Societat Bíblica de Catalunya

Antic Testament
Pentateuc
Gènesi
Èxode
Levític
Nombres
Deuteronomi
Llibres profètics
Josuè
Jutges
1r Samuel
2n Samuel
1r Reis
2n Reis
Isaïes
Jeremies
Ezequiel
Osees
Joel
Amós
Abdies
Jonàs
Miquees
Nahum
Habacuc
Sofonies
Ageu
Zecaries
Malaquies
Escrits
Salms
Job
Proverbis
Rut
Càntic
Cohèlet
Lamentacions
Ester
Daniel
Esdres
Nehemies
1r Cròniques
2n Cròniques
Llibres deuterocanònics
Ester grec
Judit
Tobit
1r Macabeus
2n Macabeus
Saviesa
Siràcida
Baruc
Carta Jeremies
Daniel grec
Nou Testament
Mateu
Marc
Lluc
Joan
Fets Apòstols
Romans
1a Corintis
2a Corintis
Gàlates
Efesis
Filipencs
Colossencs
1a Tesalonic.
2a Tesalonic.
1a Timoteu
2a Timoteu
Titus
Filèmon
Hebreus
Jaume
1a Pere
2a Pere
1a Joan
2a Joan
3a Joan
Judes
Apocalipsi


BIBLIJA.net   - La Bíblia a Internet
Buscar Referència     Buscar Paraula
Passatge:   

Menú compacte
 BCI Escollir entre totes les versions   Sobre les versions Ajuda
Idioma

Deuteronomi 1,1-34,12

Deuteronomi :Introducció 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34

Deuteronomi
Títol
1
Paraules que Moisès va adreçar a tot el poble d'Israel quan es trobava a l'est del Jordà, a l'estepa, a l'Arabà, mirant a Suf, entre Paran i Tófel, Laban, Hasserot i Dizahab. Hi ha onze dies de camí des de la muntanya de l'Horeb fins a Cadeix-Barnea, en direcció a les muntanyes de Seïr. L'any quaranta després de la sortida d'Egipte, el primer dia del mes onzè, Moisès va comunicar als israelites tot el que el Senyor li havia encomanat de dir-los.
Primera al·locució de Moisès (1,4-4,43)
Després de derrotar Sehon, el rei amorreu, que residia a Heixbon, i de vèncer, prop d'Edreí, Og, rei de Basan, que residia a Aixtarot, Moisès començà a explicar aquesta Llei a l'est del Jordà, en territori de Moab. Va dir:
Ordre de partença
--A la muntanya de l'Horeb, el Senyor, el nostre Déu, ens va parlar així: "Ja fa prou temps que esteu acampats en aquesta muntanya. Poseu-vos en marxa i dirigiu-vos al país muntanyós dels amorreus. Entreu a les seves poblacions i a les poblacions de tots els seus veïns que viuen a l'Arabà, a la Muntanya, a la Xefelà, al Nègueb i al Litoral. Seguiu pel país de Canaan fins a la serralada del Líban i fins a l'Eufrates, el gran riu. Poso davant vostre aquest país. Jo, el Senyor, el vaig prometre als vostres pares Abraham, Isaac i Jacob, i als seus descendents. Entreu, doncs, a prendre'n possessió."
Moisès nomena jutges del poble
»Llavors us vaig dir: "Jo no puc portar tot sol la càrrega de tots vosaltres. 10 El Senyor, el vostre Déu, us ha multiplicat, i avui sou tan nombrosos com les estrelles del cel. 11 Que el Senyor, Déu dels vostres pares, us faci créixer mil vegades més i us beneeixi com us ha promès. 12 Però jo, com podria portar tot sol la càrrega de les vostres disputes i els vostres plets? 13 Per tant, escolliu-vos de cada tribu homes assenyats, intel·ligents i d'experiència, i els faré els vostres caps." 14 Em vau respondre que era bona la meva proposta. 15 Llavors vaig reunir els prohoms de cada tribu, homes assenyats i d'experiència, i els vaig fer els vostres caps: caps responsables de mil, de cent, de cinquanta i de deu homes. Vaig nomenar també capdavanters dintre de cada tribu. 16 Després vaig advertir als vostres jutges: "Escolteu les causes dels vostres germans i sentencieu amb justícia sobre les qüestions que es presentin entre ells o amb els immigrants que viuen entre vosaltres. 17 En les sentències, escolteu tothom, tant la gent senzilla com els poderosos, i no tingueu por de ningú, perquè és Déu qui jutja. Si trobeu un cas massa difícil per a vosaltres, porteu-me'l, que jo l'examinaré." 18 I llavors us vaig donar totes les normes que havíeu de seguir.
Exploració de la terra promesa
19 »Després, seguint les ordres del Senyor, el nostre Déu, vam partir de la muntanya de l'Horeb i travessàrem aquell desert gran i terrible que poguéreu veure, tot fent camí cap al país muntanyós dels amorreus. En arribar a Cadeix-Barnea, 20 us vaig dir: "Heu arribat al país muntanyós dels amorreus, que el Senyor, el nostre Déu, ens dóna. 21 Mira: el Senyor, el teu Déu, posa al davant teu aquest país. Puja a prendre'n possessió, com t'ha promès el Senyor, Déu dels teus pares. No tinguis por, no t'acovardeixis!"
22 »Llavors tots vosaltres vinguéreu a trobar-me i em diguéreu: "Enviem al davant nostre alguns homes a explorar el país: ells ens diran quin és el camí que hem de seguir i com són les ciutats on entrarem." 23 Em va semblar bé, i vaig escollir, d'entre vosaltres, dotze homes, un per cada tribu. 24 Aquests es van dirigir cap aquell país muntanyós i, tot explorant el terreny, arribaren a la vall d'Eixcol. 25 Es van endur alguns fruits de la terra, van baixar cap a nosaltres i ens informaren dient: "El país que el Senyor, el nostre Déu, ens dóna és molt fèrtil."
Rebel·lió del poble
26 »Però vosaltres us vau rebel·lar contra l'ordre del Senyor, el vostre Déu, i no volguéreu pujar en aquell país. 27 Més aviat murmuràveu dins les vostres tendes dient: "El Senyor no ens estima. Per això ens ha fet sortir del país d'Egipte: vol que caiguem en mans dels amorreus i siguem exterminats. 28 On vol que anem? Els nostres exploradors ens han desmoralitzat, dient-nos: ‘És una gent més forta i més robusta que nosaltres. Viuen en ciutats formidables, amb muralles que toquen al cel. Fins i tot hi hem vist homes de la raça gegant dels anaquites.’"
29 »Jo us vaig dir: "No us alarmeu, no tingueu por d'ells. 30 El Senyor, el vostre Déu, que us va al davant, combatrà a favor vostre, tal com va fer a Egipte davant els vostres propis ulls. 31 Durant tot el camí que heu fet pel desert fins a arribar en aquest lloc, el Senyor, el vostre Déu, us ha portat a coll com un pare hi porta el seu fill." 32 Però, malgrat tot, cap de vosaltres no va confiar en el Senyor, el vostre Déu, 33 que caminava davant vostre per cercar-vos un lloc on acampar: de nit, en forma de foc, per il·luminar-vos el camí que anàveu fent, i de dia, en forma de núvol.
Càstig de la primera generació
34 »El Senyor, en sentir el que dèieu, es va indignar i digué: 35 "Juro que cap home d'aquesta generació perversa no veurà el país fèrtil que vaig prometre als vostres pares. 36 Només el veurà Caleb, fill de Jefunnè. Aquest país que ell ha explorat, el donaré a ell i als seus descendents, perquè s'ha mantingut fidel a mi, el Senyor."
37 »Fins i tot contra mi es va irritar el Senyor per culpa vostra i em digué: "Tampoc tu no hi entraràs. 38 En canvi, el teu ajudant Josuè, fill de Nun, sí que hi entrarà. Encoratja'l, perquè ell donarà la possessió d'aquest país als israelites. 39 Pel que fa a vosaltres, teníeu por que els vostres infants acabessin com a botí de guerra. En canvi, ells, que avui encara no saben distingir el bé del mal, seran els qui entraran al país. Jo els el donaré i ells en prendran possessió. 40 I ara poseu-vos en marxa i dirigiu-vos cap al desert, camí del Mar Roig."
41 »Llavors em vau replicar: "Hem pecat contra el Senyor! Pujarem a combatre, tal com el Senyor, el nostre Déu, ens ha manat." Cada un de vosaltres es va equipar per al combat, amb la intenció d'envair la regió muntanyosa. 42 Però el Senyor em digué: "Adverteix-los que no pugin a combatre, perquè jo no estaré al seu costat i els seus enemics els derrotarien." 43 Jo us ho havia advertit, però no en vau fer cas, us vau rebel·lar contra l'ordre del Senyor i us atrevíreu a pujar a les muntanyes per combatre. 44 Llavors els amorreus que vivien en aquell país muntanyós us van perseguir com un eixam d'abelles i us van derrotar des de Seïr fins a Hormà. 45 De retorn, vau plorar davant el Senyor, però el Senyor no us volgué escoltar ni va fer cas de vosaltres. 46 Per això us vau quedar a Cadeix molt de temps, tot el temps que us hi havíeu de quedar.
2
»Després ens vam posar en marxa i ens dirigírem cap al desert, camí del Mar Roig, tal com el Senyor m'havia manat. I vam vorejar durant molts dies les muntanyes de Seïr.
Israel voreja els territoris d'Edom, Moab i Ammon
»Finalment, el Senyor em digué: "Ja n'hi ha prou de vorejar aquestes muntanyes. Dirigiu-vos cap al nord. Dóna aquestes instruccions al poble: Ara passareu ran del territori dels vostres germans, els descendents d'Esaú, que viuen en aquesta regió de Seïr. Ells tindran por de vosaltres, però aneu amb compte: no els ataqueu, perquè no us donaré ni un pam de terra del seu país. La muntanya de Seïr, l'he assignada en herència a Esaú. Pagueu amb diners el menjar necessari i l'aigua per a beure. Recorda que el Senyor, el teu Déu, t'ha beneït en tot el que has emprès. Ha vetllat per tu mentre has caminat per aquest desert immens. Durant aquests quaranta anys, el Senyor, el teu Déu, ha estat sempre amb tu i no t'ha mancat res." Llavors vam vorejar el territori de Seïr, ocupat pels nostres germans, els descendents d'Esaú, seguint el camí de l'Arabà, que ve de les ciutats d'Elat i d'Ession-Guèber.
»Després vam canviar de direcció per agafar el camí del desert de Moab. Llavors el Senyor em digué: "No provoquis els moabites, els descendents de Lot, ni els facis la guerra, perquè no us donaré res del seu país. És a ells que he donat en possessió el país d'Ar." 10 Antigament Ar era habitada per una raça de gegants: els emites, una gent forta, nombrosa i robusta com els anaquites. 11 Alguns els consideraven rafaïtes, com els anaquites; però els moabites els anomenaven emites. 12 A la regió de Seïr, en canvi, antigament hi habitaven els horites, però els descendents d'Esaú els van expulsar del seu territori, els feren desaparèixer i s'hi van instal·lar en lloc d'ells. També els israelites han fet el mateix amb el país que el Senyor els donava en possessió.
13 »El Senyor em va dir encara: "I ara, en marxa! Travesseu el torrent de Zèred." I ho vam fer així. 14 Fins aleshores havien passat trenta-vuit anys d'ençà que havíem sortit de Cadeix-Barnea. Tots els homes d'aquella generació aptes per a la guerra havien mort, tal com els havia jurat el Senyor. 15 El Senyor els va fer sentir el seu poder, i anaren caient fins que desaparegueren del tot.
16 »Quan la mort hagué fet desaparèixer tots aquells homes d'enmig del poble, 17 el Senyor em va dir: 18 "Ara passaràs la frontera de Moab i, travessant el país d'Ar, 19 arribaràs davant mateix del territori dels ammonites. Però no provoquis els ammonites, els descendents de Lot, ni els ataquis, perquè no us donaré res del seu país. És a ells que l'he donat en possessió."
20 »Aquest territori també era considerat un país de rafaïtes. Aquests l'habitaven antigament, i els ammonites els anomenaven zamzummites. 21 Els rafaïtes eren una gent forta, nombrosa i robusta com els anaquites; però el Senyor els havia fet desaparèixer de davant els ammonites. Aquests els havien desposseït i s'havien instal·lat en el seu territori. 22 També el Senyor havia fet el mateix a favor dels descendents d'Esaú, que habitaven a la regió de Seïr: havia fet desaparèixer del seu davant els horites. Els descendents d'Esaú els havien desposseït i s'havien establert en el seu territori, on viuen encara avui. 23 Igualment, els caftorites havien eliminat els avites que vivien a les poblacions de la regió de Gaza i s'havien instal·lat en el seu territori.
24 »El Senyor continuà dient: "En marxa, aixequeu el campament i travesseu el torrent d'Arnon! Poso a les teves mans Sehon, el rei amorreu d'Heixbon, i el seu país. Comença la conquesta. Fes-li la guerra. 25 Des d'avui escamparé el pànic i el terror al teu davant, entre tots els pobles que hi ha sota el cel. Quan sentin parlar de tu, tremolaran i s'estremiran."
Conquesta del reialme de Sehon
26 »Llavors, des del desert de Quedemot, vaig enviar ambaixadors a Sehon, rei d'Heixbon, amb aquesta proposta de pau: 27 "Deixa'm passar pel teu país. Hi passaré de dret, sense deixar el camí ni a dreta ni a esquerra. 28 Et pagaré amb diners el menjar necessari i l'aigua per a beure. Tot el que vull és que em deixis travessar el teu país, 29 com ens ho han permès els descendents d'Esaú que habiten a Seïr i els moabites que habiten a Ar. Després passaré el Jordà i arribaré al país que el Senyor, el nostre Déu, ens dóna." 30 Però Sehon, rei d'Heixbon, no ens volgué deixar passar pel seu territori. El Senyor, el teu Déu, l'havia entossudit i li havia endurit el cor, perquè volia posar a les teves mans el seu país, que encara avui ocupeu. 31 El Senyor em va dir: "Mira, començo a donar-te Sehon i el seu territori. Comença a prendre possessió del seu país." 32 Sehon ens va sortir al pas amb tot el seu exèrcit per atacar-nos a Jahas. 33 Però el Senyor, el nostre Déu, el va fer caure en poder nostre. El vam derrotar amb els seus fills i amb tot el seu exèrcit. 34 Vam ocupar totes les seves ciutats i les consagràrem a l'extermini, amb els homes, les dones i les criatures. No vam deixar-hi cap supervivent. 35 Només vam reservar-nos, com a botí, el bestiar i tot el que havíem saquejat de les ciutats conquerides. 36 Des d'Aroer, que és a la vora del torrent d'Arnon, i des de la ciutat que hi ha a la vall del torrent, fins al país de Galaad, no vam trobar cap ciutat que ens pogués resistir. El Senyor, el nostre Déu, les feia caure totes en poder nostre. 37 Però no et vas acostar al país dels ammonites, a la vora del riu Jaboc, ni a les ciutats de la regió muntanyosa, ni a cap dels llocs que el Senyor, el nostre Déu, ens havia prohibit.
Conquesta del reialme d'Og
3
»Després vam pujar en direcció a Basan, però Og, rei de Basan, ens va sortir al pas amb tot el seu exèrcit per atacar-nos prop d'Edreí. Llavors el Senyor em va dir: "No tinguis por d'ell: el poso a les teves mans amb tot el seu exèrcit i el seu territori. Tracta'l com vas tractar Sehon, el rei amorreu que regnava a Heixbon." Així el Senyor, el nostre Déu, va posar també a les nostres mans Og, rei de Basan, amb tot el seu exèrcit. Els vam derrotar i no deixàrem cap supervivent. Vam ocupar totes les seves ciutats: no n'hi hagué ni una que no els la prenguéssim. En total van ser seixanta ciutats de la regió d'Argob, a Basan, on regnava Og. Totes eren ciutats fortificades, amb muralles altes, amb portes i forrellats. I això, sense comptar un gran nombre de pobles que no tenien muralles. Vam consagrar a l'extermini totes aquelles ciutats, amb els homes, les dones i les criatures, tal com havíem fet amb Sehon, rei d'Heixbon. Només ens reservàrem, com a botí, tot el bestiar i tot el que havíem saquejat de les ciutats.
Repartició del territori de Galaad
»Així ens havíem apoderat del territori dels dos reis amorreus establerts a l'est del Jordà, des del torrent d'Arnon fins a la muntanya de l'Hermon. Els habitants de Sidó anomenen Sirion la muntanya de l'Hermon, mentre que els amorreus l'anomenen Senir. 10 Havíem conquerit totes les ciutats de l'altiplà, les del país de Galaad i també les de Basan, on regnava Og, fins a les ciutats de Salcà i Edreí. 11 El rei Og, de Basan, va ser el darrer gegant rafaïta. A Rabà dels ammonites es pot veure el seu sarcòfag, tallat en pedra de basalt: fa més de quatre metres de llarg i vora dos metres d'ample.
12 »En aquell temps vam prendre possessió de tot el territori. Vaig assignar a les tribus de Rubèn i de Gad la part que va des d'Aroer, que és al torrent d'Arnon, fins a la meitat de la regió muntanyosa de Galaad, amb les ciutats que s'hi troben. 13 A la meitat de la tribu de Manassès li vaig assignar la resta de Galaad i tot Basan, que havia estat reialme d'Og. Tota la regió d'Argob amb Basan era coneguda com el país dels rafaïtes. 14 Jaïr, descendent de Manassès, va ocupar la regió d'Argob, fins a la frontera dels gueixurites i dels maacatites, i posà el seu propi nom a aquestes contrades de Basan: encara avui s'anomenen els Poblets de Jaïr. 15 A Maquir li vaig assignar una part de Galaad. 16 A les tribus de Rubèn i de Gad els vaig donar el territori que va des de Galaad fins al torrent d'Arnon. El fons de la vall de l'Arnon fa de frontera sud, i el riu Jaboc és la frontera dels ammonites. 17 Vaig assignar-los també l'Arabà, que té el Jordà per frontera, des de Genesaret fins al Mar Mort, al peu dels vessants del mont Pisgà, a l'est del Jordà.
18 »Al mateix temps vaig donar aquesta ordre a les tribus de Rubèn i de Gad i a la meitat de la tribu de Manassès: "El Senyor, el vostre Déu, us dóna aquest país en possessió. Els homes de guerra travessareu armats el Jordà davant els vostres germans israelites. 19 Només les vostres dones, les vostres criatures i els vostres ramats —sé que són nombrosos— es quedaran a les ciutats que us he donat. 20 Ajudeu els vostres germans fins que el Senyor els concedeixi el repòs, com ha fet amb vosaltres, un cop hagin pres possessió, ells també, del país que el Senyor, el vostre Déu, els dóna a la banda occidental del Jordà. Després podreu tornar cadascú al territori que us he assignat."
21 »També en aquella ocasió vaig dir a Josuè: "Has vist amb els teus propis ulls com el Senyor, el vostre Déu, ha tractat aquells dos reis. De la mateixa manera tractarà tots els reialmes que trobaràs a l'altra banda del Jordà. 22 No tingueu por d'ells, perquè el Senyor, el vostre Déu, combatrà a favor vostre."
