Societat Bíblica de Catalunya

Antic Testament
Pentateuc
Gènesi
Èxode
Levític
Nombres
Deuteronomi
Llibres profètics
Josuè
Jutges
1r Samuel
2n Samuel
1r Reis
2n Reis
Isaïes
Jeremies
Ezequiel
Osees
Joel
Amós
Abdies
Jonàs
Miquees
Nahum
Habacuc
Sofonies
Ageu
Zecaries
Malaquies
Escrits
Salms
Job
Proverbis
Rut
Càntic
Cohèlet
Lamentacions
Ester
Daniel
Esdres
Nehemies
1r Cròniques
2n Cròniques
Llibres deuterocanònics
Ester grec
Judit
Tobit
1r Macabeus
2n Macabeus
Saviesa
Siràcida
Baruc
Carta Jeremies
Daniel grec
Nou Testament
Mateu
Marc
Lluc
Joan
Fets Apòstols
Romans
1a Corintis
2a Corintis
Gàlates
Efesis
Filipencs
Colossencs
1a Tesalonic.
2a Tesalonic.
1a Timoteu
2a Timoteu
Titus
Filèmon
Hebreus
Jaume
1a Pere
2a Pere
1a Joan
2a Joan
3a Joan
Judes
Apocalipsi


BIBLIJA.net   - La Bíblia a Internet
Buscar Referència     Buscar Paraula
Passatge:   

Menú compacte
 BCI Escollir entre totes les versions   Sobre les versions Ajuda
Idioma

Esdres 1,1-10,44

Esdres :Introducció 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

Esdres
Els primers jueus repatriats i la reconstrucció del temple (1-6)
El rei Cir autoritza la reconstrucció del temple
1
L'any primer del regnat de Cir, rei de Pèrsia, el Senyor va decidir de complir el que havia anunciat per boca de Jeremies. Va moure el cor de Cir, rei de Pèrsia, a promulgar per tot el seu imperi, de viva veu i per escrit, aquest edicte:
«Això fa saber Cir, rei de Pèrsia: El Senyor, Déu del cel, que ha posat a les meves mans tots els reialmes de la terra, m'ha encomanat que li edifiqui un temple a Jerusalem, al país de Judà. Tots aquells de vosaltres que pertanyen al seu poble —que el seu Déu sigui amb ells!—, que tornin a Jerusalem, al país de Judà, a construir el temple del Senyor, Déu d'Israel, que habita a Jerusalem. I arreu on hi hagi gent d'aquest poble, que la població del lloc on resideixen els ajudi amb plata, or, provisions i bestiar, a més d'ofrenes voluntàries per al temple del Déu que fa estada a Jerusalem.»
Aleshores els caps de llinatge de les tribus de Judà i de Benjamí, els sacerdots i els levites es disposaren a partir. Eren tots aquells a qui Déu havia mogut el cor perquè tornessin a Jerusalem a reconstruir el seu temple, el temple del Senyor. Tots els seus veïns els van ajudar donant-los objectes de plata, or, provisions, bestiar i molts altres béns, a més de les ofrenes voluntàries per al temple.
El mateix rei Cir va fer restituir els objectes del temple del Senyor que Nabucodonosor havia pres de Jerusalem i que havia dipositat al temple dels seus déus. Per ordre de Cir, rei de Pèrsia, el tresorer Mitredat en va fer l'inventari i els confià a Xeixbassar, príncep de Judà. L'inventari era aquest:
30 safates d'or,
1000 safates de plata,
29 ganivets,
10 30 copes d'or,
410 copes de plata de segona categoria,
1000 utensilis d'altres menes.
11 En total hi havia 5400 objectes d'or i de plata.
Quan els deportats van retornar de Babilònia a Jerusalem, Xeixbassar es va emportar tots aquests objectes.
Llista dels repatriats
2
Aquests són els deportats, originaris de la província de Judà, que van retornar a Jerusalem i al territori de Judà, cada un a la seva població. Les seves famílies havien viscut captives a Babilònia d'ençà que Nabucodonosor, rei de Babilònia, les hi havia deportades. Els guiaven Zorobabel, Jeixua, Nehemià, Seraià, Reelaià, Mordocai, Bilxan, Mispar, Bigvai, Rehum i Baanà.
Aquesta és la llista dels homes del poble d'Israel que van tornar de l'exili:
Descendents de Paroix, 2172. Descendents de Xefatià, 372. Descendents d'Arah, 775. Descendents de Pahat-Moab, és a dir, descendents de Jeixua i de Joab, 2812. Descendents d'Elam, 1254. Descendents de Zatú, 945. Descendents de Zacai, 760. 10 Descendents de Baní, 642. 11 Descendents de Bebai, 623. 12 Descendents d'Azgad, 1222. 13 Descendents d'Adonicam, 666. 14 Descendents de Bigvai, 2056. 15 Descendents d'Adín, 454. 16 Descendents d'Ater, és a dir, descendents de Jehizquià, 98. 17 Descendents de Bessai, 323. 18 Descendents de Jorà, 112. 19 Descendents d'Haixum, 223. 20 Descendents de Guibar, 95. 21 Originaris de Betlem, 123. 22 Originaris de Netofà, 56. 23 Originaris d'Anatot, 128. 24 Originaris d'Azmàvet, 42. 25 Originaris de Quiriat-Arim, de Quefirà i de Beerot, 743. 26 Originaris de Ramà i de Gueba, 621. 27 Originaris de Micmàs, 122. 28 Originaris de Betel i d'Ai, 223. 29 Originaris de Nebó, 52. 30 Originaris de Magbix, 156. 31 Descendents d'un altre Elam, 1254. 32 Descendents d'Harim, 320. 33 Originaris de Lod, d'Hadid i d'Onó, 725. 34 Originaris de Jericó, 345. 35 Originaris de Senaà, 3630.
