Societat Bíblica de Catalunya

Antic Testament
Pentateuc
Gènesi
Èxode
Levític
Nombres
Deuteronomi
Llibres profètics
Josuè
Jutges
1r Samuel
2n Samuel
1r Reis
2n Reis
Isaïes
Jeremies
Ezequiel
Osees
Joel
Amós
Abdies
Jonàs
Miquees
Nahum
Habacuc
Sofonies
Ageu
Zecaries
Malaquies
Escrits
Salms
Job
Proverbis
Rut
Càntic
Cohèlet
Lamentacions
Ester
Daniel
Esdres
Nehemies
1r Cròniques
2n Cròniques
Llibres deuterocanònics
Ester grec
Judit
Tobit
1r Macabeus
2n Macabeus
Saviesa
Siràcida
Baruc
Carta Jeremies
Daniel grec
Nou Testament
Mateu
Marc
Lluc
Joan
Fets Apòstols
Romans
1a Corintis
2a Corintis
Gàlates
Efesis
Filipencs
Colossencs
1a Tesalonic.
2a Tesalonic.
1a Timoteu
2a Timoteu
Titus
Filèmon
Hebreus
Jaume
1a Pere
2a Pere
1a Joan
2a Joan
3a Joan
Judes
Apocalipsi


BIBLIJA.net   - La Bíblia a Internet
Buscar Referència     Buscar Paraula
Passatge:   

Menú compacte
 BCI Escollir entre totes les versions   Sobre les versions Ajuda
Idioma

Amós 1,1-9,15

Amós :Introducció 1 2 3 4 5 6 7 8 9

Amós
Pròleg
1
Paraules d'Amós, ramader de la vila de Tecoa. Dos anys abans del terratrèmol, el Senyor li revelà aquest missatge destinat al regne d'Israel, quan Ozies era rei de Judà i Jeroboam, fill de Jehoaix, era rei d'Israel. Amós va dir:
--El Senyor rugeix
des de la muntanya de Sió,
des de Jerusalem
fa sentir el seu crit.
Els pasturatges s'eixugaran,
s'assecarà el cim del Carmel.
El Senyor jutja Israel, Judà i els pobles veïns (1,3-2,16)
Contra els arameus
Això diu el Senyor:
«Per tres i fins quatre crims
que Damasc ha comès
no em faré enrere!
Ja que han triturat
amb trills de ferro
el territori de Galaad,
incendiaré les muralles d'Hazael,
el foc consumirà
els baluards de Benadad.
Esbotzaré
els forrellats de Damasc,
exterminaré
el qui governa a Bicat-Aven
i el qui té el ceptre de Beteden.
El poble arameu
serà deportat a Quir.»
Ho diu el Senyor.
Contra els filisteus
Això diu el Senyor:
«Per tres i fins quatre crims
que Gaza ha comès
no em faré enrere!
Ja que han deportat
poblacions senceres
per posar-les
en mans dels edomites,
incendiaré les muralles de Gaza,
el foc consumirà els seus baluards.
Exterminaré
el qui governa a Asdod
i el qui té el ceptre d'Ascaló;
després giraré la mà contra Ecron
i no quedarà cap filisteu.»
Ho diu el Senyor, Déu sobirà.
Contra Tir
Això diu el Senyor:
«Per tres i fins quatre crims
que Tir ha comès
no em faré enrere!
Ja que han posat
en mans dels edomites
poblacions senceres
i no han mantingut
el pacte entre germans,
10 incendiaré les muralles de Tir,
el foc consumirà els seus baluards.»
Contra els edomites
11 Això diu el Senyor:
«Per tres i fins quatre crims
que els edomites han comès
no em faré enrere!
Ja que han perseguit, espasa en mà,
els seus germans israelites,
destruint així
els fills de la pròpia mare;
ja que se'ls menja la rancúnia
i han covat un odi implacable,
12 incendiaré la ciutat de Teman,
el foc consumirà
els baluards de Bosrà.»
