Societat Bíblica de Catalunya

Antic Testament
Pentateuc
Gènesi
Èxode
Levític
Nombres
Deuteronomi
Llibres profètics
Josuè
Jutges
1r Samuel
2n Samuel
1r Reis
2n Reis
Isaïes
Jeremies
Ezequiel
Osees
Joel
Amós
Abdies
Jonàs
Miquees
Nahum
Habacuc
Sofonies
Ageu
Zecaries
Malaquies
Escrits
Salms
Job
Proverbis
Rut
Càntic
Cohèlet
Lamentacions
Ester
Daniel
Esdres
Nehemies
1r Cròniques
2n Cròniques
Llibres deuterocanònics
Ester grec
Judit
Tobit
1r Macabeus
2n Macabeus
Saviesa
Siràcida
Baruc
Carta Jeremies
Daniel grec
Nou Testament
Mateu
Marc
Lluc
Joan
Fets Apòstols
Romans
1a Corintis
2a Corintis
Gàlates
Efesis
Filipencs
Colossencs
1a Tesalonic.
2a Tesalonic.
1a Timoteu
2a Timoteu
Titus
Filèmon
Hebreus
Jaume
1a Pere
2a Pere
1a Joan
2a Joan
3a Joan
Judes
Apocalipsi


BIBLIJA.net   - La Bíblia a Internet
Buscar Referència     Buscar Paraula
Passatge:   

Menú compacte
 BCI Escollir entre totes les versions   Sobre les versions Ajuda
Idioma

Ester 1,1-10,3

Ester :Introducció 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

Ester
Banquet del rei Xerxes
1
Era en temps de Xerxes, aquell que regnava sobre cent vint-i-set províncies des de l'Índia fins a Etiòpia, quan ja havia pres possessió del seu tron, a la ciutadella de Susa.
L'any tercer del seu regnat, Xerxes va oferir un banquet a tots els consellers i cortesans. L'exèrcit persa i el mede, els nobles i els governadors de cada província també van presentar-se davant seu; durant sis mesos, el rei va exhibir davant d'ells l'opulència del seu imperi i la glòria de la seva vida fastuosa. Un cop acabades aquelles festes, el rei va oferir un altre banquet a tots els habitants de la ciutadella de Susa, dels més poderosos als més humils: un banquet d'una setmana als pòrtics dels jardins del palau reial. Hi havia domassos de lli blanc i porpra violeta penjats entre columnes d'alabastre i sostinguts per anelles de plata amb cordons de lli i porpra vermella. Sobre el paviment de pòrfir, alabastre, nacre i marbre negre hi havia estesos divans d'or i de plata. Es bevia en copes d'or, totes diferents l'una de l'altra, i el vi corria amb generositat reial. Segons el costum, es bevia sense mesura: el rei havia ordenat als servents del palau de complaure tothom.
Xerxes destitueix la reina
També la reina Vaixtí oferia un banquet a les grans dames en el mateix palau reial de Xerxes. 10 El setè dia, el rei s'havia posat tan alegre a causa de la beguda que va cridar els set eunucs del seu servei personal: Mehuman, Bizetà, Harbonà, Bigtà, Abagtà, Zetar i Carcàs. 11 El rei els va manar que fessin venir davant d'ell la reina Vaixtí amb la corona reial. Volia exhibir la seva bellesa davant els pobles i els governants: Vaixtí feia goig de veure. 12 Però la reina va refusar d'anar-hi, contra l'ordre reial transmesa pels eunucs. Llavors el rei es va irritar i s'exasperà moltíssim.
13 Els afers reials havien de ser consultats als entesos en la tradició, experts en lleis i costums. El rei, doncs, va fer cridar 14 els set consellers principals de l'imperi persa i mede, els admesos a la seva presència: Carxenà, Xetar, Admata, Tarxix, Meres, Marsenà i Memucan. 15 Els va preguntar:
--Segons la llei, què cal fer amb la reina Vaixtí, culpable de no haver complert l'ordre del rei Xerxes que li han transmès els eunucs?
