1 Després d'això, vaig veure una porta oberta en el cel, i vaig sentir aquella veu semblant al toc de trompeta que abans m'havia parlat. Em deia:

--Puja aquí dalt i et faré conèixer allò que aviat, després d'aquestes coses, s'ha de complir.

2 Immediatament, l'Esperit es va apoderar de mi, i vaig veure un tron posat en el cel. Hi seia algú 3 que resplendia amb un esclat semblant al del jaspi i la cornalina, i el tron era nimbat per un cercle de llum que brillava com la maragda. 4 Al seu voltant hi havia vint-i-quatre trons, on seien vint-i-quatre ancians, vestits de blanc i coronats amb corones d'or. 5 El tron espurnejava de llampecs, seguits pel retruny de la tronada. Davant el tron cremaven set torxes enceses, que són els set esperits de Déu, 6 i per terra s'estenia com un mar de vidre semblant al glaç. Als quatre costats del tron hi havia quatre vivents plens d'ulls, que miraven endavant i endarrere. 7 El primer vivent era semblant a un lleó; el segon, a un toro; el tercer tenia aspecte d'home, i el quart era semblant a una àguila en ple vol. 8 Cada un dels quatre vivents tenia sis ales, i estaven plens d'ulls que miraven tot al voltant i cap al tron. Nit i dia no paraven de repetir: «Sant, sant, sant és el Senyor, Déu de l'univers, el qui era, el qui és i el qui ve.»

9 I sempre que aquells vivents glorificaven i honoraven el qui seu al tron i viu pels segles dels segles i li donaven gràcies, 10 els vint-i-quatre ancians es prosternaven davant el qui seu al tron, adorant el qui viu pels segles dels segles. Posaven les seves corones davant el tron i proclamaven:

1 Després vaig veure a la mà dreta del qui seia al tron un document escrit per davant i per darrere i tancat amb set segells. 2 Vaig veure també un àngel poderós que cridava amb tota la força:

--¿Qui és digne de trencar els segells i d'obrir el document?

3 Però, ni al cel ni a la terra ni sota la terra, ningú no va ser capaç d'obrir el document i de veure què deia. 4 Jo, veient que no trobaven ningú que fos digne d'obrir-lo i de veure què deia, plorava desconsoladament. 5 Però un dels ancians em digué:

--No ploris: ha triomfat el lleó de la tribu de Judà, el rebrot de David. Ell obrirà el document i els seus set segells.

6 Aleshores vaig veure al mig, en el tron, envoltat dels quatre vivents i dels vint-i-quatre ancians, un anyell dret, com degollat. Tenia set banyes i set ulls, que són els set esperits de Déu, enviats per tota la terra. 7 L'Anyell es va acostar al qui seia al tron i prengué de la seva mà dreta aquell document. 8 Així que el prengué, els quatre vivents i els vint-i-quatre ancians es van prosternar davant l'Anyell. Cada un tenia una cítara i una copa d'or, plena de perfums d'encens, que són les pregàries del poble sant. 9 I entonaven un càntic nou que deia:

11 Llavors, en plena visió, vaig sentir les veus d'una multitud d'àngels que envoltaven el tron, i les veus dels vivents i dels ancians. Eren milers de milers i miríades de miríades, 12 que exclamaven amb veu forta:

13 Després vaig sentir totes les criatures que hi ha al cel, a la terra, sota la terra i al mar, totes les que hi ha en aquests llocs, que proclamaven:

14 Els quatre vivents responien:

--Amén.

I els ancians es van prosternar adorant.

1 Després vaig veure com l'Anyell obria el primer dels set segells i vaig sentir el primer dels quatre vivents que deia amb veu de tro:

--Vine!

2 I vaig veure que hi havia un cavall blanc, i el seu genet duia un arc. Li van donar una corona i va sortir com a vencedor camí de la victòria.

3 Després, quan l'Anyell va obrir el segon segell, vaig sentir el segon dels vivents que cridava:

--Vine!

4 Llavors aparegué un altre cavall, de color roig. Al seu genet, li van donar poder d'arrencar la pau de la terra i fer que els homes es matessin els uns als altres. I li donaren una espasa enorme.

5 Després, quan l'Anyell va obrir el tercer segell, vaig sentir el tercer dels vivents que cridava:

--Vine!

I vaig veure que hi havia un cavall negre, i el seu genet duia una balança a la mà. 6 Llavors vaig sentir enmig dels quatre vivents una veu que deia:

--Una mesura de blat, un denari; tres mesures d'ordi, un denari; però, l'oli i el vi, respecta'ls.

7 Després, quan l'Anyell va obrir el quart segell, vaig sentir la veu del quart vivent que cridava:

--Vine!