Contra els ammonites
13 Això diu el Senyor:
«Per tres i fins quatre crims
que els ammonites han comès
no em faré enrere!
Ja que han engrandit el seu territori,
esventrant les dones embarassades
del territori de Galaad,
14 incendiaré les muralles de Rabà,
el foc consumirà els seus baluards
als crits de guerra
d'un dia de combat,
enmig de l'huracà
d'un dia de tempesta.
15 El seu rei serà deportat,
acompanyat de la seva cort.»
Ho diu el Senyor.
Contra els moabites
2
Això diu el Senyor:
«Per tres i fins quatre crims
que els moabites han comès
no em faré enrere!
Ja que han cremat i calcinat
els ossos del rei d'Edom,
incendiaré Moab,
el foc consumirà
els baluards de Queriot.
Els moabites moriran
en el tumult de la batalla,
als crits de guerra i als tocs de corn.
Eliminaré els seus jutges
i mataré amb ells
tots els governants.»
Ho diu el Senyor.
Contra el regne de Judà
Això diu el Senyor:
«Per tres i fins quatre crims
que els de Judà han comès
no em faré enrere!
Ja que han menyspreat la meva Llei
i no han complert
els meus manaments,
ja que s'han deixat esgarriar
pels ídols mentiders
que els seus pares
també havien seguit,
incendiaré Judà,
el foc consumirà
els baluards de Jerusalem.»
Contra el regne d'Israel
Això diu el Senyor:
«Per tres i fins quatre crims
que els d'Israel han comès
no em faré enrere!
Venen els innocents
a canvi de diners,
i els pobres,
per un parell de sandàlies.
Trepitgen el cap dels desvalguts
i destrossen la vida dels humils.
Pare i fill abusen de la mateixa noia
i així profanen el meu sant nom.
Vora mateix dels altars
es posen a taula amb els vestits
que han pres als pobres en penyora.
En el temple del seu déu
beuen el vi que han confiscat.
»Jo que vaig destruir
davant vostre els amorreus,
homes alts com els cedres
i forts com els roures!
Jo que els vaig destruir del tot,
des dels fruits a les arrels!
10 Jo que us vaig fer pujar d'Egipte
i us vaig conduir quaranta anys
pel desert,
perquè posseíssiu
el país dels amorreus!
11 Jo que vaig fer que s'alcessin profetes
entre els vostres fills,
i homes consagrats a mi
entre els vostres joves!
¿No és cert això, gent d'Israel?
Ho dic jo, el Senyor.
12 Però vosaltres feu beure vi
als qui m'estan consagrats
i maneu als profetes
que no profetitzin.
13 Ara, doncs, jo faré que us encalleu
com s'encalla un carro ple de garbes.
14 Ni els més lleugers podran fugir,
els més forts perdran les forces,
no se salvaran ni els més valents.
15 Els arquers no resistiran,
els qui més corren no s'escaparan,
no se salvarà cap genet.
16 Aquell dia, el guerrer més coratjós
llençarà les armes per fugir.
Ho dic jo, el Senyor.»
Oracles contra Israel (3-6)
El Senyor demana comptes a Israel
3
«Gent d'Israel, la família que jo, el Senyor, vaig fer pujar d'Egipte, escolteu les paraules que jo pronuncio contra vosaltres:
»Entre totes les nacions de la terra,
tan sols us vaig escollir a vosaltres.
Per això mateix us demano comptes
de totes les vostres culpes.»
Missió del profeta
¿Poden dos homes
començar junts un viatge
si abans no s'han posat d'acord?
¿Rugeix el lleó enmig del bosc
si no ha trobat cap presa?
¿Crida el seu cadell des de l'amagatall
si no ha caçat res?
¿Cau l'ocell en un parany
sense un esquer que l'hi porti?
¿Salten de terra els filats
si no hi ha res per capturar?
¿Toca a la ciutat el corn de guerra
sense que la gent s'alarmi?
¿Passa cap desgràcia a la ciutat
que no vingui de la mà del Senyor?
