribus d'Aser, de Manassès i de Zabuló es van humiliar i anaren a Jerusalem. 12 El poder de Déu també es va fer sentir als de Judà, i va infondre en els seus cors la voluntat unànime de complir el que el rei i els seus prohoms havien manat, d'acord amb la paraula del Senyor.
13 Així, el mes segon es va reunir a Jerusalem una gran gentada per celebrar la festa dels Àzims; era una assemblea nombrosíssima. 14 Van anar a treure els altars on s'oferien sacrificis i també tots els altars on es cremava encens que hi havia a Jerusalem, i els llançaren al torrent de Cedró. 15 El dia catorze del mes segon van immolar les víctimes pasquals. Els sacerdots i els levites, avergonyits, s'havien purificat ritualment per oferir holocaustos en el temple del Senyor. 16 Després anaren a ocupar els llocs que tenien prescrits, d'acord amb la llei de Moisès, home de Déu: els sacerdots feien l'aspersió amb la sang que els levites els presentaven. 17 Com que molts de l'assemblea no s'havien purificat, els levites es van encarregar d'immolar les víctimes pasquals de tots els qui no estaven ritualment purs, a fi de consagrar-les al Senyor. 18 De fet, eren molts, principalment dels d'Efraïm, de Manassès, d'Issacar i de Zabuló, els qui, contra el que està prescrit, van menjar la víctima pasqual sense haver-se purificat. Però Ezequies va intercedir per ells, dient:
--Que el Senyor, que és bondadós, ho perdoni! 19 El seu cor estava disposat a cercar Déu, el Senyor, el Déu dels seus pares, encara que no s'haguessin purificat tal com demana el contacte amb les coses santes.
20 El Senyor va escoltar Ezequies i no tingué en compte aquella falta del seu poble. 21 Els israelites que es trobaven a Jerusalem van celebrar la festa dels Àzims durant set dies amb gran goig. Els levites i els sacerdots lloaven el Senyor cada dia amb tota la força dels seus instruments, que sonaven en honor del Senyor. 22 Ezequies va felicitar afectuosament tots els levites, perquè havien demostrat que sabien com convé donar culte al Senyor. Els levites passaren els set dies de festa participant en els sacrificis de comunió i lloant el Senyor, Déu dels seus pares.
23 Després tota l'assemblea, reunida en consell, va decidir d'allargar la festa set dies més, i així ho van fer amb gran goig. 24 Ezequies, rei de Judà, havia proporcionat a tot el poble mil vedells i set mil caps de bestiar menut, i els prohoms havien aportat mil vedells i deu mil caps de bestiar menut. A més, un gran nombre de sacerdots estaven purificats ritualment. 25 Tota la comunitat estava contenta, tant la gent de Judà com els sacerdots i els levites; estaven contents tots els qui havien vingut d'Israel i els immigrants originaris d'Israel i que ara vivien a Judà. 26 El goig era tan gran a Jerusalem que, des del temps de Salomó, fill de David, rei d'Israel, no s'havia vist a Jerusalem res de semblant.
27 Després els sacerdots levites van beneir el poble. El Senyor els escoltà, i la seva oració va arribar fins al cel, fins al lloc sant on resideix.
Organització del servei del temple
31
Després d'això, tots els israelites que es trobaven allí van passar per les ciutats de Judà a esmicolar els pilars sagrats i a tallar els bosquets dels recintes sagrats, i els van destruir juntament amb els altars de tot Judà, Benjamí, Efraïm i Manassès. Després tots els israelites se'n tornaren a les seves ciutats i possessions.
Ezequies va organitzar els torns dels sacerdots i dels levites i va assignar a cada torn la funció sacerdotal o levítica que li corresponia: oferir holocaustos i sacrificis de comunió, oficiar el culte i executar els cants d'acció de gràcies i de lloança dins el recinte del campament del Senyor. Va destinar una part dels ramats de la casa reial per als holocaustos del matí i del capvespre, els dels dissabtes, de les festes del primer dia del mes i de les solemnitats, tal com prescriu la Llei del Senyor. A la població de Jerusalem li va ordenar que donés la part corresponent als sacerdots i als levites perquè poguessin dedicar-se amb constància a la Llei del Senyor. Tan bon punt es va divulgar aquesta ordre, els israelites dugueren amb molta generositat les primícies de la collita del blat, del vi, de l'oli, de la mel i de tota mena de productes del camp. Portaren en abundància el delme de tot. També els habitants de les poblacions de Judà, tant els qui procedien del regne d'Israel com els de Judà mateix, dugueren el delme dels ramats de vaques, ovelles i cabres; quant als delmes de les collites consagrats al Senyor, el seu Déu, els van posar en munts. El mes tercer començaren a fer els munts, i el mes setè van acabar. Quan Ezequies i els prohoms arribaren i veieren aquells munts, van beneir el Senyor i el seu poble d'Israel. Ezequies va preguntar als sacerdots i als levites què eren aquells munts, 10 i Azariahu, el gran sacerdot, de la família de Sadoc, li respongué:
--Des que van començar a portar al temple la part reservada al Senyor, mengem fins a saciar-nos i encara en sobra molt, perquè el Senyor ha beneït el seu poble. En aquests munts hi ha tot el que sobra.