Moisès no entrarà a la terra promesa
23 »Llavors vaig fer aquesta pregària al Senyor: 24 "Senyor, Déu sobirà, ara has començat a mostrar-me a mi, el teu servent, la teva grandesa i el poder de la teva mà. Quin Déu hi ha, al cel o a la terra, que faci les meravelles i les gestes que tu fas? 25 Deixa'm passar el Jordà. Voldria veure aquell país fèrtil que hi ha a l'altra banda: aquelles muntanyes magnífiques i el Líban."
26 »Però el Senyor, per culpa vostra, es va irritar contra mi i no em va escoltar. Em respongué: "Prou! No insisteixis més! 27 Puja al cim del Pisgà i mira a ponent i al nord, al sud i a llevant. Contempla el país, però no passaràs el Jordà. 28 Dóna instruccions a Josuè. Encoratja'l, fes-lo ben ferm: ell conduirà el poble al país que contemplaràs i els el donarà en possessió."
29 »Després vam acampar en aquesta vall, davant mateix de Betpeor.
El do de la Llei
4
»I ara, Israel, escolta els decrets i les prescripcions que jo us ensenyo a complir. Així us mantindreu amb vida i entrareu a prendre possessió del país que us dóna el Senyor, Déu dels vostres pares. No afegiu res als manaments que jo us dono, ni en tragueu res: guardeu tot allò que jo us prescric de part del Senyor, el vostre Déu. Amb els vostres propis ulls heu vist el que el Senyor ha fet a Baal-Peor: ha exterminat del vostre poble tots aquells qui seguien el déu Baal de Peor. Però vosaltres, tots els qui us heu mantingut fidels al Senyor, el vostre Déu, avui encara viviu. Mireu: el Senyor, el meu Déu, m'ha manat que us ensenyi aquests decrets i aquestes prescripcions perquè els compliu quan sereu al país on entrareu per prendre'n possessió. Guardeu-los i compliu-los. Si ho feu així, tots els pobles us tindran per savis i assenyats. Quan sentiran parlar de tots aquests decrets, diran: "Quina saviesa i quin seny té aquesta gran nació!"
»I realment, quina nació, per gran que sigui, té els seus déus tan a prop d'ella com el Senyor, el nostre Déu, és a prop nostre sempre que l'invoquem? I quina nació, per gran que sigui, té uns decrets i unes prescripcions tan justos com els d'aquest codi de la Llei que avui us proposo?
La revelació a l'Horeb
»Tanmateix, estigues atent i mira bé de no oblidar mai els fets que els teus ulls han contemplat. Que durant tota la vida no se t'esborrin de la memòria: fes-los conèixer als teus fills i als fills dels teus fills.
10 »Recorda el dia que vas comparèixer davant el Senyor, el teu Déu, a l'Horeb. El Senyor m'havia dit: "Convoca'm el poble i els comunicaré els meus manaments. Així aprendran a reverenciar-me mentre visquin sobre la terra i ho ensenyaran als seus fills." 11 Llavors us vau acostar al peu de la muntanya. El foc abrusava la muntanya amb flames que pujaven fins al cel, enmig de la foscor i d'espessa nuvolada. 12 El Senyor us va parlar des del mig del foc: vosaltres sentíeu una veu que parlava, però no vèieu cap figura; només sentíeu una veu. 13 Us va fer conèixer la seva aliança, us va manar que complíssiu els deu manaments que havia escrit sobre dues taules de pedra. 14 I a mi, el Senyor em va manar en aquella ocasió que us ensenyés els decrets i les prescripcions que heu de complir en el país on entrareu per prendre'n possessió.
El perill de la idolatria
15 »I ara fixeu bé la vostra atenció: el dia que el Senyor us va parlar a l'Horeb, des del mig del foc, no vau veure cap figura. 16 No us pervertiu, doncs, fent-vos estàtues amb la figura de qualsevol ídol: imatges d'home o de dona, 17 imatges d'animals terrestres o d'ocells que volen pel cel, 18 imatges de bestioles que s'arrosseguen per terra o de peixos que viuen a les aigües d'aquí baix. 19 Quan aixequis els ulls al cel i contemplis el sol, la lluna i les estrelles, tot l'estol dels astres, no et deixis seduir fins al punt d'adorar-los i donar-los culte. El Senyor, el teu Déu, els ha assignat a tots els altres pobles que hi ha sota el cel. 20 A vosaltres, en canvi, el Senyor us ha pres i us ha fet sortir d'Egipte, d'aquella fornal de ferro, perquè volia que fóssiu el seu poble, la seva possessió, com ja ho sou avui.
21 »I, tanmateix, el Senyor es va irritar contra mi per culpa vostra i va jurar que jo no passaria el Jordà ni entraria en aquell fèrtil país que el Senyor, el teu Déu, et dóna en possessió. 22 Cert, jo moriré aquí, no passaré el Jordà; però vosaltres el travessareu i prendreu possessió d'aquell fèrtil país. 23 Guardeu-vos d'oblidar mai l'aliança que el Senyor, el vostre Déu, va fer amb vosaltres. No us fabriqueu cap estàtua amb la figura d'allò que el Senyor, el teu Déu, t'ha prohibit, 24 ja que el Senyor, el vostre Déu, és un foc que devora, és un Déu gelós.
25 »Quan hauràs tingut fills i néts i haureu viscut anys i més anys en aquell país, si us pervertiu fabricant-vos qualsevol mena d'ídols, cosa que ofèn el Senyor i l'indigna, 26 jo prenc avui el cel i la terra com a testimonis contra vosaltres: no trigareu a desaparèixer del país que aneu a prendre en possessió, a l'altra banda del Jordà; no hi viureu gaires anys, sereu destruïts completament. 27 El Senyor us dispersarà entre els altres pobles, i en quedareu ben pocs enmig de les nacions on ell us haurà deportat. 28 Allà haureu de donar culte a déus fabricats per mans d'home, estàtues de fusta i de pedra, que no hi veuen ni hi senten, que no mengen ni oloren. 29 Llavors, allà mateix, cercaràs el Senyor, el teu Déu. I si el cerques amb tot el cor i amb tota l'ànima, el trobaràs. 30 Quan estaràs aclaparat, enmig de totes aquestes desgràcies, retornaràs finalment al Senyor, el teu Déu, i l'obeiràs. 31 El Senyor, el teu Déu, és un Déu misericordiós que no t'abandonarà ni et destruirà, ni s'oblidarà de l'aliança que va fer amb els teus pares.
Déu ha escollit el seu poble
32 »Investiga el passat, les èpoques que t'han precedit, d'ençà que Déu va crear la humanitat sobre la terra. Demana d'un cap a l'altre del món, a veure si mai ha succeït un fet tan gran, si s'ha sentit mai res de semblant. 33 ¿Hi ha cap poble que hagi sentit la veu de Déu que li parlava des del mig del foc, com tu l'has sentida, i hagi continuat amb vida? 34 ¿O cap altre déu que hagi gosat arrencar un poble que vivia en poder d'un altre per fer-se'l seu? Vosaltres mateixos heu vist tot el que ha fet a Egipte el Senyor, el vostre Déu, valent-se de proves, senyals i prodigis, combatent amb mà forta i braç poderós, amb gestes esglaiadores. 35 El Senyor t'ha concedit de presenciar-ho perquè reconeguis que ell, i ningú més, és Déu. 36 Per instruir-te, t'ha fet sentir des del cel la seva veu, aquí a la terra t'ha fet contemplar el seu foc immens, i tu l'has escoltat quan et parlava des del mig del foc. 37 Ell estimava els teus pares, ha escollit els seus descendents i, mostrant la seva presència, t'ha fet sortir d'Egipte amb el seu poder irresistible. 38 Al teu pas desposseirà nacions més grans i poderoses que tu, per introduir-te al seu país i donar-te'l en possessió, tal com veieu avui. 39 Reconeix, doncs, avui, que el Senyor és l'únic Déu: ni dalt al cel ni aquí baix a la terra no n'hi ha d'altre; recorda-ho sempre en el teu cor. 40 Observa els seus decrets i els seus manaments que avui et dono, perquè tu i els teus descendents sigueu feliços, i tingueu llarga vida en el país que el Senyor, el vostre Déu, us dóna per sempre.
Ciutats de refugi a la Transjordània
41 Llavors Moisès va escollir tres ciutats a l'est del Jordà 42 com a ciutats de refugi per al qui hagués mort algú involuntàriament, sense estar-hi enemistat. En aquest cas podria refugiar-se en una d'aquestes ciutats i salvaria la vida. 43 Per a la tribu de Rubèn, la ciutat de Bèsser, a l'estepa, a la regió de l'altiplà; per a la tribu de Gad, Ramot, a Galaad; per a la tribu de Manassès, Golan, a la regió de Basan.
Segona al·locució de Moisès (4,44-11,32)
44 Aquesta és la Llei que Moisès va presentar als israelites: 45 les clàusules, els decrets i les prescripcions que els comunicà després de la sortida d'Egipte. 46 Es trobaven a l'est del Jordà, a la vall que hi ha prop de Betpeor, al territori de Sehon, el rei amorreu que residia a Heixbon, que va ser derrotat per Moisès i els israelites després de la sortida d'Egipte. 47 Van conquerir el seu territori i també el d'Og, rei de Basan: aquests dos reis amorreus regnaven a l'est del Jordà. 48 Els israelites ocuparen així la regió que anava des d'Aroer, que és a la vora del torrent d'Arnon, fins al mont Sirion, que és l'Hermon, 49 i tot l'Arabà, de la riba oriental del Jordà fins al Mar Mort, al peu dels vessants del mont Pisgà.
Els deu manaments
5
Moisès va convocar tot el poble d'Israel i els digué:
--Escolta, Israel, els decrets i les prescripcions que avui us comunico. Apreneu-los i mireu de posar-los en pràctica. El Senyor, el nostre Déu, va fer una aliança amb nosaltres a l'Horeb. No la va fer solament amb els nostres pares, sinó també amb tots nosaltres que avui som vius. A dalt de la muntanya, el Senyor us va parlar cara a cara, des del mig del foc. Jo em trobava llavors entre ell i vosaltres, per comunicar-vos els seus manaments, perquè teníeu por d'aquell foc i no vau pujar a la muntanya. El Senyor digué:
»"Jo sóc el Senyor, el teu Déu, que t'he fet sortir del país d'Egipte, la terra on eres esclau.
»No tinguis cap altre déu fora de mi.
»No et fabriquis ídols; no et facis cap imatge del que hi ha dalt al cel, aquí baix a la terra o en les aigües de sota la terra. No els adoris ni els donis culte, perquè jo, el Senyor, el teu Déu, sóc el Déu-gelós: demano comptes als fills de les culpes dels pares fins a la tercera i la quarta generació dels qui no m'estimen. 10 Però, per als qui m'estimen i guarden els meus preceptes, mantinc el meu amor durant un miler de generacions.
11 »No juris en fals pel nom del Senyor, el teu Déu, perquè jo, el Senyor, no tinc per innocent el qui jura en fals pel meu nom.
12 »Observa el repòs del dissabte, consagra-me'l, com t'ha manat el Senyor, el teu Déu. 13 Tens sis dies per a treballar i fer totes les feines que calgui, 14 però el dia setè és el dia de repòs, dedicat al Senyor, el teu Déu. No facis cap treball, ni tu, ni el teu fill, ni la teva filla, ni el teu esclau, ni la teva esclava, ni el teu bou, ni el teu ase, ni cap dels teus animals, ni l'immigrant que resideix a la teva ciutat. Així el teu esclau i la teva esclava podran reposar igual que tu. 15 Recorda't que eres esclau al país d'Egipte i que el Senyor, el teu Déu, te'n va fer sortir amb mà forta i braç poderós: per això el Senyor, el teu Déu, et mana de respectar el repòs del dissabte.
16 »Honra el pare i la mare, com t'ha manat el Senyor, el teu Déu. Així tindràs llarga vida i seràs feliç en el país que et dóna el Senyor, el teu Déu.
17 »No matis.
18 »No cometis adulteri.
19 »No robis.
20 »No acusis ningú falsament.
21 »No desitgis la dona d'un altre.
»No cobegis la casa d'un altre, ni el seu camp, ni el seu esclau, ni la seva esclava, ni el seu bou, ni el seu ase, ni res del que li pertany."
22 »Aquests són els manaments que el Senyor va promulgar amb veu forta davant tota la vostra assemblea, des de dalt de la muntanya, enmig del foc, de foscor i de nuvolades. No va afegir res més a aquests manaments. Després els escriví en dues taules de pedra i me les donà.
Moisès, mitjancer entre Déu i el poble
23 »Quan vau sentir la veu que sortia de la foscor, mentre el foc abrusava la muntanya, tots els caps de les tribus i els ancians em vingueren a trobar 24 per dir-me: "El Senyor, el nostre Déu, ens ha fet veure la seva glòria i la seva grandesa, i hem sentit la seva veu que ens parlava des del mig del foc. Avui hem vist que l'home pot continuar amb vida després que Déu li ha parlat. 25 Però ara, per què hauríem de morir consumits per aquest foc tan gran? Si tornem a sentir la veu del Senyor, el nostre Déu, ben segur que morirem. 26 Perquè, quin home podrà continuar vivint després de sentir, com nosaltres, la veu del Déu viu que li parla des del mig del foc? 27 Acosta-t'hi tu sol, Moisès, i escolta tot el que et digui el Senyor, el nostre Déu. Després ja ens ho comunicaràs. Nosaltres ho escoltarem i ho complirem."
28 »El Senyor va escoltar les vostres paraules i em digué: "He sentit el que et diu aquest poble. Tenen raó de parlar així. 29 Tant de bo que sempre estiguessin disposats a venerar-me i a complir cada dia tots els meus manaments! Així ells i els seus descendents trobarien la felicitat per sempre. 30 Vés a dir-los que tornin a les seves tendes. 31 Però tu queda't aquí amb mi i et comunicaré tots els manaments, els decrets i les prescripcions que els has d'ensenyar perquè els compleixin en el país que jo els dono en possessió."
32 »Mireu, doncs, de posar en pràctica tot el que el Senyor, el vostre Déu, us ha manat. No us en desvieu ni a dreta ni a esquerra. 33 Seguiu el camí que us ha assenyalat el Senyor, el vostre Déu: així sereu feliços i tindreu llarga vida en el país que ara posseireu.
Estimar Déu sobre totes les coses
6
»Aquests són els manaments, els decrets i les prescripcions que el Senyor, el vostre Déu, m'ha encomanat d'ensenyar-vos perquè els compliu en el país on entrareu per prendre'n possessió. Venera el Senyor, el teu Déu, guardant durant tota la vida els seus decrets i preceptes que jo et dono, tant tu com els teus descendents. Així gaudiràs de llarga vida. Escolta, Israel, i mira de posar-los en pràctica; així seràs un poble feliç i molt nombrós en un país que regalima llet i mel, tal com el Senyor, Déu dels teus pares, et va prometre.
»ESCOLTA, Israel: el Senyor és el nostre Déu, el Senyor és l'ÚNIC. Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l'ànima i amb totes les forces. Grava en el teu cor les paraules dels manaments que avui et dono. Inculca-les als teus fills; parla'n a casa i tot fent camí, quan te'n vagis al llit i quan et llevis. Lliga-te-les a la mà com un distintiu, porta-les com una marca entre els ulls. Escriu-les als muntants de la porta de casa teva i dels portals de la ciutat.
Israel no ha d'oblidar el seu Déu
10 »El Senyor, el teu Déu, et farà entrar al país que havia promès als teus pares, Abraham, Isaac i Jacob. Hi trobaràs ciutats grans i pròsperes que tu no has construït, 11 cases plenes de tota mena de béns que tu no hi has posat, cisternes dintre roques que tu no has tallat, vinyes i oliverars que tu no has plantat i que et donaran perquè mengis fins a saciar-te. 12 Llavors, guarda't d'oblidar el Senyor que t'ha fet sortir del país d'Egipte, la terra on eres esclau. 13 Reverencia el Senyor, el teu Déu, adora'l a ell sol i jura només pel seu nom. 14 No aneu darrere altres déus, déus de les nacions veïnes, 15 perquè el Senyor, el teu Déu, que és enmig teu, és el Déu-gelós. Mira de no enutjar-lo, que et podria fer desaparèixer de la terra. 16 No poseu a prova el Senyor, el vostre Déu, com vau fer a Massà. 17 Compliu fidelment els manaments del Senyor, el vostre Déu, les normes i els decrets que us ha donat. 18 Fes allò que agrada i plau al Senyor. Així seràs feliç i entraràs a prendre possessió del país fèrtil que el Senyor va prometre als teus pares. 19 El Senyor apartarà els enemics del teu davant, tal com t'ha promès.
20 »Quan el dia de demà el teu fill et pregunti: "Què volen dir aquestes normes, aquests decrets i aquestes prescripcions que el Senyor, el nostre Déu, us ha manat?", 21 tu li respondràs: "Érem esclaus del faraó a Egipte i amb mà forta el Senyor ens va fer sortir d'aquell país. 22 Nosaltres mateixos vam veure els senyals i prodigis grandiosos i terribles que el Senyor envià contra Egipte, contra el faraó i tota la seva família. 23 I a nosaltres ens va fer sortir d'Egipte per conduir-nos al país que ara ens dóna i que ja havia promès als nostres pares. 24 El Senyor, doncs, ens ha manat de complir tots aquests decrets i de venerar-lo a ell, el nostre Déu; així serem feliços per sempre i ell ens conservarà la vida, com ha fet fins avui. 25 Ell serà bondadós amb nosaltres, si mirem de posar en pràctica tots aquests manaments a la seva presència, tal com ell, el Senyor, el nostre Déu, ens ha manat."
Israel és el poble del Senyor
7
»Quan el Senyor, el teu Déu, et faci entrar al país on ara arribes per prendre'n possessió, expulsarà de davant teu set nacions més nombroses i més fortes que tu: els hitites, els guirgaixites, els amorreus, els cananeus, els perizites, els hivites i els jebuseus. El Senyor, el teu Déu, posarà a les teves mans aquestes nacions, i tu les derrotaràs i les consagraràs a l'extermini. No hi pactis ni en tinguis pietat. No t'emparentis amb la gent d'aquestes nacions: no donis per mullers les teves filles als seus fills ni prenguis per als teus fills les seves filles. Aquestes nacions apartarien del Senyor els teus fills, i ells adorarien altres déus. Llavors el Senyor s'indignaria contra vosaltres i no trigaria gens a exterminar-vos.
»Això és el que heu de fer amb aquestes nacions: derroqueu els seus altars, partiu els pilars sagrats, talleu els bosquets sagrats i cremeu els seus ídols. Perquè tu ets un poble consagrat al Senyor, el teu Déu. Ell t'ha escollit d'entre tots els pobles de la terra perquè siguis la seva heretat preferida.
El Senyor és fidel a la seva aliança
»El Senyor s'ha enamorat de vosaltres i us ha escollit d'entre tots els pobles, no perquè fóssiu un poble més nombrós que els altres, quan de fet sou el més petit de tots, sinó perquè us estima i es manté fidel al jurament que havia fet als vostres pares. Per això, el Senyor, amb mà forta, us ha fet sortir d'Egipte, la terra on éreu esclaus, i us ha rescatat del poder del faraó, rei d'Egipte.