Doncs bé, el Senyor, Déu sobirà,
no fa res
sense revelar el seu designi secret
als seus servents, els profetes.
Quan un lleó rugeix,
qui no s'esglaia?
Quan parla el Senyor, Déu sobirà,
qui no transmetrà el seu missatge?
Judici contra Samaria
Feu aquesta crida
als baluards d'Asdod
i als baluards del país d'Egipte:
«Reuniu-vos als turons de Samaria
per veure els grans desordres,
les violències que hi ha a la ciutat.
10 Aquesta gent no sap obrar
honestament.
Acumulen en els seus palaus
fruits de violència i de rapinya.
Ho dic jo, el Senyor.»
11 Ara, doncs, això diu el Senyor,
Déu sobirà:
«Cauran desastres al teu damunt
i sobre el país que t'envolta:
s'enduran les teves riqueses
i saquejaran els teus palaus.»
12 Això diu el Senyor:
«Com el pastor no pot arrencar
de la boca del lleó
més que dues potes
o un tros d'ovella,
així també passarà amb els israelites
que viuen a Samaria
entre divans luxosos
i llits encoixinats.
13 »Escolteu i amonesteu els de Jacob;
ho dic jo, el Senyor, Déu sobirà,
Déu de l'univers:
14 El dia que passaré comptes
amb Israel per les seves infidelitats,
també tindré presents
els altars de Betel.
Els angles de l'altar seran partits
i cauran per terra.
15 Destruiré les cases d'hivern
i les residències d'estiu.
Cauran les mansions d'ivori.
Serà la fi dels grans palaus!
Ho dic jo, el Senyor.»
Les dones de Samaria
4
Escolteu aquestes paraules,
dames de la muntanya de Samaria,
vaques de Basan
que oprimiu els febles
i maltracteu els pobres,
vosaltres que dieu als marits:
«Porteu vi, que volem beure!»
Doncs bé, el Senyor, Déu sobirà,
us jura això per la seva santedat:
«Vindran dies
que us agafaran amb garfis
i se us enduran,
fins a l'última de totes,
com peixos pescats amb l'ham.
Passant per les bretxes de la muralla,
sortireu l'una rere l'altra
i us llançaran a l'Armon.
Ho dic jo, el Senyor.»
Contra un culte purament formal
«Veniu, israelites, a Betel
i rebel·leu-vos contra mi!
Aneu a Guilgal
i rebel·leu-vos encara més!
Oferiu sacrificis cada matí
i, cada tres dies, pagueu els delmes!
Cremeu víctimes d'acció de gràcies,
acompanyant-les de pa sense llevat,
i anuncieu a grans crits
les ofrenes voluntàries,
ja que és això el que us agrada!
Ho dic jo, el Senyor, Déu sobirà.»
No hi ha conversió
«Sóc jo qui us treu
el menjar de la boca
en totes les vostres ciutats
i faig que manqui el pa
en tots els vostres pobles;
però vosaltres no retorneu a mi.
Ho dic jo, el Senyor.
Sóc jo qui us ha privat de la pluja
tres mesos abans de la collita.
Jo he fet ploure sobre una ciutat
però no sobre una altra.
Un camp s'ha amarat d'aigua,
i un altre, sense pluja, s'ha assecat.
La gent de dues o tres ciutats
busquen una ciutat on hi hagi aigua
i no poden saciar la set;
però vosaltres no retorneu a mi.
Ho dic jo, el Senyor.
He enviat secades i malures
als vostres sembrats,
la llagosta ha devorat
molts dels vostres fruiterars,
vinyes, olivars i figueres;
però vosaltres no retorneu a mi.
Ho dic jo, el Senyor.
10 Us he enviat una pesta,
com la que vaig enviar a Egipte.
He fet morir en el combat
els vostres joves
i han capturat els vostres cavalls.
En els vostres campaments
us he fet sentir la fortor dels cadàvers;
però vosaltres no retorneu a mi.
Ho dic jo, el Senyor.