11 Llavors Ezequies va ordenar que preparessin cambres en el temple del Senyor. Així ho van fer, 12 i van dur-hi fidelment les parts reservades al Senyor, els delmes i les altres ofrenes consagrades. El levita Cananiahu va ser l'intendent, i el seu germà Ximí era el seu ajudant. 13 Per ordre del rei Ezequies i d'Azariahu, intendent en cap del temple de Déu, van ser nomenats responsables Jehiel, Azaziahu, Nàhat, Assahel, Jerimot, Jozabad, Eliel, Ismaquiahu, Màhat i Benaiahu, a les ordres de Cananiahu i del seu germà Ximí. 14 El levita Corè, fill d'Imnà, porter de la porta Oriental, tenia a càrrec seu les ofrenes voluntàries fetes a Déu i la distribució de les parts reservades al Senyor i de les ofrenes més santes. 15 Tenia a les seves ordres Eden, Miniamín, Jeixua, Xemaiahu, Amariahu i Xecaniahu; a les ciutats on vivien els sacerdots, aquests s'encarregaven de repartir-los fidelment les porcions d'acord amb els diversos torns. No feien diferència entre grans i petits; 16 només calia que estiguessin inscrits entre els homes de tres anys en amunt. Feien el mateix amb tots els qui entraven al temple del Senyor per complir les funcions de cada dia assignades a cada grup segons els diversos torns.
17 Els sacerdots eren inscrits per famílies, mentre que els levites, de vint anys en amunt, ho eren per grups i per torns. 18 Havien de ser inscrits amb tots els seus: dones, fills i filles, és a dir, amb tota la seva família, sempre que estiguessin en estat de puresa ritual. 19 Pel que fa als sacerdots descendents d'Aaron que vivien en els camps de pasturatge d'alguna de les ciutats sacerdotals, hi havia en cada ciutat uns homes designats personalment per a distribuir les porcions corresponents a cada home d'entre els sacerdots i a tots els levites inscrits en el registre.
20 Així obrava Ezequies per tot Judà. Feia el que és bo, recte i fidel davant el Senyor, el seu Déu. 21 Tot el que emprenia per al servei del temple de Déu, o per complir la Llei i els manaments, ho feia cercant el seu Déu amb tot el seu cor, i per això prosperava.
Invasió de Sennaquerib
32
Després d'aquests fets i d'aquestes mostres de fidelitat d'Ezequies al Senyor, Sennaquerib, rei d'Assíria, va envair Judà i assetjà les ciutats fortificades amb la intenció d'apoderar-se'n. Quan Ezequies veié que Sennaquerib havia vingut amb el propòsit d'atacar Jerusalem, va reunir en consell els prohoms i els oficials de l'exèrcit per parlar de la conveniència d'obturar les fonts d'aigua que hi havia fora de la ciutat. Ells van estar-hi a favor. Llavors es reuní molta gent i van obturar totes les fonts i el rierol que corria pel mig de la vall, perquè es deien: «Només faltaria que quan arribessin els reis d'Assíria trobessin tanta aigua!» Ezequies s'animà a reconstruir la part de muralla que estava ensorrada, va aixecar més les torres de defensa i va construir una segona muralla a l'exterior; consolidà el Mil·ló de la ciutat de David i va fer una gran quantitat de dards i d'escuts. Va nomenar caps militars per a comandar el poble, va reunir la gent a la plaça de la porta de la ciutat i els arengà dient:
--Sigueu ferms i decidits! No temeu ni us acovardiu davant el rei d'Assíria i davant tot el gran exèrcit que té al seu costat. Al costat nostre tenim algú més gran, que ell no té. Ell compta amb forces humanes, però nosaltres comptem amb el Senyor, el nostre Déu, que ens ajudarà i lluitarà amb nosaltres.