16 Memucan respongué al rei i als consellers:
--La reina Vaixtí no perjudica solament el rei; perjudica també tots els governants i tots els habitants de les províncies de l'imperi de Xerxes. 17 La notícia de la conducta de la reina podria escampar-se entre totes les dones i menysprearien l'autoritat dels seus marits dient-se: "El rei Xerxes va manar de fer venir davant d'ell la reina Vaixtí i ella no hi va anar."
18 »Avui mateix, les dones dels alts funcionaris perses i medes, assabentades de la conducta de la reina, els en parlaran i podran menysprear-los i provocar la seva indignació. 19 Per tant, si al rei li sembla bé, que es publiqui un edicte que digui: "Vaixtí no podrà presentar-se mai més davant el rei Xerxes. El rei donarà el títol de reina a una altra de més digna." L'edicte serà irrevocable, segons la legislació persa i meda. 20 Quan el decret reial s'haurà notificat arreu de l'immens imperi, totes les dones respectaran els seus marits, del més poderós al més humil.
21 El rei i els seus consellers van trobar encertada la proposta de Memucan, i el rei la dugué a terme. 22 Va enviar cartes a totes les províncies de l'imperi, a cada província segons la pròpia escriptura i a cada nacionalitat segons la seva llengua, ordenant que l'home fos l'autoritat de la casa i que s'hi parlés la llengua materna d'ell.
Ester, coronada reina
2
Després d'aquests fets, un cop asserenat, el rei Xerxes encara reflexionava sobre la decisió presa contra Vaixtí pel seu comportament. Llavors els seus servidors li van suggerir que es fes buscar algunes noies verges i, a més, boniques. Els delegats nomenats pel rei en cada província de l'imperi podrien reunir aquestes noies a l'harem de la ciutadella de Susa. Confiades a l'eunuc Egai, guardià de l'harem, ell els proporcionaria cosmètics, i la noia que agradés més al rei seria nomenada reina en lloc de Vaixtí.
El rei va trobar encertat aquest consell i ho va fer així.
A la ciutadella de Susa hi havia un jueu que es deia Mardoqueu. Era fill de Jaïr, descendent de Ximí i de Quix, de la tribu de Benjamí. Pertanyia als jueus que Nabucodonosor, rei de Babilònia, havia deportat de Jerusalem amb Jeconies, el rei de Judà. Mardoqueu tenia una cosina, Adassà, coneguda amb el nom d'Ester, una noia molt bonica que feia goig de veure. Els seus pares havien mort, i Mardoqueu se n'havia ocupat i l'havia adoptada com a filla.
Publicada l'ordre del rei de reunir moltes noies a la ciutadella de Susa i de confiar-les a Egai, també Ester va ser portada al palau reial i confiada a Egai, guardià de l'harem. La noia li va caure en gràcia i es guanyà el seu favor. Li va donar tot seguit els cosmètics i les provisions que calien, li va assignar les set millors serventes del palau i l'allotjà amb elles en una bona estança de l'harem. 10 Però Ester no va revelar a quina nació pertanyia, perquè Mardoqueu li havia ordenat que no ho fes.
11 Cada dia Mardoqueu es passejava davant el pati de l'harem per saber com estava Ester i com la tractaven.
12 Segons els costums de l'harem, el torn de presentar-se al rei Xerxes arribava al cap de dotze mesos dedicats a l'embelliment amb els cosmètics: sis mesos de massatges amb oli de mirra i sis mesos més amb bàlsams i altres productes de bellesa. 13 Llavors la noia podia presentar-se al rei. Tot el que demanava per a endur-se de l'harem al palau, li era concedit. 14 Hi entrava al vespre, i l'endemà al matí passava en un segon harem, confiat a Xaaixgaz, l'eunuc guardià de les concubines. I no podia tornar a presentar-se al rei, fora que aquest ho desitgés i la fes cridar pel seu nom.