11 Us he destruït
com vaig destruir Sodoma
i Gomorra,
heu quedat com un tió
arrencat del foc;
però vosaltres no retorneu a mi.
Ho dic jo, el Senyor.
12 Per això, Israel,
ara veuràs com et tractaré,
ara veuràs el que t'espera.
Israel, prepara't a trobar-te
amb el teu Déu!»
13 Ell ha fet les muntanyes
i ha creat el vent;
explica als homes
quins són els seus designis,
fa sortir l'albada de dins les tenebres,
camina sobre les altures del món:
«Senyor, Déu de l'univers»
és el seu nom.
El Senyor, l'única esperança
5
Escolta això que et dic,
la complanta que entono per tu,
poble d'Israel!
Israel ha caigut
i no s'alçarà més.
Jeu a terra, abandonat,
i ningú no l'ajuda a aixecar-se.
Això diu el Senyor, Déu sobirà:
«A Israel, de mil homes
que una ciutat envia a la guerra,
en quedaran cent i prou;
i de cent que l'altra n'envia,
només en quedaran deu.»
Això diu el Senyor a Israel:
«Consulteu-me a mi,
si voleu viure,
però no feu consultes
en el santuari de Betel
ni aneu més a Guilgal.
No pelegrineu a Beerxeba.
Perquè els habitants de Guilgal
seran tots deportats
i Betel serà un cau de maleficis.»
Consulteu el Senyor,
si voleu viure;
si no, envairà com un foc
el casal de Josep,
el consumirà,
i a Betel no hi haurà qui l'apagui.
Perquè converteixen el dret
en absenta, l'herba amarga,
i llancen per terra la justícia.
Ell és qui ha fet les Plèiades i Orió,
el qui treu l'alba de la fosca
i fa del dia negra nit;
el qui crida les aigües de la mar
i les aboca sobre la terra.
El seu nom és «el Senyor».
Ell, davant els poderosos,
defensa el qui ha estat espoliat,
i espolia les ciutats fortificades.
10 Vosaltres odieu
el qui exigeix judicis justos,
avorriu el qui diu la veritat.
11 Trepitgeu els febles
i els preneu la seva part de gra.
Per això no habitareu pas
les luxoses cases que heu construït
ni beureu el vi
de les vinyes selectes
que heu plantat.
12 Jo sé que amuntegueu les culpes,
que són molts els vostres pecats:
maltracteu l'innocent,
accepteu suborns,
no feu justícia als pobres.
13 Per això, en aquest temps de dissort,
l'home assenyat ha de callar.
14 Cerqueu el bé i no el mal,
si voleu viure;
així el Senyor, Déu de l'univers,
serà amb vosaltres,
tal com ara preteneu.
15 Avorriu el mal i estimeu el bé,
defenseu la justícia als tribunals;
potser llavors el Senyor,
Déu de l'univers,
s'apiadarà dels supervivents
de Josep.
16 Això diu el Senyor, Déu sobirà:
«Hi haurà planys per tots els carrers,
cridaran ais per totes les places.
Convocaran al dol la gent del camp,
i a plànyer-se,
els ploraners d'ofici.
17 Quan passaré entre vosaltres
hi haurà planys per totes les vinyes.»
Ho diu el Senyor.
El dia del Senyor
18 Ai dels qui anhelen el dia del Senyor!
Què n'espereu, d'aquell dia?
Serà un dia de fosca i no de llum.
19 Serà com l'home que fuig d'un lleó
i es troba amb un ós;
es refugia a casa,
repenja la mà a la paret,
i el pica una serp.
20 ¿No serà, doncs, fosca, i no pas llum,
el dia del Senyor?
Serà un dia de tenebres,
sense gens de claror.
Un culte detestable
21 Diu el Senyor:
«Detesto i refuso les vostres festes;
els vostres aplecs sagrats,
no els puc veure.
22 Ni que m'oferiu holocaustos
i ofrenes, no m'hi complac;
els sacrificis de comunió,
ni tan sols me'ls miro.
23 No em molesteu més
amb el xivarri dels vostres cants.
