Societat Bíblica de Catalunya

Antic Testament
Pentateuc
Gènesi
Èxode
Levític
Nombres
Deuteronomi
Llibres profètics
Josuè
Jutges
1r Samuel
2n Samuel
1r Reis
2n Reis
Isaïes
Jeremies
Ezequiel
Osees
Joel
Amós
Abdies
Jonàs
Miquees
Nahum
Habacuc
Sofonies
Ageu
Zecaries
Malaquies
Escrits
Salms
Job
Proverbis
Rut
Càntic
Cohèlet
Lamentacions
Ester
Daniel
Esdres
Nehemies
1r Cròniques
2n Cròniques
Llibres deuterocanònics
Ester grec
Judit
Tobit
1r Macabeus
2n Macabeus
Saviesa
Siràcida
Baruc
Carta Jeremies
Daniel grec
Nou Testament
Mateu
Marc
Lluc
Joan
Fets Apòstols
Romans
1a Corintis
2a Corintis
Gàlates
Efesis
Filipencs
Colossencs
1a Tesalonic.
2a Tesalonic.
1a Timoteu
2a Timoteu
Titus
Filèmon
Hebreus
Jaume
1a Pere
2a Pere
1a Joan
2a Joan
3a Joan
Judes
Apocalipsi


BIBLIJA.net   - La Bíblia a Internet
Buscar Referència     Buscar Paraula
Passatge:   

Menú compacte
 BCI Escollir entre totes les versions   Sobre les versions Ajuda
Idioma

Apocalipsi 1,1-22,21

Apocalipsi :Introducció 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22

Apocalipsi
Pròleg (1,1-8)
Títol
1
Revelació de Jesucrist, que Déu li donà perquè fes conèixer als seus servents allò que aviat s'ha de complir. Jesucrist envià el seu àngel per comunicar-la a Joan, el seu servent, i Joan ha donat testimoni de tot el que ha vist, que és paraula de Déu i ha estat confirmat pel mateix Jesucrist. Feliç el qui llegeix aquesta profecia i feliços els qui l'escolten i fan cas de tot el que hi ha escrit, perquè l'hora s'acosta!
Salutació
Joan, a les set esglésies que hi ha a la província de l'Àsia. Us desitjo la gràcia i la pau de part de Déu, el qui és, el qui era i el qui ve, de part dels set esperits que estan davant el seu tron, i de part de Jesucrist, el testimoni fidel, el primogènit dels qui retornen d'entre els morts, el sobirà dels reis de la terra.
Ell ens estima i ens ha alliberat dels nostres pecats amb la seva sang, i ha fet de nosaltres una casa reial, uns sacerdots dedicats a Déu, el seu Pare. A ell sigui donada la glòria i el poder pels segles dels segles. Amén.
Mireu, ve enmig dels núvols, i tothom el veurà amb els propis ulls, fins aquells qui el van traspassar; tots els pobles de la terra faran grans planys per ell. Sí! Amén!
Jo sóc l'Alfa i l'Omega, diu el Senyor Déu, el qui és, el qui era i el qui ve, el Déu de l'univers.
Les set cartes (1,9-3,22)
Visió preparatòria
Jo, Joan, germà i company vostre en la tribulació, la reialesa i la constància que compartim amb Jesús, em trobava exiliat a l'illa de Patmos per haver anunciat la paraula de Déu i per haver donat testimoni de Jesucrist. 10 El dia del Senyor, l'Esperit es va apoderar de mi i vaig sentir darrere meu una veu forta, com un toc de trompeta, 11 que deia:
--Escriu en un llibre això que veus i envia-ho a les set esglésies d'Efes, Esmirna, Pèrgam, Tiatira, Sardes, Filadèlfia i Laodicea.
12 Vaig girar-me per veure de qui venia la veu que em parlava i vaig veure set lampadaris d'or 13 i, enmig dels lampadaris, algú que semblava un fill d'home, vestit amb una túnica llarga fins als peus i cenyit a l'alçada del pit amb un cenyidor d'or; 14 tenia els cabells del cap blancs com la llana més blanca i com la neu, i els seus ulls eren com una flama; 15 els seus peus semblaven metall incandescent, i la seva veu era com el bramul de les onades. 16 A la mà dreta hi tenia set estrelles, i de la boca li sortia una espasa esmolada de dos talls. La seva cara era com el sol quan resplendeix amb tot el seu esclat.
17 En veure'l vaig caure als seus peus com mort, però ell va posar sobre meu la mà dreta i em digué:
--No tinguis por. Jo sóc el primer i el darrer. 18 Sóc el qui viu: era mort, però ara visc pels segles dels segles i tinc les claus de la mort i del seu reialme. 19 Escriu, doncs, el que has vist, el que ara és i el que vindrà després.
20 »Les set estrelles que has vist a la meva mà dreta i els set lampadaris d'or signifiquen això: les set estrelles són els àngels de les set esglésies i els set lampadaris són les set esglésies.
Carta a l'església d'Efes
2
»A l'àngel de l'església d'Efes, escriu-li:
»"Això diu el qui té a la mà dreta les set estrelles i es passeja enmig dels set lampadaris d'or:
»Conec les teves obres, el teu esforç i la teva constància. Sé que no pots suportar els dolents: has posat a prova els qui es diuen apòstols i no ho són, i els has trobat falsos. Ets pacient i constant, i no has defallit quan has hagut de sofrir pel fet de portar el meu nom.
»Però tinc contra tu que no tens l'amor que abans tenies. Recorda, doncs, com eres i d'on has caigut. Converteix-te i torna a obrar com abans; si no et converteixes, vindré a trobar-te, i trauré el teu lampadari del seu lloc. Tens, però, a favor teu que detestes la manera d'obrar dels nicolaïtes, que jo també detesto.
»Qui tingui orelles, que escolti què diu l'Esperit a les esglésies. Als qui surtin vencedors, els concediré de menjar el fruit de l'arbre de la vida que hi ha en el paradís de Déu."
Carta a l'església d'Esmirna
»A l'àngel de l'església d'Esmirna, escriu-li:
»"Això diu el primer i el darrer, el qui era mort però ha tornat a la vida:
»Conec la tribulació que passes i la teva pobresa, encara que, de fet, ets ric. Sé com t'injurien els qui es diuen jueus i no són res més que una sinagoga de Satanàs. 10 No tinguis cap por dels sofriments que t'esperen. El diable, per provar-vos, en llançarà alguns de vosaltres a la presó, i la tribulació durarà deu dies. Sigues fidel fins a la mort i et donaré la corona de la vida.
11 »Qui tingui orelles, que escolti què diu l'Esperit a les esglésies. Als qui surtin vencedors, la segona mort no els farà cap mal."
Carta a l'església de Pèrgam
12 »A l'àngel de l'església de Pèrgam, escriu-li:
»"Això diu el qui té l'espasa esmolada de dos talls:
13 »Conec el lloc on resideixes: Satanàs hi té el seu tron. Sé que et mantens fidel al meu nom. No vas renegar de la fe en mi, ni tan sols en els dies que Antipes, el meu testimoni fidel, va ser mort en aquesta ciutat on resideix Satanàs.
14 »Però tinc alguna cosa contra tu: dins teu n'hi ha que segueixen la doctrina de Balaam, aquell qui ensenyava Balac a fer caure els israelites en la trampa de menjar carn sacrificada als ídols i així prostituir-se. 15 De manera semblant, dins teu hi ha qui segueix la doctrina dels nicolaïtes. 16 Per tant, converteix-te; si no ho fas, vindré a trobar-te de seguida i lluitaré contra ells amb l'espasa de la meva boca.
17 »Qui tingui orelles, que escolti què diu l'Esperit a les esglésies. Als qui surtin vencedors, els donaré el mannà amagat i una pedra blanca amb un nom nou inscrit que ningú no coneix, fora dels qui el reben."
Carta a l'església de Tiatira
18 »A l'àngel de l'església de Tiatira, escriu-li:
»"Això diu el Fill de Déu, el qui té els ulls com una flama i els peus semblants a metall incandescent:
19 »Conec les teves obres, el teu amor, la teva fe, el teu servei i la teva constància. Sé que ara les teves obres són més nombroses que abans.