»Reconeix, doncs, que el Senyor, el teu Déu, és realment Déu. És el Déu fidel, que manté la seva aliança i el seu amor fins a un miler de generacions, per als qui l'estimen i guarden els seus preceptes. 10 Però als qui no l'estimen, els dóna de dret la seva paga i els fa desaparèixer. No els fa pas esperar: la dóna de dret a ells mateixos. 11 Tu, doncs, guarda els preceptes, els decrets i les prescripcions que avui et mano de complir.
12 »Quan escoltaràs aquestes prescripcions i les compliràs posant-les en pràctica, el Senyor, el teu Déu, mantindrà la seva aliança i l'amor que va jurar als teus pares. 13 Ell t'estimarà, et beneirà i et multiplicarà. Beneirà els fruits de les teves entranyes i els fruits de la teva terra: el blat, el vi, l'oli, i les cries de les teves vaques i de les teves ovelles, en el país que va prometre als teus pares. 14 Et beneirà més que a cap altre poble; cap home ni cap dona no serà estèril, ni serà estèril cap animal del vostre bestiar. 15 El Senyor et preservarà de tota malaltia; no farà caure al teu damunt cap epidèmia maligna, com aquelles d'Egipte que ja coneixeu; les farà caure sobre els qui t'odien.
16 »Extermina tots els pobles que el Senyor, el teu Déu, et posa a les mans. No en tinguis compassió ni donis culte als seus déus: serien un parany per a tu.
Israel no ha de tenir por
17 »Potser pensaràs: "Aquestes nacions són més nombroses que jo. Com podré desposseir-les?" 18 No tinguis por d'elles. Recorda bé el que el Senyor, el teu Déu, va fer al faraó i a tot l'Egipte: 19 les grans proves que has vist amb els teus propis ulls, els senyals i prodigis, la mà forta i el braç poderós amb què el Senyor, el teu Déu, et va fer sortir d'aquell país. El Senyor, el teu Déu, tractarà de la mateixa manera tots els pobles que ara t'espanten. 20 Fins i tot el Senyor, el teu Déu, enviarà contra ells eixams de vespes, fins que desapareguin tots els supervivents que s'hagin amagat per fugir de tu. 21 No tremolis davant d'ells, perquè el Senyor, el teu Déu, és enmig teu, és el Déu gran i temible. 22 El Senyor, el teu Déu, anirà expulsant a poc a poc aquestes nacions del teu davant: no podràs eliminar-les de cop, no fos cas que les bèsties ferotges es multipliquessin en perjudici teu. 23 Però el Senyor, el teu Déu, et posarà a les mans aquestes nacions: sembrarà enmig d'elles una gran confusió, fins que seran destruïdes. 24 Posarà els seus reis en poder teu i tu faràs desaparèixer el seu record de sota el cel. Ningú no us podrà resistir, fins que els hauràs destruït tots. 25 Crema les estàtues dels seus déus. No et deleixis per quedar-te l'or o la plata que els recobreix: cauries en una trampa, perquè aquests ídols són una cosa abominable per al Senyor, el teu Déu. 26 No et fiquis a casa res d'abominable. Si ho feies, series destinat a l'extermini com ells. Avorreix-los i detesta'ls, perquè estan consagrats a l'extermini.
El Senyor ha educat Israel al desert
8
»Mireu de posar en pràctica tots els manaments que avui us dono: així viureu i us multiplicareu, i prendreu possessió del país que el Senyor va prometre als vostres pares. Recorda't de tot el camí que el Senyor, el teu Déu, t'ha fet recórrer pel desert des de fa quaranta anys. T'ha afligit i t'ha posat a prova per conèixer les inclinacions del teu cor i veure si observaries o no els seus manaments. T'ha afligit fent-te passar fam, però després t'ha alimentat amb el mannà, que ni tu ni els teus pares no coneixíeu. Volia que reconeguessis que l'home no viu només de pa; viu de tota paraula que surt de la boca del Senyor. Els teus vestits no s'han fet malbé, ni se t'han inflat els peus durant aquests quaranta anys. Reconeix, doncs, de tot cor que el Senyor, el teu Déu, et vol educar com un pare educa els seus fills. Observa els manaments del Senyor, el teu Déu, segueix els camins que ell t'assenyala i sàpigues reverenciar-lo.
Les temptacions de la terra promesa
»El Senyor, el teu Déu, et porta a un país fèrtil, un país de rierols i de fonts, on les aigües abismals afloren per les valls i les muntanyes; un país de blat i ordi, de vinyes, figueres i magraners; un país d'oliveres, d'oli i de mel; un país on no menjaràs el pa racionat, on no et mancarà res; un país on hi ha pedra de ferro i on podràs extreure coure de les muntanyes. 10 T'alimentaràs fins a saciar-te i donaràs gràcies al Senyor, el teu Déu, pel país fèrtil que t'haurà donat.
11 »Guarda't d'oblidar el Senyor, el teu Déu: no deixis de complir els seus manaments, les seves prescripcions i els seus decrets que avui et dono. 12 T'alimentaràs fins a saciar-te, edificaràs cases confortables i hi viuràs, 13 es multiplicaran els teus ramats de vaques i d'ovelles, acumularàs plata i or, i multiplicaràs tots els teus béns. 14 Mira llavors que no s'enorgulleixi el teu cor i t'oblidis del Senyor, el teu Déu, que t'ha fet sortir del país d'Egipte, la terra on eres esclau. 15 Ell t'ha conduït per aquest desert gran i terrible, infestat de serps verinoses i d'escorpins; en aquesta terra eixuta i sense aigua, ell ha fet brollar per a tu un doll d'aigua de la roca dura; 16 en aquest mateix desert, ell t'ha alimentat amb el mannà, que els teus pares no coneixien. T'afligia i et posava a prova perquè a la fi et volia afavorir. 17 Llavors, quan hauràs aconseguit aquesta prosperitat, no pensis dintre teu que ha estat per la teva força i pel vigor de les teves mans. 18 Recorda que és el Senyor, el teu Déu, el qui t'haurà donat la força necessària per a aconseguir aquests béns, complint així el compromís de l'aliança que va jurar als teus pares, tal com el compleix avui.
19 »Però si t'oblides del Senyor, el teu Déu, si vas darrere altres déus, els dónes culte i els adores, avui us asseguro que desapareixereu completament. 20 Si no obeïu el Senyor, el vostre Déu, desapareixereu igual com les nacions que el Senyor haurà fet desaparèixer davant vostre.
La terra promesa és un do de Déu
9
»Escolta, Israel! Avui travessaràs el Jordà per desposseir nacions més grans i poderoses que tu. Viuen en ciutats formidables, amb muralles que toquen al cel. Entre elles hi ha també els anaquites, que són gent de raça gegant. Ja saps què diuen d'ells: "Qui pot resistir els descendents d'Anac?" Avui podràs constatar que el Senyor, el teu Déu, travessa el Jordà al teu davant, com un foc devorador; ell els destruirà, els doblegarà davant teu. Tu els desposseiràs i els faràs desaparèixer ràpidament, com t'ha promès el Senyor.
»Quan el Senyor, el teu Déu, haurà apartat aquestes nacions del teu davant, no pensis dintre teu: "El Senyor m'ha concedit de conquerir aquest país perquè sóc just." Si el Senyor les expulsarà del teu davant, és perquè elles són culpables. No entraràs a prendre possessió del seu país perquè tu siguis just o recte de cor. El Senyor, el teu Déu, expulsarà de davant teu aquestes nacions, perquè són culpables: així complirà el jurament que va fer als teus pares, a Abraham, a Isaac i a Jacob. Sàpigues bé que el Senyor, el teu Déu, no et dóna aquest país fèrtil en possessió perquè t'ho mereixis; tu ets un poble que sempre va a la seva.
Pecat del poble a l'Horeb
»No oblidis que, en el desert, vas provocar la indignació del Senyor, el teu Déu. Recorda-ho bé. Heu estat rebels al Senyor des del dia que sortíreu d'Egipte fins que heu arribat aquí.
»A l'Horeb vau provocar la indignació del Senyor fins al punt que, enutjat contra vosaltres, volia fer-vos desaparèixer. Jo havia pujat a la muntanya per rebre les taules de pedra, les taules de l'aliança que el Senyor havia pactat amb vosaltres. Em vaig quedar a dalt de la muntanya quaranta dies i quaranta nits sense menjar ni beure res. 10 El Senyor em va donar les dues taules de pedra, on la seva mà divina havia escrit tots els manaments que us havia donat des del mig del foc, el dia que us havíeu reunit en assemblea al peu de la muntanya.
11 »Al cap de quaranta dies i quaranta nits, el Senyor em va donar les dues taules de pedra, les taules de l'aliança, 12 i em digué: "Vés, baixa de pressa, perquè s'ha pervertit el teu poble, aquell que tu havies fet sortir d'Egipte. De seguida s'han desviat del camí que jo els indicava i s'han fabricat un ídol de fosa." 13 I el Senyor afegí: "Veig com és aquest poble: sempre va a la seva. 14 Deixa'm fer: jo el destruiré i esborraré el seu record de sota el cel. Després faré de tu un poble més gran i més nombrós que no pas ells."
15 »Llavors vaig dirigir-me al peu de la muntanya amb les dues taules de l'aliança a les mans. La muntanya encara era tota abrandada. 16 Vaig veure, efectivament, que havíeu pecat contra el Senyor, el vostre Déu: us havíeu fet un vedell de fosa. Us havíeu desviat de seguida del camí que el Senyor us indicava. 17 Llavors vaig agafar les dues taules, les vaig llançar amb totes dues mans i vaig esmicolar-les davant vostre.
Moisès intercedeix davant el Senyor
18 »Tot seguit em vaig prosternar amb el front a terra davant el Senyor i m'hi vaig estar quaranta dies i quaranta nits, com la primera vegada, sense menjar ni beure res, demanant perdó per tots els pecats que havíeu comès: havíeu ofès el Senyor amb el vostre mal comportament i havíeu provocat la seva indignació. 19 Jo mateix estava esglaiat per l'enuig i el rigor del Senyor, que us volia destruir. Però també aquesta vegada el Senyor em va escoltar. 20 Fins i tot contra Aaron, el Senyor estava molt indignat, tant que el volia fer morir. També vaig intercedir per ell aquell dia.
21 »Després vaig agafar el vedell, aquella infàmia que us havíeu fabricat, el vaig fondre, vaig esclafar el metall, el vaig moldre fins a fer-ne pols i vaig llançar aquella pols al rierol que baixa de la muntanya.
22 »Encara a Taberà, a Massà i a Quibrot-Ataavà tornàreu a provocar la indignació del Senyor. 23 I a Cadeix-Barnea, quan el Senyor us volia enviar a conquerir el país que us havia donat, us rebel·làreu contra l'ordre del Senyor, el vostre Déu: no hi vau confiar, no el vau obeir. 24 D'ençà que us conec, heu estat sempre rebels al Senyor.
25 »Vaig estar, doncs, prosternat amb el front a terra davant el Senyor quaranta dies i quaranta nits, perquè el Senyor havia amenaçat de destruir-vos. 26 Vaig pregar dient: "Senyor, Déu sobirà, no destrueixis el poble que és la teva heretat, el poble que la teva grandesa ha rescatat i ha fet sortir d'Egipte amb mà forta. 27 Recorda't dels teus servents Abraham, Isaac i Jacob i no tinguis en compte l'obstinació d'aquest poble, la seva dolenteria i els seus pecats. 28 Que no puguin dir els del país d'on ens has fet sortir: ‘El Senyor no ha estat capaç de fer-los entrar al país que els havia promès. No els estimava, i per això els va fer sortir perquè morissin al desert.’ 29 Senyor, són el teu poble, la teva heretat, aquells que tu vas fer sortir amb gran força i amb braç poderós."
El Senyor perdona el seu poble
10
»Llavors el Senyor em digué: "Talla dues taules de pedra, com les primeres, i puja-me-les a la muntanya. Fes també una arca de fusta. Sobre les taules de pedra hi escriuré els manaments que hi havia en les que has trencat, i després tu les guardaràs dins l'arca."
»Vaig preparar, doncs, una arca de fusta d'acàcia, vaig tallar dues taules de pedra com les primeres i vaig pujar a la muntanya portant-les a la mà. El Senyor va escriure en les noves taules el mateix que havia escrit en les primeres: els deu manaments que ell us havia donat des del mig del foc, el dia que estàveu reunits en assemblea al peu de la muntanya. Després me les donà. Vaig dirigir-me al peu de la muntanya i vaig dipositar les taules dins l'arca que jo havia fet, i allà van quedar, com m'havia manat el Senyor.
»Els israelites partiren dels pous de Bené-Jaacan cap a Mosserà. Allí va morir Aaron i allí fou enterrat. El seu fill Eleazar el va succeir en el sacerdoci. Des d'allí, els israelites van emprendre la marxa cap a Gudgod, i des de Gudgod fins a Jotbata, indret on hi ha molts torrents d'aigua. Llavors el Senyor va separar de les altres la tribu de Leví per confiar-li aquestes tasques: portar l'arca de l'aliança del Senyor, acostar-se a la presència del Senyor per oficiar com a sacerdots, i pronunciar la benedicció en el seu nom. Aquestes són les seves tasques encara avui. Per això els levites no han rebut heretat ni porció entre els seus germans: el Senyor és la seva heretat, tal com els va prometre ell mateix, el Senyor, el vostre Déu.
10 »Jo vaig estar a la muntanya quaranta dies i quaranta nits, com abans. També aquesta vegada el Senyor em va escoltar i renuncià a destruir-te. 11 Després em digué: "Posa't al davant d'aquest poble perquè entrin a prendre possessió del país que vaig prometre als seus pares."
Amor i obediència
12 »I ara, poble d'Israel, què espera de tu el Senyor, el teu Déu? Que el reverenciïs i segueixis els seus camins, que l'estimis i l'adoris amb tot el cor i amb tota l'ànima, 13 que observis els seus manaments i els seus decrets que avui et dono per al teu bé. 14 Mira: el cel fins al cel del cel, i la terra amb tot el que conté són del Senyor, el teu Déu. 15 I tanmateix es va enamorar tan sols dels teus pares, i els estimà; i després d'ells, d'entre tots els pobles, us ha escollit a vosaltres, els seus descendents, com avui podeu constatar.
16 »Circumcideu-vos el cor i no aneu més a la vostra. 17 El Senyor, el vostre Déu, és el Déu dels déus, i el Senyor dels senyors. És el Déu gran, poderós i temible, que no fa distinció de persones ni es deixa subornar; 18 fa justícia als orfes i a les viudes; estima els immigrants i els dóna aliment i vestit. 19 Estimeu, doncs, els immigrants, ja que també vosaltres vau ser immigrants en el país d'Egipte.
20 »Reverencia el Senyor, el teu Déu, adora'l a ell sol. Sigues-li fidel. Jura tan sols pel seu nom. 21 Lloa'l a ell sol. És el teu Déu, que ha fet per tu aquestes obres grans i prodigioses que has contemplat amb els teus propis ulls. 22 Quan els teus pares van baixar a Egipte eren setanta persones, i ara el Senyor, el teu Déu, t'ha fet tan nombrós com les estrelles del cel.
Les lliçons de la història
11
»Estima el Senyor, el teu Déu, i observa sempre tots els seus preceptes: els seus decrets, les seves prescripcions i els seus manaments. No parlo als vostres fills, que no saben ni han vist com educa el Senyor, el vostre Déu. Sou vosaltres els qui avui heu de reconèixer la seva grandesa, la seva mà forta i el seu braç poderós: els senyals i les gestes que va obrar a Egipte contra el faraó, rei d'Egipte, i contra tot el seu país; heu vist allò que va fer a l'exèrcit egipci amb els seus carros de guerra i els seus cavalls, quan us perseguien i ell els ofegà dins el Mar Roig: el Senyor els ha fet desaparèixer fins al dia d'avui; heu vist allò que va fer a favor vostre en el desert, fins que vau arribar en aquest lloc; heu vist allò que va fer a Datan i Abiron, fills d'Eliab, de la tribu de Rubèn, quan, enmig de tot el poble d'Israel, la terra va obrir-se i els engolí amb les seves famílies, les seves tendes i tots els qui s'havien posat al costat d'ells. Amb els vostres propis ulls vosaltres heu contemplat aquestes grans obres del Senyor.
»Observeu, doncs, tots els manaments que avui us dono: només així sereu prou forts per a conquerir el país on esteu a punt d'entrar per prendre'n possessió. Només així tindreu llarga vida en el país que el Senyor va prometre als vostres pares i als seus descendents: un país que regalima llet i mel.
El Senyor fa fèrtil la terra
10 »El país on ara entres per prendre'n possessió no és com el país d'Egipte d'on heu sortit. Allà, un cop havies sembrat, aviaves l'aigua i regaves la terra, com es fa en un hort. 11 El país on esteu a punt d'entrar per prendre'n possessió és un país de muntanyes i de valls, regat per la pluja del cel. 12 El Senyor, el teu Déu, té cura d'aquest país i vetlla per ell, des que l'any comença fins que acaba.
13 »Si escolteu i obeïu els manaments que jo us dono avui, si estimeu i adoreu el Senyor, el vostre Déu, amb tot el cor i amb tota la ànima, 14 ell farà caure al seu temps la pluja sobre els vostres camps, a la tardor i a la primavera; així tindràs bones collites de blat, de vi i d'oli. 15 També farà créixer l'herba dels prats per al teu bestiar, i menjaràs fins a saciar-te.
Complir fidelment els manaments del Senyor
16 »Guarda't bé de deixar-te seduir: no us allunyeu del Senyor, no doneu culte a altres déus, no els adoreu. 17 Aleshores el Senyor s'irritaria contra vosaltres: tancaria el cel i no hi hauria més pluja, la terra no donaria més collites, i no trigaríeu a desaparèixer d'aquest país fèrtil que ell mateix us dóna. 18 Graveu, doncs, en el vostre cor i en la vostra ànima les paraules dels meus manaments: lligueu-vos-les a la mà com un distintiu, porteu-les com una marca entre els ulls. 19 Ensenyeu-les als vostres fills; parla'n a casa i tot fent camí, quan te'n vagis al llit i quan et llevis. 20 Escriu-les als muntants de la porta de casa teva i dels portals de la ciutat. 21 Així, mentre el cel estigui sobre la terra, vosaltres i els vostres descendents tindreu llarga vida en el país que el Senyor va prometre als vostres pares.
22 »Compliu fidelment tots aquests manaments que us dono: estimeu el Senyor, el vostre Déu, seguiu en tot els seus camins i sigueu-li fidels. 23 Llavors el Senyor expulsarà de davant vostre totes aquestes nacions més grans i poderoses que vosaltres. 24 Serà vostra tota la terra que els vostres peus trepitjaran. El vostre territori s'estendrà des del desert fins al Líban i des del riu Eufrates fins al mar Mediterrani. 25 Ningú no us podrà resistir. A tot arreu per on passareu, el Senyor, el vostre Déu, escamparà el pànic i el terror davant tots vosaltres, tal com us ha promès.