15 Quan va arribar el torn de presentar-se al rei a Ester, filla d'Abihail i cosina de Mardoqueu, el qui l'havia adoptada com a filla, ella no va demanar res per a endur-se'n al palau, fora del que li havia dit Egai, l'eunuc guardià de l'harem. De fet, Ester es guanyava l'admiració de tots els qui la tractaven.
16 Així, doncs, l'any setè del regnat de Xerxes, el mes desè, que és el mes de tebet, Ester va ser conduïda al palau del rei. 17 El rei s'enamorà d'Ester més que de cap altra noia, i ella es va guanyar el seu favor i el seu afecte. Xerxes la va preferir a totes les altres noies i la va coronar reina en lloc de Vaixtí. 18 En honor d'Ester, el rei va oferir un gran banquet als seus consellers i cortesans. Amb motiu d'aquell esdeveniment, va eximir les diverses províncies de pagar l'impost i, segons el costum reial, els distribuí presents.
19 Quan van tornar a reunir noies, Mardoqueu continuava vivint a l'entrada del palau reial.
20 Ester no va revelar a ningú a quina nació pertanyia, tal com Mardoqueu li havia ordenat. Sempre l'obeïa, com quan estava sota la seva tutela.
Mardoqueu descobreix una conspiració
21 Per aquell temps, Bigtan i Tèreix, els dos eunucs guardians del llindar de l'estança reial, estaven exasperats i conspiraven per assassinar el rei Xerxes. Era un dia que Mardoqueu es trobava a l'entrada del palau reial. 22 Tan bon punt Mardoqueu en tingué notícies, va fer-ho saber a la reina Ester, i ella, en nom de Mardoqueu, ho va comunicar al rei. 23 Descobert l'afer després d'una investigació, aquells dos eunucs van ser penjats a la forca. El fet va quedar consignat en la crònica reial.
Aman es proposa d'exterminar els jueus
3
Passat un quant temps, el rei Xerxes va distingir amb grans honors Aman, fill d'Amedata, l'agaguita, assignant-li un càrrec superior al de tots els seus cortesans. Tota la guàrdia de l'entrada del palau reial s'agenollava i es prosternava davant d'Aman. Així ho havia manat el rei. Però Mardoqueu era l'únic que no s'agenollava i es prosternava. Veient-ho els de la guàrdia, li van dir:
--Per què no fas cas del manament del rei?
I com que un dia i un altre li feien la mateixa pregunta però ell no els escoltava, ho van denunciar a Aman. Volien comprovar si Mardoqueu es mantindria en la seva actitud, perquè els havia revelat que ell era jueu. Quan Aman va veure que Mardoqueu no s'agenollava ni es prosternava davant d'ell, es posà furiós. Com que l'havien informat que Mardoqueu era jueu, li va semblar que no n'hi havia prou de procedir contra ell sol i decidí d'exterminar tots els jueus de l'imperi de Xerxes.
Així, el primer mes, que és el de nissan, de l'any dotze del regnat de Xerxes, van tirar el Pur, és a dir, els daus de la sort, en presència d'Aman. La sort anà passant per tots els dies i mesos de l'any fins que va caure en el mes dotzè, és a dir, el mes d'adar.
Després Aman digué al rei Xerxes:
--Per totes les províncies del teu imperi, dispers i escampat entre les diverses nacions, hi ha un poble que té costums diferents dels altres i no compleix les ordres reials. No convé que el rei els deixi tranquils. Si al rei li sembla bé, que es promulgui un decret d'extermini, i jo donaré als administradors de l'imperi tres-centes tones de plata per a ingressar-les al tresor reial.
10 El rei es va treure l'anell del segell reial i el donà a Aman, fill d'Amedata, l'agaguita, l'enemic dels jueus, 11 tot dient-li:
--La plata te la pots quedar, i d'aquest poble fes-ne el que et plagui.
