Societat Bíblica de Catalunya

Antic Testament
Pentateuc
Gènesi
Èxode
Levític
Nombres
Deuteronomi
Llibres profètics
Josuè
Jutges
1r Samuel
2n Samuel
1r Reis
2n Reis
Isaïes
Jeremies
Ezequiel
Osees
Joel
Amós
Abdies
Jonàs
Miquees
Nahum
Habacuc
Sofonies
Ageu
Zecaries
Malaquies
Escrits
Salms
Job
Proverbis
Rut
Càntic
Cohèlet
Lamentacions
Ester
Daniel
Esdres
Nehemies
1r Cròniques
2n Cròniques
Llibres deuterocanònics
Ester grec
Judit
Tobit
1r Macabeus
2n Macabeus
Saviesa
Siràcida
Baruc
Carta Jeremies
Daniel grec
Nou Testament
Mateu
Marc
Lluc
Joan
Fets Apòstols
Romans
1a Corintis
2a Corintis
Gàlates
Efesis
Filipencs
Colossencs
1a Tesalonic.
2a Tesalonic.
1a Timoteu
2a Timoteu
Titus
Filèmon
Hebreus
Jaume
1a Pere
2a Pere
1a Joan
2a Joan
3a Joan
Judes
Apocalipsi


BIBLIJA.net   - La Bíblia a Internet
Buscar Referència     Buscar Paraula
Passatge:   

Menú compacte
 BCI Escollir entre totes les versions   Sobre les versions Ajuda
Idioma

Daniel 1,1-12,13

Daniel :Introducció 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12

Daniel
Daniel i els seus companys (1-6)
Al servei de Nabucodonosor
1
L'any tercer del regnat de Joiaquim, rei de Judà, Nabucodonosor, rei de Babilònia, va anar a Jerusalem i la va assetjar. El Senyor va posar a les seves mans Joiaquim, rei de Judà, i una part dels objectes del temple de Déu; Nabucodonosor se'ls va endur al país de Xinar i enriquí amb aquells objectes el tresor del seu déu.
El rei va manar a Aixpenaz, cap del seu personal, que, d'entre els israelites, tant de la família reial com de les famílies nobles, escollís uns joves sense cap defecte i ben plantats, instruïts en totes les branques de la saviesa, intel·ligents i assenyats, aptes per a servir al palau reial i per a aprendre l'escriptura i la llengua dels caldeus. El rei ordenà que els donessin cada dia el mateix menjar i la mateixa beguda que servien a la seva taula. Els havien d'educar durant tres anys, i després entrarien al servei del rei.
Entre aquests joves n'hi havia alguns de Judà. Eren Daniel, Ananies, Misael i Azaries; però el cap del personal els va canviar els noms: a Daniel li va posar Belteixassar; a Ananies, Xadrac; a Misael, Meixac, i a Azaries, Abed-Negó.
Daniel es proposà de no quedar ritualment impur amb el menjar i la beguda del rei, i va demanar al cap dels eunucs que li estalviés de caure en estat d'impuresa ritual.
Déu va fer que el cap del personal mirés Daniel amb benvolença i afecte. 10 Però li digué:
--Tinc por del rei, el meu senyor, que us va assignar què havíeu de menjar i de beure. ¿No trobarà la vostra cara més esblanqueïda que la dels altres joves de la vostra edat, i jo em jugaré el cap davant el rei per culpa vostra?
11 Llavors Daniel va dir al guarda a qui el cap del personal havia fet responsable del mateix Daniel, d'Ananies, de Misael i d'Azaries:
12 --Et prego que posis a prova aquests teus servents durant deu dies: dóna'ns llegums per a menjar i aigua per a beure. 13 Després compara el nostre aspecte i el dels joves que mengen de la taula del rei i fes amb nosaltres segons el que vegis.
14 Ell hi accedí, i els va posar a prova durant deu dies. 15 Al cap de deu dies feien més bona cara i estaven més plens que tots els joves que menjaven de la taula del rei. 16 El guarda, doncs, s'emportava el menjar i la beguda que tenien destinats, i els donava llegums.
17 Déu va concedir als quatre joves saber i coneixements i els instruí en tota mena d'escriptura i saviesa. Daniel, a més, interpretava totes les visions i els somnis.
18 Quan va arribar el temps de presentar-los, segons l'ordre del rei, el cap del personal els va portar davant de Nabucodonosor. 19 El rei va conversar amb ells. Entre tots, no n'hi havia cap com Daniel, Ananies, Misael i Azaries. Es van quedar, per tant, al servei del rei. 20 En qualsevol qüestió que requerís saviesa o intel·ligència, el rei els trobava deu vegades superiors a tots els endevins i mags que hi havia en el seu reialme.
21 Daniel es va estar a la cort fins a l'any primer del rei Cir.
El somni de l'estàtua
2
L'any segon del seu regnat, Nabucodonosor va tenir un somni, i es posà neguitós fins al punt de perdre la son. Llavors el rei va fer cridar els endevins, els mags i els experts en encanteris, tots els entesos del país, perquè li diguessin què havia somiat. Quan van arribar i es presentaren al rei, ell els digué:
--He tingut un somni i estic neguitós perquè vull saber què he somiat.
Els entesos del país van respondre al rei, en arameu:
--Que el rei visqui per sempre! Conta'ns el somni a nosaltres, servents teus, i te'n donarem la interpretació.
El rei els va contestar:
--El meu decret és aquest: si no em dieu tant el somni com la seva interpretació, sereu tallats a bocins i les vostres cases seran convertides en femer, però si m'ho feu saber tot, rebreu de part meva obsequis, presents i grans honors. Ara, doncs, digueu-me tant el somni com la seva interpretació.
Ells van insistir:
--Que el rei ens conti el somni a nosaltres, els seus servents, i li'n donarem la interpretació.
El rei va replicar:
--Jo sé prou bé que intenteu de guanyar temps perquè heu vist que el meu decret és irrevocable. Si no em feu conèixer el somni, us espera la sentència que he donat. Us heu posat d'acord per a dir-me paraules mentideres i malicioses amb l'esperança que els temps canviïn. Digueu-me, doncs, el somni i veuré que sou capaços de donar-me'n la interpretació.
10 Ells van dir al rei:
--No hi ha cap home a la terra que pugui satisfer això que el rei exigeix. Cap rei, per gran i poderós que sigui, no ha demanat mai res d'igual a endevins, mags o altra gent entesa. 11 La cosa que el rei demana és tan difícil que no hi ha ningú capaç de respondre-la al rei, fora dels déus, que no habiten entre els mortals.
12 Amb aquesta resposta, el rei s'irrità i s'enfurismà molt, i va manar que matessin tots els savis de Babilònia. 13 La sentència va ser publicada i els savis havien de ser ajusticiats. També Daniel i els seus companys eren cercats per a aplicar-los la pena de mort.
14 Llavors Daniel es va adreçar amb tacte i prudència al comandant de la guàrdia reial, Arioc, que havia sortit a matar els savis de Babilònia. 15 Daniel va dir a Arioc, l'oficial del rei:
--Per què la sentència del rei és tan severa?
Arioc li va explicar què passava, 16 i Daniel anà a demanar al rei que li concedís un temps d'espera abans de donar-li la interpretació.
Daniel interpreta el somni
17 Daniel se'n va anar a casa seva i va parlar-ne amb els seus companys, Ananies, Misael i Azaries, 18 demanant-los que imploressin la misericòrdia del Déu del cel respecte al coneixement d'aquest secret, perquè no morissin ell i els seus companys amb els altres savis de Babilònia.
19 Llavors Daniel, en una visió nocturna, va rebre la revelació d'aquell secret i beneí el Déu del cel, 20 dient:
--Que el Nom de Déu sigui beneït
des de sempre i per sempre,
perquè d'ell és la saviesa i el poder!
21 Ell fa que se succeeixin
èpoques i temps,
destrona reis i els entronitza,
dóna la saviesa als savis
i el coneixement als intel·ligents.
22 Ell revela el que és profund i amagat,
coneix allò que hi ha en la tenebra,
la llum conviu amb ell.