26 »Mireu, avui us proposo d'escollir entre la benedicció i la maledicció: 27 la benedicció, si obeïu els manaments del Senyor, el vostre Déu, que avui us dono; 28 la maledicció, si els desobeïu i us aparteu del camí que avui us assenyalo, i seguiu altres déus que no havíeu conegut.
29 »Tan bon punt el Senyor, el teu Déu, t'haurà fet entrar al país on vas per prendre'n possessió, pronunciaràs la benedicció des de la muntanya de Garizim i la maledicció des de la muntanya d'Ebal. 30 Aquestes dues muntanyes es troben a l'oest del Jordà, prop del camí de ponent, en el país dels cananeus que habiten a l'Arabà, enfront de Guilgal, vora les Alzines de Morè. 31 Aviat travessareu el Jordà per anar a prendre possessió del país que el Senyor, el vostre Déu, us dóna. Serà propietat vostra, vosaltres hi habitareu. 32 Mireu, doncs, de posar en pràctica tots els decrets i totes les prescripcions que avui us proposo.
Codi de la terra promesa (12-26)
12
»Aquests són els decrets i les prescripcions que haureu de posar en pràctica tots els dies de la vostra vida, en el país que el Senyor, Déu dels teus pares, et dóna en possessió.
Un santuari únic
»Destruïu completament tots els santuaris situats a dalt de les muntanyes prominents, en els turons o sota qualsevol arbre frondós, on les nacions que desposseireu adoren els seus déus. Derroqueu els seus altars, esmicoleu els pilars sagrats, cremeu els bosquets sagrats i destrosseu les estàtues dels seus déus. Que d'aquests indrets en desaparegui el record.
»Quan donareu culte al Senyor, el vostre Déu, no feu com aquestes nacions. Anireu tan sols al lloc que el Senyor, el vostre Déu, haurà escollit d'entre totes les vostres tribus perquè porti el seu nom. És el lloc on vol habitar. Aneu allà per consultar-lo. Oferiu en aquest lloc els vostres holocaustos i altres sacrificis, la desena part de les collites, la part del fruit del vostre treball, els dons que heu promès al Senyor amb un vot, les ofrenes voluntàries i les primeres cries del vostre bestiar gros o menut. Allà, a la presència del Senyor, el vostre Déu, mengeu l'àpat sagrat i feu festa amb les vostres famílies, agraint al Senyor, el vostre Déu, que hagi beneït el vostre treball.
»No feu de cap manera el que ara fem aquí. Cadascú dóna culte al Senyor com li sembla bé, perquè encara no heu entrat al lloc de repòs, a l'heretat que et dóna el Senyor, el teu Déu. 10 Quan travessareu el Jordà i us instal·lareu al país que el Senyor, el vostre Déu, us dóna en possessió, ell us concedirà el repòs de tots els enemics del voltant, i podreu viure segurs. 11 Llavors anireu al lloc que el Senyor, el vostre Déu, haurà escollit perquè porti el seu nom, el lloc on vol habitar, i presentareu les ofrenes que us prescric: els holocaustos i altres sacrificis, la desena part de les collites, la part reservada del fruit del vostre treball i el bo i millor dels dons que haureu promès al Senyor amb un vot. 12 Allà, a la presència del Senyor, el vostre Déu, feu festa amb els vostres fills i filles, amb els vostres servents i serventes, i amb els levites que resideixen a les vostres ciutats, ells que no han rebut cap porció de la vostra heretat.
Sacrificis i immolacions d'animals
13 »Guarda't d'oferir els teus holocaustos en qualsevol santuari que vegis. 14 Ofereix-los tan sols en el lloc que el Senyor hagi escollit en alguna de les teves tribus: ofereix allí els teus holocaustos i fes-hi tot el que jo et prescric. 15 Però, quan et vingui de gust, en qualsevol lloc on habitis, podràs matar animals i menjar-ne la carn, tanta com te'n doni la bondat del Senyor, el teu Déu. Tothom en podrà menjar, encara que no estigui ritualment pur, com qui menja carn de gasela o de cérvol. 16 Però la sang, no la mengeu; vessa-la per terra com l'aigua.
17 »No mengis a casa teva el delme del blat, del vi i de l'oli, ni les primeres cries del teu bestiar gros i menut, ni res del que has promès al Senyor amb un vot, ni les teves ofrenes voluntàries, ni la part reservada del fruit del teu treball. 18 Menja-ho només a la presència del Senyor, en el lloc que el Senyor, el teu Déu, haurà escollit. Menja-ho allà amb els teus fills i filles, els teus servents i serventes i amb els levites que resideixen a les teves ciutats. Fes festa a la presència del Senyor, agraint-li que el teu treball hagi prosperat. 19 Guarda't d'abandonar mai els levites, mentre visquis a la teva terra.
20 »Quan el Senyor, el teu Déu, haurà engrandit el teu territori, tal com t'ha promès, si tens ganes de menjar carn, menja'n tanta com vulguis. 21 Si vius massa lluny del lloc que el Senyor, el teu Déu, haurà escollit perquè porti el seu nom, immola un animal del bestiar gros o menut que el Senyor t'haurà donat i menja allà tanta carn com vulguis. Fes-ho tal com t'he prescrit. 22 Tothom en podrà menjar, encara que no estigui ritualment pur, com qui menja carn de gasela o de cérvol. 23 Però de cap manera no mengis la sang, perquè la sang porta la vida, i no has de menjar la vida amb la carn. 24 La sang, doncs, no la mengis: vessa-la per terra com l'aigua. 25 Si ho fas així, sereu feliços tu i els teus descendents, perquè hauràs fet allò que plau al Senyor.
26 »Però porta al lloc que el Senyor haurà escollit allò que consagris o allò que ofereixis en compliment d'un vot. 27 Si es tracta d'holocaustos, ofereix la carn i la sang sobre l'altar del Senyor, el teu Déu. Si es tracta de sacrificis de comunió, caldrà vessar la sang sobre l'altar del Senyor, el teu Déu, però podràs menjar-ne la carn.
28 »Observa fidelment tot el que et mano, fes allò que agrada i plau al Senyor, el teu Déu. Així sereu feliços tu i els teus descendents per sempre més.
El parany de la religió cananea
29 »El Senyor, el teu Déu, exterminarà del teu davant les nacions que estàs a punt de conquerir. Quan habitis en el seu país, un cop desposseïdes 30 i eliminades del teu davant, guarda't de caure en el parany d'imitar-les o d'interessar-te pels seus déus; no preguntis com els donaven culte, per fer igual com elles. 31 No els imitis quan adoris el Senyor, el teu Déu. Aquestes nacions, en els seus cultes, fan tota mena de ritus que el Senyor abomina i detesta: fins i tot cremen els seus fills i les seves filles en honor dels seus déus.
13
»Mireu de posar en pràctica totes les paraules dels manaments que us dono; no hi afegeixis res ni en treguis res.
Escarment dels qui adoren altres déus
»Si surt un profeta o un visionari enmig teu i t'anuncia un senyal o un prodigi, però, a més, et proposa de seguir i adorar altres déus que no havíeu conegut, tu, encara que es realitzi aquell gran prodigi, no facis cas d'aquelles profecies o d'aquelles visions. És que el Senyor, el vostre Déu, us vol posar a prova per saber si l'estimeu amb tot el cor i amb tota l'ànima. Seguiu únicament el Senyor, el vostre Déu, reverencieu-lo, compliu els seus manaments, obeïu-lo, adoreu-lo i manteniu-vos fidels a ell. I aquell profeta o visionari serà condemnat a mort, perquè us ha predicat que apostatéssiu del Senyor, el vostre Déu, el qui us va fer sortir del país d'Egipte, el qui et va rescatar de la terra on eres esclau; aquest home et volia apartar del camí que el Senyor, el teu Déu, t'ha manat de seguir. Extirpa la maldat d'enmig teu.
»Si el teu propi germà, el teu fill o la teva filla, o la teva pròpia dona, o el teu més gran amic, et proposa d'amagat de donar culte a altres déus, que ni tu ni els teus pares no coneixíeu, ja siguin déus dels pobles veïns, de prop teu, o dels pobles llunyans, d'arreu de la terra, no en facis cas, ni tan sols l'escoltis. No li mostris pietat ni en tinguis compassió, no l'encobreixis: 10 l'has de fer morir. Sigues el primer a tirar-li pedres per matar-lo, i que després ho faci tot el poble. 11 Apedrega'l fins que mori; perquè ha intentat d'apartar-te del Senyor, el teu Déu, el qui et va fer sortir del país d'Egipte, de la terra on eres esclau. 12 Tot el poble d'Israel, quan ho senti, escarmentarà i, enmig teu, ningú no tornarà a cometre una maldat com aquesta.
13 »Si sents a dir, en una de les ciutats que el Senyor, el teu Déu, et dóna perquè hi habitis, 14 que uns perversos del teu poble han arrossegat els seus conciutadans a donar culte a altres déus que vosaltres no coneixíeu, 15 investiga què ha passat, examina-ho i informa-te'n a fons. Si és veritat que enmig teu s'ha comès aquest acte abominable, 16 passa a tall d'espasa tots els habitants d'aquella ciutat i el seu bestiar, i consagra a l'extermini la ciutat amb tot el que hi ha dins. 17 Amuntega totes les riqueses enmig de la plaça i cala foc a tota la ciutat amb totes les seves riqueses, com a ofrena en honor del Senyor, el teu Déu. Que quedi per sempre en ruïnes, i mai més no sigui reconstruïda. 18 No et quedis res del que estava consagrat a l'extermini. Així es calmarà l'enuig ardent del Senyor, tindrà misericòrdia de tu, i et multiplicarà, tal com va prometre als teus pares, 19 ja que hauràs escoltat el Senyor, el teu Déu, complint els manaments que avui et dono i fent allò que plau al Senyor.
Ritus funeraris prohibits
14
»Vosaltres sou fills del Senyor, el vostre Déu: no us feu incisions ni us afaiteu el front en senyal de dol. Tu ets un poble consagrat al Senyor, el teu Déu: el Senyor t'ha escollit d'entre tots els pobles de la terra perquè siguis la seva heretat preferida.
Carns permeses i carns prohibides
»No mengis res d'abominable, res que sigui ritualment impur. Els animals que podeu menjar són aquests: el bou, l'anyell, el cabrit, el cérvol, la gasela, el cabirol, la cabra salvatge, l'isard, l'antílop, la daina i totes les altres bèsties remugants que tenen la peülla partida. Però d'aquests animals cal exceptuar el camell, la llebre i el conill, que són remugants però no tenen la peülla partida: considereu-los impurs. També el porc, que té la peülla partida però no és remugant, considereu-lo impur. No mengeu la carn d'aquests animals ni toqueu els seus cadàvers.
»Dels animals que viuen a l'aigua, podeu menjar els que tenen aletes i escates, 10 però els que no en tenen, no els mengeu: considereu-los impurs.
11 »Podeu menjar qualsevol ocell pur, 12 però absteniu-vos de menjar: l'àguila, el trencalòs, el voltor, 13 el milà i tota espècie de falcó 14 o de corb; 15 l'estruç, el siboc, la gavina i tota espècie d'esparver; 16 la xibeca, el duc, el cigne; 17 el mussol, el voltor blanc, el corb marí, 18 la cigonya i tota espècie de garsa, la puput i el rat-penat.
19 »Considereu impurs tots els insectes alats: no els heu de menjar. 20 Podeu menjar, en canvi, els altres animals voladors que siguin purs.
21 »No mengeu la carn d'una bèstia morta de mort natural: dóna-la a l'immigrant que resideix a la teva ciutat, i que en mengi, o bé ven-la a un foraster: tu ets un poble consagrat al Senyor, el teu Déu. No coguis un cabridet amb la llet de la seva mare.
Prescripcions sobre el delme
22 »Donaràs puntualment cada any la desena part de les teves collites. 23 A la presència del Senyor, el teu Déu, en el lloc que haurà escollit perquè porti el seu nom, menja-hi la desena part del teu blat, del teu vi i del teu oli, i les primeres cries del teu bestiar gros i menut. Així aprendràs a reverenciar el Senyor, el teu Déu, tota la vida. 24 Si el lloc que el Senyor, el teu Déu, haurà escollit perquè porti el seu nom és massa lluny de casa teva i el camí és massa llarg perquè puguis endur-te la desena part de les collites amb què ell t'haurà beneït, 25 ven aquesta part i porta els diners al lloc que el Senyor, el teu Déu, haurà escollit. 26 Allà compra tot el que et vingui de gust: bestiar gros o menut, vi o altres begudes alcohòliques, tot el que t'agradi. Menja allà a la presència del Senyor, el teu Déu, i fes festa amb la teva família. 27 I no t'oblidis dels levites que resideixen a les teves ciutats; ells no han rebut cap porció de la teva heretat.
28 »Cada tres anys separa la desena part de la teva collita d'aquell any i diposita-la dins la teva ciutat. 29 Serà per als levites, que no han rebut cap porció de la teva heretat, i per a l'immigrant, l'orfe i la viuda que resideixen allí. Així podran menjar fins a saciar-se. I el Senyor, el teu Déu, et beneirà en tots els teus treballs.
Condonació dels deutes l'any setè
15
»Cada set anys, condona els deutes de tothom. La condonació es fa així: quan es proclami la condonació dels deutes en honor del Senyor, tothom qui hagi fet un préstec a un altre israelita, un germà seu, li perdonarà el deute i no l'hi reclamarà més. Reclama el pagament dels deutes a l'estranger; però allò que hagis prestat al teu germà, perdona-li-ho.
»No hi ha d'haver pobres entre els teus, ja que el Senyor, el teu Déu, et beneirà abundosament en el país que et dóna en herència perquè el posseeixis; cal, però, que escoltis i obeeixis el Senyor, el teu Déu, mirant de posar en pràctica aquest manament que avui et dono. El Senyor, el teu Déu, et beneirà, com t'ha promès. Prestaràs a moltes nacions i no hauràs de manllevar-los res. Dominaràs moltes nacions i elles no et dominaran.
»Quan en una de les ciutats del país que el Senyor, el teu Déu, et dóna, hi hagi un pobre entre els teus germans, no endureixis el cor, no tanquis la mà al teu germà pobre. Obre-li la mà i presta-li generosament tot el que li faci falta. Guarda't de pensar maliciosament dintre teu: "S'acosta l'any setè, l'any de la condonació dels deutes"; guarda't de mirar-te'l amb duresa i de no voler donar-li res. Ell clamaria al Senyor contra tu, i tu series culpable. 10 Dóna-li generosament i no a contracor. Així el Senyor, el teu Déu, et beneirà en tots els teus treballs i en tot el que emprenguis. 11 Mai no faltaran pobres en el país; per això et mano que obris generosament la mà als teus germans, als pobres i necessitats del teu país.
Alliberament dels esclaus
12 »Si se't ven per esclau un germà hebreu, home o dona, et servirà durant sis anys, però al setè deixa'l lliure. 13 Quan li donis la llibertat, no l'acomiadis amb les mans buides. 14 Proveeix-lo generosament, dóna-li alguna cosa d'allò amb què el Senyor, el teu Déu, t'haurà beneït: ovelles i cabres, gra i vi. 15 Recorda que has estat esclau al país d'Egipte i que el Senyor, el teu Déu, te n'ha alliberat. Per això avui et dono aquest manament.
16 »Però si el teu esclau manifesta que no se'n vol anar, perquè t'estima a tu i a la teva família i es troba bé a casa teva, 17 agafa un punxó, forada-li l'orella contra la porta, i serà el teu esclau per sempre. I el mateix faràs amb la teva esclava.
18 »No et sàpiga greu deixar-lo lliure: en sis anys de treball t'ha fet guanyar el doble del que hauries guanyat amb un jornaler. I el Senyor, el teu Déu, et beneirà en tot allò que facis.
Primeres cries dels animals
19 »Consagra al Senyor, el teu Déu, els primers mascles que neixin del teu bestiar gros i menut; no facis servir la primera cria de les teves vaques per a treballar ni esquilis la primera cria de les teves ovelles. 20 Cada any te'ls menjaràs amb la teva família, a la presència del Senyor, el teu Déu, en el lloc que ell haurà escollit. 21 Però si aquests animals fossin coixos o cecs, o tinguessin qualsevol altre defecte, no els sacrifiquis al Senyor, el teu Déu. 22 Pots menjar-los a la teva ciutat; tothom sense excepció en podrà menjar, encara que no estigui ritualment pur, com qui menja carn de gasela o de cérvol. 23 Però la sang, no la mengis; vessa-la per terra com l'aigua.
Les festes de pelegrinatge (16,1-17)
La festa de Pasqua
16
»En el mes d'abib, no deixis de celebrar la Pasqua en honor del Senyor, el teu Déu, perquè una nit del mes d'abib ell et va fer sortir d'Egipte. En el lloc que el Senyor haurà escollit perquè porti el seu nom, sacrifica-hi la víctima pasqual en honor del Senyor, el teu Déu: un animal pres del bestiar gros o menut. En l'àpat de Pasqua, no mengis pa fermentat. Durant set dies menja pa sense llevat, el pa de l'aflicció, perquè vas sortir d'Egipte a corre-cuita. Així tota la teva vida et recordaràs del dia que vas sortir del país d'Egipte. Durant aquests set dies no hi ha d'haver gens de llevat en tot el teu territori. De la carn sacrificada el capvespre del dia primer, no n'ha de quedar gens quan arribi el matí.
»No podràs sacrificar la víctima pasqual en qualsevol de les ciutats que el Senyor, el teu Déu, et donarà, sinó tan sols en el lloc que el Senyor, el teu Déu, haurà escollit perquè porti el seu nom. Sacrifica allà la víctima pasqual al capvespre, en pondre's el sol, és a dir, a l'hora que vas sortir d'Egipte. L'has de coure i menjar en el lloc que el Senyor, el teu Déu, haurà escollit. L'endemà podràs tornar a casa teva. Durant sis dies menja pa sense llevat; el setè dia hi haurà un aplec sagrat de cloenda en honor del Senyor, el teu Déu. Aquell dia no facis cap treball.
La festa de Pentecosta o de les Setmanes
»Compta set setmanes a partir del moment en què comença la sega dels sembrats. 10 Celebraràs llavors la festa de les Setmanes en honor del Senyor, el teu Déu. Prepara ofrenes voluntàries en proporció a la benedicció que hauràs rebut del Senyor, el teu Déu. 11 Vés al lloc que el Senyor, el teu Déu, haurà escollit perquè porti el seu nom; allà, a la presència del Senyor, el teu Déu, celebra la festa amb els teus fills i filles, amb els teus servents i serventes, amb els levites que resideixin a la teva ciutat i amb els immigrants, els orfes i les viudes que viuen enmig teu. 12 Recorda que has estat esclau a Egipte; compleix i posa en pràctica aquests decrets.
La festa dels Tabernacles
13 »Quan hauràs acabat de batre a l'era i de premsar el raïm al cup, celebra durant set dies la festa dels Tabernacles. 14 Celebra-la amb els teus fills i filles, amb els teus servents i serventes, amb els levites, els immigrants, els orfes i les viudes que resideixin a la teva ciutat. 15 Durant set dies celebra la festa en honor del Senyor, el teu Déu, en el lloc que el Senyor haurà escollit. Ple de joia, agraeix al Senyor, el teu Déu, que t'hagi beneït en totes les collites i en tots els treballs.