12 El dia tretze del mes primer van ser convocats els escribes reials, i Aman els va dictar el decret adreçat als mandataris imperials, anomenats sàtrapes, als governadors de cada província i als caps de cada nació. El decret, escrit en nom del rei Xerxes i avalat amb el seu segell, va ser traduït a totes les llengües i transcrit en l'escriptura pròpia de cada una. 13 El decret, enviat a totes les províncies de l'imperi per mitjà de missatgers, establia que l'únic dia per a exterminar, assassinar i eliminar tots els jueus, joves i vells, dones i criatures, seria el dia tretze del mes dotzè, el mes d'adar, i alhora donava permís per a apoderar-se dels seus béns. 14 Les còpies del decret van ser promulgades en cada província, fent saber a tothom que havia d'estar preparat per a aquell dia. 15 Els missatgers sortiren immediatament per ordre del rei. El decret també va ser publicat a la ciutadella de Susa. Mentre el rei i Aman s'entaulaven a celebrar-ho, els habitants de Susa estaven consternats.
Reacció dels jueus
4
Quan Mardoqueu va saber tot el que havia passat, es va esquinçar els vestits, es vestí de dol amb roba de sac i es cobrí de cendra. I anava cridant amargament per la ciutat fins que va arribar a l'entrada del palau reial, on no es podia entrar vestit amb roba de sac.
A cada província on arribava el decret promulgat pel rei esclatava un gran dol entre els jueus: dejunaven, ploraven, es planyien i molts s'ajeien, en senyal de dol, sobre els sacs i la cendra.
Ester intercedeix a favor dels jueus
Les serventes d'Ester i els seus eunucs vingueren a informar-la. La reina es trasbalsà profundament i envià vestits a Mardoqueu perquè es tragués la roba de sac, però ell no els va acceptar. Llavors Ester va cridar Atac, un dels eunucs del rei que estava al seu servei, amb l'encàrrec d'anar a trobar Mardoqueu i esbrinar què passava i per què feia tot allò. Atac va sortir a trobar Mardoqueu al carrer de la ciutat que porta a l'entrada del palau reial. Mardoqueu el va posar al corrent de tot el que li havia passat i de la quantitat exacta de plata que Aman havia promès d'ingressar al tresor reial a canvi d'exterminar els jueus. També li va donar una còpia del decret d'extermini promulgat a Susa, perquè l'ensenyés a Ester, la posés al corrent i li manés de presentar-se al rei a intercedir pel seu poble.
Atac va tornar a Ester per explicar-li el que Mardoqueu havia dit. 10 Ella ordenà a Atac que transmetés a Mardoqueu aquesta resposta:
11 --Tothom sap, des dels funcionaris reials fins als habitants de tot l'imperi, que hi ha pena de mort per a qualsevol home o dona que s'acosti a l'atri interior del palau per presentar-se davant el rei sense haver estat cridat. Només pot salvar la vida si el rei estén damunt d'ell el ceptre d'or. Però a mi ja fa trenta dies que el rei no m'ha cridat.
12 Atac va comunicar a Mardoqueu la resposta d'Ester. 13 Aquest li va replicar:
--No et pensis que, perquè ets de la casa reial, t'escaparàs de la sort de tots els jueus. 14 Pensa que, si en aquesta ocasió tu calles, els jueus rebran d'un altre costat l'auxili i la salvació, però tu i la teva família morireu. Qui sap si és per a una ocasió com aquesta que has arribat a ser reina!
15 Ester tornà a Mardoqueu aquesta resposta:
16 --Vés a reunir tots els jueus de Susa i dejuneu per mi, sense menjar ni beure res durant tres dies i tres nits. També jo i les meves serventes dejunarem igualment. Després, per bé que la llei no ho permet, em presentaré al rei, i si em toca morir, moriré.
17 Mardoqueu se'n va anar i va fer tot el que Ester li havia ordenat.
Ester es presenta al rei
5
Al cap de tres dies, Ester es va posar els vestits reials i es quedà dreta a l'atri interior del palau, davant la sala de recepcions. El rei s'estava assegut al tron del fons de la sala, enfront mateix de l'entrada. En veure la reina Ester dreta a l'atri, li concedí el seu favor i estengué damunt d'ella el ceptre d'or que tenia a la mà. Ella es va acostar i va tocar la punta del ceptre. Llavors el rei li va preguntar:
--Què et passa, reina Ester? Què demanes? Et donaré ni que sigui la meitat del meu regne.
