|
Càntic dels Càntics
1
1 Càntic dels Càntics. De Salomó.
ELLA
2 Que em besi amb besos de la seva boca!
Les teves carícies són més dolces que el vi.
3 Són embriagants els teus perfums,
aroma que s'escampa és el teu nom;
per això les donzelles s'enamoren de tu.
4 Atrau-me darrere teu! Correm!
El rei m'introdueix a les seves estances:
«Amb tu fruirem i farem festa.»
Assaborim més que el vi les teves carícies!
Amb raó s'enamoren de tu!
5 Sóc bruna però bonica,
filles de Jerusalem,
com les tendes de Quedar,
com els pavellons de Salomó.
6 No us fixeu en la meva morenor:
és el sol que m'ha embrunit.
Aïrats contra mi, els fills de la meva mare
em feren guardiana de les vinyes,
però ni la meva vinya no he pogut guardar.
7 Digues-me, amor de la meva ànima,
on pastures el ramat,
on el fas reposar quan és migdia,
perquè no vagi perduda
darrere els ramats dels teus companys.
ELL
8 Si no ho saps, bellíssima entre les dones,
segueix les petjades dels ramats
i pastura els teus cabrits
vora les tendes dels pastors.
9 A una euga junyida als carruatges del faraó
et comparo, estimada meva!
10 Que en són, de belles, les teves galtes
entre les arracades,
el teu coll entre ramells de perles!
11 Et farem arracades d'or
amb filigranes d'argent.
ELLA
12 Mentre el rei és a la seva cambra,
el meu nard exhala el seu perfum.
13 El meu estimat és per a mi un saquet de mirra,
s'adorm entre els meus pits.
14 El meu estimat és un raïm de flor d'henna
de les vinyes d'Enguedí.
ELL
15 Que n'ets, de bella, estimada meva,
que n'ets, de bella!
Els teus ulls són coloms.
ELLA
16 Que n'ets, de bell, estimat meu,
que n'ets, de fascinant!
Com verdeja el nostre llit!
17 Són de cedre les bigues de casa nostra,
el nostre sostre és de savina.
ELLA
2
1 Jo sóc un narcís de la plana de Saron,
un lliri de les valls.
ELL
2 Com un lliri entre els cards
és la meva estimada entre les donzelles.
ELLA
3 Com un pomer entre els arbres del bosc
és el meu estimat entre els donzells.
Glateixo per seure a la seva ombra,
el seu fruit m'és dolç al paladar.
4 M'ha fet entrar al celler
i enarbora sobre mi la senyera de l'amor.
5 Retorneu-me amb panses,
sosteniu-me amb pomes:
estic malalta d'amor.
6 Té l'esquerra sota el meu cap
i amb la dreta m'abraça.
7 Filles de Jerusalem, us conjuro
per les gaseles i les cérvoles del camp:
no desvetlleu l'amor, no el desperteu
fins que ell mateix ho vulgui.
8 Una veu! El meu estimat!
Mireu, ve trescant per les muntanyes,
saltant per les collades.
9 El meu estimat és semblant a una gasela
o a un cervatell.
Mireu-lo! És darrere la nostra tanca,
aguaitant per la finestra,
espiant per les gelosies.
10 El meu estimat parla i em diu:
ELL
Aixeca't, amiga meva,
bonica meva, i vine!
11 Mira, l'hivern ja ha passat,
la pluja s'ha esvaït, ja se n'ha anat.
12 Les flors despunten a la terra,
ja arriba el temps d'esbrotar,
se sent la tórtora pels nostres camps.
13 Despunta el fruit verd de la figuera,
les vinyes florides escampen perfum.
Aixeca't, amiga meva,
bonica meva, i vine!
14 Coloma meva, en les escletxes de la roca,
en els amagatalls dels espadats,
fes-me veure la teva cara,
fes-me sentir la teva veu,
perquè la teva veu és suau,
i la teva cara, bonica.
15 Caceu-nos els xacals,
els xacals menudets,
que destrossen les vinyes,
les nostres vinyes en flor.
ELLA
16 El meu estimat és tot meu,
i jo sóc tota seva,
ell que pastura el ramat entre els lliris.