No vull sentir
el so de les vostres arpes.
24 Deixeu que el dret brolli com l'aigua
i la justícia ragi
com un torrent inestroncable.
25 »Durant els quaranta anys que vau passar al desert, gent d'Israel, ¿em vau presentar mai sacrificis i ofrenes? 26 Però ara heu portat en processó les estàtues de Sicut, el vostre déu-rei, i de Quivun, el vostre déu astral. Són les estàtues que vosaltres mateixos us heu fet. 27 Per això us deportaré més lluny de Damasc.»
Ho diu el Senyor. El seu nom és «Déu de l'univers».
Falses seguretats
6
Ai dels qui viviu tranquils a Sió
i us creieu segurs
al turó de Samaria!
Sou la gent important
de la primera de les nacions.
Els israelites acuden a vosaltres,
i vosaltres responeu:
«Aneu a veure la ciutat de Calné,
d'allà passeu
per la gran ciutat d'Hamat
i baixeu fins a Gat, a Filistea.
Per ventura aquests regnes
són millors que vosaltres?
¿És que el seu territori
és més gran que el vostre?»
Així tanqueu els ulls
davant el dia del desastre
i us acosteu al soli de la violència.
Us ajaieu en llits de marfil,
us estireu en els vostres divans,
mengeu els anyells més tendres
i els vedells engreixats en estables.
Improviseu cants al so de l'arpa
i, com David,
inventeu instruments nous.
Beveu el vi en grans copes
i us perfumeu
amb les essències més fines,
però no us fa pena el desastre
que amenaça les tribus de Josep.
Per això vosaltres sereu els primers
en les files dels deportats:
així s'haurà acabat
l'orgia dels vividors!
La destrucció de Samaria
El Senyor, Déu sobirà,
ha fet aquest jurament:
«Ho dic jo, el Senyor,
Déu de l'univers:
detesto l'orgull del regne d'Israel,
odio els seus palaus,
i posaré en mans dels seus enemics
la capital amb tot el que hi ha dins.»
I si quedaven deu homes en una casa,
també moriran.
10 I quan un parent dels morts vindrà amb el qui crema cadàvers per treure els morts de casa, demanarà a qui sigui encara a dintre: «Hi ha algú amb tu?» Aquell respondrà: «No hi ha ningú.» Després afegirà: «Calla! No has de pronunciar el nom del Senyor!»
11 Quan el Senyor donarà l'ordre
de destruir,
les cases grans quedaran esmicolades
i s'esquerdaran les petites.
Dues victòries inútils
12 «¿Poden galopar els cavalls
sobre la roca?
I els bous, la poden llaurar?
Què en traieu de convertir
el dret en metzina
i la justícia en absenta?
13 »Vosaltres us vanteu perquè heu conquerit la ciutat de Lodebar i dieu encara: "Amb la nostra pròpia força hem conquerit la ciutat de Carnaim." 14 Doncs bé, jo enviaré contra vosaltres, gent d'Israel, una nació que us oprimirà des de Lebó-Hamat fins al torrent de l'Arabà. Ho dic jo, el Senyor, Déu de l'univers.»
Visions d'Amós (7-9)
Primera visió: les llagostes
7
El Senyor, Déu sobirà, em va fer veure com preparava una plaga de llagostes just quan l'herba rebrotava després de la primera dallada, que és la reservada al rei. Veient que les llagostes acabarien devorant tota l'herba del país, jo vaig dir:
--Senyor, Déu sobirà, vulgues perdonar! Si no, com podrà sobreviure el poble de Jacob, que és tan petit?
El Senyor se'n va desdir i digué:
--No es complirà.
Ho diu el Senyor.
Segona visió: el foc
El Senyor, Déu sobirà, em va fer veure com convocava el foc perquè executés el seu judici: havia d'eixugar les aigües abismals i assecar així tots els conreus. Però jo vaig dir:
--Senyor, Déu sobirà, atura't! Si no, com podrà sobreviure el poble de Jacob, que és tan petit?
