Societat Bíblica de Catalunya

Antic Testament
Pentateuc
Gènesi
Èxode
Levític
Nombres
Deuteronomi
Llibres profètics
Josuè
Jutges
1r Samuel
2n Samuel
1r Reis
2n Reis
Isaïes
Jeremies
Ezequiel
Osees
Joel
Amós
Abdies
Jonàs
Miquees
Nahum
Habacuc
Sofonies
Ageu
Zecaries
Malaquies
Escrits
Salms
Job
Proverbis
Rut
Càntic
Cohèlet
Lamentacions
Ester
Daniel
Esdres
Nehemies
1r Cròniques
2n Cròniques
Llibres deuterocanònics
Ester grec
Judit
Tobit
1r Macabeus
2n Macabeus
Saviesa
Siràcida
Baruc
Carta Jeremies
Daniel grec
Nou Testament
Mateu
Marc
Lluc
Joan
Fets Apòstols
Romans
1a Corintis
2a Corintis
Gàlates
Efesis
Filipencs
Colossencs
1a Tesalonic.
2a Tesalonic.
1a Timoteu
2a Timoteu
Titus
Filèmon
Hebreus
Jaume
1a Pere
2a Pere
1a Joan
2a Joan
3a Joan
Judes
Apocalipsi


BIBLIJA.net   - La Bíblia a Internet
Buscar Referència     Buscar Paraula
Passatge:   

Menú compacte
 BCI Escollir entre totes les versions   Sobre les versions Ajuda
Idioma

Èxode 1,1-40,38

Èxode :Introducció 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40

Èxode
Pròleg (1-2)
Els egipcis oprimeixen els israelites
1
Aquests són els noms dels fills d'Israel, és a dir, de Jacob, que van entrar amb ell a Egipte, cada un acompanyat de la seva família: Rubèn, Simeó, Leví, Judà, Issacar, Zabuló, Benjamí, Dan, Neftalí, Gad i Aser. Josep ja era a Egipte. En total, els descendents de Jacob eren setanta. Al cap d'un quant temps, Josep va morir, i també tots els seus germans i tota aquella generació. Però els descendents d'Israel van ser fecunds, es van multiplicar i propagar, i arribaren a ser tan nombrosos que omplien el país.
Un nou rei, que no havia conegut Josep, va pujar al tron d'Egipte, i digué al seu poble:
--Aquests israelites són un poble massa nombrós, més fort que nosaltres. 10 Actuem amb habilitat. Si anessin multiplicant-se, el dia que hi hagués guerra s'aliarien amb els nostres enemics per combatre contra nosaltres, i se n'anirien d'aquest país.
11 Llavors els van imposar uns encarregats per oprimir-los amb treballs feixucs; així van construir per al faraó les ciutats d'aprovisionament de Pitom i Ramsès. 12 Però, com més els oprimien, més augmentaven i es multiplicaven, i els egipcis els veien com una amenaça. 13 Per això van esclavitzar els israelites amb duresa 14 i els amargaren la vida amb treballs pesats: preparar l'argila, fer maons i ocupar-se de totes les feines del camp. Amb tot això els esclavitzaven durament.
15 Hi havia dues llevadores hebrees que es deien Xifrà i Puà. El rei d'Egipte els digué:
16 --Quan ajudeu les dones hebrees en el part, si veieu que neix un nen, mateu-lo; si és una nena, deixeu-la viure.
17 Però les llevadores temien Déu i no complien les ordres del rei d'Egipte, sinó que deixaven viure els nens. 18 Llavors el rei va cridar les llevadores i els digué:
--Per què feu això de deixar viure els nens?
19 Elles respongueren al faraó:
--És que les dones hebrees no són com les egípcies; són més valentes i, quan hi arriba la llevadora, ja han tingut el fill.
20 Déu va afavorir les llevadores, i el poble va créixer i arribà a ser molt nombrós. 21 I a les llevadores, que havien temut Déu, ell els va donar una descendència.
22 Finalment el faraó manà a tot el seu poble:
--Tireu al Nil tots els nens hebreus que neixin; deixeu viure només les nenes.
Els orígens de Moisès
2
Un home de la família de Leví es va casar amb una dona de la mateixa família. La dona va tenir un fill. Veient que l'infant era bonic, el va amagar durant tres mesos. Quan ja no el va poder amagar més temps, prengué una cistella de papir, la va untar amb betum i pega, va posar-hi l'infant i la deixà entre els joncs a la vora del Nil. La germana del nen vigilava de lluny estant per veure què li passaria.
La filla del faraó va baixar a banyar-se al Nil, mentre les seves serventes es passejaven per la vora del riu. Ella veié la cistella enmig dels joncs i manà que una de les serventes anés a agafar-la. La va obrir i veié un nen que plorava. Se'n va compadir i digué:
--És un infant hebreu.
Llavors la germana del nen digué a la filla del faraó:
--Vols que et vagi a buscar una dida hebrea perquè te'l criï?
Ella li respongué:
--Vés-hi.
Ella anà a cridar la mare de l'infant. La filla del faraó li va dir:
--Pren aquest infant i cria-me'l. Jo t'ho pagaré.
La dona se'l va endur i el va criar.
10 Quan el nen va ser gran, la mare el va dur a la filla del faraó, que l'adoptà com a fill i li posà el nom de Moisès, perquè va dir: «L'he tret de l'aigua.»
11 Moisès es va fer gran. Un dia va sortir a veure els seus germans hebreus i s'adonà dels treballs forçats que els imposaven. Tot passant va trobar un egipci que pegava a un dels seus germans. 12 Va mirar a banda i banda i, veient que no hi havia ningú, va matar l'egipci i l'enterrà a la sorra.
13 L'endemà va tornar a sortir, trobà dos hebreus que es barallaven i va dir al qui no tenia raó:
--Per què pegues a un company?
14 Ell li replicà:
--¿Qui t'ha nomenat cap o jutge nostre? ¿Que potser em vols matar tal com vas matar l'egipci?
Llavors Moisès agafà por, perquè pensava: «Així, doncs, el fet és conegut.» 15 També el faraó ho va saber i cercava de matar Moisès. Però ell va fugir lluny del faraó i es refugià al país de Madian.
Arribat allí, es va asseure al costat d'un pou. 16 El sacerdot de Madian tenia set filles, que van anar a pouar aigua per omplir les piques i abeurar el ramat del seu pare. 17 Llavors van arribar uns pastors que volien fer-les fora. Però Moisès es va aixecar, va defensar-les i abeurà el ramat que elles duien. 18 Quan van tornar a casa del seu pare, que es deia Reuel, ell els digué:
--Com és que avui torneu tan d'hora?
19 Elles li van respondre:
--Un egipci ens ha defensat contra els pastors; fins i tot ens ha pouat l'aigua i ha abeurat el ramat.
20 Ell els digué:
--I on és, aquest home? Per què l'heu deixat allí? Aneu a buscar-lo i que vingui a menjar amb nosaltres.
21 Moisès es va quedar de bona gana amb aquell home, que li donà la seva filla Siporà per muller. 22 Ella va tenir un fill, i Moisès li posà el nom de Guerxom (que significa «immigrant allí»), perquè va dir: «Sóc un immigrant en una terra estrangera.»
Clam d'Israel i resposta de Déu
23 Al cap de molt de temps, el rei d'Egipte va morir. Mentrestant, els israelites gemegaven i cridaven des del fons del seu esclavatge, i el seu clam va pujar fins a Déu, 24 que va escoltar els seus gemecs i es recordà de l'aliança que havia fet amb Abraham, Isaac i Jacob. 25 Déu va mirar els israelites i es va fer càrrec de la seva situació.
La vocació de Moisès (3,1-4,17)
Déu crida Moisès
3
Moisès pasturava el ramat del seu sogre Jetró, sacerdot de Madian. Un dia, mentre guiava el ramat desert enllà, va arribar a l'Horeb, la muntanya de Déu. Allí se li va aparèixer l'àngel del Senyor en una flama enmig d'una bardissa. Moisès va mirar i veié que la bardissa cremava però no es consumia. I es va dir: «M'atansaré a contemplar aquest espectacle extraordinari: què ho fa que la bardissa no es consumeixi?»
Quan el Senyor va veure que Moisès s'atansava per mirar, el cridà de la bardissa estant:
--Moisès, Moisès!
Ell respongué:
--Sóc aquí.
Déu li digué:
--No t'acostis. Treu-te les sandàlies, que el lloc que trepitges és sagrat.
I va afegir:
--Jo sóc el Déu del teu pare, el Déu d'Abraham, el Déu d'Isaac i el Déu de Jacob.
Moisès es va tapar la cara perquè tenia por de mirar Déu. El Senyor li digué:
--He vist l'opressió del meu poble a Egipte i he sentit com clama per culpa dels seus explotadors. Conec els seus sofriments; per això he baixat a alliberar-lo del poder dels egipcis i fer-lo pujar des d'Egipte cap a un país bo i espaiós, un país que regalima llet i mel: el país dels cananeus, els hitites, els amorreus, els perizites, els hivites i els jebuseus. El clam dels israelites ha arribat fins a mi i he vist com els egipcis els oprimeixen. 10 Ara, doncs, jo t'envio al faraó; vés-hi i fes sortir d'Egipte els israelites, el meu poble.
El Senyor confia a Moisès una missió
11 Moisès digué a Déu:
--Qui sóc jo per a anar a trobar el faraó i fer sortir els israelites d'Egipte?
12 Déu li va respondre:
--Jo sóc amb tu. I perquè vegis que t'envio jo mateix, et dono aquest senyal: quan hauràs fet sortir d'Egipte el poble d'Israel, m'adorareu dalt d'aquesta muntanya.
13 Moisès va dir a Déu:
--Quan aniré a trobar els israelites i els diré: "El Déu dels vostres pares m'envia a vosaltres", si ells em pregunten: "Quin és el seu nom?", què els he de respondre?
14 Llavors Déu digué a Moisès:
--Jo sóc el qui sóc.
I afegí:
--Digues als israelites: "Jo sóc" m'envia a vosaltres.
15 Després, Déu va ordenar a Moisès:
--Digues als israelites: "El Senyor, el Déu dels vostres pares, el Déu d'Abraham, el Déu d'Isaac i el Déu de Jacob, m'envia a vosaltres." Aquest és el meu nom per sempre més; amb aquest nom m'invocaran totes les generacions. 16 Vés a reunir els ancians d'Israel i digues-los: "El Senyor, el Déu dels vostres pares, el Déu d'Abraham, d'Isaac i de Jacob, se m'ha aparegut i m'ha dit: He decidit d'intervenir a favor vostre, perquè he vist com us tracten a Egipte; 17 us trauré de l'opressió d'Egipte per portar-vos al país dels cananeus, els hitites, els amorreus, els perizites, els hivites i els jebuseus, un país que regalima llet i mel." 18 Els israelites t'escoltaran, i aleshores tu i els ancians d'Israel anireu a trobar el rei d'Egipte i li direu: "El Senyor, el Déu dels hebreus, se'ns ha aparegut; hem d'anar desert enllà, a una distància de tres dies de camí, per oferir sacrificis al Senyor, el nostre Déu." 19 Ja sé que el rei d'Egipte no us deixarà sortir si no és per la força; 20 però jo intervindré amb el poder de la meva mà contra Egipte realitzant enmig d'ells tota mena de prodigis, i finalment us deixarà sortir. 21 A més, faré que els egipcis us mirin amb simpatia i no haureu d'anar-vos-en amb les mans buides. 22 Que cada dona israelita demani a les seves veïnes o a les que viuen amb ella objectes de plata i d'or i vestits. Poseu-los als vostres fills i a les vostres filles, i així espoliareu els egipcis.
Signes de la missió de Moisès
4
Moisès va respondre:
--Els israelites no em creuran ni m'escoltaran. Diran: "No és veritat que se t'hagi aparegut el Senyor Déu."
El Senyor li preguntà:
--Què hi tens, a la mà?
Moisès respongué:
--Un bastó.
El Senyor li va ordenar:
--Llança'l a terra.
Ell l'hi va llançar, i el bastó es convertí en una serp. Quan la va veure, Moisès es féu enrere.
El Senyor li va dir:
--Allarga la mà i agafa-la per la cua.
Ell va allargar la mà i l'agafà. I, a la seva mà, la serp es va convertir altra vegada en un bastó. El Senyor va afegir:
--Així creuran que se t'ha aparegut el Senyor, el Déu dels seus pares, el Déu d'Abraham, el Déu d'Isaac i el Déu de Jacob.
El Senyor li digué encara:
--Posa't la mà al pit.
Ell ho va fer així i, quan la va treure, era plena de lepra, blanca com la neu.
Després el Senyor li digué:
--Posa't altra vegada la mà al pit.
Ell va fer-ho així i, quan la va treure del pit, tornava a ser com abans.
El Senyor va afegir:
--Si no et volen creure i no fan cas de tu pel primer prodigi, et creuran pel segon. I si tampoc no et creuen ni fan cas d'aquests dos prodigis, vés a buscar aigua del Nil i escampa-la per terra; l'aigua que hauràs tret del riu es convertirà en sang.
Aaron, portaveu de Moisès
10 Moisès va dir al Senyor:
--Senyor, et demano que m'excusis. Jo no sé parlar. No n'he sabut mai, ni tampoc en sé ara que tu has parlat amb mi. No em surten les paraules.
11 El Senyor li respongué:
--Qui ha donat la boca a l'home? Qui el fa tornar mut o sord? Qui li dóna la vista o fa que sigui cec? ¿No sóc jo, el Senyor? 12 Ara, doncs, vés, que jo seré amb tu quan parlis i t'ensenyaré què has de dir.
13 Moisès va insistir:
--T'ho suplico, Senyor, envia-hi algú altre.
14 El Senyor, irritat contra Moisès, li va dir:
--¿No tens el teu germà Aaron, el levita? Jo sé que ell parla bé. Mira, ara mateix et ve a trobar i s'alegrarà sincerament de veure't. 15 Parla amb ell i explica-li què ha de dir. Jo seré amb tu i amb ell quan parlareu i us ensenyaré què heu de fer. 16 Ell parlarà al poble en lloc teu; ell et farà de portaveu i tu li faràs de déu. 17 I pren també el bastó; et servirà per a fer els prodigis.
Missió de Moisès i Aaron (4,18-7,7)
Retorn de Moisès a Egipte
18 Moisès va tornar cap al seu sogre Jetró i li digué:
--Permet que me'n torni cap als meus germans que són a Egipte; vull veure si encara són vius.
Jetró li va respondre:
--Vés-te'n en pau.
19 Mentre encara era a Madian, el Senyor havia dit a Moisès:
--Torna a Egipte, que ja són morts tots els qui et volien matar.
20 Moisès va prendre la seva dona i els seus fills, els va fer pujar a l'ase i se'n tornà cap a Egipte; portava a la mà el bastó de Déu.
21 El Senyor digué a Moisès:
--Quan tornis a Egipte, recorda tots els prodigis que t'he concedit de realitzar i repeteix-los davant el faraó. Jo li enduriré el cor, i ell no deixarà sortir el poble. 22 Digues-li: "Això diu el Senyor: Israel és el meu fill primogènit. 23 Jo t'he manat que deixessis venir el meu fill a adorar-me i no ho has permès; ara, doncs, jo mataré el teu primogènit."
24 Durant un descans del viatge, el Senyor es va acostar a Moisès i el volia fer morir. 25 Però Siporà va agafar una pedra esmolada, tallà el prepuci del seu fill i amb el prepuci va tocar els peus de Moisès, mentre deia: «Tu ets per a mi un espòs de sang.» 26 Aleshores el Senyor es va allunyar. Siporà havia dit «espòs de sang» referint-se a la circumcisió.
El poble fa cas de Moisès i Aaron
27 El Senyor digué a Aaron:
--Vés a trobar Moisès al desert.
Ell hi anà, el trobà a la muntanya de Déu i el va besar. 28 Moisès va explicar a Aaron tot el que el Senyor li havia manat de dir i tots els prodigis que li havia ordenat de fer. 29 Després Moisès i Aaron van reunir tots els ancians dels israelites. 30 Aaron els va transmetre el missatge que el Senyor havia comunicat a Moisès i va fer els prodigis davant el poble. 31 Els israelites van creure i, en sentir que el Senyor havia decidit d'intervenir a favor d'ells i que havia vist la seva opressió, es van agenollar i prosternar.
Moisès i Aaron davant el faraó
5
Després, Moisès i Aaron van anar a dir al faraó:
--Això diu el Senyor, Déu d'Israel: "Deixa sortir el meu poble perquè celebri al desert una festa en honor meu."
El faraó va respondre:
--Qui és el Senyor perquè jo n'hagi de fer cas i deixi sortir Israel? Ni conec el Senyor ni deixaré sortir els israelites.
Ells van insistir:
--El Déu dels hebreus se'ns ha aparegut: hem d'anar desert enllà, a una distància de tres dies de camí, per oferir sacrificis al Senyor, el nostre Déu, perquè no ens ataqui amb la pesta o amb l'espasa.