20 »Però tinc contra tu que toleres Jezabel, aquella dona que es fa passar per profetessa: enganya els meus servents i els ensenya a prostituir-se menjant carn sacrificada als ídols. 21 Jo li he donat temps perquè es convertís, però no vol penedir-se del seu comportament immoral. 22 Doncs mira, la llançaré al llit de la gran tribulació juntament amb els seus companys d'adulteri, si no es converteixen de la manera de viure que ella els ha ensenyat; 23 i fins i tot faré morir els fills que ella ha tingut. Així totes les esglésies coneixeran que jo penetro el cor i els pensaments i us pago a cada un segons les vostres obres.
24 »En canvi, a vosaltres, a la resta dels de Tiatira, als qui no seguiu la doctrina d'aquella dona ni heu volgut conèixer el que ells anomenen les profunditats de Satanàs, jo us dic que no us imposaré cap més càrrega. 25 Ara bé, el que posseïu, guardeu-ho fidelment fins que jo torni.
26 »Als qui surtin vencedors, als qui es mantinguin fins a la fi en la pràctica de les meves obres, els donaré poder sobre els pobles, 27 perquè els governin amb una vara de ferro com qui esmicola els gerros de terrissa. 28 Aquest és el poder que he rebut del meu Pare. Els donaré també l'estel del matí.
29 »Qui tingui orelles, que escolti què diu l'Esperit a les esglésies."
Carta a l'església de Sardes
3
»A l'àngel de l'església de Sardes, escriu-li:
»"Això diu el qui té els set esperits de Déu i les set estrelles:
»Conec les teves obres. Sé que el teu nom significa que vius; de fet, però, ets mort. Estigues en vetlla i enforteix tot allò que encara viu, abans no es mori. Les teves obres no les he trobades perfectes als ulls del meu Déu. Recorda, doncs, el que vas escoltar i acceptar. Fes-ne cas i converteix-te. Si no vetlles, vindré com un lladre, i no sabràs pas a quina hora et cauré al damunt.
»Però hi ha dintre teu, a Sardes, unes poques persones que no s'han tacat els vestits. Aquestes m'acompanyaran vestides de blanc, perquè en són dignes.
»Els qui surtin vencedors aniran, doncs, amb vestits blancs. No esborraré els seus noms del llibre de la vida, sinó que els reconeixeré davant el meu Pare i els seus àngels.
»Qui tingui orelles, que escolti què diu l'Esperit a les esglésies."
Carta a l'església de Filadèlfia
»A l'àngel de l'església de Filadèlfia, escriu-li:
»"Això diu el Sant, el Veraç, el qui té la clau de David, el qui obre, i ningú no pot tancar, el qui tanca, i ningú no pot obrir:
»Conec les teves obres. Mira, he posat davant teu una porta oberta que ningú no pot tancar. No ets gaire fort, però has guardat la meva paraula i no has renegat del meu nom. Posaré a les teves mans alguns de la sinagoga de Satanàs, dels qui es diuen jueus i no ho són, sinó que menteixen. Jo els faré venir a prosternar-se als teus peus i reconeixeran l'amor que et tinc. 10 Ja que has guardat amb constància la meva paraula, també jo et guardaré de l'hora de la prova que és a punt de caure damunt tota la terra i els seus habitants. 11 Vinc de seguida: el que posseeixes, guarda-ho fidelment, perquè ningú no et prengui la corona.
12 »Als qui surtin vencedors, jo els faré columnes en el temple del meu Déu, i ja no se'n mouran mai més. Gravaré en ells el nom del meu Déu i el nom de la ciutat del meu Déu, la nova Jerusalem que baixa del cel venint del meu Déu, i també el meu nom nou.
13 »Qui tingui orelles, que escolti què diu l'Esperit a les esglésies."
Carta a l'església de Laodicea
14 »A l'àngel de l'església de Laodicea, escriu-li:
»"Això diu l'Amén, el testimoni fidel i veraç, l'origen de tot el que Déu ha creat:
15 »Conec les teves obres i sé que no ets ni fred ni calent. Tant de bo que fossis fred o calent! 16 Però, ja que ets tebi, i no fred o calent, estic a punt de vomitar-te. 17 Tu dius: ‘Sóc ric, m'he enriquit i no em manca res’, però no t'adones que ets el més miserable i digne de compassió, pobre, cec i nu. 18 Per això et recomano que em compris or refinat al foc, que t'enriqueixi; vestits blancs, que cobreixin la teva nuesa vergonyosa, i pomada per a posar-te-la als ulls, que et torni la vista.
19 »Jo reprenc i corregeixo tots aquells que estimo. Sigues zelós i converteix-te. 20 Mira, sóc a la porta i truco. Si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva i soparé amb ell, i ell amb mi.
21 »Als qui surtin vencedors, els concediré d'asseure's amb mi en el meu tron, tal com jo, que he vençut, m'he assegut amb el meu Pare en el seu tron.
22 »Qui tingui orelles, que escolti què diu l'Esperit a les esglésies."
Els set segells (4,1-8,1)
Visió preparatòria: litúrgia celestial
4
Després d'això, vaig veure una porta oberta en el cel, i vaig sentir aquella veu semblant al toc de trompeta que abans m'havia parlat. Em deia:
--Puja aquí dalt i et faré conèixer allò que aviat, després d'aquestes coses, s'ha de complir.
Immediatament, l'Esperit es va apoderar de mi, i vaig veure un tron posat en el cel. Hi seia algú que resplendia amb un esclat semblant al del jaspi i la cornalina, i el tron era nimbat per un cercle de llum que brillava com la maragda. Al seu voltant hi havia vint-i-quatre trons, on seien vint-i-quatre ancians, vestits de blanc i coronats amb corones d'or. El tron espurnejava de llampecs, seguits pel retruny de la tronada. Davant el tron cremaven set torxes enceses, que són els set esperits de Déu, i per terra s'estenia com un mar de vidre semblant al glaç. Als quatre costats del tron hi havia quatre vivents plens d'ulls, que miraven endavant i endarrere. El primer vivent era semblant a un lleó; el segon, a un toro; el tercer tenia aspecte d'home, i el quart era semblant a una àguila en ple vol. Cada un dels quatre vivents tenia sis ales, i estaven plens d'ulls que miraven tot al voltant i cap al tron. Nit i dia no paraven de repetir: «Sant, sant, sant és el Senyor, Déu de l'univers, el qui era, el qui és i el qui ve.»
I sempre que aquells vivents glorificaven i honoraven el qui seu al tron i viu pels segles dels segles i li donaven gràcies, 10 els vint-i-quatre ancians es prosternaven davant el qui seu al tron, adorant el qui viu pels segles dels segles. Posaven les seves corones davant el tron i proclamaven:
11 --Ets digne, Senyor Déu nostre,
de rebre la glòria, l'honor i el poder,
perquè has creat tot l'univers.
Quan res no existia,
tu vas voler que tot fos creat.
5
Després vaig veure a la mà dreta del qui seia al tron un document escrit per davant i per darrere i tancat amb set segells. Vaig veure també un àngel poderós que cridava amb tota la força:
--¿Qui és digne de trencar els segells i d'obrir el document?
Però, ni al cel ni a la terra ni sota la terra, ningú no va ser capaç d'obrir el document i de veure què deia. Jo, veient que no trobaven ningú que fos digne d'obrir-lo i de veure què deia, plorava desconsoladament. Però un dels ancians em digué:
--No ploris: ha triomfat el lleó de la tribu de Judà, el rebrot de David. Ell obrirà el document i els seus set segells.
Aleshores vaig veure al mig, en el tron, envoltat dels quatre vivents i dels vint-i-quatre ancians, un anyell dret, com degollat. Tenia set banyes i set ulls, que són els set esperits de Déu, enviats per tota la terra. L'Anyell es va acostar al qui seia al tron i prengué de la seva mà dreta aquell document. Així que el prengué, els quatre vivents i els vint-i-quatre ancians es van prosternar davant l'Anyell. Cada un tenia una cítara i una copa d'or, plena de perfums d'encens, que són les pregàries del poble sant. I entonaven un càntic nou que deia:
--Ets digne de prendre el document
i d'obrir-ne els segells,
perquè has estat degollat
i has comprat per a Déu
amb la teva sang
gent de tota tribu, llengua,
poble i nació,
10 i n'has fet una casa reial
i uns sacerdots dedicats al nostre Déu,
que regnaran a la terra.