17 Abans que bufi la marinada
i s'allarguin les ombres,
retorna, estimat meu,
semblant a la gasela, al cervatell,
per les muntanyes de Bèter.
ELLA
3
1 En el meu llit, en plena fosca,
he cercat l'amor de la meva ànima.
L'he cercat i no l'he trobat.
2 M'he llevat a fer un tomb per la vila:
pels carrers i per les places
cercaré l'amor de la meva ànima.
L'he cercat i no l'he trobat.
3 M'han trobat els guardes
que fan la ronda de la vila:
«¿No heu vist l'amor de la meva ànima?»
4 Tot just m'havia apartat d'ells,
trobo l'amor de la meva ànima.
L'he agafat i no el deixava,
fins que l'he dut a casa de la meva mare,
a la cambra de la qui m'ha concebut.
5 Filles de Jerusalem, us conjuro
per les gaseles i les cérvoles del camp:
no desvetlleu l'amor, no el desperteu
fins que ell mateix ho vulgui.
COR
6 Què és això que puja del desert,
com una columna de fum
que escampa olor de mirra i encens
i de totes les espècies exòtiques?
7 Mireu, és la llitera de Salomó!
Seixanta valents l'escorten,
d'entre els valents d'Israel.
8 Tots saben manejar l'espasa,
són experts en la guerra;
cada un cenyeix l'espasa al flanc
contra els terrors de la nit.
9 El rei Salomó s'ha construït un baldaquí
de fustes del Líban;
10 n'ha fet d'argent les columnes,
d'or la respatllera,
de porpra el setial;
per dintre l'han brodat amb amor
les filles de Jerusalem.
11 Filles de Sió, sortiu,
contempleu el rei Salomó
amb la corona que li posà la seva mare
el dia de les seves noces,
el dia de la joia del seu cor.
ELL
4
1 Que n'ets, de bella, estimada meva,
que n'ets, de bella!
Els teus ulls són coloms
darrere el teu vel.
La teva cabellera és com un ramat de cabres
que baixen de les muntanyes de Galaad.
2 Les teves dents són un ramat d'ovelles toses
que pugen de banyar-se.
Totes van aparellades,
no n'hi ha cap sense companya.
3 Com un fil escarlata són els teus llavis,
la teva boca és un encís,
dues meitats de magrana són les teves galtes
darrere el teu vel.
4 El teu coll és com la torre de David,
que s'alça sobre els cims;
hi ha penjats mil escuts,
tots els trofeus dels guerrers.
5 Els teus pits són com dos cervatells,
com dos bessons de gasela,
que pasturen entre els lliris.
6 Abans que bufi la marinada
i s'allarguin les ombres,
me n'aniré a la muntanya de la mirra,
a la collada de l'encens.
7 Ets tota bella, amiga meva,
no tens cap defecte.
8 Vine amb mi del Líban, esposa,
vine del Líban!
Davalla dels cims de l'Amanà,
de la carena del Senir i de l'Hermon,
dels caus dels lleons,
de les muntanyes dels lleopards.
9 M'has robat el cor, germana meva, esposa,
amb una sola mirada m'has robat el cor,
amb una sola perla dels teus collarets.
10 Que en són, de delicioses, les teves carícies,
germana meva, esposa!
Les teves carícies són més dolces que el vi.
L'olor dels teus perfums,
més agradable que tots els bàlsams.
11 Els teus llavis, esposa, destil·len nèctar,
tens mel i llet sota la llengua;
l'olor dels teus vestits
és com l'olor del Líban.
12 Ets un jardí tancat, germana meva, esposa:
un jardí tancat,
una font segellada.
13 Els teus recs són un paradís de magraners
amb fruits saborosos,
amb hennes i nards,
14 nard i safrà;
canya aromàtica i cinnamom,
amb tota mena d'arbres d'encens,
amb mirra i àloes,
amb totes les essències balsàmiques.
15 Ets font de jardins,
pou d'aigües vives,
que brollen del Líban.
ELLA
16 Desvetlla't, tramuntana,
vine, migjorn,
bufa sobre el meu jardí
i que s'escampin els seus perfums.