El rei d'Egipte els respongué:
--Moisès i Aaron, per què distraieu el poble de la seva feina? Torneu als vostres treballs!
I va afegir:
--¿Ara que el poble és tan nombrós, voleu que deixi de treballar?
Enduriment del faraó
Aquell mateix dia, el faraó va donar aquesta ordre als capatassos i als encarregats:
--No proveïu més els israelites de palla per a fer maons com fins ara. Que la vagin a recollir ells mateixos. Però exigiu-los el mateix nombre de maons que abans, no permeteu que redueixin la producció. Són uns ganduls, i per això van cridant: "Volem anar a oferir sacrificis al nostre Déu!" Carregueu-los de feina; si estan ben ocupats, no tindran temps per a pensar en històries.
10 Els capatassos i els encarregats van anar a dir al poble:
--Això diu el faraó: "No us proveiré més de palla. 11 Aneu a recollir-ne vosaltres mateixos on pugueu trobar-ne. Però haureu de mantenir la mateixa producció."
12 El poble es va dispersar per tot el país d'Egipte a recollir la palla que hi havia als rostolls. 13 Mentrestant, els capatassos els apressaven dient:
--Enllestiu la feina! Heu de produir cada dia tant com abans, quan us donaven la palla!
14 Els capatassos del faraó fins i tot bastonejaven els encarregats dels israelites, que els mateixos capatassos havien designat. Els deien:
--Per què aquests dies no enllestiu, com abans, la quantitat de maons que teniu assignada?
15 Llavors els encarregats dels israelites van anar a queixar-se al faraó:
--Per què tractes així els teus servents? 16 De palla, no ens en donen, i ens exigeixen que fem la mateixa quantitat de maons. Els teus homes no tenen raó.
17 El faraó va respondre:
--Sou una colla de ganduls! Per això dieu que voleu anar a oferir sacrificis al Senyor. 18 Aneu a treballar! No us donaran palla, però heu de produir la mateixa quantitat de maons.
El Senyor confirma Moisès en la seva missió
19 Els encarregats dels israelites van veure que estaven en una situació difícil, perquè els havien dit: «No heu de reduir el nombre de maons que teniu assignat per a cada dia.» 20 Quan sortien de parlar amb el faraó, van trobar Moisès i Aaron que els esperaven, 21 i els digueren:
--Que el Senyor us ho tingui en compte i us judiqui. Ara, per culpa vostra, el faraó i els seus cortesans ens detesten; els heu posat a les mans les armes per a matar-nos.
22 Llavors Moisès es va adreçar al Senyor dient-li:
--Senyor, per què maltractes aquest poble? Per què m'hi has enviat? 23 Des que vaig anar a parlar en nom teu al faraó, ell maltracta el teu poble i tu no fas res per salvar-lo.
6
El Senyor va respondre a Moisès:
--Ara veuràs què faré amb el faraó: amb mà forta l'obligaré a deixar sortir els israelites, amb mà forta es veurà constret a expulsar-los del país.
El poble no escolta Moisès
Déu va dir a Moisès:
--Jo sóc el Senyor. Em vaig aparèixer a Abraham, a Isaac i a Jacob com a "Déu totpoderós", però no m'hi vaig revelar amb el meu nom, que és "el Senyor". Vaig fer amb ells la meva aliança i els vaig prometre que els donaria el país de Canaan, on ells ja vivien com a immigrants. Ara he sentit els gemecs dels israelites, esclavitzats pels egipcis, i m'he recordat de la meva aliança. Per això, digues als israelites de part meva: "Jo sóc el Senyor. Jo us trauré del damunt els treballs forçats dels egipcis i us alliberaré de l'esclavatge. Amb el poder del meu braç us rescataré i a ells els castigaré durament. Faré de vosaltres el meu poble i jo seré el vostre Déu. Llavors sabreu que jo sóc el Senyor, el vostre Déu, el qui us trec del damunt els treballs forçats dels egipcis. Després us conduiré al país que vaig prometre a Abraham, a Isaac i a Jacob, i us el donaré en possessió. Us ho dic jo, el Senyor."
Moisès va anunciar tot això als israelites, però ells no el van escoltar: estaven abatuts per la duresa del treball.
Nova missió de Moisès i Aaron davant el faraó
10 El Senyor digué a Moisès:
11 --Vés a parlar amb el faraó, el rei d'Egipte, perquè deixi sortir els israelites del país.
12 Moisès respongué al Senyor:
--Ni tan sols els israelites no m'han escoltat. ¿Com m'ha d'escoltar el faraó, a mi que no em sé expressar?
13 El Senyor va parlar amb Moisès i Aaron i els ordenà que anessin a trobar els israelites i el faraó, per fer sortir els israelites del país d'Egipte.
Llista genealògica dels familiars de Moisès i Aaron
14 Aquests són els principals llinatges israelites:
Fills de Rubèn, el primogènit d'Israel: Hanoc, Pal·lú, Hesron i Carmí. Aquests són els clans dels descendents de Rubèn.
15 Fills de Simeó: Jemuel, Jamín, Óhad, Jaquín, Sóhar i Xaül, el fill de la cananea. Aquests són els clans dels descendents de Simeó.
16 Noms dels fills de Leví i dels seus descendents: Leví va tenir tres fills, Guerxon, Quehat i Merarí, i va viure cent trenta-set anys. 17 Fills de Guerxon: Libní i Ximí, amb els seus clans. 18 Fills de Quehat: Amram, Ishar, Hebron i Uziel. Quehat va viure cent trenta-tres anys. 19 Fills de Merarí: Mahlí i Muixí. Aquests són els clans dels descendents de Leví.
20 Amram es va casar amb la seva tia Joquèbed, que li donà dos fills, Aaron i Moisès. Amram va viure cent trenta-set anys.
21 Fills d'Ishar: Corè, Nèfeg i Zicrí. 22 Fills d'Uziel: Mixael, Elsafan i Sitrí.
23 Aaron es va casar amb Elixeba, filla d'Amminadab i germana de Nahxon, que li va donar quatre fills: Nadab, Abihú, Eleazar i Itamar.
24 Fills de Corè: Assir, Elcanà i Abiassaf. Aquests són els clans dels descendents de Corè.
25 Eleazar, fill d'Aaron, es va casar amb una de les filles de Putiel, que li donà un fill, Pinhàs.
Tots aquests són els caps de llinatge dels levites, segons els seus clans.
26 Va ser a Aaron i a Moisès que el Senyor va dir: «Feu sortir del país d'Egipte els israelites, formats per estols.» 27 I tots dos, Moisès i Aaron, van parlar amb el faraó, el rei d'Egipte, per fer-ne sortir els israelites.
Moisès i Aaron, confirmats novament en la seva missió
28 El dia que el Senyor va parlar amb Moisès en el país d'Egipte, 29 li va dir:
--Jo sóc el Senyor. Fes saber al faraó, el rei d'Egipte, tot el que et diré.
30 Moisès va respondre al Senyor:
--Jo no em sé expressar. ¿Com m'ha d'escoltar el faraó?
7
El Senyor digué a Moisès:
--Davant el faraó tindràs l'autoritat d'un déu, i el teu germà Aaron serà el teu profeta. Tu li diràs tot el que jo et manaré, i el teu germà Aaron parlarà amb el faraó perquè deixi sortir els israelites del país. Ara bé, jo enduriré el cor del faraó. Multiplicaré els meus senyals i prodigis en el país d'Egipte, però el faraó no us escoltarà. Llavors jo faré sentir el pes de la meva mà sobre els egipcis, els castigaré durament i faré sortir del país d'Egipte el meu poble, els israelites, formats com un exèrcit. Quan aixecaré la mà contra Egipte i en faré sortir els israelites, Egipte sabrà que jo sóc el Senyor.
Moisès i Aaron van fer el que el Senyor els havia manat. Moisès tenia vuitanta anys i Aaron vuitanta-tres quan anaren a parlar amb el faraó.
Les plagues d'Egipte (7,8-11,10)
El Senyor va dir a Moisès i a Aaron:
--Si el faraó us demana que feu un prodigi, tu, Moisès, digues a Aaron que prengui el bastó i el llanci al davant d'ell; el bastó es convertirà en un dragó.
10 Moisès i Aaron anaren a trobar el faraó i van fer el que el Senyor els havia manat. Aaron va llançar el bastó davant el faraó i els seus cortesans, i es convertí en un dragó. 11 Llavors el faraó va cridar els savis i els qui feien sortilegis. També ells, els mags egipcis, van fer el mateix prodigi amb els seus encanteris: 12 cada un d'ells va llançar a terra el seu bastó, i els bastons es convertiren en dragons. Però el bastó d'Aaron va engolir els altres bastons. 13 Tot i això, tal com el Senyor havia anunciat, el cor del faraó es va endurir i no va escoltar Moisès i Aaron.
Primera plaga: l'aigua transformada en sang
14 El Senyor va dir a Moisès:
--El faraó ha endurit el seu cor i es nega a deixar sortir el poble. 15 Vés a trobar-lo demà al matí quan surti cap al Nil. Porta amb tu el bastó que es va convertir en serp i espera'l a la vora del riu. 16 Digues al faraó: "El Senyor, el Déu dels hebreus, m'ha enviat a dir-te això: Deixa sortir el meu poble perquè m'adori en el desert. Però fins ara no has volgut escoltar. 17 Doncs això diu el Senyor: Ara sabràs que jo sóc el Senyor: amb aquest bastó donaré un cop a les aigües del Nil i es convertiran en sang. 18 Els peixos es moriran, i el riu farà tan mala olor que els egipcis no en podran beure l'aigua."
19 El Senyor va dir a Moisès:
--Digues a Aaron: "Pren el teu bastó i estén la mà cap a les aigües d'Egipte, cap als seus rius i canals, cap als seus estanys i cap a tots els seus dipòsits, perquè l'aigua es converteixi en sang." Hi haurà sang en tot el país, fins en els recipients de fusta o de pedra.
20 Moisès i Aaron van fer el que els havia manat el Senyor. Un d'ells va alçar el bastó, donà un cop a les aigües del Nil en presència del faraó i dels seus cortesans, i tota l'aigua del Nil es convertí en sang. 21 Els peixos van morir, i el riu feia tan mala olor que els egipcis no en podien beure l'aigua. Hi havia sang en tot el país.
22 Però els mags egipcis van fer el mateix amb els seus encanteris, i el cor del faraó es va endurir i no escoltà Moisès i Aaron, tal com el Senyor havia anunciat. 23 El faraó se'n tornà al seu palau sense preocupar-se més del fet. 24 Mentrestant, com que no podien beure l'aigua del Nil, els egipcis cavaven pous al voltant del riu per poder beure. 25 I van passar així set dies des del moment en què el Senyor havia colpejat les aigües del Nil.
Segona plaga: les granotes
26 El Senyor va dir a Moisès:
--Vés a trobar el faraó i digues-li: "Això diu el Senyor: Deixa sortir el meu poble perquè m'adori. 27 Si et negues a deixar-lo sortir, enviaré a tot el teu territori una invasió de granotes. 28 El Nil se n'omplirà de tal manera que pujaran i entraran al teu palau, a la teva habitació i al teu llit; es ficaran també a les cases dels teus cortesans i a les del teu poble, i fins i tot als forns i a les pasteres. 29 Les granotes pujaran del riu fins a tu, fins al teu poble i fins als teus cortesans."
8
El Senyor va dir encara a Moisès:
--Digues a Aaron: "Estén la mà amb el bastó cap als rius, els canals i els estanys, i que pugin les granotes al país d'Egipte."
Aaron va estendre la mà cap a les aigües d'Egipte, i les granotes van pujar i cobriren tot el país. Però els mags egipcis van fer el mateix amb els seus encanteris i feren pujar les granotes al país d'Egipte. Llavors el faraó va cridar Moisès i Aaron i els digué:
--Pregueu al Senyor que aparti les granotes de mi i del meu poble, i jo deixaré sortir els israelites perquè vagin a oferir sacrificis al Senyor.
Moisès li va respondre:
--Digna't assenyalar tu mateix en quin moment haig de pregar per tu, pels teus cortesans i pel teu poble, perquè desapareguin les granotes de prop teu i de les teves cases i en quedin només al Nil.
Ell va dir:
--Demà mateix.
Moisès afegí:
--Ho faré tal com demanes, i així sabràs que no hi ha ningú com el Senyor, el nostre Déu. Les granotes s'apartaran de tu, de les teves cases, dels teus cortesans i del teu poble; només en quedaran al Nil.
Moisès i Aaron sortiren de parlar amb el faraó, i Moisès va demanar al Senyor que allunyés les granotes que havia enviat contra ell. El Senyor va fer el que Moisès li demanava. Les granotes que hi havia a les cases, als patis i als camps van morir. 10 En van recollir piles i piles, que van empudegar el país. 11 Però quan el faraó va veure que havia tornat la calma, va endurir el seu cor i no escoltà Moisès i Aaron, tal com el Senyor havia anunciat.
Tercera plaga: els mosquits
12 El Senyor va dir a Moisès:
--Digues a Aaron: "Estén el teu bastó i dóna un cop a la pols de la terra, perquè la pols es converteixi en mosquits per tot el país d'Egipte."
13 Ells ho van fer així. Aaron va estendre la seva mà amb el bastó i donà un cop a la pols de la terra. Els mosquits van cobrir homes i animals: tota la pols de la terra s'havia convertit en mosquits a tot el país d'Egipte. 14 Els mags egipcis també provaren de fer sortir mosquits amb els seus encanteris, però no van poder. Els mosquits havien cobert els homes i els animals.
15 Llavors els mags van dir al faraó:
--Aquí hi ha la mà de Déu.
Però el cor del faraó es va endurir i no escoltà Moisès i Aaron, tal com el Senyor havia anunciat.
Quarta plaga: els tàvecs
16 El Senyor va dir a Moisès:
--Demà lleva't de bon matí, vés a trobar el faraó quan surti cap al Nil i digues-li: "Això diu el Senyor: Deixa sortir el meu poble perquè m'adori. 17 Si no el deixes sortir, jo enviaré una invasió de tàvecs sobre tu, sobre els teus cortesans i sobre el teu poble. Es ficaran fins i tot dintre les cases. Les cases i tota la terra d'Egipte quedaran plenes de tàvecs; 18 però aquell dia faré una excepció amb la regió de Goixen, on habita el meu poble. Allí no hi haurà tàvecs, perquè sàpigues que jo, el Senyor, sóc enmig d'aquest país. 19 Aquest serà el gest alliberador que separarà el meu poble del teu. El prodigi serà demà."
20 El Senyor ho va fer així. Hi hagué una invasió de tàvecs, que es van ficar al palau del faraó, a casa dels cortesans i a tot Egipte. El país estava desolat per culpa dels tàvecs.
21 El faraó va cridar Moisès i Aaron i els digué:
--Aneu a oferir sacrificis al vostre Déu, però a dins del país.
22 Moisès li va respondre:
--No convé que ho fem aquí, perquè els sacrificis que oferim al Senyor, el nostre Déu, són una cosa abominable per als egipcis i, si ens veuen oferir aquests sacrificis, segur que ens apedregaran. 23 Anirem desert enllà, a una distància de tres dies de camí, i allí oferirem sacrificis al Senyor, el nostre Déu, tal com ell ens té manat.
24 Llavors el faraó va dir:
--Us deixaré anar al desert a oferir sacrificis al Senyor, el vostre Déu. Però no us allunyeu gaire, i pregueu per mi.
25 Moisès li va respondre:
--Tan bon punt hauré sortit del teu davant, pregaré al Senyor, i demà els tàvecs s'hauran allunyat de tu, dels teus cortesans i del teu poble. Però no ens tornis a enganyar no permetent al poble que vagi a oferir sacrificis al Senyor.
26 Moisès va sortir de davant del faraó i va pregar al Senyor. 27 El Senyor va fer tal com Moisès havia anunciat, i els tàvecs es van allunyar del faraó, dels seus cortesans i del seu poble. No en va quedar ni un. 28 Però el faraó va endurir el seu cor també aquesta vegada i no deixà sortir el poble d'Israel.
Cinquena plaga: la pesta
9
El Senyor va dir a Moisès:
--Vés a trobar el faraó i digues-li: "Això diu el Senyor, el Déu dels hebreus: Deixa sortir el meu poble perquè m'adori. Si et negues a deixar-lo sortir, si t'entestes a retenir-lo, el Senyor farà sentir el poder de la seva mà contra els ramats que tens als camps: els cavalls, els ases, els camells, les vaques i les ovelles. Tots patiran una epidèmia terrible de pesta. Però el Senyor farà una distinció entre els ramats d'Israel i els ramats d'Egipte, i no morirà ni un sol animal dels israelites."
El Senyor va fixar fins i tot el moment. Digué:
--Jo, el Senyor, demà faré això al país d'Egipte.
A partir de l'endemà, el Senyor va fer tal com havia anunciat, i van morir tots els ramats d'Egipte. Però, en canvi, no morí ni un sol animal dels ramats dels israelites. El faraó va manar que ho comprovessin i, efectivament, no havia mort ni un sol animal dels israelites. Malgrat això, va endurir el seu cor i no deixà sortir el poble d'Israel.