Les paraules d'Ezequies, rei de Judà, van encoratjar el poble.
Després d'això, mentre Sennaquerib, rei d'Assíria, era a Laquix amb totes les tropes que comandava, envià una ambaixada a Jerusalem, a trobar Ezequies, rei de Judà, i tots els de Judà que eren a Jerusalem, per dir-los:
10 --Aquest és el missatge de Sennaquerib, rei d'Assíria: En què confieu per a continuar assetjats a Jerusalem? 11 Ezequies us està enganyant i us exposa a morir de fam i de set quan us diu: "El Senyor, el nostre Déu, ens salvarà de les mans del rei d'Assíria." 12 Però, ¿no veieu que Ezequies li ha destruït tots els recintes sagrats i els altars, i ha ordenat als habitants de Judà i de Jerusalem que l'adorin i ofereixin els sacrificis davant un únic altar? 13 ¿No sabeu el que jo vaig fer i el que van fer els meus avantpassats amb tots els pobles de la terra? ¿És que els déus d'aquestes nacions han pogut alliberar els seus propis països de les mans del rei d'Assíria? 14 Si mai cap déu d'aquestes nacions que els meus avantpassats han exterminat no ha pogut alliberar el seu poble de les meves mans, per què el vostre Déu us n'hauria de poder salvar? 15 Ara, doncs, no us deixeu enganyar, no us deixeu enredar així per Ezequies. No us el cregueu, perquè cap déu de cap nació ni de cap reialme no ha pogut alliberar el seu poble de les meves mans ni de les dels meus avantpassats. Per tant, tampoc els vostres déus no us en podran alliberar.
16 Els ambaixadors de Sennaquerib encara llançaren més invectives contra el Senyor-Déu i contra el seu servent Ezequies. 17 A més, Sennaquerib havia escrit una carta insultant el Senyor, Déu d'Israel, i dient d'ell: «Tal com els déus de les nacions de la terra no van alliberar els seus pobles de les meves mans, tampoc el Déu d'Ezequies no alliberarà el seu poble.» 18 Els enviats assiris cridaven fort i en hebreu a la població de Jerusalem que era a dalt de la muralla, per espantar-la i desmoralitzar-la i així poder conquerir la ciutat. 19 Parlaven del Déu de Jerusalem com dels déus dels altres pobles de la terra, fabricats per mans d'home.
20 En sentir tot això, el rei Ezequies i el profeta Isaïes, fill d'Amós, van pregar clamant al cel. 21 Llavors el Senyor envià un àngel que va aniquilar tots els guerrers amb els caps i oficials del campament del rei d'Assíria. Aquest se'n tornà avergonyit al seu país, i, quan va entrar al temple del seu déu, allí mateix alguns dels seus propis fills el van assassinar. 22 Així el Senyor salvà Ezequies i la població de Jerusalem de les mans de Sennaquerib, rei d'Assíria, i de les mans de tots els seus enemics, i els concedí el repòs de tots els qui els envoltaven. 23 Molta gent venia a Jerusalem portant ofrenes al Senyor i presents per a Ezequies, rei de Judà. Ezequies, després d'aquests fets, va adquirir un gran prestigi davant de totes les nacions.
Malaltia i guarició d'Ezequies
24 Per aquell temps, Ezequies es posà malalt de mort. Llavors va pregar al Senyor, i ell va parlar-li i va fer un prodigi a favor seu. 25 Ezequies, malgrat el benefici rebut, no va ser agraït; al contrari, es va enorgullir i atragué sobre ell i sobre Judà i Jerusalem la indignació del Senyor. 26 Però, tot i haver-se enorgullit, Ezequies es va humiliar, ell i els habitants de Jerusalem. El Senyor no tornà a indignar-se contra ells en vida d'Ezequies.
Prosperitat d'Ezequies
27 Ezequies va acumular moltes riqueses i un gran prestigi. Atresorà molta plata, or, pedres precioses, perfums, escuts i tota mena d'objectes de valor. 28 Va construir magatzems per a guardar-hi les collites de blat, de vi i d'oli, estables per a tota mena de bestiar i pletes per als ramats. 29 Es construí ciutats i va adquirir molts ramats de bestiar gros i menut, perquè Déu li havia concedit moltíssims béns.
30 Va ser Ezequies qui obturà la sortida superior de les aigües de Guihon i les desvià per un canal subterrani cap a la part occidental de la ciutat de David. Ezequies va tenir èxit en tot el que emprengué. 31 Però, quan rebé uns dignataris vinguts de Babilònia, acompanyats d'intèrprets, per informar-se del prodigi que hi havia hagut al país, Déu l'abandonà per posar-lo a prova i per conèixer totes les seves intencions.