Ester va respondre:
--Si al rei li sembla bé, que vingui avui amb Aman al convit que li he preparat.
El rei va ordenar que cridessin immediatament Aman per complaure Ester, i tots dos van acudir al convit que Ester havia preparat.
Mentre bevien, el rei va dir a Ester:
--Demana el que vulguis i t'ho donaré. Et concediré ni que sigui la meitat del meu regne.
Ester va respondre:
--Què demano? Quin és el meu desig? Doncs, si gaudeixo del favor del rei, si al rei li sembla bé de donar-me el que demano i de concedir-me el que desitjo, que torni amb Aman al convit que els prepararé, i demà donaré una resposta al rei.
Aman vol penjar Mardoqueu
Aquell dia, Aman se'n va anar molt content i feliç. Però, així que va veure Mardoqueu a l'entrada del palau reial i va adonar-se que ell no s'aixecava ni es movia en senyal de respecte, s'omplí d'indignació. 10 Tot i això, es va contenir i, quan hagué arribat a casa seva, va fer venir els seus amics i Zèreix, la seva dona. 11 Els va parlar de la seva esplèndida riquesa, dels nombrosos fills que tenia i de com el rei l'havia distingit amb un lloc superior al dels governants i funcionaris reials. 12 I va afegir:
--Fins i tot la reina Ester no ha invitat ningú més que a mi per a acompanyar el rei en el convit que havia preparat, i també m'ha tornat a convidar per a demà, a anar-hi amb el rei. 13 Però res d'això no em satisfà mentre vegi Mardoqueu, el jueu, assegut a la porta del palau reial.
14 La seva dona i tots els seus amics li van proposar que fes preparar una forca de vint-i-cinc metres d'alt. De bon matí podria demanar al rei que hi pengessin Mardoqueu i després, ben satisfet, podria acompanyar el rei al convit.
La proposta va plaure a Aman, i va fer preparar la forca.
El rei fa honorar Mardoqueu
6
Aquella nit, el rei no podia agafar el son. Va demanar, doncs, que li portessin la crònica i la hi llegissin. En un cert punt hi havia escrit com Mardoqueu havia denunciat la conspiració de Bigtan i Tèreix, els dos eunucs guardians del llindar de l'estança reial que havien volgut assassinar el rei.
El rei va preguntar:
--Amb quin honor ha estat recompensat Mardoqueu per aquest fet?
Els seus servidors van respondre:
--No ha rebut cap honor.
En aquell moment, Aman arribava a l'atri exterior del palau. Venia justament a demanar al rei que fes penjar Mardoqueu a la forca que li tenia preparada. El rei va dir:
--Qui hi ha a l'atri?
Els seus servidors li van respondre:
--És Aman.
El rei el va fer entrar i li preguntà:
--Què s'hauria de fer amb l'home que el rei vol honorar?
Aman va pensar: «A qui voldrà honorar el rei, sinó a mi?» Per això li va respondre:
--A l'home que el rei vol honorar, li haurien de dur un vestit reial com el del mateix rei, i un cavall dels que el mateix rei cavalca, i posar-li al cap una corona reial. Els vestits i el cavall s'haurien de donar a un dels nobles, un funcionari reial. Aquest hauria de vestir l'home que el rei vol honorar, fer-lo muntar al cavall i proclamar per tot el carrer major de la ciutat: "Així es tracta l'home que el rei vol honorar!"
10 Llavors el rei va ordenar a Aman:
--De pressa, tal com has dit, pren els vestits i el cavall i honora Mardoqueu, el jueu que presta servei a l'entrada del palau reial. No et descuidis de cap detall!
11 Aman va prendre els vestits i el cavall, va vestir Mardoqueu i el féu cavalcar pel carrer major de la ciutat, tot proclamant al seu pas: "Així es tracta l'home que el rei vol honorar!"