Sisena plaga: les úlceres
El Senyor va dir a Moisès i a Aaron:
--Preneu dos bons grapats de sutge d'un forn i que Moisès el llanci enlaire al davant del faraó. El sutge es convertirà en pols i s'escamparà per tot el país d'Egipte. Caurà sobre la gent i sobre els animals de tot el país i els produirà unes úlceres que es tornaran grans nafres.
10 Ells van prendre sutge d'un forn, es presentaren davant el faraó, i Moisès el va llançar enlaire. El sutge va provocar úlceres que es tornaren grans nafres en les persones i els animals. 11 Els mags egipcis no es podien estar davant de Moisès per culpa de les úlceres, perquè ells també en tenien, com tots els egipcis. 12 Però el Senyor va endurir el cor del faraó i aquest no escoltà Moisès i Aaron, tal com el Senyor mateix havia anunciat a Moisès.
Setena plaga: la pedregada
13 El Senyor va dir a Moisès:
--Demà lleva't de bon matí, vés a trobar el faraó i digues-li: "Això diu el Senyor, el Déu dels hebreus: Deixa sortir el meu poble perquè m'adori. 14 Aquesta vegada estic decidit a enviar totes les meves plagues contra tu, contra els teus cortesans i contra el teu poble, perquè sàpigues que no hi ha ningú com jo en tota la terra. 15 Si hagués alçat la meva mà per castigar-vos amb la pesta, tu i el teu poble hauríeu desaparegut de la terra. 16 Però t'he volgut mantenir amb vida per mostrar-te el meu poder i perquè la meva anomenada arribi arreu de la terra. 17 Ara tu continues aixecant-te com una barrera per no deixar sortir el meu poble. 18 Per això, demà en aquesta mateixa hora faré caure una pedregada tan forta com no n'hi ha hagut cap a Egipte des que va ser fundat fins ara. 19 Tanca bé, doncs, els teus ramats i tot el que tens als camps. A tots els homes i els animals que es quedin al camp i no entrin a les cases, els caurà la pedregada al damunt i moriran."
20 Alguns súbdits del faraó van fer cas de la paraula del Senyor i feren entrar a les cases els servents i els animals. 21 D'altres, però, no la van escoltar i deixaren els servents i els animals als camps.
22 El Senyor va dir a Moisès:
--Estén la mà enlaire i que caigui la pedregada damunt les persones, damunt els animals i damunt l'herba dels camps en tot el país d'Egipte.
23 Moisès va alçar enlaire el seu bastó i el Senyor va fer esclatar una tronada amb pedra i llamps que queien a la terra. El Senyor va fer pedregar al país d'Egipte. 24 La pedregada i els llamps que es barrejaven amb la pedra eren tan forts com no s'havia vist mai des que Egipte existia com a nació. 25 La pedra va caure a tot el país i va matar tot el que hi havia als camps, tant homes com animals, i també va destrossar tota l'herba i tots els arbres. 26 Tan sols a la regió de Goixen, on habitaven els israelites, no va pedregar-hi.
27 El faraó va fer cridar Moisès i Aaron i els digué:
--Aquesta vegada reconec que he pecat; el Senyor és just, i jo i el meu poble som culpables. 28 Pregueu al Senyor! Ja n'hi ha prou de trons i de pedra. Us deixaré sortir, no us quedareu aquí més temps!
29 Moisès li va respondre:
--Quan jo surti de la ciutat estendré les mans per pregar al Senyor i no hi haurà més trons ni pedregada. Així sabràs que la terra és del Senyor. 30 Però jo sé que tu i els teus cortesans encara no respectareu el Senyor-Déu.
31 El lli i l'ordi van quedar destrossats, perquè l'ordi ja era espigat i el lli ja havia florit. 32 Però el blat i l'espelta no es van fer malbé, perquè són més tardans.
33 Moisès va sortir del davant del faraó. Anà fora de la ciutat i estengué les mans per pregar al Senyor. La pedregada i els trons van parar, i no va ploure més sobre la terra. 34 Però quan el faraó veié que havien parat la pluja, la pedregada i els trons, es va mantenir en el seu pecat, i ell i els seus cortesans van endurir el seu cor. 35 El faraó, que tenia el cor endurit, no deixà sortir els israelites, tal com el Senyor havia anunciat per mitjà de Moisès.
Vuitena plaga: les llagostes
10
El Senyor va dir a Moisès:
--Vés a trobar el faraó. Jo he endurit el seu cor i el dels seus cortesans, perquè vull fer aquests prodigis enmig d'ells. Així podràs explicar als teus fills i als teus néts com m'he burlat dels egipcis i quins prodigis he obrat enmig seu. I vosaltres sabreu que jo sóc el Senyor.
Moisès i Aaron anaren a trobar el faraó i li van dir:
--Això diu el Senyor, el Déu dels hebreus: "Quant de temps trigaràs encara a doblegar-te davant meu? Deixa sortir el meu poble perquè m'adori. Si t'hi negues, demà mateix faré venir les llagostes al teu territori. Cobriran tota la superfície del país, fins al punt que ni es podrà veure la terra. Devoraran tot el que s'havia salvat de la pedregada i tots els arbres que han tret fulla en els vostres camps. Ompliran els teus palaus, les cases dels teus cortesans i les de tots els egipcis. Cap dels teus avantpassats no ha vist mai una invasió tan gran des del dia que començaren a existir sobre la terra."
Els cortesans del faraó li van dir:
--Fins quan serà aquest home un parany per a nosaltres? Deixa sortir aquesta gent i que vagin a adorar el Senyor, el seu Déu. ¿No veus que Egipte acabarà destruït?
Llavors tornaren a cridar Moisès i Aaron a la presència del faraó. Ell els va dir:
--Aneu i adoreu el Senyor, el vostre Déu. Qui sou els qui heu d'anar-hi?
Moisès va respondre:
--Hem d'anar-hi tots, amb els nostres joves i els nostres vells, els nostres fills i les nostres filles, i hem d'endur-nos també els ramats d'ovelles i de vaques, perquè hem de celebrar una gran festa en honor del Senyor.
10 El faraó els digué:
--Que el Senyor sigui amb vosaltres, si us penseu que us deixaré sortir amb els vostres fills! ¿Veieu com porteu males intencions? 11 Això no pot ser! A adorar el Senyor, només hi aniran els homes! No és el que volíeu?
Moisès i Aaron van ser expulsats de davant el faraó.
12 Llavors el Senyor va dir a Moisès:
--Estén la mà cap a Egipte, i que pugin les llagostes. Cobriran tot el país d'Egipte i devoraran tota l'herba dels camps, tot el que es va salvar de la pedregada.
13 Moisès va alçar el seu bastó cap al país d'Egipte i el Senyor va fer que es girés un vent de llevant durant tot el dia i tota la nit. Al matí, el vent de l'est havia portat les llagostes. 14 Van envair tot el país d'Egipte i es van escampar per tot el territori. Mai no hi ha hagut a Egipte una munió tan gran de llagostes, ni n'hi haurà mai més cap. 15 Cobrien la superfície de la terra fins al punt que el país va quedar enfosquit. Les llagostes van devorar l'herba i la fruita dels arbres que s'havien salvat de la pedregada. En tot el país d'Egipte no va quedar res de verd, ni als arbres ni als camps.
16 El faraó va fer cridar corrents Moisès i Aaron i els va dir:
--He pecat contra el Senyor, el vostre Déu, i contra vosaltres. 17 Perdoneu el meu pecat, també aquesta vegada, i pregueu al Senyor, el vostre Déu, que aparti de mi tan sols aquesta calamitat mortal.
18 Moisès va sortir de davant el faraó i va pregar al Senyor. 19 Llavors el Senyor va fer que es girés un vent de ponent molt fort, que s'endugué les llagostes i les llançà al Mar Roig. No en va quedar ni una en tot el territori d'Egipte. 20 Però el Senyor va endurir el cor del faraó, que no deixà sortir els israelites.
Novena plaga: la tenebra
21 El Senyor va dir a Moisès:
--Estén enlaire la mà i que caigui sobre Egipte una foscor tan espessa que fins i tot es pugui tocar.
22 Moisès va estendre enlaire la mà i durant tres dies hi hagué en tot el país d'Egipte una tenebra tan espessa 23 que no es veien els uns als altres. Durant tres dies, ningú no es pogué moure del lloc on era. Mentrestant, tots els israelites tenien llum als llocs on residien.
24 El faraó va cridar Moisès i li digué:
--Aneu a adorar el Senyor. Us podeu endur també els vostres fills, però els ramats de vaques i d'ovelles han de quedar-se aquí.
25 Moisès va replicar:
--¿Ens les donaràs tu, les víctimes per als sacrificis i els holocaustos que hem d'oferir al Senyor, el nostre Déu? 26 Els nostres ramats també vindran amb nosaltres; aquí no hi quedarà ni un sol animal. Les víctimes per al culte del Senyor, el nostre Déu, les hem de prendre dels nostres ramats; i fins que serem allí no sabrem què li hem d'oferir.
27 Però el Senyor va endurir el cor del faraó, que no volgué deixar-los sortir. 28 El faraó digué a Moisès:
--Vés-te'n d'aquí i no t'atreveixis més a presentar-te davant meu. El dia que tornis, moriràs.
29 Moisès li respongué:
--Passarà tal com has dit: no et tornaré a veure mai més.
Anunci de la desena plaga: la mort dels primogènits
11
El Senyor va dir a Moisès:
--Enviaré encara una altra plaga contra el faraó i contra Egipte. Després, no tan sols us deixarà sortir del país, sinó que us n'expulsarà per sempre. Digues als israelites que demanin, cada home al seu veí i cada dona a la seva veïna, objectes de plata i d'or.
El Senyor va fer que els egipcis miressin el poble amb simpatia. Moisès mateix era molt ben considerat a Egipte, tant pels cortesans del faraó com pel poble.
Moisès va dir al faraó:
--Això diu el Senyor: "Cap a mitjanit passaré pel mig d'Egipte i moriran tots els seus primogènits, des del primogènit del faraó regnant fins al de l'esclava que treballa amb la mola, i també les primeres cries de tots els animals. En tot el país d'Egipte s'aixecarà un clam tan gran com no se n'hi ha sentit mai cap ni se n'hi sentirà mai cap més. Però entre els israelites ni se sentirà el lladruc d'un gos; a ells i als seus animals no els passarà res, perquè sapigueu que el Senyor fa una distinció entre Egipte i Israel." Llavors tots aquests cortesans que ara t'envolten a tu, oh faraó, vindran a prosternar-se davant meu i em diran: "Vés-te'n amb tot el poble que et segueix." Després d'això, me n'aniré.
Moisès se'n va anar indignat de davant el faraó.
El Senyor havia dit a Moisès:
--El faraó no us escoltarà, i així en el país d'Egipte encara es multiplicaran els meus prodigis.
10 Moisès i Aaron van realitzar tots aquests prodigis davant el faraó, però el Senyor li havia endurit el cor, i ell no va deixar sortir els israelites del seu país.
La sortida d'Egipte (12,1-15,21)
La festa de Pasqua
12
El Senyor va dir a Moisès i a Aaron en el país d'Egipte:
--Aquest mes serà per a vosaltres el primer dels mesos de l'any. Parleu a tota la comunitat d'Israel. Digueu-los: "El dia deu d'aquest mes preneu un anyell o un cabrit per família, un per cada casa. Si una família és massa petita per a menjar-se'l, que s'ajunti amb els veïns més pròxims fins a completar el nombre de persones, comptant quantes en calen per a poder-se'l menjar. L'animal ha de ser sense cap defecte, mascle i d'un any. Podeu prendre tant un anyell com un cabrit. L'heu de guardar fins al dia catorze del mes, i tots els de la comunitat d'Israel el degollareu el capvespre d'aquell dia. Després preneu la sang i poseu-ne als dos muntants i a la llinda de les cases on us el menjareu. Mengeu-ne la carn aquella mateixa nit. L'heu de menjar rostida, amb pa sense llevat i amb herbes amargues. No mengeu gens de carn crua o bullida, sinó tot l'animal rostit, amb el cap, les potes i les entranyes. 10 No en guardeu gens per a l'endemà; si al matí encara en queda, cremeu-ho. 11 Per a menjar-lo, tingueu el cos cenyit, les sandàlies posades i el bastó a la mà. Us l'heu de menjar a corre-cuita. És la Pasqua del Senyor.
12 »Aquella nit travessaré el país d'Egipte i faré morir tots els seus primogènits, tant els dels homes com els dels animals, i faré justícia contra els déus d'Egipte. Jo sóc el Senyor. 13 La sang serà el senyal a les cases on vosaltres viviu. Quan veuré la sang, passaré de llarg i, quan castigui el país d'Egipte, no caurà damunt vostre la plaga de l'extermini. 14 Tingueu aquest dia com un memorial i celebreu-lo amb una festa de pelegrinatge en honor del Senyor. És una institució perpètua. Totes les generacions l'han de celebrar.
La festa dels Àzims
15 »Durant set dies menjareu pa sense llevat. El primer dia fareu desaparèixer el llevat de les vostres cases, perquè si des del primer dia fins al setè algú menja pa fermentat, serà exclòs del poble d'Israel. 16 El primer dia i el setè són dies d'aplec sagrat. Aquests dies no heu de fer cap treball; podreu preparar només el menjar que necessiti cadascú. 17 Observeu, doncs, la festa dels Àzims, perquè aquest mateix dia us vaig fer sortir com un exèrcit del país d'Egipte. Totes les generacions l'han de guardar. És una institució perpètua. 18 El primer mes, des del dia catorze al capvespre fins al dia vint-i-u al capvespre, heu de menjar pa sense llevat. 19 Durant set dies no hi ha d'haver gens de llevat a les vostres cases, perquè si algú, nadiu o immigrant, menja pa fermentat, serà exclòs de la comunitat d'Israel. 20 No mengeu res fermentat; a tot arreu on habitareu heu de menjar pa sense llevat."
Preparació de la Pasqua
21 Moisès va cridar els ancians d'Israel i els digué:
--Preneu per a cada família un anyell o un cabrit i immoleu-lo com a víctima pasqual. 22 Agafeu un manat d'hisop, mulleu-lo en la sang recollida en el gibrell, marqueu amb la sang la llinda i els dos muntants, i que ningú de vosaltres no surti de casa fins al matí. 23 Quan el Senyor travessarà Egipte per castigar-lo, veurà la sang a la llinda i als dos muntants. Llavors passarà de llarg i no permetrà que l'exterminador entri a les vostres cases. 24 Compliu aquesta ordre; és un decret perpetu per a vosaltres i els vostres fills. 25 Quan haureu entrat al país que el Senyor us donarà, tal com va prometre, continuareu observant aquest ritu. 26 I quan els vostres fills us preguntin: "Què significa per a vosaltres aquest ritu?", 27 respondreu: "És el sacrifici de la Pasqua en honor del Senyor. A Egipte, ell va passar de llarg davant les cases dels israelites: mentre castigava els egipcis, estalviava les nostres cases."
Llavors el poble s'agenollà i es prosternà. 28 Els israelites se'n van anar i compliren el que el Senyor havia manat a Moisès i a Aaron.
Mort dels primogènits i sortida d'Egipte
29 A mitjanit el Senyor va fer morir tots els primogènits del país d'Egipte, des del primogènit del faraó regnant fins al primogènit del captiu que era a la presó, i també les primeres cries de tots els animals. 30 Aquella nit, quan el faraó, tots els seus cortesans i tots els egipcis es van llevar, un gran clam es va aixecar per tot Egipte, ja que no hi havia casa on no hi hagués un cadàver.
31 El faraó va cridar Moisès i Aaron encara de nit, i els digué:
--Sortiu d'enmig del meu poble amb tots els israelites. Aneu a adorar el Senyor tal com havíeu demanat. 32 Preneu també els vostres ramats d'ovelles i de vaques, tal com volíeu. Aneu-vos-en i pregueu també per mi.
33 Els egipcis empenyien el poble per fer-lo sortir del país, i es deien: «Morirem tots!» 34 Llavors el poble va prendre la pasta, que encara no havia fermentat, van embolicar les pasteres amb els mantells i se les van carregar a l'esquena. 35 Els israelites, tal com Moisès els havia dit, també havien demanat als egipcis objectes de plata i d'or i vestits. 36 El Senyor va fer que els egipcis miressin el poble amb simpatia, i els van donar el que demanaven. Així els israelites van espoliar Egipte.
37 Els israelites van partir de Ramsès en direcció a Sucot. Eren uns sis-cents mil homes, sense comptar les criatures. 38 També se'n va anar amb ells una munió de gent, enduent-se grans ramats d'ovelles i de vaques. 39 Van coure la pasta que s'havien emportat d'Egipte i en van fer coques sense llevat; la pasta no havia fermentat, perquè els havien expulsat d'Egipte i no s'havien pogut entretenir ni a preparar-se provisions.