16 »Tres vegades l'any tots els homes aniran a presentar-se davant el Senyor, el teu Déu, en el lloc que ell haurà escollit: per la festa dels Àzims, per la festa de les Setmanes i per la festa dels Tabernacles. Que ningú no es presenti davant el Senyor amb les mans buides, 17 sinó amb ofrenes proporcionades a la benedicció que hauràs rebut del Senyor, el teu Déu.
Tribunals locals
18 »En totes les ciutats que el Senyor, el teu Déu, dóna a cada una de les teves tribus, nomena-hi jutges i capdavanters, encarregats de sentenciar amb justícia els casos del poble. 19 No violis el dret ni siguis parcial. No acceptis regals, perquè els regals enceguen fins i tot els homes assenyats i falsegen les causes dels innocents. 20 Cerca només la justícia. Així viuràs en el país que el Senyor, el teu Déu, et dóna, i el posseiràs.
Pràctiques cultuals prohibides
21 »Quan dediquis un altar en honor del Senyor, el teu Déu, no hi plantis arbres a la vora, com per fer un bosquet sagrat. 22 No hi erigeixis tampoc cap pilar sagrat: el Senyor, el teu Déu, els detesta.
17
»No sacrifiquis en honor del Senyor, el teu Déu, cap toro ni cap anyell que tingui una tara o un defecte: fóra una cosa abominable davant el Senyor, el teu Déu.
Procés per idolatria
»Si entre el teu poble, en alguna de les ciutats que et dóna el Senyor, el teu Déu, hi hagués un home o una dona que ofengués el Senyor violant la seva aliança i anés a donar culte a altres déus, i els adorés a ells, o al sol, o a la lluna, o a l'estol dels astres, malgrat que ho tinc prohibit, quan algú t'ho faci saber o en sentis parlar, informa-te'n a fons. Si és veritat que enmig d'Israel s'ha comès aquest acte tan abominable, treu a les portes de la ciutat aquell home o aquella dona culpable, i apedregueu-los fins que morin.
»Per a condemnar a mort un acusat, caldrà la declaració de dos o tres testimonis; no n'hi ha prou amb un sol testimoni. Els testimonis seran els primers a tirar-li pedres per matar-lo, i que després ho faci tot el poble. Extirpa la maldat d'enmig teu.
Recurs al tribunal del temple
»Quan trobis a la teva ciutat un cas massa difícil de sentenciar —homicidis, plets, lesions i altres litigis—, puja al lloc que el Senyor, el teu Déu, haurà escollit. Allà presenta't als sacerdots levites i al jutge que estigui llavors en funcions, i exposa el teu cas. Ells t'indicaran com l'has de resoldre. 10 Actua tal com ells sentenciïn des del lloc escollit pel Senyor; no deixis de seguir tot el que hauran dictaminat. 11 Accepta la resposta que et donin, compleix la sentència que pronunciïn, sense desviar-te'n ni a dreta ni a esquerra. 12 Si algú per arrogància no escolta el sacerdot que oficia davant el Senyor, el teu Déu, o bé no escolta el jutge, serà condemnat a mort. Extirpa d'Israel la maldat. 13 El poble, quan ho senti, escarmentarà, i ningú no obrarà més amb aquella arrogància.
Prescripcions sobre el rei
14 »Quan hauràs pres possessió del país que el Senyor, el teu Déu, et dóna i ja hi habitis, potser voldràs tenir un rei com totes les nacions que t'envolten. 15 Nomena rei teu aquell qui el Senyor, el teu Déu, esculli. Nomena rei un dels teus germans: no podràs nomenar rei un estranger, un que no sigui germà teu. 16 El rei no ha de posseir una cavalleria nombrosa ni ha de fer tornar el poble a Egipte per adquirir més cavalls; el Senyor us té dit que no torneu mai més per aquell camí. 17 Tampoc no ha de tenir moltes dones, perquè el seu cor s'apartaria del Senyor, ni ha d'acumular massa or i plata. 18 Quan prengui possessió del tron reial, es farà copiar per al seu ús un exemplar d'aquesta Llei, segons l'original que li proporcionaran els sacerdots levites. 19 Conservarà aquest document i el llegirà cada dia de la seva vida. Així aprendrà a venerar el Senyor, el seu Déu, complint els preceptes i decrets d'aquesta llei. 20 Que no es cregui superior als seus germans ni es desviï d'aquests preceptes a dreta o a esquerra. Així ell i els seus descendents regnaran molts anys a Israel.
Drets dels levites
18
»Ni els sacerdots levites ni els altres membres de la tribu de Leví no tindran cap porció de l'heretat com els altres israelites. S'han de mantenir dels sacrificis oferts al Senyor i de la part que li pertany. No tindran part en cap heretat entre els seus germans. El Senyor serà la seva heretat, tal com els havia promès. Quan algú del poble ofereix en sacrifici un toro o un anyell, els sacerdots tenen dret a rebre'n l'espatlla, les galtes i l'estómac. Dóna'ls també les primícies del blat, del vi, de l'oli i de la llana del teu ramat, ja que el Senyor, el teu Déu, ha escollit els de la tribu de Leví d'entre totes les teves tribus perquè oficiïn donant culte al nom del Senyor per sempre.
»Si un levita, per pròpia voluntat, deixa qualsevol ciutat d'Israel on residia i se'n va al lloc que el Senyor haurà escollit, podrà oficiar-hi i donar culte al nom del Senyor, el seu Déu, igual que tots els altres germans levites que ja oficien allà a la presència del Senyor. Viurà de la part que li correspon, com els altres levites, ni que disposés de rèdits provinents de la venda del seu patrimoni.
Profetes autèntics i falsa profecia
»Quan entraràs al país que el Senyor, el teu Déu, et dóna, no aprenguis les pràctiques abominables de les nacions que l'habiten. 10 Que ningú de vosaltres no cremi en sacrifici, com ells, un dels seus fills o filles, ni practiqui les arts d'endevinar o d'interpretar presagis, la màgia, les bruixeries, 11 els encanteris, les consultes d'esperits, els auguris o les evocacions de morts. 12 El Senyor detesta els qui practiquen aquestes arts. Precisament per aquests costums abominables, el Senyor, el teu Déu, expulsarà del teu davant aquestes nacions. 13 Tu sigues del tot fidel al Senyor, el teu Déu. 14 Aquestes nacions que tu desposseiràs fan cas dels qui practiquen les arts d'endevinar i d'interpretar presagis; però, per a tu, el Senyor, el teu Déu, no vol res de tot això. 15 El Senyor, el teu Déu, farà que enmig teu, entre els teus germans, s'aixequi un profeta com jo. Escolteu-lo. 16 El dia que t'havies reunit en assemblea al peu de la muntanya de l'Horeb, vas demanar al Senyor, el teu Déu, de no tornar a sentir la seva veu i de no veure més aquell gran foc, per por de morir. 17 Llavors el Senyor em va dir: "Tenen raó de parlar així. 18 Jo faré que s'aixequi enmig dels seus germans un profeta com tu; li posaré als llavis les meves paraules i ell els dirà tot el que jo li ordenaré. 19 I jo mateix demanaré comptes als qui no escoltin les meves paraules, que ell dirà en nom meu. 20 Però si un profeta gosa dir en nom meu paraules que jo no li hauré ordenat, o bé parla en nom d'altres déus, llavors aquest profeta morirà."
21 »Potser et preguntaràs dintre teu: "Com podem reconèixer que les seves paraules no les ha dites el Senyor?" 22 Doncs bé, si allò que el profeta anuncia en nom del Senyor no es compleix, vol dir que no ho ha dit el Senyor. Aquest profeta és un presumptuós. No tinguis cap por d'un home així.
Les ciutats de refugi
19
»Quan el Senyor, el teu Déu, haurà eliminat les nacions de les quals et dóna el territori, i tu les hauràs desposseïdes i t'hauràs instal·lat en les seves ciutats i en les seves cases, escull tres ciutats d'aquell país que el Senyor, el teu Déu, et dóna en possessió. Divideix en tres regions el territori que el Senyor, el teu Déu, et dóna i obre camins que facilitin l'accés a aquelles ciutats, perquè l'homicida hi pugui trobar refugi.
»Però només podrà refugiar-s'hi i salvar la vida aquell qui hagi mort algú involuntàriament, sense estar-hi enemistat. Aquest és el cas de l'home que, amb el seu company, se'n va al bosc a tallar llenya i, quan branda la destral per tallar un arbre, no domina la destral, el ferro se li escapa del mànec, toca el seu company i el mata. Aquell home podrà refugiar-se en una de les tres ciutats i salvarà la vida. Així s'evitarà que el responsable de venjar la víctima el persegueixi enfurismat, l'atrapi perquè el camí és massa llarg i el mati. L'homicida involuntari no mereix pena de mort, ja que no estava enemistat amb la seva víctima. Per això et mano que escullis aquestes tres ciutats.
8-9 »Si mires de posar en pràctica tots aquests manaments que avui et dono, si estimes el Senyor, el teu Déu, i segueixes sempre els seus camins, ell eixamplarà les teves fronteres, fins a donar-te tot el país, tal com va prometre als teus pares; llavors afegeix tres ciutats de refugi a les tres primeres. 10 Així en el país que el Senyor, el teu Déu, et dóna en possessió no serà vessada la sang d'un innocent: tu series responsable de la seva mort.
11 »Però, si un home que està enemistat amb el seu company es posa a l'aguait, l'assalta i el mata, i després es refugia en una d'aquelles ciutats, 12 els ancians d'aquella ciutat l'agafaran i el posaran a les mans del responsable de venjar la víctima, perquè el mati. 13 No tinguis compassió d'ell: extirpa d'Israel l'assassí d'un innocent i seràs feliç.
Límits de les propietats
14 »No desplacis, en perjudici del teu veí, les fites plantades pels primers que hauran pres possessió de l'herència que rebràs en el país que el Senyor, el teu Déu, et dóna.
Els testimonis
15 »No n'hi ha prou amb el testimoni d'una sola persona per a fer condemnar ningú, en qualsevol cas de culpa, crim o falta. La qüestió ha de ser resolta per la declaració de dos o tres testimonis. 16 Si un fals testimoni acusa algú d'algun delicte, 17 els dos contendents es presentaran al temple del Senyor i exposaran el cas als sacerdots i als jutges que estiguin en funcions en aquell moment. 18 Els jutges investigaran a fons: si resulta que el testimoni és fals i que ha calumniat un seu germà, 19 li aplicareu la pena que ell volia per al seu germà. Extirpa la maldat d'enmig teu. 20 Els altres, en sentir-ho, escarmentaran i, enmig teu, ningú ja no tornarà a cometre una maldat com aquesta. 21 No tinguis compassió del culpable: vida per vida, ull per ull, dent per dent, mà per mà, peu per peu.
Normes per a la guerra
20
»Quan vagis a fer la guerra contra els teus enemics i vegis cavalls, carros de guerra i un exèrcit més gran que el teu, no tinguis por. El Senyor, el teu Déu, que t'ha tret del país d'Egipte, és amb tu. Quan estigueu a punt de començar el combat, que s'avanci el sacerdot per parlar a les tropes i els digui: "Escolta, Israel! Avui aneu a combatre contra els vostres enemics: no us descoratgeu, no tingueu por, no us esvereu ni tremoleu davant d'ells. El Senyor, el vostre Déu, us acompanya per lluitar a favor vostre contra els enemics i donar-vos la victòria."
»Després els capdavanters diran al poble: "Qui hagi construït una casa nova i encara no s'hi hagi instal·lat, que se'n vagi i torni a casa. No fos cas que morís en el combat i un altre l'habités. Qui hagi plantat una vinya i encara no l'hagi veremada, que se'n vagi i torni a casa. No fos cas que morís en el combat i un altre la veremés. Qui estigui unit per acord matrimonial amb una dona i encara no s'hi hagi casat, que se'n vagi i torni a casa. No fos cas que morís en el combat i un altre s'hi casés." Els capdavanters diran encara al poble: "Qui tingui por i sigui covard, que se'n vagi i torni a casa. Així no desmoralitzarà els altres." I, quan hauran acabat de parlar al poble, els capdavanters nomenaran oficials per a cada unitat de l'exèrcit.
10 »Quan arribis en una ciutat per atacar-la, ofereix-li primer la pau. 11 Si et respon pacíficament i t'obre les portes, tots els seus habitants seran sotmesos a prestacions forçoses. 12 Però si no accepta de fer la pau amb tu i et declara la guerra, assetja aquella ciutat. 13 Quan el Senyor, el teu Déu, la faci caure a les teves mans, mata tots els homes. 14 Les dones, les criatures, el bestiar i tot el que trobaràs a la ciutat podràs quedar-t'ho com a botí; i menjaràs del botí dels enemics que el Senyor, el teu Déu, t'haurà posat a les mans. 15 Fes-ho així amb totes les ciutats llunyanes, que no pertanyen a les nacions on us establireu. 16 Però en les ciutats d'aquests pobles que el Senyor, el teu Déu, et dóna en possessió, no hi deixis ni una ànima: 17 consagra a l'extermini els hitites, els amorreus, els cananeus, els perizites, els hivites i els jebuseus, tal com el Senyor, el teu Déu, t'ha manat. 18 Així no us ensenyaran a imitar les pràctiques abominables que fan en honor dels seus déus, i no pecareu contra el Senyor, el vostre Déu.
19 »Quan assetgis una ciutat durant molt de temps i lluitis per conquerir-la, no facis malbé a cops de destral els arbres fruiters; menja'n els fruits, però no els tallis, que els arbres del camp no són enemics que hagis de combatre assetjant-los. 20 Però si un arbre no és fruiter, el pots fer malbé i fins tallar-lo per construir torres de setge contra la ciutat que et fa la guerra, fins que es rendeixi.
Cas d'assassinat amb assassí no identificat
21
»Quan seràs en el país que el Senyor, el teu Déu, et dóna en possessió, si algú troba fora poblat el cadàver d'una persona assassinada i no se sap qui l'ha matada, els teus ancians i els teus jutges amidaran la distància que hi ha des del lloc on es troba el cadàver fins als pobles del voltant, per veure quin és el més proper. Llavors els ancians d'aquest poble agafaran una vedella que encara no hagi treballat sota el jou, la menaran fins a un torrent que mai no baixi sec, en un punt on no hi hagi conreus ni sembrats, i allà la desnucaran.
»Llavors hi aniran els sacerdots levites, que el Senyor, el teu Déu, s'ha escollit perquè li donin culte i perquè beneeixin en el seu nom, i que sentencien en els plets i en els casos de violència.
»Tots els ancians del poble més proper al cadàver es rentaran les mans sobre la vedella desnucada vora la riera, tot declarant: "Les nostres mans no han vessat aquesta sang, i els nostres ulls no han vist res. Vulgues absoldre, Senyor, el teu poble d'Israel, que tu has alliberat; no el facis responsable de la mort d'un innocent." I Déu els absoldrà de la sang vessada. Així trauràs d'enmig teu la responsabilitat de la mort d'un innocent i faràs allò que plau al Senyor.
Matrimoni amb una presonera
10 »Quan vagis a la guerra contra els teus enemics, que el Senyor, el teu Déu, et posa a les mans, i facis presoners, 11 potser veuràs entre els presoners una dona bonica, te n'enamoraràs i t'hi voldràs casar. 12 Porta-la a casa teva, que s'afaiti el cap, que es talli les ungles, 13 que es canviï el vestit que duia quan va ser feta presonera i que visqui a casa teva. Durant un mes farà dol pel seu pare i per la seva mare. Acabat podràs casar-t'hi i serà la teva muller. 14 Però si més endavant ja no t'agrada, deixa-la que se'n vagi lliurement. De cap manera no la venguis per diners ni la tractis com a esclava després d'haver-la posseïda.
Drets del primogènit
15 »Si un home que té dues dones estima l'una més que l'altra, i totes dues li donen fills, i el primer fill és de la dona menys estimada, 16 quan aquell home hagi de repartir l'herència entre els fills, no podrà donar la part de l'hereu al fill de la dona que estima més, preferint-lo així al fill de l'altra, que és el primer. 17 Ha de reconèixer com a hereu el fill de la dona menys estimada, i assignar-li, de tots els seus béns, el doble que als altres fills, perquè ell és la primícia del seu vigor i té els drets de l'hereu.
Un fill incorregible
18 »Si un home té un fill rebec i rebel, que no fa cas del que li diuen el pare i la mare i, encara que el renyin, no els escolta, 19 el pare i la mare el portaran al tribunal, davant els ancians de la seva ciutat. 20 Allà diran als ancians: "El nostre fill és rebec i rebel, no fa cas del que li diem, és golafre i bevedor." 21 Llavors tots els homes de la ciutat l'apedregaran fins que mori. Extirparàs així la maldat d'enmig teu, i tot Israel escarmentarà quan ho senti.
El cadàver d'un penjat
22 »Quan un home que ha comès un crim és sentenciat a mort i l'executen penjant-lo en un arbre, 23 el seu cadàver no ha de quedar penjat tota la nit. L'han d'enterrar el mateix dia, perquè tot home penjat en un patíbul és un maleït de Déu. No profanis el país que el Senyor, el teu Déu, et dóna en possessió.
Respectar els béns del proïsme
22
»Si t'adones que el bou o l'ovella del teu germà israelita s'han esgarriat, no te'n desentenguis: torna'l sens falta al teu germà. Si no és veí teu o no el coneixes, guarda l'animal a l'estable de casa teva fins que el seu amo vingui a buscar-lo; quan vingui, retorna-l'hi. Fes el mateix si trobes l'ase, el vestit o qualsevol objecte que un germà teu hagi perdut: no te'n desentenguis.
»Si veus l'ase o el bou del teu germà israelita caiguts en el camí, no te'n desentenguis: ajuda'l a aixecar-los.
Prescripcions diverses
»Una dona no ha de portar vestits d'home, ni un home vestits de dona: el Senyor, el teu Déu, detesta els qui es comporten així.
»Si tot fent camí trobes un niu d'ocells en un arbre o per terra, amb la mare covant els ous o protegint els seus petits, no t'emportis la mare amb la cria. Avia la mare i queda't només la cria. Així seràs feliç i tindràs una llarga vida.
»Si edifiques una casa nova, posa-hi una barana al terrat, perquè la teva família no sigui responsable de la mort del qui pugui caure daltabaix.
»No plantis a la teva vinya coses diferents, perquè no quedi consagrat a Déu el fruit de la vinya amb les altres plantes.
10 »No llauris amb un bou i un ase alhora.
11 »No portis vestits de roba teixida alhora amb llana i amb lli.
12 »Fes-te serrells a les quatre vores del mantell amb què et cobreixes.
