1 En el meu primer llibre he parlat, Teòfil, de tot el que Jesús va fer i va ensenyar 2 fins al dia que fou endut al cel, després d'haver donat instruccions als apòstols que ell havia escollit, mogut per l'Esperit Sant.

3 Després de la passió es presentà a ells i els donà moltes proves que era viu: durant quaranta dies se'ls va aparèixer i els parlava del Regne de Déu. 4 Un dia, mentre menjava amb ells, els donà aquesta ordre:

--No us allunyeu de Jerusalem; espereu-hi aquell que el Pare ha promès i que us vaig anunciar: 5 Joan va batejar amb aigua, però vosaltres, d'aquí a pocs dies, sereu batejats amb l'Esperit Sant.

6 Ells, doncs, que es trobaven reunits, li preguntaren:

--Senyor, és ara que restabliràs el Regne a favor d'Israel?

7 Ell els contestà:

--No és cosa vostra de saber els temps i els moments que el Pare ha fixat amb la seva autoritat. 8 Però vosaltres, quan l'Esperit Sant vindrà damunt vostre, rebreu una força que us farà testimonis meus a Jerusalem, a tot Judea, a Samaria i fins a l'extrem de la terra.

9 Quan hagué dit això, es va enlairar davant d'ells; un núvol se l'endugué, i el deixaren de veure. 10 Encara s'estaven mirant fixament al cel, mentre ell se n'anava, quan se'ls van presentar dos homes amb vestits blancs 11 i els digueren:

--Homes de Galilea, per què us esteu mirant al cel? Aquest Jesús que ha estat endut d'entre vosaltres cap al cel, vindrà tal com heu vist que se n'hi anava.

12 Després els apòstols se'n tornaren a Jerusalem des de la muntanya anomenada de les Oliveres, que és a prop de la ciutat, a la distància que és permès de recórrer en dissabte. 13 Van entrar-hi i van pujar a la sala de la casa on es reunien. Eren Pere, Joan, Jaume, Andreu, Felip, Tomàs, Bartomeu, Mateu, Jaume, fill d'Alfeu, Simó el Zelós, i Judes, fill de Jaume. 14 Tots ells eren constants i unànimes en la pregària, juntament amb algunes dones, amb Maria, la mare de Jesús, i amb els germans d'ell.

15 Un d'aquells dies, Pere es posà dret enmig dels germans reunits, que eren unes cent vint persones, i els digué:

16 --Germans, calia que es complís allò que l'Esperit Sant havia anunciat en l'Escriptura per boca de David referent a Judes, l'home que va guiar els qui agafaren Jesús. 17 Era un del nostre grup i havia estat designat per a participar d'aquest mateix ministeri. 18 Doncs bé, aquest home es va comprar un camp amb la paga del seu crim, es va tirar de dalt a baix, se li va obrir el cos pel mig i s'escamparen les seves entranyes. 19 Tots els habitants de Jerusalem van conèixer el fet i van anomenar aquell camp, en la seva llengua, Hacèldama, que vol dir "camp de sang".

20 »Ara bé, en el llibre dels Salms hi ha escrit: Que la seva propietat sigui devastada i no hi hagi ningú que l'habiti. Però també: Que un altre ocupi el seu càrrec.

21-22 Cal, doncs, que sigui amb nosaltres testimoni de la resurrecció de Jesús, el Senyor, un d'aquests homes que ens acompanyaren durant tot el temps que ell visqué entre nosaltres, des del dia que Joan el batejà fins al dia que fou endut d'enmig nostre cap al cel.

23 En van proposar dos: Josep, l'anomenat Barsabàs, que duia el sobrenom de Just, i Maties. 24 Llavors pregaren així:

«Senyor, tu coneixes el cor de tots; fes-nos veure quin d'aquests dos has escollit 25 per a ocupar el lloc d'aquell ministeri apostòlic que Judes abandonà per anar-se'n al lloc que li corresponia.»

26 Ho van fer a sorts, i sortí elegit Maties, que fou agregat als onze apòstols.

1 Quan va arribar la diada de Pentecosta es trobaven reunits tots junts. 2 De sobte, com si es girés una ventada impetuosa, se sentí del cel una remor que omplí tota la casa on es trobaven asseguts. 3 Llavors se'ls van aparèixer unes llengües com de foc, que es distribuïen i es posaven sobre cada un d'ells. 4 Tots van quedar plens de l'Esperit Sant i començaren a parlar en diverses llengües, tal com l'Esperit els concedia d'expressar-se.

5 Residien a Jerusalem jueus piadosos provinents de totes les nacions que hi ha sota el cel. 6 Quan se sentí aquella remor, la gent s'aplegà i van quedar desconcertats, perquè cadascú els sentia parlar en la seva pròpia llengua. 7 Sorpresos i meravellats, deien:

--¿No són galileus, tots aquests que parlen? 8 Doncs com és que cada un de nosaltres els sentim en la nostra llengua materna? 9 Parts, medes i elamites, habitants de Mesopotàmia, de Judea i de Capadòcia, del Pont i de l'Àsia, 10 de Frígia i de Pamfília, d'Egipte i de les regions de Líbia tocant a Cirene, i els qui han vingut de Roma, 11 tots, tant jueus com prosèlits, cretencs i àrabs, els sentim proclamar en les nostres pròpies llengües les grandeses de Déu.

12 Sorpresos i desconcertats, es deien els uns als altres:

--Què vol dir tot això?

13 Però d'altres, rient-se'n, deien:

--És que el vi els ha pujat al cap!

14 Aleshores Pere es posà dret amb els Onze i alçant la veu digué:

--Jueus i tots els qui residiu a Jerusalem: enteneu bé això i escolteu amb atenció les meves paraules. 15 No és pas que aquests hagin begut massa, com vosaltres sospiteu: tot just són les nou del matí. 16 Això que ara succeeix, ja ho havia anunciat el profeta Joel:

22 »Israelites, escolteu aquestes paraules: Jesús de Natzaret era un home que Déu va acreditar davant vostre, obrant entre vosaltres, per mitjà d'ell, miracles, prodigis i senyals. Tots ho sabeu prou. 23 Doncs bé, aquest Jesús va ser entregat d'acord amb la decisió que Déu havia pres i fixat per endavant, i vosaltres el vau matar fent-lo clavar a la creu per uns impius. 24 Però Déu l'ha ressuscitat alliberant-lo dels dolors de la mort, que de cap manera no podia continuar retenint-lo sota el seu poder. 25 Perquè David, referint-se a ell, deia:

29 »Germans, permeteu que us parli clarament. El patriarca David va morir i va ser enterrat, i encara avui podem veure el seu sepulcre. 30 Però ell, que era profeta i coneixia el jurament que Déu li havia fet de posar en el seu tron un dels seus descendents, 31 va veure per endavant la resurrecció de Crist i en va parlar quan deia que no havia estat abandonat enmig dels morts i que el seu cos no s'havia corromput.

32 »A aquest Jesús, doncs, Déu l'ha ressuscitat; tots nosaltres en som testimonis. 33 La dreta de Déu l'ha enaltit, i ell ha rebut del Pare l'Esperit Sant promès, i ara l'ha donat amb abundància: això és el que vosaltres veieu i sentiu. 34 Perquè David no va pujar pas al cel, però va dir:

36 »Per tant, que sàpiga de cert tot el poble d'Israel que Déu ha constituït Senyor i Messies aquest Jesús que vosaltres vau crucificar.

37 Quan van sentir això, es van trasbalsar i digueren a Pere i als altres apòstols:

--Germans, què hem de fer?

38 Pere els va respondre:

--Convertiu-vos, i que cada un de vosaltres es faci batejar en el nom de Jesucrist per obtenir el perdó dels pecats, i així rebreu el do de l'Esperit Sant. 39 Perquè la promesa és per a vosaltres i els vostres fills, i també per a tots els qui són lluny, tants com en cridarà el Senyor Déu nostre.

40 Pere continuava donant testimoni amb moltes altres paraules i els exhortava dient:

--Aparteu-vos d'aquesta generació esgarriada.

41 Els qui acceptaren la predicació de Pere es van fer batejar, i aquell mateix dia s'afegiren als germans unes tres mil persones.

42 Tots eren constants a escoltar l'ensenyament dels apòstols i a viure en comunió fraterna, a partir el pa i a assistir a les pregàries. 43 Per mitjà dels apòstols es feien molts prodigis i senyals, i la gent sentia un gran respecte. 44 Tots els creients vivien units i tot ho tenien al servei de tots; 45 venien les propietats i els béns per distribuir els diners de la venda segons les necessitats de cadascú. 46 Cada dia eren constants a assistir unànimement al culte del temple. A casa, partien el pa i prenien junts el seu aliment amb joia i senzillesa de cor. 47 Lloaven Déu i eren ben vistos de tot el poble. I cada dia el Senyor afegia a la comunitat els qui acollien la salvació.

1 Pere i Joan pujaven al temple a l'hora de la pregària de la tarda. 2 En aquell moment també portaven al temple un home invàlid de naixement, que deixaven cada dia al costat de la porta anomenada Bonica, perquè demanés caritat als qui hi entraven. 3 L'home va veure que Pere i Joan anaven a entrar al temple i els demanà caritat. 4 Pere, juntament amb Joan, fixà els ulls en ell i li digué:

--Mira'ns!

5 Ell se'ls va mirar, esperant que en rebria alguna cosa. 6 Llavors Pere li va dir:

--De plata i d'or no en tinc, però el que tinc, t'ho dono: en el nom de Jesucrist, el Natzarè, aixeca't i camina!

7 Pere l'agafà per la mà dreta i l'aixecà. A l'instant els peus i els turmells se li enfortiren, 8 es posà dret d'un salt i caminava; i va entrar amb ells al temple caminant i saltant i lloant Déu. 9 Tot el poble va veure com caminava i lloava Déu, 10 i es quedaren admirats i sorpresos pel que li havia passat: tots sabien que era l'home que s'estava assegut demanant caritat vora la porta Bonica.

11 Com que aquell home no se separava de Pere i Joan, tot el poble va córrer meravellat darrere d'ells cap al pòrtic anomenat de Salomó. 12 Pere ho veié i es va adreçar al poble dient:

--Israelites, per què us estranyeu de tot això? Per què ens mireu així com si haguéssim fet caminar aquest home pel nostre propi poder o pels nostres mèrits? 13 El Déu d'Abraham, Déu d'Isaac i Déu de Jacob, el Déu dels nostres pares, ha glorificat Jesús, el seu Servent, que vosaltres vau entregar i vau negar davant de Pilat, quan ell estava decidit a deixar-lo lliure. 14 Vau negar el Sant i el Just i demànareu a Pilat que us indultés un assassí. 15 Vosaltres vau matar el qui obre el camí de la vida, però Déu l'ha ressuscitat d'entre els morts; nosaltres en som testimonis. 16 Gràcies a la fe en el seu nom, Jesús ha restablert l'home que ara veieu i que tots coneixeu: aquesta fe, que ve per ell, l'ha curat completament davant de tots vosaltres.

17 »Doncs bé, germans, ja sé que ni vosaltres ni els vostres dirigents no sabíeu què fèieu, 18 però així Déu ha complert allò que havia anunciat per boca de tots els profetes: que el seu Messies havia de patir. 19 Ara, doncs, penediu-vos i convertiu-vos, perquè siguin esborrats els vostres pecats. 20 Així el Senyor farà venir un temps de consolació i us enviarà Jesús, el Messies que us ha estat destinat 21 i que el cel havia d'acollir fins al temps de la restauració universal. És d'aquesta restauració que Déu havia parlat per boca dels seus sants profetes de temps antic. 22 D'una banda, Moisès va dir: El Senyor, el vostre Déu, farà que s'aixequi, entre els vostres germans, un profeta com jo. Escolteu-lo en tot allò que us dirà. 23 Però els qui no escoltin aquest profeta seran extirpats del poble. 24 D'altra banda, tots els profetes que han parlat, des de Samuel en endavant, han anunciat els dies que vivim. 25 Vosaltres sou els fills dels profetes i de l'aliança que Déu va fer amb els vostres pares quan digué a Abraham: Totes les famílies de la terra seran beneïdes en la teva descendència. 26 I és per a vosaltres, en primer lloc, que Déu ha ressuscitat el seu Servent i us l'envia com a benedicció, si cadascú es converteix de les seves maldats.

1 Pere i Joan parlaven encara al poble, quan se'ls van presentar els sacerdots, el cap de la guàrdia del temple i els saduceus. 2 Estaven indignats perquè ensenyaven al poble i anunciaven la resurrecció dels morts, que ja s'havia realitzat en Jesús. 3 Els van detenir i els tingueren tancats a la presó fins l'endemà, perquè ja era tard.

4 Molts dels qui havien sentit la predicació dels apòstols van creure: el nombre dels germans arribà a uns cinc mil, comptant només els homes.

5 L'endemà es van reunir a Jerusalem els dirigents, els notables i els mestres de la Llei. 6 Entre ells hi havia el gran sacerdot Annàs, Caifàs, Joan, Alexandre, i tots els membres de les famílies dels grans sacerdots. 7 Van posar al mig Pere i Joan i començaren a interrogar-los:

--Amb quin poder o en nom de qui heu fet vosaltres tot això?

8 Llavors Pere, ple de l'Esperit Sant, els digué:

--Dirigents del poble i notables: 9 ja que avui ens interrogueu pel bé fet a un malalt, preguntant-nos en nom de qui ha estat guarit, 10 sapigueu, vosaltres i tot el poble d'Israel, que a aquest home el teniu sa davant vostre gràcies al nom de Jesucrist, el Natzarè, que vosaltres vau crucificar, però a qui Déu ha ressuscitat d'entre els morts. 11 Ell és la pedra menyspreada per vosaltres, els constructors, i que ara és la pedra principal. 12 La salvació no es troba en ningú més, perquè, sota el cel, Déu no ha donat als homes cap altre nom que pugui salvar-nos.

13 Ells, veient amb quina valentia parlaven Pere i Joan i adonant-se que eren homes sense cultura ni instrucció, n'estaven sorpresos. Els reconeixien com a companys de Jesús; 14 però, com que veien dret al seu costat l'home que havia estat curat, no podien contradir-los en res. 15 Aleshores els van fer sortir fora del Sanedrí i es posaren a deliberar entre ells:

16 --Què en farem, d'aquests homes? El miracle que han obrat és evident; la notícia s'ha escampat entre tots els qui viuen a Jerusalem, i nosaltres no la podem negar. 17 Mirem, però, que no es difongui més entre el poble i amenacem-los perquè no parlin mai més a ningú en el nom d'aquest Jesús.

18 Els van cridar, doncs, i els prohibiren de proclamar o ensenyar absolutament res en nom de Jesús. 19 Pere i Joan els van replicar:

--Decidiu vosaltres mateixos si és just davant de Déu que us obeïm a vosaltres més que no pas a ell. 20 Nosaltres no podem deixar d'anunciar el que hem vist i sentit.

21 Ells els van repetir les amenaces, però els posaren en llibertat, perquè no sabien com fer-s'ho per a poder-los castigar. Era per raó del poble, ja que tothom lloava Déu pel que havia succeït. 22 L'home que havia estat guarit miraculosament tenia més de quaranta anys.

23 Un cop lliures, Pere i Joan anaren a trobar els seus i els van explicar tot allò que els grans sacerdots i els notables els havien dit. 24 En sentir-ho, ells van adreçar unànimement a Déu aquesta pregària:

«Senyor, tu has fet el cel, la terra i el mar, i tot el que s'hi mou. 25 Tu, per boca del teu servent, el nostre pare David, que parlava mogut per l'Esperit Sant, has dit:

27 »Realment, en aquesta ciutat es van aliar Herodes i Ponç Pilat amb les nacions paganes i amb alguns del poble d'Israel contra el teu sant Servent Jesús, el teu Messies; 28 i han complert així tot allò que la teva decisió poderosa havia fixat per endavant. 29 Ara, Senyor, mira com ens amenacen i concedeix als teus servents la valentia d'anunciar la teva paraula; 30 estén la teva mà perquè hi hagi guaricions, senyals i prodigis gràcies al nom del teu sant Servent Jesús.»

31 Quan van acabar la pregària, va tremolar el lloc on eren reunits; tots foren omplerts de l'Esperit Sant i proclamaven amb valentia la paraula de Déu.

32 La multitud dels creients tenia un sol cor i una sola ànima, i cap d'ells no considerava com a propis els béns que posseïa, sinó que tot estava al servei de tots. 33 Amb gran poder els apòstols donaven testimoni de la resurrecció de Jesús, el Senyor, i la gràcia abundosa de Déu actuava en ells.

34 Ningú d'entre ells no vivia en la indigència, perquè tots els qui eren propietaris de terres o de cases les venien, portaven el producte de la venda, 35 i el dipositaven als peus dels apòstols. Després era distribuït segons les necessitats de cadascú.

36 Josep, un levita d'origen xipriota, a qui els apòstols havien donat el sobrenom de Bernabé —que vol dir «fill de consolació»—, 37 es va vendre un camp que posseïa i va portar els diners als peus dels apòstols.

1 També un home que es deia Ananies, juntament amb Safira, la seva muller, es va vendre una propietat. 2 Després, d'acord amb ella, es va reservar una part dels diners i va dipositar la resta als peus dels apòstols. 3 Pere li digué:

--Ananies, per què has deixat que Satanàs envaís el teu cor? Reservant-te una part dels diners del terreny, has mentit a l'Esperit Sant. 4 Quan encara era teu, eres lliure de quedar-te'l; i, quan te l'has venut, podies disposar com volguessis dels diners. Per què has maquinat una cosa així? No has mentit als homes, sinó a Déu!