40 L'estada dels israelites a Egipte havia durat quatre-cents trenta anys. 41 Al cap dels quatre-cents trenta anys, justament aquell dia, tot l'exèrcit del Senyor va sortir d'Egipte. 42 Per al Senyor va ser una nit de vetlla per fer sortir els israelites del país d'Egipte. Per això aquesta nit és del Senyor; és nit de vetlla per a tots els israelites de generació en generació.
Normes sobre la celebració de la Pasqua
43 El Senyor va dir a Moisès i a Aaron:
--Aquestes són les normes referents a l'anyell pasqual:
»No n'ha de menjar cap estranger.
44 »Els esclaus comprats amb diners, si els circumcideu, podran menjar-ne.
45 »Ni els forasters ni els assalariats no en menjaran.
46 »L'heu de menjar en una sola casa; no tragueu gens de carn fora de la casa.
»No li heu de trencar cap os.
47 »Tota la comunitat d'Israel ha de celebrar la Pasqua.
48 »Si un immigrant que resideix al teu país vol celebrar la Pasqua en honor del Senyor, que faci circumcidar tots els homes de casa seva. Llavors la podrà celebrar, ja que serà com un nadiu del país. Però cap incircumcís no ha de menjar l'anyell pasqual.
49 »La llei serà la mateixa per al nadiu i per a l'immigrant que resideix enmig vostre.
50 Tots els israelites van complir el que el Senyor havia manat a Moisès i a Aaron.
51 Justament aquell dia, el Senyor va fer sortir els israelites del país d'Egipte, formats com un exèrcit.
Normes sobre la festa dels Àzims i sobre els primogènits
13
El Senyor va parlar a Moisès. Li digué:
--Consagra'm tots els primogènits dels israelites; el primer que neixi, tant dels homes com dels animals, és meu.
Moisès va dir al poble:
--Recordeu-vos d'aquest dia que sortiu d'Egipte, la terra on éreu esclaus; el Senyor us en fa sortir amb mà forta. Aquest dia no heu de menjar pa fermentat. En sortiu avui, el mes d'abib.
»Després el Senyor et farà entrar al país dels cananeus, els hitites, els amorreus, els hivites i els jebuseus, el país que va prometre als teus pares, un país que regalima llet i mel. Allà, aquest mateix mes, practicaràs aquest ritu: Durant set dies menja pa sense llevat, i el dia setè celebra una festa en honor del Senyor. Menja pa sense llevat durant aquests set dies. En tot el teu territori no hi ha d'haver gens de llevat ni gens de pa fermentat. Aquell dia donaràs al teu fill aquesta explicació: "Això recorda el que el Senyor va fer per mi quan vaig sortir d'Egipte." Et serà com un distintiu a la mà, com un record entre els ulls, perquè tinguis als llavis la llei del Senyor, que amb mà forta et va fer sortir d'Egipte. 10 Observa cada any aquesta institució el dia fixat.
11 »Quan el Senyor t'haurà fet entrar al país dels cananeus, tal com et va jurar a tu i als teus pares, i te l'haurà donat, 12 ofereix al Senyor el primogènit, tant dels homes com dels animals: si són mascles, són del Senyor. 13 Pots rescatar la primera cria de l'ase amb un xai; però, si no la vols rescatar, desnuca-la. Rescata també el teu fill primogènit. 14 Quan el dia de demà el teu fill et pregunti: "Què vol dir això?", tu li respondràs: "El Senyor, amb mà forta, ens va fer sortir d'Egipte, la terra on érem esclaus. 15 I com que el faraó s'obstinà a no deixar-nos sortir, el Senyor va fer morir tots els primogènits del país d'Egipte, tant els dels homes com els dels animals. Per això jo sacrifico al Senyor tots els primogènits mascles dels animals i rescato els meus fills primogènits." 16 Et serà com un distintiu a la mà, com una marca entre els ulls, per a recordar que el Senyor, amb mà forta, et va fer sortir d'Egipte.
Déu fa sortir Israel d'Egipte
17 Quan el faraó va deixar sortir el poble, Déu no el va conduir pel camí del país dels filisteus, encara que és el més curt, perquè es deia: «Si es veia en perill de guerra, el poble podria fer-se enrere i tornar-se'n a Egipte.» 18 Per això Déu els va desviar cap al camí del desert i del Mar Roig. Els israelites van sortir del país d'Egipte formats en ordre de batalla.
19 Moisès es va endur els ossos de Josep, perquè Josep havia conjurat els descendents d'Israel dient-los: «Quan Déu vindrà a ajudar-vos, endueu-vos d'aquí els meus ossos.»
20 Van partir de Sucot i acamparen a Etam, tocant al desert. 21 El Senyor caminava al davant d'ells, de dia en una columna de núvol per mostrar-los el camí, i de nit en una columna de foc per fer-los llum; així podien caminar tant de dia com de nit. 22 La columna de núvol durant el dia i la columna de foc durant la nit, no van deixar mai de guiar el poble.
El faraó persegueix els israelites
14
El Senyor va parlar a Moisès. Li va dir:
--Ordena als israelites que tornin enrere i acampin enfront de Piahirot, entre Migdol i el mar, davant de Baal-Sefon. Acampeu vora el mar. El faraó pensarà que els israelites van perduts pel país i que el desert els ha barrat el pas. Jo enduriré el cor del faraó, i sortirà a perseguir-los. Llavors manifestaré la meva glòria vencent el faraó i tot el seu exèrcit, i els egipcis sabran que jo sóc el Senyor.
Els israelites ho van fer així.
El rei d'Egipte va saber que els israelites havien fugit. Immediatament, el faraó i els seus cortesans van canviar de parer i es digueren:
--Què hem fet? Hem deixat sortir Israel, que era esclau nostre!
El rei d'Egipte es va fer preparar el carro de guerra i s'endugué el seu exèrcit: sis-cents carros escollits, i tots els altres carros d'Egipte, cada un amb els seus oficials. El Senyor va endurir el cor del faraó, rei d'Egipte, que es posà a perseguir els israelites, quan ells ja havien sortit protegits per la mà del Senyor. Els egipcis, amb tots els cavalls i els carros del faraó, amb els seus guerrers, i tot el seu exèrcit, els van perseguir i els aconseguiren a Piahirot, davant de Baal-Sefon, on havien acampat vora el mar.
10 El faraó s'havia acostat. Els israelites van alçar els ulls i veieren que els egipcis els perseguien.
Llavors els israelites, esglaiats, van clamar al Senyor, 11 i deien a Moisès:
--¿No hi havia prou tombes a Egipte, que ens has dut a morir al desert? Per què ens has fet sortir d'Egipte? 12 Ja t'ho dèiem quan hi érem: "Deixa'ns servir els egipcis." Més ens valia ser esclaus d'ells que no pas morir al desert.
13 Moisès va respondre al poble:
--No tingueu por! Aguanteu ferms, que avui veureu com el Senyor us salva. Ara veieu els egipcis, però no els tornareu a veure mai més. 14 El Senyor lluitarà a favor vostre: no haureu de fer més que mirar.
El pas del Mar Roig
15 El Senyor va dir a Moisès:
--Per què clames a mi? Ordena als israelites que es posin en marxa. 16 I tu alça el teu bastó, estén la mà cap al mar i es partirà en dos, perquè els israelites passin a peu eixut pel mig del mar. 17 Jo enduriré el cor dels egipcis perquè hi entrin al seu darrere; llavors manifestaré la meva glòria vencent el faraó i tot el seu exèrcit, els seus carros i els seus guerrers. 18 I quan hauré manifestat la meva glòria vencent el faraó, els seus carros i els seus guerrers, els egipcis sabran que jo sóc el Senyor.
19 L'àngel de Déu, que caminava davant la formació d'Israel, es posà a caminar al seu darrere. També s'hi va posar la columna de núvol que els anava al davant, 20 i es va situar entre la formació d'Egipte i la d'Israel. Hi havia el núvol i la fosca, però el núvol il·luminava la nit. En tota la nit les dues formacions no es van acostar l'una a l'altra.
21 Moisès va estendre la mà cap al mar, i el Senyor, amb un vent fortíssim de llevant que durà tota la nit, va fer retirar el mar i el deixà eixut. Les aigües es van partir, 22 i els israelites van passar a peu eixut pel mig del mar, mentre les aigües els feien de muralla a dreta i a esquerra. 23 Els egipcis els van perseguir i van penetrar darrere d'ells al mig del mar, amb tots els cavalls del faraó, els seus carros i els seus guerrers.
24 A la matinada, el Senyor, des de la columna de foc i de núvol, va posar la mirada sobre la formació dels egipcis i va sembrar-hi la confusió: 25 encallà les rodes dels carros i feia que els costés molt d'avançar.
Els egipcis van exclamar:
--Fugim dels israelites! El Senyor lluita a favor d'ells contra Egipte!
26 El Senyor digué a Moisès:
--Estén la mà cap al mar, i que les aigües tornin sobre els egipcis, els seus carros i els seus guerrers.
27 Moisès va estendre la mà cap al mar. En fer-se de dia, el mar va tornar al seu lloc, i els egipcis, que fugien, se'l van trobar al davant. El Senyor va precipitar els egipcis al mig del mar. 28 Les aigües van tornar i cobriren els carros i els guerrers de tot l'exèrcit del faraó que havia entrat al mar darrere els israelites. No en va quedar ni un sol home. 29 En canvi, els israelites havien caminat per terra eixuta enmig del mar, mentre les aigües els feien de muralla a dreta i a esquerra.
30 Aquell dia, el Senyor va salvar Israel de les mans d'Egipte, i els israelites veieren els egipcis morts a la vora del mar. 31 Israel va veure com el Senyor havia vençut Egipte amb la seva mà poderosa. El poble va sentir un gran respecte pel Senyor, i va creure en el Senyor i en Moisès, el seu servent.
Càntic de Moisès
15
Llavors Moisès, amb els israelites, va entonar aquest càntic en honor del Senyor:
Canto al Senyor
per la seva gran victòria;
ha tirat al mar
cavalls i cavallers.
Del Senyor em ve la força
i el triomf,
és ell qui m'ha salvat.
És el meu Déu,
i jo l'he de lloar,
el Déu del meu pare,
i jo l'he d'enaltir.
El Senyor és un gran guerrer,
el seu nom és «el Senyor».
Els carros del faraó i el seu exèrcit,
els ha llançat al mar.
Els millors combatents
s'han enfonsat al Mar Roig.
Els han cobert les onades,
han baixat al fons com una pedra.
La teva dreta, Senyor,
és forta i gloriosa.
La teva dreta, Senyor,
ha desfet l'enemic.
La teva grandesa
ha derrocat els adversaris.
La teva ira s'arbora
i els consumeix com la palla.
Al bufec del teu alè
s'han apilat les aigües,
s'han alçat les onades com un dic,
s'ha endurit l'aigua al mig del mar.
L'enemic es deia:
«Els perseguiré i els agafaré,
m'atiparé de repartir botí,
em trauré l'espasa,
i tots seran meus!»
10 Però bufa el teu alè,
i el mar els cobreix;
s'enfonsen com plom
dins les aigües poderoses.
11 Qui és com tu
entre els déus, Senyor?
Qui és com tu,
magnífic entre els sants?
Fas proeses temibles,
obres meravelles.
12 Has aixecat la mà,
i la terra ha engolit els enemics.
13 Guies amb amor
el poble que has redimit;
el teu poder el condueix
al teu lloc sagrat.
14 Els pobles tremolen
només de sentir-ho;
el pànic s'apodera
dels habitants de Filistea.
15 Estan esglaiats els cabdills d'Edom,
els caps de Moab s'han estremit;
s'han espantat
tots els habitants de Canaan.
16 Han caigut damunt d'ells
el pànic i el terror;
la força del teu braç
els ha deixat muts com la pedra,
mentre el teu poble travessava,
Senyor,
mentre travessava
el poble que t'has fet teu.
17 Fes-lo entrar a la muntanya;
implanta'l, Senyor, a la teva heretat,
al lloc que has preparat
per a residir-hi,
al santuari
que han bastit les teves mans.
18 El Senyor és rei per sempre més!
19 Quan els cavalls del faraó, amb els seus carros i els seus guerrers, van entrar al mar, el Senyor va fer tornar les aigües damunt d'ells. En canvi, els israelites havien caminat enmig del mar per terra eixuta.
20 Aleshores la profetessa Maria, germana d'Aaron, va prendre el tamborí, i totes les dones van seguir-la, dansant i tocant tamborins. 21 Maria entonava la tornada:
Canteu al Senyor
per la seva gran victòria;
ha tirat al mar
cavalls i cavallers.
La marxa pel desert (15,22-18,27)
L'aigua de Marà
22 Moisès va fer partir Israel del Mar Roig cap al desert de Xur. Van caminar durant tres dies pel desert, sense trobar aigua, 23 fins que arribaren a Marà; però no hi pogueren beure aigua, perquè era amarga. Per això aquell lloc s'anomena Marà (que vol dir «amargor»). 24 El poble començà a murmurar contra Moisès. Deien:
--Què hem de beure?
25 Moisès va clamar al Senyor, i el Senyor li va mostrar un tronc. Ell el va tirar a l'aigua, i l'aigua es tornà dolça.
Allà el Senyor va donar al poble lleis i prescripcions, i també allà va posar-lo a prova. 26 Li digué:
--Si escoltes la veu del Senyor, el teu Déu, i fas allò que li plau, si obeeixes els seus manaments i guardes tots els seus decrets, no us enviaré les malalties que he enviat als egipcis, perquè jo, el Senyor, us guareixo.
27 Després els israelites van arribar a Elim, on hi ha dotze fonts i setanta palmeres, i van acampar allí, vora les aigües.
El mannà i les guatlles
16
Tota la comunitat dels israelites va partir d'Elim, i arribà al desert de Sín, entre Elim i el Sinaí, el dia quinze del segon mes després de la sortida d'Egipte. En el desert tota la comunitat va murmurar contra Moisès i Aaron. Els israelites els deien:
--Tant de bo la mà del Senyor ens hagués fet morir al país d'Egipte, quan ens assèiem vora les olles de carn i menjàvem pa fins a saciar-nos! Ens heu fet sortir cap aquest desert perquè tot el poble mori de fam.
El Senyor va dir a Moisès:
--Jo us faré ploure pa des del cel. Que el poble surti cada dia a recollir la ració necessària per a aquell dia. Així els posaré a prova i veuré si obren o no d'acord amb això que els mano. I el sisè dia, quan preparin la quantitat que s'han d'emportar, n'agafaran el doble del que recullen els altres dies.
Moisès i Aaron van dir a tots els israelites:
--Aquest vespre sabreu que el Senyor us ha fet sortir del país d'Egipte, i al matí veureu la glòria del Senyor, ja que ha sentit les vostres murmuracions contra ell. Nosaltres, qui som perquè hàgiu de murmurar en contra nostre?
Moisès va afegir:
--Al vespre el Senyor us donarà carn per a menjar, i al matí, pa per a saciar-vos, perquè ha sentit les vostres murmuracions contra ell. Nosaltres, qui som? No és pas contra nosaltres que murmureu, sinó contra el Senyor.
Moisès va dir a Aaron:
--Digues a tota la comunitat dels israelites: "Acosteu-vos al Senyor. Ell ha sentit les vostres murmuracions."
10 I mentre Aaron parlava a tota la comunitat dels israelites, ells es van girar cap al desert i van veure la glòria del Senyor que s'apareixia en el núvol.
11 El Senyor digué a Moisès:
12 --He sentit les murmuracions dels israelites. Vés a dir-los: "Al vespre menjareu carn, i al matí us saciareu de pa. Així sabreu que jo sóc el Senyor, el vostre Déu."
13 Aquell mateix vespre va arribar un vol de guatlles que cobrí el campament, i al matí, al voltant del campament, hi havia una capa de rosada. 14 Quan s'esvaí la capa de rosada, damunt el desert va quedar-hi una capa granulada, fina com el gebre. 15 Els israelites, en veure-ho, es deien l'un a l'altre: « Man hu? » (que vol dir: «Què és això?»), perquè no sabien què era. Moisès els va dir:
--Això és el pa que el Senyor us dóna per aliment. 16 El manament del Senyor és aquest: Que cadascú en reculli el que necessita per a menjar. Agafeu-ne la mesura d'un ómer per persona, segons el nombre de persones que hi ha a cada tenda.
17 Els israelites ho van fer així. Uns en van recollir molt, i altres poc; 18 però, quan ho van mesurar, ni en sobrava als qui n'havien recollit molt ni en faltava als qui n'havien recollit poc. Cadascú havia recollit el que necessitava per a menjar.
19 Moisès també els va dir:
--Que ningú no en guardi gens per a l'endemà.
20 Amb tot, alguns no van fer cas de Moisès i en guardaren per a l'endemà, però es va omplir de cucs i es va podrir. Moisès s'indignà contra ells.
21 Cada matí tothom en recollia, cadascú segons el que necessitava per a menjar. Quan el sol escalfava, la resta es fonia. 22 El dia sisè en recolliren el doble, dues mesures per persona. Els principals de la comunitat van anar a comunicar-ho a Moisès. 23 Ell els digué:
--El Senyor ho ha manat així. Demà és dissabte, dia de repòs consagrat al Senyor. Coeu el que hàgiu de coure, i bulliu el que hàgiu de bullir, i el que sobri, reserveu-ho i guardeu-ho per a demà.