Que entri el meu estimat al seu jardí
per assaborir-ne els fruits saborosos!
ELL
5
1 He entrat al meu jardí, germana meva, esposa,
a collir la meva mirra i el meu bàlsam,
a menjar la meva bresca i la meva mel,
a beure el meu vi i la meva llet.
COR
Mengeu, amics, beveu,
embriagueu-vos d'amor.
ELLA
2 Jo dormia, però el meu cor vetllava.
Una veu! El meu estimat que truca:
«Obre'm, germana meva, estimada meva,
coloma meva, el meu tot;
el meu cap és ple de rosada,
els meus rulls, de la serena de la nit.»
3 M'havia tret la túnica:
com posar-me-la de nou?
M'havia rentat els peus:
com me'ls tornaria a embrutar?
4 L'estimat passa la mà pel forat de la porta,
i les meves entranyes es commouen per ell.
5 M'alço per obrir al meu estimat:
les meves mans destil·laven mirra,
regalimaven mirra els meus dits
sobre l'agafador del forrellat.
6 Obro al meu estimat,
però el meu estimat ja no hi era:
mentre ell em parlava, jo m'havia esvanit.
El cercava, però no l'he trobat,
el cridava, però no m'ha respost.
7 M'han trobat els guardes
que fan la ronda de la vila.
M'han donat cops, m'han ferit,
m'han arrencat el mantell
els sentinelles de les muralles.
8 Jo us conjuro, filles de Jerusalem:
si trobeu el meu estimat,
què li contareu?
Digueu-li que estic malalta d'amor.
COR
9 En què és el teu estimat millor que els altres,
oh tu, la més bella de les dones?
En què és el teu estimat millor que els altres,
que així ens conjuris?
ELLA
10 El meu estimat és blanc i rogenc,
es distingeix entre deu mil.
11 El seu cap és or finíssim;
els seus rulls, tanys de palmera,
negres com el corb.
12 Els seus ulls són coloms
al costat dels rierols,
es banyen amb llet
i reposen a la vorada.
13 Les seves galtes són un erol de bàlsam,
arquetes de perfum.
Els seus llavis són lliris
que regalimen mirra.
14 Els seus braços són cilindres d'or
ornats amb gemmes de Tarsis,
el seu ventre és vori treballat
recobert de lapislàtzuli.
15 Les seves cames són columnes d'alabastre
assentades sobre sòcols d'or fi.
És esvelt com el Líban,
majestuós com el cedre.
16 La seva boca és dolça.
Tot ell és una delícia.
Així és el meu estimat,
així és el meu amor,
filles de Jerusalem!
COR
6
1 On se'n va el teu estimat,
oh tu, la més bella de les dones?
Cap on s'encamina el teu estimat?
El cercarem amb tu.
ELLA
2 El meu estimat ha baixat al seu jardí,
als erols de bàlsam,
per recrear-se entre les flors
i per collir-hi lliris.
3 Jo sóc tota del meu estimat
i el meu estimat és tot meu,
ell que pastura el ramat entre els lliris.
ELL
4 Ets bella com Tirsà, estimada meva,
bonica com Jerusalem,
impressionant com un exèrcit amb les banderes alçades.
5 Aparta de mi els teus ulls, que m'embruixen!
La teva cabellera és com un ramat de cabres
que baixen de Galaad.
6 Les teves dents són un ramat d'ovelles
que pugen de banyar-se.
Totes van aparellades,
no n'hi ha cap sense companya.
7 Dues meitats de magrana són les teves galtes
darrere el teu vel.
8 Seixanta són les reines,
vuitanta les concubines,
innombrables les donzelles,
9 però és única la meva coloma,
el meu tot:
única també per a la seva mare,
la preferida d'aquella qui la va infantar.
Les donzelles la veuen i la proclamen benaurada,
regines i concubines la lloen:
10 «Qui és aquesta que guaita com l'aurora,
bella com la lluna, resplendent com el sol,
impressionant com un exèrcit amb les banderes alçades?»
11 He davallat al jardí de les nogueres
per veure florir la vall,
per veure si broten els ceps,
si els magraners ja despunten.