Mort d'Ezequies
32 La resta de la història d'Ezequies i les seves obres piadoses consten en la Visió del profeta Isaïes, fill d'Amós, i en la Crònica dels reis de Judà i d'Israel. 33 Ezequies va morir i es reuní amb els seus pares; el van enterrar a la pujada dels sepulcres dels descendents de David. Tot Judà i la població de Jerusalem li van retre honors fúnebres. El va succeir el seu fill Manassès.
Manassès, rei de Judà
33
Manassès tenia dotze anys quan començà a ser rei. Va regnar cinquanta-cinc anys a Jerusalem. Ofenia el Senyor amb el seu mal comportament, amb les pràctiques abominables de les nacions que el Senyor havia desposseït del país per donar-lo als israelites. Va reconstruir els recintes sagrats que el seu pare Ezequies havia destruït. Va consagrar altars als Baals i va plantar bosquets sagrats. Adorava tot l'estol dels astres i els donava culte. Va dedicar altars dins el temple del Senyor, tot i que el Senyor havia dit: «Jerusalem portarà per sempre el meu nom.» Així, doncs, va dedicar altars a tot l'estol dels astres en els dos atris del temple del Senyor. Va cremar en sacrifici els seus fills a la vall de Benhinnom, practicava els encanteris, la màgia i la bruixeria, i va cridar nigromants i endevins. No parava d'ofendre el Senyor i d'irritar-lo amb el seu mal comportament. L'estàtua idolàtrica que havia fet, la va instal·lar al temple de Déu, tot i que Déu havia dit a David i al seu fill Salomó: «Faré que aquest temple i Jerusalem portin el meu nom per sempre, ja que he escollit aquesta ciutat d'entre totes les tribus d'Israel. Mai més no deixaré que els peus del poble d'Israel s'allunyin d'aquesta terra que vaig destinar als vostres pares, a condició que mirin de posar en pràctica tot allò que els he manat, tota la Llei, els decrets i els preceptes que van rebre per mitjà de Moisès.»
Manassès va esgarriar tant Judà i els habitants de Jerusalem, que es portaven encara pitjor que les nacions que el Senyor havia exterminat davant els israelites.
10 El Senyor va parlar a Manassès i al seu poble, però no en feren cas. 11 Llavors el Senyor va fer venir contra ells els generals de l'exèrcit del rei d'Assíria, que capturaren Manassès, li posaren garfis a la boca i se l'endugueren a Babilònia carregat de cadenes. 12 En la seva dissort va intentar d'apaivagar el Senyor, el seu Déu, i s'humilià profundament davant el Déu dels seus pares. 13 El va implorar, i el Senyor es deixà commoure per ell: va escoltar la seva pregària i el féu tornar a Jerusalem perquè continués el seu regnat. Llavors Manassès va reconèixer que el Senyor és l'únic Déu.
14 Algun temps després, Manassès va construir una muralla molt alta a l'exterior de la ciutat de David, des de l'oest de Guihon, en el torrent, fins al camí que arriba a la porta dels Peixos, vorejant l'Ófel. També va posar caps militars en totes les ciutats fortificades de Judà.
15 Va retirar del temple del Senyor els déus estrangers, l'estàtua idolàtrica i tots els altars que havia dedicat a la muntanya del temple del Senyor i per tot Jerusalem; els llançà fora de la ciutat. 16 Va restaurar l'altar del Senyor, hi oferí sacrificis de comunió i d'acció de gràcies i va ordenar als de Judà que donessin culte al Senyor, Déu d'Israel. 17 Amb tot, el poble encara continuava oferint sacrificis en els recintes sagrats, per bé que només al Senyor, el seu Déu.
Mort de Manassès
18 La resta de la història de Manassès, com va pregar al seu Déu, i els missatges dels vidents que li parlaven en nom del Senyor, Déu d'Israel, tot consta en la Crònica dels reis d'Israel. 19 La seva pregària i l'acolliment que va rebre, el seu pecat i la seva infidelitat, els recintes sagrats que havia edificat, amb els bosquets que hi havia plantat i els ídols que hi havia erigit abans d'humiliar-se, tot consta en la Crònica d'Hozai. 20 Manassès va morir i es va reunir amb els seus pares; el van enterrar en el seu palau. El va succeir el seu fill Amon.
