Societat Bíblica de Catalunya

Antic Testament
Pentateuc
Gènesi
Èxode
Levític
Nombres
Deuteronomi
Llibres profètics
Josuè
Jutges
1r Samuel
2n Samuel
1r Reis
2n Reis
Isaïes
Jeremies
Ezequiel
Osees
Joel
Amós
Abdies
Jonàs
Miquees
Nahum
Habacuc
Sofonies
Ageu
Zecaries
Malaquies
Escrits
Salms
Job
Proverbis
Rut
Càntic
Cohèlet
Lamentacions
Ester
Daniel
Esdres
Nehemies
1r Cròniques
2n Cròniques
Llibres deuterocanònics
Ester grec
Judit
Tobit
1r Macabeus
2n Macabeus
Saviesa
Siràcida
Baruc
Carta Jeremies
Daniel grec
Nou Testament
Mateu
Marc
Lluc
Joan
Fets Apòstols
Romans
1a Corintis
2a Corintis
Gàlates
Efesis
Filipencs
Colossencs
1a Tesalonic.
2a Tesalonic.
1a Timoteu
2a Timoteu
Titus
Filèmon
Hebreus
Jaume
1a Pere
2a Pere
1a Joan
2a Joan
3a Joan
Judes
Apocalipsi


BIBLIJA.net   - La Bíblia a Internet
Buscar Referència     Buscar Paraula
Passatge:   

Menú compacte
 BCI Escollir entre totes les versions   Sobre les versions Ajuda
Idioma