36 Llista dels sacerdots que van tornar:
Descendents de Jedaià, de la casa de Jeixua, 973. 37 Descendents d'Immer, 1052. 38 Descendents de Paixhur, 1247. 39 Descendents d'Harim, 1017.
40 Llista dels levites que van tornar:
Descendents de Jeixua, és a dir, de Cadmiel, de Binnui i d'Odavià, 74.
41 Cantors del temple:
Descendents d'Assaf, 128.
42 Porters:
Descendents de Xal·lum, d'Ater, de Talmon, d'Acub, d'Hatità i de Xobai, en total, 139.
43 Servents del temple:
Descendents de Sihà, d'Hassufà, de Tabaot, 44 de Querós, de Siahà, de Padon, 45 de Lebanà, d'Hagabà, d'Acub, 46 d'Hagab, de Xalmai, d'Hanan, 47 de Guidel, de Gàhar, de Reaià, 48 de Ressín, de Necodà, de Gazam, 49 d'Uzà, de Passéah, de Bessai, 50 d'Asnà, dels meünites, dels nefussites, 51 de Bacbuc, d'Hacufà, d'Harhur, 52 de Baslut, de Mehidà, d'Harxà, 53 de Barcós, de Sisserà, de Tèmah, 54 de Nessíah i d'Hatifà.
55 Descendents dels servents de Salomó:
Descendents de Sotai, de Sofèret, de Perudà, 56 de Jalà, de Darcon, de Guidel, 57 de Xefatià, d'Hatil, de Poquèret-Assebaïm i d'Amí.
58 Total dels servents del temple i dels descendents dels servents de Salomó: 392.
59 Els següents repatriats, procedents de Tel-Mèlah, Tel-Harxà, Querub, Adan i Immer, no pogueren demostrar que el seu llinatge i la seva descendència fossin israelites:
60 Descendents de Delaià, de Tobià i de Necodà, 652.
61 Dels sacerdots, es van trobar en la mateixa situació els descendents d'Hobaià, de Cos i de Barzil·lai. Aquest es deia així perquè havia adoptat el nom de família de la seva dona en casar-se amb una de les filles de Barzil·lai, del territori de Galaad. 62 Cap d'ells no aconseguí de trobar els registres genealògics de la seva família. Per tant, van ser considerats impurs i van ser exclosos del sacerdoci. 63 El mateix governador els va prohibir que mengessin aliments consagrats fins que un sacerdot pogués prendre una decisió per mitjà de les sorts sagrades dels urim i tummim.
64 En total, el conjunt de la comunitat era de 42360 persones, 65 sense comptar 7337 esclaus i esclaves, i 200 cantors i cantores. 66 Tenien 736 cavalls, 245 mules, 67 435 camells i 6720 ases.
68 Quan van arribar a Jerusalem, al temple del Senyor, alguns caps de llinatge van fer ofrenes voluntàries perquè el temple de Déu pogués ser reedificat en el seu emplaçament original. 69 Cadascú hi va contribuir segons les seves possibilitats. En total van aportar al tresor per al finançament de l'obra 61000 monedes d'or i 2855 quilos de plata; i també van donar 100 túniques sacerdotals.
70 Els sacerdots, els levites, una part del poble, els cantors, els porters i els servents del temple es van establir en les seves poblacions. Així tots els israelites tornaren a habitar en els seus llocs d'origen.
Restabliment de l'altar i represa del culte
3
Quan va arribar el mes setè de l'any, tots els israelites, que ja s'havien establert en les seves poblacions, es van congregar com un sol home a Jerusalem. El sacerdot Jeixua, fill de Jossadac, juntament amb els seus germans els altres sacerdots, i Zorobabel, fill de Xealtiel, amb els seus parents, van reconstruir l'altar del Déu d'Israel, per poder-hi oferir holocaustos tal com prescriu la Llei de Moisès, home de Déu. Malgrat el temor que els inspiraven els habitants del país, van erigir l'altar sobre els seus antics fonaments i van oferir-hi els holocaustos del matí i del capvespre en honor del Senyor. Els israelites també van celebrar, tal com és prescrit, la festa dels Tabernacles: cada un dels dies de la festa van oferir el nombre manat d'holocaustos. I a partir d'aleshores van oferir cada dia l'holocaust perpetu, els holocaustos de la festa del primer dia del mes i els de totes les festivitats consagrades al Senyor, a més dels holocaustos que li oferien voluntàriament. Així, des del primer dia del mes setè, començaren a oferir holocaustos al Senyor. Tot i això, els fonaments del nou temple del Senyor encara no estaven posats.
Inici de la reconstrucció del temple
Després, amb autorització de Cir, rei de Pèrsia, van contractar, pagant-los amb diners, picapedrers i fusters, i també van contractar mercaders de Sidó i de Tir perquè, a canvi de queviures, begudes i oli, els enviessin fusta de cedre del Líban per mar fins a Jafa.
L'any segon després de la seva arribada a Jerusalem, al temple de Déu, en el mes segon, Zorobabel, fill de Xealtiel, i Jeixua, fill de Jossadac, amb els altres germans seus, els sacerdots, amb els levites i amb tots els qui havien tornat de la captivitat a Jerusalem, van començar la reconstrucció del temple del Senyor. Els levites de vint anys en amunt van ser els encarregats de dirigir l'obra. Així, doncs, els levites Jeixua, amb els seus fills i germans, i Cadmiel, amb els seus fills, del clan d'Odavià, van emprendre unànimement la direcció dels treballadors de l'obra del temple de Déu. Col·laboraven amb ells els levites descendents d'Henadad, els seus fills i els seus germans.