5 Tan bon punt Ananies va sentir aquestes paraules, caigué a terra i va expirar. Un gran temor s'apoderava de tots els qui ho sentien explicar.

6 Els joves van amortallar el cos i se l'endugueren per enterrar-lo.

7 Al cap d'unes tres hores va arribar la seva dona, sense saber res del que havia passat. 8 Pere li preguntà:

--Digues-me, ¿és veritat que vau vendre el camp per tal preu?

Ella respongué:

--Sí, per tal preu.

9 Pere li replicà:

--Com és que heu anat d'acord per posar a prova l'Esperit del Senyor? Mira, els qui vénen d'enterrar el teu marit ja són a la porta i se t'enduran també a tu.

10 A l'instant la dona va caure als peus de Pere i va expirar. Quan els joves entraren, la trobaren morta; se l'endugueren i l'enterraren al costat del seu marit. 11 Un gran temor s'apoderava de tota la comunitat i de tots els qui sentien explicar aquests fets.

12 Per mitjà dels apòstols es feien molts senyals i prodigis entre el poble. Tots els creients es reunien unànimement al pòrtic de Salomó, 13 però ningú no gosava unir-se a ells, encara que el poble en feia grans elogis; 14 i un nombre cada vegada més gran d'homes i dones es convertien a la fe en el Senyor. 15 Fins i tot la gent treia els malalts pels carrers i els deixava allà en llits i lliteres, perquè quan Pere passés, almenys la seva ombra en toqués algun. 16 També hi acudia molta gent dels pobles veïns de Jerusalem portant malalts i persones turmentades per esperits malignes. Tots recobraven la salut.

17 El gran sacerdot i tots els seus partidaris, del grup dels saduceus, portats per la gelosia, 18 van detenir els apòstols i els tancaren a la presó pública. 19 Però a la nit l'àngel del Senyor va obrir les portes de la presó, els va fer sortir i els digué:

20 --Aneu, presenteu-vos al temple i prediqueu al poble tot aquest missatge de vida.

21 Ells van fer cas d'aquestes paraules i entraren al temple a punta de dia per ensenyar-hi.

Quan arribaren el gran sacerdot i els seus partidaris, van convocar el Sanedrí, això és, tot el consell dels israelites, i enviaren a buscar els apòstols a la presó. 22 Però quan els guardes hi anaren, no els hi van trobar i se'n tornaren a comunicar-ho al Sanedrí:

23 --Hem trobat la presó ben tancada i els sentinelles fent guàrdia a la porta; l'hem oberta, però a dintre no hi hem vist ningú.

24 En sentir això, el cap de la guàrdia del temple i els grans sacerdots van quedar perplexos i no s'explicaven què havia pogut passar amb aquella gent. 25 Llavors se'n va presentar un que els digué:

--Els homes que vau posar a la presó són al temple ensenyant el poble.

26 Tot seguit va anar-hi el cap de la guàrdia amb els seus homes i se'ls va endur, però sense violència, perquè tenien por que el poble els apedregués. 27 Se'ls van emportar, doncs, i els feren comparèixer davant el Sanedrí. El gran sacerdot començà així el seu interrogatori:

28 --Us vam prohibir severament d'ensenyar en el nom de Jesús, però vosaltres heu omplert Jerusalem de la vostra doctrina i voleu que es giri contra nosaltres la sang d'aquest home.

29 Pere i els apòstols respongueren:

--Cal obeir Déu abans que els homes. 30 El Déu dels nostres pares ha ressuscitat Jesús, que vosaltres vau matar penjant-lo en un patíbul. 31 La dreta de Déu l'ha enaltit com a capdavanter i salvador, per concedir a Israel la conversió i el perdó dels pecats. 32 Nosaltres en som testimonis, i també n'és testimoni l'Esperit Sant que Déu ha donat als qui l'obeeixen.

33 Ells, en sentir això, es corsecaven de ràbia i estaven decidits a matar-los. 34 Aleshores s'alçà enmig del Sanedrí un fariseu que es deia Gamaliel, doctor de la Llei, honorat de tot el poble. Manà que fessin sortir un moment aquells homes 35 i digué:

--Israelites, aneu amb compte amb el que voleu fer contra aquests homes. 36 Temps enrere es va aixecar Teudes dient que ell era qui sap qui, i se li van ajuntar uns quatre-cents homes; Teudes va ser mort, i tots els seus seguidors es van dispersar i van quedar reduïts a no res. 37 Després d'ell, en els dies de l'empadronament, es va aixecar Judes el Galileu i va arrossegar gent al seu darrere. També Judes va morir, i tots els seus partidaris es van dispersar. 38 Jo us dic, doncs: desenteneu-vos d'aquesta gent, deixeu-los anar. Perquè, si allò que fan o es proposen ve dels homes, es destruirà tot sol; 39 però si és de Déu, no aconseguireu pas destruir-los. I alerta que no us trobéssiu lluitant contra Déu!

El Sanedrí va fer cas de Gamaliel. 40 Cridaren els apòstols i els feren assotar. Després els van prohibir de parlar en el nom de Jesús i els van posar en llibertat.

41 Ells se'n van anar del Sanedrí, contents d'haver estat trobats dignes de ser ultratjats per causa del nom de Jesús.

42 Cada dia, al temple i per les cases, no paraven d'ensenyar i d'anunciar la bona nova que Jesús és el Messies.

1 Per aquells dies, com que anava augmentant el nombre dels deixebles, els creients de llengua grega es van queixar dels de llengua hebrea, perquè les seves viudes eren desateses en el servei diari d'ajuda als pobres. 2 Llavors els Dotze van convocar l'assemblea de tots els deixebles i els digueren:

--No estaria bé que nosaltres deixéssim la predicació de la paraula de Déu i ens poséssim a servir a les taules. 3 Per tant, germans, trieu entre vosaltres set homes de bona reputació, plens de l'Esperit Sant i de seny, i els encarregarem aquesta tasca. 4 Nosaltres continuarem dedicats a la pregària i al servei de la Paraula.

5 La proposta va agradar a tota l'assemblea, i elegiren Esteve, home ple de fe i de l'Esperit Sant, Felip, Pròcor, Nicànor, Timó, Pàrmenes i Nicolau, un antioquè convertit al judaisme. 6 Els van presentar als apòstols, i aquests, després de pregar, els imposaren les mans.

7 La paraula de Déu s'anava estenent; el nombre dels deixebles creixia molt a Jerusalem, i fins i tot molts sacerdots acceptaven la fe.

8 Esteve, ple de la gràcia i del poder de Déu, feia grans prodigis i senyals enmig del poble. 9 Alguns de la sinagoga anomenada dels lliberts, cireneus i alexandrins, i altres de Cilícia i de l'Àsia, començaren a discutir amb ell. 10 Però com que no eren capaços de resistir la saviesa i la força de l'Esperit amb què Esteve parlava, 11 subornaren uns homes que diguessin: «Hem sentit que aquest pronunciava paraules blasfemes contra Moisès i contra Déu.»

12 Llavors van amotinar el poble, els notables i els mestres de la Llei, s'apoderaren sobtadament d'Esteve i se'l van endur al Sanedrí. 13 Allà van presentar falsos testimonis que deien:

--Aquest home no para de parlar contra aquest sant temple i contra la Llei. 14 Nosaltres li hem sentit dir que aquest tal Jesús de Natzaret destruirà el temple i canviarà les normes que Moisès ens va transmetre.

15 Tots els membres del Sanedrí fixaren la mirada en Esteve i van veure que la seva cara era com la d'un àngel.

1 El gran sacerdot preguntà a Esteve:

--¿És veritat, això que diuen?

2 Ell va respondre:

--Germans i pares, escolteu-me: El Déu de la glòria es va aparèixer al nostre pare Abraham, que vivia a Mesopotàmia, abans que s'establís a Haran. 3 Li digué:

»-- Deixa el teu país i la teva família i vés-te'n cap al país que jo t'indicaré.

4 »Ell deixà el país dels caldeus i s'establí a Haran. Un cop mort el seu pare, Déu el va fer emigrar des d'Haran cap aquest país on ara vosaltres habiteu. 5 No li va donar per heretat ni un pam d'aquest país, però a ell, que no tenia fills, li prometé que el donaria en possessió a ell i a la seva descendència. 6 Déu li anuncià que els seus descendents viurien com a immigrants en un país estranger, on serien esclavitzats i oprimits durant quatre-cents anys. 7 Jo, digué Déu, faré justícia contra la nació que hauran servit, i al final en sortiran i em donaran culte en aquest temple. 8 Déu va donar a Abraham la circumcisió com a signe d'aliança; per això Abraham engendrà Isaac i el va circumcidar quan tenia vuit dies; Isaac va fer igualment amb Jacob, i Jacob, amb els dotze patriarques.

9 »Els patriarques, engelosits de Josep, el van vendre perquè se l'emportessin a Egipte. Però Déu era al seu costat 10 i, després d'alliberar-lo de totes les seves tribulacions, li concedí gràcia i saviesa quan s'hagué de presentar davant el faraó, rei d'Egipte. El faraó el va nomenar governador d'Egipte i de tota la casa reial. 11 Després hi hagué fam en tot el país d'Egipte i a Canaan; la necessitat era gran, i els nostres pares no trobaven aliments enlloc. 12 Aleshores Jacob els envià per primera vegada a Egipte, on havia sentit a dir que trobarien blat. 13 La segona vegada que hi anaren, Josep es va donar a conèixer als seus germans, i el faraó s'assabentà de l'origen de Josep. 14 Josep va fer cridar a Egipte el seu pare Jacob amb tota la família, en total setanta-cinc persones. 15 Jacob va baixar-hi i allà van morir ell i els nostres pares. 16 Els seus cossos van ser traslladats a Siquem i foren enterrats al sepulcre que Abraham hi havia comprat a preu de plata als fills d'Hamor.

17 »Mentre s'acostava el temps de complir-se la promesa que Déu havia fet a Abraham, el poble creixia i es multiplicava al país d'Egipte 18 fins que va pujar al tron egipci un rei que no havia conegut Josep. 19 Aquest rei maquinà perfídies contra el nostre llinatge i va oprimir els nostres pares fins al punt d'obligar-los a abandonar els seus nadons perquè morissin. 20 Per aquell temps nasqué Moisès, un infant preciós als ulls de Déu. Durant tres mesos el van criar a casa del seu pare; 21 i, quan l'hagueren d'abandonar, el recollí la filla del faraó i el va pujar com si fos fill seu. 22 El van instruir en tota la saviesa dels egipcis, i era poderós en les paraules i en les obres. 23 Quan tenia quaranta anys es decidí a visitar els seus germans israelites. 24 En veure que un egipci en maltractava un d'ells, va defensar l'oprimit i li va fer justícia matant l'egipci. 25 Moisès esperava que els seus germans comprendrien que Déu volia salvar-los per mitjà d'ell, però els seus germans no ho van entendre. 26 L'endemà comparegué mentre uns es barallaven i mirà de posar pau entre ells dient:

»--¿No veieu que sou germans? Per què us feu mal l'un a l'altre?

27 »Però el qui maltractava el seu company se'l tragué de sobre dient-li:

»-- ¿Qui t'ha nomenat cap o jutge nostre? 28 ¿Que potser em vols matar tal com ahir vas matar l'egipci?

29 »Tan bon punt va sentir aquesta resposta, Moisès va fugir i se n'anà a viure com a immigrant al país de Madian, on va tenir dos fills.

30 »Al cap de quaranta anys se li va aparèixer un àngel al desert de la muntanya del Sinaí, en la flama d'una bardissa que cremava. 31 Moisès, meravellat d'aquella visió, s'hi acostà per mirar-la de prop, però va sentir la veu del Senyor que deia:

32 »-- Jo sóc el Déu dels teus pares, el Déu d'Abraham, d'Isaac i de Jacob.

»Moisès, tot tremolós, no gosava mirar. 33 El Senyor li digué:

»-- Treu-te les sandàlies, que el lloc que trepitges és sagrat. 34 He vist l'opressió del meu poble a Egipte, he sentit el seu clam i he baixat a alliberar-los. I ara vés, jo t'envio a Egipte.

35 »A aquest mateix Moisès que ells havien refusat dient: ¿Qui t'ha nomenat cap o jutge?, Déu l'envià com a cap i redemptor per mitjà de l'àngel que se li va aparèixer a la bardissa. 36 És ell qui els va treure d'Egipte i va obrar prodigis i senyals en aquell país, al Mar Roig i al desert durant quaranta anys. 37 Aquest mateix Moisès és qui digué als israelites: Déu farà que s'aixequi entre els vostres germans un profeta com jo. 38 És ell qui va fer de mitjancer entre l'àngel que li parlava a la muntanya del Sinaí i els nostres pares quan l'assemblea del poble estava reunida al desert. Ell va rebre paraules de vida i ens les va transmetre. 39 Però els nostres pares no el volgueren obeir. El rebutjaren i van retornar en esperit a Egipte, 40 i deien a Aaron:

»-- Fes-nos uns déus que vagin davant nostre, perquè d'aquest Moisès que ens ha tret del país d'Egipte no sabem què se n'ha fet.

41 »Aquells mateixos dies van fabricar-se un vedell, van oferir un sacrifici a aquell ídol i celebraren una festa en honor d'allò que havien fet les seves mans. 42 Llavors Déu se'ls girà d'esquena i els abandonà al culte dels astres, tal com està escrit en el llibre dels profetes: Durant els quaranta anys que vau passar al desert, gent d'Israel, ¿em vau oferir mai víctimes o sacrificis? No! 43 Us vau endur la tenda de Moloc i l'astre del vostre déu Refan, les imatges que us havíeu fabricat per adorar-les. Per això us deportaré més enllà de Babilònia.

44 »En el desert, els nostres pares tenien el tabernacle de l'aliança. Déu, que parlava a Moisès, li havia manat que el construís segons el model que havia vist. 45 Els nostres pares van heretar aquest tabernacle i, sota el guiatge de Josuè, el van introduir al país conquerit a les nacions que Déu va expulsar davant d'ells. Tot continuà igual fins al temps de David. 46 Aquest va obtenir el favor de Déu, i li va demanar de trobar un lloc d'estada per al casal de Jacob. 47 Però fou Salomó qui li va construir un casal, 48 encara que l'Altíssim no habita en cap edifici fet per mans d'home, tal com diu el profeta: 49 El cel és el meu tron, i la terra, l'escambell dels meus peus. Ho dic jo, el Senyor. Quina casa em podríeu edificar? A quin lloc podria residir? 50 ¿ No ho ha fet tot la meva mà?

51 »Vosaltres sempre aneu a la vostra, no us heu circumcidat el cor ni les orelles! Sempre us oposeu a l'Esperit Sant: feu igual que els vostres pares! 52 A quin dels profetes ells no van perseguir? Van matar els qui havien anunciat l'adveniment del Just, que ara vosaltres heu traït i assassinat. 53 Vosaltres vau rebre la Llei per ministeri d'àngels, però no l'heu guardada.

54 En sentir això, estrenyien les dents i es corsecaven de ràbia contra Esteve. 55 Ell, ple de l'Esperit Sant, fixà al cel la mirada i veié la glòria de Déu i Jesús que s'estava a la dreta de Déu. 56 Llavors va dir:

--Veig obert el cel, i el Fill de l'home a la dreta de Déu.

57 Ells, cridant amb tota la força, es van tapar les orelles i s'abraonaren tots alhora contra ell, 58 el tragueren fora de la ciutat i començaren a apedregar-lo. Els testimonis havien deixat els seus mantells als peus d'un jove que es deia Saule. 59 Mentre l'apedregaven, Esteve pregava dient:

--Jesús, Senyor, rep la meva vida!

60 Després caigué de genolls i va cridar amb tota la força:

--Senyor, no els tinguis en compte aquest pecat.

I, havent dit això, va morir.

1 Saule era dels qui aprovaven la mort d'Esteve.

Aquell dia va començar una gran persecució contra l'església de Jerusalem, i tots, fora dels apòstols, es dispersaren pels territoris de Judea i Samaria. 2 Uns homes piadosos enterraren Esteve i van fer un gran dol per ell. 3 Mentrestant, Saule assolava l'Església, entrant de casa en casa i arrossegant homes i dones a la presó.

4 Els qui s'havien dispersat van anar pertot arreu anunciant la bona nova de la Paraula. 5 Felip baixà a una ciutat de Samaria i els predicava el Messies. 6 Unànimement la gent estava atenta al que deia Felip, ja que sentien contar i veien els prodigis que feia: 7 els esperits malignes sortien de molts posseïts cridant i xisclant, i molts paralítics i coixos recobraren la salut. 8 Hi hagué, doncs, una gran alegria en aquella ciutat.

9 Feia temps que un tal Simó practicava la màgia en aquella ciutat i tenia bocabadats els samaritans. Es feia passar per un home amb molts poders, 10 i tothom, des del més petit fins al més gran, estava pendent d'ell. La gent deia: «Aquest home és el mateix poder de Déu, l'anomenat Gran Poder.» 11 Estaven, doncs, pendents d'ell, perquè ja feia molt de temps que els deixava bocabadats amb les seves arts màgiques. 12 Però quan hagueren cregut Felip, que els anunciava la bona nova del Regne de Déu i del nom de Jesucrist, es van fer batejar, tant homes com dones. 13 També Simó va creure i, un cop batejat, no se separava de Felip, meravellat pels grans prodigis i senyals que contemplava.