11 Llavors, en plena visió, vaig sentir les veus d'una multitud d'àngels que envoltaven el tron, i les veus dels vivents i dels ancians. Eren milers de milers i miríades de miríades, 12 que exclamaven amb veu forta:
--Digne és l'Anyell
que ha estat degollat
de rebre tot poder, riquesa, saviesa,
força, honor, glòria i lloança.
13 Després vaig sentir totes les criatures que hi ha al cel, a la terra, sota la terra i al mar, totes les que hi ha en aquests llocs, que proclamaven:
--Al qui seu al tron i a l'Anyell
siguin donats la lloança, l'honor,
la glòria i el poder
pels segles dels segles.
14 Els quatre vivents responien:
--Amén.
I els ancians es van prosternar adorant.
Els quatre primers segells
6
Després vaig veure com l'Anyell obria el primer dels set segells i vaig sentir el primer dels quatre vivents que deia amb veu de tro:
--Vine!
I vaig veure que hi havia un cavall blanc, i el seu genet duia un arc. Li van donar una corona i va sortir com a vencedor camí de la victòria.
Després, quan l'Anyell va obrir el segon segell, vaig sentir el segon dels vivents que cridava:
--Vine!
Llavors aparegué un altre cavall, de color roig. Al seu genet, li van donar poder d'arrencar la pau de la terra i fer que els homes es matessin els uns als altres. I li donaren una espasa enorme.
Després, quan l'Anyell va obrir el tercer segell, vaig sentir el tercer dels vivents que cridava:
--Vine!
I vaig veure que hi havia un cavall negre, i el seu genet duia una balança a la mà. Llavors vaig sentir enmig dels quatre vivents una veu que deia:
--Una mesura de blat, un denari; tres mesures d'ordi, un denari; però, l'oli i el vi, respecta'ls.
Després, quan l'Anyell va obrir el quart segell, vaig sentir la veu del quart vivent que cridava:
--Vine!
I vaig veure que hi havia un cavall de color cendrós. El seu genet s'anomenava la Mort, i anava acompanyada del seu reialme. Li van donar potestat sobre la quarta part de la terra, perquè matés amb l'espasa, la fam, la pesta i les bèsties ferotges.
El cinquè segell
Després, quan l'Anyell va obrir el cinquè segell, vaig veure sota l'altar les ànimes dels qui havien estat immolats per causa de la paraula de Déu i del testimoni que n'havien donat. 10 I cridaven amb veu forta:
--Senyor, sant i veraç, quant de temps trigaràs a fer justícia i a demanar comptes de la nostra sang als habitants de la terra?
11 Llavors van donar un vestit blanc a cada un, però els van dir que esperessin encara una mica de temps, fins que quedés complet el nombre dels seus germans, que també eren servidors de Déu i que, com ells, havien de ser morts.
El sisè segell
12 Després, quan l'Anyell va obrir el sisè segell, vaig veure que es produïa un gran terratrèmol. El sol s'enfosquí com un sac negre, la lluna es tornà com si fos sang, 13 les estrelles del cel caigueren sobre la terra com quan la figuera assotada pel vent deixa caure els fruits que no han madurat; 14 el cel es va plegar com un pergamí que s'enrotlla, i es van desplaçar totes les muntanyes i les illes. 15 Els reis de la terra, els magnats, els generals dels exèrcits, els rics, els poderosos, els esclaus i els lliures van amagar-se a les coves i a les roques de les muntanyes. 16 Tots ells deien a les muntanyes i a les roques:
--Caieu damunt nostre i amagueu-nos de la mirada d'aquell qui seu al tron, protegiu-nos de la indignació de l'Anyell. 17 El dia terrible de la seva indignació ja ha arribat, i ¿qui serà capaç de resistir?
Una multitud de salvats
7
Després d'això, vaig veure quatre àngels drets als quatre extrems de la terra, que retenien els quatre vents perquè no bufessin sobre la terra ni sobre el mar ni sobre cap arbre. Vaig veure també un altre àngel que pujava de sol ixent i tenia la marca del Déu viu, i va cridar amb veu forta als quatre àngels que havien rebut el poder de fer mal a la terra i al mar:
--No feu cap mal a la terra ni al mar ni als arbres, fins que no haurem marcat al front els servents del nostre Déu.
Llavors vaig sentir el nombre dels qui havien estat marcats: eren cent quaranta-quatre mil de totes les tribus d'Israel: dotze mil de la tribu de Judà, dotze mil de la tribu de Rubèn, dotze mil de la tribu de Gad, dotze mil de la tribu d'Aser, dotze mil de la tribu de Neftalí, dotze mil de la tribu de Manassès, dotze mil de la tribu de Simeó, dotze mil de la tribu de Leví, dotze mil de la tribu d'Issacar, dotze mil de la tribu de Zabuló, dotze mil de la tribu de Josep, dotze mil de la tribu de Benjamí.
Litúrgia celestial: Els màrtirs de l'Anyell
Després d'això, vaig veure que hi havia una multitud tan gran que ningú no l'hauria poguda comptar. Eren gent de totes les nacions, tribus, pobles i llengües. S'estaven drets davant el tron i davant l'Anyell, vestits de blanc i amb palmes a les mans, 10 i proclamaven amb veu forta:
--La salvació ve del nostre Déu, que seu al tron, i de l'Anyell.
11 I tots els àngels que s'estaven drets al voltant del tron, dels ancians i dels quatre vivents es van prosternar davant el tron amb el front a terra i adoraven Déu 12 dient:
--Amén. Lloança, glòria, saviesa, acció de gràcies, honor, poder i força al nostre Déu pels segles dels segles. Amén.
13 Aleshores un dels ancians va prendre la paraula i em preguntà:
--Aquests que van vestits de blanc, qui són i d'on vénen?
14 Jo li vaig respondre:
--Senyor meu, tu ho saps.
Ell em digué:
--Aquests són els qui vénen de la gran tribulació. Han rentat els seus vestits amb la sang de l'Anyell i els han quedat blancs. 15 Per això estan davant el tron de Déu donant-li culte nit i dia dins el seu temple. El qui seu al tron els farà viure en el seu tabernacle. 16 Mai més no passaran fam ni set, ni els farà mal el sol ni la xardor, 17 perquè l'Anyell que està en el tron els pasturarà i els conduirà a les fonts d'aigua viva. I Déu eixugarà totes les llàgrimes dels seus ulls.
El setè segell
8
Quan l'Anyell va obrir el setè segell, es va fer silenci al cel; va durar una mitja hora.
Les set trompetes (8,2-14,5)
Visió preparatòria
Després vaig veure que els set àngels que estan sempre davant de Déu rebien set trompetes.
Llavors va venir un altre àngel amb un braser d'or i es va posar vora l'altar. Li donaren perfums d'encens a mans plenes, perquè els oferís, amb les pregàries de tot el poble sant, a l'altar d'or que hi ha davant el tron. I el fum de l'encens, junt amb les pregàries del poble sant, va pujar de mans de l'àngel fins a la presència de Déu. Després l'àngel va omplir el braser amb foc de l'altar i l'abocà a la terra, i van esclatar-hi tronades i llamps, i un terratrèmol.
Les quatre primeres trompetes
Aleshores els set àngels que tenien les set trompetes van preparar-se per a tocar.
Va tocar el primer, i foren abocats a la terra una pedregada i un foc barrejats amb sang. La tercera part de la terra, la tercera part dels arbres i tot l'herbei van quedar abrusats.
Va tocar el segon àngel, i fou abocada al mar una mena de gran muntanya, roent de foc. Una tercera part del mar es va tornar sang; la tercera part dels animals que hi viuen va morir i la tercera part de les naus va ser destruïda.
10 Va tocar el tercer àngel, i un astre gegantí, encès com una torxa, caigué del cel sobre la tercera part dels rius i de les fonts d'aigua. 11 El nom de l'astre és Absenta, i la tercera part de les aigües es va convertir en una absenta tan amarga que molta gent en va morir.
12 Va tocar el quart àngel, i fou destruïda la tercera part del sol, de la lluna i de les estrelles. Tant el dia com la nit s'enfosquiren una tercera part i perderen així un terç de la seva llum.
13 En plena visió, vaig sentir el batec d'una àguila que volava altíssima dalt al cel i que proclamava amb veu forta:
--Ai, ai, ai dels habitants de la terra pels tocs de trompeta que els tres àngels estan a punt de fer!