12 Fora de mi per la joia,
m'has embriagat amb la teva dolçor,
filla de noble nissaga!
COR
7
1 Gira't, gira't, Sulamita,
gira't, gira't, que et volem contemplar!
Què voleu veure de la Sulamita
en la dansa a dues colles?
ELL
2 Que en són, de bells, els teus peus amb les sandàlies,
filla de príncep!
La teva cintura es doblega com un collaret
sortit de mans d'artista.
3 El teu llombrígol és una copa rodona
on mai no manca el vi aromàtic,
el teu ventre és un munt de blat
envoltat de lliris,
4 els teus pits són com dos cervatells,
com dos bessons de gasela.
5 El teu coll és com una torre de vori;
els teus ulls, com els estanys d'Heixbon,
vora la porta de Bat-Rabim;
el teu nas, com la torre del Líban,
que mira vers Damasc.
6 El teu cap s'aixeca com el Carmel,
de porpra és la teva cabellera,
un rei és presoner de les teves trenes.
7 Que n'ets, de bella i fascinant,
amor meu deliciós!
8 Ets esvelta com una palmera,
els teus pits en són els raïms.
9 Jo m'he dit: «Em vull enfilar a la palmera,
n'agafaré els ramells.»
Que els teus pits siguin per a mi com raïms d'una vinya,
el perfum de la teva cara, com el de les pomes!
10 La teva boca és vi exquisit,
que flueix suaument cap al teu estimat
regalimant sobre els llavis endormiscats.
ELLA
11 Jo sóc tota del meu estimat,
i cap a mi ve la seva passió.
12 Vine, estimat meu, sortim al camp,
fem nit en llogarrets.
13 De bon matí anirem a les vinyes
per veure si broten els ceps
i es desclou la seva florida,
si als magraners els esclaten les gemmes.
Allí t'ompliré de carícies.
14 Les mandràgores escampen el seu perfum,
tenim a les portes els fruits saborosos,
vells i nous:
els he reservat per a tu, estimat meu!
8
1 Tant de bo fossis germà meu,
alletat als pits de la mare!
Si et trobava pel carrer, et besaria,
i ningú no m'ho podria retreure.
2 Et portaria i et faria entrar
a casa de la meva mare.
Tu m'instruiries en l'amor
i jo et faria beure vi amb aromes,
most de les meves magranes.
3 Té l'esquerra sota el meu cap
i amb la dreta m'abraça.
4 Filles de Jerusalem, us conjuro:
no desvetlleu l'amor, no el desperteu
fins que ell mateix ho vulgui.
COR
5 Qui és aquesta que puja del desert,
recolzada en el seu estimat?
ELLA
Sota el pomer t'he desvetllat,
allí on la mare et va concebre,
on la qui et va concebre t'infantà.
6 Posa'm com un segell sobre el teu cor,
com un segell sobre el teu braç,
perquè l'amor és fort com la mort,
la passió, inexorable com l'abisme:
les seves flames són flames abrandades,
una flama divina.
7 Els mars profunds no podran apagar l'amor,
ni ofegar-lo les fonts dels oceans.
I si algú oferia tots els béns de casa seva a canvi de l'amor,
només obtindria menyspreu.
COR
8 La nostra germana és petita,
no té encara pits.
Què en farem, de la nostra germana,
el dia que es parlarà d'ella?
9 Si fos una muralla,
li construiríem merlets d'argent;
si fos una porta,
la recobriríem de cedre.
ELLA
10 Jo sóc una muralla,
els meus pits en són les torres.
I ara sóc als seus ulls
com la qui troba la pau.
ELL
11 Salomó tenia una vinya a Baal-Amon
i la confià als guardians;
cada un havia de collir-ne fruits
per valor de mil peces d'argent.
12 La meva vinya, meva i prou, és per a mi;
les mil monedes són per a tu, Salomó,
i dues-centes per als guardians dels fruits.
13 Oh, estimada, que sojornes als jardins:
els meus companys es deleixen per escoltar la teva veu.
Fes-me-la sentir!
ELLA
14 Fuig, estimat meu,
semblant a la gasela, al cervatell,
per les muntanyes dels bàlsams.
|