23 T'enalteixo, Déu dels meus pares,
i et dono lloança,
perquè m'has donat saviesa i força;
ara m'has fet conèixer
el que t'havíem demanat,
ens has fet conèixer el que volia el rei.
24 Després Daniel va entrar a veure Arioc, a qui el rei havia donat l'ordre de fer morir els savis de Babilònia, i li va dir:
--No facis matar els savis de Babilònia. Porta'm a la presència del rei i li faré saber la interpretació.
25 Arioc va fer entrar de pressa Daniel davant el rei i va dir:
--Entre els deportats de Judà he trobat un home que donarà al rei la interpretació del seu somni.
26 El rei, doncs, va dir a Daniel, anomenat també Belteixassar:
--¿Ets tu capaç de dir-me què he vist en somnis i de donar-me'n la interpretació?
27 Daniel li va respondre:
--El secret que el rei demana, ni els savis, ni els mags, ni els endevins, ni els qui prediuen el futur, no poden comunicar-lo al rei. 28 Solament el Déu del cel pot revelar aquest misteri i fer conèixer al rei Nabucodonosor allò que succeirà els darrers dies. El teu somni i les visions que, estant al llit, et passaven pel cap, són això: 29 Tu, oh rei, estant al llit, tingueres pensaments d'allò que s'esdevindrà en el futur, i ara t'ho fa conèixer el qui revela els seus designis secrets. 30 A mi m'ha estat revelat aquest misteri, no per una saviesa superior a la de tots els vivents, sinó perquè algú, oh rei, te'n doni la interpretació i rebis la resposta a allò que a tu et preocupa.
31 »Tu, oh rei, has tingut aquesta visió: Hi havia dreta al teu davant una estàtua; era una estàtua molt grossa i d'una resplendor extraordinària i un aspecte terrible. 32 Tenia el cap d'or fi; el pit i els braços, de plata; el ventre i les cuixes, de bronze; 33 les cames, de ferro, i els peus, en part de ferro i en part d'argila. 34 Mentre la miraves, una pedra es va desprendre, sense que ningú la toqués; va topar amb els peus de ferro i argila de l'estàtua i els va fer pols. 35 En un instant, van quedar esmicolats alhora el ferro, l'argila, el bronze, la plata i l'or; van quedar com el pallús de l'era a l'estiu, i el vent se'ls va emportar sense deixar-ne ni rastre. Però la pedra que havia topat amb l'estàtua es va tornar una gran muntanya que omplí tota la terra.
36 »Aquest és el somni, i ara en direm la interpretació al rei. 37 A tu, rei i rei de reis, el Déu del cel t'ha donat l'imperi, el poder, la força i la glòria. 38 Ell ha posat a les teves mans els homes, els animals i els ocells, onsevulla que visquin, i t'ha donat autoritat sobre tots ells. El cap d'or, ets tu.
39 »Després s'aixecarà un altre imperi inferior al teu, i acabat, un tercer imperi de bronze que dominarà tota la terra. 40 Un quart imperi serà fort com el ferro, que tot ho fa miques i tot ho esbocina; i, com el ferro, els farà miques i els trencarà tots. 41 Has vist els peus amb els seus dits en part d'argila de terrissaire i en part de ferro, perquè serà un regne partit; tindrà en part la força del ferro que has vist barrejat amb l'argila, 42 però, com que els dits dels peus eren en part de ferro i en part d'argila, per una part el regne serà fort i per l'altra fràgil: 43 has vist el ferro barrejat amb l'argila, perquè s'uniran amb un parentiu humà, però no lligaran l'un amb l'altre, tal com el ferro no lliga amb l'argila.
44 »En temps d'aquests reis, el Déu del cel farà que s'aixequi un Regne que mai no serà destruït ni passarà a cap altre poble. Farà miques i aniquilarà tots aquells altres regnes, però ell es mantindrà per sempre. 45 Per això has vist que es desprenia de la muntanya una pedra sense que ningú la toqués i feia pols el ferro i l'argila, el bronze, la plata i l'or. Per endavant, el gran Déu ha fet saber al rei què succeirà. El somni és veritat, i la interpretació, segura.
46 Llavors el rei Nabucodonosor es va prosternar amb el front a terra davant de Daniel i ordenà que li presentessin ofrenes i encens. 47 El rei va dir a Daniel:
--El vostre Déu és realment el Déu dels déus, el senyor dels reis i revela els seus designis secrets, ja que tu has estat capaç de revelar aquest misteri.
48 Llavors el rei va honorar Daniel i l'omplí d'obsequis magnífics. El va nomenar governador de la província de Babilònia i cap suprem de tots els savis de Babilònia. 49 Daniel va demanar i obtingué del rei que confiés l'administració de la província de Babilònia a Xadrac, Meixac i Abed-Negó, i ell s'estava a la cort del rei.
Els tres joves dins la fornal
3
El rei Nabucodonosor va fer una estàtua d'or. Tenia trenta metres d'alçada per tres d'amplada, i la va erigir a la plana de Durà, a la província de Babilònia. El rei Nabucodonosor va convocar els sàtrapes, prefectes, governadors, consellers, tresorers, juristes i oficials de la guàrdia, tots els qui tenien alguna autoritat a la província, perquè vinguessin a la dedicació de l'estàtua que ell mateix havia fet erigir. Tots aquests, doncs, que tenien alguna autoritat a la província es van reunir davant l'estàtua que havia erigit el rei Nabucodonosor, per celebrar-ne la dedicació. L'herald va cridar amb totes les forces:
--Gent de tots els pobles, nacions i llengües! En el moment que sentireu el so dels corns, de les flautes, de les cítares, de les lires, de les arpes, de les cornamuses i de tots els altres instruments, prosterneu-vos i adoreu l'estàtua d'or que ha erigit el rei Nabucodonosor. Els qui no es prosternin i no l'adorin, a l'instant seran llançats a la fornal ardent.
Per això, tan bon punt la gent de tots els pobles, nacions i llengües van sentir el so dels corns, de les flautes, de les cítares, de les lires, de les arpes i de tots els altres instruments, es van prosternar i van adorar l'estàtua d'or que havia erigit el rei Nabucodonosor.
Mentrestant alguns caldeus es van acostar per acusar els jueus davant el rei Nabucodonosor. Van dir-li:
--Que el rei visqui per sempre! 10 Tu, oh rei, has decretat que tothom, quan senti el so dels corns, de les flautes, de les cítares, de les lires, de les arpes, de les cornamuses i de tots els altres instruments, es prosterni i adori l'estàtua d'or, 11 i que els qui no ho facin siguin llançats a la fornal ardent. 12 Doncs bé, hi ha uns jueus, a qui tu has confiat càrrecs administratius de la província de Babilònia, Xadrac, Meixac i Abed-Negó, que no han fet cas de tu. Aquests homes, oh rei, no donen culte als teus déus ni adoren l'estàtua d'or que tu has erigit.
13 Llavors Nabucodonosor, encès de ràbia, va manar que fessin venir Xadrac, Meixac i Abed-Negó; i de seguida els van fer venir a la presència del rei. 14 Nabucodonosor els va dir:
--¿És veritat, Xadrac, Meixac i Abed-Negó, que vosaltres no doneu culte als meus déus ni adoreu l'estàtua d'or que jo he erigit? 15 ¿Esteu disposats ara, quan sentireu el so dels corns, de les flautes, de les cítares, de les lires, de les arpes, de les cornamuses i de tots els altres instruments, a prosternar-vos i a adorar l'estàtua que jo he fet? Perquè, si no l'adoreu, a l'instant sereu llançats a la fornal ardent; i quin déu serà capaç d'alliberar-vos de les meves mans?
16 Xadrac, Meixac i Abed-Negó van respondre al rei Nabucodonosor:
--D'això, no cal ni tan sols que en parlem. 17 Si el Déu que nosaltres adorem pot salvar-nos de la fornal i de la teva mà, ell, oh rei, ens en salvarà. 18 I encara que no ho faci, sàpigues, oh rei, que nosaltres no donarem culte als teus déus ni adorarem l'estàtua d'or que has erigit.