La cinquena trompeta
9
Va tocar el cinquè àngel, i vaig veure a la terra un estel caigut del cel. Li van donar la clau del pou dels abismes; ell el va obrir i en va pujar una fumarada com la d'una gran fornal, que va enfosquir el sol i l'aire. Llavors, de dintre la fumarada, en van sortir unes llagostes que s'escamparen per tota la terra. Les llagostes van rebre un poder com el que tenen els escorpins, però els van ordenar que no fessin mal ni a l'herba ni a la vegetació ni als arbres: tan sols podien picar els homes que no portessin al front la marca de Déu. Els fou concedit no pas de matar-los, sinó de turmentar-los durant cinc mesos amb un turment com el que provoca la picada dels escorpins. Aquells dies els homes buscaran la mort i no la trobaran, desitjaran morir però la mort s'apartarà d'ells.
Aquelles llagostes semblaven cavalls equipats per a la guerra; duien al cap una mena de corones d'or i tenien la cara com de persones humanes, cabellera de dona i dents de lleó. Portaven unes cuirasses d'acer, i el brogit de les seves ales era com el d'una munió de carros de guerra llançant-se a la batalla. 10 Com els escorpins, duien cues amb fiblons, que havien rebut el poder de fer mal als homes durant cinc mesos. 11 El seu rei és l'àngel dels abismes, anomenat Abadon en hebreu i Apol·liont en grec.
12 El primer «ai» ha passat. Encara en vindran dos més.
La sisena trompeta
13 Va tocar el sisè àngel i vaig sentir una veu que sortia dels quatre angles de l'altar d'or que hi ha al davant de Déu, 14 i deia al sisè àngel que acabava de tocar:
--Deslliga els quatre àngels encadenats vora l'Eufrates, el gran riu.
15 Llavors foren deslligats els quatre àngels que estaven preparats per a tal hora i tal dia de tal mes i tal any, perquè matessin la tercera part dels homes. 16 El seu exèrcit era de vint mil miríades de soldats a cavall: així vaig sentir que ho proclamaven. 17 Els cavalls i els seus genets, que vaig veure en plena visió, duien cuirasses de color de foc, de jacint i de sofre; els caps dels cavalls semblaven caps de lleó, i les seves boques vomitaven foc, sofre i fum. 18 Una tercera part dels homes va morir d'aquelles tres plagues: el foc, el fum i el sofre que vomitaven les boques dels cavalls. 19 El poder dels cavalls era, doncs, a la boca, i també a la cua, ja que tenien cues com serps, amb cap i tot, capaces de fer mal.
20 Els homes que quedaven, els qui no van morir d'aquelles plagues, no abandonaren els déus que les seves mans havien fabricat i van continuar adorant dimonis i ídols d'or, plata, bronze, pedra i fusta, incapaços de veure-hi, de sentir-hi o de caminar; 21 i tampoc no van deixar de cometre assassinats i maleficis, immoralitats i robatoris.
El full profètic
10
Després vaig veure un àngel poderós que baixava del cel vestit d'un núvol i coronat amb l'arc iris; la seva cara era com el sol, i les seves cames, com columnes de foc. Duia a la mà un full obert. Va posar el peu dret damunt el mar i el peu esquerre a la terra, i va cridar amb veu forta, com un lleó que rugeix. Així que hagué cridat, els set trons van fer ressonar les seves veus. Quan els set trons hagueren parlat, jo anava a escriure, però una veu del cel em va avisar:
--Guarda en secret el que han dit els set trons: no ho escriguis!
Després l'àngel que jo havia vist plantat damunt el mar i la terra va alçar la mà dreta cap al cel i va jurar pel qui viu pels segles dels segles, pel creador del cel, la terra i el mar, amb tot el que contenen, bo i dient:
--No hi haurà més retard. Quan se sentirà el darrer àngel que comença a tocar la trompeta, aquells dies es complirà el designi secret de Déu, tal com ell l'havia anunciat als seus servents, els profetes.
Després vaig tornar a sentir la veu del cel que m'havia parlat abans. Em deia:
--Vés a prendre aquell full obert de la mà de l'àngel que està plantat damunt el mar i la terra.
Jo vaig anar a demanar a l'àngel que em donés el full. Ell em digué:
--Agafa'l i menja-te'l. T'amargarà les entranyes, però a la boca el trobaràs dolç com la mel.
10 Llavors vaig prendre el full de la mà de l'àngel i me'l vaig menjar. A la boca, el trobava dolç com la mel; però després d'engolir-lo, les entranyes se m'ompliren d'amargor.
11 I em van dir:
--Encara has de profetitzar sobre molts pobles, nacions, llengües i reis.
Els dos testimonis
11
Després van donar-me una mida semblant a una vara i em digueren:
--Vés a amidar el temple i l'altar de Déu i compta els qui hi adoren, però deixa de banda l'atri exterior del temple, no l'amidis, perquè ha estat abandonat als pagans, que trepitjaran la ciutat santa quaranta-dos mesos. Mentrestant, durant aquests mil dos-cents seixanta dies, jo faré que els meus dos testimonis hi profetitzin vestits amb roba de sac. Aquests dos testimonis són les dues oliveres i els dos lampadaris que estan sempre davant el Senyor de la terra. Si algú intenta de fer-los mal, els surt de la boca un foc que consumeix els seus enemics. Ben cert, si algú vol fer-los mal, morirà així! Aquests dos tenen poder de cloure el cel perquè no caigui la pluja durant el temps que profetitzin. També tenen poder de convertir l'aigua en sang i d'afligir la terra amb tota mena de calamitats, sempre que voldran. Quan hauran acabat de donar testimoni, la bèstia que pujarà dels abismes els farà la guerra, els vencerà i els matarà. Els seus cossos quedaran estesos a la plaça de la gran ciutat, que, simbòlicament, s'anomena Sodoma i Egipte, allà mateix on el seu Senyor va ser crucificat. Durant tres dies i mig, gent de tots els pobles, tribus, llengües i nacions vindran a veure els seus cossos i no permetran que ningú els doni sepultura. 10 Els habitants de la terra se n'alegraran i ho celebraran obsequiant-se els uns als altres, perquè aquests dos profetes eren per a ells un turment constant.
11 Però després dels tres dies i mig vaig veure un esperit de vida que venia de Déu i que entrava dintre d'ells. Llavors es van posar drets, i un gran pànic s'apoderà dels qui ho contemplaven. 12 Els dos testimonis van sentir una veu forta que, del cel estant, els deia:
--Pugeu aquí!
I ells van pujar al cel en un núvol, sota la mirada dels seus enemics. 13 En aquell moment hi hagué un gran terratrèmol. La desena part de la ciutat es va enfonsar i set mil persones van morir. Els supervivents, esglaiats, donaren glòria al Déu del cel.
14 El segon «ai» ha passat. De seguida arribarà el tercer.
La setena trompeta
15 Va tocar el setè àngel i en el cel s'aixecà un estol de veus potents que proclamaven:
--El domini del món és ara del Senyor nostre i del seu Messies, i regnarà pels segles dels segles!
16 Aleshores els vint-i-quatre ancians que seuen davant de Déu en els seus trons es van prosternar amb el front fins a terra i adoraven Déu 17 dient:
--Gràcies, Senyor, Déu de l'univers,
el qui és i el qui era,
perquè ja has pres el teu gran poder
i has instaurat el teu Regne.
18 Les nacions estaven furioses,
però ara ha arribat el dia
de la teva indignació;
ha arribat l'hora de judicar els morts,
de recompensar
els teus servents els profetes,
el poble sant
i tots els qui veneren el teu nom,
petits i grans,
l'hora de destruir
els destructors de la terra.
19 Aleshores es va obrir el temple de Déu que hi ha al cel, i dins el temple va aparèixer l'arca de l'aliança de Déu, mentre esclataven llamps i tronades, la terra tremolava i queia una gran pedregada.
La dona i el drac
12
Llavors aparegué al cel un gran senyal prodigiós: una dona que tenia el sol per vestit, amb la lluna sota els peus, i duia al cap una corona de dotze estrelles. Esperava un fill i cridava afligida pels dolors del part.
També aparegué al cel un altre senyal prodigiós: un gran drac roig que tenia set caps i deu banyes. Als set caps hi duia set diademes, i la seva cua va arrossegar la tercera part de les estrelles del cel i les llançà a la terra.