Lleis sobre la integritat de la dona
13 »Si un home es casa amb una dona i, després de cohabitar amb ella, deixa d'estimar-la, 14 la calumnia i la difama dient: "M'he casat amb aquesta dona; però, quan ens hem unit, m'he adonat que no era verge", 15 llavors els pares de la noia portaran les proves que la seva filla era verge al tribunal dels ancians, reunit a la porta de la ciutat. 16 El pare declararà davant d'ells: "He donat la meva filla a aquest home perquè fos la seva muller; però ell ha deixat d'estimar-la 17 i ara la calumnia dient que la meva filla no era verge. Aquí hi ha les proves de la seva virginitat." I els pares mostraran als ancians el mantell, tacat de sang, que cobria els nuvis la nit de noces. 18 Els ancians de la ciutat faran agafar el marit i el castigaran. 19 A més, li imposaran una multa de cent peces de plata, que donaran al pare de la noia, per haver difamat una verge israelita. Ella continuarà essent la seva dona, i ell no podrà divorciar-se'n en tota la seva vida.
20 »Però si l'acusació era certa i resultés que la noia ja no era verge, 21 la trauran fora de la porta de la casa paterna, i els homes de la seva ciutat l'apedregaran fins que mori. Havia comès una infàmia mai vista a Israel prostituint-se mentre era a la casa del seu pare. Extirpa la maldat d'enmig teu.
22 »Si un home és sorprès jaient amb una dona casada, tots dos han de morir, l'home i la dona. Extirpa d'Israel la maldat.
23 »Si un home troba en una ciutat una noia verge unida per acord matrimonial amb un altre i jeu amb ella, 24 traieu-los tots dos fora de la ciutat i apedregueu-los fins que morin. La noia ha de morir perquè, tot i ser dintre la ciutat, no va cridar que l'ajudessin, i l'home ha de morir perquè va violar la dona d'un altre. Extirpa la maldat d'enmig teu.
25 »Però si és fora poblat on l'home troba la noia unida per acord matrimonial i la viola, només haurà de morir l'home. 26 A la noia no li facis res; ella no ha comès cap falta que mereixi la mort. Aquest cas s'assembla al d'un home que es llança contra un altre i el mata: 27 fora poblat, encara que la noia hagués cridat, ningú no hauria vingut a defensar-la.
28 »Si un home troba una noia que encara no està unida per acord matrimonial, se l'enduu, jeu amb ella i el descobreixen, 29 haurà de pagar al pare de la noia cinquanta peces de plata i s'hi haurà de casar, perquè l'ha posseïda; i no podrà divorciar-se'n en tota la seva vida.
23
»Ningú no es podrà casar amb cap de les dones del seu pare; no ha de prendre al seu pare el lloc de marit.
Persones excloses de l'assemblea del poble
»Un home amb els testicles esclafats o el membre viril amputat no serà admès a la comunitat del Senyor.
»Un bastard no serà admès a la comunitat del Senyor. Ni tan sols la desena generació dels seus descendents no hi seran admesos.
»Els ammonites i els moabites no seran admesos a la comunitat del Senyor. Ni tan sols la desena generació dels seus descendents no hi seran admesos. Mai no ho seran, perquè no us van acollir amb menjar i amb aigua mentre fèieu camí, després de la sortida d'Egipte. A més, Moab va llogar Balaam, fill de Beor, originari de Petor, a Aram-Naharaim, perquè et maleís. Però el Senyor, el teu Déu, no volgué fer cas de Balaam. Al contrari, el Senyor, el teu Déu, per l'amor que et té, va canviar la maledicció en benedicció. Mentre visquis, no afavoreixis mai el benestar i la prosperitat d'aquests pobles.
»No avorreixis els edomites, que són germans teus. Ni tampoc els egipcis, ja que has viscut com a immigrant en el seu país. Els descendents d'aquests dos pobles, a partir de la tercera generació, podran ser admesos a la comunitat del Senyor.
Puresa ritual del campament
10 »Quan emprenguis una campanya contra els teus enemics, guarda't de tot allò que et pot fer ritualment impur. 11 Si un dels teus homes no és pur per una pol·lució nocturna, que surti fora del campament i no hi torni durant el dia. 12 Cap al tard es rentarà, i podrà tornar al campament a la posta de sol.
13 »Tingues fora del campament un indret per a fer-hi les teves necessitats. 14 Porta una paleta en el teu equip. Quan surtis a fer les teves necessitats, obre un clot i després cobreix amb terra els excrements. 15 El Senyor, el teu Déu, va i ve per dins el campament, perquè vol alliberar-te posant a les teves mans els teus enemics. Per això el teu campament és sagrat, i si ell hi veia alguna cosa que li desplagués, deixaria d'acompanyar-te.
L'esclau fugitiu
16 »No tornis un esclau al seu amo si ha fugit i s'ha refugiat a prop teu. 17 Viurà en el teu país, en el lloc que esculli, en una de les ciutats on es trobi bé. No l'oprimeixis!
La prostitució sagrada
18 »Cap israelita, ni home ni dona, no ha de practicar la prostitució sagrada. 19 Si has de complir un vot, no portis al temple del Senyor, el teu Déu, una paga de prostituta o la paga d'un gos, és a dir, d'un home que es prostitueix. L'una i l'altra pràctica són cosa abominable per al Senyor, el teu Déu.
Préstecs i interessos
20 »Quan facis un préstec de diners, aliments o qualsevol altra cosa a un germà teu israelita, no li exigeixis cap interès. 21 Podràs exigir interessos a un estranger, però no a un germà teu. Així el Senyor, el teu Déu, et beneirà en tot el que emprenguis en el país on entraràs per prendre'n possessió.
Els vots
22 »Quan facis un vot al Senyor, el teu Déu, no triguis a complir-lo; el Senyor, el teu Déu, te'l reclamaria i series culpable d'un pecat. 23 Si t'abstens de fer vots, no comets cap pecat. 24 Però si n'has fet algun, observa'l i compleix-lo; mantén allò que voluntàriament has promès al Senyor, el teu Déu.
Dret de collir alguns fruits
25 »Si passes vora la vinya d'un altre, pots menjar tot el raïm que vulguis fins a saciar-te; però no t'enduguis res dins el cistell. 26 Igualment, si passes pel sembrat d'un altre, pots arrencar espigues amb la mà; però no seguis amb la falç res del seu sembrat.
Un cas de prohibició de tornar-se a casar
24
»Suposem que un home s'ha casat amb una dona i ha conviscut amb ella, però un dia ja no se la mira amb bons ulls, perquè troba en ella alguna cosa censurable, i llavors escriu un document de divorci, l'hi dóna i la treu de casa. Suposem que ella, un cop fora, es casa amb un altre home i que el segon marit deixa d'estimar-la, escriu un document de divorci, l'hi dóna i la treu de casa, o bé suposem que mor aquest segon marit. En aquest cas, el seu primer marit, que l'havia treta de casa, no s'hi podrà tornar a casar, ja que, respecte a ell, no és legalment pura. Seria una cosa abominable per al Senyor. No profanis amb un pecat com aquest el país que el Senyor, el teu Déu, et dóna en possessió.
El casat de poc
»Si un home s'acaba de casar, no està obligat a incorporar-se a l'exèrcit ni podrà ser reclutat per a altres serveis públics. Que quedi lliure de qualsevol prestació durant un any, que s'estigui a casa seva i faci feliç la dona amb qui s'ha casat.
Llei sobre les penyores
»No prenguis en penyora el molí de gra, ni tan sols la mola: seria prendre en penyora el mitjà de subsistència.
Rapte d'una persona
»Si es descobreix que algú ha segrestat un dels seus germans israelites per reduir-lo a esclavitud o vendre'l, el segrestador ha de morir. Extirpa la maldat d'enmig teu.
La lepra
»Vés amb compte amb les malalties de la pell: observa exactament les instruccions dels sacerdots levites; mireu de posar en pràctica tot el que jo els he manat. Recorda el que el Senyor, el teu Déu, va fer a Maria quan fèieu camí, després de la sortida d'Egipte.
Més sobre les penyores
10 »Si prestes alguna cosa a un altre, no entris a casa seva a prendre-li una penyora; 11 espera't a fora, que aquell home te la porti ell mateix. 12 Si és un pobre i et dóna en penyora el seu mantell, no li retinguis encara la penyora quan te'n vagis a dormir; 13 torna-la-hi a l'hora de pondre's el sol, perquè pugui dormir abrigat amb el seu mantell. Ell et beneirà i el Senyor, el teu Déu, et tindrà en compte aquesta bona acció.
El respecte als pobres
14 »No explotis un jornaler pobre i necessitat, tant si és un germà teu israelita com si és un immigrant que viu en una ciutat del teu país. 15 Paga-li el jornal aquell mateix dia; que no se li pongui el sol sense haver cobrat, perquè aquell home és pobre i necessita el seu jornal per a viure. Així no clamarà al Senyor contra tu i no seràs culpable d'un pecat.
Responsabilitat personal
16 »Els pares no han de ser condemnats a mort per culpa dels fills, ni els fills per culpa dels pares; cadascú només podrà ser condemnat a mort pels crims que hagi comès ell mateix.
Mesures a favor dels pobres
17 »No violis els drets d'un immigrant orfe. No prenguis com a penyora el vestit d'una viuda: 18 recorda que eres esclau a Egipte i que el Senyor, el teu Déu, te'n va alliberar. Per això et mano que compleixis aquestes prescripcions.
19 »Quan seguis el teu camp, si hi oblides una garba no hi tornis per recollir-la. Que sigui per a l'immigrant, l'orfe i la viuda. Així el Senyor, el teu Déu, et beneirà en tot el que emprenguis. 20 Igualment, quan cullis les olives, no repassis després les branques. Deixa el que hi quedi per a l'immigrant, l'orfe i la viuda. 21 Quan veremis, no passis després a esgotimar. Deixa el que hi quedi per a l'immigrant, l'orfe i la viuda. 22 Recorda que eres esclau en el país d'Egipte. Per això et mano que compleixis aquestes prescripcions.
Aplicació d'una sentència
25
»En cas de plet, que els dos contendents es presentin a judici i que siguin jutjats: l'innocent serà absolt, i el culpable, condemnat. Si el culpable mereix que l'assotin, el jutge el farà estendre a terra al seu davant perquè li donin tants assots com mereix la seva culpa. Li podran donar quaranta assots, però no més. Si continuaven assotant-lo, li podrien obrir una ferida greu, i llavors el teu germà quedaria deshonrat als teus ulls.
El bou a l'era
»No posis morrió al bou mentre trilla.
El dret a tenir descendència
»Si dos germans viuen plegats i un d'ells mor sense fills, la viuda no es casarà amb un estrany de fora de la família. El seu cunyat té el deure de casar-s'hi i de complir així amb ella els deures legals de cunyat. El primer fill que ella posarà al món perpetuarà el nom del germà mort, i així el seu nom no s'esborrarà a Israel.
»Però si un home es nega a casar-se amb la seva cunyada, aquesta anirà al tribunal, als ancians reunits a la porta de la ciutat, per dir-los: "El meu cunyat es nega a perpetuar el nom del seu germà a Israel, no vol complir amb mi els deures legals de cunyat." Els ancians de la ciutat el convocaran per parlar-li. Si manté la decisió de no voler-se casar amb la viuda del seu germà, aquesta se li acostarà en presència dels ancians, li traurà del peu la sandàlia, li escopirà a la cara i dirà: "Així es tracta l'home que es nega a perpetuar el casal del seu germà." 10 I a Israel la família d'aquest home portarà el nom de "família del descalçat".
Gest prohibit en una baralla
11 »Quan dos homes es barallen entre ells, si la dona d'un, per salvar el seu marit dels cops de l'altre, s'acosta a l'adversari i l'agafa per les vergonyes, 12 talla-li la mà. No tinguis compassió d'ella.
Honestedat en el comerç
13 »No duguis a la bossa pesos desiguals, un de més gros i un de més petit. 14 No tinguis a casa mesures desiguals, una de més gran i una de més petita. 15 Tingues pesos exactes i justos, mesures exactes i justes. Així tindràs una llarga vida en el país que el Senyor, el teu Déu, et dóna, 16 perquè el Senyor, el teu Déu, detesta tota mena d'estafadors, tots els qui cometen injustícies.
Condemna dels amalequites
17 »Recorda el que et van fer els amalequites mentre seguíeu el vostre camí, després de la sortida d'Egipte. 18 Sense cap temor de Déu, et van sortir al pas quan estaves cansat i rendit, i atacaven pel darrere els qui no podien seguir. 19 Quan el Senyor, el teu Déu, et concedirà el repòs de tots els enemics que t'envolten, en el país que el Senyor, el teu Déu, et dóna en heretat perquè en prenguis possessió, esborra de sota el cel el nom d'Amalec. No te n'oblidis!
Ofrena de les primícies i confessió de fe
26
»Quan hagis entrat al país que el Senyor, el teu Déu, et dóna en heretat, quan ja el posseeixis i l'habitis, pren una part de les primícies de tots els fruits que colliràs de la terra que el Senyor, el teu Déu, et dóna, posa-la en una cistella i vés al lloc que el Senyor, el teu Déu, haurà escollit perquè porti el seu nom. Allà et presentaràs al sacerdot que estigui en funcions aquells dies i li diràs: "Jo declaro el dia d'avui davant el Senyor, el meu Déu, que ja he entrat al país que el Senyor havia promès als nostres pares." El sacerdot rebrà la cistella de les teves mans i la deixarà davant l'altar del Senyor, el teu Déu. Després, a la presència del Senyor, el teu Déu, diràs això:
»"El meu pare era un arameu errant, que va baixar a Egipte i va viure-hi com a immigrant amb les poques persones que l'acompanyaven. Allà es convertí en una gran nació, forta i nombrosa. Els egipcis ens maltractaren, ens oprimiren i ens imposaren treballs pesats. Llavors vam implorar l'ajut del Senyor, Déu dels nostres pares, i ell escoltà el nostre clam: veié la nostra dissort, les nostres penes i la nostra opressió. El Senyor ens va fer sortir d'Egipte amb mà forta i amb braç poderós, enmig de gestes esglaiadores i entre senyals i prodigis; ens va fer entrar en aquest lloc i ens donà aquest país, un país que regalima llet i mel. 10 Per això porto aquestes primícies dels fruits de la terra que tu, Senyor, m'has donat."
»Deixa llavors la cistella a la presència del Senyor, el teu Déu, i prosterna't davant d'ell. 11 Després frueix amb alegria de l'abundància que el Senyor, el teu Déu, t'ha donat a tu i a la teva família; i fes-ne participar també els levites i els immigrants que resideixen enmig teu.
Pregària mentre s'ofereix el delme
12 »Cada tres anys, serà l'any del delme. Llavors separa la desena part de les teves collites, posa-la a disposició dels levites, dels immigrants, dels orfes i de les viudes, perquè puguin menjar fins a saciar-se en les teves ciutats. 13 Després declara davant el Senyor, el teu Déu:
»"Senyor, no he guardat a casa meva res del que t'està consagrat. Ho he posat a disposició dels levites, dels immigrants, dels orfes i de les viudes, tal com m'havies manat. No he violat cap d'aquests teus manaments ni els he oblidat. 14 No he menjat res del delme estant de dol, no l'he consumit en estat d'impuresa ritual ni l'he ofert a un mort. He obeït el Senyor, el meu Déu: he complert tot el que tu, Senyor, ens tens manat. 15 Mira des del cel, des del lloc sant on resideixes, i beneeix Israel, el teu poble, i aquest país que ens has donat, com havies promès als nostres pares: un país que regalima llet i mel."
Conclusió: compromís mutu del Senyor i d'Israel
16 »Avui el Senyor, el teu Déu, et mana que observis aquests decrets i aquestes prescripcions: compleix-los i posa'ls en pràctica amb tot el cor i amb tota l'ànima. 17 Avui has fet que el Senyor es comprometi a ser el teu Déu; i tu seguiràs els seus camins, observaràs els seus decrets, els seus manaments i les seves prescripcions, i escoltaràs la seva veu. 18 I avui el Senyor ha fet que tu et comprometis a ser el seu poble, la seva heretat preferida, tal com t'havia promès; i tu compliràs tots els seus manaments. 19 Ell et vol fer superior en dignitat, fama i glòria a totes les nacions que ha creat. Vol que siguis un poble consagrat a ell, el Senyor, el teu Déu, tal com t'havia promès.
Celebració de l'aliança (27,1-28,68)
Instruccions per a la gran assemblea litúrgica
27
Moisès, acompanyat dels ancians d'Israel, va manar al poble:
--Compliu tots els manaments que avui us dono. El dia que travessareu el Jordà per entrar al país que el Senyor, el teu Déu, et dóna, aixeca unes grans pedres, cobreix-les d'una capa de calç i escriu-hi a sobre tots els manaments d'aquesta Llei. Fes-ho quan hagis passat el Jordà. Així podràs entrar al país que el Senyor, el teu Déu, et dóna: un país que regalima llet i mel, tal com t'ha promès el Senyor, Déu dels teus pares. Quan sereu a l'altra banda del Jordà, aixequeu aquestes pedres a la muntanya d'Ebal, tal com us he manat, i cobriu-les d'una capa de calç. Construeix allà també un altar dedicat al Senyor, el teu Déu, un altar de pedres que no hagin estat treballades amb eines de ferro; per a construir-lo, només podràs utilitzar pedres intactes. Sobre aquest altar, ofereix-hi holocaustos al Senyor, el teu Déu. Ofereix-hi també sacrificis de comunió: menja'n allí la carn, fent festa a la presència del Senyor, el teu Déu. Sobre les pedres que hauràs aixecat, escriu-hi d'una manera ben llegible tots els manaments d'aquesta Llei.
Llavors Moisès, acompanyat dels sacerdots levites, va parlar a tot el poble d'Israel:
--Fes silenci i escolta, Israel! Avui t'has convertit en el poble del Senyor, el teu Déu. 10 Obeeix el Senyor, el teu Déu, i compleix els seus manaments i els seus decrets, que avui et dono.
11 Aquell dia, Moisès també va donar al poble aquesta ordre:
12 --Quan haureu travessat el Jordà, les tribus de Simeó, Leví, Judà, Issacar, Josep i Benjamí es posaran a la muntanya de Garizim per pronunciar les benediccions a favor del poble. 13 Les tribus de Rubèn, Gad, Aser, Zabuló, Dan i Neftalí es posaran a la muntanya d'Ebal per pronunciar les malediccions.
Dotze malediccions
14 »Els levites s'adreçaran a tots els israelites i proclamaran amb veu forta:
15 »"Maleït el qui es fabriqui un ídol de talla o de fosa, obra d'homes, que el Senyor detesta, i l'adori en secret!" I tot el poble respondrà: "Amén."
16 »"Maleït el qui menyspreï el pare o la mare!" I tot el poble respondrà: "Amén."
17 »"Maleït el qui desplaci les fites de la propietat del seu veí!" I tot el poble respondrà: "Amén."
18 »"Maleït el qui desencamini un cec!" I tot el poble respondrà: "Amén."
19 »"Maleït el qui violi els drets de l'immigrant, de l'orfe o de la viuda!" I tot el poble respondrà: "Amén."
20 »"Maleït el qui jegui amb una de les dones del seu pare, perquè pren al seu pare el lloc de marit!" I tot el poble respondrà: "Amén."
21 »"Maleït el qui jegui amb una bèstia!" I tot el poble respondrà: "Amén."
22 »"Maleït el qui jegui amb la seva germanastra de part de pare o de mare!" I tot el poble respondrà: "Amén."