12 Després Mardoqueu tornà a l'entrada del palau reial, mentre Aman s'afanyava a tornar a casa seva, molest i amb el cap baix. 13 Va explicar a la seva dona Zèreix i als seus amics tot el que li havia succeït. Els qui l'aconsellaven i la seva dona Zèreix li van dir:
--Si aquest Mardoqueu, davant el qual has començat a decaure, és jueu de llinatge, no podràs res contra ell. Davant seu cauràs sense remei.
14 Encara estaven parlant quan van arribar els eunucs del rei per acompanyar tot seguit Aman al convit que Ester havia preparat.
Aman cau en desgràcia i mor penjat
7
El rei i Aman van acudir al convit de la reina Ester. Mentre bevien, també aquest segon dia el rei va dir a la reina:
--Demana el que vulguis, reina Ester, i t'ho donaré. Ni que demanis la meitat del regne, t'ho concediré.
Ester va respondre:
--Si gaudeixo del favor del rei, si al rei li sembla bé, li demano que em salvi la vida, desitjo que salvi el meu poble. Si el meu poble i jo haguéssim estat venuts com a esclaus o esclaves, hauria callat: no hauria valgut la pena d'importunar el rei per això. Però hem estat venuts per a ser exterminats, assassinats i eliminats!
El rei Xerxes va preguntar a la reina Ester:
--Qui és? On és el qui ha tramat una cosa així?
Ester va respondre:
--L'adversari, l'enemic, és Aman, aquest pervers.
Aman va quedar sense paraula davant el rei i la reina. El rei, furiós, s'aixecà de taula i va sortir al jardí del palau. Aman s'adonà que el rei havia decidit la seva desgràcia i s'alçà per implorar a la reina Ester que li salvés la vida.
El rei tornava del jardí a la sala del convit quan veié Aman ajagut al divan on era Ester, i va exclamar:
--¿Serà capaç de violar la reina estant jo a casa?
Tot seguit van cobrir la cara d'Aman: les paraules del rei l'havien sentenciat.
Harbonà, un dels eunucs al servei personal del rei, afegí:
--Encara hi ha més: Aman té preparada una forca per a Mardoqueu, l'home que havia denunciat la conspiració contra el rei. La forca és a casa seva i fa vint-i-cinc metres d'alt.
El rei va dir:
--Doncs pengeu-hi Aman!
10 Un cop penjat Aman a la forca que havia preparat per a Mardoqueu, la indignació del rei es va apaivagar.
8
Aquell mateix dia, el rei Xerxes va donar la casa d'Aman, l'enemic dels jueus, a la reina Ester. Ester va informar el rei del parentiu que tenia amb Mardoqueu i aquest es va poder presentar davant d'aquell. El rei li va donar l'anell de segellar que havia pres a Aman. Per la seva part, Ester va confiar a Mardoqueu l'administració de tot el patrimoni d'Aman.
Nou decret a favor dels jueus
Ester va parlar altra vegada al rei. Prosternada als seus peus i amb llàgrimes als ulls, suplicava que impedís el mal que Aman, l'agaguita, s'havia proposat de fer contra els jueus.
El rei va estendre damunt d'ella el ceptre d'or perquè s'aixequés. Ella es posà dreta davant el rei i li digué:
--Si el rei ho troba bé i jo gaudeixo del seu favor, si la meva petició és justa i el rei es complau en mi, que sigui revocat per escrit el decret criminal que Aman, fill d'Amedata, l'agaguita, havia promulgat per exterminar els jueus de totes les províncies de l'imperi. Com podria jo contemplar el desastre que amenaça el meu poble? Com podria veure l'extermini del meu llinatge?
El rei Xerxes va respondre a la reina Ester i a Mardoqueu, el jueu:
--Aman havia atemptat contra els jueus. Per això l'he fet penjar a la forca i he donat a Ester el seu patrimoni. Però un decret escrit en nom del rei i avalat amb el seu segell és irrevocable. Ara, doncs, també vosaltres, en nom del rei, escriviu als jueus el que cregueu convenient i segelleu-ho amb el meu anell.