10 Quan els constructors hagueren de posar els fonaments del temple del Senyor, es van congregar els sacerdots, amb vestidures sagrades i amb les trompetes, i els levites, descendents d'Assaf, amb els címbals, per lloar el Senyor, seguint les disposicions de David, rei d'Israel. 11 Entonaven lloances i accions de gràcies al Senyor cantant a cors alterns: «Que n'és, de bo; perdura eternament el seu amor a Israel!» I tot el poble proferia grans aclamacions de lloança al Senyor, perquè posaven els fonaments del seu temple. 12 Però, mentre la majoria cridava de joia i d'alegria, molts sacerdots, levites i caps de llinatge ja ancians que havien conegut el temple anterior, ploraven a llàgrima viva veient com posaven els fonaments del nou temple. 13 I era impossible de distingir entre les aclamacions d'alegria dels uns i els sanglots i el plor dels altres, perquè el poble proferia unes aclamacions tan fortes que se sentien de molt lluny.
Oposició a la reconstrucció del temple
4
Quan els enemics de les tribus de Judà i de Benjamí sentiren a dir que els repatriats construïen un temple per al Senyor, Déu d'Israel, anaren a trobar Zorobabel i els caps de llinatge i els van dir:
--Deixeu-nos col·laborar en la construcció del temple. Perquè també nosaltres adorem el vostre Déu i li oferim sacrificis d'ençà que Assarhadon, rei d'Assíria, ens va deportar aquí.
Però Zorobabel, Jeixua i els altres caps de llinatge d'Israel els van respondre:
--A vosaltres no us correspon de construir amb nosaltres un temple per al nostre Déu. El temple del Senyor, Déu d'Israel, l'hem d'edificar nosaltres sols, tal com ens ha ordenat Cir, rei de Pèrsia.
Llavors els habitants del país començaren a descoratjar els jueus i a intimidar-los perquè no construïssin el temple. I durant tot el regnat de Cir, rei de Pèrsia, i fins al regnat de Darius, van dedicar-se a subornar contra ells els consellers del rei perquè fessin fracassar els seus projectes.
Denúncies sobre la reconstrucció de la ciutat
Al començament del regnat de Xerxes, els enemics dels jueus van escriure una carta al rei amb acusacions contra els habitants de Judà i de Jerusalem.
Més tard, en temps d'Artaxerxes, rei de Pèrsia, Bixlam, Mitredat, Tabel i la resta dels seus col·legues també escriviren al rei. La carta va ser escrita en arameu, si bé ha estat traduïda.
També el governador Rehum i Ximxai, el seu secretari, van escriure al rei Artaxerxes una carta contra Jerusalem. Aquest era l'encapçalament de la carta:
«De part de Rehum, governador, de Ximxai, secretari, i dels seus col·legues —jutges i alts funcionaris, homes oriünds de Tarpel, Afaràs, Èrec, Babilònia i Susa, és a dir, Elam—, 10 i de part de tots els altres pobles que el gran i honorable Osnapar va deportar i va establir a les ciutats de Samaria i a la resta de la Transeufratina.»
11 El text de la carta deia així:
«Al rei Artaxerxes, de part dels seus súbdits, habitants de la Transeufratina.
12 »Majestat, et fem saber que els jueus vinguts de prop teu han arribat a Jerusalem i estan reconstruint aquesta ciutat rebel i malvada: reparen les muralles i en protegeixen els fonaments amb terraplens. 13 Ara bé, has de saber que, si es reconstrueix aquesta ciutat i se'n refan les muralles, els qui l'habiten deixaran de pagar els tributs, els impostos i els drets de pas, i l'erari reial se'n veurà perjudicat. 14 Considerant, doncs, que tenim l'honor d'estar al servei del palau i que no podríem suportar aquest perjudici al rei, t'enviem aquest informe. 15 Fes investigar en els annals dels teus avantpassats. Podràs comprovar-hi que aquesta ciutat és rebel: sempre ha portat perjudicis als reis i als governs de les províncies i no ha parat de fomentar revoltes des dels temps antics. Per això va ser destruïda. 16 Sàpiga el rei que, si es reedifica la ciutat i se'n refan les muralles, sa majestat no podrà mantenir les seves possessions a la Transeufratina.»
Resposta del rei Artaxerxes
17 El rei va enviar la resposta següent:
«Al governador Rehum, al secretari Ximxai i als altres col·legues seus que resideixen a Samaria i a la resta de la Transeufratina. Salut!
18 »L'informe que ens heu enviat m'ha estat llegit amb tot detall. 19 He ordenat que es fessin investigacions i s'ha pogut constatar que, des dels temps antics, Jerusalem es revolta contra els reis i s'hi produeixen rebel·lions i sedicions. 20 També s'ha comprovat que hi havia hagut en aquesta ciutat reis poderosos que dominaven tot el territori de l'actual Transeufratina i hi recaptaven impostos, tributs i drets de pas.
21 »Per tot això, doneu l'ordre de suspendre les obres, i que aquesta ciutat no sigui reconstruïda fins que jo mateix no ho disposi. 22 Actueu amb tota diligència en aquest assumpte, no fos cas que la situació empitjorés i el govern imperial se'n veiés perjudicat.»
23 La còpia de la resposta del rei Artaxerxes va ser llegida a Rehum, al secretari Ximxai i a la resta dels seus col·legues. Immediatament es van presentar a Jerusalem i van obligar els jueus a interrompre les obres per força.
Represa de la reconstrucció del temple
24 A Jerusalem, les obres de reconstrucció del temple de Déu estaven aturades. La interrupció va durar fins l'any segon del regnat de Darius, rei de Pèrsia.
5
Però el profeta Ageu i el profeta Zacaries, fill d'Idó, van parlar als jueus de Judà i de Jerusalem en nom del Déu d'Israel, que els inspirava. Llavors Zorobabel, fill de Xealtiel, i Jeixua, fill de Jossadac, es van posar a construir el temple de Jerusalem; i els profetes de Déu eren amb ells i els donaven suport.