23 »"Maleït el qui jegui amb la seva sogra!" I tot el poble respondrà: "Amén."
24 »"Maleït el qui assassini d'amagat el seu proïsme!" I tot el poble respondrà: "Amén."
25 »"Maleït el qui es deixi subornar i assassini un innocent!" I tot el poble respondrà: "Amén."
26 »"Maleït el qui no observi els manaments d'aquesta llei i no els compleixi!" I tot el poble respondrà: "Amén."
Promeses de felicitat
28
»Si escoltes i obeeixes el Senyor, el teu Déu, i mires de posar en pràctica tots els seus manaments que avui et dono, llavors el Senyor, el teu Déu, farà que siguis superior a totes les nacions de la terra. Si obeeixes el Senyor, el teu Déu, vindran damunt teu totes aquestes benediccions:
»Seràs beneït a la ciutat i beneït al camp. Seran beneïts els fruits de les teves entranyes, de la teva terra i del teu bestiar, les cries de les teves vaques i els teus ramats d'ovelles. Seran beneïdes amb l'abundància les teves cistelles i les teves pasteres. Seràs beneït quan vagis a la guerra i quan en tornis. Sempre que els teus enemics t'ataquin, acabaran derrotats davant teu. Es llançaran contra tu per un sol camí, però fugiran del teu davant per set camins. El Senyor, el teu Déu, farà que t'acompanyi la seva benedicció en els teus graners i en tot el que emprenguis: et beneirà en el país que ell et dóna.
»Si compleixes els manaments del Senyor, el teu Déu, i segueixes els seus camins, el Senyor farà de tu un poble consagrat a ell, tal com t'ha jurat. 10 Llavors tots els pobles de la terra reconeixeran que portes el nom del Senyor i et respectaran.
11 »El Senyor t'omplirà de prosperitat multiplicant els fruits de les teves entranyes, del teu bestiar i de la teva terra, en el país que va prometre als teus pares que et donaria. 12 El Senyor t'obrirà el cel, on guarda el tresor de la fertilitat: quan en sigui el temps, farà caure la pluja sobre els teus camps i beneirà tot el que emprenguis. Prestaràs diners a molts pobles, i a tu no et caldrà manllevar res. 13 El Senyor farà que siguis la primera de les nacions, i no la darrera; pujaràs amunt, no baixaràs. Cal, però, que escoltis els manaments del Senyor, el teu Déu, que avui et dono perquè els compleixis i els posis en pràctica. 14 No et desviïs ni a dreta ni a esquerra de tot el que avui et mano; no segueixis altres déus ni els adoris.
Amenaces
15 »En canvi, si no obeeixes el Senyor, el teu Déu, i no mires de complir tots els seus manaments i decrets que avui et dono, et cauran al damunt totes aquestes malediccions:
16 »Seràs maleït a la ciutat i maleït al camp. 17 Seran maleïdes amb la buidor les teves cistelles i les teves pasteres. 18 Seran maleïts els fruits de les teves entranyes i de la teva terra, les cries de les teves vaques i els teus ramats d'ovelles. 19 Seràs maleït quan vagis a la guerra i quan en tornis. 20 En tot el que emprenguis, el Senyor t'enviarà la maledicció, el desconcert, les amenaces, i no trigaràs a ser totalment exterminat, ja que t'has comportat malament abandonant-lo. 21 El Senyor t'enviarà la pesta, que t'eliminarà de la terra on estàs a punt d'entrar per prendre'n possessió. 22 Et farà patir tuberculosi, febres, inflamacions i ardors. Enviarà una secada, bufaran vents xardorosos i les malures s'apoderaran de les espigues. Aquests desastres et perseguiran fins que desapareguis. 23 Sobre el teu cap, el cel es posarà dur com el bronze, i la terra, sota els teus peus, serà com el ferro. 24 En comptes de pluja, el Senyor farà caure sobre els teus camps sorra i polseguera, fins que seràs exterminat. 25 El Senyor farà que els teus enemics et derrotin. Et llançaràs contra ells per un sol camí, però fugiràs del seu davant per set camins. Tots els reialmes del món, en veure-ho, s'esgarrifaran. 26 Els ocellots i els animals feréstecs s'atiparan del teu cadàver sense que ningú els destorbi.
27 »El Senyor t'enviarà úlceres, com als egipcis, i et farà patir de morenes, de ronya i de tinya incurables. 28 El Senyor farà que et tornis boig, cec i delirant: 29 en ple migdia caminaràs a les palpentes, com el cec en la foscor. No prosperarà res del que emprenguis. T'explotaran i et robaran mentre visquis, i no hi haurà qui t'ajudi.
30 »A la dona amb qui estaràs unit per acord matrimonial, un altre la violarà. Et faràs una casa i no hi viuràs; plantaràs una vinya i no la veremaràs. 31 Al teu davant mataran el teu bou i no en tastaràs la carn. Veuràs com et roben l'ase i no el tornaràs a veure; els teus ramats cauran en mans dels enemics, i no hi haurà qui et defensi. 32 Els teus fills i les teves filles seran donats com a esclaus a un poble estranger. Ho veuran els teus ulls i es consumiran mirant-los tot el dia, però no hi podràs fer res. 33 Un poble que no coneixes s'alimentarà amb els fruits de la teva terra i del teu treball; t'explotaran i et maltractaran sense parar. 34 Et tornaràs boig de veure aquest espectacle. 35 El Senyor et ferirà amb úlceres malignes als genolls i a les cames; no se't curaran, sinó que se t'estendran des del cap fins a la planta dels peus.
36 »El Senyor et farà deportar, amb el rei que t'hauràs escollit, cap a un poble que ni tu ni els teus pares no coneixíeu. Allà adorareu altres déus que només són estàtues de fusta o de pedra. 37 Seràs motiu d'estupor, de riota i d'escarni entre tots els pobles on el Senyor t'haurà deportat.
38 »Sembraràs en els camps molta llavor, però en colliràs una misèria, perquè la llagosta ho devorarà. 39 Plantaràs vinyes i les conrearàs, però no en beuràs el vi; ni tan sols podràs veremar, perquè les plagues no hauran deixat res. 40 Tindràs oliveres per tot el país, però ni tan sols faràs oli per a perfumar-te, perquè hauran caigut les olives. 41 Posaràs al món fills i filles, però no seran per a tu, perquè se'ls enduran captius. 42 Les plagues devastaran tots els arbres i tots els fruits de les teves terres.
43 »Els immigrants que resideixen enmig teu tindran cada vegada més poder, mentre que tu en tindràs cada vegada menys. 44 Ells et prestaran diners, però tu no els en podràs prestar. Ells seran els primers, i tu el darrer.
45 »Totes aquestes malediccions et perseguiran i et cauran al damunt fins a exterminar-te, perquè hauràs desobeït el Senyor, el teu Déu, i no hauràs observat els seus manaments i els seus decrets, que ell t'havia donat. 46 Aquestes malediccions seran un senyal i un toc d'alerta per a tu i els teus descendents, per sempre.
47 »Si no has servit el Senyor, el teu Déu, amb alegria i amb cor generós quan nedaves en l'abundància, 48 hauràs de servir els enemics que el Senyor enviarà contra tu, passant fam i set, nu i mancat de tot. El Senyor et posarà al coll un jou de ferro fins que t'haurà consumit. 49 El Senyor farà que es llanci contra tu, com un voltor, des de l'extrem de la terra, una nació que no entendràs quan et parli, 50 un poble dur que no respecta els vells ni s'apiada dels joves. 51 Es menjarà els fruits del teu bestiar i de la teva terra, i tu et moriràs de fam. No et deixarà res: ni gra, ni vi, ni oli, ni les cries de les teves vaques ni els teus ramats, tant que et farà desaparèixer. 52 Assetjarà totes les teves ciutats fins que s'esfondrin les muralles altes i fortificades darrere les quals et creies segur. Assetjarà totes les ciutats de tot el país que el Senyor, el teu Déu, t'haurà donat. 53 Serà tan dur el setge de l'enemic que acabaràs menjant-te els fruits de les teves entranyes, la carn dels fills i de les filles que el Senyor, el teu Déu, t'haurà concedit. 54 L'home més refinat i delicat entre els teus mirarà de mal ull el seu germà, la seva pròpia dona i els fills que li restin: 55 no es voldrà partir amb ells la carn dels seus fills, l'únic aliment que li quedarà per a menjar, durant el setge i enmig de la misèria a què l'enemic reduirà les teves ciutats. 56 Igualment farà la dona més refinada i delicada entre els teus: la que, de tan delicada, ni gosava posar a terra la punta del seu peu, mirarà de mal ull el seu propi marit, el seu fill i la seva filla, 57 i fins i tot el nadó que acaba de donar a llum i els infants que ha tingut. Com que no hi haurà res, se'ls menjarà d'amagat, durant el setge i enmig de la misèria a què l'enemic reduirà les teves ciutats.
58 »Mira, doncs, de posar en pràctica tots els manaments d'aquesta Llei, escrits en aquest llibre, i reverencia aquest nom gloriós i temible, el nom del Senyor, el teu Déu. 59 Altrament seran molt grans les plagues amb què el Senyor t'assotarà a tu i als teus descendents: plagues grans i persistents, i malalties persistents i malignes. 60 Farà que caiguin damunt teu aquelles epidèmies que tanta por et feien a Egipte, i no te'n desfaràs mai. 61 Llançarà també contra tu, fins a exterminar-te, tota mena de malalties i plagues no esmentades en aquest llibre de la Llei. 62 En quedareu ben pocs, vosaltres que havíeu estat tan nombrosos com les estrelles del cel. Això, perquè hauràs desobeït el Senyor, el teu Déu. 63 Així com el Senyor tenia el goig de fer-vos feliços i multiplicar-vos, igualment tindrà el goig de destruir-vos i aniquilar-vos. Sereu arrencats del país on ara entres per prendre'n possessió.
64 »El Senyor et dispersarà entre totes les nacions, d'un cap a l'altre de la terra, i allà donaràs culte a altres déus, estàtues de fusta i de pedra, que ni tu ni els teus pares no coneixíeu. 65 Enmig d'aquestes nacions no tindràs tranquil·litat, no trobaràs cap lloc on pugui reposar la planta dels teus peus. El Senyor t'hi farà viure amb el cor anguniós, els ulls sense esclat i l'esperit acovardit: 66 tindràs la vida penjada d'un fil, nit i dia tremolaràs de por, no viuràs mai segur. 67 Quan vegis el que passarà, el terror t'encongirà el cor, fins al punt que al matí diràs: "Qui pogués ser al vespre!", i al vespre: "Qui pogués ser al matí!" 68 El Senyor t'embarcarà cap a Egipte, on et vaig dir que no tornaries mai més. Allà us voldreu vendre com a esclaus i esclaves dels vostres enemics, però ningú no us voldrà comprar.
Darrera al·locució de Moisès (28,69-30,20)
69 Aquestes són les clàusules de l'aliança que el Senyor va manar a Moisès de fer amb els israelites quan es trobaven en territori de Moab, a més de l'aliança que havia fet amb ells a la muntanya de l'Horeb.
Allò que Déu ha obrat a favor d'Israel
29
Moisès va convocar tot el poble d'Israel i els digué:
--Vosaltres mateixos heu vist la manera com, a Egipte, el Senyor va tractar el faraó, la seva cort i tot el seu país. Heu pogut veure amb els vostres propis ulls les dures proves que ells hi van passar i els grans senyals i prodigis que el Senyor hi va fer. Però, fins avui, Déu no us havia donat un enteniment capaç de comprendre, ni uns ulls capaços de veure-hi, ni unes orelles bones per a sentir-hi.
»Durant quaranta anys t'he conduït pel desert, i no se t'han fet malbé els vestits ni les sandàlies. I si no heu menjat pa ni heu begut vi o altres begudes alcohòliques, és perquè comprenguéssiu que jo, el Senyor, sóc el vostre Déu.
»Després vau arribar fins aquí. Sehon, rei d'Heixbon, i Og, rei de Basan, ens sortiren al pas per atacar-nos, però els vam vèncer. Ens vam apoderar del seu territori i el donàrem en herència a les tribus de Rubèn i de Gad i a la meitat de la tribu de Manassès. Ara, doncs, compliu les clàusules d'aquesta aliança i poseu-les en pràctica: així us sortirà bé tot el que emprendreu.
El compromís de l'aliança
»Avui tots vosaltres esteu aquí davant el Senyor, el vostre Déu. Hi sou tots: els vostres caps, els jutges, els ancians i els capdavanters, tots els homes d'Israel, 10 les criatures i les dones, i també els immigrants que viuen en el teu campament per tallar-te llenya o per portar-te aigua. 11 Avui ets aquí per entrar en l'aliança del Senyor, el teu Déu, en el compromís solemne que el Senyor, el teu Déu, pren amb tu 12 de fer-te poble seu i de ser ell el teu Déu, tal com t'ha promès i tal com va jurar als teus pares, a Abraham, a Isaac i a Jacob. 13 Jo, el Senyor, no faig aquesta aliança, aquest compromís solemne, amb vosaltres sols, 14 els qui avui sou aquí davant el Senyor, el nostre Déu, sinó també amb tots els qui avui no són amb nosaltres.
15 »Tots sabeu que vam habitar en el país d'Egipte i que hem hagut de passar entre diverses nacions. 16 Heu vist els seus ídols abominables i repugnants de fusta, de pedra, de plata i d'or. 17 Que ningú de vosaltres, home o dona, família o tribu, no aparti avui el seu cor del Senyor, el nostre Déu, per donar culte als déus d'aquelles nacions: que no arrelin enmig vostre plançons que donarien fruits verinosos i amargants. 18 Que ningú de vosaltres, mentre escolta les paraules d'aquest compromís solemne, no s'enganyi pensant: "Tot m'anirà bé, encara que em deixi guiar pel meu cor obstinat i pervers, perquè on hi ha regadiu no hi ha secada." 19 El Senyor no planyeria aquest home: la seva indignació i la seva gelosia s'encendrien contra ell i el fulminaria amb totes les malediccions escrites en aquest llibre. El Senyor esborraria de sota el cel el record d'aquest home i, 20 per a perdició seva, el separaria de totes les tribus d'Israel, en compliment de totes les malediccions que sancionen l'aliança escrita en aquest llibre de la Llei.
El Senyor complirà les amenaces
21 »Quan les generacions futures, els vostres descendents i els estrangers que arribaran de terres llunyanes, contemplaran les plagues i els mals amb què el Senyor haurà assotat el vostre país, diran: 22 "Aquesta terra està recremada pel sofre, la sal i el foc; no s'hi pot sembrar, no hi neix res, no hi creix cap herba, com a Sodoma, Gomorra, Admà i Seboïm, destruïdes per la indignació violenta del Senyor." 23 Totes les nacions preguntaran: "Per què el Senyor ha tractat així aquest país? Per què tanta severitat?" 24 Llavors els respondran: "Perquè van abandonar l'aliança que el Senyor, el Déu dels seus pares, havia pactat amb ells quan els va fer sortir d'Egipte, 25 i van donar culte a altres déus i els adoraren, uns déus que ells no coneixien i que el Senyor no els havia donat. 26 Per això la indignació del Senyor es va inflamar contra aquest país i va fer caure damunt d'ells totes les malediccions escrites en aquest llibre. 27 El Senyor, amb tot l'ardor de la seva indignació, els arrencà del seu país i els féu anar en una terra estrangera, on són encara avui."
28 »Únicament el Senyor, el nostre Déu, coneix les coses amagades, però nosaltres i els nostres fills coneixem allò que ell ens ha revelat per sempre, a fi que complim tots els manaments d'aquesta Llei.
Israel retornarà al Senyor
30
»Quan es compliran en tu totes aquestes benediccions o malediccions que t'he proposat, si reflexiones enmig de les nacions on el Senyor, el teu Déu, t'haurà dispersat, i tu amb els teus fills et converteixes amb tot el cor i amb tota l'ànima al Senyor, el teu Déu, i l'obeeixes en tot allò que avui et mano, ell renovarà la teva vida i tindrà misericòrdia de tu. Llavors et tornarà a reunir de tots els pobles on t'havia dispersat. Ni que tinguessis la teva gent escampada fins a l'horitzó, el Senyor, el teu Déu, vindria allà a cercar-te i a reunir-te, per fer-te entrar en el país que els teus pares havien posseït i que tu també posseiràs. Et farà feliç i et multiplicarà més que els teus pares.
»El Senyor, el teu Déu, circumcidarà el teu cor i el dels teus descendents, perquè estimis el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor i amb tota l'ànima, i puguis viure. El Senyor, el teu Déu, farà caure totes aquestes amenaces sobre els teus enemics, que t'odiaven i et perseguien. Tu tornaràs a escoltar la veu del Senyor i compliràs tots els manaments que avui et dono. El Senyor, el teu Déu, t'omplirà de prosperitat en tot el que emprenguis: multiplicarà els fruits de les teves entranyes, del teu bestiar i de la teva terra. El Senyor tindrà, altra vegada, el goig de fer-te feliç, com el tenia de fer feliços els teus pares, 10 perquè tu aleshores obeiràs el Senyor, el teu Déu, i guardaràs els seus manaments i els seus decrets, escrits en aquest llibre de la Llei, i perquè t'hauràs convertit al Senyor, el teu Déu, amb tot el cor i amb tota l'ànima.
La paraula de Déu és molt a prop
11 »Aquesta Llei que avui et dono no és massa difícil per a tu, ni és fora del teu abast. 12 No és pas al cel, que puguis dir: "Qui serà capaç de pujar-hi i portar-nos-la, per fer-nos-la conèixer i perquè la puguem complir?" 13 Ni és tampoc a l'altra banda de mar, que puguis dir: "Qui serà capaç de travessar el mar i portar-nos-la, per fer-nos-la conèixer i perquè la puguem complir?" 14 La paraula és molt a prop teu; la tens als llavis, la tens al cor, perquè puguis complir-la.
Conclusió: escollir la vida
15 »Avui et proposo d'escollir entre la vida i la mort, entre la felicitat i la desgràcia. 16 Avui et mano que estimis el Senyor, el teu Déu, que segueixis els seus camins i compleixis els seus manaments, els seus decrets i les seves prescripcions. Si ho fas així, viuràs, seràs nombrós, i el Senyor, el teu Déu, et beneirà en el país on ara entraràs per prendre'n possessió. 17 Però si el teu cor s'allunya d'ell, si no l'obeeixes i et deixes arrossegar a donar culte a altres déus i a adorar-los, 18 avui t'anuncio que aneu de cert a la perdició, que no viureu gaires anys a la terra on ara, un cop passat el Jordà, entrareu per prendre'n possessió.
19 »Avui prenc el cel i la terra com a testimonis contra vosaltres: et proposo d'escollir entre la vida i la mort, entre la benedicció i la maledicció. Tu escull la vida i viuràs, tu i la teva descendència. 20 Estima el Senyor, el teu Déu, obeeix-lo i sigues-li fidel: en ell trobaràs la vida, i el Senyor et concedirà molts anys per a poder habitar en aquest país que ell havia promès als teus pares, a Abraham, a Isaac i a Jacob.