Llavors foren convocats els escribes reials. Era el mes tercer, o sigui el mes de sivan, el dia vint-i-tres. Tal com els havia ordenat Mardoqueu, van escriure als jueus, als sàtrapes, als governadors i als administradors de cada província, des de l'Índia fins a l'Etiòpia. El decret va ser traduït a la llengua de cada poble, i també a la llengua i a l'escriptura pròpia dels jueus. 10 L'edicte era escrit en nom del rei Xerxes i estava avalat amb el seu segell. Les còpies van ser enviades per mitjà de missatgers que muntaven els millors corsers de l'administració reial. 11 El rei concedia als jueus de cada ciutat que es poguessin aplegar per defensar la seva vida. Els permetia d'exterminar, matar i eliminar els escamots o les poblacions que els ataquessin, amb les dones i les criatures, i de prendre'ls botí. 12 Aquesta autorització era vàlida per a un sol dia, el tretze del mes dotzè, el mes d'adar, i per a totes les províncies de l'imperi de Xerxes.
13 Les còpies d'aquest edicte s'havien de promulgar com a decrets en cada província i s'havien de fer públiques entre totes les ètnies, per tal que aquell dia els jueus poguessin passar comptes amb els seus enemics.
14 Els missatgers, muntant els millors corsers de l'administració reial, van sortir ràpidament per complir les ordres del rei. L'edicte va ser promulgat també a la ciutadella de Susa.
Triomf de Mardoqueu i dels jueus
15 Mardoqueu va sortir de la presència del rei amb un vestit reial de color violeta i blanc, amb una gran corona d'or i un mantell de lli i de porpra. La ciutat de Susa va esclatar en crits d'alegria.
16 Per als jueus va ser un dia de llum i d'alegria, de festa i de glòria. 17 En cada província, en cada ciutat, pertot arreu on arribava la nova de l'edicte reial, els jueus estaven alegres i joiosos, i van celebrar una festa amb convits. I moltes de les altres nacions de l'imperi es convertien a la religió jueva per por dels jueus.
9
Va arribar el mes dotzè, és a dir, el mes d'adar. L'edicte del rei s'havia d'executar el dia tretze. Era el dia que els enemics dels jueus esperaven de triomfar contra ells. Però va succeir tot el contrari, perquè van ser els jueus els qui van triomfar contra els qui els odiaven. Els jueus es van aplegar en cada ciutat per totes les províncies de l'imperi de Xerxes per atacar els qui els volien exterminar. Ningú no els va plantar cara, de por que els tenien. Fins els caps de les províncies, els sàtrapes, els governadors i els funcionaris reials van ajudar els jueus per por de Mardoqueu.
Mardoqueu era un personatge influent al palau. La seva anomenada arribava a totes les províncies, perquè cada vegada era més influent. Els jueus, doncs, van abatre els seus enemics amb una desfeta desoladora, els van matar i exterminar: van fer el que van voler amb els seus adversaris. A la ciutadella de Susa en van matar i exterminar cinc-cents,
7-10 entre els quals hi havia els deu fills d'Aman, fill d'Amedata, l'enemic dels jueus: Parxandata, Dalfon, Aspata, Porata, Adalià, Aridata, Parmaixta, Arissai, Aridai i Vaizata. Els van matar, però no van saquejar res.
11 Aquell mateix dia, el rei es va assabentar del nombre de víctimes a la ciutadella de Susa, 12 i va dir a la reina Ester:
--A la ciutadella de Susa, els jueus han mort i exterminat cinc-cents homes a més dels deu fills d'Aman. Què deuen haver fet a les províncies de l'imperi? Però demana el que vulguis i t'ho donaré. Digues-me què més vols encara, i t'ho concediré.
13 Ester va respondre:
--Si al rei li sembla bé, que concedeixi encara demà als jueus de Susa de continuar executant el decret del dia d'avui i que els cadàvers dels deu fills d'Aman siguin penjats a la forca.