14 Quan els apòstols que eren a Jerusalem van saber que Samaria havia acollit la paraula de Déu, els enviaren Pere i Joan. 15 Ells hi anaren i van pregar pels samaritans perquè rebessin l'Esperit Sant. 16 Fins aleshores no havia baixat sobre cap d'ells; tan sols havien estat batejats en el nom de Jesús, el Senyor. 17 Pere i Joan els van imposar les mans i ells reberen l'Esperit Sant.

18 Quan Simó veié que l'Esperit Sant era donat per la imposició de mans dels apòstols, els va oferir diners 19 tot dient:

--Doneu-me també a mi aquest poder perquè tothom a qui jo imposi les mans rebi l'Esperit Sant.

20 Pere li replicà:

--Que es condemnin els teus diners i tu amb ells, si et penses que compraràs el do de Déu a pes de plata! 21 Tu no pots tenir art ni part en aquest assumpte, perquè davant de Déu el teu cor no és íntegre. 22 Penedeix-te de la teva maldat i prega al Senyor: potser ell et perdonarà aquest intent. 23 Veig que ets ple de fel amarg i que la dolenteria t'encadena.

24 Simó li respongué:

--Pregueu vosaltres per mi al Senyor perquè no em caigui al damunt res del que heu dit.

25 Pere i Joan, després d'haver donat testimoni i de proclamar la paraula del Senyor, se'n van tornar a Jerusalem, tot anunciant la bona nova a molts pobles de Samaria.

26 Un àngel del Senyor va dir a Felip:

--Vés cap al sud a trobar el camí que baixa de Jerusalem a Gaza. Ara no hi passa ningú.

27 Felip se n'hi anà.

Mentrestant, un eunuc etíop, alt funcionari i tresorer major de la candace, és a dir, la reina d'Etiòpia, havia vingut en pelegrinatge a Jerusalem 28 i ara se'n tornava a casa seva. Assegut dalt del seu carruatge, estava llegint el profeta Isaïes. 29 L'Esperit va dir a Felip:

--Vés a atrapar aquest carruatge.

30 Felip hi anà corrents i va sentir l'eunuc que llegia el profeta Isaïes. Llavors li preguntà:

--¿Ho entens, això que llegeixes?

31 Ell li contestà:

--I com puc entendre-ho, si ningú no m'hi ajuda?

L'eunuc demanà a Felip que s'assegués amb ell dalt del seu carruatge.

32 El passatge de l'Escriptura que llegia era aquest:

34 L'eunuc s'adreçà a Felip i li preguntà:

--Digues-me, ¿de qui parla el profeta, d'ell mateix o bé d'un altre?

35 Aleshores Felip prengué la paraula i, començant per aquest text de l'Escriptura, li va anunciar la bona nova de Jesús. 36 Mentre continuaven camí enllà, van arribar en un lloc on hi havia aigua, i l'eunuc digué:

--Aquí hi ha aigua. Què em priva de ser batejat?

( 37 ) 38 L'eunuc va fer parar el carruatge, baixaren tots dos a l'aigua, i Felip el va batejar. 39 Quan hagueren sortit de l'aigua, l'Esperit del Senyor va arrabassar Felip. L'eunuc ja no el tornà a veure, però va seguir tot joiós el seu camí. 40 Felip es trobà a Asdod. I des d'allí va continuar fins a Cesarea, anunciant la bona nova per totes les poblacions on passava.

1 Saule, respirant encara amenaces i mort contra els deixebles del Senyor, anà a trobar el gran sacerdot 2 i li demanà cartes adreçades a les sinagogues de Damasc per endur-se'n presos a Jerusalem els qui trobés adherits al Camí del Senyor, tant homes com dones.

3 Quan Saule arribava prop de Damasc, de sobte l'envoltà una llum fulgurant que venia del cel. 4 Va caure a terra i sentí una veu que li deia:

--Saule, Saule, per què em persegueixes?

5 Ell preguntà:

--Qui ets, Senyor?

Li respongué:

--Jo sóc Jesús, el qui tu persegueixes. 6 Aixeca't, entra a la ciutat, i allà et diran el que has de fer.

7 Els homes que l'acompanyaven s'havien aturat, muts d'espant; sentien la veu, però no veien ningú. 8 Quan Saule s'aixecà de terra, per més que obria els ulls, no veia res. Ells l'agafaren per la mà i el van portar fins a Damasc. 9 Estigué tres dies sense veure-hi, i no menjava ni bevia.

10 Hi havia a Damasc un deixeble que es deia Ananies. En una visió, el Senyor el cridà:

--Ananies!

Ell respongué:

--Aquí em tens, Senyor.

11 El Senyor li digué:

--Vés al carrer anomenat Recte, a casa de Judes, i pregunta per Saule de Tars: està pregant, 12 i en una visió ha vist un tal Ananies que entrava i li imposava les mans perquè recobrés la vista.

13 Ananies replicà:

--Senyor, he sentit contar a molts tot el mal que aquest home ha fet al teu poble sant de Jerusalem, 14 i ara, aquí, té plens poders dels grans sacerdots per a endur-se'n presos tots els qui invoquen el teu nom.

15 El Senyor li digué:

--Vés-hi, que aquest home és l'instrument que jo he escollit perquè doni testimoni del meu nom davant les nacions paganes i els seus reis, i davant els israelites. 16 Jo li faré veure tot el que haurà de sofrir pel meu nom.

17 Aleshores Ananies hi anà, entrà a la casa, li va imposar les mans i li digué:

--Saule, germà, Jesús, el Senyor, el qui se't va aparèixer pel camí quan venies, m'envia perquè recobris la vista i siguis omplert de l'Esperit Sant.

18 A l'instant li caigueren dels ulls una mena d'escates i recobrà la vista. Llavors mateix s'aixecà i es va fer batejar. 19 Després prengué aliment i recobrà les forces.

Saule es va quedar alguns dies amb els deixebles que vivien a Damasc, 20 i ben aviat es posà a predicar a les sinagogues que Jesús és el Fill de Déu. 21 Tothom qui el sentia no se'n sabia avenir i deia:

--¿No és aquest el qui a Jerusalem volia destruir tots els qui invoquen el nom de Jesús? ¿No havia vingut aquí precisament per endur-se'ls empresonats als grans sacerdots?

22 Però Saule agafava cada dia més coratge i, demostrant que Jesús és el Messies, deixava confosos els jueus que vivien a Damasc.

23 Passat bastant temps, els jueus van prendre l'acord de matar-lo, 24 però Saule es va assabentar del complot. Ells vigilaven fins i tot les portes de la ciutat nit i dia per poder-lo matar. 25 Però els seus deixebles, de nit, el baixaren muralla avall dins un cove.

26 Saule va arribar a Jerusalem, i allà intentava d'unir-se als deixebles, però tots li tenien por, perquè no creien que fos de veritat un deixeble. 27 Llavors Bernabé el prengué pel seu compte i el va presentar als apòstols. Els explicà com, pel camí, Saule havia vist el Senyor, i com el Senyor li havia parlat; i encara els contà amb quina valentia havia predicat a Damasc el nom de Jesús. 28 Des d'aleshores Saule convivia amb ells a Jerusalem i predicava amb valentia el nom del Senyor. 29 També parlava i discutia amb els jueus de llengua grega, però aquests cercaven de matar-lo. 30 Quan els germans ho van saber, se'l van endur a Cesarea i d'allí el feren marxar a Tars.

31 L'Església vivia en pau per tot Judea, Galilea i Samaria. S'anava consolidant, vivia reverenciant el Senyor i creixia gràcies al consol de l'Esperit Sant.

32 Pere, que anava passant pertot arreu, va baixar també a visitar els membres del poble sant que vivien a Lida. 33 Allà va trobar un home paralític que es deia Enees i que jeia al llit des de feia vuit anys. 34 Pere li digué:

--Enees, Jesucrist et dóna la salut. Aixeca't i fes-te el llit.

Ell es va aixecar a l'instant. 35 Tots els qui vivien a Lida i a Saron el van veure i es van convertir al Senyor.

36 A Jafa hi havia una deixebla que es deia Tabita, en grec Dorques (que vol dir «gasela»). Aquesta dona feia moltes bones obres i almoines. 37 Per aquells dies es va posar malalta i va morir. Van rentar el seu cos i el pujaren a la sala de dalt de la casa. 38 Com que Lida és a prop de Jafa, els deixebles van saber que Pere era allí i li enviaren dos homes a demanar-li que no trigués a anar a Jafa. 39 Pere se'n va anar amb ells de seguida. Un cop a Jafa, l'acompanyaren a la sala de dalt, on el van envoltar totes les viudes, que ploraven i li mostraven les túniques i els mantells que feia Dorques quan era amb elles. 40 Pere va fer sortir tothom i es quedà pregant agenollat. Després, girant-se cap al cadàver, digué:

--Tabita, aixeca't.

Ella obrí els ulls, veié Pere i es va incorporar. 41 Pere l'agafà per la mà i la féu posar dreta. Aleshores va cridar les viudes i els altres membres del poble sant i els la va presentar viva. 42 La nova va córrer per tot Jafa, i molts van creure en el Senyor. 43 Pere es quedà a Jafa una temporada llarga, a casa d'un tal Simó, blanquer d'ofici.

1 Hi havia a Cesarea un home que es deia Corneli, un centurió de la cohort anomenada Itàlica; 2 era un home piadós, que creia en l'únic Déu amb tota la seva família, feia moltes almoines als membres del poble jueu i sempre pregava. 3 Un dia, a l'hora de la pregària de la tarda, va tenir una visió i va veure clarament un àngel de Déu que entrava a casa seva i el cridava:

--Corneli!

4 Ell se'l mirà fixament i, esglaiat, digué:

--Què hi ha, Senyor?

L'àngel continuà:

--Les teves pregàries i les teves almoines han arribat a Déu, i ell les té presents. 5 Ara, doncs, envia alguns homes a Jafa a cercar un tal Simó, que duu el sobrenom de Pere. 6 S'allotja a casa d'un tal Simó, blanquer d'ofici, que té la casa vora el mar.

7 Quan l'àngel que li parlava hagué sortit, Corneli va fer venir dos criats i un soldat piadós, un dels seus homes de confiança, 8 els ho va explicar tot i els envià a Jafa.

9 L'endemà, cap al migdia, mentre ells encara feien camí i s'acostaven a la ciutat, Pere pujà al terrat a pregar. 10 Li vingué gana i volia menjar alguna cosa. Mentre li ho preparaven, va tenir un èxtasi: 11 veié que el cel s'obria i que en baixava, fins a tocar a terra, una mena de gran vela suspesa per les quatre puntes. 12 Dintre la vela hi havia tota mena de quadrúpedes, de rèptils i d'ocells. 13 Llavors una veu li va dir:

--Pere, aixeca't. Mata i menja.

14 Pere contestà:

--De cap manera, Senyor. Mai no he menjat res de prohibit ni d'impur.

15 La veu es va adreçar a Pere per segona vegada:

--No tinguis per impur allò que Déu ha fet pur.

16 Això es va repetir tres vegades, i tot seguit aquella vela fou enduta cap al cel.

17 Mentre Pere, tot perplex, es preguntava què podia significar la visió que havia tingut, els homes enviats per Corneli havien demanat per la casa de Simó i ja eren davant la porta. 18 I preguntaven:

--¿S'allotja aquí Simó, que duu el sobrenom de Pere?

19 Pere cavil·lava encara sobre la visió, quan l'Esperit Sant li digué:

--Hi ha tres homes que et busquen. 20 Baixa i no dubtis d'anar amb ells, que els he enviat jo.

21 Pere baixà a trobar aquells homes i digué:

--Jo sóc el qui busqueu. Per què heu vingut?

22 Ells respongueren:

--El centurió Corneli, un home just i que creu en l'únic Déu, molt apreciat per tots els jueus, ha rebut d'un àngel sant l'ordre de fer-te venir a casa d'ell i d'escoltar el que tu li diràs.

23 Pere, aleshores, els féu entrar i els donà acolliment. L'endemà se'n va anar amb ells acompanyat d'alguns germans de Jafa.

24 El dia següent van arribar a Cesarea, on Corneli, que havia convocat els seus parents i els amics més íntims, ja els esperava. 25 Quan Pere estava a punt d'entrar a la casa, Corneli sortí a rebre'l i es prosternà als seus peus. 26 Pere el va fer aixecar dient-li:

--Alça't, que jo no sóc més que un home, igual que tu.

27 Tot conversant amb ell, Pere entrà a la casa i va trobar-hi molta gent reunida. 28 Els digué:

--Vosaltres sabeu prou bé que a un jueu no li és permès de tenir tractes amb un estranger o d'entrar a casa seva. Però Déu m'ha fet comprendre que no he de tenir cap persona per impura i que no tinc prohibits els tractes amb ningú. 29 Per això, quan han vingut a buscar-me, no hi he posat dificultats. Ara, doncs, pregunto per què m'heu vingut a trobar.

30 Corneli respongué:

--Fa quatre dies, en aquesta hora, mentre jo feia aquí a casa meva la pregària de la tarda, es presentà davant meu un home amb vestits resplendents 31 i em va dir: "Corneli, Déu ha escoltat la teva pregària i té presents les teves almoines. 32 Envia algú a Jafa a cercar Simó, que duu el sobrenom de Pere. S'allotja a casa de Simó, blanquer d'ofici, vora el mar." 33 Immediatament t'he fet anar a buscar, i tu has tingut la bondat de venir. Ara, doncs, tots nosaltres som aquí davant de Déu per escoltar tot allò que el Senyor t'ha manat de dir-nos.

34 Llavors Pere prengué la paraula i digué:

--Ara veig de veritat que Déu no fa distinció de persones, 35 sinó que es complau en els qui creuen en ell i obren amb rectitud, de qualsevol nació que siguin. 36 Ell va enviar la seva paraula als israelites, anunciant la bona nova de la pau que arriba per Jesucrist, el qual és Senyor de tots els homes. 37 Vosaltres ja sabeu què ha passat darrerament per tot el país dels jueus, començant per Galilea, després que Joan prediqués a la gent que es fessin batejar. 38 Parlo de Jesús de Natzaret. Ja sabeu com Déu el va ungir amb l'Esperit Sant i amb poder, i com va passar fent el bé i guarint tots els oprimits pel diable, perquè Déu era amb ell. 39 Nosaltres som testimonis de tot el que va fer en el país dels jueus i a Jerusalem. Ells el van matar penjant-lo en un patíbul, 40 però Déu el ressuscità el tercer dia i li concedí que s'aparegués, 41 no a tot el poble, sinó als testimonis que Déu mateix havia escollit des d'abans, és a dir, a nosaltres, que vam menjar i beure amb ell després que hagués ressuscitat d'entre els morts. 42 Ell ens ordenà que prediquéssim al poble i testimoniéssim que Déu l'ha constituït jutge de vius i de morts. 43 Tots els profetes donen testimoni a favor seu dient que tothom qui creu en ell obté el perdó dels pecats gràcies al seu nom.

44 Pere parlava encara, quan l'Esperit Sant va baixar sobre tots els qui escoltaven la seva predicació. 45 Els creients d'origen jueu que havien vingut amb Pere van quedar molt sorpresos en veure que el do de l'Esperit Sant era abocat fins i tot sobre els pagans. 46 Els sentien parlar en diverses llengües i proclamar les grandeses de Déu. Llavors Pere digué:

47 --Qui pot privar de l'aigua del baptisme aquests que han rebut l'Esperit Sant igual que nosaltres?

48 Tot seguit va manar que els bategessin en el nom de Jesucrist. Després li van pregar que es quedés amb ells uns quants dies.

1 Els apòstols i els germans que eren a Judea van sentir a dir que fins i tot els pagans havien acollit la paraula de Déu. 2 Quan Pere va pujar a Jerusalem, els creients d'origen jueu li retreien 3 que hagués entrat a casa d'incircumcisos i hagués menjat amb ells. 4 Aleshores Pere començà a explicar-los punt per punt el que havia passat:

5 --Em trobava jo pregant a la ciutat de Jafa i vaig veure en èxtasi que baixava del cel una mena de gran vela suspesa per les quatre puntes i venia fins a mi. 6 Jo me l'anava mirant amb molta atenció fins que vaig veure-hi quadrúpedes, feres, rèptils i ocells. 7 Llavors vaig sentir una veu que em deia:

»--Pere, aixeca't. Mata i menja.

8 »Però jo vaig contestar:

»--De cap manera, Senyor. Mai no m'he posat a la boca res de prohibit ni d'impur.

9 »La veu va dir per segona vegada des del cel:

»--No tinguis per impur allò que Déu ha fet pur.

10 »Això es va repetir tres vegades, i després ho van pujar tot altra vegada cap al cel. 11 Tot seguit es van presentar tres homes a la casa on érem, enviats des de Cesarea a trobar-me. 12 L'Esperit va dir-me que no dubtés d'anar amb ells. Em van acompanyar també aquests sis germans i vam entrar a casa d'aquell home. 13 Ell ens va explicar com havia vist que l'àngel se li presentava a casa i li deia: "Envia algú a Jafa a cercar Simó, que duu el sobrenom de Pere. 14 Ell et portarà el missatge que t'ha de salvar a tu i a tota la teva família."

15 »Quan jo començava a parlar-los, l'Esperit Sant va baixar sobre ells igual que sobre nosaltres al principi. 16 Aleshores em vaig recordar d'aquella paraula del Senyor: "Joan va batejar amb aigua, però vosaltres sereu batejats amb l'Esperit Sant." 17 Per tant, si Déu els concedia el mateix do que a nosaltres, que hem cregut en el Senyor Jesucrist, ¿qui era jo per a oposar-me a Déu?