Comiat i mort de Moisès (31-34)
Josuè, successor de Moisès
31
Moisès va adreçar encara aquestes paraules a tot el poble d'Israel:
--Tinc cent vint anys. Ara ja no sóc capaç de conduir-te al combat. A més, el Senyor m'ha dit que jo no passaria aquest riu Jordà. El Senyor mateix, el teu Déu, passarà al teu davant i destruirà totes aquestes nacions que hi ha a l'altra banda perquè puguis ocupar els seus territoris. Josuè passarà al teu davant, tal com ha dit el Senyor. El Senyor farà amb aquestes nacions el que ha fet amb Sehon i Og, reis dels amorreus, i amb els seus territoris. El Senyor els posarà a les vostres mans: tracteu-los tal com jo us he manat. Sigueu ferms i decidits, no tingueu por, no us acovardiu davant d'ells! El Senyor, el teu Déu, anirà amb tu, no et deixarà ni t'abandonarà.
Després Moisès va cridar Josuè i li digué en presència de tot el poble d'Israel:
--Sigues ferm i decidit, perquè tu faràs entrar aquest poble al país que el Senyor va prometre als seus pares. Tu el repartiràs entre els israelites. És el Senyor mateix qui anirà al teu davant i serà amb tu: no et deixarà ni t'abandonarà. No tinguis por, no t'acovardeixis!
Lectura solemne de la Llei cada set anys
Moisès va escriure aquesta Llei i la donà als sacerdots levites que porten l'arca de l'aliança del Senyor i a tots els ancians d'Israel. 10 Moisès els va donar aquesta ordre:
--Cada set anys, l'any de la condonació dels deutes, durant la festa dels Tabernacles, 11 quan tot el poble d'Israel es presentarà davant el Senyor, el teu Déu, en el lloc que ell haurà escollit, llegiu-li en veu alta aquesta Llei. 12 Convoca tot el poble: homes, dones i criatures, i els immigrants que hi hagi a les teves ciutats. Tots m'escoltaran i aprendran a reverenciar el Senyor, el vostre Déu, i miraran de posar en pràctica totes les paraules d'aquesta Llei. 13 També els vostres fills, que encara no la coneixen, l'escoltaran i aprendran a reverenciar el Senyor, el vostre Déu, tots els dies de la vostra vida en el país que posseireu, un cop passat el Jordà.
Israel serà infidel al Senyor
14 El Senyor digué a Moisès:
--S'acosta l'hora de la teva mort. Crida Josuè i presenteu-vos tots dos a la tenda del trobament. Allí li donaré les meves ordres.
Moisès i Josuè anaren a presentar-se a la tenda del trobament. 15 El Senyor se'ls va manifestar en una columna de núvol, que es quedà a l'entrada de la tenda. 16 El Senyor digué a Moisès:
--Quan hauràs mort i t'hauràs reunit amb els teus pares, aquest poble es prostituirà anant darrere els déus estrangers del país on ara entrarà. M'abandonarà i trencarà l'aliança que jo he fet amb ells. 17 Llavors s'encendrà contra ells la meva indignació, els abandonaré i els amagaré la meva mirada. Israel serà presa d'altres nacions i li cauran a sobre molts mals i calamitats. Aquell dia comprendrà que aquestes desgràcies li han vingut perquè jo, el seu Déu, ja no sóc enmig seu. 18 Sí, aquell dia li amagaré la meva mirada per tot el mal que haurà comès girant-se cap a altres déus.
19 »I ara escriviu el càntic que dictaré. Ensenya'l als israelites i que l'aprenguin, perquè aquest càntic em sigui un testimoni contra ells. 20 Quan faré entrar aquest poble al país que vaig prometre als seus pares, un país que regalima llet i mel, menjarà fins a saciar-se, s'engreixarà i es girarà cap a altres déus per adorar-los. Em rebutjarà i trencarà la meva aliança. 21 Llavors, quan li cauran a sobre molts mals i calamitats, aquest càntic serà un testimoni que l'acusarà, perquè els seus descendents no l'hauran oblidat. Conec des d'ara les seves intencions, fins i tot abans de fer-lo entrar al país que li vaig prometre amb jurament.
22 Aquell dia, doncs, Moisès va escriure aquest càntic i l'ensenyà als israelites. 23 Després el Senyor va manar a Josuè, fill de Nun:
--Sigues ferm i decidit, perquè tu faràs entrar Israel al país que els vaig prometre. Jo seré amb tu!
24 Moisès va escriure en un llibre totes les paraules d'aquesta Llei. En acabar, 25 manà als levites que portaven l'arca de l'aliança del Senyor:
26 --Preneu aquest llibre de la Llei i poseu-lo al costat de l'arca de l'aliança del Senyor, el vostre Déu: serà un testimoni contra tu. 27 Jo conec el teu caràcter rebel: sempre vas a la teva. Si fins avui, mentre jo vivia entre vosaltres, heu estat rebels al Senyor, què passarà quan hauré mort? 28 Convoqueu, doncs, aquí al meu costat tots els ancians i els capdavanters de les tribus: els vull fer sentir les paraules d'aquest càntic. Prendré el cel i la terra com a testimonis contra ells. 29 Sé prou bé que després de la meva mort us pervertireu i us allunyareu del camí que us he assenyalat. I, finalment, s'abatrà sobre vosaltres la desgràcia, perquè fareu allò que ofèn el Senyor i l'indignareu amb la vostra conducta.
Càntic de Moisès
30 Llavors Moisès va fer sentir íntegrament a tota l'assemblea d'Israel les paraules d'aquest càntic:
32
Calleu, oh cels, que parlaré;
escolta, terra, el meu vaticini!
La meva doctrina caurà com la pluja,
seran com rosada les meves paraules,
com el ploviscó que rega l'herba,
com un ruixat damunt els prats.
Doneu glòria al nostre Déu,
que ara proclamo el nom del Senyor:
«Ell és la Roca»,
el seu obrar és irreprensible,
és sempre just el seu comportament.
És el Déu fidel, sense cap culpa,
és bo i és recte.
No se li han portat bé:
no són pas fills,
aquesta gent innoble i poc sincera!
¿Al Senyor, el pagues així,
poble insensat i sense seny?
¿No és el pare que t'ha engendrat,
el creador que t'ha fet?
Recorda't dels temps antics,
vés pensant en cada generació;
pregunta-ho al teu pare i t'ho dirà,
fes-t'ho contar pels ancians.
Quan l'Altíssim repartia els pobles
i separava els uns dels altres
els fills d'Adam,
va establir les fronteres de cada nació
segons el nombre dels fills de Déu.
Llavors el Senyor es reservà el seu poble,
els fills de Jacob,
com a pròpia heretat.
10 El trobà en una terra despoblada,
entre els udols
i la desolació del desert.
El protegí i se n'ocupava,
el guardava
com la nineta dels seus ulls.
11 Com l'àguila que desvetlla la niuada
i voleteja sobre els seus aguilons,
desplegava les ales, el prenia
i el portava sobre el seu plomatge.
12 El Senyor tot sol el guiava,
no l'ajudaven déus estrangers.
13 A cavall de les altures del món,
l'alimentava amb collites dels camps,
el criava amb la mel de les roques
i amb l'oli tret de la pedra dura,
14 amb mató de vaca i llet d'ovella
i amb greix de xais i de moltons,
amb bestiar de Basan i cabrits,
acompanyats de la flor del blat;
i bevia el vi escumós, sang del raïm.
15 Jeixurun s'engreixà i tirava guitzes.
Gras, fornit i corpulent,
abandonà Déu, el seu creador,
deshonrà la Roca que el salvava.
16 Els israelites engelosien el Senyor
adorant déus estrangers,
l'irritaven amb cultes detestables,
17 amb sacrificis oferts a dimonis,
que no són déus,
a déus que no coneixien,
divinitats noves, tot just arribades,
que els vostres pares
no havien venerat.
18 Israel, oblides la Roca
que et féu néixer,
no fas cas del Déu
que t'ha donat la vida.
19 En veure això,
el Senyor se'n va cansar.
Disgustat dels seus fills i filles,
20 ell va dir: «Quan els amagui la mirada,
veuré quina serà la seva fi;
perquè són una gent perversa,
uns fills que no són de fiar.
21 M'han engelosit
adorant els qui no són déus,
m'han irritat venerant el no-res.
Per a engelosir-los, em valdré també jo
d'un poble que no és poble;
em valdré, per a irritar-los,
d'un poble sense seny.
22 El foc del meu rigor ja crema
i abrusarà fins al país dels morts,
devorant la terra i les seves collites,
inflamant
els fonaments de les muntanyes.
23 Apilaré desgràcies damunt d'ells,
gastaré contra ells les meves fletxes:
24 fam que extenua, febres que abaten
i epidèmies malignes;
atiaré contra ells els ullals de les feres,
el verí de les serps
que s'esmunyen per la pols.
25 Pels carrers,
l'espasa els prendrà els fills,
i dintre casa es moriran d'esglai,
tant els joves com les noies,
tant els vells com els nadons.
26 »Jo em deia: "No en deixaré rastre,
ningú no guardarà el seu record."
27 Però no vull que l'enemic m'ofengui,
que els seus contraris
s'enganyin ells mateixos
pensant: "Que en som, de poderosos!
Tot això no és pas obra del Senyor!"
28 Aquest poble d'Israel
ha perdut el seny,
no té gens d'enteniment.
29 Si fos intel·ligent, ho comprendria,
endevinaria el sentit del seu destí:
30 com és que un de sol n'empaita mil
o que dos en fan fugir deu mil?
És que la seva Roca els ha venut,
el Senyor els posa en mans d'ells.
31 Però no és com la nostra,
la roca d'ells,
prou que ho saben els nostres enemics!
32 »El cep que els preparo
és cep de Sodoma,
collit a les feixes de Gomorra:
té els raïms verinosos, amargants,
33 i fa un vi com el verí de les serps,
com el verí mortal dels escurçons.
34 Això els tinc preparat a casa meva,
els ho he reservat en el meu celler.
35 A mi em toca de passar comptes
i pagar,
en el moment
que els seus peus relliscaran.»
El dia del desastre és imminent,
s'acosta de pressa la seva hora.
36 El Senyor farà justícia al seu poble,
s'apiadarà dels seus servidors,
quan veurà que han perdut les forces
i no queden ni infants ni adults.
37 I dirà:
«On són els déus dels estrangers?
On és la roca on cercaven refugi?
38 ¿No se us menjaven
el bo i millor dels sacrificis?
¿No se us bevien el vi de les libacions?
Que vinguin ara a defensar-vos,
que vinguin a protegir-vos!
39 Reconeixeu-ho, doncs: només jo sóc,
i no hi ha altres déus fora de mi.
Jo dono la mort o la vida,
jo fereixo i curo les ferides.
Ningú no em prendrà res de les mans.
40 Alço la mà cap al cel, i juro això
per la meva vida, que és eterna:
41 Quan esmolaré, com un llamp,
la meva espasa
i armaré les meves mans
per fer justícia,
tornaré als enemics el que es mereixen,
donaré la paga als qui m'odien.
42 S'embriagaran de sang
les meves fletxes,
s'atiparà de carn la meva espasa,
de sang dels morts i dels presoners,
de caps dels capitostos enemics.»
43 Crida de goig amb ell, oh cel,
prosterneu-vos davant d'ell
tots els déus:
farà justícia per la sang dels seus fills,
tornant als qui l'odien
el que es mereixen
i perdonant el país del seu poble.
44 Moisès, acompanyat de Josuè, fill de Nun, va fer sentir al poble totes les paraules d'aquest càntic. 45 Quan acabà de dir-les a tots els israelites, 46 afegí:
--Guardeu bé en els vostres cors totes les paraules que avui he pres com a testimoni contra vosaltres. Ordeneu als vostres fills que mirin de posar en pràctica totes les paraules d'aquesta Llei. 47 No són paraules buides, són la vostra vida: gràcies a elles viureu molts anys en el país que posseireu, un cop passat el Jordà.
Anunci de la mort de Moisès
48 Aquell mateix dia, el Senyor digué a Moisès:
49 --Puja en aquesta serra d'Abarim, al mont Nebó, en el territori de Moab, enfront de Jericó, i contempla el país de Canaan que jo dono en propietat als israelites. 50 Moriràs a la muntanya on hauràs pujat i et reuniràs amb els teus, igual com Aaron va morir al mont Or per a anar a reunir-se amb els seus. 51 Tots dos vau cometre una infidelitat contra mi enmig del poble d'Israel, a les fonts de Meribà de Cadeix, al desert de Sin. Allí no reconeguéreu la meva santedat enmig d'Israel. 52 Per això, contemplaràs de lluny estant el país que jo dono als israelites, però no hi entraràs.
Moisès beneeix les tribus d'Israel
33
Abans de morir, Moisès, l'home de Déu, va beneir així els israelites:
--El Senyor els ha vingut del Sinaí,
ha clarejat a l'horitzó des de Seïr,
ha resplendit
des de la muntanya de Paran,
ha arribat des de la cort celestial;
de la seva pròpia mà
els envia el foc d'una llei.
Realment tu estimes els pobles,
tens a la mà tots els seus déus.
I ells s'inclinen als teus peus
per recollir les teves instruccions.
Moisès ens ha prescrit una Llei,
donada en possessió
a l'assemblea de Jacob.
Ja va haver-hi un rei a Jeixurun,
quan es reuniren els caps del poble,
quan s'ajuntaren les tribus d'Israel.
»Que visqui la tribu de Rubèn,
que mai no desaparegui,
encara que sigui poc nombrosa.
Per a la tribu de Judà, Moisès digué:
--Escolta, Senyor, el crit de Judà
i retorna'l a la resta del seu poble.
Judà es defensarà amb les seves mans:
ajuda'l contra els seus enemics.
Per a la tribu de Leví, digué:
--Tu, Senyor, has confiat
els teus urim i tummim
a uns homes que et són fidels,
després de posar-los a prova a Massà
i discutir amb ells
a les fonts de Meribà.
Han dit al pare i a la mare:
"No sabem qui sou."
No han reconegut els seus germans
i han ignorat els seus fills,
per guardar la teva paraula
i vetllar per la teva aliança.
10 Indicaran a Jacob les teves sentències,
les teves respostes, al poble d'Israel;
cremaran ofrenes a la teva presència,
i holocaustos sobre el teu altar.
11 Beneeix, Senyor, el seu coratge,
i que el seu culte et sigui plaent.
Esclafa la força dels seus adversaris;
que els seus enemics
no s'aixequin mai més.
12 Per a la tribu de Benjamí, digué:
--Que l'estimat del Senyor
visqui confiat;
l'Altíssim l'empara tot el dia,
habita entre els seus turons.
13 Per a la tribu de Josep, digué:
--Que el Senyor beneeixi el seu país
amb els dons de la rosada del cel
i de les aigües abismals
de sota la terra;
14 amb els dons de les collites de l'any
i de la fruita que cada mes madura;
15 amb les primícies
dels cims primordials
i els dons de les collades eternes;
16 amb els dons de la terra
i de tot el que hi viu
i el favor del Déu que habita al Sinaí.
Que tot això coroni el cap de Josep,
el front del qui ha estat consagrat
entre els germans.
17 Honor a Josep, el primer toro nascut
del ramat del Senyor!
Té grans banyes, com de búfal,
que envesteixen alhora tots els pobles,
d'un cap a l'altre de la terra.
Una de les banyes
és la multitud d'Efraïm;
l'altra, la gentada de Manassès.
18 Per a les tribus de Zabuló i d'Issacar, digué:
--Tu, Zabuló,
alegra't de les teves campanyes,
i tu, Issacar, sota les teves tendes!
19 Convidaran a la muntanya
altres pobles,
i allà oferiran els sacrificis prescrits,
perquè exploten les riqueses dels mars
i els tresors amagats a la sorra.
20 Per a la tribu de Gad, digué:
--Beneït sigui el Senyor,
que dóna a Gad un extens territori!
Gad s'estira com un lleó
i esquartera cap i potes.
21 S'ha escollit la millor part,
la part que correspon al comandant,
quan s'han reunit els caps del poble.
Ha complert
els justos determinis del Senyor,
les seves decisions a favor d'Israel.
22 Per a la tribu de Dan, digué:
--Dan és un cadell de lleó
que es llança des de Basan.
23 Per a la tribu de Neftalí, digué:
--Sacia't, Neftalí, de favors,
deixa't omplir, que el Senyor et beneeix:
pren possessió del mar i de migjorn.
24 Per a la tribu d'Aser, digué:
--Beneït Aser entre els fills de Jacob,
predilecte entre els seus germans!
Que banyi amb oli els seus peus.
25 De ferro i de bronze
són els teus forrellats;
tota la vida mantindràs la teva força.
26 »No hi ha ningú
com el teu Déu, Jeixurun:
per auxiliar-te, cavalca dalt al cel,
ple de majestat entre els núvols.
27 És un recer, el Déu de l'antigor;
desplega aquí baix el seu poder etern.
Ell expulsa al teu davant els enemics
i t'ha manat d'exterminar-los.
28 »El poble d'Israel habita confiat;
la font de Jacob raja sense destorb
cap a una terra
de sembrats i de vinyes,
regada per la rosada del cel.
29 Feliç de tu, Israel! Qui és com tu,
poble salvat pel Senyor?
Ell et protegeix com un escut,
és l'espasa que et fa altiu.
Els teus enemics se't sotmetran,
i tu trepitjaràs els cims del seu país.
Mort de Moisès
34
Moisès va pujar de les planes de Moab al mont Nebó, al cim del Pisgà, davant de Jericó, i el Senyor li va fer contemplar tot el país: la regió de Galaad fins al territori de la tribu de Dan, els territoris de Neftalí, d'Efraïm i de Manassès, i tot Judà fins al mar Mediterrani, el Nègueb i la plana de la vall de Jericó, la ciutat de les Palmeres, fins a Sóar.
Llavors el Senyor digué a Moisès:
--Aquest és el país que vaig prometre a Abraham, a Isaac i a Jacob que donaria als seus descendents. Te l'he fet contemplar amb els teus propis ulls, però no hi entraràs.
Moisès, servent del Senyor, va morir allà, en territori de Moab, tal com el Senyor havia dit. Va ser enterrat a la vall, en territori de Moab, davant de Betpeor; però fins al dia d'avui ningú no sap on és el seu sepulcre.
Moisès va morir a l'edat de cent vint anys. No se li havia afeblit la vista ni havia perdut les forces. Durant trenta dies, tot el poble d'Israel va fer dol per ell a les planes de Moab.
Moisès havia imposat les mans a Josuè, fill de Nun, i aquest havia quedat ple de l'esperit de saviesa. Els israelites l'escoltaven i complien així el que el Senyor havia manat a Moisès.
10 No hi hagué mai més a Israel cap profeta com Moisès, que conegués el Senyor i el tractés cara a cara, 11 cap profeta que fos enviat pel Senyor a realitzar els senyals i prodigis extraordinaris que Moisès havia fet a Egipte contra el faraó i la seva cort i contra tot el país. 12 No hi hagué mai cap profeta que obrés amb tota la força de la seva mà les gestes esglaiadores que Moisès va fer en presència de tot el poble d'Israel.

Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya, Editorial Claret i Societats Bíbliques Unides





Darrera actualització del programa: 10/10/2016
visitor stats