De seguida s'hi va presentar Tatenai, governador de la Transeufratina, acompanyat de Xetar-Boznai i d'altres alts funcionaris, i els van preguntar:
--Qui us ha autoritzat a reconstruir aquest edifici i a preparar tota aquesta fusta? Us manem que ens doneu els noms dels qui aixequen aquesta construcció.
Però Déu vetllava pels dirigents dels jueus, i no els van fer parar les obres mentre esperaven que l'informe arribés a Darius i que aquest els comuniqués per escrit la seva resposta.
Carta al rei Darius
Aquesta és la còpia de la carta enviada al rei Darius per Tatenai, governador de la Transeufratina, i Xetar-Boznai i els seus col·legues, funcionaris d'aquella regió. L'informe era escrit en els termes següents:
«Al rei Darius, salut i prosperitat!
»Sàpiga el rei que hem anat a la província de Judà i hem vist que estan reconstruint el temple del gran Déu. El construeixen amb carreus i amb bigues de fusta posades dintre els murs. El treball és fet amb diligència, i l'obra progressa ràpidament. Hem preguntat, doncs, als dirigents dels jueus qui els havia autoritzat a construir aquell edifici i preparar tota aquella fusta. 10 També els hem demanat els seus noms, per poder-te enviar la llista escrita dels qui porten l'obra. 11 La seva resposta ha estat aquesta:
»"Nosaltres som servents del Déu de cel i terra i estem reconstruint el temple que, fa molts anys, un gran rei d'Israel va edificar i deixà acabat. 12 Després, com que els nostres avantpassats van provocar la indignació del Déu del cel, ell els posà en mans de Nabucodonosor, el caldeu, rei de Babilònia, que destruí aquest temple i deportà el poble a Babilònia. 13 Però quan Cir va ser rei de Babilònia, el primer any del seu regnat, va decretar que el temple fos reconstruït. 14 A més, va restituir els objectes d'or i de plata que Nabucodonosor havia pres del temple de Jerusalem i s'havia endut al temple de Babilònia. Cir els va fer retirar del temple de Babilònia i els donà a un home anomenat Xeixbassar, que ell mateix havia designat governador. 15 Li va ordenar que prengués aquells objectes i els diposités al temple de Jerusalem, i que s'encarregués de reedificar-lo en el seu emplaçament original. 16 Aleshores Xeixbassar va venir a Jerusalem i posà els fonaments del temple de Déu. De llavors ençà l'hem anat construint, però encara no l'hem acabat."
17 »Per tot això, ara demanem que, si a sa majestat li sembla bé, s'investigui en els arxius reials de Babilònia si existeix un edicte, donat pel rei Cir, que ordeni de reconstruir el temple de Déu a Jerusalem. I preguem al rei que ens comuniqui la seva decisió sobre aquest assumpte.»
Darius fa complir l'edicte de Cir
6
Llavors el rei Darius va ordenar que es fessin investigacions en els arxius reials babilònics. I fou a Ecbàtana, ciutat fortificada de la província de Mèdia, on van trobar un rotlle en el qual hi havia registrat el següent document:
«Any primer del regnat de Cir. Edicte del rei Cir sobre el temple de Jerusalem: El temple serà reconstruït, perquè es disposi d'un lloc apropiat per a oferir-hi sacrificis. S'aprofitaran els seus antics fonaments. Farà seixanta colzades d'alt i seixanta d'ample. Els seus murs tindran tres filades de carreus per cada filada de fusta. Les despeses aniran a càrrec del tresor reial. A més, els objectes d'or i de plata que Nabucodonosor havia pres del temple de Jerusalem i s'havia endut a Babilònia seran retornats al temple de Jerusalem, de manera que cada cosa torni a ocupar el seu lloc. Els objectes seran dipositats al temple de Déu.»
En vista d'això, el rei Darius va promulgar el següent edicte:
«A Tatenai, governador de la Transeufratina, a Xetar-Boznai i als seus col·legues, els altres funcionaris d'aquesta satrapia. No intervingueu en aquest assumpte. Deixeu continuar les obres d'aquest temple de Déu. Que el governador dels jueus i els seus dirigents el reconstrueixin en el seu emplaçament originari.
»Aquestes són les meves ordres sobre com heu de procedir amb els dirigents dels jueus respecte a la reconstrucció del temple: Amb els fons reials provinents dels tributs recaptats a la Transeufratina seran pagades puntualment les despeses de les obres als dirigents dels jueus, de manera que no s'interrompin els treballs.
»Cada dia, sense excepció, serà donat als sacerdots de Jerusalem tot el que necessitin, d'acord amb les seves indicacions: vedells, moltons i anyells per als holocaustos oferts al Déu del cel, i també blat, sal, vi i oli. 10 Així podran presentar ofrenes agradables al Déu del cel i pregar per la vida del rei i dels seus fills.
11 »Finalment, en cas que algú transgredeixi aquestes disposicions, ordeno que li arrenquin una biga de fusta de casa seva, la clavin dreta a terra i que ell hi sigui assotat. I que converteixin la casa en un munt de runa. 12 Que el Déu que fa habitar a Jerusalem el seu nom, ell mateix aniquili qualsevol rei o nació que, transgredint aquestes disposicions, gosi destruir el seu temple! Jo, Darius, he promulgat aquest decret. Que sigui executat al peu de la lletra.»
13 Llavors Tatenai, governador de la Transeufratina, Xetar-Boznai i els altres funcionaris, van complir diligentment les ordres rebudes del rei Darius.
Acabament de les obres del temple
14 D'aquesta manera, els dirigents dels jueus van poder continuar amb èxit els treballs de reconstrucció. Els encoratjaven, amb els seus missatges, el profeta Ageu i el profeta Zacaries, fill d'Idó. Van acabar feliçment la reconstrucció, d'acord amb les ordres del Déu d'Israel i els edictes dels reis perses Cir, Darius i Artaxerxes. 15 L'edifici del temple va quedar enllestit el dia vint-i-tres del mes d'adar, l'any sisè del regnat de Darius.