8 I vaig veure que hi havia un cavall de color cendrós. El seu genet s'anomenava la Mort, i anava acompanyada del seu reialme. Li van donar potestat sobre la quarta part de la terra, perquè matés amb l'espasa, la fam, la pesta i les bèsties ferotges.

9 Després, quan l'Anyell va obrir el cinquè segell, vaig veure sota l'altar les ànimes dels qui havien estat immolats per causa de la paraula de Déu i del testimoni que n'havien donat. 10 I cridaven amb veu forta:

--Senyor, sant i veraç, quant de temps trigaràs a fer justícia i a demanar comptes de la nostra sang als habitants de la terra?

11 Llavors van donar un vestit blanc a cada un, però els van dir que esperessin encara una mica de temps, fins que quedés complet el nombre dels seus germans, que també eren servidors de Déu i que, com ells, havien de ser morts.

12 Després, quan l'Anyell va obrir el sisè segell, vaig veure que es produïa un gran terratrèmol. El sol s'enfosquí com un sac negre, la lluna es tornà com si fos sang, 13 les estrelles del cel caigueren sobre la terra com quan la figuera assotada pel vent deixa caure els fruits que no han madurat; 14 el cel es va plegar com un pergamí que s'enrotlla, i es van desplaçar totes les muntanyes i les illes. 15 Els reis de la terra, els magnats, els generals dels exèrcits, els rics, els poderosos, els esclaus i els lliures van amagar-se a les coves i a les roques de les muntanyes. 16 Tots ells deien a les muntanyes i a les roques:

--Caieu damunt nostre i amagueu-nos de la mirada d'aquell qui seu al tron, protegiu-nos de la indignació de l'Anyell. 17 El dia terrible de la seva indignació ja ha arribat, i ¿qui serà capaç de resistir?

1 Després d'això, vaig veure quatre àngels drets als quatre extrems de la terra, que retenien els quatre vents perquè no bufessin sobre la terra ni sobre el mar ni sobre cap arbre. 2 Vaig veure també un altre àngel que pujava de sol ixent i tenia la marca del Déu viu, i va cridar amb veu forta als quatre àngels que havien rebut el poder de fer mal a la terra i al mar:

3 --No feu cap mal a la terra ni al mar ni als arbres, fins que no haurem marcat al front els servents del nostre Déu.

4 Llavors vaig sentir el nombre dels qui havien estat marcats: eren cent quaranta-quatre mil de totes les tribus d'Israel: 5 dotze mil de la tribu de Judà, dotze mil de la tribu de Rubèn, dotze mil de la tribu de Gad, 6 dotze mil de la tribu d'Aser, dotze mil de la tribu de Neftalí, dotze mil de la tribu de Manassès, 7 dotze mil de la tribu de Simeó, dotze mil de la tribu de Leví, dotze mil de la tribu d'Issacar, 8 dotze mil de la tribu de Zabuló, dotze mil de la tribu de Josep, dotze mil de la tribu de Benjamí.

9 Després d'això, vaig veure que hi havia una multitud tan gran que ningú no l'hauria poguda comptar. Eren gent de totes les nacions, tribus, pobles i llengües. S'estaven drets davant el tron i davant l'Anyell, vestits de blanc i amb palmes a les mans, 10 i proclamaven amb veu forta:

--La salvació ve del nostre Déu, que seu al tron, i de l'Anyell.

11 I tots els àngels que s'estaven drets al voltant del tron, dels ancians i dels quatre vivents es van prosternar davant el tron amb el front a terra i adoraven Déu 12 dient:

--Amén. Lloança, glòria, saviesa, acció de gràcies, honor, poder i força al nostre Déu pels segles dels segles. Amén.

13 Aleshores un dels ancians va prendre la paraula i em preguntà:

--Aquests que van vestits de blanc, qui són i d'on vénen?

14 Jo li vaig respondre:

--Senyor meu, tu ho saps.

Ell em digué:

--Aquests són els qui vénen de la gran tribulació. Han rentat els seus vestits amb la sang de l'Anyell i els han quedat blancs. 15 Per això estan davant el tron de Déu donant-li culte nit i dia dins el seu temple. El qui seu al tron els farà viure en el seu tabernacle. 16 Mai més no passaran fam ni set, ni els farà mal el sol ni la xardor, 17 perquè l'Anyell que està en el tron els pasturarà i els conduirà a les fonts d'aigua viva. I Déu eixugarà totes les llàgrimes dels seus ulls.