El Senyor se'n va desdir i digué:
--Tampoc no es complirà.
Ho diu el Senyor, Déu sobirà.
Tercera visió: la plomada
Encara em va fer veure com ell, el Senyor, estava dret sobre un mur ben aplomat i tenia una plomada a la mà. Ell em preguntà:
--Què veus, Amós?
Vaig respondre:
--Una plomada.
El Senyor digué:
--Mira, he posat la plomada al centre d'Israel, el meu poble, i ja no el tornaré a perdonar. Devastaré els recintes sagrats dels descendents d'Isaac, derrocaré els santuaris d'Israel i m'alçaré amb l'espasa contra la dinastia de Jeroboam.
Amós i Amassià
10 Amassià, sacerdot de Betel, va enviar aquest missatge a Jeroboam, rei d'Israel: «Amós conspira contra tu dintre mateix d'Israel. El país no pot tolerar més el que ell diu. 11 Això és el que Amós profetitza:
»Jeroboam morirà
víctima de l'espasa,
i el poble d'Israel serà deportat,
serà deportat lluny de la seva pàtria.»
12 Després Amassià va dir a Amós:
--Vident, vés-te'n d'aquí, fuig al país de Judà i guanya-t'hi el pa fent de profeta, 13 però aquí, a Betel, no tornis més a profetitzar-hi, que això és un santuari del rei, un temple de l'estat.
14 Amós li va respondre:
--Jo no era pas profeta ni formava part de cap comunitat de profetes. Era ramader i em dedicava a recollir figues de sicòmor, 15 però el Senyor em va prendre de darrere els ramats i em va dir: "Vés a profetitzar al meu poble d'Israel." 16 Ara, doncs, escolta la paraula del Senyor! Tu em dius que no profetitzi més contra la gent d'Israel, que no vaticini contra els descendents d'Isaac. 17 Doncs això et fa saber el Senyor:
»"La teva dona farà
de prostituta per la ciutat,
els teus fills i les teves filles
cauran víctimes de l'espasa,
les teves terres seran repartides;
tu moriràs en un país impur,
i el poble d'Israel
serà deportat lluny de la seva pàtria."
Quarta visió: la canya de collir fruita
8
El Senyor, Déu sobirà, em va fer veure una canya de collir fruita d'estiu.
Em va demanar:
--Què veus, Amós?
Vaig respondre:
--Una collidora de fruita d'estiu.
Llavors el Senyor em va dir:
--Ha arribat la collita,
la fi d'Israel, el meu poble.
Ja no li deixaré passar res més.
Aquell dia, els cants de palau
es tornaran crits de dolor.
Pertot hi haurà cadàvers
i arreu s'imposarà el silenci.
Ho dic jo, el Senyor, Déu sobirà.
Contra la injustícia i l'explotació
»Escolteu això,
els qui engoliu els pobres
fins al punt d'exterminar
els desvalguts del país!
Vosaltres dieu:
"¿Quan haurà passat
la festa de la lluna nova
per a poder vendre queviures?
¿Quan haurà passat
el repòs del dissabte
per a poder obrir els graners?
Vendrem amb mesures més petites
i pesarem les peces de plata
amb pesos més grossos,
farem trampa amb les balances.
Vendrem el rebuig i tot!
Amb aquells diners
comprarem esclaus,
o bé adquirirem un pobre
per un parell de sandàlies."
Jo, el Senyor, orgull de Jacob,
juro que no oblidaré mai això que feu!
»En veure-ho, la terra tremolarà
i estaran de dol
tots els seus habitants.
La terra creixerà, tota ella, com el Nil;
s'agitarà i s'abaixarà
com el riu d'Egipte.
El dia del judici de Déu
»Aquell dia,
apagaré el sol al mig del cel,
en ple dia s'enfosquirà la terra.
Ho dic jo, el Senyor.
10 Canviaré en dol les vostres festes,
i en complantes els vostres cants.
Tothom es vestirà amb roba de sac
i es raparà el cap,
com per la mort d'un fill únic.