16 Els israelites, els sacerdots, els levites i els altres repatriats van dedicar amb alegria el temple de Déu. 17 Amb motiu de la dedicació van oferir cent vedells, dos-cents moltons, quatre-cents anyells i, com a sacrifici pel pecat de tot el poble, dotze bocs, un per cada una de les tribus d'Israel. 18 Després van organitzar els sacerdots en torns i els levites en grups perquè estiguessin al servei del culte a Déu que es fa a Jerusalem, tal com està escrit en el llibre de Moisès.
Celebració de la Pasqua
19 El dia catorze del primer mes, els repatriats van celebrar la festa de Pasqua. 20 Tant els sacerdots com els levites s'havien purificat, però els altres repatriats no estaven purificats. Com que els levites, doncs, eren purs, sense excepció, van immolar els anyells pasquals per als altres repatriats, per als seus germans els sacerdots i per a ells mateixos. 21 Tots els israelites van menjar el sopar pasqual, tant els qui havien tornat de l'exili com els qui havien trencat amb els costums impurs dels pagans del país i s'havien unit als repatriats. Volien cercar fidelment el Senyor, Déu d'Israel. 22 Durant els set dies següents van celebrar amb alegria la festa dels Àzims, ja que el Senyor mateix els havia omplert de goig: havia inspirat en el rei d'Assíria una actitud favorable envers ells i els havia donat coratge en l'obra de reconstrucció del temple de Déu, del Déu d'Israel.
Missió d'Esdres (7-10)
Esdres, sacerdot i mestre de la Llei
7
Després d'aquests fets, durant el regnat d'Artaxerxes, rei de Pèrsia, va arribar Esdres, que era fill de Seraià, fill d'Azarià, fill d'Hilquià, fill de Xal·lum, fill de Sadoc, fill d'Ahitub, fill d'Amarià, fill d'Azarià, fill de Meraiot, fill de Zerahià, fill d'Uzí, fill de Buquí, fill d'Abixua, fill de Pinhàs, fill d'Eleazar, fill del gran sacerdot Aaron. Esdres va arribar de Babilònia. Era un mestre de la Llei, un expert en la Llei que el Senyor, Déu d'Israel, havia donat a Moisès. El rei li concedia tot el que demanava, perquè la mà del Senyor, el seu Déu, el protegia.
L'any setè del regnat d'Artaxerxes, va arribar a Jerusalem un grup d'israelites i alguns sacerdots, levites, cantors, porters i servents del temple. Així, doncs, Esdres va arribar a Jerusalem l'any setè d'Artaxerxes, el mes cinquè. Havia iniciat el retorn des de Babilònia el dia primer del mes primer, i va arribar a Jerusalem el dia primer del mes cinquè, ja que la mà del Senyor el protegia. 10 Esdres es dedicava de tot cor a estudiar la Llei del Senyor, a posar-la en pràctica, i a ensenyar a Israel els decrets i les prescripcions d'aquesta Llei.
Missió confiada a Esdres per Artaxerxes
11 El rei Artaxerxes va promulgar un edicte i en donà còpia a Esdres, sacerdot i mestre de la Llei, expert en els manaments i decrets donats pel Senyor a Israel. Deia així:
12 «Artaxerxes, rei de reis, al sacerdot Esdres, mestre de la Llei del Déu del cel. Salut!
13 »Disposo que, en el meu reialme, qualsevol del poble d'Israel, dels seus sacerdots o dels seus levites que desitgi anar-se'n a Jerusalem, hi pugui anar amb tu. 14 Jo, el rei, i els meus set consellers principals t'enviem perquè inspeccionis si a Judà i a Jerusalem tot està organitzat segons la Llei del teu Déu, que tu tens a mà. 15 Et confiem també l'or i la plata que jo i els meus consellers presentem com a ofrena voluntària al Déu d'Israel, que té el santuari a Jerusalem. 16 Emporta-te'ls juntament amb tota la plata i l'or que aconsegueixis de recollir en tota la província de Babilònia, i amb les ofrenes voluntàries que el poble i els sacerdots facin per al temple del seu Déu, el temple de Jerusalem. 17 Un cop allí, faràs servir escrupolosament aquests diners per a comprar vedells, moltons, anyells i tot el que cal per a les ofrenes de farina i les libacions de vi, i ho oferiràs tot damunt l'altar del temple del vostre Déu, a Jerusalem. 18 I del que sobri de la plata i de l'or, tu i els teus companys en podreu disposar com us sembli bé, d'acord amb la voluntat del vostre Déu. 19 A més, els objectes que et seran confiats per al culte del temple del teu Déu, diposita'ls a la presència de Déu, a Jerusalem. 20 I tot el que necessitis de més a més per al temple del teu Déu, ho rebràs de la tresoreria reial.
21 »Jo, el rei Artaxerxes, dono aquesta ordre a tots els tresorers de la Transeufratina: Tot el que demani el sacerdot Esdres, mestre de la Llei del Déu del cel, serà subministrat puntualment, 22 fins a un màxim de tres mil quatre-cents quilos de plata, disset mil quilos de blat, dos mil cent litres de vi i dos mil cent litres d'oli; quant a la sal, no hi haurà limitació. 23 Totes les ordres donades pel Déu del cel respecte al seu temple seran executades amb diligència, no fos que la seva indignació caigués sobre els dominis del rei i dels seus fills. 24 A més, us fem saber que tots els sacerdots, levites, cantors, porters, servents i la resta de personal d'aquest temple estan exempts de tributs, impostos i drets de pas.