24 Ells ho van guardar fins l'endemà, tal com Moisès havia ordenat, i no s'hi van posar els cucs ni es va podrir. 25 Moisès els digué:
--Mengeu-vos-ho avui, perquè avui és dia de repòs en honor del Senyor, i no en trobareu pas als camps. 26 Durant sis dies en recollireu, però el dia setè és dia de repòs, i no n'hi haurà.
27 Tot i això, alguns del poble sortiren a buscar-ne el dia setè, però no en van trobar. 28 Llavors el Senyor va dir a Moisès:
--Fins quan us negareu a complir els meus manaments i les meves lleis? 29 Tingueu present que el Senyor us ha donat el dissabte, dia de repòs; per això, el dia sisè us dóna pa per a dos dies. Quedeu-vos cadascú al seu lloc; el dia setè ningú no ha de sortir.
30 Així, doncs, el poble va reposar el dia setè.
31 Els israelites van donar a aquella substància el nom de mannà. Era blanca com la llavor de coriandre, i tenia un gust com de galetes de mel.
32 Moisès va dir:
--El Senyor ens ha donat aquesta ordre: "Ompliu de mannà la mesura d'un ómer i guardeu-la, perquè les generacions futures vegin el pa amb què us vaig alimentar al desert quan us vaig fer sortir del país d'Egipte."
33 Moisès va dir a Aaron:
--Pren una gerra i posa-hi una mesura de mannà. Després deixa-la davant el Senyor, perquè es conservi el mannà per a les generacions futures.
34 Tal com el Senyor havia ordenat a Moisès, Aaron va posar la gerra davant el document de l'aliança, per tal de conservar el mannà.
35 Els israelites van menjar mannà durant quaranta anys, fins que arribaren en una terra habitada. En van menjar fins que foren a les fronteres del país de Canaan.
36 L'ómer o ració diària de mannà era la desena part de la mesura coneguda amb el nom d'efà.
Massà i Meribà
17
Tota la comunitat dels israelites va partir del desert de Sín, seguint les etapes indicades pel Senyor. Van acampar a Refidim, però no hi van trobar aigua per a beure. Llavors el poble es posà a discutir amb Moisès i li deia:
--Dóna'ns aigua per a beure.
Moisès els va replicar:
--Per què discutiu amb mi? Per què poseu a prova el Senyor?
Però el poble tenia set i murmurava contra Moisès. Deia:
--Per què ens has tret d'Egipte? ¿Per fer-nos morir de set, amb els nostres fills i el nostre bestiar?
Moisès va clamar al Senyor:
--Què haig de fer per aquest poble? Acabaran apedregant-me.
El Senyor respongué a Moisès:
--Passa al davant del poble i fes-te acompanyar d'alguns ancians d'Israel; pren el bastó amb què donaves cops al Nil, i camina. Jo estaré allí davant teu damunt la roca, a l'Horeb. Tu dóna un cop a la roca i en brollarà aigua perquè el poble pugui beure.
Moisès ho va fer així, en presència dels ancians d'Israel, i donà a aquell lloc el nom de Massà i Meribà (que vol dir «prova» i «discussió»), perquè els israelites havien discutit i havien posat a prova el Senyor quan deien: «El Senyor, ¿és o no és amb nosaltres?»
Batalla contra els amalequites
Llavors els amalequites van venir a Refidim per atacar Israel. Moisès digué a Josuè:
--Escull uns quants homes que ens defensin i vés demà a lluitar contra els amalequites. Jo m'estaré dret dalt el turó amb el bastó de Déu a la mà.
10 Josuè va fer com li havia dit Moisès i va atacar els amalequites. Mentrestant, Moisès, Aaron i Hur havien pujat dalt el turó. 11 Si Moisès alçava la mà, guanyava Israel; però si l'abaixava, guanyaven els amalequites. 12 Quan a Moisès començaven a pesar-li les mans, li van acostar una pedra, i ell s'hi va asseure. Aaron i Hur, un a cada banda, li sostenien les mans. Així les va mantenir fermes fins a la posta del sol. 13 Josuè va desfer la tropa amalequita i els passà a tall d'espasa.
14 Després el Senyor va dir a Moisès:
--Escriu això en un document perquè en consti la memòria i comunica-ho a Josuè: "Esborraré d'aquesta terra el record d'Amalec."
15 Moisès va aixecar un altar i li posà aquest nom: «El Senyor és el meu estendard». 16 Després va dir:
--Una mà s'ha alçat contra el tron del Senyor. Guerra del Senyor contra Amalec per sempre més!
Moisès i Jetró
18
Jetró, sacerdot de Madian, sogre de Moisès, va sentir explicar tot el que Déu havia fet a favor de Moisès i d'Israel, el seu poble: el Senyor havia fet sortir Israel d'Egipte! Jetró, sogre de Moisès, va prendre amb ell Siporà, dona de Moisès, que aquest havia fet tornar a casa, i els seus dos fills. L'un es deia Guerxom (que significa «immigrant allí»), perquè Moisès havia dit: «Sóc un immigrant en una terra estrangera»; i l'altre es deia Elièzer (que significa: «El meu Déu és ajuda»), perquè havia dit: «El Déu del meu pare ha vingut a ajudar-me i m'ha alliberat de l'espasa del faraó.» Jetró, doncs, sogre de Moisès, amb els fills i la dona del seu gendre, anà a trobar-lo al desert on estava acampat, a la muntanya de Déu. Jetró es va fer anunciar a Moisès:
--Sóc el teu sogre Jetró, que vinc a veure't, amb la teva dona i els seus dos fills.
Moisès sortí a trobar el seu sogre, es va prosternar i el besà. Després d'haver-se saludat, van entrar a la tenda. Moisès va explicar al seu sogre tot el que el Senyor havia fet amb el faraó i amb Egipte a favor d'Israel, i també les dificultats que havien tingut pel camí i com el Senyor els havia tret de totes. Jetró es va alegrar de tot el bé que el Senyor havia fet a Israel alliberant-lo de les mans dels egipcis. 10 Jetró va dir:
--Beneït sigui el Senyor, que us ha alliberat de les mans dels egipcis i de les mans del faraó. 11 Ara sé que el Senyor s'ha revelat més gran que tots els déus, justament quan els egipcis tractaven els israelites amb més arrogància.
12 Jetró, sogre de Moisès, va participar en un holocaust i en altres sacrificis oferts a Déu. Aaron i tots els ancians d'Israel van menjar amb el sogre de Moisès a la presència de Déu.
Moisès nomena jutges del poble
13 L'endemà, Moisès es va asseure per fer de jutge del poble. Davant d'ell hi havia gent des del matí fins al vespre. 14 El sogre de Moisès va veure tot el que feia amb el poble i li digué:
--Com és que fas això amb el poble? Per què t'asseus tot sol a judicar fent així que la gent s'hagi d'esperar des del matí fins al vespre?
15 Moisès li va respondre:
--El poble ve a trobar-me per consultar Déu. 16 Quan tenen un plet vénen aquí, perquè jo sentenciï entre ells i els faci conèixer els decrets de Déu i les seves lleis.
17 El seu sogre li va replicar:
--No està bé, això que fas. 18 Acabareu tots esgotats, tu i el poble, perquè aquesta feina és massa pesada i tu no la pots fer tot sol. 19 Ara escolta el meu consell i Déu t'ajudarà. Tu sigues el representant del poble davant de Déu i presenta a Déu els seus assumptes. 20 Ensenya també al poble els decrets i les lleis, indica'ls quin camí han de seguir i com s'han de comportar. 21 Però tria entre el poble homes de vàlua, que reverenciïn Déu, homes de confiança, que no es deixin subornar, i fes-los caps responsables de mil persones, de cent, de cinquanta o de deu. 22 Ells judicaran habitualment el poble i, quan hi hagi casos importants, que te'ls presentin, però que ells judiquin els afers senzills. Alleugereix així la teva càrrega: que ells t'ajudin a portar-la. 23 Si ho fas així, i és Déu mateix qui t'ho mana, ho podràs suportar, i aquesta gent se'n tornarà en pau.
24 Moisès va escoltar el consell del seu sogre i va fer tot el que li deia. 25 Va escollir d'entre els israelites homes de vàlua i els va fer caps responsables de mil persones, de cent, de cinquanta o de deu. 26 Ells judicaven habitualment el poble i, quan hi havia un cas difícil, el presentaven a Moisès; però els afers senzills, els resolien ells mateixos.
27 Després Moisès es va acomiadar del seu sogre, que se'n tornà al seu país.
L'aliança del Sinaí (19-24)
El Senyor proposa una aliança
19
El primer dia del tercer mes després de la sortida d'Egipte, els israelites van arribar al desert del Sinaí. Havien partit de Refidim i, quan van arribar al desert del Sinaí, van plantar el campament. Israel acampà davant la muntanya, i Moisès va pujar cap a Déu. El Senyor el cridà des de la muntanya i li digué:
--Parla al casal de Jacob, comunica això als fills d'Israel: "Vosaltres heu vist com he tractat els egipcis, com us he portat igual que l'àguila porta els aguilons sobre les ales i us he conduït fins a mi. Ara, doncs, si escolteu la meva veu i observeu la meva aliança, sereu la meva heretat preferida entre tots els pobles, ja que tota la terra és meva: sereu per a mi un reialme sacerdotal i una nació santa." Això és el que has de dir als israelites.
Moisès va tornar i convocà els ancians del poble per exposar-los tot el que el Senyor li havia manat que digués. Tot el poble, unànimement, va respondre:
--Complirem tot el que ha dit el Senyor.
Moisès va comunicar al Senyor la resposta del poble.
Revelació del Senyor a la muntanya
El Senyor va dir a Moisès:
--Jo et vindré a trobar enmig d'un núvol espès, perquè el poble em senti quan parlaré amb tu i així creguin en tu per sempre.
Quan Moisès va transmetre al Senyor les paraules del poble, 10 el Senyor li digué:
--Vés a trobar el poble. Purifica'ls avui i demà i que es rentin també els vestits. 11 Que estiguin preparats per al tercer dia, perquè el tercer dia el Senyor baixarà a la muntanya del Sinaí a la vista de tot el poble. 12 Assenyala'ls uns límits tot al voltant i adverteix-los que no pugin a la muntanya i que ni tan sols la toquin. Tothom qui s'acosti a la muntanya serà condemnat a mort. 13 Però que ningú no toqui el culpable; mateu-lo amb pedres o amb fletxes, tant si és un home com un animal; no el deixeu viure. Només quan sentireu el toc llarg de corn, alguns podreu pujar a la muntanya.
14 Moisès va baixar de la muntanya a trobar el poble i el va purificar. La gent va rentar-se també els vestits. 15 Moisès els digué:
--Estigueu preparats per al tercer dia. No tingueu relacions amb les vostres dones.
16 El tercer dia, quan clarejava, va aparèixer dalt la muntanya un núvol espès; esclataren trons i llamps i es va sentir un toc de corn fortíssim. Al campament, tot el poble estava esglaiat. 17 Moisès va fer sortir el poble del campament per anar a trobar Déu, i es van aturar al peu de la muntanya. 18 La muntanya del Sinaí fumejava tota ella, perquè el Senyor hi havia baixat enmig del foc. El fum anava pujant com el d'un forn i tota la muntanya s'estremia. 19 El toc del corn es va posar a retrunyir més fort. Moisès parlava i Déu li responia amb la veu del tro.
20 El Senyor va baixar a la muntanya del Sinaí, al cim de la muntanya. Des d'allà va cridar Moisès, i ell va pujar-hi. 21 El Senyor digué a Moisès:
--Baixa i adverteix el poble que no es precipitin cap al Senyor per veure'l. Si ho fan, en moriran molts. 22 Fins i tot els sacerdots, que es poden acostar al Senyor, s'han de purificar, perquè jo, el Senyor, no hagi de fulminar-los.
23 Moisès va dir al Senyor:
--El poble no pot pujar a la muntanya del Sinaí, perquè tu ens has advertit que assenyaléssim uns límits a la muntanya i que la tinguéssim per sagrada.
24 El Senyor li respongué:
--Torna a baixar, i després puja amb Aaron. Però que ni els sacerdots ni el poble no es precipitin a pujar per veure'm a mi, el Senyor, perquè no els hagi de fulminar.
25 Moisès va anar cap al poble i els ho comunicà.
Els deu manaments
20
Déu va donar al poble d'Israel aquests manaments:
--Jo sóc el Senyor, el teu Déu, que t'he fet sortir del país d'Egipte, la terra on eres esclau.
»No tinguis cap altre déu fora de mi.
»No et fabriquis ídols; no et facis cap imatge del que hi ha dalt al cel, aquí baix a la terra o en les aigües d'aquí baix. No els adoris ni els donis culte, perquè jo, el Senyor, el teu Déu, sóc el Déu-gelós: demano comptes als fills de les culpes dels pares fins a la tercera i la quarta generació dels qui no m'estimen. Però, per als qui m'estimen i guarden els meus preceptes, mantinc el meu amor durant un miler de generacions.
»No juris en fals pel nom del Senyor, el teu Déu, perquè jo, el Senyor, no tinc per innocent el qui jura en fals pel meu nom.
»Recorda't de consagrar-me el repòs del dissabte. Tens sis dies per a treballar i fer totes les feines que calgui, 10 però el dia setè és el dia de repòs, dedicat al Senyor, el teu Déu. No facis cap treball ni tu, ni el teu fill, ni la teva filla, ni el teu esclau, ni la teva esclava, ni cap dels teus animals, ni l'immigrant que resideix a la teva ciutat. 11 Perquè en sis dies el Senyor va fer el cel, la terra, el mar i tot el que s'hi mou, però el dia setè va reposar: per això el Senyor ha beneït el dissabte i l'ha consagrat.
12 »Honra el pare i la mare. Així tindràs llarga vida en el país que et dóna el Senyor, el teu Déu.
13 »No matis.
14 »No cometis adulteri.
15 »No robis.
16 »No acusis ningú falsament.
17 »No desitgis la casa d'un altre. No desitgis la seva dona, ni el seu esclau, ni la seva esclava, ni el seu bou, ni el seu ase, ni res del que li pertany.
Moisès, mitjancer entre Déu i el poble
18 Tot el poble d'Israel sentia la tronada i el so dels corns. Tots veien els llamps i la muntanya fumejant. El poble tremolava i es mantenia lluny.
19 Llavors van dir a Moisès:
--Tu parla'ns, i nosaltres t'escoltarem. Que no ens parli Déu mateix, que moriríem!
20 Moisès els va respondre:
--No tingueu por: Déu ha vingut per posar-vos a prova. Vol que el reverencieu i no pequeu.
21 El poble es mantenia lluny quan Moisès es va acostar al núvol espès on Déu era present.
El codi de l'Aliança (20,22-23,19)
Lleis cultuals
22 El Senyor manà a Moisès:
--Digues als israelites: "Vosaltres mateixos heu vist com us he parlat des de dalt el cel. 23 No us fabriqueu ídols de plata ni ídols d'or; no els poseu al costat meu.
24 »Fes de terra l'altar que em dediquis. Ofereix-m'hi els teus holocaustos i els teus sacrificis de comunió, els teus anyells o cabrits i els teus vedells, i jo vindré a beneir-te en tots els llocs on faré present el meu nom.
25 »Si em vols dedicar un altar de pedres, no el construeixis amb pedres tallades, perquè, si les treballessis amb eines de ferro, ja les hauries profanades.
26 »Tampoc no aixequis un altar amb graons per a pujar-hi. Es veuria la teva nuesa quan hi pugessis."
Alliberament dels esclaus
21
»Dóna als israelites aquestes lleis:
»Quan compris un esclau hebreu, tens sis anys perquè et serveixi, però l'any setè deixa'l lliure i que se'n vagi sense pagar res. Si no era casat quan va passar al teu servei, se n'anirà tot sol; si era casat, la seva dona se n'anirà amb ell. Si el seu amo li ha donat muller i aquesta li ha donat fills o filles, la dona i els fills quedaran propietat de l'amo, i l'esclau se n'anirà tot sol. Però si l'esclau manifesta que estima el seu amo, la seva dona i els seus fills i no vol quedar lliure, el seu amo el portarà a la presència de Déu, acostarà l'home a la porta o al muntant, amb un punxó li foradarà l'orella, i serà el seu esclau per sempre.
»Si un pare ven la seva filla com a esclava, aquesta no tindrà dret a ser alliberada l'any setè com els altres esclaus. Però si no agrada al seu amo, que l'havia comprada per casar-s'hi, deixarà que algú la rescati. En canvi, no té dret a vendre-la a estrangers: fóra una traïció. Si la destina al seu fill com a muller, la tractarà com una filla. 10 Si pren una altra dona, no privarà la primera d'aliments, de vestits ni de relacions conjugals. 11 Si no compleix aquests tres deures, ella quedarà lliure, sense haver de pagar res.