Amon, rei de Judà
21 Amon tenia vint-i-dos anys quan començà a ser rei. Va regnar dos anys a Jerusalem. 22 Ofenia el Senyor amb el seu mal comportament, tal com havia fet el seu pare Manassès. Amon oferia sacrificis i donava culte a tots els ídols que havia fabricat el seu pare Manassès. 23 Però no es va humiliar davant el Senyor, com ho havia fet el seu pare Manassès; al contrari, Amon cometé encara més pecats. 24 Els seus oficials van conspirar contra ell i el van matar en el seu palau. 25 Però la gent del poble va matar tots els qui havien conspirat contra el rei Amon i van proclamar rei el seu fill Josies.
Josies, rei de Judà
34
Josies tenia vuit anys quan començà a ser rei. Va regnar trenta-un anys a Jerusalem. Va plaure al Senyor i va imitar el comportament de David, el seu avantpassat, sense desviar-se'n ni a dreta ni a esquerra.
Reformes de Josies
L'any vuitè del seu regnat, quan encara era un noi, Josies començà a recórrer al Déu del seu avantpassat David, i l'any dotzè començà a purificar Judà i Jerusalem dels recintes i els bosquets sagrats i dels ídols esculpits o de fosa. Van enderrocar a la seva presència els altars dels Baals. Va partir pel mig els emblemes del sol que hi havia damunt els altars, va trossejar els bosquets sagrats i els ídols esculpits o de fosa; ho va reduir tot a pols i l'escampà sobre els sepulcres dels qui els havien ofert sacrificis. A més va cremar els ossos dels sacerdots sobre els seus altars. Així purificà Judà i Jerusalem. A les ciutats de Manassès, d'Efraïm, de Simeó i fins de Neftalí, va fer escorcollar totes les cases, va destruir els altars i els bosquets sagrats, va esmicolar els ídols fins a reduir-los a pols i va partir pel mig els emblemes del sol en tot el territori del regne d'Israel. Després se'n tornà a Jerusalem.
L'any divuit del seu regnat, després de purificar el país i el temple, Josies envià Xafan, fill d'Assaliahu, Maasseiahu, governador de la ciutat, i el cronista Joah, fill de Joahaz, amb l'encàrrec de restaurar el temple del Senyor, el seu Déu. Ells anaren a trobar el gran sacerdot Hilquià perquè recomptés els diners de les ofrenes del temple de Déu, tot allò que els levites guardians del cancell havien recollit de les tribus de Manassès, d'Efraïm i de tota la resta d'Israel, com també de tot Judà i Benjamí i de la població de Jerusalem. 10 I ho van donar als mestres d'obres encarregats de l'edifici del temple del Senyor, perquè ells mateixos, que treballaven en les obres de reparació i consolidació del temple del Senyor, en paguessin les despeses. 11 També van donar diners als fusters i als paletes perquè compressin els carreus per al mur i la fusta per a refer els encaixos i els embigats que els reis de Judà havien malmès. 12 Aquells homes complien a consciència la seva feina, sota la direcció dels levites Jàhat i Obadiahu, descendents de Merarí, i Zecarià i Meixul·lam, descendents de Quehat. Els levites, bons músics, 13 supervisaven els qui traginaven materials i dirigien tots els treballadors, en cada una de les feines. Entre els levites hi havia escribes, reclutadors i porters.
Descoberta del llibre de la Llei
14 Mentre recomptaven els diners de les ofrenes fetes al temple del Senyor, el sacerdot Hilquià va trobar el llibre de la Llei del Senyor donada per mitjà de Moisès. 15 Llavors Hilquià va dir al canceller Xafan:
--He trobat el llibre de la Llei al temple del Senyor!
Hilquià va passar el llibre a Xafan, 16 aquest el portà al rei i, a més, li va fer saber això:
--Els teus servents han fet tot el que els havia estat encomanat. 17 Han comptat tots els diners recollits al temple del Senyor i els han donat als encarregats i als qui executen els treballs.
18 Després el canceller Xafan va comunicar al rei:
--El sacerdot Hilquià m'ha donat un llibre.
I Xafan el va llegir davant el rei.
Consulta a una profetessa
19 Quan el rei va sentir les paraules de la Llei es va esquinçar els vestits. 20 Després va donar aquesta ordre a Hilquià, a Ahicam, fill de Xafan, a Abdon, fill de Micà, al canceller Xafan i a Assaià, oficial reial:
21 --Aneu a consultar el Senyor per mi i per la resta d'Israel i de Judà, sobre el que hi ha escrit en aquest llibre que ha estat trobat, perquè la indignació del Senyor s'haurà abocat sobre tots nosaltres, ja que els nostres pares no van obeir la paraula del Senyor i no van complir tot el que hi ha prescrit en aquest llibre.