El drac es va aturar davant la dona que havia d'infantar per devorar-li el fill així que nasqués. La dona va posar al món un fill, un noi que ha de governar totes les nacions amb una vara de ferro. El fill de la dona va ser endut cap a Déu i cap al seu tron, i ella va fugir al desert, on Déu li havia preparat un lloc, perquè l'alimentessin allà mil dos-cents seixanta dies.
Aleshores va esclatar una batalla al cel: Miquel i els seus àngels combatien contra el drac. El drac també lluitava juntament amb els seus àngels, però no va poder guanyar, i perderen el lloc que ocupaven al cel. El gran drac, la serp antiga, l'anomenat diable i Satanàs, el qui enganya el món sencer, va ser llançat a la terra, i també els seus àngels hi foren llançats amb ell. 10 Llavors vaig sentir al cel una veu forta que proclamava:
--Ara és l'hora de la salvació,
del poder i del regnat del nostre Déu,
i el seu Messies ja governa,
perquè l'acusador dels nostres germans,
el qui els acusava nit i dia
davant el nostre Déu,
ha estat expulsat.
11 Ells l'han vençut
per la sang de l'Anyell
i pel testimoniatge del seu martiri,
ja que no van estimar tant la vida
que els fes por la mort.
12 Alegreu-vos-en, cel
i tots els qui hi habiteu!
Ai de la terra i del mar,
perquè ha baixat cap a vosaltres
el diable, ple de fúria,
sabent que el temps se li acaba!
13 Quan el drac es veié llançat a la terra, va perseguir la dona que havia infantat el noi; 14 però la dona va rebre les dues ales de la gran àguila perquè volés fins al desert, al lloc que Déu li havia preparat, on havia de ser alimentada, lluny de la serp, un temps, dos temps i la meitat d'un temps. 15 Llavors la serp va vomitar com una riuada d'aigua darrere la dona perquè el corrent se l'emportés. 16 Però la terra va ajudar la dona: s'obrí i va engolir la riuada que el drac havia vomitat. 17 El drac, ple de ràbia contra la dona, se n'anà a combatre contra la resta dels seus descendents, contra els qui guarden els manaments de Déu i mantenen ferm el testimoni de Jesús.
18 I el drac es deturà a la vora de la mar.
Les dues bèsties
13
Aleshores vaig veure pujar del mar una bèstia que tenia deu banyes i set caps, amb deu diademes a les banyes i noms blasfems a cada cap. La bèstia que vaig veure semblava una pantera; tenia potes d'ós i boca de lleó. El drac li va donar la seva força, el seu tron i un gran poder. Un dels seus caps estava com ferit mortalment, però la ferida mortal va ser curada. Llavors la terra entera, meravellada, va seguir la bèstia. Tothom adorava el drac pel poder que havia donat a la bèstia, i adorava també la bèstia, exclamant:
--Qui es pot comparar a la bèstia? Qui pot combatre contra ella?
I li van donar una boca que proferia insolències i blasfèmies. També li van donar poder per a triomfar durant quaranta-dos mesos. Dels llavis de la bèstia brollaven blasfèmies contra Déu: contra el seu nom i contra el tabernacle del cel i els qui hi habiten. També li van permetre de combatre contra el poble sant i vèncer-lo, i va rebre poder sobre tota tribu, poble, llengua i nació. Tots els habitants de la terra l'adoraran, tots els qui, des de la creació del món, no tenen escrit el seu nom en el llibre de la vida de l'Anyell degollat. Qui tingui orelles, que escolti:
10 El qui ha d'anar a la captivitat,
hi anirà;
el qui ha de morir a espasa,
hi morirà.
Aquí mostrarà el poble sant la perseverança i la fe!
11 Després vaig veure pujar de la terra una altra bèstia, que tenia dues banyes com un anyell, però parlava com un drac. 12 Aquesta bèstia exerceix tot el poder de la primera en presència d'ella i procura que el món i els qui l'habiten adorin la bèstia que havia estat curada de la seva ferida mortal. 13 Obra grans prodigis, fins a fer ploure a la terra foc del cel en presència de tothom; 14 enganya els habitants de la terra amb aquests prodigis que li ha estat permès de fer davant la bèstia, i els convenç que dediquin una estàtua a la bèstia que tenia la ferida mortal, però que ha sobreviscut. 15 També li han concedit de donar vida a l'estàtua de la bèstia, perquè fins i tot parli, i li han permès que pugui condemnar a mort els qui no adorin l'estàtua. 16 I a tots, petits i grans, rics i pobres, esclaus i lliures, els fa portar a la mà dreta o al front un encuny, 17 perquè ningú no pugui comprar ni vendre si no porta l'encuny, és a dir, el nom de la bèstia o la xifra del seu nom. 18 Aquí cal la saviesa! Qui sigui intel·ligent, que calculi la xifra de la bèstia, que és una xifra referida a una persona: sis-cents seixanta-sis.
Litúrgia celestial: L'Anyell i el seu seguici
14
Després vaig veure l'Anyell dret dalt la muntanya de Sió, i amb ell hi havia els cent quaranta-quatre mil que portaven escrits al front el nom de l'Anyell i el nom del seu Pare, i vaig sentir del cel una veu que era com el bramul de les onades, com el retruny d'un gran tro; era una veu semblant al cant dels qui s'acompanyen amb la cítara. Cantaven un càntic nou davant el tron i davant els quatre vivents i els ancians. Aquell càntic, ningú no el podia aprendre fora dels cent quaranta-quatre mil que havien estat rescatats de la terra. Aquests són els qui no s'han tacat amb cap dona: són verges. Han estat adquirits d'entre els homes com a primícies per a Déu i per a l'Anyell, i segueixen l'Anyell arreu on va. En els seus llavis no s'ha trobat l'engany: són irreprensibles.
Les set copes (14,6-19,8)
Visió preparatòria
Després vaig veure un àngel que volava altíssim dalt al cel. Portava una bona nova eterna que havia d'anunciar als habitants de la terra: a totes les nacions, tribus, llengües i pobles. I deia amb veu forta:
--Reverencieu Déu i doneu-li glòria, perquè ha arribat l'hora del seu judici. Adoreu el creador del cel i de la terra, del mar i de les fonts d'aigua.
Un segon àngel que el seguia, proclamava:
--Ha caigut, ha caigut la gran Babilònia, la que embriagava totes les nacions amb els vins i les orgies de la seva prostitució.
I els va seguir un tercer àngel que deia amb veu forta:
--Els qui adorin la bèstia i la seva estàtua, i portin al front o a la mà el seu encuny, 10 hauran de beure el vi del càstig de Déu, abocat sense barreges a la copa de la seva indignació. Seran turmentats amb foc atiat amb sofre davant els àngels sants i davant l'Anyell, 11 i el fum del seu suplici pujarà pels segles dels segles. Els qui adorin la bèstia i la seva estàtua i els qui portin l'encuny del seu nom no tindran repòs ni de nit ni de dia. 12 Aquí mostrarà la seva perseverança el poble sant, els qui guarden els manaments de Déu i la fe en Jesús!
13 Llavors vaig sentir una veu que deia des del cel:
--Escriu: "Feliços els qui des d'ara moren en el Senyor! Sí, diu l'Esperit, que reposin del seu esforç, perquè les seves obres els acompanyen."
La terra, segada i veremada
14 Aleshores vaig veure un núvol blanc i al damunt un que hi seia, semblant a un fill d'home. Anava coronat amb una corona d'or i duia a la mà una falç esmolada. 15 Un altre àngel va sortir del temple i li digué cridant amb veu forta:
--Fes córrer la teva falç i sega. Ha arribat el temps de segar; el sembrat de la terra ja és madur.
16 Llavors el qui seia en el núvol va passar la falç per la terra, i la terra va quedar segada.
17 Després va sortir del temple del cel un altre àngel que també portava un falçó esmolat. 18 Sortí llavors de l'altar l'àngel que vetlla el foc i li digué cridant amb veu forta:
--Fes córrer el teu falçó esmolat i verema els raïms del cep de la terra, que ja són madurs.
19 L'àngel va passar el seu falçó per la terra, veremà el cep i abocà els raïms al gran cup dels càstigs de Déu. 20 Van trepitjar els raïms fora de la ciutat i en va sortir sang que arribava a les brides dels cavalls a una distància de mil sis-cents estadis.