2n Reis 4

2n Reis :Introducció 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25

L'oli d'una viuda
4
La viuda d'un home que havia estat membre d'un grup de profetes va suplicar Eliseu dient-li:
--El teu servent, el meu marit, s'ha mort, i tu ja saps que el teu servent reverenciava el Senyor. Ara ha vingut un creditor seu que es vol quedar els meus dos fills per esclaus.
Eliseu li va respondre:
--Què puc fer per tu? Digues-me què tens a casa.
Ella li va dir:
--Aquesta serventa teva no té a casa res més que una ampolleta d'oli.
Eliseu li digué:
--Vés a manllevar gerres als teus veïns de carrer, tantes gerres buides com puguis. Després torna a casa teva, tanca-t'hi amb els teus fills, aboca aquell oli a totes les gerres i vés retirant les que estiguin plenes.
Ella se'n va anar i es tancà a casa amb els seus fills. Aquests li acostaven les gerres i ella hi anava abocant l'oli. Quan van ser totes plenes, la dona digué a un dels seus fills:
--Porta'm una altra gerra.
Ell li va respondre:
--No en queda cap més.
I l'oli parà de rajar. Llavors anà a comunicar-ho a l'home de Déu, i aquest li va dir:
--Vés a vendre l'oli, paga el deute, i tu i els teus fills viviu del que quedi.
Resurrecció del fill d'una xunemita
Un dia que Eliseu passava per Xunem, una dona benestant el va convidar amb insistència a menjar. Des d'aquell dia, cada vegada que passava per allí s'hi quedava a menjar. Ella va dir al seu marit:
--Jo sé del cert que aquest home que sempre ve a casa és un sant home de Déu. 10 Construïm-li al terrat una petita cambra i posem-hi un llit, una taula, una cadira i un llum, perquè s'hi pugui retirar sempre que vingui.
11 Un dia que Eliseu hi va anar, es retirà en aquella cambra i va estirar-se damunt el llit. 12 Llavors va dir al seu servent Guehazí:
--Crida aquesta xunemita.
El servent la va fer venir i ella es quedà dreta davant d'ell. 13 Eliseu va dir al servent:
--Digues-li: "Tu ens has tingut totes aquestes atencions. Què puc fer, doncs, per tu? Vols que parli a favor teu al rei o al general en cap de l'exèrcit?"
Ella va respondre:
--Jo visc sense dificultats entre la gent del meu poble.
14 Però Eliseu insistia:
--Què podríem fer per ella?
Guehazí va respondre:
--Malauradament no té fills, i el seu marit ja es fa vell.
15 Eliseu va dir:
--Crida-la.
Guehazí la va cridar, i ella es va quedar dreta a la porta. 16 Eliseu li digué:
--L'any que ve, per aquest temps, tindràs un fill als braços.
Ella va respondre:
--Oh, senyor meu, home de Déu, no enganyis aquesta teva serventa!
17 Ella, però, va quedar embarassada i l'any següent, en aquell mateix temps, tenia un fill, tal com Eliseu li havia anunciat.
18 El nen es va fer gran. Un dia que havia anat a trobar el seu pare, que era amb els segadors, 19 va exclamar:
--Quin mal de cap, pare! Quin mal de cap!
El pare va dir a un criat seu:
--Porta'l a la seva mare.
20 El criat el va agafar i el va dur a la seva mare. Ella el va tenir a la falda fins que, a migdia, va morir. 21 Llavors ella pujà a ajeure'l al llit de l'home de Déu, va tancar la porta i va sortir. 22 Després va cridar el seu marit i li digué:
--Envia'm un dels criats amb una somera, que vaig a trobar l'home de Déu i torno.
23 Ell va replicar:
--Per què has d'anar a trobar-lo precisament avui? No és pas lluna nova ni dissabte.
Ella simplement va contestar:
--Adéu!
24 La dona va fer ensellar la somera i ordenà al criat:
--Guia i no t'aturis fins que no t'ho digui.
25 Es va posar en camí i arribà fins a l'home de Déu, que era a la muntanya del Carmel. Quan l'home de Déu, de lluny estant, la va veure, digué al seu servent Guehazí:
--Mira, és aquella xunemita. 26 Corre a trobar-la i pregunta-li: "Com estàs? I el teu marit? I el fill, què fa?"
Ella va respondre:
--Tots bé.
27 Però quan va arribar on era l'home de Déu, a la muntanya, s'abraçà als seus peus. Guehazí es va acostar i anava a apartar-la, però l'home de Déu va dir:
--Deixa-la, que té l'ànima plena d'amargor. El Senyor m'ho havia amagat, no m'ho havia revelat.
28 Ella va exclamar:
--¿Que te'l vaig demanar, jo, un fill, senyor meu? ¿No et vaig dir que no m'enganyessis?
29 Eliseu va dir a Guehazí:
--Lliga't la roba a la cintura, pren el meu bastó i vés a Xunem. Si trobes algú, no el saludis, i si algú et saluda, no li responguis. Quan hi arribis, posa el meu bastó sobre la cara de l'infant.
30 Però la mare del noi insistia:
--Per la vida del Senyor i per la teva pròpia vida, et juro que no et deixaré estar.
Ell, doncs, es va alçar i la va seguir. 31 Guehazí se'ls havia avançat i havia posat el bastó sobre la cara del noi, però com que no parlava ni donava senyals de vida, va tornar cap a Eliseu i li comunicà:
--El noi no s'ha despertat.
32 Eliseu va arribar a la casa i trobà el nen mort ajagut en el seu propi llit. 33 Va entrar, va tancar la porta, i es quedaren tots dos sols. Llavors va pregar al Senyor. 34 Després s'estirà al llit damunt l'infant i posà la seva boca sobre la d'ell, els seus ulls sobre els d'ell, les seves mans sobre les d'ell, i es quedà estirat al seu damunt, fins que el cos de l'infant s'anà escalfant. 35 Després va caminar d'ací d'allà per la casa, tornà a pujar i va estirar-se una altra vegada damunt l'infant. Llavors el nen va esternudar set vegades i va obrir els ulls. 36 Eliseu va cridar Guehazí i li digué:
--Fes venir la xunemita.
La va cridar, ella va venir, i Eliseu li digué:
--Emporta't el teu fill.
37 Ella va entrar i es va llançar als seus peus, prosternant-se fins a tocar a terra. Després va prendre el seu fill i se'n va anar.
Una minestra emmetzinada
38 Eliseu se'n va tornar a Guilgal. Al país hi regnava la fam. Els del grup de profetes estaven allà asseguts davant d'ell. Eliseu va dir al seu servent:
--Prepara l'olla més grossa i cou una minestra per a tot el grup.
39 Un d'ells, que havia anat al camp a recollir herbes comestibles, havia trobat una mena de parra silvestre i s'havia omplert la falda del mantell de carabassetes bordes. Sense saber què era, en arribar les va tallar a trossets i va tirar-les a l'olla de la minestra. 40 En van servir a aquells homes per menjar; així que tastaren la minestra, cridaren:
--Hi ha la mort dintre aquesta olla, home de Déu!
I no en podien menjar.
41 Eliseu va ordenar:
--Porteu farina.
En va tirar a l'olla i digué:
--Serveix-ne a tothom i que mengin tranquils.
A l'olla ja no hi havia res dolent.
Multiplicació d'uns pans
42 Va arribar un home de Baal-Xalixà que portava a l'alforja, per a l'home de Déu, els pans de les primícies: vint pans d'ordi i gra novell. Eliseu va dir al seu servent:
--Dóna-ho a la gent i que en mengin.
43 Ell va respondre:
--Com vols que reparteixi això entre cent persones?
Eliseu va insistir:
--Dóna-ho a la gent i que en mengin, perquè això diu el Senyor: "En menjaran i encara en sobrarà."
44 El servent els ho va repartir, en van menjar i encara va sobrar-ne, tal com el Senyor havia dit.

Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya, Editorial Claret i Societats Bíbliques Unides





Darrera actualització del programa: 10/10/2016
visitor stats