19 Llavors Nabucodonosor es va omplir d'indignació contra Xadrac, Meixac i Abed-Negó, i l'expressió de la seva cara es trasmudà. Immediatament va ordenar que encenguessin la fornal set vegades més forta que de costum 20 i que els homes més forçuts del seu exèrcit lliguessin Xadrac, Meixac i Abed-Negó i els tiressin dintre la fornal ardent. 21 Lligats, doncs, amb tota la seva vestimenta de túniques, barrets i mantells, els van tirar al mig de la fornal. 22 Com que l'ordre del rei era tan estricta i la fornal havia estat encesa tan forta, la flamarada va matar els homes que havien dut Xadrac, Meixac i Abed-Negó. 23 I els tres homes, Xadrac, Meixac i Abed-Negó, van caure lligats al mig de la fornal ardent.
24  (91) Llavors el rei Nabucodonosor, esglaiat, es va aixecar d'una revolada i digué als seus consellers:
--¿No hem tirat al foc tres homes, lligats?
Ells van respondre:
--És veritat, oh rei.
25  (92) Però ell continuà:
--Doncs jo veig quatre homes que caminen deslligats enmig de la fornal sense ni una cremada, i el quart té un aspecte semblant al d'un fill dels déus.
26  (93) Nabucodonosor s'acostà més a la boca de la fornal i va cridar:
--Xadrac, Meixac i Abed-Negó, servents del Déu altíssim, sortiu i veniu!
Ells van sortir del mig del foc.
27  (94) Els sàtrapes, prefectes, governadors i consellers del rei es van acostar per veure aquells homes: el foc no els havia tocat el cos ni els havia rostit els cabells; tenien intactes les túniques i ni tan sols feien pudor de socarrim.
28  (95) Nabucodonosor va exclamar:
--Beneït sigui el Déu de Xadrac, Meixac i Abed-Negó, que ha enviat el seu àngel per alliberar els seus servents que, confiant en ell, han desobeït l'ordre del rei i han exposat el seu cos a la mort abans de donar culte i adorar cap altre Déu fora del seu. 29  (96) Jo ordeno que tot aquell, de qualsevol poble, nació o llengua, que parli sense respecte contra el Déu de Xadrac, Meixac i Abed-Negó, sigui tallat a bocins, i la seva casa sigui convertida en femer, perquè no hi ha cap altre Déu capaç de salvar com aquest.
30  (97) Després el rei va promoure Xadrac, Meixac i Abed-Negó i els confià càrrecs importants a la província de Babilònia.
El somni del gran arbre
31  (98) «El rei Nabucodonosor, a la gent de tots els pobles, nacions i llengües que habiten a la terra: us desitjo molta pau! 32  (99) Em plau d'anunciar-vos els senyals i prodigis que ha fet amb mi el Déu altíssim.
33  (100) »Que en són, de grans,
els seus senyals!
Que en són, de poderosos,
els seus prodigis!
El seu regne s'estén a tots els segles,
el seu imperi,
a totes les generacions.
4
»Mentre jo, Nabucodonosor, vivia tranquil a la meva residència, feliç al meu palau, vaig tenir un somni que m'esglaià; estant al llit, les visions que em passaven pel cap m'alarmaren, i vaig ordenar que em portessin tots els savis de Babilònia per donar-me la interpretació del somni. Van venir, doncs, els endevins, els mags, els astròlegs i els qui prediuen el futur, i els vaig contar el meu somni, però ells no me'n saberen donar la interpretació. Finalment es va presentar davant meu Daniel, que segons el nom del meu déu s'anomena Belteixassar i que té l'esperit dels déus sants. Li vaig contar el meu somni i li vaig dir:
»--Belteixassar, cap dels endevins, sé que tens l'esperit dels déus sants i que per a tu no hi ha secrets. Escolta, doncs, el somni que he tingut i dóna-me'n la interpretació. Estant al llit, les visions em passaven pel cap i veia això:
»Hi havia un arbre
al bell mig de la terra,
un arbre molt gros.
L'arbre va créixer i es va fer fort;
la seva alçada arribava al cel
i es veia d'un cap a l'altre de la terra.
Tenia un brancatge magnífic,
i els seus fruits eren tan abundosos
que podien nodrir tothom.
Els animals feréstecs s'acollien
a la seva ombra
i els ocells feien niu
a les seves branques.
Tots els vivents
s'alimentaven d'aquell arbre.
10 »Estant al llit, les visions em passaven pel cap i veia que un dels sants àngels vigilants baixava del cel 11 i cridava amb tota la força:
»"Abateu l'arbre i talleu-li el brancatge,
arrenqueu-li les fulles
i escampeu-ne els fruits.
Que les bèsties fugin de sota l'arbre,
i els ocells, de les seves branques.
12 Però deixeu-li a terra
les arrels amb la soca,
lligada amb cadenes
de ferro i de bronze
enmig de l'herba del camp.
Quedarà xop de rosada
i, com les bèsties,
s'alimentarà d'herba.
13 En lloc d'un enteniment humà
tindrà els instints de les bèsties,
fins que hauran passat set anys.
14 Els àngels vigilants
han decretat la sentència,
els àngels sants ho han decidit,
perquè tots els vivents sàpiguen
que l'Altíssim és l'amo
dels reialmes humans:
els dóna a qui vol,
i enalteix els humils."
15 »Aquest és el somni que jo, el rei Nabucodonosor, vaig tenir.»
El rei va afegir:
--Tu, Belteixassar, dóna'm la interpretació d'aquest somni, perquè cap dels savis del meu regne no ha estat capaç de fer-ho. Tu sí que n'ets capaç, perquè tens l'esperit dels déus sants.
16 Llavors Daniel, que portava el nom de Belteixassar, restà un moment atònit, alarmat en el seu interior. Però el rei va insistir:
--Belteixassar, que no t'alarmin el somni i la seva interpretació.
Belteixassar va respondre:
--Senyor meu, que el somni sigui per als teus adversaris, i la seva interpretació, per als teus enemics! 17 L'arbre que has vist créixer i fer-se fort, tant que la seva alçada arribava al cel i es veia des de tota la terra, 18 que tenia un brancatge magnífic i fruits abundosos que podien nodrir tothom, amb una ombra sota la qual s'acollien els animals feréstecs i amb branques on els ocells feien nius, 19 ets tu, oh rei. T'has fet gran i fort, fins que la teva grandesa ha arribat al cel i el teu domini s'ha estès d'un cap a l'altre de la terra.
20 »Has vist també, oh rei, que un dels sants àngels vigilants baixava del cel i deia: "Abateu l'arbre i destrosseu-lo, però deixeu-li a terra les arrels amb la soca, lligada amb cadenes de ferro i de bronze enmig de l'herba del camp. Quedarà xop de rosada i s'alimentarà com les bèsties del camp, fins que hauran passat set anys."
21 »La interpretació, la decisió de l'Altíssim sobre el rei, el meu senyor, és aquesta: 22 Et trauran d'enmig dels homes i viuràs amb animals feréstecs; t'alimentaran d'herba com els bous i aniràs xop de rosada; així passaran set anys, fins que reconeguis que l'Altíssim és l'amo dels reialmes humans i que els dóna a qui vol. 23 I l'ordre de deixar les arrels amb la soca de l'arbre, vol dir que el regne et serà retornat tan aviat com reconeguis que el Déu del cel és l'únic amo.
24 »Ara, doncs, oh rei, escolta de bon grat el meu consell: salva't dels teus pecats i de les teves culpes fent bones obres i practicant la misericòrdia envers els pobres, si vols que duri la teva felicitat.
25 Tot això va succeir al rei Nabucodonosor. 26 Passats dotze mesos, mentre es passejava per la terrassa del palau reial de Babilònia, 27 el rei va exclamar:
--¿No és aquesta la gran Babilònia que jo he construït com a residència reial? ¿No és obra del meu poder, i glòria de la meva magnificència?