1 Quan l'Anyell va obrir el setè segell, es va fer silenci al cel; va durar una mitja hora.

2 Després vaig veure que els set àngels que estan sempre davant de Déu rebien set trompetes.

3 Llavors va venir un altre àngel amb un braser d'or i es va posar vora l'altar. Li donaren perfums d'encens a mans plenes, perquè els oferís, amb les pregàries de tot el poble sant, a l'altar d'or que hi ha davant el tron. 4 I el fum de l'encens, junt amb les pregàries del poble sant, va pujar de mans de l'àngel fins a la presència de Déu. 5 Després l'àngel va omplir el braser amb foc de l'altar i l'abocà a la terra, i van esclatar-hi tronades i llamps, i un terratrèmol.

6 Aleshores els set àngels que tenien les set trompetes van preparar-se per a tocar.

7 Va tocar el primer, i foren abocats a la terra una pedregada i un foc barrejats amb sang. La tercera part de la terra, la tercera part dels arbres i tot l'herbei van quedar abrusats.

8 Va tocar el segon àngel, i fou abocada al mar una mena de gran muntanya, roent de foc. Una tercera part del mar es va tornar sang; 9 la tercera part dels animals que hi viuen va morir i la tercera part de les naus va ser destruïda.

10 Va tocar el tercer àngel, i un astre gegantí, encès com una torxa, caigué del cel sobre la tercera part dels rius i de les fonts d'aigua. 11 El nom de l'astre és Absenta, i la tercera part de les aigües es va convertir en una absenta tan amarga que molta gent en va morir.

12 Va tocar el quart àngel, i fou destruïda la tercera part del sol, de la lluna i de les estrelles. Tant el dia com la nit s'enfosquiren una tercera part i perderen així un terç de la seva llum.

13 En plena visió, vaig sentir el batec d'una àguila que volava altíssima dalt al cel i que proclamava amb veu forta:

--Ai, ai, ai dels habitants de la terra pels tocs de trompeta que els tres àngels estan a punt de fer!

1 Va tocar el cinquè àngel, i vaig veure a la terra un estel caigut del cel. Li van donar la clau del pou dels abismes; 2 ell el va obrir i en va pujar una fumarada com la d'una gran fornal, que va enfosquir el sol i l'aire. 3 Llavors, de dintre la fumarada, en van sortir unes llagostes que s'escamparen per tota la terra. Les llagostes van rebre un poder com el que tenen els escorpins, 4 però els van ordenar que no fessin mal ni a l'herba ni a la vegetació ni als arbres: tan sols podien picar els homes que no portessin al front la marca de Déu. 5 Els fou concedit no pas de matar-los, sinó de turmentar-los durant cinc mesos amb un turment com el que provoca la picada dels escorpins. 6 Aquells dies els homes buscaran la mort i no la trobaran, desitjaran morir però la mort s'apartarà d'ells.

7 Aquelles llagostes semblaven cavalls equipats per a la guerra; duien al cap una mena de corones d'or i tenien la cara com de persones humanes, 8 cabellera de dona i dents de lleó. 9 Portaven unes cuirasses d'acer, i el brogit de les seves ales era com el d'una munió de carros de guerra llançant-se a la batalla. 10 Com els escorpins, duien cues amb fiblons, que havien rebut el poder de fer mal als homes durant cinc mesos. 11 El seu rei és l'àngel dels abismes, anomenat Abadon en hebreu i Apol·liont en grec.

12 El primer «ai» ha passat. Encara en vindran dos més.

13 Va tocar el sisè àngel i vaig sentir una veu que sortia dels quatre angles de l'altar d'or que hi ha al davant de Déu, 14 i deia al sisè àngel que acabava de tocar:

--Deslliga els quatre àngels encadenats vora l'Eufrates, el gran riu.

15 Llavors foren deslligats els quatre àngels que estaven preparats per a tal hora i tal dia de tal mes i tal any, perquè matessin la tercera part dels homes. 16 El seu exèrcit era de vint mil miríades de soldats a cavall: així vaig sentir que ho proclamaven. 17 Els cavalls i els seus genets, que vaig veure en plena visió, duien cuirasses de color de foc, de jacint i de sofre; els caps dels cavalls semblaven caps de lleó, i les seves boques vomitaven foc, sofre i fum. 18 Una tercera part dels homes va morir d'aquelles tres plagues: el foc, el fum i el sofre que vomitaven les boques dels cavalls. 19 El poder dels cavalls era, doncs, a la boca, i també a la cua, ja que tenien cues com serps, amb cap i tot, capaces de fer mal.

20 Els homes que quedaven, els qui no van morir d'aquelles plagues, no abandonaren els déus que les seves mans havien fabricat i van continuar adorant dimonis i ídols d'or, plata, bronze, pedra i fusta, incapaços de veure-hi, de sentir-hi o de caminar; 21 i tampoc no van deixar de cometre assassinats i maleficis, immoralitats i robatoris.