25 »Quant a tu, Esdres, d'acord amb la saviesa que el teu Déu t'ha donat, designa jutges i magistrats que administrin la justícia a tot el poble que viu a la Transeufratina, és a dir, a tots els qui observen les lleis del teu Déu. I ensenyeu-les als qui no les coneixen. 26 A qui no se sotmeti a la Llei del teu Déu i a la llei del rei, que li sigui aplicada rigorosament la sentència: mort, exili, multa o presó.»
Pregària d'Esdres
27 «Beneït sigui el Senyor, Déu dels nostres pares! Ell ha posat en el cor del rei el desig d'honorar el seu temple que hi ha a Jerusalem. 28 Ell ha decantat a favor meu la bondat del rei, dels seus consellers i dels seus ministres. I jo, sostingut per la mà del Senyor, el meu Déu, que em protegeix, he pogut reunir alguns caps del poble d'Israel perquè tornessin amb mi.»
Llista dels qui van acompanyar Esdres
8
«Aquesta és la llista dels caps de llinatge que van tornar amb mi de Babilònia, en el regnat del rei Artaxerxes. De cada un s'indica la descendència a què pertany:
2-3 »Guerxom, dels descendents de Pinhàs; Daniel, dels descendents d'Itamar; Hatuix, fill de Xecanià, dels descendents de David; Zecarià, dels descendents de Paroix, amb el qual es van inscriure 150 homes; Eliehoenai, fill de Zerahià, dels descendents de Pahat-Moab, acompanyat de 200 homes; Xecanià, fill de Jahaziel, dels descendents de Zatú, acompanyat de 300 homes; Èbed, fill de Jonatan, dels descendents d'Adín, acompanyat de 50 homes; Jeixaià, fill d'Atalià, dels descendents d'Elam, acompanyat de 70 homes; Zebadià, fill de Micael, dels descendents de Xefatià, acompanyat de 80 homes; Obadià, fill de Jehiel, dels descendents de Joab, acompanyat de 218 homes; 10 Xelomit, fill de Jossifià, dels descendents de Baní, acompanyat de 160 homes; 11 Zecarià, fill de Bebai, dels descendents de Bebai, acompanyat de 28 homes; 12 Johanan, fill de Catan, dels descendents d'Azgad, acompanyat de 110 homes; 13 Elifèlet, Jeiel i Xemaià, els últims dels descendents d'Adonicam, acompanyats de 60 homes; 14 Utai, descendent de Bigvai, i Zacur, de la mateixa descendència, acompanyat de 70 homes.
Preparatius per al viatge
15 »Vaig reunir tots aquests homes prop del canal que va cap a la ciutat d'Ahavà i vam estar tres dies acampats en aquest lloc. Vaig constatar que entre aquella gent hi havia sacerdots però que no hi havia cap levita. 16 Per això vaig convocar alguns caps de llinatge: Elièzer, Ariel, Xemaià, Elnatan, Jarib, Elnatan, Natan, Zecarià i Meixul·lam; d'entre aquests, Jarib i Elnatan instruïen el poble en la Llei. 17 Els vaig enviar a Idó, responsable del santuari de Cassifià, i els vaig explicar què havien de dir a Idó i als seus companys, servents d'aquell santuari, perquè ens facilitessin alguns homes per al servei del temple del nostre Déu. 18 I com que ens protegia la mà bondadosa del nostre Déu, ens van dur Xerebià, un home assenyat, dels descendents de Mahlí, fill de Leví, fill d'Israel, amb els seus fills i els seus germans —en total, divuit homes; 19 i també Haixabià, acompanyat de Jeixaià, dels descendents de Merarí, amb els seus germans i els fills d'ells —en total, vint homes. 20 A més, també ens van facilitar dos-cents vint servents del temple, descendents d'aquells que David i els caps del poble havien posat al servei dels levites; tots ells foren inscrits pel seu nom.
21 »Allí, vora el canal d'Ahavà, vaig proclamar un dejuni, per humiliar-nos davant el nostre Déu i demanar-li que ens concedís un feliç viatge, a nosaltres i als nostres fills, amb tots els nostres béns. 22 M'hauria fet vergonya de demanar al rei una escorta d'infanteria i cavalleria per a protegir-nos dels enemics durant el camí, perquè li havíem explicat: "La mà bondadosa del nostre Déu protegeix tots els qui el cerquen fidelment, però el seu rigor i el seu enuig es fan sentir sobre tots els qui l'abandonen." 23 Vam dejunar, doncs, i vam demanar al nostre Déu que ens protegís, i ell va escoltar la nostra pregària.
24 »Després vaig escollir dotze caps dels sacerdots, com també Xerebià i Haixabià i deu levites més. 25 Vaig pesar davant d'ells la plata, l'or i els objectes de valor que el rei, els seus consellers, els seus ministres i tots els israelites presents havien donat com a ofrena per al temple del nostre Déu. 26 I els vaig confiar tots aquests tresors. El total era:
22000 quilos de plata;
100 objectes de plata, amb un pes global d'unes quantes arroves;
3000 quilos d'or;
27 20 copes d'or, valorades en 1000 monedes d'or;
2 magnífics vasos de bronze brunyit, tan preciosos com si fossin d'or.
28 »Llavors els vaig dir:
»--Així com vosaltres esteu consagrats al Senyor, també aquests objectes li han estat consagrats. La plata i l'or són ofrenes voluntàries per al Senyor, Déu dels vostres pares. 29 Custodieu aquests tresors amb tota cura fins que arribeu a Jerusalem. Allí els confiareu als caps dels sacerdots i dels levites i als caps de llinatge d'Israel, després de pesar-los davant d'ells a les estances annexes del temple de Déu.
30 »Els sacerdots i els levites es van fer càrrec de la plata, de l'or i dels objectes de valor, tot el que havia estat pesat, amb la missió de traslladar-ho a Jerusalem, al temple del nostre Déu.