Les darreres plagues. Càntic de triomf
15
Després vaig veure en el cel un altre senyal prodigiós, gran i admirable: set àngels que duien set plagues, que són les darreres, perquè amb elles acabaran de complir-se els càstigs de Déu.
Vaig veure també com un mar de vidre barrejat amb foc. Tots els qui havien sortit vencedors de la bèstia, de la seva estàtua i de la xifra del seu nom, estaven drets vora aquell mar, amb cítares de Déu a les mans, i cantaven el càntic de Moisès, el servent de Déu, i el càntic de l'Anyell:
--Senyor, Déu de l'univers,
les teves obres són grans i admirables.
Rei de les nacions,
les teves decisions són justes,
no van mai errades.
Senyor, qui no et respectarà?
Qui no glorificarà el teu nom?
Perquè tu ets l'únic sant,
i ara que has revelat la teva justícia,
totes les nacions vindran a adorar-te.
Tot seguit vaig veure com en el cel s'obria el temple, el tabernacle de l'aliança, i com en sortien els set àngels que duien les set plagues. Anaven vestits de lli blanc i resplendent, amb cenyidors d'or al pit. Un dels quatre vivents els allargà set copes d'or plenes dels càstigs del Déu que viu pels segles dels segles, i la glòria de Déu i el seu poder van omplir el temple d'un núvol de fum. Ningú no hi podia entrar fins que no s'haguessin acabat les set plagues dels set àngels.
Les set copes
16
Aleshores vaig sentir una veu forta que, del temple estant, deia als set àngels:
--Aneu i aboqueu per la terra les set copes dels càstigs de Déu.
El primer se'n va anar i va abocar la seva copa per la terra, i als homes que portaven l'encuny de la bèstia i que adoraven la seva estàtua, els van sortir unes úlceres dolentes i malignes.
El segon va buidar la seva copa pel mar, i l'aigua es va tornar sang, una sang de cadàver, i tots els animals que viuen al mar van morir.
El tercer va vessar la seva copa pels rius i per les fonts d'aigua, i es van convertir en sang. Llavors vaig sentir l'àngel de les aigües que deia:
--Tu, el qui ets i el qui eres, el Sant, ets just donant aquestes sentències. Ells havien vessat la sang del poble sant i dels profetes, i ara tu els has fet beure sang. Realment s'ho mereixien!
També vaig sentir que l'altar deia:
--Ben cert, Senyor, Déu de l'univers, les teves sentències són justes, no van mai errades.
El quart àngel va abocar la seva copa pel sol, i al sol li fou concedit de cremar els homes amb foc. Els homes s'abrusaven per la gran xardor i blasfemaven contra el nom de Déu, que té poder sobre aquestes plagues, però no es van convertir ni li donaren glòria.
10 El cinquè àngel va buidar la seva copa damunt el tron de la bèstia, i el reialme de la bèstia quedà cobert de tenebres. La gent es mossegava la llengua de dolor, 11 i blasfemava contra el Déu del cel a causa del sofriment i de les úlceres, però no es van convertir de la seva manera de viure.
12 El sisè àngel va vessar la seva copa sobre l'Eufrates, el gran riu, i l'aigua del riu es va eixugar, deixant via lliure als reis que havien de venir de sol ixent. 13 I vaig veure sortir de les boques del drac, de la bèstia i del fals profeta tres esperits impurs com granotes: 14 eren tres esperits diabòlics capaços de fer miracles i anaren a trobar els reis de tota la terra per convocar-los a la batalla del gran dia del Déu de l'univers. 15-16 Els van convocar al lloc que en hebreu es diu Harmagedon.
Mira, jo vinc com un lladre. Feliç el qui vetlla sense treure's els vestits perquè no se n'hagi d'anar nu i li vegin les vergonyes!
17 El setè àngel va abocar la seva copa per l'espai. Llavors, de dintre el temple, del tron de Déu, va sortir una veu forta que deia:
--Ja s'ha complert!
18 Van esclatar llamps i tronades, i la terra tremolava de la manera més horrible que mai ha tremolat des que l'home viu en aquest món. 19 La gran ciutat va quedar partida en tres trossos, i totes les ciutats dels pagans es van esfondrar. Déu es recordà de la gran Babilònia i li passà la copa del vi dels seus càstigs. 20 Les illes van fugir, desaparegueren les muntanyes, 21 i una gran calamarsada de pedres de quintar va caure sobre els homes. Però els homes encara blasfemaven contra Déu per la plaga de la pedregada, que havia estat gran i terrible.
La gran prostituta
17
Després vingué un dels àngels de les set copes i em va parlar així:
--Vine, i et mostraré la condemna de la gran prostituta que viu vora les aigües. Els reis de la terra s'han prostituït amb ella, i els habitants del món s'han embriagat amb el vi de la seva prostitució.
I l'àngel se'm va emportar en esperit al desert. Allà vaig veure una dona asseguda al damunt d'una bèstia escarlata, coberta de noms blasfems, que tenia set caps i deu banyes. La dona duia un vestit porpra i escarlata i s'adornava amb or, pedres precioses i perles. Tenia a la mà una copa d'or, plena d'abominacions: les impureses de la seva prostitució. Portava escrit al front aquest nom misteriós: «Babilònia, la gran, la mare de les prostitutes i de les abominacions de la terra.» I vaig veure la dona embriagada de la sang del poble sant i dels màrtirs de Jesús.
En veure-la, vaig quedar molt sorprès. Però l'àngel em va dir:
--De què t'estranyes? Ara t'explicaré el misteri de la dona i de la bèstia que la porta, que té set caps i deu banyes. La bèstia que has vist era i no és, puja dels abismes i se'n va a la perdició. Els habitants de la terra que des de la creació del món no tenen escrit el seu nom en el llibre de la vida, s'admiraran de veure que la bèstia era i no és i s'ha fet present. Aquí cal saviesa i intel·ligència! Els set caps són els set turons on la dona resideix i són també set reis. 10 Cinc d'ells han caigut, el sisè és aquí, l'altre encara no ha arribat, però quan vingui haurà de durar poc. 11 La bèstia que era i no és serà el vuitè rei; també pertanyia als set, i se'n va a la perdició. 12 Les deu banyes que has vist són deu reis que encara no han rebut la reialesa, però que durant una hora compartiran el poder reial amb la bèstia. 13 Aquests reis tenen un sol pensament: posar al servei de la bèstia el seu poder i la seva autoritat. 14 Tots ells combatran contra l'Anyell, però l'Anyell els vencerà, perquè és Senyor de senyors i Rei de reis, i tots els cridats, escollits i fidels venceran amb ell.
15 L'àngel em digué encara:
--Les aigües que has vist, vora les quals resideix la prostituta, són pobles, multituds, nacions i llengües. 16 Les deu banyes que has vist i la bèstia acabaran odiant la prostituta, la deixaran sola i nua, li devoraran la carn i la incendiaran, 17 perquè Déu ha infós en els seus cors el desig de complir el seu designi: tots posaran el seu poder reial al servei de la bèstia fins que s'hagi complert el que Déu ha anunciat. 18 I la dona que has vist és la gran ciutat, la que ara regna sobre els reis de la terra.
La caiguda de Babilònia
18
Després d'això, vaig veure un altre àngel molt poderós que baixava del cel. L'esclat de la seva glòria va il·luminar tota la terra, i cridà amb veu potent:
--Ha caigut, ha caigut la gran Babilònia, i s'ha convertit en cau de dimonis, refugi de tots els esperits impurs, de tots els ocellots impurs i de totes les bèsties impures i detestables! Havia embriagat totes les nacions amb el vins i les orgies de la seva prostitució; els reis de la terra s'havien prostituït amb ella, i els mercaders de tota la terra s'havien enriquit amb el seu luxe exorbitant.
Vaig sentir encara una altra veu que deia des del cel:
--Sortiu d'aquesta ciutat, poble meu, i no us faré solidaris dels seus pecats ni sereu tocats per les plagues que hi cauran; perquè la muntanya dels seus pecats arriba fins al cel, i Déu té presents les seves injustícies. Pagueu-li amb la seva mateixa moneda, torneu-li el doble del que ha fet, ompliu el doble la copa que ella omplia. En la mateixa mesura en què s'havia donat a la pompa i al luxe, doneu-li ara igualment turment i dol. Ella es deia: "Jo governo com a reina; no sóc viuda ni mai portaré dol." Per això ara, en un sol dia, veurà els flagells que li cauran al damunt: mort, dol, fam i el foc que la consumirà. Perquè el Senyor Déu, que l'ha condemnada, és poderós.