22 Hilquià i aquells que el rei havia designat anaren a trobar la profetessa Huldà, muller de Xal·lum, fill de Toquehat, fill d'Hasrà, encarregat del vestuari. Huldà vivia a Jerusalem, al Barri Nou. Quan li van explicar l'assumpte, 23 ella els va dir:
--Això us respon el Senyor, Déu d'Israel: Digueu a l'home que us ha enviat: 24 "Jo, el Senyor, faré caure un desastre damunt aquest lloc i els seus habitants; així es compliran totes les malediccions escrites en el llibre que ha estat llegit davant el rei de Judà. 25 Ells m'han abandonat i han cremat ofrenes a altres déus, m'han irritat amb els ídols que són obra de les seves mans; per això la meva indignació s'ha abocat sobre aquest lloc, i és un foc que no s'apagarà." 26 Responeu, doncs, al rei de Judà que us ha enviat a consultar el Senyor: "Això et dic jo, el Senyor, Déu d'Israel: Les meves paraules que has sentit referents a aquest lloc i als seus habitants 27 t'han tocat el cor, i t'has humiliat; t'has esquinçat els vestits, has plorat i t'has humiliat davant meu. Per tant, jo també t'he escoltat a tu. Ho dic jo, el Senyor. 28 Faré que et reuneixis amb els teus pares; reposaràs en pau dins el sepulcre, i els teus ulls no veuran res de la calamitat que faré caure damunt aquest lloc i la seva població."
Ells van fer saber al rei aquesta resposta.
Renovació de l'aliança
29 El rei va convocar al seu costat tots els ancians de Judà i de Jerusalem. 30 Llavors va pujar al temple del Senyor amb tots els homes de Judà, tots els habitants de Jerusalem, els sacerdots, els levites i tot el poble, del més gran fins al més petit, i va proclamar davant d'ells tot el que hi havia escrit en el llibre de l'aliança trobat al temple del Senyor. 31 El rei, dret al seu lloc, a la presència del Senyor, va renovar l'aliança amb el compromís de seguir-lo i de complir els seus preceptes, les seves prescripcions i els seus decrets amb tot el cor i amb tota l'ànima, i de guardar les clàusules de l'aliança, tal com estaven escrites en aquell llibre. 32 El rei va fer que tots els qui es trobaven a Jerusalem i a Benjamí acceptessin el compromís de l'aliança. Els habitants de Jerusalem també van comprometre's a complir l'aliança de Déu, el Déu dels seus pares.
33 Josies va suprimir totes les pràctiques abominables de tots els territoris israelites i obligà tots els seus habitants a donar culte al Senyor, el seu Déu. Mentre ell va viure, no es van decantar del Senyor, el Déu dels seus pares.
Celebració de la Pasqua
35
Josies va celebrar a Jerusalem la Pasqua del Senyor. Van immolar els anyells el dia catorze del mes primer. Josies va fer que els sacerdots reprenguessin les seves funcions i els encoratjà a mantenir el culte en el temple del Senyor. Després s'adreçà als levites encarregats d'instruir tot Israel, homes consagrats al Senyor, i els digué:
--Deixeu estar l'arca santa a l'interior del santuari que Salomó, fill de David i rei d'Israel, va edificar. Ja que no l'heu de traslladar més sobre les espatlles, dediqueu-vos ara a servir el Senyor, el vostre Déu, i el seu poble Israel. Organitzeu-vos per llinatges i per torns de servei, tal com van disposar per escrit David, rei d'Israel, i el seu fill Salomó. Estigueu al santuari, distribuïts per llinatges i per torns, de manera que cada torn levític estigui a disposició de cada llinatge dels vostres germans, la gent del poble. Immoleu l'anyell pasqual, purifiqueu-vos ritualment i feu els preparatius per als vostres germans, perquè puguin celebrar la Pasqua tal com el Senyor va ordenar per mitjà de Moisès.