28 El rei tenia encara als llavis aquestes paraules quan va baixar del cel una veu que deia:
--A tu ho dic, rei Nabucodonosor: has perdut la reialesa; 29 et trauran d'enmig dels homes i viuràs amb els animals feréstecs; t'alimentaràs d'herba com els bous, i així passaran set anys, fins que reconeguis que l'Altíssim és l'amo dels reialmes humans i que els dóna a qui vol.
30 En aquell mateix instant es va complir la sentència donada contra Nabucodonosor: va ser tret d'enmig dels homes, menjava herba com els bous i el cos li quedava xop de la rosada; els cabells li van créixer com plomes d'àguila i les ungles se li tornaren com les dels ocells.
31 «Passat el temps predit, jo, Nabucodonosor, vaig alçar els ulls al cel i vaig recobrar el seny. Vaig beneir l'Altíssim, i vaig lloar i glorificar aquell qui viu eternament: el seu imperi s'estén a tots els segles, el seu regne, a totes les generacions. 32 Davant seu tots els habitants del món són no res, i obra com ell vol amb els estols del cel i els habitants de la terra. Ningú no li pot deturar la mà ni pot demanar-li comptes d'allò que fa.
33 »Vaig recobrar el seny
en aquell mateix moment.
Per a glòria del meu regne,
vaig recobrar també
l'honor i la majestat.
Els meus consellers i els meus nobles
em van reclamar;
vaig ser restablert en el meu regne,
i augmentà molt la meva grandesa.
34 »Ara jo, Nabucodonosor, alabo, exalço i glorifico el Rei del cel: totes les seves obres són encertades, són justos els seus camins, i té el poder d'humiliar els homes arrogants.»
El banquet de Baltasar
5
El rei Baltasar va oferir un gran banquet a un miler dels seus magnats, i davant d'ells va beure molt vi. Enterbolit pel vi, Baltasar va manar que portessin els vasos d'or i de plata que el seu pare Nabucodonosor s'havia endut del temple de Jerusalem, per beure-hi ell, els seus magnats, les seves dones i les seves concubines. Tot seguit van portar aquells vasos d'or que s'havien endut del temple, la casa de Déu de Jerusalem, i van beure-hi el rei, els seus magnats, les seves dones i les seves concubines. Mentre hi bevien el vi, lloaven els déus d'or, de plata, de bronze, de ferro, de fusta i de pedra.
En aquell instant va aparèixer una mà humana que, amb els dits, escrivia a la llum del canelobre sobre el guix de la paret del palau reial. Quan el rei veié la mà que anava escrivint, va perdre el color de la cara i, alarmat en el seu interior, tot ell va defallir i els genolls li tremolaven. Llavors es posà a cridar desesperadament que fessin venir els mags, els astròlegs i els qui prediuen el futur. El rei va prometre això als savis de Babilònia:
--El qui llegeixi aquesta inscripció i me'n doni la interpretació serà vestit de porpra, portarà un collaret d'or i ocuparà el tercer lloc del reialme.
Es van presentar tots els savis del rei, però no foren capaços de llegir la inscripció ni d'interpretar-la. El rei Baltasar es va alarmar moltíssim, va perdre encara més el color i els seus magnats estaven desconcertats.
10 Quan la reina va sentir el que deien el rei i els seus magnats, entrà a la sala del banquet i digué:
--Que el rei visqui per sempre! No t'alarmis ni perdis el color de la cara. 11 En el teu regne hi ha un home que té l'esperit dels déus sants. En temps del teu pare es va veure que tenia una clarividència, un enteniment i una saviesa com la dels déus; el rei Nabucodonosor, el teu pare, el va nomenar cap dels endevins, mags, astròlegs i els qui prediuen el futur, 12 ja que Daniel, a qui el rei havia donat el nom de Belteixassar, es veu que està dotat més que ningú de coneixements i intel·ligència per a interpretar, explicar somnis, desxifrar enigmes i resoldre qüestions insolubles. Que cridin, doncs, Daniel i ell interpretarà aquesta inscripció.
13 Tot seguit van introduir Daniel a la presència del rei. El rei li va dir:
--¿Tu ets Daniel, un dels deportats que el rei, el meu pare, va fer venir de Judà? 14 He sentit a dir de tu que tens l'esperit dels déus i estàs dotat més que ningú de clarividència, enteniment i saviesa. 15 Ara mateix han fet entrar a la meva presència els savis i els mags perquè llegissin aquesta inscripció i me'n donessin la interpretació, però no n'han estat capaços. 16 He sentit a dir que tu saps donar interpretacions i resoldre qüestions insolubles. Si ets capaç de llegir la inscripció i interpretar-me-la, seràs vestit de porpra, portaràs un collaret d'or i ocuparàs el tercer lloc del reialme.
17 Daniel li va respondre:
--Queda't els teus presents, dóna a altres les teves recompenses. Jo, però, llegiré al rei aquesta inscripció i li diré com cal interpretar-la.
18 »El Déu altíssim, oh rei, va donar a Nabucodonosor, el teu pare, la reialesa, la grandesa, la glòria i la majestat. 19 Per la grandesa que el Déu altíssim li havia concedit, la gent de tots els pobles, nacions i llengües tremolaven de por davant d'ell; ell matava o deixava viure qui volia, n'enaltia uns i n'humiliava d'altres.
20 »Però quan es va ensuperbir i es tornà orgullós i arrogant, va ser destronat de la seva reialesa i perdé la glòria.
21 »El van treure d'enmig dels homes, tenia l'instint de les bèsties, vivia amb els ases salvatges, s'alimentava d'herba com els bous i anava xop de rosada, fins que va reconèixer que el Déu altíssim és l'amo dels reialmes humans i els dóna a qui vol. 22 I tu, Baltasar, fill seu, coneixies tot això, però no has estat humil, 23 i t'has alçat contra el Senyor del cel, t'has fet portar els vasos del seu temple per beure-hi tu, els teus magnats, les teves dones i les teves concubines, tot lloant els déus de plata, d'or, de bronze, de ferro, de fusta i de pedra, que no hi veuen, no hi senten ni comprenen. I no has glorificat el Déu que té a les mans el teu alè i de qui depèn el teu destí. 24 Per aquest motiu, ell ha enviat aquesta mà per inscriure això que veus. 25 El text inscrit és aquest: Mené, mené, tequel, u-farsín. 26 I aquest és el seu significat: Mené vol dir "comptat": Déu ha passat comptes del teu regnat i li ha posat punt final. 27  Tequel vol dir "pesat": t'ha pesat a les balances i t'ha trobat mancat de pes. 28  Peres vol dir "dividit": el teu regne ha estat dividit i donat als medes i als perses.
29 Llavors Baltasar va manar que vestissin Daniel de porpra, li va fer posar un collaret d'or i va proclamar que ocupava el tercer lloc del reialme. 30 Aquella mateixa nit, Baltasar, rei dels caldeus, moria assassinat,
6
i la reialesa va passar a Darius, el mede, que tenia seixanta-dos anys.
Daniel a la fossa dels lleons
Darius va creure oportú de nomenar cent vint sàtrapes per a administrar tot el seu reialme, i, per damunt d'ells, designà tres alts funcionaris. Daniel era un d'aquests tres. Els sàtrapes havien de donar compte de l'administració als tres alts funcionaris, per evitar al rei qualsevol perjudici. Daniel es distingia entre els alts funcionaris i els sàtrapes perquè estava dotat més que ningú, i el rei pensava posar-lo al capdamunt de tot el reialme. Per això els altres dos alts funcionaris i els sàtrapes cercaven algun motiu de queixa contra Daniel en l'administració del regne, però no van trobar-ne cap ni tampoc van trobar indicis de corrupció. Daniel era de tota confiança, i no el podien acusar de corrupció ni de negligència. Llavors aquells homes es van dir: «No trobarem res contra Daniel si no ho busquem en la religió del seu Déu.»