18 En sentir això, ells es van calmar i lloaven Déu dient:

--Ara veiem que Déu ha fet també als pagans la gràcia de la conversió que porta a la vida.

19 Els qui s'havien dispersat amb motiu de la persecució que va seguir a la mort d'Esteve, van arribar fins a Fenícia, Xipre i Antioquia, sense predicar la paraula a ningú més que als jueus; 20 tanmateix, n'hi havia alguns de Xipre i de Cirene que, en arribar a Antioquia, anunciaven també als grecs la bona nova de Jesús, el Senyor. 21 I com que la mà del Senyor era amb ells, un gran nombre de persones van creure i es convertiren al Senyor.

22 Quan aquestes noves van arribar a oïda de l'església de Jerusalem, enviaren Bernabé a Antioquia. 23 Tan bon punt Bernabé hi arribà i veié els fruits de la gràcia de Déu, se'n va alegrar i els encoratjava tots a mantenir-se fidels al Senyor amb cor decidit, 24 ja que ell era un home bo i ple de l'Esperit Sant i de fe. Així molta gent fou guanyada per al Senyor. 25 Llavors Bernabé se'n va anar a Tars a buscar Saule; 26 el va trobar i se l'endugué a Antioquia. Durant un any sencer van viure en aquella comunitat i instruïen molta gent. Fou a Antioquia on per primera vegada els deixebles van rebre el nom de cristians.

27 Per aquells dies, alguns profetes van baixar de Jerusalem a Antioquia. 28 Un d'ells, que es deia Àgab, mogut per l'Esperit, començà a anunciar que hi hauria una gran fam per tota la terra. La fam vingué, efectivament, en temps de l'emperador Claudi. 29 Aleshores els deixebles d'Antioquia determinaren d'enviar un ajut, cadascú el que pogués, als germans residents a Judea. 30 Així ho van fer i, per mitjà de Bernabé i de Saule, l'ajut va arribar als qui presidien la comunitat de Jerusalem.

1 Per aquell temps, el rei Herodes decidí de fer mal a alguns membres de l'Església 2 i féu decapitar Jaume, el germà de Joan. 3 Quan s'adonà que això agradava als jueus, féu detenir també Pere. Eren els dies dels Àzims. 4 Herodes va manar que fos tancat a la presó i en confià la custòdia a quatre esquadres de quatre soldats, amb el propòsit de fer-lo comparèixer davant el poble després de Pasqua.

5 Mentre Pere era a la presó ben vigilat, la comunitat pregava a Déu intensament per ell.

6 La nit abans que Herodes anava a fer-lo comparèixer, Pere dormia entre dos soldats, lligat amb dues cadenes, i els sentinelles feien guàrdia davant la porta de la presó. 7 Tot d'una es va presentar un àngel del Senyor i el calabós s'omplí de claror. L'àngel va tocar Pere al costat, el desvetllà i li va dir:

--Aixeca't, de pressa!

Llavors les cadenes li van caure de les mans, 8 i l'àngel li digué:

--Cenyeix-te i posa't les sandàlies.

Pere ho va fer, i l'àngel afegí:

--Posa't el mantell i segueix-me.

9 Pere sortí a fora i el seguia, però no s'adonava que això que feia l'àngel era veritat; es pensava tenir una visió. 10 Van passar la primera guàrdia i la segona i arribaren a la porta de ferro que dóna a la ciutat. La porta s'obrí tota sola, i ells sortiren i continuaren carrer avall, i de sobte l'àngel el va deixar. 11 Llavors Pere tornà en si i digué:

--Ara veig realment que el Senyor ha enviat el seu àngel i m'ha alliberat de les mans d'Herodes i de tot allò que el poble dels jueus esperava que passés.

12 Ja del tot conscient de la situació, Pere se'n va anar a casa de Maria, la mare de Joan, conegut amb el sobrenom de Marc. Allí hi havia molta gent reunida que pregava. 13 Pere va trucar a la portalada, i una criada que es deia Rode anà a preguntar qui hi havia. 14 Així que reconegué la veu de Pere, de tanta alegria, en lloc d'obrir la porta, va córrer cap dins a anunciar que Pere era fora al carrer. 15 Els altres li van dir:

--T'has tornat boja!

Però ella insistia que era cert. Ells li digueren:

--Deu ser el seu àngel.

16 Mentrestant, Pere continuava trucant. Finalment obriren i, en veure'l, no se'n sabien avenir. 17 Ell, amb la mà, els va fer senyal que callessin i els contà com el Senyor l'havia alliberat de la presó. Després els digué:

--Feu-ho saber a Jaume i als germans.

Aleshores se n'anà en un altre lloc.

18 Quan fou de dia, hi hagué una gran confusió entre els soldats, que es preguntaven què se n'havia fet, de Pere. 19 Herodes el va fer buscar i, veient que no el trobaven, va processar els guardes i donà l'ordre d'executar-los. Després va baixar de Judea a Cesarea i s'hi quedà per un cert temps.

20 Herodes mantenia un fort litigi amb els de Tir i Sidó. Com que el proveïment d'aquestes ciutats depenia del rei, decidiren unànimement de presentar-se davant d'ell. Es van guanyar el suport de Blast, el camarlenc reial, i van demanar una solució amistosa. 21 El dia convingut, Herodes, portant el vestit reial, es va asseure a la tribuna i els adreçava un discurs oficial. 22 Mentrestant, la multitud l'aclamava cridant:

--És la veu d'un déu i no pas la d'un home!

23 Però de sobte un àngel del Senyor el va ferir de mort, perquè havia usurpat l'honor degut a Déu. Va ser rosegat pels cucs i va morir.

24 La paraula de Déu s'anava estenent i escampant. 25 Bernabé i Saule, un cop acomplerta la seva missió a Jerusalem, van tornar en companyia de Joan, conegut amb el sobrenom de Marc.

1 A l'església d'Antioquia hi havia alguns profetes i mestres: Bernabé, Simeó, que duia el sobrenom de Negre, Lluci de Cirene, Manaèn, educat a la cort amb el tetrarca Herodes, i Saule. 2 Mentre celebraven un acte de culte al Senyor en ocasió d'un dejuni, l'Esperit Sant digué:

--Separeu-me Bernabé i Saule per a dedicar-los a l'obra a què els he cridat.

3 Llavors, després d'haver dejunat i pregat, els imposaren les mans i els van acomiadar.

4 Ells, doncs, enviats per l'Esperit Sant, van baixar a Selèucia, i d'allí navegaren cap a Xipre. 5 Arribats a Salamina, predicaven la paraula de Déu a les sinagogues dels jueus. Joan era el seu ajudant. 6 Després van travessar tota l'illa fins a Pafos, on trobaren un mag jueu, que era un fals profeta. Es deia Barjesús 7 i pertanyia al grup de persones que envoltaven el procònsol Sergi Pau, un home assenyat. El procònsol va fer cridar Bernabé i Saule amb el desig d'escoltar la paraula de Déu, 8 però Èlimes, el mag —ja que això vol dir el seu nom—, es va posar en contra d'ells, buscant d'apartar de la fe el procònsol. 9 Aleshores Saule, anomenat també Pau, ple de l'Esperit Sant, se'l mirà fixament 10 i digué:

--Fill del diable, home carregat d'engany i d'astúcia, enemic de tot bé! ¿Quan pararàs de tòrcer el camí dret del Senyor? 11 Doncs sàpigues que el Senyor fa caure damunt teu la seva mà, i quedaràs cec: durant un quant temps no veuràs la llum del sol.

A l'instant van caure damunt d'ell foscor i tenebres, i buscava a les palpentes algú que el guiés. 12 Aleshores el procònsol, en veure el que havia passat, es convertí a la fe, meravellat de la doctrina del Senyor.

13 Pau i els seus companys es van embarcar a Pafos i es dirigiren a Perga de Pamfília. Joan, en canvi, se separà d'ells i se'n tornà a Jerusalem. 14 Ells continuaren el seu viatge des de Perga i van arribar a Antioquia de Pisídia. El dissabte van entrar a la sinagoga i s'assegueren. 15 Acabada la lectura de la Llei i dels Profetes, els caps de la sinagoga els van fer dur aquest missatge:

--Germans, si voleu adreçar una exhortació al poble, podeu parlar.

16 Aleshores Pau s'alçà, va fer senyal amb la mà i digué:

--Israelites i tots els qui creieu en l'únic Déu, escolteu: 17 El Déu d'aquest poble d'Israel escollí els nostres pares i, quan vivien com a immigrants al país d'Egipte, va fer-ne un gran poble i els en tragué amb la força del seu braç. 18 Durant quaranta anys els va alimentar al desert 19 i, després de destruir set nacions a la terra de Canaan, els donà en possessió el seu territori. 20 Tot això va durar uns quatre-cents cinquanta anys. Després els donà jutges fins al temps del profeta Samuel. 21 Aleshores van demanar un rei, i Déu els va donar Saül, fill de Quix, de la tribu de Benjamí, que va regnar quaranta anys. 22 Després que hagué rebutjat Saül, Déu va fer que David fos el seu rei i, testimoniant a favor d'ell, digué:

»-- M'he fixat en David, fill de Jessè, un home com el que desitja el meu cor, que realitzarà tot el que jo vull.

23 »De la descendència d'ell, Déu ha donat a Israel, tal com havia promès, un salvador, que és Jesús. 24 Abans que ell arribés, Joan ja havia predicat a tot el poble d'Israel un baptisme de conversió; 25 Joan, quan acabava el seu camí, deia:

»--Jo no sóc pas el qui vosaltres penseu; després de mi ve aquell a qui no sóc digne de deslligar les sandàlies.

26 »Germans, descendents del llinatge d'Abraham i tots vosaltres que creieu en l'únic Déu: és a nosaltres que s'adreça aquest missatge de salvació. 27 Els qui residien a Jerusalem i els seus dirigents no van saber reconèixer Jesús ni les paraules dels profetes que són proclamades cada dissabte, però condemnant-lo les van complir: 28 tot i que no havien trobat cap causa per a condemnar-lo a mort, van demanar a Pilat que el fes matar. 29 I quan hagueren complert tot allò que les Escriptures deien d'ell, el baixaren del patíbul i el van dipositar en un sepulcre. 30 Però Déu el ressuscità d'entre els morts, 31 i durant molts dies es va aparèixer als qui havien pujat amb ell de Galilea a Jerusalem. Ells són ara els seus testimonis davant el poble. 32 Nosaltres venim a anunciar-vos la bona nova que Déu havia promès als nostres pares 33 i que ara ell, ressuscitant Jesús, ha complert en bé de nosaltres, els seus descendents. Així es troba escrit en el salm segon: Tu ets el meu Fill; avui jo t'he engendrat. 34 I que l'ha ressuscitat d'entre els morts i no ha de tornar mai més a la corrupció, ho declara així: Us concediré els favors irrevocables promesos a David. 35 Per això també en un altre lloc diu: No deixaràs que el teu Sant es corrompi.

36 »Doncs bé, David, després d'haver complert en el seu temps el designi de Déu, va morir, es reuní amb els seus pares, i el seu cos es va corrompre, 37 però aquell que Déu va ressuscitar no s'ha corromput.

38-39 Sapigueu, doncs, germans, que gràcies a ell ara us és anunciat el perdó dels pecats, i que tothom qui creu en ell és alliberat de tot allò de què la Llei de Moisès no us ha pogut alliberar. 40 Vigileu, doncs, que no passi allò que es diu en els Profetes: 41 Mireu, arrogants, esglaieu-vos i desapareixeu! Jo realitzo una obra en els vostres dies: una obra que, si us la conten, no la creureu.

42 Mentre Pau i Bernabé sortien de la sinagoga, els pregaven que el dissabte següent tornessin a parlar-los d'aquestes coses. 43 Quan s'hagué dissolt l'assemblea, molts dels jueus i dels prosèlits que adoraven l'únic Déu van seguir Pau i Bernabé. Ells els parlaven i els exhortaven a mantenir-se fidels a la gràcia de Déu.

44 El dissabte següent, gairebé tota la ciutat es va reunir per escoltar la paraula del Senyor. 45 Quan els jueus veieren aquella multitud, s'engelosiren tant que es van posar a contradir amb paraules injurioses tot el que deia Pau. 46 Llavors Pau i Bernabé els respongueren amb valentia:

--Era a vosaltres que calia anunciar en primer lloc la paraula de Déu; però com que la rebutgeu i no us considereu dignes de la vida eterna, ara ens adreçarem als pagans. 47 Així ens ho ha manat el Senyor: Jo t'he fet llum de les nacions perquè portis la salvació fins a l'extrem de la terra.

48 Sentint això, els pagans s'alegraven i lloaven la paraula del Senyor. Tots els qui estaven destinats a la vida eterna es van convertir a la fe. 49 La paraula del Senyor s'estenia per tota la regió. 50 Però els jueus van instigar les dones distingides que adoraven l'únic Déu i els principals de la ciutat i promogueren una persecució contra Pau i Bernabé fins que els van expulsar del seu territori. 51 Pau i Bernabé, en senyal de trencament amb ells, s'espolsaren la pols dels peus i se n'anaren a Iconi. 52 Els deixebles, per la seva part, vivien plens d'alegria i de l'Esperit Sant.

1 També a Iconi van entrar a la sinagoga dels jueus i van parlar de tal manera que molts jueus i molts grecs es convertiren a la fe. 2 Però els jueus que no s'havien convertit van instigar els pagans i els indisposaren amb els germans. 3 Així i tot, Pau i Bernabé s'hi van quedar molt de temps i parlaven amb valentia, confiats en el Senyor. El Senyor confirmava la predicació que ells feien de la seva gràcia, concedint-los d'obrar senyals i prodigis.

4 Llavors la gent de la ciutat es va dividir: els uns estaven a favor dels jueus, i els altres a favor dels apòstols. 5 Però, quan es va gestar un pla dels pagans i dels jueus amb els seus dirigents per a fer mal a Pau i Bernabé i apedregar-los, 6 ells, conscients de la situació, van fugir a Listra i Derbe, ciutats de Licaònia, i a les rodalies. 7 També allí anunciaven la bona nova.

8 A Listra hi havia un home amb els peus esguerrats, invàlid de naixement, que mai no havia caminat. 9 Mentre l'home l'escoltava, Pau va fixar en ell la mirada i, veient que tenia prou fe per a ser guarit, 10 va cridar amb veu forta:

--Aixeca't, posa't dret!

Ell es posà dret d'un salt i caminava.

11 La gent, en veure el que Pau havia fet, començà a cridar en la llengua de Licaònia:

--Els déus han baixat a nosaltres en figura humana!

12 A Bernabé li deien Zeus, i a Pau, Hermes, perquè era ell qui els adreçava la paraula. 13 El sacerdot del temple de Zeus que hi havia davant mateix de Listra, es va presentar acompanyat de molta gent davant les portes de la ciutat, portant vedells i garlandes per oferir un sacrifici. 14 Quan els apòstols Bernabé i Pau ho van saber, s'esquinçaren els vestits i es van llançar enmig de la multitud tot cridant:

15 --Però què feu? Si som homes igual que vosaltres! Per això us anunciem la bona notícia que us convertiu d'aquests ídols al Déu viu que ha fet el cel, la terra i el mar, i tot el que s'hi mou. 16 Ell, en les generacions passades, va permetre que totes les nacions seguissin els seus propis camins; 17 tot i això, mai no deixà de donar testimoni de si mateix amb els seus favors, concedint-vos del cel pluges i fertilitat i omplint d'aliment i d'alegria els vostres cors.

18 Les seves paraules, amb prou feines van poder calmar la multitud perquè no els oferís un sacrifici.

19 Llavors arribaren uns jueus d'Antioquia i d'Iconi, que es guanyaren la gent, van apedregar Pau i el van arrossegar fora de la ciutat pensant-se que era mort. 20 Però quan els deixebles es van aplegar al voltant d'ell, Pau es va aixecar i entrà a la ciutat. L'endemà va sortir amb Bernabé cap a Derbe.

21 Després d'haver anunciat la bona nova a la ciutat de Derbe i haver-hi fet força deixebles, Pau i Bernabé van tornar a Listra, a Iconi i a Antioquia de Pisídia, 22 enfortint els deixebles i exhortant-los a perseverar en la fe. Deien:

--Ens cal passar per moltes tribulacions per a entrar al Regne de Déu.

23 A cada església van designar-hi responsables que la presidissin i, després de fer pregàries acompanyades de dejuni, els encomanaren al Senyor en qui havien cregut.

24 Van travessar Pisídia i arribaren a Pamfília. 25 A Perga van anunciar la Paraula i després van baixar a Atalia. 26 D'allí navegaren cap a Antioquia, el seu lloc de partença, on havien estat confiats a la gràcia de Déu amb vista a l'obra que acabaven d'acomplir.

27 Quan van arribar-hi, reuniren la comunitat per explicar-los tot el que Déu havia fet per mitjà d'ells i com havia obert als pagans la porta de la fe. 28 I van quedar-se amb els deixebles una bona temporada.

1 Llavors alguns van baixar de Judea a Antioquia i adoctrinaven així els germans:

--Si no us feu circumcidar d'acord amb la Llei de Moisès, no us podeu salvar.

2 Com que això va provocar un conflicte i una discussió no pas petita de Pau i Bernabé amb aquells, els germans decidiren que Pau i Bernabé, amb alguns més, pugessin a Jerusalem per tractar d'aquesta qüestió amb els apòstols i els qui presidien la comunitat.