Josies, dels seus propis ramats, va proporcionar, per a les víctimes pasquals de la gent del poble que es trobava allí, trenta mil caps en total entre anyells i cabrits; a més va proporcionar-los tres mil vedells. També els prohoms del rei, voluntàriament, van proporcionar caps de bestiar al poble, als sacerdots i als levites. Hilquià, Zecariahu i Jehiel, intendents del temple de Déu, van donar als sacerdots dos mil sis-cents caps de bestiar menut perquè servissin de víctimes pasquals i, a més, tres-cents vedells. Cananiahu i els seus germans Xemaiahu, Haixabiahu i Netanel, i els caps dels levites Jeiel i Jozabad, van donar als levites com a víctimes pasquals cinc mil caps de bestiar menut i, a més, cinc-cents vedells.
10 Un cop enllestits els preparatius de la celebració, els sacerdots van ocupar els seus llocs, i els levites es van distribuir segons els seus torns, tal com el rei havia ordenat. 11 Llavors van immolar les víctimes pasquals; els sacerdots feien l'aspersió amb la sang que els presentaven i els levites escorxaven els animals. 12 A part van posar les víctimes destinades als holocaustos de la gent del poble i les van repartir a cada llinatge perquè les oferissin al Senyor, tal com és prescrit en el llibre de Moisès. Van separar també els vedells. 13 Després van coure al foc els anyells pasquals tal com és prescrit, però els altres aliments sagrats els van coure en olles, en calderes o a la planxa, i els van distribuir de seguida entre tota la gent del poble. 14 Els levites també van preparar la part que els corresponia, a ells i als sacerdots, ja que els sacerdots, descendents d'Aaron, van estar ocupats fins a la nit oferint els holocaustos i el greix de les víctimes. Per això els levites hagueren de preparar la seva part i la dels sacerdots. 15 Els cantors, descendents d'Assaf, eren als seus llocs, tal com havien disposat David i els seus vidents, Assaf, Eman i Jedutun. Els porters també es mantenien a les portes corresponents i no hagueren d'interrompre el seu servei, perquè altres levites els van preparar la seva part.
16 Així s'organitzà aquell dia tot el culte del Senyor per tal de celebrar la Pasqua i oferir els holocaustos a l'altar del Senyor, tal com havia ordenat el rei Josies. 17 Els israelites que es trobaven allí van celebrar en aquella ocasió la Pasqua i la festa dels Àzims durant set dies. 18 Des del temps del profeta Samuel no s'havia celebrat a Israel una Pasqua com aquella ni cap rei d'Israel havia fet una Pasqua com la que van celebrar Josies, els sacerdots, els levites, la gent de Judà i d'Israel que eren allí presents i els habitants de Jerusalem. 19 Aquesta Pasqua es va celebrar l'any divuit del regnat de Josies.
Desobediència i mort de Josies
20 Temps després d'haver restaurat Josies el temple, Necó, rei d'Egipte, es va dirigir a Carquemix, a la riba de l'Eufrates, per entaular-hi batalla, però Josies li va sortir al pas. 21 Llavors Necó li va enviar una delegació amb aquest missatge:
--Què t'he fet jo perquè vinguis contra mi, rei de Judà? Avui jo no vinc contra tu, sinó contra una dinastia que està en guerra amb mi, i Déu m'ha dit que m'afanyés. Deixa, doncs, d'oposar-te a Déu, si no vols que ell et destrueixi, perquè ell és al meu costat.
22 Però Josies no va renunciar a plantar-li cara i anà d'incògnit a atacar-lo. Desatenent el que Necó li havia dit de part de Déu, va entrar en combat contra ell a la vall de Meguidó. 23 Els arquers van tirar contra el rei Josies, i aquest digué als seus oficials:
--Traieu-me d'aquí, que estic greument ferit.
24 Llavors els oficials el tragueren del seu carro de guerra, el posaren en el segon carro que ell tenia i el portaren a Jerusalem, on morí; fou enterrat en els sepulcres dels seus avantpassats. Tot Judà i Jerusalem van fer dol per Josies. 25 Jeremies va compondre una complanta sobre Josies, i tots els cantors i cantores continuen recordant Josies en les seves complantes; s'han fet tradicionals a Israel i apareixen escrites en el recull de complantes.
26 La resta de la història de Josies, les seves obres piadoses fetes d'acord amb el que hi ha escrit en la Llei del Senyor 27 i totes les seves accions, des del principi a la fi, tot consta en la Crònica dels reis d'Israel i de Judà.
Final del regne de Judà
Joahaz, rei de Judà
36
La gent del poble va prendre Joahaz, fill de Josies, i el proclamà rei per a succeir el seu pare a Jerusalem. Joahaz tenia vint-i-tres anys quan començà a ser rei. Va regnar tres mesos a Jerusalem. El rei d'Egipte el destituí a Jerusalem i va imposar al país un tribut de tres tones i mitja de plata i trenta-cinc quilos d'or. Llavors el rei d'Egipte va fer rei de Judà i de Jerusalem el seu germà Eliaquim i li va canviar el nom pel de Joiaquim. Quant al seu germà Joahaz, Necó va agafar-lo i se'l va endur a Egipte.