Aquells alts funcionaris i sàtrapes van anar, doncs, tot seguit a trobar el rei per dir-li:
--Que el rei Darius visqui per sempre! Tots els alts funcionaris del regne, els prefectes, els sàtrapes, els consellers i els governadors han acordat de redactar un decret reial que posi en vigor aquesta prohibició: "Durant trenta dies, ningú no podrà adreçar cap pregària a cap déu o a cap home, sinó tan sols a tu, oh rei; si ho fa, serà llançat a la fossa dels lleons." Ara, doncs, oh rei, signa aquest decret i promulga aquesta prohibició; i que ningú no la pugui modificar, tal com exigeix la llei irrevocable dels medes i dels perses.
10 El rei Darius va signar aquella prohibició.
11 Quan Daniel va saber que havia estat signat aquell decret, entrà a casa seva. La casa tenia orientades les finestres de la cambra alta cap a Jerusalem, i allà tres vegades cada dia Daniel s'agenollava pregant i lloant el seu Déu; així ho havia fet sempre. 12 Aquells homes, doncs, van anar-hi i van trobar Daniel pregant i suplicant al seu Déu. 13 Tot seguit es presentaren al rei i li van recordar el seu decret. Li digueren:
--¿No vas signar una ordre prohibint durant trenta dies que ningú pregués a cap déu ni a cap home fora de tu, oh rei, sota pena de ser llançat a la fossa dels lleons?
El rei els va respondre:
--És cert, i segons la llei dels medes i dels perses el decret és irrevocable.
14 Aleshores ells van exclamar davant el rei:
--Doncs Daniel, un dels deportats de Judà, no fa cas de tu, oh rei, ni de la prohibició que vas signar: tres vegades al dia fa la seva pregària.
15 El rei, en sentir-ho, es va entristir molt i es va proposar de salvar Daniel; fins a la posta del sol va fer els possibles per alliberar-lo. 16 Però aquells homes l'anaren a trobar i li digueren:
--Sàpigues, oh rei, que, segons la llei dels medes i els perses, tot decret reial, un cop promulgat, és irrevocable.
17 Finalment el rei va ordenar que portessin Daniel i el tiressin a la fossa dels lleons. El rei li va dir:
--El Déu que tu adores cada dia, et salvarà.
18 Després van dur una pedra per tancar la boca d'aquella fossa; el rei la va segellar amb el seu anell i amb l'anell dels seus magnats, perquè ningú no pogués fer res a favor de Daniel. 19 El rei va tornar al palau, va passar la nit en dejú, no es féu portar les concubines i no pogué dormir. 20 A trenc d'alba es va llevar i se n'anà de pressa a la fossa dels lleons. 21 Quan era a la vora, va cridar Daniel i li preguntà amb veu adolorida:
--Daniel, servent del Déu viu, ¿el Déu que tu adores cada dia t'ha pogut salvar dels lleons?
22 Llavors Daniel va parlar al rei. Li va dir:
--Que el rei visqui per sempre! 23 El meu Déu ha enviat el seu àngel a cloure la gola dels lleons i no m'han fet cap mal. Ell sap que sóc innocent i que no he comès res de mal contra tu, oh rei.
24 El rei se'n va alegrar molt i ordenà que traguessin Daniel de la fossa. El van treure i no li van trobar ni una sola ferida, perquè havia confiat en el seu Déu. 25 Després el rei va ordenar que portessin aquells homes que havien acusat Daniel i els tiressin a la fossa dels lleons amb els seus fills i les seves dones. Encara no havien tocat a terra, que els lleons els van clavar les urpes i trituraren tots els seus ossos.
26 Llavors el rei Darius va escriure aquesta carta a la gent de tots els pobles, nacions i llengües que habiten arreu de la terra:
--Us desitjo molta pau! 27 Jo, en persona, mano que en tots els dominis del meu reialme tothom respecti i reverenciï el Déu de Daniel.
»Ell és el Déu viu, el Déu etern.
El seu regne no es desfarà,
el seu imperi no tindrà fi.
28 Ell salva i allibera.
Fa senyals i prodigis
al cel i a la terra,
i ha salvat Daniel
de les urpes dels lleons.
29 Daniel va prosperar durant el regnat de Darius i de Cir, el persa.
Les visions de Daniel (7-12)
Les quatre bèsties i el fill de l'home
7
El primer any del regnat de Baltasar, rei de Babilònia, Daniel, estant al llit, va tenir un somni; li van passar pel cap unes visions. I va escriure els punts cabdals del somni que havia tingut. És Daniel mateix qui parla:
--Durant la nit he tingut una visió: els quatre vents del cel avalotaven el gran mar, i del mar en sortien quatre bèsties monstruoses, cada una diferent de les altres. La primera semblava un lleó amb ales d'àguila. Mentre jo la contemplava li van arrencar les ales, la van aixecar de terra, la van posar dreta com un home, sobre dos peus, i li van donar un enteniment humà. La va seguir una segona bèstia semblant a un ós; l'havien posada dreta sobre un costat, tenia entre les dents tres costelles, i li deien: "Vés, atipa't de carn." Després d'aquesta, vaig veure una altra bèstia semblant a una pantera amb quatre ales a l'esquena. Tenia quatre caps, i li van donar poder. Després d'ella, tot mirant aquella visió nocturna, vaig veure una quarta bèstia terrible, espantosa i extraordinàriament forta. Tenia unes grans dents d'acer, devorava i triturava, i amb les potes trepitjava les sobralles. Era diferent de totes les anteriors. Tenia deu banyes. Mentre les mirava, vaig veure que, entre les deu, sorgia una banya més petita, que en va arrencar tres de les altres. Aquella nova banya tenia ulls com els ulls humans i una boca que parlava amb insolència.
»Jo continuava mirant, quan vaig veure com col·locaven uns trons on es va asseure un ancià carregat d'anys. El seu vestit era blanc com la neu, i els seus cabells, com llana blanquíssima. El seu tron era una gran flama, i les rodes de la carrossa eren de foc ardent. 10 Un riu de foc naixia i sortia del seu davant. Els seus servidors eren mil milers, els seus assistents, deu mil miríades. El tribunal es va asseure i foren oberts uns llibres. 11 Jo estava mirant, atret per les paraules insolents que la banya proferia, i vaig veure que mataven la bèstia, trossejaven la seva carronya i la tiraven al foc. 12 Les altres bèsties van ser privades del seu poder, però els fou concedit d'allargar la vida fins al temps i el moment fixats. 13 Després, tot mirant aquella visió nocturna, vaig veure venir amb els núvols del cel algú semblant a un fill d'home; arribà fins a l'ancià carregat d'anys, el van presentar davant d'ell 14 i li van donar el poder, la glòria i la reialesa. La gent de tots els pobles, nacions i llengües li faran homenatge; el seu poder és etern, no passarà mai; el seu regne no es desfarà.
15 »A mi, Daniel, se'm va contorbar l'esperit en el meu interior, alarmat per les visions que m'havien passat pel cap, 16 i em vaig acostar a un dels presents per demanar-li que m'aclarís tot això. Ell em va respondre donant-me aquesta interpretació:
17 »--Aquestes quatre bèsties monstruoses són quatre imperis que sortiran de la terra. 18 Després el poble sant de l'Altíssim rebrà la reialesa i la posseirà eternament, pels segles dels segles.
19 »Aleshores vaig voler saber què significava la quarta bèstia, diferent de totes les altres, i tan terrible, que amb dents d'acer i urpes de bronze devorava i triturava, i amb les potes trepitjava les sobralles. 20 També volia saber què significaven les deu banyes que la bèstia tenia al cap, i la banya que va sorgir després i en va fer caure tres, que tenia ulls i una boca que parlava amb insolència, i fins i tot semblava més grossa que les altres. 21 Jo havia vist que aquella banya feia la guerra al poble sant i el vencia, 22 fins que venia aquell ancià carregat d'anys, feia justícia als sants de l'Altíssim i arribava el temps que el poble sant prenia possessió del regne. 23 Ell em va dir:
»--La quarta bèstia és el quart imperi que hi haurà a la terra, diferent de tots els altres; devorarà tota la terra, la trepitjarà i l'esmicolarà. 24 Les deu banyes són deu reis que se succeiran en aquest regne; després d'ells en pujarà un altre, diferent d'ells, que en destronarà tres dels altres. 25 Blasfemarà contra l'Altíssim, maltractarà el seu poble sant i intentarà de canviar les festes i la religió. El poble sant de l'Altíssim serà posat a les seves mans per un temps, dos temps i la meitat d'un temps. 26 Després el tribunal el judicarà i li traurà el poder, fins a destruir-lo i anorrear-lo totalment. 27 Llavors la reialesa, el poder i la grandesa de tots els reialmes que hi ha sota el cel serà donat al poble dels àngels sants de l'Altíssim. El seu regne serà etern, i tots els sobirans el serviran i l'obeiran.