3 La comunitat, doncs, els va proveir del que necessitaven per al viatge. Mentre travessaven Fenícia i Samaria, parlaven de la conversió dels pagans i donaven una gran alegria a tots els germans. 4 Quan arribaren a Jerusalem, van ser acollits per la comunitat, els apòstols i els responsables que la presidien, i contaren tot el que Déu havia fet per mitjà d'ells. 5 Però alguns del grup dels fariseus que s'havien convertit a la fe van intervenir dient que calia circumcidar els pagans i manar-los que observessin la Llei de Moisès.

6 Llavors els apòstols i els qui presidien la comunitat es van reunir per estudiar la qüestió. 7 Quan la discussió s'havia fet molt viva, Pere es va aixecar i els digué:

--Germans, vosaltres sabeu que des dels primers dies Déu em va escollir d'entre vosaltres perquè els pagans sentissin dels meus llavis la paraula de l'evangeli i creguessin. 8 Déu, que coneix el fons dels cors, ha testimoniat a favor d'ells donant-los l'Esperit Sant igual que a nosaltres, 9 sense fer cap diferència entre nosaltres i ells, un cop ha purificat els seus cors per la fe. 10 Ara, doncs, per què poseu a prova Déu, volent imposar als deixebles un jou que ni els nostres pares ni nosaltres no hem tingut la força de suportar? 11 Ben al contrari, creiem que tant nosaltres com ells som salvats només per la gràcia de Jesús, el Senyor.

12 Tota l'assemblea va callar i sentien explicar a Pau i Bernabé els senyals i prodigis que Déu havia fet per mitjà d'ells entre els pagans.

13 Quan hagueren acabat de parlar, Jaume prengué la paraula i va dir:

--Germans, escolteu-me: 14 Simeó ha exposat com, des del començament, Déu mirà d'escollir-se d'entre les nacions paganes un poble que porta el seu nom. 15 Això concorda amb les paraules dels profetes que hi ha en l'Escriptura:

19 »Per tant, sóc del parer que no hem de posar obstacles a aquells pagans que es converteixen a Déu; 20 n'hi ha prou d'escriure'ls que s'abstinguin de la carn oferta als ídols, de relacions sexuals il·legítimes, de menjar animals ofegats i de menjar sang. 21 De fet, des de temps antic els llibres de Moisès són predicats en totes i cada una de les ciutats, ja que es llegeixen a les sinagogues cada dissabte.

22 Llavors els apòstols i els qui presidien la comunitat van decidir, amb tota la comunitat, d'elegir-ne alguns d'ells i enviar-los a Antioquia, juntament amb Pau i Bernabé. Els elegits foren Judes, anomenat Barsabàs, i Siles, que eren dirigents en la comunitat dels germans. 23 Els donaren aquesta carta:

«Els apòstols i els qui presideixen la comunitat de Jerusalem, germans vostres, saluden els germans no-jueus d'Antioquia, Síria i Cilícia. 24 Hem sabut que alguns de nosaltres han vingut, sense cap encàrrec nostre, a pertorbar-vos amb les seves opinions i a trasbalsar els vostres esperits. 25 Per això hem decidit unànimement d'elegir uns representants nostres per enviar-vos-els juntament amb els nostres estimats Bernabé i Pau, 26 que han dedicat la seva vida a la causa del nom de nostre Senyor Jesucrist. 27 Us enviem, doncs, Judes i Siles, que us exposaran de paraula això mateix que us diem per escrit. 28 L'Esperit Sant i nosaltres hem decidit de no imposar-vos cap més càrrega que aquestes indispensables: 29 absteniu-vos de la carn sacrificada als ídols, de menjar sang, de menjar animals ofegats i de les relacions sexuals il·legítimes. Fareu bé de guardar-vos de tot això. Us desitgem que estigueu bé.»

30 Ells, un cop acomiadats, baixaren a Antioquia i van reunir l'assemblea per donar-los la carta. 31 La seva lectura els va alegrar i encoratjar. 32 Judes i Siles, que també eren profetes, van exhortar llargament els germans i els van enfortir. 33 Al cap d'un quant temps, els germans els acomiadaren tot desitjant-los la pau, i ells tornaren cap als qui els havien enviat. ( 34 )

35 Pel que fa a Pau i Bernabé, es van quedar a Antioquia, on, juntament amb molts d'altres, ensenyaven i anunciaven la bona nova de la paraula del Senyor.

36 Després d'un quant temps, Pau va dir a Bernabé:

--Anem a visitar els germans a cada una de les ciutats on vam anunciar la paraula del Senyor i vegem com estan.

37 Bernabé volia endur-se amb ells Joan, l'anomenat Marc, 38 però Pau trobava que no s'havien d'endur un home que els havia abandonat a Pamfília i no havia compartit l'obra que havien realitzat. 39 Hi hagué una forta tensió i van acabar per separar-se. Bernabé va prendre Marc amb ell i s'embarcà cap a Xipre.

40 Pau, per la seva banda, escollí Siles per company i se'n va anar, després que els germans el confiessin a la gràcia del Senyor.

41 Pau anava recorrent Síria i Cilícia i enfortia les esglésies.

1 Després va arribar a Derbe i Listra. Allí hi havia un deixeble que es deia Timoteu, fill de mare jueva convertida a la fe i de pare grec. 2 Timoteu tenia bona fama entre els germans de Listra i d'Iconi. 3 Pau se'l va voler emportar amb ell. El prengué, doncs, i el va circumcidar, perquè hi havia jueus vivint en aquella regió i tothom sabia que el pare de Timoteu era pagà.

4 Quan passaven per les diverses ciutats, comunicaven les normes decretades pels apòstols i els qui presidien la comunitat de Jerusalem. 5 Les esglésies s'enfortien en la fe i creixien més i més cada dia.

6 Van recórrer Frígia i la regió de Galàcia, perquè l'Esperit Sant els havia impedit que prediquessin la Paraula a l'Àsia. 7 Van arribar a Mísia i tenien intenció d'anar a Bitínia, però l'Esperit de Jesús no els ho permeté. 8 Llavors, passant de llarg per Mísia, van baixar a Tròada. 9 Allí, de nit, Pau va tenir aquesta visió: un home de Macedònia estava dret al seu davant i li suplicava: «Vine a Macedònia i ajuda'ns.»

10 Després d'aquesta visió vam buscar tot seguit de partir cap a Macedònia, convençuts que Déu ens hi cridava per anunciar-los la bona nova.

11 A Tròada ens férem a la mar i vam anar de dret a Samotràcia, i l'endemà ja érem a Neàpolis. 12 D'allí vam arribar a Filips, que és colònia romana, ciutat del primer districte de Macedònia. Vam passar-hi uns quants dies. 13 El dissabte vam sortir fora de les portes de la ciutat, cap a la vora del riu, on suposàvem que hi havia un lloc de pregària. Ens vam asseure i conversàvem amb les dones que s'hi havien reunit. 14 Entre elles hi havia, escoltant, una dona que es deia Lídia, venedora de porpra, de la ciutat de Tiatira. Lídia ja adorava l'únic Déu. El Senyor li va obrir el cor perquè fes cas del que deia Pau. 15 Un cop batejats ella i la seva família, ens va pregar:

--Si em teniu per fidel al Senyor, veniu a casa meva i quedeu-vos-hi.

I ens hi va fer anar per força.

16 Un dia, mentre anàvem al lloc de pregària, ens vingué a trobar una noia posseïda d'un esperit que endevinava el futur; com que era pitonissa, els seus amos hi feien un bon negoci. 17 La noia començà a seguir-nos, a Pau i a nosaltres, tot cridant:

--Aquests homes són servidors del Déu altíssim i us anuncien el camí de la salvació.

18 Durant molts dies va anar fent el mateix, fins que Pau, enutjat, es girà i digué a l'esperit:

--En nom de Jesucrist et mano que surtis d'aquesta noia.

I a l'instant l'esperit en va sortir.

19 Els amos de la noia, veient que havia desaparegut l'esperança de fer negoci, van agafar Pau i Siles i els van arrossegar a la plaça de la ciutat davant les autoritats. 20 Quan els hagueren portat davant els magistrats, van dir:

--Aquests homes són uns jueus que pertorben la nostra ciutat 21 i prediquen unes normes que a nosaltres, els romans, no ens és lícit d'acceptar ni de seguir.

22 La gent es va amotinar contra ells, i els magistrats, després d'haver-los fet esquinçar els vestits, van ordenar que els assotessin. 23 Els van apallissar de valent, els van tancar a la presó i manaren a l'escarceller que els tingués custodiats amb la màxima seguretat. 24 L'escarceller, amb una ordre com aquesta, els tancà al calabós de més endins i els engrillonà els peus.

25 Cap a mitjanit, Pau i Siles pregaven i cantaven himnes a Déu, i els presos se'ls escoltaven. 26 Tot d'una, un gran terratrèmol somogué els fonaments de la presó; a l'instant s'obriren totes les portes i es desferen les cadenes de tothom. 27 L'escarceller es despertà de cop i, quan va veure obertes les portes de la presó, desembeinà l'espasa per matar-se, perquè es pensava que els presos s'havien escapat. 28 Però Pau va cridar amb veu forta:

--No et facis cap mal, que tots som aquí!

29 L'escarceller demanà llum, va entrar a dins i es va tirar tot tremolós als peus de Pau i de Siles. 30 Després els dugué a fora i digué:

--Senyors, què he de fer per a salvar-me?

31 Ells van respondre:

--Creu en Jesús, el Senyor, i us salvareu tu i tota la teva família.

32 Després van anunciar la paraula del Senyor a l'escarceller i a tots els de casa seva. 33 Aquella mateixa hora, en plena nit, ell se'ls endugué, els rentà les ferides i va rebre immediatament el baptisme amb tots els seus. 34 Després els va fer pujar a casa, els parà taula i celebrà amb tota la família d'haver cregut en Déu.

35 Quan s'hagué fet de dia, els magistrats enviaren els oficials a ordenar que deixessin aquells presos en llibertat. 36 L'escarceller va comunicar a Pau aquestes ordres dient-li:

--Els magistrats han enviat a dir que us deixem anar. Sortiu, doncs, i aneu-vos-en en pau.

37 Però Pau s'adreçà als oficials dient-los:

--A nosaltres, que som ciutadans romans, ens han assotat públicament i sense cap judici i ens han tancat a la presó. ¿I ara ens en volen treure d'amagat? De cap manera! Que vinguin ells mateixos a posar-nos en llibertat!

38 Els oficials van comunicar aquesta resposta als magistrats. Quan aquests van sentir que es tractava d'uns ciutadans romans, van agafar por. 39 Llavors anaren a disculpar-se i, després de treure'ls de la presó, els van pregar que no es quedessin a la ciutat. 40 Pau i Siles van sortir de la presó i anaren a casa de Lídia. Allí van veure els germans i, després d'exhortar-los, se'n van anar.

1 Passaren per Amfípolis i Apol·lònia i van arribar a Tessalònica, on els jueus tenien una sinagoga. 2 Pau, com tenia per costum, anà a trobar-los i va parlar amb ells durant tres dissabtes, a partir de les Escriptures, 3 explicant i demostrant que el Messies havia de morir i de ressuscitar d'entre els morts. I els deia:

--El Messies és aquest Jesús que jo us anuncio.

4 Alguns d'ells van quedar convençuts i s'uniren a Pau i Siles, juntament amb molts grecs que ja adoraven l'únic Déu i amb no poques dones distingides. 5 Però els jueus, engelosits, van arreplegar uns quants elements indesitjables i van provocar avalots i disturbis per tota la ciutat. Es presentaren a casa de Jàson, buscant Pau i Siles per dur-los davant l'assemblea del poble; 6 però, com que no els hi van trobar, arrossegaren Jàson i alguns dels germans cap als magistrats tot cridant:

--Aquests homes que han revoltat tot el món, també han arribat aquí, 7 i Jàson els ha rebut a casa seva! Tots ells actuen contra els decrets del Cèsar, dient que hi ha un altre rei, que és Jesús.

8 Aquestes paraules van inquietar el poble i els magistrats. 9 I van exigir una fiança de Jàson i dels altres abans de deixar-los anar.

10 Immediatament, els germans van fer sortir de nit Pau i Siles cap a Berea. Quan hi arribaren, van anar a la sinagoga dels jueus. 11 Aquests eren més bona gent que no pas els jueus de Tessalònica. Van acollir la Paraula amb tot l'interès i cada dia examinaven les Escriptures per veure si era cert el que havien sentit. 12 Molts d'ells es van convertir a la fe, a més de no pocs grecs, tant dones distingides com homes. 13 Però quan els jueus de Tessalònica van saber que Pau havia anunciat també a Berea la paraula de Déu, s'hi presentaren a avalotar i remoure la gent. 14 Tot seguit els germans van fer sortir Pau en direcció a la costa, mentre Siles i Timoteu es quedaven allà. 15 Els qui conduïen Pau el van portar fins a Atenes, i se'n tornaren amb l'encàrrec de dir a Siles i Timoteu que hi anessin com més aviat millor.

16 Mentre Pau els esperava a Atenes, s'indignava de veure la ciutat plena d'ídols. 17 A la sinagoga s'adreçava als jueus i als qui adoraven l'únic Déu, i a la plaça de la ciutat parlava cada dia amb els qui hi trobava. 18 També alguns filòsofs epicuris i estoics conversaven amb ell. Alguns es preguntaven:

--Què deu voler dir aquest xerraire?

D'altres deien:

--Sembla un predicador de divinitats estrangeres.

Parlaven així perquè Pau els anunciava Jesús i la resurrecció. 19 Llavors se l'endugueren amb ells i el van portar a l'Areòpag tot dient-li:

--Podríem saber què és aquesta doctrina nova que tu ensenyes? 20 Ens fas sentir coses que ens resulten estranyes, i voldríem saber què vol dir tot això.

21 Cal tenir present que tots els atenesos, com també els estrangers residents a la ciutat, en res no passaven el temps més de gust que contant o escoltant novetats.

22 Pau, dret al mig de l'Areòpag, va parlar així:

--Atenesos, veig que en tot sou molt religiosos, 23 perquè, recorrent la ciutat i contemplant els vostres llocs sagrats, fins i tot he trobat un altar que porta aquesta inscripció: "Al déu desconegut." Doncs bé, el que vosaltres adoreu sense conèixer és el que jo us anuncio. 24 El Déu que ha fet el món i tot el que s'hi mou, Senyor com és de cel i terra, no habita en temples construïts per mans d'home 25 ni té necessitat de cap servei dels homes, ell que a tots dóna vida, alè i tota cosa. 26 Ell va crear d'un sol home tota la raça humana perquè habités arreu de la terra. I ha fixat uns temps precisos i els límits dels llocs on els homes han de viure, 27 perquè cerquin Déu. De fet, potser podrien acostar-s'hi a les palpentes i trobar-lo, perquè ell no és lluny de ningú de nosaltres, 28 ja que "en ell vivim, ens movem i som". Així ho han dit alguns dels vostres poetes: "Perquè nosaltres també som del seu llinatge." 29 Ara bé, si som del llinatge de Déu, no hem de pensar que la divinitat sigui semblant a imatges d'or, de plata o de pedra, treballades per l'art i el talent dels homes. 30 Així, doncs, ara Déu passa per alt els temps viscuts en la ignorància i fa saber als homes que tots i a tot arreu s'han de convertir. 31 Ell ja té assenyalat el dia que ha de jutjar el món amb justícia per mitjà d'un home que ell mateix ha designat, i n'ha donat a tothom una prova ressuscitant-lo d'entre els morts.

32 Així que sentiren parlar de resurrecció dels morts, alguns es van posar a riure, i d'altres digueren:

--Sobre aquest punt ja t'escoltarem un altre dia.

33 Després d'això, Pau es va retirar d'enmig d'ells. 34 Tanmateix, alguns se li van ajuntar i es convertiren a la fe. Entre ells hi havia Dionisi l'Areopagita, una dona que es deia Dàmaris i uns quants més.

1 Després Pau va sortir d'Atenes i se'n va anar a Corint. 2 Allà va trobar un jueu anomenat Àquila, originari del Pont, que acabava d'arribar d'Itàlia amb Priscil·la, la seva muller, perquè Claudi havia decretat l'expulsió de tots els jueus de Roma. Pau s'uní a ells 3 i, com que tenia el mateix ofici de fabricar tendes, s'estava a casa d'ells i treballaven plegats. 4 Cada dissabte prenia la paraula a la sinagoga, intentant de convèncer tant jueus com grecs.

5 Quan Siles i Timoteu van baixar de Macedònia, Pau es va dedicar plenament a la predicació de la Paraula i donava testimoni davant els jueus que Jesús és el Messies. 6 Però, davant l'oposició dels jueus i les paraules injurioses que li adreçaven, Pau s'espolsà els vestits, en senyal de trencament amb ells, i els digué:

--Vosaltres sou els únics responsables del que us pugui passar. Jo no en tinc cap culpa. D'ara endavant aniré als pagans.

7 Llavors abandonà la sinagoga i se'n va anar a viure a casa d'un tal Tici Just, adorador de l'únic Déu, que tenia la casa al costat mateix de la sinagoga. 8 Crisp, el cap de la sinagoga, va creure en el Senyor amb tota la seva família, i molts dels corintis, en sentir-ho, creien i es feien batejar.

9 Una nit, en una visió, el Senyor digué a Pau:

--No tinguis por; continua parlant, no callis. 10 Jo sóc amb tu, i ningú no et posarà la mà al damunt. Aquí a Corint tinc un poble molt nombrós.