Joiaquim, rei de Judà
Joiaquim tenia vint-i-cinc anys quan començà a ser rei. Va regnar onze anys a Jerusalem. Ofenia el Senyor, el seu Déu, amb el seu comportament. Nabucodonosor, rei de Babilònia, va envair el país i s'endugué Joiaquim a Babilònia carregat de cadenes. Nabucodonosor també s'hi va endur una part dels objectes del temple del Senyor i els diposità en el seu palau, a Babilònia.
La resta de la història de Joiaquim, les pràctiques abominables que va cometre i tot el que li esdevingué, consta en la Crònica dels reis d'Israel i de Judà. El va succeir el seu fill Jeconies.
Jeconies, rei de Judà
Jeconies tenia vuit anys quan començà a ser rei. Va regnar tres mesos i deu dies a Jerusalem. Ofenia el Senyor amb el seu comportament. 10 Quan va arribar la primavera, el rei Nabucodonosor ordenà que el conduïssin a Babilònia, amb els objectes preciosos del temple del Senyor. Nabucodonosor va fer rei de Judà i de Jerusalem Sedecies, que era parent de Jeconies.
Sedecies, últim rei de Judà
11 Sedecies tenia vint-i-un anys quan començà a ser rei. Va regnar onze anys a Jerusalem. 12 Ofenia el Senyor, el seu Déu, amb el seu comportament i no s'humilià davant el profeta Jeremies, que li parlava de part del Senyor. 13 A més es va rebel·lar contra el rei Nabucodonosor, que li havia fet jurar per Déu que li seria fidel. Va anar a la seva i endurí el seu cor, en lloc de convertir-se al Senyor, Déu d'Israel. 14 També tots els caps dels sacerdots i del poble multiplicaven les seves infidelitats, imitant les pràctiques abominables dels altres pobles, i profanaven així el temple del Senyor que ell s'havia consagrat a Jerusalem. 15 El Senyor, Déu dels seus pares, els advertia sense parar per mitjà dels seus missatgers, perquè no volia fer desaparèixer el seu poble i el santuari on residia. 16 Però ells feien befa dels missatgers de Déu, menyspreaven la paraula de Déu i es burlaven dels seus profetes, fins que la indignació del Senyor contra el seu poble s'arborà tant que ja no hi hagué remei.
Destrucció de Jerusalem i deportació
17 Llavors el Senyor va enviar contra ells el rei dels caldeus, que va passar els seus joves a tall d'espasa a l'interior del seu santuari, sense cap pietat pels nois i per les noies, pels ancians i pels vells decrèpits. El Senyor ho va posar tot a les seves mans. 18 El rei dels caldeus es va emportar a Babilònia tots els objectes del temple de Déu, grans i petits, els tresors del temple del Senyor, els del rei i els tresors dels seus prohoms. 19 Després incendiaren el temple de Déu, enderrocaren la muralla de Jerusalem, calaren foc a tots els seus baluards i destruïren tot el que hi havia de valor. 20 Finalment s'endugueren deportats a Babilònia tots els supervivents de la mortaldat, i van ser vassalls del rei i dels seus fills, fins que el reialme de Pèrsia va imposar el seu domini. 21 Així es va complir la paraula que el Senyor havia anunciat per boca de Jeremies: «La terra gaudirà del seu repòs tot el temps de la seva desolació, en compensació pel repòs que no ha tingut, fins que s'hauran complert setanta anys.»
Decret de Cir
22 L'any primer del regnat de Cir, rei de Pèrsia, el Senyor va decidir de complir el que havia anunciat per boca de Jeremies. Va moure el cor de Cir, rei de Pèrsia, a promulgar per tot el seu imperi, de viva veu i per escrit, aquest edicte: 23 «Això fa saber Cir, rei de Pèrsia: El Senyor, Déu del cel, que ha posat a les meves mans tots els reialmes de la terra, m'ha encomanat que li edifiqui un temple a Jerusalem, al país de Judà. Tots aquells de vosaltres que pertanyen al seu poble poden tornar. I que el Senyor, el seu Déu, sigui amb ells!»

Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya, Editorial Claret i Societats Bíbliques Unides





Darrera actualització del programa: 10/10/2016
visitor stats