Faltes que mereixen la mort
12 »Qui mati un altre home serà condemnat a mort. 13 Però si no l'ha mort intencionadament, sinó que Déu ha permès que caigués a les seves mans, podrà refugiar-se en el lloc que jo t'indicaré. 14 En canvi, si algú, endut per l'odi contra un altre, el mata a traïció, arrenca'l fins i tot del meu altar i executa'l.
15 »Qui pegui al pare o a la mare serà condemnat a mort.
16 »Qui segresti una persona, tant si la ven com si la troben en poder seu, serà condemnat a mort.
17 »Qui maleeixi el pare o la mare serà condemnat a mort.
Lesions corporals
18 »Quan en una baralla un home en fereix un altre a cops de puny o a cops de roc, i aquest no mor, però ha de fer llit, 19 si després pot aixecar-se i caminar pel carrer amb un bastó, el qui l'ha ferit serà absolt. Haurà d'indemnitzar-lo, perquè no ha pogut treballar, i li pagarà les despeses ocasionades pel seu restabliment.
20 »Quan algú bastoneja el seu esclau o la seva esclava fins a matar-los, ha de ser castigat. 21 Però si sobreviuen un dia o dos, l'amo no serà castigat, perquè eren possessió seva.
22 »Quan en una baralla uns homes fereixen una dona embarassada i la fan avortar, sense lesions per a la dona, el culpable haurà de pagar davant el jutge la indemnització que reclami el marit. 23 Però si hi ha lesions, el culpable pagarà vida per vida, 24 ull per ull, dent per dent, mà per mà, peu per peu, 25 cremada per cremada, ferida per ferida, cop per cop.
26 »Quan algú fereix el seu esclau o la seva esclava en un ull i el perden, els donarà la llibertat en compensació per l'ull; 27 i si els trenca una dent, els donarà la llibertat en compensació per la dent.
Responsabilitat dels propietaris
28 »Quan un toro envesteix un home o una dona i els mata, el toro ha de morir apedregat, i la seva carn no es podrà menjar. El seu propietari serà absolt. 29 Però si es tracta d'un toro que tenia el vici d'envestir i el seu propietari, avisat, no se'n preocupava, en cas que l'animal matés un home o una dona, el toro ha de morir apedregat i el seu propietari serà condemnat a mort. 30 Però si imposen al propietari un preu per a rescatar la seva vida, haurà de pagar tot el que li demanin. 31 Si el toro envesteix un nen o una nena i els mata, s'aplicarà la mateixa llei. 32 Si el toro mata un esclau o una esclava, el propietari del toro pagarà trenta peces de plata a l'amo de l'esclau, i el toro morirà apedregat.
33 »Quan algú deixa un pou destapat, o n'excava un i no el tapa, i un toro o un ase hi cauen, 34 el propietari del pou compensarà el propietari de l'animal pagant-li el que val, però l'animal mort serà seu.
35 »Quan un toro envesteix el toro d'un altre i el mata, els dos propietaris vendran el toro viu i es repartiran els diners; també es repartiran entre tots dos el toro mort. 36 Però si abans ja se sabia que el toro tenia el vici d'envestir i el seu propietari no se n'havia preocupat, pagarà un toro viu i es quedarà amb el toro mort.
Lleis sobre la propietat
37 »Quan un home roba un bou o una ovella i els mata o els ven, ha de restituir cinc bous per bou i quatre ovelles per ovella.
22
»Quan un lladre és sorprès de nit mentre forada la paret d'una casa i el maten, el qui l'ha matat no és culpable d'homicidi. Però si això passa quan ha sortit el sol, és culpable d'homicidi.
»Tot lladre ha de restituir: si no té res per a pagar, serà venut com a esclau. Si ha robat un bou, un ase o una ovella i els troben encara vius en poder seu, ha de restituir el doble.
»Quan algú deixa que el seu bestiar pasturi en el camp o la vinya d'un altre, haurà d'indemnitzar l'amo amb el bo i millor del seu propi camp o de la seva pròpia vinya.
»Quan algú crema esbarzers i el foc s'estén a la propietat d'un altre i li crema les garbes, el sembrat madur o el que ja despunta, el qui ha encès el foc pagarà els perjudicis.
»Quan algú rep d'un altre diners o objectes en dipòsit i li són robats de casa seva, si es descobreix el lladre, aquest haurà de restituir el doble. Però si no es descobreix el lladre, l'amo de la casa es presentarà davant de Déu i jurarà que no ha robat els béns del seu company. En tots els casos de litigi sobre la propietat, sigui d'un bou, d'un ase, d'una ovella, d'un mantell o de qualsevol objecte perdut, els dos homes que pretenguin ser-ne els amos, presentaran el seu cas davant de Déu: aquell que Déu declararà culpable restituirà el doble al seu company.
»Quan algú confia al seu veí un ase, un bou, una ovella o qualsevol altre animal perquè els guardi, i la bèstia mor o pren mal o se l'enduen quan no ho veu, 10 el veí jurarà pel Senyor que ell no ha robat els béns de l'altre. L'amo de l'animal acceptarà aquest jurament i el veí no haurà de restituir. 11 Però si el veí ha vist com li robaven l'animal, haurà d'indemnitzar l'amo. 12 Si l'animal ha estat destrossat per una bèstia salvatge, el veí presentarà les restes com a prova, però no haurà d'indemnitzar.
13 »Quan algú manlleva un animal al seu veí i l'animal pren mal o mor en absència del seu amo, el qui l'havia manllevat l'haurà d'indemnitzar. 14 Però si l'amo hi era present, no l'haurà d'indemnitzar. Si l'animal era llogat, el preu de lloguer val com a indemnització.
15 »Quan algú sedueix una noia verge no unida per acord matrimonial i dorm amb ella, haurà de pagar el dot i casar-s'hi. 16 Però si el pare es nega a donar-la-hi per muller, el seductor haurà de pagar al pare el dot nupcial corresponent a una noia verge.
Faltes que mereixen la mort
17 »A la dona que practica la màgia, no li perdonis la vida.
18 »Qui jegui amb una bèstia serà condemnat a mort.
19 »Qui ofereixi sacrificis a altres déus fora del Senyor, serà consagrat a l'extermini.
Lleis de defensa dels febles
20 »No explotis ni oprimeixis l'immigrant, que també vosaltres vau ser immigrants al país d'Egipte.
21 »No maltractis cap viuda ni cap orfe: 22 si els maltractes i clamen a mi, jo escoltaré el seu clam 23 i, encès d'indignació, us faré morir a la guerra; llavors quedaran viudes les vostres dones, i orfes els vostres fills.
24 »Si prestes diners a algú del meu poble, al pobre que viu amb tu, no facis com els usurers: no li exigeixis interessos.
25 »Si et quedes com a penyora el mantell d'algú, torna-l'hi abans no es pongui el sol. 26 És tot el que té per a abrigar-se. Amb què dormiria? Si clamava a mi, jo l'escoltaria, perquè sóc misericordiós.
Altres prescripcions
27 »No blasfemis contra Déu ni maleeixis el cap del teu poble.
28 »No tardis a oferir-me les primícies de la collita i de la verema.
»Consagra'm el teu primogènit.
29 »Fes el mateix amb les primeres cries de les teves vaques, ovelles o cabres: que estiguin set dies amb la seva mare i ofereix-me-les el dia vuitè.
30 »Comporteu-vos com un poble consagrat a mi: no mengeu la carn destrossada per una bèstia salvatge, llenceu-la als gossos.
Justícia i respecte
23
»No escampis falsos rumors. No vagis a favor del culpable donant un fals testimoni. No et posis de part de la majoria per fer el mal. Quan siguis testimoni en un procés, no et decantis per la majoria si aquesta falseja el dret. En els plets, no afavoreixis ningú, ni tan sols el pobre.
»Quan trobis perdut el bou o l'ase del teu enemic, torna-l'hi sens falta. Si mai veies el seu ase desplomat sota la càrrega, no passis de llarg: ajuda el teu enemic a aixecar-lo.
»No violis els drets d'un pobre en el seu plet. Allunya't de tota falsedat. No condemnis a mort l'innocent o el just, perquè jo no absoldré el culpable. No et deixis subornar: els regals enceguen els més clarividents i falsegen les causes dels justos.
»No oprimeixis l'immigrant: vosaltres coneixeu prou bé com és la vida dels immigrants, perquè també en vau ser al país d'Egipte.
El repòs de l'any sabàtic i del dia setè
10 »Tens sis anys per a sembrar la teva terra i recollir-ne el fruit, 11 però el setè any deixa-la reposar, no en recullis el fruit. Deixa que en mengin els pobres del teu poble, i el que resti, que s'ho mengin els animals feréstecs. Fes el mateix amb la teva vinya i el teu oliverar.
12 »Tens sis dies per a fer les feines que calgui, però el dia setè reposa; així podran descansar el teu bou i el teu ase, i es refaran el teu esclau i l'immigrant.
13 »Observeu tot el que us he manat. No pronuncieu el nom de déus estrangers, no us el poseu mai als llavis.
Les festes de pelegrinatge
14 »Tres vegades l'any celebra una festa en honor meu.
15 »Celebra la festa dels Àzims: durant set dies menjaràs pans sense llevat, tal com t'he manat, en la data assenyalada del mes d'abib, el mes en què vas sortir d'Egipte. Que ningú no es presenti davant meu amb les mans buides.
16 »Celebra la festa de la Sega, quan comencis a recollir els primers fruits del teu treball, d'allò que hauràs sembrat al teu camp.
»A fi d'any, a la tardor, celebra la festa de les Collites, quan hauràs recollit dels camps els fruits del teu treball.
17 »Tres vegades l'any, tots els homes es presentaran davant meu, que sóc el Sobirà, el Senyor.
18 »No acompanyis amb pa fermentat els teus sacrificis d'animals. No guardis fins l'endemà el greix dels animals sacrificats per a la meva festa. 19 Porta al temple del Senyor, el teu Déu, el bo i millor dels primers fruits dels teus camps.
»No coguis un cabridet amb la llet de la seva mare.
Promeses i instruccions
20 »Jo envio un àngel davant teu perquè et guardi pel camí i et faci entrar al lloc que t'he preparat. 21 Respecta'l i escolta la seva veu. No li siguis rebel; ell no perdonaria les vostres infidelitats, perquè porta el meu nom. 22 Si escoltes la seva veu i compleixes el que et diré, seré enemic dels teus enemics, adversari dels teus adversaris.
23 »El meu àngel anirà al teu davant i et conduirà al país dels amorreus, els hitites, els perizites, els cananeus, els hivites i els jebuseus. Jo els destruiré. 24 No adoris els seus déus ni els donis culte. No imitis els seus ritus. Destrossa i esmicola els seus pilars sagrats. 25 Dóna'm culte a mi, el Senyor, el teu Déu, i jo et beneiré amb abundància de pa i d'aigua i et preservaré de la malaltia. 26 Al teu país no hi haurà cap dona que avorti o sigui estèril. Et concediré molts anys de vida.
27 »Faré caure el meu terror davant teu, i tota la gent de les regions on entris quedarà esbalaïda: faré que els teus enemics girin l'esquena per fugir. 28 Enviaré al teu davant eixams de vespes que faran fugir els hivites, els cananeus i els hitites.
29 »No els expulsaré tots en un sol any; altrament el país quedaria desolat i les bèsties salvatges es multiplicarien en perjudici teu. 30 Els expulsaré de mica en mica, fins que siguis més nombrós i puguis ocupar el país.
31 »Estendré les fronteres del teu país des del Mar Roig fins al Mediterrani, i des del desert del Sinaí fins al riu Eufrates. Jo faré caure a les teves mans tots els habitants del país perquè tu els n'expulsis. 32 No facis cap pacte amb ells ni amb els seus déus, 33 i no els deixis habitar en el teu país, no fos cas que et fessin pecar contra mi. Si adoressis els seus déus, això seria per a tu un parany.
Celebració conclusiva de l'aliança
24
El Senyor va dir a Moisès:
--Puja cap a mi, el Senyor, amb Aaron, Nadab i Abihú, i setanta ancians d'Israel, i adoreu-me des de lluny. Però només Moisès es podrà acostar a mi, el Senyor. Ells no s'hi poden acostar, i el poble no ha de pujar-hi.
Moisès anà a comunicar al poble tot el que el Senyor li havia dit i ordenat. Tot el poble va respondre a una sola veu:
--Complirem tot el que el Senyor ha dit.
Moisès va escriure totes les paraules del Senyor. De bon matí es va llevar, dedicà un altar al peu de la muntanya amb dotze pedres plantades per les dotze tribus d'Israel. Després va manar als joves israelites que oferissin holocaustos i que immolessin vedells al Senyor com a sacrificis de comunió. Moisès va recollir la meitat de la sang en cossis, i amb l'altra meitat aspergí l'altar. Després va prendre el document de l'aliança i el llegí al poble. Ells van respondre:
--Complirem tot el que ha dit el Senyor i l'obeirem.
Llavors Moisès va aspergir el poble amb la sang i va dir:
--Aquesta és la sang de l'aliança que el Senyor conclou amb vosaltres d'acord amb totes les paraules d'aquest document.
Moisès va pujar amb Aaron, Nadab i Abihú, i setanta ancians d'Israel, 10 i van veure el Déu d'Israel. Tenia sota els peus com un paviment de safir, d'una nitidesa com la del cel mateix. 11 Però Déu no va fer morir aquests privilegiats d'entre els israelites: el van veure, i menjaren i begueren.
12 El Senyor digué a Moisès:
--Puja cap a mi a la muntanya i estigues allí, que et donaré les taules de pedra amb la Llei i els manaments que hi he escrit per a instruir els israelites.
13 Moisès, amb Josuè, el seu ajudant, va pujar a la muntanya de Déu, 14 després de dir als ancians:
--Espereu-nos aquí fins que tornem. Aaron i Hur són amb vosaltres; si algú té una qüestió, que recorri a ells.
15 Moisès va pujar a la muntanya, i un núvol la va cobrir. 16 La glòria del Senyor es va posar damunt la muntanya del Sinaí, i el núvol la va cobrir durant sis dies. El dia setè, el Senyor va cridar Moisès d'enmig del núvol. 17 La glòria del Senyor apareixia als ulls dels israelites com un foc abrandat al cim de la muntanya. 18 Moisès va entrar al mig del núvol, pujà a la muntanya i s'hi estigué quaranta dies i quaranta nits.
Instruccions sobre el santuari i el culte (25-31)
Aportacions dels israelites
25
El Senyor va parlar a Moisès. Li digué:
--Ordena als israelites que facin una col·lecta a favor meu entre tota la gent de bona voluntat que hi vulgui contribuir. Recolliu or, plata, bronze, llanes tenyides de porpra violeta o vermella, o bé d'escarlata, lli finíssim, pèl de cabra, pells d'ovella tenyides de vermell, pells de dugong, fusta d'acàcia, oli per al canelobre, perfums per a l'oli de la unció santa i per a l'encens aromàtic, pedres d'ònix i altres pedres precioses per a encastar-les a l'efod i al pectoral. Vull que els israelites facin un santuari perquè jo pugui habitar enmig d'ells. El lloc on haig d'habitar i tots els seus objectes sagrats, feu-los en tot igual al model que et mostraré.
L'arca
10 »Que facin una arca de fusta d'acàcia de cinc pams de llargada per tres d'amplada i tres d'alçada. 11 Recobreix-la d'or pur per dins i per fora i adorna-la amb una motllura d'or tot al voltant. 12 Fes quatre anelles d'or i fixa-les als seus quatre angles inferiors, dues anelles a un costat i dues a l'altre. 13 Fes després unes barres de fusta d'acàcia i recobreix-les d'or, 14 i fes-les passar per dins de les anelles dels costats de l'arca, per a poder-la transportar. 15 Deixa posades les barres dintre les anelles, no les treguis mai. 16 A dins de l'arca, posa-hi el document de l'aliança que jo et donaré.
17 »Fes-li una coberta d'or pur, de cinc pams de llargada per tres d'amplada. 18 Fes també dos querubins cisellats en or i posa'n un a cada extrem de la coberta. 19 Fes que cada querubí miri des d'un extrem de la coberta. Feu-los als dos extrems. 20 Els querubins estaran l'un enfront de l'altre, amb les cares mirant a la coberta, i la protegiran amb les dues ales esteses. 21 Col·loca després la coberta damunt l'arca, i dintre l'arca posa-hi el document de l'aliança que jo et donaré. 22 Allà et vindré a trobar, i des de la coberta, entre els dos querubins que hi ha damunt l'arca que conté el document de l'aliança, et comunicaré totes les ordres destinades als israelites.