Aquest final serà un dia amarg.
11 »Vénen dies que enviaré fam al país:
no fam de pa ni set d'aigua,
sinó fam d'escoltar la meva paraula.
Ho dic jo, el Senyor, Déu sobirà.
12 Aniran errants del sud fins a ponent,
exploraran del nord fins a llevant,
cercant la paraula del Senyor,
però no la trobaran.
13 »Aquell dia defalliran de set
les noies més boniques
i els nois joves.
14 Tots els qui juren
per l'ídol de Samaria dient:
"Per la vida de Dan, el teu déu!"
o "Pel camí sagrat de Beerxeba!",
cauran, i no s'alçaran mai més.
Cinquena visió: el santuari amenaçat
9
Vaig veure, dret sobre l'altar, el Senyor que ordenava:
«Dóna un cop al capitell
i que tremolin les llindes.
Trenca-les sobre el cap de tots,
i als qui quedin
els mataré amb l'espasa.
Ni un de sol no fugirà,
no s'escaparà ningú.
Ni que s'entaforessin
al país dels morts,
d'allí els arrencaria la meva mà,
i si escalaven fins al cel,
també d'allà els faria caure.
Si s'amagaven al cim del Carmel,
jo els descobriria i els en trauria,
i si baixaven al fons de la mar
per escapar-se de la meva mirada,
manaria a la serp monstruosa
que en sortís i els piqués.
Si els enemics se'ls enduien captius,
manaria que els matés l'espasa.
Jo he fixat en ells la mirada
per fer-los mal, i no per al seu bé.»
El Senyor, creador i jutge
El Déu sobirà
és el Senyor de l'univers;
toca la terra, i es marfon,
i es posen de dol
tots els seus habitants:
la terra creix, tota ella, com el Nil
i s'abaixa com el riu d'Egipte.
Ell té dalt al cel els graons del tron
i sosté la volta del cel sobre la terra.
Crida les aigües de la mar
i les aboca sobre la terra.
El seu nom és «el Senyor».
Una resta se salvarà
«Vosaltres, gent d'Israel,
valeu tant com la gent d'Etiòpia.
Ho dic jo, el Senyor.
Jo us vaig fer pujar del país d'Egipte,
però, ¿no vaig fer pujar també
els filisteus des de Caftor,
i els arameus des de Quir?
Jo, el Senyor, Déu sobirà,
tinc els ulls posats
en aquest reialme pecador:
l'exterminaré de sobre la terra,
però no exterminaré del tot
els descendents de Jacob.
Ho dic jo, el Senyor.
He decidit d'escampar els d'Israel
per totes les nacions,
els sacsejaré com qui garbella blat
i no en perdré ni una engruna.
10 Els pecadors del meu poble
moriran tots per l'espasa,
ells que ara diuen:
"No ens amenaça ni ens tocarà
cap desgràcia."
El Senyor reconstruirà el regne de David
11 »Aquell dia, aixecaré
la cabana de David, que està caient.
En refaré les esquerdes,
n'aixecaré les ruïnes,
la reconstruiré com era abans,
12 perquè tornin a prendre possessió
d'allò que queda d'Edom
i de totes les altres nacions
que portaven el meu nom.
Ho dic jo, el Senyor, i ho compliré.
13 »Vénen dies que es podrà llaurar
poc després d'haver segat,
i que podran sembrar
just després de trepitjar el raïm.
Les muntanyes regalaran de most,
en regalimaran tots els turons.
Ho dic jo, el Senyor.
14 Renovaré la vida d'Israel,
el meu poble:
reconstruiran les ciutats desolades
i les habitaran,
plantaran vinyes i en beuran el vi,
conrearan hortes
i en menjaran els fruits.
15 Els implantaré a la seva terra,
i ningú no els arrencarà mai més
del país que jo els havia donat.»
Ho diu el Senyor, el teu Déu.

Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya, Editorial Claret i Societats Bíbliques Unides





Darrera actualització del programa: 10/10/2016
visitor stats