1 Després vaig veure un àngel poderós que baixava del cel vestit d'un núvol i coronat amb l'arc iris; la seva cara era com el sol, i les seves cames, com columnes de foc. 2 Duia a la mà un full obert. Va posar el peu dret damunt el mar i el peu esquerre a la terra, 3 i va cridar amb veu forta, com un lleó que rugeix. Així que hagué cridat, els set trons van fer ressonar les seves veus. 4 Quan els set trons hagueren parlat, jo anava a escriure, però una veu del cel em va avisar:

--Guarda en secret el que han dit els set trons: no ho escriguis!

5 Després l'àngel que jo havia vist plantat damunt el mar i la terra va alçar la mà dreta cap al cel 6 i va jurar pel qui viu pels segles dels segles, pel creador del cel, la terra i el mar, amb tot el que contenen, bo i dient:

--No hi haurà més retard. 7 Quan se sentirà el darrer àngel que comença a tocar la trompeta, aquells dies es complirà el designi secret de Déu, tal com ell l'havia anunciat als seus servents, els profetes.

8 Després vaig tornar a sentir la veu del cel que m'havia parlat abans. Em deia:

--Vés a prendre aquell full obert de la mà de l'àngel que està plantat damunt el mar i la terra.

9 Jo vaig anar a demanar a l'àngel que em donés el full. Ell em digué:

--Agafa'l i menja-te'l. T'amargarà les entranyes, però a la boca el trobaràs dolç com la mel.

10 Llavors vaig prendre el full de la mà de l'àngel i me'l vaig menjar. A la boca, el trobava dolç com la mel; però després d'engolir-lo, les entranyes se m'ompliren d'amargor.

11 I em van dir:

--Encara has de profetitzar sobre molts pobles, nacions, llengües i reis.

1 Després van donar-me una mida semblant a una vara i em digueren:

--Vés a amidar el temple i l'altar de Déu i compta els qui hi adoren, 2 però deixa de banda l'atri exterior del temple, no l'amidis, perquè ha estat abandonat als pagans, que trepitjaran la ciutat santa quaranta-dos mesos. 3 Mentrestant, durant aquests mil dos-cents seixanta dies, jo faré que els meus dos testimonis hi profetitzin vestits amb roba de sac. 4 Aquests dos testimonis són les dues oliveres i els dos lampadaris que estan sempre davant el Senyor de la terra. 5 Si algú intenta de fer-los mal, els surt de la boca un foc que consumeix els seus enemics. Ben cert, si algú vol fer-los mal, morirà així! 6 Aquests dos tenen poder de cloure el cel perquè no caigui la pluja durant el temps que profetitzin. També tenen poder de convertir l'aigua en sang i d'afligir la terra amb tota mena de calamitats, sempre que voldran. 7 Quan hauran acabat de donar testimoni, la bèstia que pujarà dels abismes els farà la guerra, els vencerà i els matarà. 8 Els seus cossos quedaran estesos a la plaça de la gran ciutat, que, simbòlicament, s'anomena Sodoma i Egipte, allà mateix on el seu Senyor va ser crucificat. 9 Durant tres dies i mig, gent de tots els pobles, tribus, llengües i nacions vindran a veure els seus cossos i no permetran que ningú els doni sepultura. 10 Els habitants de la terra se n'alegraran i ho celebraran obsequiant-se els uns als altres, perquè aquests dos profetes eren per a ells un turment constant.

11 Però després dels tres dies i mig vaig veure un esperit de vida que venia de Déu i que entrava dintre d'ells. Llavors es van posar drets, i un gran pànic s'apoderà dels qui ho contemplaven. 12 Els dos testimonis van sentir una veu forta que, del cel estant, els deia:

--Pugeu aquí!

I ells van pujar al cel en un núvol, sota la mirada dels seus enemics. 13 En aquell moment hi hagué un gran terratrèmol. La desena part de la ciutat es va enfonsar i set mil persones van morir. Els supervivents, esglaiats, donaren glòria al Déu del cel.

14 El segon «ai» ha passat. De seguida arribarà el tercer.

15 Va tocar el setè àngel i en el cel s'aixecà un estol de veus potents que proclamaven:

--El domini del món és ara del Senyor nostre i del seu Messies, i regnarà pels segles dels segles!

16 Aleshores els vint-i-quatre ancians que seuen davant de Déu en els seus trons es van prosternar amb el front fins a terra i adoraven Déu 17 dient:

19 Aleshores es va obrir el temple de Déu que hi ha al cel, i dins el temple va aparèixer l'arca de l'aliança de Déu, mentre esclataven llamps i tronades, la terra tremolava i queia una gran pedregada.