Lamentacions sobre Babilònia
Quan vegin el fum del seu incendi, els reis de la terra que havien compartit la seva prostitució i el seu luxe ploraran i faran grans planys per ella. 10 De lluny estant, per por del seu suplici, exclamaran: «Ai, ai, gran capital, Babilònia, ciutat poderosa! En una hora t'ha arribat la condemna!»
11 També els mercaders de la terra ploraran i es lamentaran per ella, perquè ja ningú no els comprarà la mercaderia: 12 or i plata, pedres precioses i perles, lli i porpra, seda i escarlata, fusta de tuia, objectes de vori i de fustes precioses, d'aram, de ferro i de marbre; 13 el cinnamom i l'amom, aromes, ungüents i resines, vi i oli, farina blanca i blat, animals de càrrega i ramats, cavalls i carros, esclaus i vides humanes. 14 Els fruits de tardor que tant desitjaves s'han esvaït, has perdut opulències i esplendors, i no tornaran mai més.
15 Els mercaders que ella havia enriquit s'aturaran lluny, per por del seu suplici, ploraran i es lamentaran 16 dient: «Ai, ai, gran capital, vestida de lli, de porpra i d'escarlata, adornada amb or, pedres precioses i perles! 17 En una hora s'ha perdut tanta riquesa!»
Tots els qui naveguen, capitans, mariners, i tots els qui viuen de la mar, s'aturaran lluny, 18 veuran el fum del seu incendi i exclamaran: «Qui es podia comparar a la gran capital?» 19 I es tiraran terra al cap i, plorant i lamentant-se, exclamaran: «Ai, ai, la gran capital que amb la seva opulència havia enriquit tots els qui solquen la mar! En una hora ha quedat devastada!»
20 Alegra-te'n, cel, i també vosaltres, el poble sant, els apòstols i els profetes: Déu l'ha condemnada i us ha fet justícia.
21 Després un àngel poderós va aixecar una pedra grossa com una mola de molí i la llançà al mar tot dient:
--Amb la mateixa violència serà precipitada Babilònia, la gran capital, i no la trobaran mai més! 22 Dintre teu, Babilònia, ningú no sentirà més els qui canten acompanyant-se amb la cítara, ni els cors de veus, ni els qui toquen flautes o trompetes; ningú no hi trobarà mai més artesans de cap mena, ningú no hi sentirà el so de la mola. 23 La llum dels gresols no brillarà més dintre teu; ningú no hi sentirà més el cant del nuvi i de la núvia. I és que tu comerciaves amb els qui dominaven el món i enganyaves tots els pobles amb les teves bruixeries; 24 i estàs tacada amb la sang dels profetes i del poble sant, i amb la de tots els qui han estat immolats a la terra.
Litúrgia celestial: Les noces de l'Anyell
19
Després d'això, vaig sentir al cel la veu forta d'una gran gentada que proclamava:
--Al·leluia! La salvació, la glòria i el poder són del nostre Déu. Les seves sentències són justes, no van mai errades. Ha condemnat la gran prostituta que corrompia la terra amb la seva prostitució, li ha demanat comptes de la sang dels seus servents, que ella havia vessat amb les seves mans.
I proclamaven encara:
--Al·leluia! El fum del seu incendi pujarà pels segles dels segles.
Aleshores els vint-i-quatre ancians amb els quatre vivents es van prosternar i adoraven Déu, que seu al tron, dient:
--Amén! Al·leluia!
Després va sortir del tron una veu que exclamava:
--Lloeu el nostre Déu, tots els seus servents, tots els qui el venereu, petits i grans.
Llavors vaig sentir la veu d'una gran gentada, que era com el bramul de les onades, com el retruny d'una tronada potent. I deien:
--Al·leluia! El Senyor nostre, el Déu de l'univers, ha instaurat el seu Regne. Alegrem-nos-en i celebrem-ho, cantem la seva glòria. Ha arribat l'hora de les noces de l'Anyell, i la seva esposa ja està engalanada. Li ha estat concedit de vestir-se de lli blanc i resplendent, que són les bones obres del poble sant.
Les set visions (19,9-22,5)
Introducció
Després un àngel em va dir:
--Escriu: "Feliços els convidats al banquet de les noces de l'Anyell!"
Em digué encara:
--Aquestes paraules de Déu són dignes de tota confiança.
10 Llavors em vaig prosternar als seus peus per adorar-lo, però ell em digué:
--No ho facis pas! Jo no sóc més que un servent de Déu, com tu i com els teus germans que mantenen ferm el testimoni de Jesús. A Déu, has d'adorar, perquè tenir l'esperit de profecia vol dir ser testimonis de Jesús.
Aparició del Messies
11 Després vaig veure que el cel s'havia obert i apareixia un cavall blanc. El seu cavaller s'anomena Fidel i Veraç, i judica i combat amb justícia. 12 Els seus ulls eren com una flama; duia moltes diademes i un nom inscrit que ningú no coneix fora d'ell. 13 Portava el mantell xop de sang. El seu nom és «la paraula de Déu». 14 El seguien els exèrcits del cel, muntats en cavalls blancs i vestits de lli blanquíssim. 15 De la seva boca sortia una espasa esmolada que ha de derrotar els pobles. Ell és qui els governarà amb una vara de ferro i qui trepitjarà el cup dels càstigs del Déu de l'univers. 16 Al mantell i al costat portava escrit aquest nom: «Rei de reis i Senyor de senyors.»
Crida al judici de Déu
17 Després vaig veure dret dalt al sol un àngel que cridava amb veu forta a tots els ocellots que volaven altíssims pel cel:
--Veniu, aplegueu-vos per al gran banquet que Déu prepara, 18 on menjareu carn de reis, de generals, d'herois, de cavalls, de genets, carn de tots els homes, lliures i esclaus, febles i poderosos.
Primera derrota de les forces del mal
19 Llavors vaig veure la bèstia i els reis de la terra amb els seus exèrcits reunits per a combatre contra el cavaller i el seu exèrcit. 20 La bèstia va ser capturada, juntament amb el fals profeta que obrava prodigis davant d'ella i enganyava així els qui portaven l'encuny de la bèstia i adoraven la seva estàtua. Tots dos van ser tirats vius a l'estany de foc atiat amb sofre. 21 Els qui quedaven van ser morts per l'espasa que sortia de la boca del cavaller, i tots els ocellots es van afartar d'aquell carnatge.
El regne de mil anys
20
Després vaig veure baixar del cel un àngel, que duia a la mà la clau dels abismes i una gran cadena. L'àngel va agafar el drac, la serp antiga, que és el diable i Satanàs, i l'encadenà per mil anys; el va llançar als abismes, on el tancà amb clau i segellà la porta perquè no enganyi més els pobles fins que es compleixin els mil anys. Acabat, caldrà que sigui deslligat per poc temps.
Aleshores vaig veure uns trons, on es van asseure tots aquells qui han rebut el poder de judicar. Vaig veure les ànimes dels qui havien estat decapitats per haver donat testimoni de Jesús i per haver anunciat la paraula de Déu; tots aquests s'havien negat a adorar la bèstia i la seva estàtua, i a portar el seu encuny al front o a la mà. Van tornar a la vida i regnaren amb el Crist durant mil anys. Els altres morts no han de reviure abans de complir-se els mil anys. Aquesta és la primera resurrecció. Feliços i sants els qui tinguin part en aquesta primera resurrecció! La segona mort no té cap poder damunt d'ells: seran sacerdots dedicats a Déu i al Crist i regnaran amb ell durant mil anys.
Derrota definitiva de Satanàs
I quan s'hauran complert els mil anys, Satanàs serà desencadenat de la seva presó i sortirà per enganyar els pobles de les quatre parts de la terra, Gog i Magog. Reunirà i conduirà al combat una multitud tan nombrosa com els grans de sorra de la vora de la mar. Pujaran, doncs, per tota l'extensió de la terra i encerclaran el campament del poble sant i la ciutat estimada. Però caurà foc del cel i els consumirà, 10 i el diable que els havia enganyat serà llançat a l'estany de foc atiat amb sofre, al costat de la bèstia i del fals profeta. Allí seran turmentats de nit i de dia pels segles dels segles.