11 Pau s'hi va quedar un any i mig i ensenyava entre ells la paraula de Déu.

12 En temps de Gal·lió, procònsol d'Acaia, els jueus es van alçar tots a l'una contra Pau, el conduïren davant el tribunal 13 i l'acusaven dient:

--Aquest individu busca de convèncer la gent d'adorar Déu d'una manera contrària a la Llei.

14 Però quan Pau es disposava a prendre la paraula, Gal·lió va replicar:

--Jueus, si es tractés d'un crim o d'un delicte, us atendria com és de justícia; 15 però com que es tracta de controvèrsies sobre paraules i noms i sobre la vostra Llei, l'afer us pertoca a vosaltres. Em nego a judicar aquestes qüestions.

16 I els va treure del tribunal. 17 Aleshores tots van agafar Sòstenes, el cap de la sinagoga, i davant mateix del tribunal el van apallissar. I a Gal·lió, res d'això no li importava.

18 Pau encara es quedà força dies a Corint. Després es va acomiadar dels germans i s'embarcà cap a Síria. L'acompanyaven Priscil·la i Àquila. A Cèncrees s'havia rapat el cap, a causa d'una prometença. 19 Arribaren a Efes i allí se separà d'ells dos. Va entrar a la sinagoga i adreçà la paraula als jueus. 20 Ells li demanaren que s'hi quedés més temps, però Pau no hi va accedir. 21 I es va acomiadar d'ells dient-los:

--Tornaré una altra vegada a visitar-vos, si Déu vol.

I se'n va anar d'Efes. 22 Desembarcà a Cesarea i, després de pujar a Jerusalem a saludar la comunitat, va baixar a Antioquia.

23 Pau va passar algun temps a Antioquia. Després se'n va anar i recorregué successivament la regió de Galàcia i Frígia, enfortint tots els deixebles.

24 Un jueu d'origen alexandrí, que es deia Apol·ló, home eloqüent i versat en les Escriptures, va arribar a Efes. 25 L'havien instruït en el Camí del Senyor, i parlava amb esperit fervent ensenyant amb exactitud tot el que es refereix a Jesús, encara que només coneixia el baptisme de Joan. 26 Apol·ló es posà a parlar amb valentia a la sinagoga. Quan Priscil·la i Àquila el van sentir, el prengueren a part i li exposaren més exactament el Camí de Déu. 27 Com que ell volia anar-se'n a Acaia, els germans el van animar a fer-ho, i van escriure als deixebles que li donessin acolliment. En arribar a Acaia, va ser una gran ajuda per als creients, amb la gràcia que Déu li havia donat: 28 refutava públicament els jueus amb energia i demostrava amb les Escriptures que Jesús és el Messies.

1 Mentre Apol·ló era a Corint, Pau va recórrer les regions de l'interior de l'Àsia i després va baixar a Efes. Allà va trobar uns deixebles 2 i els preguntà:

--Ja vau rebre l'Esperit Sant, quan us vau convertir a la fe?

Ells li respongueren:

--Ni tan sols hem sentit a dir que hi hagi un Esperit Sant.

3 Pau els digué:

--Doncs quin baptisme heu rebut?

Li contestaren:

--El baptisme de Joan.

4 Llavors Pau digué:

--Joan va batejar amb un baptisme de conversió, però deia al poble que creguessin en el qui vindria després d'ell, això és, en Jesús.

5 En sentir això es van fer batejar en el nom de Jesús, el Senyor, 6 i quan Pau els imposà les mans vingué damunt d'ells l'Esperit Sant. Es posaren a parlar en llengües i profetitzaven. 7 Entre tots eren uns dotze homes.

8 Després Pau va entrar a la sinagoga i durant tres mesos va predicar-hi amb valentia. Conversava sobre el Regne de Déu amb els qui hi anaven i mirava de convèncer-los. 9 Veient, però, que alguns d'ells es resistien obstinadament a creure i malparlaven del Camí del Senyor davant de la gent, Pau va trencar amb ells, es va endur els deixebles, i des d'aleshores cada dia parlava a l'escola d'un tal Tirà. 10 Això va durar dos anys, de manera que tots els habitants de l'Àsia, tant jueus com grecs, van escoltar la paraula del Senyor.

11 Déu feia prodigis extraordinaris per mitjà de Pau; 12 només calia aplicar als malalts un mocador o un cinturó que haguessin tocat el seu cos perquè les malalties els deixessin i els esperits malignes en sortissin.

13 Alguns jueus, exorcistes ambulants, van provar d'invocar el nom de Jesús, el Senyor, sobre els qui estaven posseïts pels esperits malignes. Els deien:

--Us conjuro per aquell Jesús que Pau predica!

14 Entre els qui feien això hi havia set fills d'un tal Esceva, gran sacerdot jueu. 15 Però l'esperit maligne els replicà:

--Conec Jesús i sé qui és Pau. Però vosaltres, qui sou?

16 Llavors l'home posseït per l'esperit maligne s'abraonà damunt d'ells, els dominà i els colpejà tots amb tanta violència que van haver de fugir d'aquella casa nus i malferits. 17 La notícia es va escampar entre tots els habitants d'Efes, tant jueus com grecs. Un gran temor s'apoderà de tothom, i lloaven la grandesa del nom de Jesús, el Senyor.

18 Molts dels qui s'havien convertit a la fe venien a reconèixer les seves pràctiques anteriors i a manifestar-les públicament. 19 Un bon nombre dels qui s'havien dedicat a la màgia van amuntegar els seus llibres i els van cremar davant de tothom. Es va calcular el valor dels llibres i pujava a cinquanta mil monedes de plata. 20 Així la paraula del Senyor s'anava estenent i consolidant de manera poderosa.

21 Quan tot això s'hagué acomplert, Pau, guiat per l'Esperit, prengué la decisió d'encaminar-se a Jerusalem, passant per Macedònia i Acaia, i es digué que, després de ser a Jerusalem, li calia igualment veure Roma. 22 Llavors envià a Macedònia dos dels seus ajudants, Timoteu i Erast, mentre ell es quedava encara algun temps a l'Àsia.

23 Per aquells dies es va produir un gran aldarull a propòsit del Camí del Senyor. 24 Un tal Demetri, argenter, tenia ocupats molts orfebres a fer reproduccions en plata del temple d'Àrtemis, i els procurava així grans beneficis. 25 Demetri els va convocar, amb altres treballadors d'oficis semblants, i els digué:

--Companys, tots sabeu que amb aquesta feina ens guanyem bé la vida. 26 També veieu i sentiu a dir que, tant a Efes com a gairebé tota l'Àsia, aquest Pau ha convençut i enredat molta gent, dient-los que els qui les nostres mans fabriquen no són déus. 27 Això no solament posa en perill el crèdit de la nostra professió, sinó que el mateix temple de la gran deessa Àrtemis acabarà tingut per no res i quedarà arruïnada la majestat d'aquella que és venerada a tota l'Àsia i arreu del món.

28 Tot just van sentir aquestes paraules, es posaren a cridar plens de ràbia:

--És gran, l'Àrtemis dels efesis!

29 Tota la ciutat es va omplir de confusió i es precipitaren en massa al teatre, arrossegant amb ells els macedonis Gaius i Aristarc, companys de viatge de Pau. 30 El mateix Pau volia presentar-se davant el poble, però els deixebles no li ho van permetre. 31 Fins i tot alguns que ocupaven alts càrrecs a l'Àsia i que eren amics d'ell li van enviar un missatge demanant-li que no s'exposés a anar al teatre. 32 L'assemblea estava en plena confusió: els uns cridaven una cosa, els altres una altra, i la majoria ni tan sols sabien per què s'havien reunit. 33 També hi havia un tal Alexandre, que havia estat enviat pels jueus. Alguns de la multitud el van informar de l'assumpte. Llavors ell va fer senyal amb la mà amb intenció de donar una explicació al poble. 34 Però tan bon punt es van adonar que era jueu, es posaren a cridar tots a l'una durant gairebé dues hores:

--És gran, l'Àrtemis dels efesis!

35 Finalment el canceller de la ciutat va poder calmar la gent dient-los:

--Efesis, ¿qui no sap que la vostra ciutat és la guardiana del temple de la gran Àrtemis i de la seva imatge caiguda del cel? 36 Per tant, ja que això és innegable, convé que us calmeu i no actueu impulsivament. 37 Els homes que heu portat aquí no són culpables ni de sacrilegi ni de blasfèmia contra la nostra deessa. 38 Així, doncs, si Demetri i els seus orfebres han de presentar una causa contra algú, que vagin a les audiències i als procònsols: allí podran acusar-se totes les parts en litigi! 39 I si hi ha altres reclamacions a fer, les tractarem en l'assemblea ordinària. 40 Però ara ens exposem a ser acusats de sedició pel que avui ha passat, ja que no hi ha cap motiu que ens permeti de justificar aquest tumult.

I després de dir això va dissoldre l'assemblea.

1 Quan s'hagué calmat l'avalot, Pau va convocar els deixebles per confortar-los, se n'acomiadà i se n'anà cap a Macedònia. 2 Recorregué aquelles regions exhortant llargament els germans i arribà finalment a Grècia. 3 Aquí passà tres mesos i, quan anava a embarcar-se cap a Síria, informat que els jueus li havien parat una emboscada, decidí de tornar per Macedònia. 4 L'acompanyaven Sòpatre, fill de Pirrus, de Berea; Aristarc i Segon, de Tessalònica; Gaius, de Derbe; Timoteu, i dos de l'Àsia, Tíquic i Tròfim. 5 Tots aquests s'avançaren i ens van esperar a Tròada. 6 Nosaltres, passats els dies de la festa dels Àzims, ens férem a la mar des de Filips i al cap de cinc dies els aconseguírem a Tròada, on vam quedar-nos set dies.

7 El diumenge ens vam reunir per partir el pa. Pau, que havia d'anar-se'n l'endemà, els adreçava la paraula i va allargar la predicació fins a mitjanit. 8 A la sala de la casa on ens havíem reunit hi havia moltes llànties. 9 Un noi que es deia Èutic seia a la finestra mort de son. Com que Pau es va allargar molt, la son el va vèncer i va caure daltabaix des del tercer pis, i l'aixecaren ja mort. 10 Llavors Pau va baixar, es va estirar al damunt del noi i, tot abraçant-lo, digué:

--Assereneu-vos, que el noi viu.

11 Pau se'n tornà a dalt, partí el pa i en menjà. Després va continuar la conversa força estona, fins a trenc d'alba, i se n'anà. 12 Al noi se l'endugueren viu amb gran consol de tots.

13 Nosaltres ens avançàrem per mar cap a Assos, on havíem de recollir Pau. Així ho va ordenar, ja que ell volia fer el viatge per terra. 14 Quan ens va retrobar a Assos, el vam recollir i arribàrem a Mitilene. 15 Salpàrem d'allí i l'endemà érem a l'altura de Quios, el dia següent passàvem davant de Samos i l'altre arribàvem a Milet. 16 Pau havia decidit de no fer escala a Efes per no perdre temps a l'Àsia: tenia pressa per ser a Jerusalem, si li era possible, el dia de Pentecosta.

17 Des de Milet, Pau va enviar a buscar a Efes els qui presidien aquesta església. 18 Un cop arribats, els digué:

--Ja sabeu com m'he comportat sempre amb vosaltres des del mateix dia que vaig arribar a l'Àsia: 19 he servit el Senyor amb tota humilitat i amb llàgrimes, enmig de les proves que m'han vingut de les insídies dels jueus. 20 No he deixat de dir-vos res que us pogués ser útil: he predicat i ensenyat en públic i per les cases, 21 insistint tant a jueus com a grecs que es convertissin a Déu i creguessin en Jesús, nostre Senyor.

22 »Ara, encadenat per l'Esperit, me'n vaig a Jerusalem. Ignoro el que m'hi ha de passar; 23 només sé que, a cada ciutat on arribo, l'Esperit Sant m'adverteix que m'hi esperen cadenes i sofriments. 24 Però no dono cap valor a la meva vida, mentre dugui a terme el camí i el ministeri que vaig rebre de Jesús, el Senyor: donar testimoni de l'evangeli de la gràcia de Déu.

25 »I ara, jo sé que cap de vosaltres no em tornarà a veure. Jo he passat enmig vostre i us he anunciat el Regne. 26 Per això us asseguro avui solemnement que no tinc cap culpa si algú de vosaltres es perd, 27 ja que no he deixat d'anunciar-vos tot el designi de Déu. 28 Vetlleu per vosaltres mateixos i per tot el ramat, del qual l'Esperit Sant us ha fet encarregats perquè pastureu l'Església de Déu, que ell va adquirir amb la sang del seu propi Fill.

29 »Sé que després de la meva partença s'introduiran enmig vostre llops ferotges que no planyeran el ramat. 30 Fins i tot d'entre vosaltres sortiran homes que propagaran doctrines de perdició per arrossegar els deixebles darrere d'ells. 31 Per tant, estigueu alerta i recordeu que durant tres anys, de nit i de dia, no he parat d'exhortar amb llàgrimes cada un de vosaltres.

32 »Ara us confio a Déu i al missatge de la seva gràcia; ell és prou poderós per a edificar i donar l'heretat a tots els qui ha santificat.

33 »De ningú no he desitjat plata ni or ni vestits; 34 vosaltres mateixos sabeu que aquestes meves mans han guanyat allò que necessitàvem jo mateix i els qui anaven amb mi. 35 Sempre us he mostrat que convé de treballar així per no escandalitzar els febles, recordant les paraules de Jesús, el Senyor, quan digué: "Fa més feliç donar que rebre."

36 Després de dir aquestes paraules, Pau s'agenollà i va pregar amb tots ells. 37 Llavors tothom esclatà en plors, i se li tiraven al coll i el besaven, 38 desconsolats sobretot perquè els havia dit que ja no el tornarien a veure. Després el van acompanyar fins a la nau.

1 Després de separar-nos d'ells, ens férem a la mar i vam navegar de dret fins a Cos, l'endemà fins a Rodes i d'allí fins a Pàtara. 2 Vam trobar una nau que feia la travessia cap a Fenícia, hi vam pujar i ens férem a la mar. 3 A les envistes de Xipre, deixant l'illa a l'esquerra, vam navegar cap a Síria i arribàrem a Tir, on la nau havia de deixar la càrrega. 4 Allí vam trobar els deixebles i ens hi vam quedar set dies. Ells, moguts per l'Esperit, deien a Pau que no pugés a Jerusalem. 5 Però, passats aquests dies, vam continuar el viatge. Tots ells, fins les dones i els infants, ens acompanyaren fora de la ciutat. Allí vam pregar, agenollats a la platja. 6 Després d'acomiadar-nos, vam pujar a la nau, i ells se'n tornaren a casa seva.

7 Nosaltres, acabant ja la travessia, vam seguir des de Tir i arribàrem a Ptolemaida, on vam saludar els germans i ens vam quedar un dia amb ells. 8 L'endemà partírem i vam arribar a Cesarea. Anàrem a casa de Felip, l'evangelitzador, un dels set, i ens hi vam hostatjar. 9 Felip tenia quatre filles verges que posseïen el do de profecia. 10 Ens hi vam quedar uns quants dies. Mentrestant va baixar de Judea un profeta que es deia Àgab, 11 i ens vingué a trobar. Va prendre el cenyidor de Pau, es lligà els peus i les mans i digué:

--Això diu l'Esperit Sant: "A l'home a qui pertany aquest cenyidor, els jueus el lligaran així a Jerusalem i el posaran en mans dels pagans."

12 Quan vam sentir això, tant nosaltres com els germans d'aquell lloc suplicàvem a Pau que no pugés a Jerusalem, 13 però ell respongué:

--Què feu plorant així i trencant-me el cor? Jo, pel nom de Jesús, el Senyor, estic disposat no tan sols a deixar-me encadenar, sinó també a morir a Jerusalem.

14 Veient que no es deixava convèncer, no vam insistir més i dèiem:

--Que es faci la voluntat del Senyor.

15 Passats aquests dies i acabats els preparatius, vam pujar a Jerusalem. 16 Ens acompanyaven alguns deixebles de Cesarea, que ens van portar a allotjar-nos a casa d'un tal Mnasó, de Xipre, un dels primers deixebles.

17 Quan vam arribar a Jerusalem, els germans ens van rebre amb goig. 18 L'endemà, Pau va anar amb nosaltres a casa de Jaume, on s'havien reunit tots els qui presidien la comunitat. 19 Els saludà i els va explicar amb detall tot allò que Déu havia fet entre els pagans per mitjà del seu ministeri. 20 Ells, en sentir-ho, donaven glòria a Déu. Llavors li van dir:

--Germà, ja veus quants milers de jueus s'han convertit a la fe i tots continuen complint fervorosament la Llei. 21 Però han sentit a dir de tu que, als jueus residents entre els pagans, els ensenyes a apostatar de la Llei de Moisès, dient-los que no circumcidin els fills ni segueixin les normes jueves. 22 Ara, doncs, què podríem fer? Sens dubte, tots sabran que has vingut! 23 Fes, doncs, el que ara et direm. Tenim aquí quatre homes que han de complir una prometença. 24 Tu pren aquests homes i compleix amb ells el ritu de purificació; després fes-te càrrec de les despeses de la seva prometença i així podran tallar-se els cabells. D'aquesta manera tothom veurà que no és veritat allò que han sentit a dir i sabran que continues observant la Llei. 25 Pel que fa als pagans que s'han convertit a la fe, ja els vam fer arribar les nostres decisions: que es guardessin de la carn sacrificada als ídols, de menjar sang, de menjar animals ofegats i de les relacions sexuals il·legítimes.