14 El rei hi va accedir. El decret es va promulgar a Susa i els cadàvers dels deu fills d'Aman van ser penjats.
15 Així, doncs, els jueus de Susa es van aplegar encara el dia catorze del mes d'adar i mataren tres-cents homes més. Però no van saquejar res.
16 Els altres jueus de les províncies de l'imperi també s'havien aplegat per defensar la seva vida i desfer-se dels seus enemics. Van matar setanta-cinc mil dels seus adversaris. Però no van saquejar res. 17 Això succeïa el dia tretze del mes d'adar. El dia catorze hi va haver calma i es va convertir en un dia de festes i convits. 18 En canvi, per als jueus de Susa, que s'havien aplegat els dies tretze i catorze, el quinze va ser el dia de calma: un dia de festes i convits.
19 Per això els jueus que viuen fora ciutat, el catorze del mes d'adar celebren una diada de festes i convits i s'obsequien amb regals els uns als altres.
La festa dels Purim
20 Mardoqueu va escriure la relació d'aquests fets i envià cartes als jueus de totes les províncies de l'imperi de Xerxes, tant als de prop com als de lluny. 21 Hi ordenava de celebrar cada any els dies catorze i quinze del mes d'adar 22 per commemorar que en aquests dies els jueus s'havien desfet dels seus enemics i que, aquell mes, havien passat dels planys a l'alegria, del dol a la festa. Durant aquests dies s'havien de celebrar festes i convits i havien d'obsequiar-se els uns als altres amb regals i fer-ne partícips els pobres.
23 Així, doncs, els jueus van acceptar de continuar això que ja havien començat a celebrar, tal com Mardoqueu els havia escrit. 24 Perquè Aman, fill d'Amedata, l'agaguita, l'enemic de tots els jueus, s'havia proposat d'exterminar-los tirant el Pur, és a dir, els daus de la sort, i així confondre'ls i eliminar-los. 25 Però quan el rei se'n va assabentar, va manar per escrit que el mal tramat contra els jueus recaigués sobre aquell home: Aman i els seus fills van ser penjats a la forca.
26 Per això aquests dies s'anomenen Purim, del nom de Pur. I per això, seguint les instruccions d'aquella carta i segons el que havien vist i el que els havia succeït, 27 els jueus van instituir una festa i acceptaren de celebrar-la cada any, ells, la seva descendència i tots el qui s'adherissin al judaisme. I no deixaran de celebrar aquells dos dies de la manera indicada en la carta i d'acord amb les dates fixades. 28 Així, recordant i celebrant aquells dies de generació en generació, en cada família, en cada província i en cada ciutat, els jueus mantindran sempre la festa dels Purim, i els seus descendents en tindran un record que no desapareixerà.
29 La reina Ester, filla d'Abihail, i Mardoqueu, el jueu, van confirmar per escrit, amb la seva autoritat, la festa dels Purim una segona vegada. 30 I enviaren cartes a tots els jueus de les cent vint-i-set províncies de l'imperi de Xerxes augurant-los una pau autèntica 31 i instituint la festa dels Purim en els dies fixats, tal com els havien ordenat Mardoqueu, el jueu, i la reina Ester, i tal com ja s'havien compromès a complir ells mateixos i els seus descendents en tot el que pertocava als dejunis i als planys. 32 Totes aquestes prescripcions d'Ester instituint la festa dels Purim consten en aquest llibre.
Conclusió
10
El rei Xerxes va imposar treballs públics als habitants de l'interior i als de les regions marítimes. Les gestes excepcionals del rei i el seu valor, com també el relat exacte de la grandesa de Mardoqueu, que havia estat enaltit pel rei, tot consta en la Crònica dels reis de Mèdia i Pèrsia.
Mardoqueu, el jueu, era, en efecte, el segon després del rei Xerxes i era molt considerat entre els altres jueus. Tots els seus germans l'apreciaven: sempre havia procurat el bé del seu poble i havia augurat la pau a tots els del seu llinatge.

Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya, Editorial Claret i Societats Bíbliques Unides





Darrera actualització del programa: 10/10/2016
visitor stats