El judici universal
11 Després vaig veure un gran tron blanc, i Déu que hi seia. Davant d'ell la terra i el cel van fugir, i perderen el lloc que ocupaven. 12 Llavors vaig veure els morts, tant els qui havien estat poderosos com els qui havien estat febles, drets davant el tron, i foren oberts uns llibres. Van obrir també un altre llibre: el llibre de la vida. Els morts foren jutjats segons les seves obres, tal com es trobaven escrites en aquells llibres. 13 La mar va tornar els morts que tenia, i també els retornaren la mort i el seu reialme, i tots van ser jutjats segons les seves obres. 14 Després la mort mateixa i el seu reialme van ser llançats a l'estany de foc, que és la segona mort. 15 I tots els qui no eren escrits en el llibre de la vida també foren llançats a l'estany de foc.
El cel nou i la terra nova
21
Després vaig veure un cel nou i una terra nova. El cel i la terra d'abans havien desaparegut, i de mar ja no n'hi havia.
Llavors vaig veure baixar del cel, venint de Déu, la ciutat santa, la nova Jerusalem, abillada com una núvia que s'engalana per al seu espòs. I vaig sentir una veu forta que proclamava des del tron:
--Aquest és el tabernacle on Déu habitarà amb els homes. Ells seran el seu poble i el seu Déu serà "Déu que és amb ells". Eixugarà totes les llàgrimes dels seus ulls, i no existirà més la mort, ni dol, ni crits, ni sofriment. Perquè les coses d'abans han passat.
I el qui seu al tron va afirmar:
--Jo faig que tot sigui nou.
I afegí:
--Escriu aquestes paraules, perquè són veritat i dignes de tota confiança.
Després em va dir:
--Ja s'han complert! Jo sóc l'Alfa i l'Omega, el principi i la fi. Als qui tinguin set, jo els concediré que beguin a la font de l'aigua de la vida sense pagar res. Els qui surtin vencedors posseiran tot això en herència. Jo seré el seu Déu, i ells seran fills meus. Però els covards, els descreguts, els corromputs, els homicides, els immorals, els malèfics, els idòlatres i tots els falsaris tindran la seva part a l'estany de foc atiat amb sofre, que és la segona mort.
La Jerusalem celestial
Aleshores va venir un dels set àngels que tenien les set copes plenes de les set darreres plagues, i em va parlar així:
--Vine i et mostraré la núvia, l'esposa de l'Anyell.
10 Em va transportar en esperit dalt d'una muntanya gran i alta i em féu veure la ciutat santa de Jerusalem, que baixava del cel, venint de Déu 11 i envoltada de la seva glòria. Resplendia com les pedres més precioses, com un jaspi cristal·lí. 12 Tenia una muralla gran i alta, amb dotze portes, i a les portes hi havia dotze àngels i dotze noms gravats, que són els noms de les dotze tribus d'Israel. 13 Tres de les portes miraven a llevant, tres al nord, tres al sud i tres a ponent. 14 La muralla de la ciutat reposava sobre un fonament de dotze pedres que duien els noms dels dotze apòstols de l'Anyell. 15 El qui em parlava tenia una vara d'or per a amidar la ciutat, les seves portes i la seva muralla. 16 La ciutat és quadrada: la seva llargada és igual a l'amplada. Va amidar, doncs, la ciutat amb la vara, i el seu perímetre era de dotze mil estadis; la llargada, l'amplada i l'alçada són iguals. 17 Va amidar també la muralla, i tenia cent quaranta-quatre colzades de gruix, amb la mida d'home que l'àngel usava. 18 La muralla era tota de jaspi, i la ciutat, d'or brunyit com el cristall. 19 Els fonaments de la muralla de la ciutat eren dotze pedres precioses de tota mena: la primera era jaspi; la segona, safir; la tercera, calcedònia; la quarta, maragda; 20 la cinquena, sardònix; la sisena, sarda; la setena, crisòlit; la vuitena, beril·le; la novena, topazi; la desena, àgata; l'onzena, jacint; la dotzena, ametista. 21 Les dotze portes eren dotze perles; cada una era una sola perla. I la plaça de la ciutat era d'or brunyit com el cristall.
22 De temple no n'hi vaig veure, perquè el seu temple és el Senyor, Déu de l'univers, junt amb l'Anyell. 23 La ciutat no necessita que la il·luminin el sol o la lluna, perquè la glòria de Déu l'omple de claror, i l'Anyell és el gresol que la il·lumina. 24 Les nacions caminaran a la seva llum, i els reis de la terra li portaran les seves riqueses. 25 Les seves portes no es tancaran en tot el dia, perquè allí, de nits no n'hi haurà. 26 Li portaran, doncs, les riqueses i l'esplendor de les nacions. 27 Però no hi entrarà res d'impur, no hi entraran els idòlatres ni els mentiders. Tan sols hi entraran els inscrits en el llibre de la vida de l'Anyell.
22
L'àngel em va mostrar també el riu de l'aigua de la vida, transparent com el cristall, que naixia del tron de Déu i de l'Anyell. Al mig de la plaça de la ciutat, amb el riu a banda i banda, hi ha l'arbre de la vida, que fa fruit dotze vegades; cada mes dóna el seu fruit, i les seves fulles serveixen per a guarir tots els pobles. A la ciutat no hi haurà res de maleït. Hi tindran el seu tron Déu i l'Anyell. Els seus servents l'adoraran, el veuran cara a cara i portaran el nom d'ell escrit al front. No hi haurà més nit, no caldrà la llum dels gresols ni la del sol: el Senyor Déu els il·luminarà, i regnaran pels segles dels segles.
Epíleg (22,6-21)
Després l'àngel em va dir:
--Les paraules que has sentit són veritat i dignes de tota confiança. El Senyor Déu, que inspira els profetes, ha enviat el seu àngel per fer conèixer als seus servents allò que aviat s'ha de complir. «Vinc de seguida.» Feliços els qui fan cas de la profecia escrita en aquest llibre!
Jo, Joan, sóc el qui vaig sentir i veure aquestes coses. Després de sentir-les i veure-les, em vaig prosternar als peus de l'àngel que me les havia mostrades, amb la intenció d'adorar-lo. Però ell em digué:
--No ho facis pas! Jo no sóc més que un servent de Déu, com tu i com els teus germans els profetes, i com tots els qui fan cas de la profecia escrita en aquest llibre. A Déu, has d'adorar.
10 L'àngel em digué encara:
--No guardis en secret les profecies d'aquest llibre, perquè l'hora s'acosta. 11 Que el malvat continuï fent el mal i que l'impur continuï en la impuresa, però que l'home bo no deixi de fer el bé i que l'home sant continuï santificant-se.
12 «Vinc de seguida, i m'acompanya la meva recompensa, per pagar a cadascú segons les seves obres. 13 Jo sóc l'Alfa i l'Omega, el primer i el darrer, el principi i la fi.
14 »Feliços els qui renten els seus vestits per poder tenir accés a l'arbre de la vida i poder entrar a la ciutat per les seves portes! 15 Fora els gossos, els malèfics, els immorals, els homicides, els idòlatres i tots els qui estimen o fabriquen falsedats!
16 »Jo, Jesús, he enviat el meu àngel perquè doni testimoni davant vostre de tot el que es refereix a les esglésies. Jo sóc el rebrot del llinatge de David, l'estel resplendent del matí.»
17 L'Esperit i l'esposa diuen: «Vine!»
Els qui escolten, que diguin: «Vine!»
Qui tingui set, que vingui. Qui vulgui, que prengui aigua de la vida sense pagar res.
Conclusió
18 Adverteixo solemnement a tots els qui escoltin la profecia d'aquest llibre que, si algú hi posa res més, Déu posarà damunt d'ell les plagues escrites en aquest llibre, 19 i si algú en treu cap paraula, Déu li traurà la seva part de l'arbre de la vida i de la ciutat santa que aquest llibre ha descrit.
20 El qui dóna testimoni de tot això, diu: «Sí, vinc de seguida.»
Amén! Vine, Senyor Jesús!
21 Que la gràcia de Jesús, el Senyor, sigui amb tothom.

Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya, Editorial Claret i Societats Bíbliques Unides





Darrera actualització del programa: 10/10/2016
visitor stats