La taula dels pans d'ofrena
23 »Fes també una taula de fusta d'acàcia de quatre pams de llargada per dos d'amplada i tres d'alçada. 24 Recobreix-la d'or pur i adorna-la amb una motllura d'or tot al voltant. 25 A la taula, tot al voltant, posa-hi una vora de quatre dits, amb una motllura d'or. 26 Fes-li quatre anelles d'or i fixa-les als angles, sobre els quatre peus, 27 tocant a la vora superior. Passa les barres per dins de les anelles per a transportar la taula. 28 Fes les barres de fusta d'acàcia i recobreix-les d'or; serviran per a transportar la taula. 29 Fes també d'or pur les plates, els cullers, els gerrets i les tasses per a les libacions de vi. 30 Damunt la taula, posa-hi els pans d'ofrena; que sempre n'hi hagi davant meu.
El canelobre
31 »Fes també un canelobre d'or pur cisellat. El peu, la tija, els poms, els calzes i les flors, formaran una sola peça. 32 De la tija central, en sortiran sis branques, tres a cada costat. 33 Cada branca tindrà tres poms en forma d'ametlla, amb els calzes i les flors. Així seran les sis branques que sortiran de la tija del canelobre. 34 La tija del canelobre tindrà quatre poms en forma d'ametlla, amb els seus calzes i les seves flors: 35 un calze sota cada parell de les sis branques que surten de la tija del canelobre. 36 Les branques i els calzes formaran una sola peça amb el canelobre, tot ell cisellat en or pur. 37 Fes també set gresols i col·loca'ls dalt del canelobre, perquè facin claror a l'espai que tenen al seu davant. 38 Les seves esmocadores i els seus platets seran d'or pur. 39 Per al canelobre amb tots els seus accessoris, esmerça-hi trenta quilos d'or pur. 40 Mira bé i fes-ho tot igual al model que et mostro aquí a la muntanya.
L'estructura del tabernacle
26
»Fes per al tabernacle deu tapissos de lli ben filat i llana tenyida de porpra violeta i vermella i d'escarlata. Adorna'ls amb figures de querubins brodades artísticament. Tots els tapissos tindran la mateixa mida: catorze metres de llargada per dos d'amplada. Uneix l'un a l'altre cinc dels tapissos, i fes el mateix amb els altres cinc. Fes després bagues de porpra violeta a una vora de cada conjunt de tapissos: cinquanta a la vora d'un conjunt i cinquanta a la vora de l'altre, de manera que les bagues es corresponguin l'una amb l'altra. Fes també cinquanta gafets d'or per a unir amb aquests gafets els dos conjunts de tapissos i formar un sol tabernacle.
»Teixeix encara onze veles de pèl de cabra per a fer un envelat que cobreixi el tabernacle. Les onze veles tindran cada una les mateixes mides: quinze metres de llargada per dos d'amplada. Uneix cinc veles per un costat i sis per l'altre, però uneix la sisena de manera que es pugui doblegar davant l'entrada de l'envelat. 10 Fes cinquanta bagues a una vora d'un conjunt de veles i cinquanta a la vora de l'altre; 11 fes també cinquanta gafets de bronze i trava'ls a les bagues per unir els dos conjunts i formar un sol envelat. 12 Com que les veles són més amples i més llargues, la part sobrera de l'amplada penjarà darrere el tabernacle, 13 i de la part sobrera de la llargada se'n repartirà mig metre a cada costat del tabernacle. Així quedarà del tot cobert. 14 A l'envelat, fes-hi, encara, una coberta de pells d'ovella, tenyides de vermell, i una sobrecoberta de pells de dugong.
15 »Fes de fusta d'acàcia les posts per a sostenir el tabernacle i col·loca-les verticalment. 16 Cada post farà vint pams de llargada per tres d'amplada, 17 i tindrà dos espigons per a encaixar amb l'altra post. Fes iguals totes les posts del tabernacle. 18 Fes-ne vint per al costat sud. 19 Fes també quaranta sòcols de plata i posa'n dos sota cada post, un a cada costat de cada una de les posts. 20 Per al costat nord del tabernacle fes també unes altres vint posts, 21 amb quaranta sòcols de plata sota les vint posts, dos per a cada post. 22 Per al costat posterior del tabernacle, que dóna a ponent, fes sis posts, 23 i dues més per als seus dos angles posteriors. 24 Aquestes dues posts doblaran les dues posts dels angles, des de baix fins a dalt, on hi ha la primera anella. Així s'ha de fer amb les dues posts dels dos angles. 25 En total, seran vuit posts amb els seus setze sòcols de plata, és a dir, dos sòcols per a cada post.
26 »Fes també travessers de fusta d'acàcia: cinc per a les posts d'un costat del tabernacle, 27 cinc per a les de l'altre costat, i cinc més per a les posts del costat posterior del tabernacle, que dóna a ponent. 28 Cada travesser central passarà a mitja alçada de les posts, d'un extrem a l'altre. 29 Recobreix d'or les posts i els travessers i fes d'or les anelles per on han de passar els travessers. 30 Construeix el tabernacle segons la norma que et mostro aquí a la muntanya.
Les cortines
31 »Fes una cortina de lli ben filat i llana tenyida de porpra violeta i vermella i d'escarlata, amb figures de querubins brodades artísticament. 32 Penja-la amb garfis d'or a quatre columnes de fusta d'acàcia recobertes d'or i sostingudes per quatre sòcols de plata. 33 Penja la cortina amb gafets i, darrere la cortina, posa-hi l'arca que conté el document de l'aliança. La cortina us indicarà la separació entre el lloc sant i el lloc santíssim.
34 »Posa la coberta sobre l'arca que conté el document de l'aliança, i que es troba dintre el lloc santíssim. 35 La taula, en canvi, posa-la fora, a l'altra banda de la cortina, al costat nord; enfront de la taula, al costat sud, posa-hi el canelobre.
36 »Per a l'entrada de la tenda, fes una altra cortina brodada de llana tenyida de porpra violeta i vermella i d'escarlata. Fes-la de lli ben filat. 37 Fes cinc columnes de fusta d'acàcia, recobertes d'or, per a penjar-hi la cortina amb garfis d'or. Fon també cinc sòcols de bronze per a les columnes.
L'altar dels holocaustos
27
»Fes l'altar de fusta d'acàcia, quadrat, de deu pams de llargada, deu d'amplada i sis d'alçada. De cada un dels seus quatre angles fes sobresortir com un corn que arrenqui del mateix altar. Recobreix de bronze tot l'altar. Fes també tots els utensilis: pots per a recollir la cendra, pales, calderetes, forquetes i encensers; fes-los tots de bronze. Fes també un enreixat de bronze en forma de xarxa, amb una anella, també de bronze, a cada un dels quatre costats, i posa'l sota la cornisa de l'altar, fins a mitja altura. Fes unes barres de fusta d'acàcia, recobreix-les de bronze i, quan l'altar s'haurà de transportar, introdueix-les dins les anelles dels dos costats. L'altar, fes-lo de planxes, buit a l'interior, seguint el model que et mostro aquí a la muntanya.
L'atri
»Al voltant del tabernacle fes-hi un atri, delimitat per teles de lli ben filat. Al costat sud, tindrà una llargada de cinquanta metres. 10 Les teles aniran penjades amb garfis i anelles de plata a vint columnes de bronze, fixades cada una sobre un sòcol també de bronze. 11 Al costat nord, el tancat de teles tindrà la mateixa llargada, amb el mateix nombre de columnes i sòcols de bronze, i garfis i anelles de plata. 12 Al costat de ponent hi haurà vint-i-cinc metres de teles, amb deu columnes i els seus deu sòcols. 13 Al costat de llevant, on hi ha l'entrada, l'atri tindrà també vint-i-cinc metres. 14-15 A banda i banda de l'entrada hi haurà set metres i mig de teles, amb les seves tres columnes i els seus tres sòcols. 16 A l'entrada de l'atri hi haurà una cortina de deu metres, de lli ben filat, brodat amb llana tenyida de porpra violeta i vermella i d'escarlata, penjada a quatre columnes, fixada cada una en el seu sòcol. 17 Totes les columnes que envolten l'atri tindran anelles i garfis de plata, però els sòcols seran de bronze. 18 L'atri tindrà cinquanta metres de llargada per vint-i-cinc d'amplada, i l'alçada de les teles de lli ben filat serà de dos metres i mig. Els sòcols de les columnes seran de bronze. 19 Tots els estris per a sostenir el tabernacle, com també les seves estaques i les estaques de l'atri, seran de bronze.
L'oli del canelobre
20 »Mana als israelites que et proveeixin d'oli pur d'oliva, oli verge, per a alimentar perpètuament els gresols del canelobre que hi ha 21 a la tenda del trobament, davant la cortina que es troba enfront de l'arca que conté el document de l'aliança. Aaron i els seus descendents prepararan els gresols al vespre i al matí perquè cremin a la presència del Senyor. És una llei perpètua per a totes les generacions dels israelites.
Vestidures sacerdotals
28
»D'entre els israelites, fes venir al teu costat el teu germà Aaron i el seus fills Nadab, Abihú, Eleazar i Itamar, per fer-los els meus sacerdots.
»Fes confeccionar per al teu germà Aaron ornaments sagrats perquè es presenti amb glòria i majestat. Parla'n amb totes les persones expertes que jo he dotat de traça i de bon gust, perquè confeccionin les vestidures que portarà Aaron quan serà consagrat per a ser el meu sacerdot. Les vestidures seran: una bossa pectoral, un efod, un mantellet, una túnica virolada, una cinta per a lligar els cabells i una faixa. Que facin, doncs, aquestes vestidures sagrades perquè se les posin el teu germà Aaron i els seus fills quan oficiïn com a sacerdots meus. Que prenguin or i lli, amb llana tenyida de porpra violeta i vermella i d'escarlata per a confeccionar-les.
L'efod
»L'efod l'han de fer de lli ben filat, brodat artísticament amb or, i de llana tenyida de porpra violeta i vermella i d'escarlata. Anirà subjectat a les espatlles pels dos extrems amb dos tirants i tindrà un cinyell que formarà part de la mateixa peça; aquest també serà de lli ben filat, d'or, i de llana tenyida de porpra violeta i vermella i d'escarlata. Pren dues pedres d'ònix i fes-hi gravar els noms de les tribus d'Israel: 10 sis en una pedra i sis en l'altra, per ordre de naixement dels fills de Jacob. 11 Els noms s'han de gravar com els orfebres graven les pedres precioses. Després fes encastar les dues pedres en muntures d'or 12 i posa-les damunt els dos tirants de l'efod, com a memorial de les dotze tribus d'Israel. Així, quan Aaron es presentarà davant el Senyor, portarà en els tirants els noms de les tribus perquè el Senyor tingui present el seu poble. 13 Les dues muntures seran d'or. 14 Fes, a més, dues filigranes d'or pur, trenades en forma de cordó, i fixa-les a les muntures.
La bossa pectoral
15 »Fes confeccionar el pectoral del judici artísticament brodat, igual com l'efod, és a dir, amb lli ben filat, or, i llana tenyida de porpra violeta i vermella i d'escarlata. 16 El pectoral tindrà la forma d'una bossa quadrada, que faci mig pam per costat. 17 Guarneix-lo amb quatre rengles de pedreria: al primer rengle hi haurà un robí, un topazi i una maragda; 18 al segon, una malaquita, un safir i un diamant; 19 al tercer, un jacint, una àgata i una ametista; 20 al quart, un crisòlit, una cornalina i un jaspi. Cada pedra anirà encastada en una muntura d'or. 21 En total seran dotze pedres, com són dotze els noms de les tribus d'Israel. Cada pedra portarà el nom d'una de les dotze tribus, gravat tal com els orfebres graven un segell. 22 Fes per al pectoral filigranes d'or pur, trenades en forma de cordó. 23 Fes també dues anelles d'or i posa-les als dos extrems superiors de la bossa pectoral. 24 Passa els dos cordons d'or per les dues anelles, 25 ferma els caps dels dos cordons a les dues muntures i fixa les muntures al davant dels tirants de l'efod. 26 Fes encara dues anelles d'or i posa-les als dos extrems de la part interior de la bossa pectoral, la que toca l'efod. 27 Fes-ne dues més i fixa-les als dos tirants de l'efod, per baix, al davant, tocant a la seva juntura, damunt el cinyell de l'efod. 28 Que lliguin les anelles de la bossa pectoral a les de l'efod amb un cordó de porpra violeta, de manera que la bossa pectoral quedi sobre el cinyell de l'efod i no se'n pugui separar. 29 Així, quan Aaron entrarà al santuari, portarà sobre el pit els noms de les tribus d'Israel gravats al pectoral del judici, perquè el Senyor tingui sempre present el seu poble. 30 Dintre el pectoral del judici, posa-hi les sorts sagrades dels urim i tummim, perquè Aaron les porti sempre sobre el pit quan es presenti davant el Senyor. Així portarà constantment davant el Senyor els litigis dels israelites.
El mantellet
31 »El mantellet que va al damunt de l'efod, fes-lo tot de porpra violeta. 32 Al centre tindrà una obertura per a passar-hi el cap, amb una vora tot al voltant, teixida com l'obertura d'una cuirassa, perquè no s'esquinci. 33 A la vora inferior, broda-hi magranes de llana tenyida de porpra violeta i vermella i d'escarlata, i entremig posa-hi picarols d'or, 34 alternant un picarol d'or i una magrana, seguint tota la vora del mantellet. 35 Aaron se'l posarà quan hagi d'oficiar. Així, quan entri al santuari a la presència del Senyor i quan en surti, se sentirà el dring dels picarols, i no morirà.
La diadema d'or
36 »Fes una plaqueta d'or pur i grava-hi, tal com els orfebres graven un segell, aquestes paraules: "Consagrat al Senyor." 37 Fixa-la amb un cordó de porpra violeta a la part del davant de la cinta que lliga els cabells. 38 Aaron la portarà al front, i així el Senyor no tindrà en compte les faltes en què puguin incórrer els israelites quan presentin les seves ofrenes sagrades. Portarà sempre la plaqueta sobre el front, perquè el Senyor es complagui en aquelles ofrenes.
Altres vestidures
39 »La túnica i la cinta que lliga els cabells seran de lli, i la faixa serà brodada.
40 »Per als fills d'Aaron, fes confeccionar també túniques, faixes i casquets, perquè es presentin amb glòria i majestat. 41 Revesteix el teu germà Aaron i els seus fills amb aquestes vestidures; ungeix-los, posa'ls a les mans l'ofrena que els investirà i consagra'ls així perquè siguin els meus sacerdots. 42 Fes-los també roba interior de lli, que cobreixi la seva nuesa, des de la cintura fins a sobre els genolls. 43 Aaron i els seus fills se la posaran quan hagin d'entrar a la tenda del trobament o s'hagin d'acostar a l'altar per oficiar en el santuari. Així no incorreran en cap culpa i no moriran. Aquesta és una llei perpètua per a Aaron i per als seus descendents.
Consagració dels sacerdots
29
»El ritu amb què consagraràs Aaron i els seus fills perquè siguin els meus sacerdots és aquest:
»Pren un vedell ja fet i dos moltons sense cap defecte. Amb flor de farina de blat fes pans sense llevat, coques sense llevat pastades amb oli i tortells sense llevat untats amb oli, posa-ho en una panera i porta-ho al santuari amb el vedell i els dos moltons. Després fes acostar Aaron i els seus fills a l'entrada de la tenda del trobament i allà renta'ls amb aigua. Acabat pren les vestidures i revesteix Aaron amb la túnica, el mantellet, l'efod i la bossa pectoral, i cenyeix-lo amb el cinyell de l'efod. Posa-li al cap la cinta que lliga els cabells i fixa la plaqueta sagrada a la part del davant de la cinta. Pren llavors l'oli de la unció santa i vessa-l'hi damunt el cap per consagrar-lo. Després fes acostar els seus fills, revesteix-los amb les túniques, les faixes i els casquets. El sacerdoci els pertany. És una llei perpètua.
»Per a investir Aaron i els seus fills, 10 fes portar el vedell davant la tenda del trobament. Aaron i els seus fills posaran les mans damunt el cap del vedell. 11 Després degolla'l davant el Senyor a l'entrada de la tenda del trobament, 12 pren la seva sang i unta'n amb el dit els angles de l'altar; la sang que resti, vessa-la al peu de l'altar. 13 Pren també tot el greix que cobreix el ventre de l'animal, la part lobular de sobre el fetge i els dos ronyons amb el seu greix, i fes-ho cremar tot damunt l'altar. 14 Però la carn, la pell i els excrements del vedell, crema-ho fora del campament. És un sacrifici pel pecat.
15 »Després pren un dels dos moltons, i que Aaron i els seus fills li posin les mans damunt el cap. 16 Llavors degolla l'animal, recull la seva sang i amb aquesta sang aspergeix els quatre costats de l'altar. 17 Esquartera l'animal, renta'n els budells i les potes i posa-ho a l'altar damunt el cap i els trossos de carn; 18 i crema l'animal tot sencer a l'altar. És una ofrena d'olor agradable al Senyor, és un holocaust per al Senyor.
19 »Pren després l'altre moltó, i que Aaron i els seus fills li posin les mans damunt el cap. 20 Llavors degolla l'animal, pren la seva sang i unta'n el lòbul de l'orella dreta d'Aaron i el lòbul dels seus fills, i el polze de les seves mans dretes i el dit gros dels seus peus drets. Seguidament, amb aquella sang aspergeix els quatre costats de l'altar. 21 Pren també sang de damunt l'altar i oli de consagrar i aspergeix Aaron i les seves vestidures, i els seus fills i les seves vestidures. Així, ell i els seus fills, amb les seves vestidures, quedaran consagrats.
