1 Quan el Senyor volgué fer pujar Elies al cel enmig de la tempesta, Elies i Eliseu van sortir de Guilgal. 2 Elies va dir a Eliseu:

--Queda't aquí, que el Senyor m'envia a Betel.

Eliseu va respondre:

--Per la vida del Senyor i per la teva pròpia vida, et juro que no et deixaré.

Van baixar, doncs, tots dos a Betel. 3 Els del grup de profetes que vivien a Betel anaren a trobar Eliseu i li digueren:

--¿Saps que avui el Senyor s'endurà el teu senyor pel damunt del teu cap?

Ell va respondre:

--Ja ho sé. Calleu.

4 Elies li va dir:

--Eliseu, queda't aquí, que el Senyor m'envia a Jericó.

Ell va respondre:

--Per la vida del Senyor i per la teva pròpia vida, et juro que no et deixaré.

I van arribar a Jericó. 5 Els del grup de profetes que vivien a Jericó anaren a trobar Eliseu i li digueren:

--¿Saps que avui el Senyor s'endurà el teu senyor pel damunt del teu cap?

Ell va respondre:

--Ja ho sé. Calleu.

6 Elies li va dir:

--Queda't aquí, que el Senyor m'envia al Jordà.

Ell va respondre:

--Per la vida del Senyor i per la teva pròpia vida, et juro que no et deixaré.

I van continuar caminant tots dos. 7 Els seguien cinquanta homes, membres del grup de profetes, però es van aturar a una certa distància d'ells dos. Elies i Eliseu van parar-se davant el Jordà. 8 Llavors Elies va agafar el seu mantell, va enrotllar-lo i donà un cop a les aigües, que es van separar a banda i banda, i tots dos van travessar pel mig, a peu eixut. 9 Després de travessar, Elies digué a Eliseu:

--Demana què vols que faci per tu abans no sigui endut del teu costat.

Eliseu respongué:

--Que jo rebi del teu esperit profètic una doble part, la part de l'hereu.

10 Ell replicà:

--Demanes una cosa difícil. Si em veus mentre sóc endut del teu costat, voldrà dir que ho has obtingut; si no em veus, voldrà dir que no ha estat així.

11 Mentre caminaven tot parlant, un carro de foc tirat per cavalls de foc els va separar l'un de l'altre, i Elies va pujar al cel enmig de la tempesta. 12 Eliseu ho veia i cridava:

--Pare meu, pare meu! Carro i guia d'Israel!

I ja no el va veure més. Llavors Eliseu es va esquinçar el vestit en dos trossos.

13 Després va recollir el mantell que havia caigut a Elies, va tornar al Jordà i es va aturar a la riba. 14 Amb el mantell que havia caigut a Elies va donar un cop a les aigües, tot dient:

--On és el Senyor, el Déu d'Elies?

Així que va donar el cop a les aigües, aquestes van separar-se a banda i banda i ell pogué travessar pel mig. 15 Els homes del grup de profetes que vivien a Jericó, en veure-ho des de l'altra riba, van exclamar:

--L'esperit d'Elies reposa sobre Eliseu!

Van sortir a rebre'l i es prosternaren davant d'ell fins a tocar a terra. 16 Després li digueren:

--Entre aquests servents teus hi ha cinquanta homes coratjosos. Podrien anar a buscar el teu senyor. Qui sap si l'esperit del Senyor que se l'ha endut enlaire no l'haurà llançat per alguna muntanya o per alguna vall.

Ell respongué:

--No hi envieu ningú.

17 Però tant el van importunar que finalment hi va accedir:

--Envieu-los-hi!

Van enviar-hi, doncs, cinquanta homes, que van cercar Elies tres dies seguits, però no el van trobar. 18 Quan tornaren prop d'Eliseu a Jericó, ell els digué:

--¿No us ho deia, que no hi anéssiu?