26 Aleshores Pau prengué aquells homes i l'endemà va complir amb ells el ritu de purificació; després va entrar al temple i anuncià quin dia seria presentada l'ofrena per cada un d'ells, un cop ell hagués acabat el temps de la seva purificació.

27 Eren a punt de complir-se els set dies quan els jueus originaris de l'Àsia, en veure Pau al temple, amotinaren la gent i el van agafar, 28 tot cridant:

--Israelites, ajudeu-nos! Aquest és l'home que va pertot arreu ensenyant a tothom doctrines contra el nostre poble, la nostra Llei i contra aquest lloc. Fins i tot ha fet entrar grecs al temple profanant així aquest lloc sant!

29 Deien això perquè l'havien vist a la ciutat amb Tròfim d'Efes i es pensaven que Pau l'havia fet entrar al temple.

30 Tota la ciutat es va avalotar. El poble va córrer cap al temple, agafaren Pau, l'arrossegaren a fora, i tot seguit van tancar les portes del temple. 31 Ja l'anaven a matar quan el tribú de la cohort romana va rebre aquesta notícia:

--Per tot Jerusalem hi ha una gran confusió!

32 Immediatament prengué amb ell alguns soldats i centurions i va baixar corrents cap als amotinats. Aquests, en veure el tribú i els soldats, deixaren de maltractar Pau. 33 Llavors el tribú s'hi va acostar, detingué Pau i va manar que el lliguessin amb dues cadenes. Després va preguntar qui era aquell home i què havia fet. 34 Però de la gent, els uns cridaven una cosa i els altres una altra. Com que amb aquell aldarull no podia aclarir res, va manar que s'enduguessin Pau a la caserna. 35 Quan va ser a les escales, era tanta la violència de la gent que els soldats l'hagueren de portar aixecant-lo a pes de braços. 36 Perquè el poble els seguia cridant:

--Mateu-lo, aquest!

37 Quan anaven a entrar-lo a la caserna, Pau digué al tribú:

--¿M'és permès de dir-te una paraula?

El tribú li contestà:

--¿Tu saps parlar grec? 38 Així, doncs, ¿no ets l'egipci, el qui fa poc es va revoltar i es va endur al desert els quatre mil sicaris?

39 Pau replicà:

--Jo sóc un jueu de Tars de Cilícia, ciutadà d'una ciutat que no és pas desconeguda. T'ho prego, deixa'm parlar al poble.

40 El tribú li ho permeté, i Pau, dret a les escales, va fer senyal al poble amb la mà. Es produí un gran silenci, i llavors Pau els adreçà la paraula en la llengua dels jueus:

1 --Germans i pares: escolteu ara la meva defensa.

2 Quan van sentir que els parlava en la seva llengua, encara es van calmar més. Pau els digué:

3 --Jo sóc jueu, nascut a Tars de Cilícia, però educat en aquesta ciutat, instruït als peus de Gamaliel en l'observança estricta de la Llei dels nostres pares, ple de zel per Déu, com n'esteu avui tots vosaltres. 4 Jo vaig perseguir a mort els adherits al Camí del Senyor: agafava tant homes com dones i els ficava a la presó. 5 El gran sacerdot i tot el consell del Sanedrí en són testimonis. Havia rebut fins i tot cartes d'ells adreçades als germans jueus de Damasc i me n'hi vaig anar amb la missió d'endur-me'n presos a Jerusalem els qui trobés allà, perquè hi fossin castigats.

6 »Quan ja m'acostava a Damasc, de sobte, cap al migdia, m'envoltà una gran llum fulgurant que venia del cel. 7 Vaig caure a terra i vaig sentir una veu que em deia:

»--Saule, Saule, per què em persegueixes?

8 »Jo vaig preguntar:

»--Qui ets, Senyor?

»Ell em respongué:

»--Jo sóc Jesús de Natzaret, el qui tu persegueixes.

9 »Els qui anaven amb mi veieren la llum, però no van sentir la veu del qui em parlava. 10 Llavors vaig preguntar:

»--Què haig de fer, Senyor?

»El Senyor em digué:

»--Aixeca't, vés a Damasc i allí et diran tot el que he determinat que facis.

11 »I com que amb l'esclat d'aquella llum no veia res, els qui m'acompanyaven em van agafar per la mà i així vaig entrar a Damasc.

12 »Allà hi havia un tal Ananies, un home piadós i observant de la Llei, molt considerat de tots els jueus que vivien a Damasc. 13 Em vingué a trobar i, quan va ser al meu costat, em digué:

»--Saule, germà, recobra la vista.

»I a l'instant el vaig poder veure. 14 Llavors em digué:

»--El Déu dels nostres pares t'havia destinat a conèixer la seva voluntat, a veure el Just i a sentir la seva pròpia veu, 15 perquè davant de tots els homes tu has de ser testimoni d'ell en tot allò que has vist i has sentit. 16 I ara, què esperes? Aixeca't, rep el baptisme i queda net dels teus pecats, tot invocant el seu nom.

17 »Quan vaig tornar a Jerusalem, un dia, tot pregant en el temple, vaig tenir un èxtasi 18 i vaig veure Jesús que em deia:

»--Afanya't, surt de pressa de Jerusalem, perquè aquí no acceptaran el testimoni que dónes de mi.

19 »Jo vaig respondre:

»--Senyor, ells saben prou bé que jo anava de sinagoga en sinagoga empresonant i assotant els qui creien en tu; 20 i quan era vessada la sang d'Esteve, el teu testimoni, jo també hi era present, aprovant-ho i guardant els mantells dels qui el mataven.

21 »Llavors ell em va dir:

»--Vés! Jo t'enviaré lluny, als pobles pagans.

22 Ells l'havien anat escoltant fins aquí; però quan Pau va dir aquestes paraules, es posaren a cridar:

--Elimineu de la terra aquest individu, que no és digne de viure!

23 I com que ells continuaven la cridòria i llançaven els mantells i tiraven pols enlaire, 24 el tribú va manar que duguessin Pau dintre la caserna i, assotant-lo, l'interroguessin per saber amb certesa el motiu de la cridòria contra ell. 25 Quan l'estiraven per assotar-lo, Pau va dir al centurió allí present:

--¿Us és permès de flagel·lar un ciutadà romà que ni tan sols ha estat jutjat?

26 El centurió, en sentir això, anà a comunicar-ho al tribú:

--Què fas? Aquest home és un ciutadà romà!

27 El tribú vingué i preguntà a Pau:

--Digues-me, ets ciutadà romà?

Ell respongué:

--Sí.

28 El tribú replicà:

--Jo vaig haver de pagar molts diners per obtenir aquesta ciutadania.

Pau contestà:

--Doncs jo la tinc de naixement.

29 Immediatament, els qui estaven a punt d'interrogar-lo el van deixar estar. Fins i tot el tribú va agafar por pensant que havia fet encadenar un ciutadà romà.

30 L'endemà, volent saber exactament de què l'acusaven els jueus, el tribú va fer deslligar Pau i ordenà que es reunissin els grans sacerdots i tot el Sanedrí. Després va fer baixar Pau perquè comparegués davant d'ells.

1 Pau, mirant fixament el Sanedrí, digué:

--Germans, jo he actuat amb consciència recta davant de Déu fins al dia d'avui.

2 Tot seguit el gran sacerdot Ananies ordenà als seus servents que peguessin a Pau a la boca. 3 Pau li contestà:

--A tu, et pegarà Déu, paret emblanquinada! Estàs assegut aquí per judicar-me d'acord amb la Llei i, violant la Llei, manes que em peguin?

4 Els servents li van dir:

--¿Goses insultar el gran sacerdot de Déu?

5 Pau va respondre:

--Germans, no sabia que fos el gran sacerdot. És cert que l'Escriptura diu: No maleeixis el cap del teu poble.

6 Llavors Pau, sabent que allí una part eren saduceus i una altra fariseus, va cridar enmig del Sanedrí:

--Germans, jo sóc fariseu i fill de fariseus, i l'esperança en la resurrecció dels morts és el motiu pel qual ara em jutgen.

7 Tan bon punt hagué dit això, es va originar un conflicte entre els fariseus i els saduceus, i l'assemblea es dividí. 8 En efecte, els saduceus no accepten que hi hagi resurrecció, ni àngels, ni esperits, mentre que els fariseus creuen en totes tres coses. 9 Hi hagué, doncs, una gran cridòria. Alguns mestres de la Llei del grup dels fariseus es van aixecar i protestaven enèrgicament:

--No trobem res de mal en aquest home: qui sap si li ha parlat un esperit o un àngel!

10 El conflicte era tan violent que el tribú va tenir por que Pau acabaria trossejat, i va ordenar que la tropa baixés a treure'l d'enmig d'ells i el conduís a la caserna.

11 La nit següent, el Senyor es va aparèixer a Pau i li digué:

--Coratge! El testimoni que has donat de mi a Jerusalem, també l'hauràs de donar a Roma.

12 En fer-se de dia, els jueus van tramar un complot i es comprometeren sota jurament a no menjar ni beure res fins que no haguessin matat Pau. 13 Els conjurats, més de quaranta, 14 anaren a trobar els grans sacerdots i els notables i els van dir:

--Ens hem compromès sota jurament a no tastar res fins que no hàgim mort Pau. 15 Ara, doncs, vosaltres, juntament amb el Sanedrí, demaneu al tribú que us el baixi, amb el pretext d'examinar més en detall el seu cas. Nosaltres estem preparats per a matar-lo abans que es presenti davant vostre.

16 Però el fill de la germana de Pau es va assabentar de l'emboscada. Anà a la caserna i va entrar-hi per contar-ho a Pau. 17 Aquest cridà un dels centurions i li digué:

--Porta aquest noi al tribú, que li ha de comunicar una informació.

18 El centurió el va portar al tribú i li digué:

--El presoner Pau m'ha cridat i m'ha demanat que et portés aquest noi, que t'ha de dir alguna cosa.

19 El tribú agafà el noi per la mà, es retirà a part i l'interrogà:

--Què m'has de dir?

20 El noi respongué:

--Els jueus s'han posat d'acord per a demanar-te que demà facis baixar Pau al Sanedrí, amb el pretext d'examinar millor el seu cas. 21 Tu no els creguis. Més de quaranta homes li tenen preparada una emboscada i s'han compromès sota jurament a no menjar ni beure res fins que no l'hagin mort. Ara ja estan a punt, esperant tan sols la teva resposta.

22 El tribú prohibí al noi de dir a ningú que li havia passat aquesta informació i el va fer marxar.

23 Llavors el tribú va cridar dos dels centurions i els digué:

--Entrada la nit, després de les nou, tingueu a punt per a anar a Cesarea dos-cents soldats, setanta genets i dos-cents homes de les tropes auxiliars. 24 Prepareu també cavalcadures per a fer-hi muntar Pau i conduir-lo sa i estalvi al governador Fèlix.

25 El tribú escriví una carta que deia:

26 «Claudi Lísies saluda l'il·lustre governador Fèlix. 27 Els jueus s'havien apoderat d'aquest home i anaven a matar-lo, quan jo, informat que era ciutadà romà, hi vaig acudir amb la tropa i el vaig salvar. 28 Volent saber amb certesa de què l'acusaven, el vaig fer baixar davant el Sanedrí. 29 Vaig constatar que era acusat de qüestions relacionades amb la seva Llei, però que no hi havia cap delicte que meresqués pena de mort o presó. 30 Com que m'han informat que es preparava un atemptat contra aquest home, te l'he enviat tot seguit i he notificat als acusadors que hauran de presentar davant teu qualsevol càrrec contra ell.»

31 Els soldats, complint les ordres rebudes, van agafar Pau i se l'endugueren de nit a Antípatris. 32 L'endemà la cavalleria es va quedar per continuar escortant-lo, i els altres se'n tornaren a la caserna. 33 Arribada la cavalleria a Cesarea, donaren la carta al governador i li van lliurar Pau. 34 El governador, després d'haver llegit la carta, va preguntar de quina província era Pau. Quan va saber que era de Cilícia, 35 li digué:

--T'escoltaré quan es presentin també els teus acusadors.

Després ordenà que continués custodiat al pretori d'Herodes.

1 Al cap de cinc dies, el gran sacerdot Ananies va baixar amb alguns notables del Sanedrí i amb un advocat, un tal Tertul, i es van presentar davant el governador per acusar Pau. 2 Llavors el van fer comparèixer, i Tertul començà la seva acusació dient:

--La gran pau de què gaudim gràcies a tu i les millores que aquest poble ha rebut de la teva providència, 3 les reconeixem en tot i per tot, il·lustre Fèlix, amb un profund agraïment. 4 I com que no volem molestar-te massa, et prego que ens escoltis breument amb la teva amabilitat acostumada. 5 Hem pogut constatar que aquest home és una pesta: fomenta la subversió entre els jueus d'arreu del món i és un capitost de la secta dels natzarens. 6 Fins i tot va intentar de profanar el temple, i per això el vam detenir. ( 7 ) 8 Interroga'l, i pel que ell et digui, tu mateix podràs comprovar la veracitat de totes les nostres acusacions.

9 Els jueus van donar suport a aquestes paraules i asseguraven que tot era exacte.

10 Aleshores Pau, a un senyal del governador, va replicar:

--Sabent que des de fa molts anys administres justícia en aquesta nació, emprendré confiadament la meva pròpia defensa. 11 Tu mateix pots informar-te'n: no fa més de dotze dies que vaig pujar a Jerusalem en pelegrinatge, 12 i ni en el temple ni a les sinagogues ni per la ciutat no m'han trobat discutint amb ningú ni revoltant la gent; 13 de les acusacions que ara em fan, no poden aportar-te'n cap prova. 14 El que jo reconec davant teu és que dono culte al Déu dels pares, seguint aquell Camí que ells anomenen secta; crec tot el que hi ha escrit en la Llei i en els Profetes, 15 i tinc posada en Déu la mateixa esperança que ells tenen: que tant justos com injustos ressuscitaran. 16 Per això m'esforço a guardar sempre irreprensible la meva consciència davant de Déu i davant els homes. 17 Ara, al cap de molts anys, he vingut a portar almoines al meu poble i a presentar ofrenes en el temple. 18 Mentre les hi presentava, un cop acabat el temps de la meva purificació, sense que hi hagués concurrència de gent ni cap aldarull, em van reconèixer 19 uns jueus originaris de l'Àsia. Ells haurien d'haver-se presentat davant teu per acusar-me, si és que tenien alguna cosa contra mi! 20 O si no, que almenys aquests altres diguin quin crim em van trobar quan vaig comparèixer davant el Sanedrí. 21 ¿O és que es tracta tan sols d'aquelles paraules que vaig cridar enmig d'ells: "La resurrecció dels morts és el motiu pel qual avui em jutgen davant vostre"?

22 Fèlix, que coneixia exactament tot el que es referia al Camí del Senyor, va ajornar la causa dient:

--Quan baixi el tribú Lísies, decidiré sobre el vostre cas.

23 Llavors va donar ordres al centurió que Pau continués custodiat amb tracte de favor i sense impedir a ningú dels seus de prestar-li ajuda.

24 Uns quants dies més tard, Fèlix es presentà amb la seva esposa Drusil·la, que era jueva. Va fer comparèixer Pau i va escoltar-lo com parlava de la fe en el Messies Jesús. 25 Però quan Pau s'expressava sobre la integritat de vida, el domini dels instints i el judici futur, Fèlix es va espantar i li digué:

--De moment, vés-te'n. Quan trobi una altra ocasió, ja et faré cridar.

26 Fèlix esperava rebre diners de Pau, i per això el cridava sovint i conversava amb ell.

27 Quan hagueren passat dos anys, Porci Festus va succeir Fèlix. Aquest, desitjant de complaure els jueus, va deixar Pau a la presó.

1 Tres dies després de la seva entrada a la província, Festus va pujar de Cesarea a Jerusalem. 2 Els grans sacerdots i els principals dels jueus es presentaren davant d'ell per acusar Pau i li demanaven 3 que els concedís el trasllat de Pau a Jerusalem. De fet, li preparaven una emboscada per a matar-lo pel camí. 4 Però Festus els va respondre que Pau havia de continuar pres a Cesarea i que ell mateix hi havia de tornar immediatament. 5 Els digué:

--Els qui tinguin autoritat entre vosaltres, que baixin amb mi a Cesarea i, si aquest home és culpable d'alguna cosa, que presentin l'acusació.

6 Festus es quedà a Jerusalem no gaires dies, uns vuit o deu, i després baixà a Cesarea. L'endemà mateix es va asseure al tribunal i ordenà que portessin Pau. 7 Tan bon punt Pau va comparèixer, els jueus que també havien baixat de Jerusalem, drets al voltant d'ell, començaren a presentar càrrecs molt greus, però eren incapaços de provar-los. 8 Pau es defensava dient:

--No he fet cap ofensa a la Llei dels jueus, ni al temple, ni al Cèsar.

9 Però Festus, que volia complaure els jueus, va preguntar a Pau:

--¿Estàs disposat a pujar a Jerusalem i a ser-hi jutjat davant meu d'aquestes acusacions?

10 Pau respongué:

--Sóc davant el tribunal del Cèsar, i és aquí on haig de ser jutjat. Jo no he fet cap mal als jueus, i tu ho saps perfectament. 11 Si sóc culpable, si he comès una falta que mereixi la pena de mort, no refuso de morir; però si aquests m'acusen sense fonament, ningú no té dret a deixar-me a mercè d'ells. Apel·lo al Cèsar.