28 »Fins aquí, la narració. A mi, Daniel, em van alarmar molt els meus pensaments. Vaig perdre els colors de la cara i vaig guardar aquestes coses dins el meu cor.
La visió del marrà i el boc
8
«L'any tercer del regnat de Baltasar, jo, Daniel, vaig tenir una altra visió, a més de la que havia tingut al començament.
»Em trobava en visió a la ciutadella de Susa, a la província d'Elam. En la visió em veia vora el riu Ulai. Alçant la mirada vaig veure un marrà a la vora del riu; tenia dues grans banyes, l'una més alta que l'altra, però la més alta havia crescut la darrera. Vaig veure que el marrà envestia cap a ponent, cap al nord i cap al sud; cap bèstia no resistia la seva envestida ni tenia qui la salvés del seu poder. Feia el que volia i s'anava engrandint més i més. Mentre jo pensava en això que veia, va arribar de ponent un boc que passava rabent per tot el món sense tocar a terra. El boc tenia entre els dos ulls una banya impressionant. Es va acostar al marrà de dues banyes que jo havia vist a la vora del riu i es llançà contra ell amb totes les forces. Jo vaig veure com s'hi atansava i l'atacava enfurismat. Li va trencar les dues banyes, i el marrà no va ser capaç de resistir. El boc el va tirar a terra, el va trepitjar i ningú no va salvar el marrà.
»El boc va créixer extraordinàriament; però, en plena força, la seva gran banya es va trencar. En lloc d'ella van sorgir quatre banyes més, totes impressionants, orientades als quatre punts cardinals. D'una d'elles, de la més petita, va sortir una banya que va créixer desmesuradament cap al sud, cap a l'orient i cap al país esplèndid. 10 Va créixer fins als estols celestials, fins a les estrelles, en va fer caure a terra una part i els va trepitjar. 11 Desafià fins i tot el mateix cap dels estols celestials; suprimí el sacrifici perpetu i soscavà els fonaments del seu santuari. 12 Perversament feren acampar un exèrcit on abans s'oferia el sacrifici perpetu. Ensorraren la veritat. Tot això va fer, i va triomfar. 13 Llavors vaig sentir un del poble sant que parlava, i un altre que li preguntava:
»--Quan durarà això que hem vist en la visió: la supressió del sacrifici perpetu, la profanació devastadora, el santuari traït i l'estol celestial trepitjat?
14 »Aquell li respongué:
»--Durarà dos mil tres-cents capvespres i matins; després el santuari serà purificat.
15 »Mentre jo, Daniel, contemplava la visió i cercava de comprendre-la, es presentà davant meu algú amb aspecte d'home. 16 Vaig sentir també una veu humana d'enmig de l'Ulai que cridava:
»--Gabriel, fes comprendre la visió a aquest Daniel.
17 »Es va atansar al lloc on jo estava, i quan arribà, vaig prosternar-me, esglaiat, amb el front a terra. Ell em va dir:
»--Has d'entendre, fill d'home, que la visió és per als temps finals.
18 »Tan bon punt em va parlar, vaig quedar desmaiat de cara a terra. Ell em tocà i em va fer posar dret al mateix lloc on era. 19 Després em digué:
»--Jo et faré conèixer el que succeirà passat el temps d'indignació, perquè ja n'està fixada la fi. 20 El marrà amb les dues banyes que tu has vist, representa els reis de Mèdia i Pèrsia. 21 El boc pelut és l'imperi de Grècia, i la gran banya que té entre els dos ulls n'és el primer rei. 22 Les quatre banyes que van sorgir després que la banya es trenqués són els quatre regnes que sortiran d'aquella nació, però que no seran tan forts com el primer. 23 Al final d'aquells regnats, quan els perversos hauran arribat al seu punt més alt, vindrà un rei insolent i molt intrigant. 24 El seu poder es consolidarà, però no per mèrits propis. Destruirà de manera increïble. Triomfarà en tot allò que faci. Destruirà gent poderosa i el poble dels àngels sants.
25 »"Amb la seva astúcia aconseguirà el que es proposi. Ensuperbit en el seu cor, destruirà molta gent que es creia segura. Es rebel·larà contra el sobirà dels sobirans, però serà abatut sense la intervenció de ningú.
26 »"La visió dels capvespres i dels matins que ha estat explicada és verídica, però tu mantén-la secreta, perquè es complirà al cap de molt temps.
27 »Jo, Daniel, vaig perdre les forces i vaig caure malalt durant uns quants dies. Després em vaig llevar per complir la meva tasca al servei del rei. Però estava trasbalsat per la visió, no la podia comprendre.
Les setanta setmanes d'anys
9
»L'any primer de Darius, fill de Xerxes, del llinatge dels medes, rei dels caldeus, l'any primer del seu regnat, jo, Daniel, vaig investigar en els llibres de l'Escriptura el nombre d'anys que, segons la paraula del Senyor comunicada al profeta Jeremies, Jerusalem havia d'estar en ruïnes: eren setanta anys. Em vaig adreçar al Senyor, el meu Déu, implorant-lo amb pregàries i súpliques, tot dejunant, vestit de sac i cobert de cendra.
»I vaig pregar al Senyor, el meu Déu, amb aquesta confessió:
»--Ah, Senyor, Déu gran i terrible, que mantens l'aliança i l'amor amb els qui t'estimen i guarden els teus manaments! Hem pecat, hem comès el mal, som culpables i rebels. Ens hem apartat dels teus manaments i de la teva Llei. No vam escoltar els teus servents, els profetes, que parlaven en nom teu als nostres reis, als nostres caps, als nostres pares i a tota la gent del país. Tu has estat bondadós, Senyor, però a nosaltres tan sols ens queda la vergonya que passen avui els homes de Judà, els habitants de Jerusalem i tot el poble d'Israel, els de prop i els de lluny, escampats per tots els països on tu els vas dispersar perquè t'havien estat infidels. A nosaltres, Senyor, als nostres reis, als nostres governants, als nostres pares, tan sols ens queda la vergonya que passem, perquè hem pecat contra tu; en canvi, tu, Senyor, Déu nostre, ets misericordiós i perdones les nostres rebel·lions. 10 Nosaltres, Senyor, Déu nostre, no t'hem escoltat quan ens deies que seguíssim les instruccions que ens donaves mitjançant els teus servents, els profetes. 11 Tot Israel ha violat la teva Llei, se n'ha allunyat, sense fer cas del que li deies. Finalment ens han caigut al damunt les malediccions i les imprecacions escrites en la Llei de Moisès, el teu servent, perquè havíem pecat contra tu. 12 Has complert les teves amenaces contra nosaltres i contra els nostres governants, que ens han dut les calamitats més grans que es podien imaginar sota el cel: les que hem vist a Jerusalem. 13 Totes aquestes calamitats han caigut damunt nostre, tal com està escrit en la Llei de Moisès. Però nosaltres no t'hem apaivagat, Senyor, Déu nostre, convertint-nos de les nostres culpes i tenint present que tu parles amb tota veritat. 14 Tu, Senyor, has vetllat perquè es complissin les teves amenaces i les has fetes caure damunt de nosaltres; perquè tu, Senyor, Déu nostre, has estat bondadós en tot el que has fet, però nosaltres no t'hem escoltat.
