Societat Bíblica de Catalunya

Antic Testament
Pentateuc
Gènesi
Èxode
Levític
Nombres
Deuteronomi
Llibres profètics
Josuè
Jutges
1r Samuel
2n Samuel
1r Reis
2n Reis
Isaïes
Jeremies
Ezequiel
Osees
Joel
Amós
Abdies
Jonàs
Miquees
Nahum
Habacuc
Sofonies
Ageu
Zecaries
Malaquies
Escrits
Salms
Job
Proverbis
Rut
Càntic
Cohèlet
Lamentacions
Ester
Daniel
Esdres
Nehemies
1r Cròniques
2n Cròniques
Llibres deuterocanònics
Ester grec
Judit
Tobit
1r Macabeus
2n Macabeus
Saviesa
Siràcida
Baruc
Carta Jeremies
Daniel grec
Nou Testament
Mateu
Marc
Lluc
Joan
Fets Apòstols
Romans
1a Corintis
2a Corintis
Gàlates
Efesis
Filipencs
Colossencs
1a Tesalonic.
2a Tesalonic.
1a Timoteu
2a Timoteu
Titus
Filèmon
Hebreus
Jaume
1a Pere
2a Pere
1a Joan
2a Joan
3a Joan
Judes
Apocalipsi


BIBLIJA.net   - La Bíblia a Internet
Buscar Referència     Buscar Paraula
Passatge:   

Menú compacte
 BCI Escollir entre totes les versions   Sobre les versions Ajuda
Idioma

Fets Apòstols 6:8-15

Fets Apòstols :Introducció 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28

Esteve és detingut
Esteve, ple de la gràcia i del poder de Déu, feia grans prodigis i senyals enmig del poble. Alguns de la sinagoga anomenada dels lliberts, cireneus i alexandrins, i altres de Cilícia i de l'Àsia, començaren a discutir amb ell. 10 Però com que no eren capaços de resistir la saviesa i la força de l'Esperit amb què Esteve parlava, 11 subornaren uns homes que diguessin: «Hem sentit que aquest pronunciava paraules blasfemes contra Moisès i contra Déu.»
12 Llavors van amotinar el poble, els notables i els mestres de la Llei, s'apoderaren sobtadament d'Esteve i se'l van endur al Sanedrí. 13 Allà van presentar falsos testimonis que deien:
--Aquest home no para de parlar contra aquest sant temple i contra la Llei. 14 Nosaltres li hem sentit dir que aquest tal Jesús de Natzaret destruirà el temple i canviarà les normes que Moisès ens va transmetre.
15 Tots els membres del Sanedrí fixaren la mirada en Esteve i van veure que la seva cara era com la d'un àngel.

Fets Apòstols 7

Fets Apòstols :Introducció 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28