12 Llavors Festus, després de deliberar amb el seu consell, va respondre:

--Has apel·lat al Cèsar; al Cèsar aniràs.

13 Alguns dies més tard, el rei Agripa i Bernice van arribar a Cesarea per saludar Festus. 14 Com que s'hi van estar bastants dies, Festus va exposar al rei el cas de Pau. Li digué:

--Tinc aquí un home que Fèlix va deixar a la presó. 15 Quan vaig anar a Jerusalem, es van presentar els grans sacerdots i els notables dels jueus a demanar-me que el condemnés. 16 Jo els vaig respondre que els romans no tenen per norma de condemnar un acusat abans d'acarar-lo amb els qui l'acusen i donar-li la possibilitat de defensar-se. 17 Ells, aleshores, van venir amb mi aquí a Cesarea i, sense cap dilació, l'endemà mateix em vaig asseure al tribunal i vaig ordenar que portessin l'acusat. 18 Els acusadors, un cop hagueren comparegut, no van presentar contra ell cap càrrec sobre els delictes que jo hauria sospitat. 19 Tan sols mantenien amb ell algunes controvèrsies sobre la seva religió i sobre un tal Jesús que ha mort, i que Pau afirmava que encara viu. 20 Jo, per la meva part, em trobava indecís sobre aquestes qüestions, i vaig dir-li si estaria disposat a anar a Jerusalem per continuar-hi el judici sobre les acusacions presentades. 21 Però Pau va interposar una apel·lació perquè el seu cas fos reservat a la jurisdicció de l'emperador, i he ordenat que continuï pres fins que el pugui enviar al Cèsar.

22 Agripa digué a Festus:

--També jo voldria escoltar aquest home.

Festus li contestà:

--Demà mateix el sentiràs.

23 L'endemà, Agripa i Bernice arribaren amb gran pompa i entraren a la sala d'audiències, acompanyats de tribuns i de personatges importants de la ciutat. Després, per ordre de Festus, Pau fou introduït a la sala. 24 Festus digué:

--Rei Agripa i tots els presents: davant vostre hi ha aquest home contra el qual tots els jueus en massa, tant a Jerusalem com aquí, m'han vingut a demanar cridant que no se l'havia de deixar viure més. 25 Jo, per la meva part, he arribat a la conclusió que no ha comès res que mereixi la pena de mort. Però ell ha apel·lat a l'emperador, i per això he decidit d'enviar-l'hi. 26 A propòsit d'ell, no tinc res de segur per a escriure al sobirà. He volgut, per tant, fer-lo comparèixer davant vostre i especialment davant teu, rei Agripa, perquè, després de l'interrogatori, sàpiga què escriure. 27 Em semblaria ben absurd d'enviar un pres sense indicar els càrrecs presentats contra ell.

1 Agripa s'adreçà a Pau i li digué:

--T'és permès d'exposar la teva causa.

Pau alçà la mà i va començar la seva defensa:

2 --Em tinc per afortunat, rei Agripa, de poder-me defensar avui davant teu de les acusacions dels jueus, 3 sobretot perquè ets un bon coneixedor de totes les seves normes i punts controvertits. Et prego, doncs, que tinguis la paciència d'escoltar-me.

4 »Tots els jueus saben quina ha estat la meva vida des de jove, com he viscut des del començament entre els de la meva nació i a Jerusalem. 5 Ells em coneixen des de sempre i poden testimoniar, si volen, que jo vivia com a fariseu, el grup més estricte de la nostra religió. 6 I si ara m'han portat a judici és per l'esperança en la promesa que Déu va fer als nostres pares; 7 és la promesa que les nostres dotze tribus esperen d'obtenir donant-li culte nit i dia intensament. Per aquesta esperança, oh rei, sóc acusat pels jueus. 8 Per què trobeu increïble que Déu ressusciti els morts?

9 »Per part meva, havia cregut que tenia el deure de combatre amb totes les forces el nom de Jesús de Natzaret. 10 I així vaig fer-ho a Jerusalem: amb poders donats pels grans sacerdots, en vaig tancar a la presó molts del poble sant, i fins i tot donava el meu vot quan els sentenciaven a mort. 11 I encara, recorrent totes les sinagogues, sovint els feia castigar per forçar-los a renegar. La gran ràbia que tenia contra ells em portava a perseguir-los fins i tot en les ciutats estrangeres.

12 »Així, doncs, en una ocasió jo anava a Damasc, amb mandat i plens poders rebuts dels grans sacerdots. 13 Cap al migdia, rei Agripa, vaig veure que brillava al voltant meu i dels qui m'acompanyaven una llum que venia del cel, més resplendent que el sol. 14 Tots vam caure a terra, i jo vaig sentir una veu que em deia en la llengua dels jueus:

»--Saule, Saule, per què em persegueixes? És inútil que tiris guitzes contra l'agulló.

15 »Jo vaig preguntar:

»--Qui ets, Senyor?

»El Senyor em respongué:

»--Jo sóc Jesús, el qui tu persegueixes. 16 Però aixeca't, posa't dret: m'he aparegut a tu per destinar-te a ser servidor i testimoni del que has vist de mi i del que encara et faré veure. 17 Jo ara t'allibero del teu poble i de les nacions paganes; a ells t'envio 18 perquè els obris els ulls, i passin de les tenebres a la llum, del poder de Satanàs a Déu, i perquè, creient en mi, rebin el perdó dels pecats i l'heretat reservada als qui ell ha santificat.

19 »D'aleshores ençà, rei Agripa, no he estat rebel a aquesta visió celestial, 20 sinó que he predicat, primer a Damasc i a Jerusalem, després per tot el país dels jueus, i finalment als pagans. Els he anunciat que havien de penedir-se i convertir-se a Déu i donar els fruits que demana la conversió. 21 Aquest va ser el motiu pel qual els jueus em van agafar al temple i volien matar-me. 22 Però, amb l'ajut que he rebut de Déu, em mantinc ferm fins al dia d'avui i dono testimoni davant de tothom, petits i grans. Mai no he dit res fora d'allò que els profetes i Moisès van anunciar que passaria: 23 que el Messies havia de sofrir i que seria el primer de ressuscitar d'entre els morts i portaria així la llum tant al poble jueu com a les nacions paganes.

24 Quan Pau hagué arribat a aquest punt de la seva defensa, Festus va cridar:

--Pau, ets boig! Tanta lletra et fa perdre el cap.

25 Ell li va respondre:

--Jo no sóc boig, il·lustre Festus. Ben al contrari, les coses que dic són certes i assenyades. 26 El rei, a qui m'adreço amb tota confiança, n'està prou assabentat, i estic convençut que no ignora res de tot això, perquè no és pas en un racó de món que aquests fets han succeït. 27 Rei Agripa, creus en els profetes? Sé que hi creus!

28 Agripa respongué a Pau:

--Falta ben poc perquè em convencis de fer-me cristià!

29 Pau li replicà:

--Tant de bo Déu volgués que, faltant poc o faltant molt, no solament tu, sinó també tots els qui avui m'escolteu, arribéssiu a ser el que jo sóc, però sense les cadenes que porto!

30 El rei i el governador es van aixecar i també Bernice i els qui seien amb ells. 31 Mentre es retiraven, es deien els uns als altres:

--Aquest home no ha fet res que mereixi pena de mort o presó.

32 Agripa va dir a Festus:

--Si no hagués apel·lat al Cèsar, se'l podria deixar en llibertat.

1 Quan van decidir que ens embarquéssim cap a Itàlia, confiaren Pau i alguns altres presos a un centurió que es deia Juli, de la cohort Augusta. 2 Vam pujar en una nau adramitena que anava cap a les costes de l'Àsia i ens férem a la mar. Venia amb nosaltres Aristarc, un macedoni de Tessalònica. 3 L'endemà arribàrem a Sidó. Juli va donar a Pau un tracte humanitari i li permeté d'anar a trobar els seus amics i de rebre'n totes les atencions. 4 Salpàrem de Sidó i vam navegar a recer de Xipre, perquè els vents eren contraris. 5 Després, continuant per alta mar, vam passar enfront de Cilícia i de Pamfília i arribàrem a Mira de Lícia. 6 Allí el centurió va trobar una nau alexandrina que anava a Itàlia i ens hi féu embarcar. 7 Durant força dies la navegació fou lenta i ens va costar d'arribar a l'altura de Cnidos. Com que el vent encara no ens era favorable, vam navegar a recer de Creta, prop del cap de Salmone. 8 El vam costejar amb dificultat i arribàrem en un indret anomenat Bells Ports, que no era lluny de la ciutat de Lasea.

9 Havia transcorregut força temps, i entràvem ja a l'època de la navegació perillosa, perquè havia passat fins i tot el dia de l'Expiació. Pau els advertia:

10 --Companys, estic veient que la navegació portarà mals i pèrdues greus a la nau i a la càrrega, i fins i tot a les nostres vides.

11 Però el centurió feia més cas del timoner i del patró que no pas de les paraules de Pau. 12 D'altra banda, el port no era apropiat per a passar-hi l'hivern; per això la majoria foren del parer de salpar d'allí i provar d'arribar a Fènix, un port de Creta que mira a garbí i a mestral, i quedar-nos-hi durant l'hivern.

13 Es va aixecar aleshores brisa de migjorn, i, creient que podien assolir el seu objectiu, llevaren àncores i costejaren Creta de molt a prop. 14 Però poc després es va girar del costat de l'illa una ventada forta que s'anomena gregalada; 15 la nau fou arrossegada mar endins, i, no podent fer front al vent, ens vam abandonar a la deriva. 16 Passant a frec d'una petita illa anomenada Cauda, amb prou feines poguérem apoderar-nos del bot. 17 Després d'hissar-lo a bord, van lligar cordes tot al voltant del casc de la nau per reforçar-lo, com a mesura d'emergència; acabat, per por d'anar a encallar a la Sirte, van tirar a l'aigua l'àncora flotant. D'aquesta manera la nau va continuar anant a la deriva. 18 Com que el temporal ens sacsejava furiosament, l'endemà començaren a desfer-se de la càrrega; 19 i el tercer dia, els mariners, amb les pròpies mans, van llençar al mar l'aparell de la nau. 20 Feia dies que no es veien ni el sol ni les estrelles, i teníem a sobre un gran temporal: anàvem perdent tota esperança de salvar-nos.

21 Feia temps que no menjaven res. Llavors Pau es posà dret enmig d'ells i els digué:

--Companys, més valia que m'haguéssiu fet cas i no haguéssim sortit de Creta; ens hauríem estalviat aquests mals i aquestes pèrdues. 22 Però ara us recomano que tingueu coratge. La nau es perdrà, però ningú de vosaltres no hi deixarà la vida. 23 Aquesta nit se m'ha aparegut un àngel del Déu a qui pertanyo i adoro, 24 i m'ha dit: "Pau, no tinguis por: cal que compareguis davant el Cèsar. Déu et concedeix la vida de tots els qui van amb tu en aquest vaixell." 25 Per tant, tingueu coratge, companys! Confio en Déu i sé que es complirà això que m'ha estat dit. 26 Segur que anirem a parar en una illa!

27 A la catorzena nit d'anar a la deriva per l'Adriàtic, els mariners, pels volts de mitjanit, van sospitar que ens acostàvem a terra. 28 Llavors van calar la sonda, i donava una altura de vint braces. Una mica més enllà, donava una altura de quinze. 29 Tement que no ens estavelléssim contra uns esculls, van tirar quatre àncores a popa i frisaven perquè es fes de dia. 30 Però els mariners intentaven fugir del vaixell i ja arriaven el bot a la mar amb el pretext d'estendre les àncores de proa. 31 Pau digué aleshores al centurió i als soldats:

--Si aquests no es queden a la nau, no us salvareu pas.

32 Llavors els soldats van tallar les cordes del bot i el deixaren caure a l'aigua.

33 Mentrestant s'anava fent de dia i Pau animava tothom a prendre aliment. Els deia:

--Avui fa catorze dies que esteu a l'expectativa i els heu passat dejuns, sense menjar res. 34 Us recomano, doncs, que prengueu aliment: el necessiteu per a salvar-vos. Ningú de vosaltres no perdrà ni un sol cabell.

35 Havent dit això, prengué pa, digué l'acció de gràcies a Déu davant de tothom, el partí i començà a menjar. 36 Llavors tots es van animar i prengueren aliment. 37 En aquell vaixell, érem dues-centes setanta-sis persones. 38 Quan hagueren menjat prou, van treure pes a la nau llençant el blat al mar.

39 Quan es va fer de dia, no sabien identificar aquella terra; tan sols distingien una badia amb una platja i van determinar d'acostar-hi la nau. 40 Van desfer les àncores i les abandonaren a la mar; afluixaren també els lligams dels timons, hissaren al vent la vela del trinquet i posaren proa cap a la platja, 41 però van xocar contra un banc de sorra i la nau s'hi va encallar. La proa, clavada a la sorra, va quedar immòbil, mentre la popa s'anava desfent per la violència de les onades.

42 Llavors els soldats, tement que algun dels presos s'escaparia nedant, van decidir matar-los. 43 Però el centurió, que volia salvar Pau, es va oposar a la seva decisió i ordenà que es tiressin a l'aigua i guanyessin la costa, primer els qui sabien nedar, 44 i després els altres, agafats a les fustes i desferres de la nau. Així tots van arribar a terra sans i estalvis.

1 Un cop salvats, vam saber que el nom de l'illa era Malta. 2 Els naturals de l'illa ens tractaren amb una humanitat poc corrent. Com que plovia i feia fred, van encendre un gran foc i ens hi feren acostar. 3 Pau havia arreplegat un manat de branques i, al moment de tirar-lo al foc, un escurçó que fugia de l'escalfor se li agafà a la mà. 4 Quan els naturals de l'illa veieren l'animal penjat a la mà de Pau, es deien entre ells:

--Segur que aquest home és un assassí: s'havia salvat de la mar, però la justícia divina no permet que visqui.

5 Tanmateix, Pau es va espolsar l'animal sobre el foc i no va sofrir cap mal. 6 Ells esperaven que d'un moment a l'altre s'inflaria o cauria mort. Però després d'esperar molt, veient que no li passava res d'estrany, van canviar de parer i començaren a dir que era un déu.

7 No lluny d'aquell indret, hi havia la propietat de l'home més important de l'illa, que es deia Publi. Ell ens va acollir i ens allotjà amablement tres dies a casa seva. 8 Justament el pare de Publi feia llit, malalt de febres i disenteria. Pau entrà a veure'l, va pregar per ell tot imposant-li les mans i el va guarir. 9 Després d'aquest fet, anaren venint els altres malalts de l'illa i també eren curats. 10 Tots ells ens ompliren d'atencions i, a l'hora d'anar-nos-en, ens van proveir de tot el necessari.

11 Al cap de tres mesos ens vam fer a la mar en una nau alexandrina que duia per insígnia els Dioscurs i havia passat l'hivern a l'illa. 12 Vam atracar a Siracusa i l'escala va durar tres dies. 13 D'allí vam llevar àncores i anàrem fins a Règium. Un dia després es va girar migjorn, i el segon dia vam arribar a Putèols, 14 on vam trobar alguns germans, que ens demanaren de quedar-nos amb ells set dies. Així vam arribar a Roma. 15 Des d'allà els germans, informats de la nostra arribada, havien vingut a rebre'ns fins al Fòrum d'Api i Tres Tavernes. Pau, en veure'ls, va donar gràcies a Déu i s'animà.

16 Quan haguérem entrat a Roma, Pau va rebre l'autorització de viure en una casa particular, amb el soldat que el custodiava.

17 Tres dies després, Pau va convocar els principals dels jueus. Quan estigueren reunits, els digué:

--Jo, germans, sense haver fet res contra el nostre poble o contra les normes dels pares, he estat detingut a Jerusalem i posat en mans dels romans. 18 Aquests em van interrogar i volien deixar-me en llibertat, perquè no havia comès cap delicte que meresqués pena de mort. 19 Però els jueus s'hi van oposar, i em vaig veure obligat a apel·lar al Cèsar, tot i que no tenia res de què acusar els de la meva nació. 20 Per aquest motiu, doncs, he demanat de veure-us i parlar-vos, ja que porto aquesta cadena per raó de l'esperança d'Israel.

21 Ells li respongueren:

--Nosaltres no hem rebut de Judea cartes sobre tu, i cap dels germans que n'han vingut no ens ha dit ni ens ha explicat de tu res de mal. 22 Però desitjaríem sentir dels teus llavis el que penses, perquè, d'aquesta secta, prou sabem que pertot arreu troba oposició.

23 El dia que li havien assenyalat, anaren a trobar-lo, bastants més que abans, al lloc on s'allotjava. Pau, en la seva exposició, donava testimoni sobre el Regne de Déu, i mirava de convèncer-los sobre qui era Jesús a partir de la Llei de Moisès i dels Profetes. Tot plegat va durar del matí fins al vespre. 24 Els uns es deixaven convèncer pel que ell deia, però els altres s'hi resistien. 25 Ja se separaven, desavinguts entre ells, quan Pau va dir solament això:

--Són ben certes les paraules que l'Esperit Sant adreçà als vostres pares per boca del profeta Isaïes:

28 »Sapigueu-ho, doncs: aquesta salvació de Déu ha estat enviada als pagans; ells sí que escoltaran!

( 29 ) 30 Pau es va quedar dos anys sencers a l'allotjament que havia llogat i rebia tots els qui l'anaven a trobar. 31 Els anunciava el Regne de Déu i els instruïa sobre el Senyor Jesucrist, amb tota valentia i sense cap impediment.