15 »"Senyor, Déu nostre, que has fet sortir amb mà forta el teu poble del país d'Egipte i que t'has fet una anomenada que arriba fins als nostres dies: ara nosaltres reconeixem que hem pecat i que som culpables. 16 Per la teva gran bondat, Senyor, calma l'ardor del teu enuig contra Jerusalem, la teva ciutat, i contra la teva muntanya santa. Pels nostres pecats i per les culpes dels nostres pares, Jerusalem i el teu poble són la befa de tots els països que ens envolten. 17 Escolta, Déu nostre, la pregària del teu servent i les seves súpliques. Fes brillar la claror de la teva mirada sobre el teu santuari devastat, per amor de tu mateix, Senyor.
18 »"Escolta atentament, Déu meu, obre els ulls i mira aquesta desolació i la ciutat que porta el teu nom. Et presentem les nostres súpliques, no comptant amb les nostres bones obres sinó amb la teva gran misericòrdia. 19 Senyor, escolta! Senyor, perdona! Senyor, estigues atent i actua, no triguis més! Per l'amor de tu mateix, Déu meu, recorda que aquesta ciutat i aquest poble porten el teu nom!
20 »Jo continuava parlant, tot pregant i confessant els meus pecats i els pecats d'Israel, el meu poble, i presentant al Senyor, el meu Déu, la meva súplica per la seva muntanya santa. 21 Encara pregava, quan Gabriel, l'home que havia vist al començament de la visió, se'm va acostar volant. Era l'hora de l'ofrena del capvespre. 22 Ell em va parlar perquè comprengués. Em digué:
»--Daniel, acabo de sortir per fer-t'ho entendre. 23 Quan començaves les teves súpliques, Déu ha donat una resposta, i jo he vingut per anunciar-te-la, perquè tu ets el seu preferit. Estigues atent al que et diré i entendràs la visió:
24 »"Han de passar setanta setmanes d'anys en la vida del teu poble i de la teva ciutat santa per a posar fi a la infidelitat, cancel·lar el pecat i expiar la culpa; llavors arribarà la bondat eterna, es compliran la visió i la profecia i serà ungit el Sant dels sants.
25 »"Sàpigues, doncs, i entén-ho: Des de l'instant que ha estat donada l'ordre de tornar i reconstruir Jerusalem fins al moment que un serà ungit com a príncep, passaran set setmanes d'anys. Durant seixanta-dues setmanes més, places i fossats seran reconstruïts, però els temps seran difícils. 26 Passades les seixanta-dues setmanes d'anys, serà mort un home ungit, sense que hagi estat jutjat. La gent d'un príncep que arribarà, destruirà la ciutat i el santuari. Ell tindrà un final desastrós, però fins aquell moment hi haurà guerra i devastacions. 27 Durant una setmana d'anys concertarà amb molts una aliança ferma, i durant mitja setmana d'anys abolirà sacrificis i oblacions. Sobre l'angle de l'altar hi haurà l'abominació devastadora, fins que la ruïna decretada es compleixi en aquell devastador.»
La gran visió final
10
L'any tercer de Cir, rei de Pèrsia, Daniel, que duia el sobrenom de Belteixassar, va rebre una revelació. Era un missatge del tot cert que anunciava una gran tribulació. Ell va comprendre el missatge durant la visió. Daniel va dir:
--Per aquells dies, jo, Daniel, m'havia posat de dol durant tres setmanes. No menjava aliments delicats, no tastava vi ni carn ni m'havia posat perfums durant aquelles tres setmanes. El dia vint-i-quatre del mes primer, jo era a la vora del gran riu Tigris. Alçant els ulls vaig veure un home vestit de lli i amb un cenyidor d'or d'Ufaz. El seu cos era com de crisòlit, la cara li brillava com un llamp, els ulls semblaven torxes enceses, els braços i els peus, bronze brunyit, i el so de la seva veu era com la remor d'una gentada. Solament jo, Daniel, vaig veure l'aparició; els homes que m'acompanyaven no la van veure, però s'apoderà d'ells un esglai tan gran que van córrer a amagar-se. M'havien deixat sol quan vaig veure aquesta aparició. No tenia gens de força, estava pàl·lid i desfigurat, no em podia sostenir. Tan bon punt vaig sentir la veu d'aquell home, vaig quedar desmaiat, de cara a terra.
10 »Llavors una mà em va tocar, i em féu incorporar sobre els genolls i les mans. 11 Ell em va dir:
»--Daniel, preferit de Déu, fixa't en el que et dic i posa't dret al lloc on ets, perquè ara m'han enviat a tu.
»Mentre em deia això, em vaig posar dret tremolant. 12 Ell continuà:
»--No tinguis por, Daniel: des del primer dia que et vas proposar de comprendre i d'humiliar-te davant el teu Déu, ell va escoltar la teva pregària, i per això jo he vingut. 13 L'àngel protector del regne de Pèrsia m'ho ha impedit durant vint-i-un dies, però Miquel, un dels àngels principals, ha vingut a ajudar-me. Jo estava retingut prop dels reis de Pèrsia, 14 però ara he vingut per fer-te comprendre allò que succeirà al teu poble els darrers dies, perquè encara hi ha una visió referent a aquells dies.
15 »Mentre em parlava així, jo mirava a terra i callava. 16 Però algú que tenia figura d'home em va tocar els llavis; llavors vaig dir a aquell que tenia davant:
»--Senyor meu, l'aparició m'ha trasbalsat i no tinc gens de força. 17 Com podré jo, que sóc un servent del meu senyor, parlar al meu senyor si des d'ara no em queden forces i fins em falta l'alè?
18 »Llavors aquell que tenia aspecte d'home em tocà de bell nou i em va reanimar. 19 Em digué:
»--No tinguis por, preferit de Déu. La pau sigui amb tu. Coratge, sigues fort!
»Mentre ell em parlava, vaig reprendre forces i vaig dir:
»--Que parli el meu senyor, ja que tu m'has confortat.
20 »Llavors el primer em va dir:
»--Saps per què he vingut? Ara jo me'n torno per combatre contra l'àngel de Pèrsia i, mentre seré fora, arribarà l'àngel de Grècia. 21 Però jo t'anunciaré el que hi ha escrit en el llibre de la veritat. Contra aquells, tan sols n'hi ha un que em sostingui: és Miquel, el vostre àngel.
11
I jo, l'any primer de Darius, el mede, ja estava al seu costat per sostenir-lo i confortar-lo.
Interpretació de les visions anteriors
»"Ara jo t'anunciaré la veritat: tres reis governaran encara Pèrsia, i el quart serà el més ric de tots; però el mateix poder de la seva riquesa ho somourà tot: somourà el regne de Grècia. Allà s'alçarà un rei que serà un gran guerrer, dominarà grans territoris i farà el que voldrà.
»"Tot just establert, el seu regne es partirà i es dispersarà als quatre vents del cel, però no entre la seva descendència; ja no dominaran com ell ho havia fet, perquè el seu regne li serà arrencat i donat a altres que no seran els seus descendents.
»"El rei del sud serà poderós, però un dels seus generals arribarà a ser més fort que ell, i el seu domini s'estendrà sobre un imperi més gran. Al cap d'uns quants anys faran un pacte: la filla del rei del sud es casarà amb el rei del nord per executar els acords, però ella no serà prou poderosa i no es mantindrà amb la seva descendència. Serà traïda juntament amb els qui la van portar, amb el seu fill i amb el qui l'havia sostinguda en aquells temps. Però un rebrot de les seves mateixes arrels s'aixecarà en el seu lloc d'origen, marxarà contra l'exèrcit i contra la fortalesa del rei del nord, lluitarà contra ells i els vencerà. Fins i tot s'endurà captius a Egipte els seus déus, les seves imatges de fosa, amb els seus objectes preciosos d'or i de plata. Després, durant uns quants anys, es mantindrà allunyat del rei del nord. Aquest voldrà envair el territori del rei del sud, però haurà de tornar a la seva terra. 10 Un fill seu es prepararà reunint grans exèrcits, l'atacarà, l'envairà i l'inundarà. De tornada atacarà fins i tot la ciutadella. 11 Després, el rei del sud, enfurismat, sortirà a combatre contra el rei del nord; posarà en peu de guerra una gran multitud, i l'exèrcit del rei del nord serà derrotat: 12 la multitud s'alçarà, el coratge d'aquell rei augmentarà i el vencedor en farà caure a milers, però no es mantindrà fort. 13 El rei del nord tornarà a mobilitzar una multitud més gran que la primera i al cap d'uns quants anys vindrà amb un nombrós exèrcit i un gran bagatge.