Discurs d'Esteve
7
El gran sacerdot preguntà a Esteve:
--¿És veritat, això que diuen?
Ell va respondre:
--Germans i pares, escolteu-me: El Déu de la glòria es va aparèixer al nostre pare Abraham, que vivia a Mesopotàmia, abans que s'establís a Haran. Li digué:
»-- Deixa el teu país i la teva família i vés-te'n cap al país que jo t'indicaré.
»Ell deixà el país dels caldeus i s'establí a Haran. Un cop mort el seu pare, Déu el va fer emigrar des d'Haran cap aquest país on ara vosaltres habiteu. No li va donar per heretat ni un pam d'aquest país, però a ell, que no tenia fills, li prometé que el donaria en possessió a ell i a la seva descendència. Déu li anuncià que els seus descendents viurien com a immigrants en un país estranger, on serien esclavitzats i oprimits durant quatre-cents anys. Jo, digué Déu, faré justícia contra la nació que hauran servit, i al final en sortiran i em donaran culte en aquest temple. Déu va donar a Abraham la circumcisió com a signe d'aliança; per això Abraham engendrà Isaac i el va circumcidar quan tenia vuit dies; Isaac va fer igualment amb Jacob, i Jacob, amb els dotze patriarques.
»Els patriarques, engelosits de Josep, el van vendre perquè se l'emportessin a Egipte. Però Déu era al seu costat 10 i, després d'alliberar-lo de totes les seves tribulacions, li concedí gràcia i saviesa quan s'hagué de presentar davant el faraó, rei d'Egipte. El faraó el va nomenar governador d'Egipte i de tota la casa reial. 11 Després hi hagué fam en tot el país d'Egipte i a Canaan; la necessitat era gran, i els nostres pares no trobaven aliments enlloc. 12 Aleshores Jacob els envià per primera vegada a Egipte, on havia sentit a dir que trobarien blat. 13 La segona vegada que hi anaren, Josep es va donar a conèixer als seus germans, i el faraó s'assabentà de l'origen de Josep. 14 Josep va fer cridar a Egipte el seu pare Jacob amb tota la família, en total setanta-cinc persones. 15 Jacob va baixar-hi i allà van morir ell i els nostres pares. 16 Els seus cossos van ser traslladats a Siquem i foren enterrats al sepulcre que Abraham hi havia comprat a preu de plata als fills d'Hamor.
17 »Mentre s'acostava el temps de complir-se la promesa que Déu havia fet a Abraham, el poble creixia i es multiplicava al país d'Egipte 18 fins que va pujar al tron egipci un rei que no havia conegut Josep. 19 Aquest rei maquinà perfídies contra el nostre llinatge i va oprimir els nostres pares fins al punt d'obligar-los a abandonar els seus nadons perquè morissin. 20 Per aquell temps nasqué Moisès, un infant preciós als ulls de Déu. Durant tres mesos el van criar a casa del seu pare; 21 i, quan l'hagueren d'abandonar, el recollí la filla del faraó i el va pujar com si fos fill seu. 22 El van instruir en tota la saviesa dels egipcis, i era poderós en les paraules i en les obres. 23 Quan tenia quaranta anys es decidí a visitar els seus germans israelites. 24 En veure que un egipci en maltractava un d'ells, va defensar l'oprimit i li va fer justícia matant l'egipci. 25 Moisès esperava que els seus germans comprendrien que Déu volia salvar-los per mitjà d'ell, però els seus germans no ho van entendre. 26 L'endemà comparegué mentre uns es barallaven i mirà de posar pau entre ells dient:
»--¿No veieu que sou germans? Per què us feu mal l'un a l'altre?
27 »Però el qui maltractava el seu company se'l tragué de sobre dient-li:
»-- ¿Qui t'ha nomenat cap o jutge nostre? 28 ¿Que potser em vols matar tal com ahir vas matar l'egipci?
29 »Tan bon punt va sentir aquesta resposta, Moisès va fugir i se n'anà a viure com a immigrant al país de Madian, on va tenir dos fills.
30 »Al cap de quaranta anys se li va aparèixer un àngel al desert de la muntanya del Sinaí, en la flama d'una bardissa que cremava. 31 Moisès, meravellat d'aquella visió, s'hi acostà per mirar-la de prop, però va sentir la veu del Senyor que deia:
32 »-- Jo sóc el Déu dels teus pares, el Déu d'Abraham, d'Isaac i de Jacob.
»Moisès, tot tremolós, no gosava mirar. 33 El Senyor li digué:
»-- Treu-te les sandàlies, que el lloc que trepitges és sagrat. 34 He vist l'opressió del meu poble a Egipte, he sentit el seu clam i he baixat a alliberar-los. I ara vés, jo t'envio a Egipte.
35 »A aquest mateix Moisès que ells havien refusat dient: ¿Qui t'ha nomenat cap o jutge?, Déu l'envià com a cap i redemptor per mitjà de l'àngel que se li va aparèixer a la bardissa. 36 És ell qui els va treure d'Egipte i va obrar prodigis i senyals en aquell país, al Mar Roig i al desert durant quaranta anys. 37 Aquest mateix Moisès és qui digué als israelites: Déu farà que s'aixequi entre els vostres germans un profeta com jo. 38 És ell qui va fer de mitjancer entre l'àngel que li parlava a la muntanya del Sinaí i els nostres pares quan l'assemblea del poble estava reunida al desert. Ell va rebre paraules de vida i ens les va transmetre. 39 Però els nostres pares no el volgueren obeir. El rebutjaren i van retornar en esperit a Egipte, 40 i deien a Aaron:
»-- Fes-nos uns déus que vagin davant nostre, perquè d'aquest Moisès que ens ha tret del país d'Egipte no sabem què se n'ha fet.
41 »Aquells mateixos dies van fabricar-se un vedell, van oferir un sacrifici a aquell ídol i celebraren una festa en honor d'allò que havien fet les seves mans. 42 Llavors Déu se'ls girà d'esquena i els abandonà al culte dels astres, tal com està escrit en el llibre dels profetes: Durant els quaranta anys que vau passar al desert, gent d'Israel, ¿em vau oferir mai víctimes o sacrificis? No! 43 Us vau endur la tenda de Moloc i l'astre del vostre déu Refan, les imatges que us havíeu fabricat per adorar-les. Per això us deportaré més enllà de Babilònia.
44 »En el desert, els nostres pares tenien el tabernacle de l'aliança. Déu, que parlava a Moisès, li havia manat que el construís segons el model que havia vist. 45 Els nostres pares van heretar aquest tabernacle i, sota el guiatge de Josuè, el van introduir al país conquerit a les nacions que Déu va expulsar davant d'ells. Tot continuà igual fins al temps de David. 46 Aquest va obtenir el favor de Déu, i li va demanar de trobar un lloc d'estada per al casal de Jacob. 47 Però fou Salomó qui li va construir un casal, 48 encara que l'Altíssim no habita en cap edifici fet per mans d'home, tal com diu el profeta: 49 El cel és el meu tron, i la terra, l'escambell dels meus peus. Ho dic jo, el Senyor. Quina casa em podríeu edificar? A quin lloc podria residir? 50 ¿ No ho ha fet tot la meva mà?
51 »Vosaltres sempre aneu a la vostra, no us heu circumcidat el cor ni les orelles! Sempre us oposeu a l'Esperit Sant: feu igual que els vostres pares! 52 A quin dels profetes ells no van perseguir? Van matar els qui havien anunciat l'adveniment del Just, que ara vosaltres heu traït i assassinat. 53 Vosaltres vau rebre la Llei per ministeri d'àngels, però no l'heu guardada.
Mort d'Esteve
54 En sentir això, estrenyien les dents i es corsecaven de ràbia contra Esteve. 55 Ell, ple de l'Esperit Sant, fixà al cel la mirada i veié la glòria de Déu i Jesús que s'estava a la dreta de Déu. 56 Llavors va dir:
--Veig obert el cel, i el Fill de l'home a la dreta de Déu.
57 Ells, cridant amb tota la força, es van tapar les orelles i s'abraonaren tots alhora contra ell, 58 el tragueren fora de la ciutat i començaren a apedregar-lo. Els testimonis havien deixat els seus mantells als peus d'un jove que es deia Saule. 59 Mentre l'apedregaven, Esteve pregava dient:
--Jesús, Senyor, rep la meva vida!
60 Després caigué de genolls i va cridar amb tota la força:
--Senyor, no els tinguis en compte aquest pecat.
I, havent dit això, va morir.

Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya, Editorial Claret i Societats Bíbliques Unides





Darrera actualització del programa: 7/4/2020