Viatge i arribada a Jerusalem
31 »El dia dotze del mes primer vam partir del canal d'Ahavà en direcció a Jerusalem. Durant tot el camí, la mà del nostre Déu ens protegia i ens va alliberar dels atacs dels enemics i de les emboscades dels bandolers. 32 Arribats a Jerusalem, vam reposar tres dies. 33 El quart dia vam anar al temple del nostre Déu i vam pesar-hi la plata, l'or i els objectes de valor, davant el sacerdot Meremot, fill d'Urià, i li ho vam confiar tot. Amb ell hi havia Elazar, fill de Pinhàs, i els levites Jozabad, fill de Jeixua, i Noadià, fill de Binnui. 34 Tot va ser comptat i pesat, i el pes total fou consignat per escrit.
»Aleshores 35 tots els deportats que havien tornat de la captivitat van oferir víctimes al Déu d'Israel: en holocaust, dotze vedells en nom de tot Israel, noranta-sis moltons i setanta-dos anyells, i, en sacrifici pel pecat, dotze bocs. Tots aquests animals foren oferts al Senyor. 36 Després van comunicar els decrets del rei als mandataris imperials, anomenats sàtrapes, i als governadors de la Transeufratina. Així, aquests van prestar el seu suport als israelites i al temple de Déu.
Esdres s'assabenta dels matrimonis amb dones estrangeres
9
»Després d'aquests fets, se'm van acostar alguns caps del poble i em van dir:
»--Els israelites, incloent-hi els sacerdots i els levites, no s'han mantingut separats dels altres habitants del país, sinó que han imitat les pràctiques abominables dels cananeus, els hitites, els perizites, els jebuseus, els ammonites, els moabites, els egipcis i els amorreus. Els israelites i els seus fills s'han casat amb les dones dels altres habitants del país, de manera que la nissaga santa ha quedat barrejada amb ells. I justament els caps i els notables han estat els primers a cometre aquesta prevaricació.
»Quan vaig sentir això, em vaig esquinçar el vestit i el mantell, em vaig arrencar cabells del cap i pèls de la barba i vaig asseure'm, aclaparat. Tots els qui tenien respecte per les paraules del Déu d'Israel es van anar aplegant al voltant meu, preocupats per la infidelitat dels israelites repatriats. Però jo em mantenia assegut, consternat, fins que va arribar l'hora del sacrifici del capvespre.
Pregària d'Esdres pels jueus infidels
»A l'hora de l'ofrena del capvespre vaig sortir del meu estat d'abatiment. Encara amb el vestit i el mantell esquinçats, vaig caure de genolls i, amb les mans alçades cap al Senyor, el meu Déu, vaig dir:
»--Déu meu, estic tan avergonyit i humiliat que no goso aixecar la mirada cap a tu. Les nostres culpes s'han multiplicat fins a cobrir-nos del tot, les nostres ofenses han crescut i arriben al cel. Des dels temps dels nostres pares fins avui no hem parat d'ofendre't; i, per les nostres culpes, tant nosaltres com els nostres reis i sacerdots hem estat deixats a mercè dels reis estrangers: hem sofert guerres, captivitats, pillatges i humiliacions. I això fins al dia d'avui. Però ara, per un moment, tu, Senyor, Déu nostre, començaves a mostrar-te misericordiós amb nosaltres: rescataves de l'exili una resta del teu poble i li donaves estada en el teu lloc sant; així, Déu nostre, il·luminaves els nostres ulls i començaves a donar-nos vida enmig de la nostra servitud. Perquè nosaltres som esclaus, però el nostre Déu no ens ha abandonat en la servitud, sinó que ha decantat a favor nostre la bondat dels reis de Pèrsia: el nostre Déu ens ha donat nova vida perquè restauréssim el seu temple, en reparéssim les ruïnes i així tinguéssim un lloc segur a Judà i a Jerusalem.
10 »I ara, Déu nostre, què podrem dir després de tants favors? Doncs que hem desobeït els manaments 11 que ens havies prescrit per boca dels teus servents, els profetes. Ens deies: "El país en què esteu a punt d'entrar per prendre'n possessió és profanat: els habitants que l'ocupen són impurs i l'han infestat d'un cap a l'altre amb les seves pràctiques abominables. 12 Per tant, no doneu per mullers les vostres filles als seus fills ni prengueu per als vostres fills les seves filles. No afavoriu mai el benestar i la prosperitat d'aquesta gent. Així us convertireu en un poble fort, menjareu el bo i millor d'aquesta terra i la deixareu en herència als vostres descendents per sempre."
13 »Déu nostre, per les nostres accions dolentes i per la nostra gran culpa hem sofert moltes desgràcies. Però tu no ens has castigat tant com mereixíem pels nostres pecats, sinó que ens has concedit que en quedéssim una resta. 14 Com podríem tornar a violar els teus manaments emparentant-nos amb els pobles que practiquen aquestes abominacions? ¿No t'irritaries contra nosaltres fins a exterminar-nos del tot, sense deixar ni un sol supervivent? 15 Senyor, Déu d'Israel, la teva bondat ha permès que de nosaltres fos rescatada una resta. I això fins al dia d'avui. Aquí ens tens davant teu, carregats amb les nostres culpes, tot i que, d'aquesta manera, ningú no es pot mantenir a la teva presència.»
Els jueus acomiaden les seves dones estrangeres
10
Mentre Esdres, prosternat davant el santuari de Déu i plorant, feia aquesta pregària i aquesta confessió, s'anà aplegant al seu voltant una immensa multitud d'israelites: homes, dones i infants. I el poble també plorava amargament. Llavors Xecanià, fill de Jehiel, dels descendents d'Elam, va dir a Esdres:
--Hem estat infidels al nostre Déu casant-nos amb dones estrangeres, pertanyents a la població d'aquest país. Malgrat tot, el poble d'Israel encara pot tenir esperança. Fem ara un pacte amb el nostre Déu i comprometem-nos a fer marxar totes aquestes dones i els seus fills. Així nosaltres, servents teus, seguirem el teu parer i el parer de tots els qui respecten els manaments del nostre Déu. Que es faci tal com mana la seva Llei. Aixeca't, doncs, que és feina teva. Nosaltres et farem costat. Sigues ferm i actua!