14 »"Per aquells temps, molts s'aixecaran contra el rei del sud, i uns homes violents del teu poble se sublevaran perquè es compleixi allò que anuncia la visió. Però fracassaran. 15 Vindrà el rei del nord, elevarà un terraplè i prendrà una ciutat fortificada. Les forces del sud no aguantaran, ni tan sols les tropes escollides. Ningú no podrà resistir. 16 L'invasor farà el que voldrà. Ningú no se li podrà enfrontar. S'establirà al país esplèndid exterminant pertot arreu. 17 Es proposarà de venir amb la força de tot el seu regne i de pactar amb el rei del sud donant-li una muller per a destruir-lo. Però no ho aconseguirà, no se n'apoderarà. 18 Llavors es girarà cap a les illes i en conquerirà moltes. Però un cabdill posarà fi als seus ultratges i ell no es podrà revenjar. 19 Tornarà, doncs, cap a les ciutats fortificades del seu país. Però fracassarà, i caurà sense deixar rastre. 20 En lloc d'ell se n'alçarà un altre que enviarà un delegat per espoliar el temple a favor del tresor reial, però al cap de poc temps desapareixerà, no en públic ni en el camp de batalla. 21 El succeirà un home menyspreable, que ningú no haurà coronat. Arribarà tranquil·lament i s'apoderarà de la corona amb intrigues. 22 La seva embranzida submergirà les tropes invasores i les trossejarà, com també farà desaparèixer el príncep de l'aliança. 23 Abusant de l'amistat pactada, enganyarà i s'anirà enfortint, ni que sigui amb poca gent a favor d'ell. 24 Amb tranquil·litat entrarà a les regions més riques del territori de Judà i farà allò que mai no havien fet els seus pares ni els pares dels seus pares: distribuirà als seus partidaris despulles, botí i riqueses i projectarà d'atacar les ciutats fortificades. Però tot això no durarà. 25 Tindrà a punt la força i el coratge per a anar a lluitar contra el rei del sud amb un gran exèrcit. El rei del sud es prepararà també per a la guerra amb un exèrcit molt gran i poderós, però no podrà resistir, perquè conspiraran contra ell. 26 Els qui mengin a la seva pròpia taula el trairan, el seu exèrcit serà vençut i hi haurà una gran mortaldat. 27 Els dos reis, amb intenció de fer-se mal, s'asseuran a la mateixa taula i mentiran, sense cap resultat, perquè no haurà arribat encara el temps fixat. 28 Se'n tornarà al seu país amb grans riqueses. Es proposarà de fer mal a l'aliança santa i, després de triomfar, arribarà al seu país.
29 »"En el temps fixat tornarà a marxar contra el sud, però el final no serà com el de l'expedició anterior. 30 Vindran contra ell naus de ponent, i això l'espantarà. Aïradament voldrà perseguir de nou l'aliança santa i triomfarà. Llavors es tornarà a posar d'acord amb els qui abandonen l'aliança santa. 31 Les tropes enviades per ell es presentaran per profanar el santuari i la ciutadella, aboliran el sacrifici perpetu i erigiran l'abominació devastadora. 32 Amb afalacs farà apostatar els transgressors de l'aliança, però el poble dels qui coneixen el seu Déu actuarà amb fermesa i triomfarà. 33 Els assenyats del poble n'instruiran molts, però durant un temps cauran per l'espasa, el foc, la presó i la confiscació de béns. 34 En la seva caiguda, pocs els ajudaran, encara que molts s'ajuntaran a ells per oportunisme. 35 Entre els assenyats, alguns cauran per tal de ser purificats al gresol, rentats i blanquejats per als temps darrers, ja que el temps fixat encara haurà de venir.
36 »"El rei farà el que voldrà, s'enorgullirà, es creurà més gran que tots els déus i parlarà amb insolència contra el Déu dels déus. Prosperarà fins que la indignació arribi al punt culminant, perquè allò que ha estat decretat es complirà.
37 »"No farà cas del déu dels seus avantpassats ni del déu preferit de les dones, no tindrà miraments per cap déu perquè es creurà més gran que tots. 38 En comptes d'això retrà honors al déu de les fortaleses, un déu que els seus pares no coneixien. L'honorarà amb or, plata, pedres precioses i objectes valuosos. 39 Posarà les seves fortaleses sota la protecció d'un déu desconegut. Cobrirà d'honors els qui el reconeixeran, els donarà poder sobre molta gent i els repartirà terres en recompensa.
40 »"Quan s'acosti l'hora de la fi, el rei del sud s'enfrontarà contra ell. Llavors el rei del nord l'escometrà amb carros de guerra, amb cavalleria i moltes naus. Inundant-los, travessarà diversos països. 41 Entrarà al país esplèndid i molts cauran. Però Edom, Moab i la resta dels ammonites seran salvats. 42 S'apoderarà de diversos territoris, i el país d'Egipte no se n'escaparà. 43 S'apropiarà dels tresors amagats d'or i de plata i de tots els objectes preciosos d'Egipte. Els libis i els etíops li seguiran els passos. 44 Però li arribaran notícies de l'orient i del nord que l'alarmaran, i sortirà enfurismat per destruir i exterminar molta gent. 45 Plantarà els seus pavellons entre els dos mars, vora la muntanya gloriosa i santa. Allà li arribarà la fi i no hi haurà qui l'ajudi.
Salvació del poble de Déu
12
»"En aquell temps s'alçarà Miquel, el gran àngel que fa costat als fills del teu poble. Hi haurà un temps de tribulació com no n'hi ha hagut cap des que existeixen les nacions fins aquell moment. Però en aquell moment serà salvat el teu poble, tots els qui es trobin inscrits en el llibre. Molts dels qui dormen a la pols de la terra es desvetllaran, els uns per a la vida eterna, els altres per a l'oprobi, per a la reprovació eterna. Els assenyats resplendiran com la llum del firmament, els qui n'hauran portat molts per camins de justícia brillaran com les estrelles per sempre.
»"I tu, Daniel, guarda en secret aquestes paraules i segella el llibre fins als temps darrers. Molts l'escrutaran i el seu coneixement augmentarà.
Conclusió
»Llavors jo, Daniel, vaig veure dos homes més, drets, un a cada vora del riu. L'un dels dos va preguntar a l'home vestit de lli que estava damunt les aigües del riu:
»--Quan vindrà la fi d'aquestes coses extraordinàries?
»L'home vestit de lli que estava damunt les aigües del riu va alçar cap al cel la mà dreta i la mà esquerra, i vaig sentir que jurava pel qui viu pels segles dels segles:
»--Un temps, dos temps i la meitat d'un temps. Quan s'haurà acabat completament la força del poble sant, tot això es complirà.
»Jo ho vaig sentir, però no ho vaig entendre. Vaig preguntar, doncs:
»--Senyor, com serà l'acabament de tot això?
»Ell em va respondre:
»--Vés-te'n, Daniel, perquè tot això serà un secret guardat i segellat fins als temps darrers. 10 Molts seran rentats, blanquejats i purificats al gresol, però els malvats persistiran en la seva maldat; ningú d'ells no ho comprendrà, però els assenyats sí que ho entendran. 11 A partir del moment en què serà abolit el sacrifici perpetu i erigida l'abominació devastadora, passaran mil dos-cents noranta dies.
12 »"Feliç el qui sàpiga esperar i arribi a mil tres-cents trenta-cinc dies!
13 »"Tu vés-te'n fins que arribi la fi. Descansaràs i després t'aixecaràs per rebre la teva recompensa el darrer dia.

Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya, Editorial Claret i Societats Bíbliques Unides





Darrera actualització del programa: 10/10/2016
visitor stats