Llavors Esdres s'alçà i va fer jurar als caps dels sacerdots levites i de tot Israel que actuarien tal com Xecanià havia proposat. I ho van jurar. Després Esdres es retirà de davant el santuari de Déu, se'n va anar a l'estança de Jehohanan, fill d'Eliaixib, i va quedar-s'hi. Però no menjà pa ni begué aigua, perquè estava afligit per la infidelitat dels repatriats.
Per tot Judà i a Jerusalem van fer publicar l'ordre que tots els repatriats es congreguessin a Jerusalem. Al qui no s'hi presentés dins els tres dies següents, d'acord amb la decisió dels caps del poble i dels notables, li serien confiscats els béns i ell seria exclòs de la comunitat dels repatriats.
Al cap de tres dies, el vint del mes novè, tots els homes de Judà i de Benjamí s'havien reunit a Jerusalem. Tot el poble estava aplegat a la plaça del temple, tremolant no solament per tot l'afer sinó també per la pluja que queia. 10 El sacerdot Esdres es posà dret i els digué:
--Heu estat infidels casant-vos amb dones estrangeres. Així heu fet créixer la culpa d'Israel. 11 Reconeixeu ara l'honor que deveu al Senyor, Déu dels vostres pares, i feu la seva voluntat: aparteu-vos dels altres habitants del país, separeu-vos de les dones d'origen estranger.
12 Llavors tota l'assemblea respongué en veu alta:
--Tens raó. Complirem el que ens dius. 13 Però el nostre poble és nombrós i ara som a l'estació de les pluges: no ens podem quedar més a la intempèrie. A més, no és feina d'un dia o dos, perquè som molts els qui hem pecat en aquest afer. 14 Proposem que es quedin els nostres caps en representació de tota l'assemblea: tots els israelites que s'hagin casat amb dones estrangeres, que vinguin en dates determinades, acompanyats dels notables i dels jutges de les seves respectives poblacions. Així podrem allunyar la indignació del nostre Déu, que hem provocat amb el nostre comportament.
15 Jonatan, fill d'Assahel, i Jahzeià, fill de Ticvà, als quals feren costat Meixul·lam i el levita Xabetai, van ser els únics que s'hi van oposar. 16 De tota manera, els israelites repatriats van actuar d'acord amb la proposta. El sacerdot Esdres va escollir, designant-los nominalment, uns quants homes, caps de llinatge, que representessin els diversos llinatges. Aquests homes començaren les sessions per a examinar la qüestió el dia primer del mes desè, 17 i acabaren de tractar el cas de tots els homes que s'havien casat amb dones estrangeres el dia primer del mes primer de l'any següent.
Llista dels transgressors
18 Aquesta és la llista dels qui s'havien casat amb dones estrangeres.
Dels sacerdots:
Maasseià, Elièzer, Jarib i Guedalià, descendents de Jeixua, fill de Jossadac, i dels seus germans. 19 Aquests es van comprometre a fer marxar les seves dones i cada un va oferir un moltó en sacrifici d'expiació pel seu pecat. 20 Hananí i Zebadià, descendents d'Immer. 21 Maasseià, Elià, Xemaià, Jehiel i Uzià, descendents d'Harim. 22 Elioenai, Maasseià, Ixmael, Netanel, Jozabad i Elazar, descendents de Paixhur.
23 Dels levites:
Jozabad, Ximí, Quelaià (anomenat també Quelità), Petahià, Jehudà i Elièzer.
24 Dels cantors:
Eliaixib.
Dels porters:
Xal·lum, Tèlem i Urí.
25 De la resta dels israelites:
Ramià, Izià, Malquià, Miamín, Elazar, Malquià i Benaià, descendents de Paroix. 26 Matanià, Zecarià, Jehiel, Abdí, Jeremot i Elià, descendents d'Elam. 27 Elioenai, Eliaixib, Matanià, Jeremot, Zabad i Azizà, descendents de Zatú. 28 Jehohanan, Hananià, Zabai i Atlai, descendents de Bebai. 29 Meixul·lam, Mal·luc, Adaià, Jaixub, Xeal i Ramot, descendents de Baní. 30 Adnà, Quelal, Benaià, Maasseià, Matanià, Bessalel, Binnui i Menaixè, descendents de Pahat-Moab. 31 Elièzer, Ixià, Malquià, Xemaià, Ximon, 32 Biniamín, Mal·luc i Xemarià, descendents d'Harim. 33 Matenai, Matatà, Zabad, Elifèlet, Jeremai, Menaixè i Ximí, descendents d'Haixum. 34 Maadai, Amram, Uel, 35 Benaià, Bedeià, Queluhu, 36 Vanià, Meremot, Eliaixib, 37 Matanià, Matenai, Jaassai, 38 Baní, Binnui, Ximí, 39 Xelemià, Natan, Adaià, 40 Macnadebai, Xaixai, Xarai, 41 Azarel, Xelemiahu, Xemarià, 42 Xal·lum, Amarià i Jossef, descendents de Baní. 43 Jeiel, Matitià, Zabad, Zebinà, Jadai, Joel i Benaià, descendents de Nebó.
44 Tots aquests s'havien casat amb dones estrangeres, i alguns ja n'havien tingut fills.

Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya, Editorial Claret i Societats Bíbliques Unides





Darrera actualització del programa: 10/10/2016
visitor stats