22 »Pren encara les parts greixoses d'aquell moltó: la cua, el greix que cobreix el ventre, la part lobular de sobre el fetge, i els dos ronyons amb el seu greix. Pren també la cuixa dreta. Aquest és el moltó de la investidura sacerdotal. 23 De la panera de pans sense llevat que hi ha davant el Senyor, pren-ne un pa rodó, una coca pastada amb oli i un tortell untat amb oli. 24 Posa-ho tot a les mans d'Aaron i dels seus fills i ofereix-ho tot davant el Senyor amb el gest de presentació. 25 Acabat ho prendràs de les seves mans i ho cremaràs a l'altar, damunt la resta de l'holocaust, ofrena d'olor agradable al Senyor. 26 Pren després el pit del moltó de la investidura d'Aaron i presenta'l davant el Senyor. Aquesta serà la teva porció. 27 Així consagraràs el pit presentat al Senyor i la cuixa de l'ofrena que li és reservada. 28 Aquesta serà, per una llei perpètua, la porció d'Aaron i dels seus descendents, perquè és una ofrena dels israelites, que prové dels seus sacrificis de comunió. Aquesta és la part reservada al Senyor.
29 »Les vestidures sagrades d'Aaron, les heretaran els seus descendents, i se les posaran per a rebre la unció i la investidura sacerdotal. 30 Durant set dies les portarà el fill que el succeeixi en el sacerdoci, aquell que ha d'entrar a la tenda del trobament per oficiar en el santuari.
L'àpat sacrificial
31 »Pren després el moltó de la investidura sacerdotal i cou la seva carn en un lloc sagrat. 32 Aaron i els seus fills se la menjaran amb el pa de la panera, a l'entrada de la tenda del trobament. 33 Menjaran la porció que ha servit per a la seva expiació a l'hora d'investir-los i de consagrar-los. Però cap altra persona no en menjarà, perquè és cosa sagrada. 34 Si l'endemà sobra res de la carn i del pa del ritu d'investidura, crema-ho; que no en mengi ningú, perquè és cosa sagrada.
35 »Fes això amb Aaron i els seus fills, tal com t'he manat. El ritu de la investidura durarà set dies.
Consagració de l'altar dels holocaustos
36 »Ofereix cada dia, durant set dies, un vedell en expiació pel pecat. Ofereix-lo en expiació sobre l'altar, i ungeix l'altar per consagrar-lo. 37 Durant set dies fes l'expiació i la consagració de l'altar. Així l'altar serà una cosa santíssima. Tot allò que toqui l'altar, quedarà consagrat.
L'holocaust perpetu
38 »Aquesta és l'ofrena que perpètuament oferiràs cada dia sobre l'altar: dos anyells d'un any. 39 Un dels anyells l'oferireu al matí i l'altre al capvespre. 40 Amb el primer anyell ofereix tres quilos de flor de farina pastada amb un litre d'oli verge i, a més, vessa com a libació un litre de vi. 41 Al capvespre faràs el mateix amb l'altre anyell; l'acompanyaràs amb la mateixa ofrena i la mateixa libació que al matí. Serà una ofrena d'olor agradable al Senyor. 42 Aquest és l'holocaust que oferireu perpètuament de generació en generació davant el Senyor, a l'entrada de la tenda del trobament, on em trobaré amb vosaltres; i allí parlaré amb tu.
43 »Allà em trobaré amb els israelites, i el lloc quedarà consagrat per la meva presència gloriosa. 44 Consagraré la tenda del trobament i l'altar. Consagraré també Aaron i els seus fills perquè siguin els meus sacerdots. 45 Habitaré enmig dels israelites i seré el seu Déu. 46 Llavors sabran que jo sóc el Senyor, el seu Déu, que els he fet sortir del país d'Egipte per habitar enmig d'ells.
»Jo sóc el Senyor, el seu Déu.
L'altar de l'encens
30
»L'altar per a oferir encens, fes-lo de fusta d'acàcia i quadrat: dos pams de llargada, dos d'amplada i quatre d'alt. Els corns dels quatre angles superiors arrencaran del mateix altar. Recobreix d'or pur tant la part superior de l'altar com els quatre plafons dels costats i els corns, i adorna'l amb una motllura d'or tot al voltant. En dos dels costats de l'altar, i sota la motllura, fixa-hi dues anelles d'or, per on han de passar les barres per a transportar-lo. Fes les barres de fusta d'acàcia i recobreix-les d'or. Després posa l'altar davant la cortina que hi ha enfront de l'arca que conté el document de l'aliança, on jo em trobaré amb tu.
»Quan Aaron prepari cada matí els gresols, cremarà encens aromàtic damunt l'altar, i també en cremarà al capvespre, a l'hora d'encendre els gresols. Aquest encens ha de ser ofert perpètuament davant el Senyor, de generació en generació. Damunt aquest altar no heu d'oferir cap encens profà, ni holocaustos, ni ofrenes de farina ni libacions de vi. 10 Una vegada l'any, Aaron farà el ritu de l'expiació untant els corns de l'altar amb la sang de la víctima oferta pel perdó dels pecats. Feu-ho així cada any de generació en generació. L'altar serà cosa santíssima, consagrada al Senyor.
Tribut a favor del santuari
11 El Senyor va parlar a Moisès. Li digué:
12 --Quan facis el cens general dels israelites, cada empadronat pagarà al Senyor un rescat per la seva vida; així no els caurà al damunt cap flagell en ocasió de l'empadronament. 13 Cada empadronat pagarà mig sicle de plata, és a dir, la meitat de la unitat de pes oficial del santuari, que és el sicle de vint gueràs. Aquest mig sicle de plata serà el tribut del Senyor. 14 Tots els censats, de vint anys en amunt, pagaran aquest tribut. 15 Tant el ric com el pobre pagaran, doncs, per la seva vida una peça de cinc grams de plata, ni més ni menys, com a tribut del Senyor. 16 Els diners que els israelites et donen pel seu rescat, destina'ls al servei de la tenda del trobament. Així el Senyor tindrà sempre present que els israelites han pagat el rescat per les seves vides.
La pica de bronze
17 El Senyor va parlar a Moisès. Li digué:
18 --Per a les ablucions, fes una pica de bronze amb el seu sòcol també de bronze; col·loca-la entre la tenda del trobament i l'altar i omple-la d'aigua. 19 Aaron i els seus fills s'hi rentaran les mans i els peus. 20 Abans d'entrar a la tenda del trobament es rentaran, i així no moriran. També abans d'acostar-se a l'altar per oficiar, és a dir, per cremar una ofrena en honor del Senyor, 21 es rentaran les mans i els peus, i així no moriran. Aquesta és una llei perpètua per a Aaron i per a la seva descendència, de generació en generació.
L'oli de la unció santa
22 El Senyor va parlar altra vegada a Moisès. Li digué:
23 --Proveeix-te de les millors espècies aromàtiques: cinc quilos de mirra líquida; la meitat, és a dir, dos quilos i mig, de canyella; dos quilos i mig de canya aromàtica 24 i cinc quilos de càssia, segons la unitat de pes oficial del santuari. A més, tres litres i mig d'oli d'oliva. 25 Amb tot això prepara, tal com ho fa un perfumista, la barreja d'oli i perfums: és l'oli de la unció santa. 26 Ungeix-ne la tenda del trobament, l'arca que conté el document de l'aliança, 27 la taula amb tots els seus accessoris, el canelobre amb tots els seus accessoris, l'altar de l'encens, 28 l'altar dels holocaustos amb tots els seus accessoris i la pica amb el seu sòcol. 29 Després que els hauràs consagrat, seran santíssims; tot allò que els toqui quedarà consagrat. 30 Ungeix també Aaron i els seus fills i consagra'ls perquè siguin els meus sacerdots.
31 »Acabat digues als israelites: "Aquest és l'oli de la unció santa. De generació en generació serà reservat per al meu servei. 32 No l'aplicareu al cos de ningú ni en preparareu cap altre amb aquesta mateixa composició. És sant i l'heu de tenir per cosa sagrada. 33 Si algú prepara un oli igual i l'aplica al cos d'un home no consagrat, serà exclòs del seu poble."
L'encens
34 El Senyor va dir encara a Moisès:
--Procura't aquestes espècies aromàtiques: reïna, ungla, gàlban aromàtic i encens pur, en parts iguals. 35 Amb tot això prepara, tal com ho fa un perfumista, un encens aromàtic, pur i sagrat, i tira-hi també sal. 36 Una part, en forma de pols fina, la cremaràs davant l'arca, a l'interior de la tenda del trobament, on jo et vindré a trobar. Aquest encens, l'heu de tenir per cosa sagrada. 37 No en preparareu cap altre amb aquesta mateixa composició. L'heu de tenir per un encens consagrat al Senyor. 38 Si algú prepara un encens igual, per complaure's en el seu perfum, serà exclòs del poble.
Els artesans de l'obra del santuari
31
El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué:
--Mira, he escollit a títol personal Bessalel, fill d'Urí i nét d'Hur, de la tribu de Judà. L'he omplert de l'esperit diví perquè tingui talent, intel·ligència i coneixements, i sigui un expert en tota mena de treballs: creació artística; cisellar l'or, la plata i el bronze; tallar pedres d'encast; esculpir la fusta i fer qualsevol altre treball. Li he donat per ajudant Oholiab, fill d'Ahissamac, de la tribu de Dan, i he dotat de bones mans tots els altres mestres artesans perquè executin tot el que t'he manat: la tenda del trobament, l'arca de l'aliança amb la seva coberta, tots els accessoris de la tenda, la taula amb tots els seus accessoris, el canelobre d'or pur amb tots els seus accessoris, l'altar de l'encens, l'altar dels holocaustos amb tots els seus accessoris, la pica amb el seu sòcol, 10 els ornaments cultuals, les vestidures sagrades del sacerdot Aaron i les dels seus fills per a exercir el sacerdoci, 11 l'oli de la unció santa i l'encens aromàtic per al santuari. Els artesans ho han d'executar tot seguint el que jo t'he manat.
El dissabte i altres dies de repòs
12 El Senyor va dir encara a Moisès:
13 --Digues als israelites: "Tingueu present d'observar els meus dies de repòs, perquè, d'una generació a l'altra, seran un signe posat entre jo i vosaltres, i així reconeixereu que jo, el Senyor, us santifico. 14 El dissabte serà sagrat per a vosaltres, l'heu de respectar. Qui el profani serà condemnat a mort: tothom qui treballi aquest dia serà exclòs del poble. 15 Hi ha sis dies per a treballar, però el setè dia és el dissabte, dia de repòs, consagrat a mi, el Senyor. Qui faci cap treball en dissabte serà condemnat a mort. 16 Els israelites, doncs, observaran el dissabte i en faran un dia de repòs d'una generació a l'altra. És una aliança per sempre. 17 Serà un signe perpetu entre jo i els israelites, ja que en sis dies jo, el Senyor, vaig fer el cel i la terra, i el setè dia vaig reposar i vaig recobrar l'alè."
18 Quan el Senyor hagué acabat de parlar amb Moisès a la muntanya del Sinaí, li va donar les dues taules de l'aliança, les taules de pedra, escrites per la seva mà divina.
Pecat i renovació de l'aliança (32-34)
El vedell d'or
32
El poble, veient que Moisès trigava a baixar de la muntanya, es va aplegar al voltant d'Aaron i li digué:
--Fes-nos uns déus que vagin davant nostre, perquè d'aquest Moisès que ens ha tret del país d'Egipte no sabem què se n'ha fet.
Aaron els respongué:
--Traieu les arracades d'or de les orelles de les vostres dones, dels vostres fills i de les vostres filles i porteu-me-les.
Aleshores tot el poble es va treure les arracades d'or de les orelles i les van portar a Aaron. Ell va recollir l'or que li presentaven i en va fer un vedell de fosa, que modelà amb el cisell. Ells exclamaren:
--Aquests són els teus déus, Israel, que t'han tret del país d'Egipte!
Aaron, veient això, va aixecar un altar davant l'estàtua i proclamà:
--Demà serà dia de festa en honor del Senyor!
L'endemà, doncs, el poble es va llevar de bon matí, oferí holocaustos i va immolar víctimes com a sacrificis de comunió. Després es van asseure a menjar i beure, i acabat s'aixecaren per divertir-se.
El Senyor digué a Moisès:
--Baixa de pressa, perquè el teu poble, que tu havies tret del país d'Egipte, s'ha pervertit. De seguida s'han desviat del camí que jo els indicava. S'han fabricat un vedell de fosa i es prosternen al seu davant, li ofereixen sacrificis i diuen: "Aquests són els teus déus, Israel, que t'han tret del país d'Egipte!"
El Senyor va afegir:
--Veig com és aquest poble: sempre va a la seva. 10 Ara, doncs, deixa'm que s'encengui contra ells la meva indignació i els extermini. Després faré de tu un gran poble.
11 Però Moisès apaivagava el Senyor, el seu Déu, dient:
--Senyor, per què s'ha d'encendre el teu enuig contra el teu poble, que tu has fet sortir del país d'Egipte amb gran poder i amb mà forta? 12 ¿Permetràs que els egipcis diguin: "Els va fer sortir amb mala intenció, per matar-los a les muntanyes i fer-los desaparèixer de la terra"? Fes-te enrere de la teva indignació, renuncia a fer mal al teu poble. 13 Recorda't d'Abraham, d'Isaac i d'Israel, els teus servents, als quals vas jurar per tu mateix dient: "Multiplicaré la vostra descendència com les estrelles del cel, donaré tot aquest país als vostres descendents i el posseiran per sempre més."
14 Llavors el Senyor es va desdir del mal amb què havia amenaçat el seu poble.
15 Moisès va baixar de la muntanya amb les dues taules de l'aliança a les mans. Estaven escrites per tots dos costats. 16 Les taules eren obra de Déu, i també era de Déu l'escriptura gravada a les taules. 17 Quan Josuè va sentir l'aldarull del poble, digué a Moisès:
--Crits de guerra al campament!
18 Ell va respondre:
--No són crits de victòria
ni són crits de derrota,
sinó cants de festa, el que jo sento.
19 Quan Moisès es va acostar al campament i veié el vedell i la gent que ballava, es va indignar; llançà les taules que duia a la mà i les trencà al peu de la muntanya. 20 Després va agafar el vedell que s'havien fabricat, el va cremar i el va moldre fins a fer-ne pols, tirà la pols dintre l'aigua i la va fer beure als israelites.
21 Moisès va dir a Aaron:
--Què t'ha fet aquest poble perquè li hagis carregat un pecat tan gran?
22 Aaron respongué:
--Que el meu senyor no s'indigni. Tu ja saps que aquest poble és inclinat al mal. 23 Ells em van dir: "Fes-nos uns déus que vagin davant nostre, perquè d'aquest Moisès que ens ha tret del país d'Egipte no sabem què se n'ha fet." 24 Llavors els vaig dir: "Qui porti or, que se'l tregui i me'l doni." Jo el vaig tirar al foc i en va sortir aquest vedell.
25 Moisès va veure que el poble estava abandonat i que Aaron l'havia deixat a mercè dels adversaris. 26 Llavors es va plantar a l'entrada del campament i cridà:
--Qui estigui amb el Senyor, que vingui cap a mi!
Tots els levites es van reunir al seu voltant. 27 Ell els digué:
--Això diu el Senyor, Déu d'Israel: "Que cadascú prengui la seva espasa; passeu i repasseu el campament d'un cap a l'altre i mateu germans, amics i veïns."
28 Els levites van fer el que els deia Moisès i aquell dia van caure uns tres mil homes del poble. 29 Després Moisès digué:
--Avui heu rebut la consagració com a sacerdots del Senyor, matant fins i tot els vostres fills i els vostres germans: ell us dóna avui la seva benedicció.
30 L'endemà, Moisès va dir al poble:
--Heu fet un gran pecat. Però ara pujaré cap al Senyor i potser obtindré el perdó del pecat que heu comès.
31 Moisès va tornar cap al Senyor i li digué:
--Aquest poble ha comès un gran pecat; s'han fet uns déus d'or. 32 Però ara vulgues perdonar el seu pecat; i si no, esborra'm del llibre que tens escrit.
33 El Senyor respongué a Moisès:
--El qui ha pecat contra mi és el qui jo esborraré del meu llibre. 34 I ara vés, condueix el poble cap al lloc que t'he indicat. El meu àngel t'anirà al davant. Però vindrà un dia que els tindré en compte el seu pecat.
35 El Senyor va castigar el poble, perquè havien demanat a Aaron que els fes aquell vedell.
El Senyor vol abandonar Israel
33
El Senyor va ordenar a Moisès:
--Vés-te'n d'aquí amb el poble que vas treure d'Egipte. Vés cap al país que vaig jurar a Abraham, a Isaac i a Jacob de donar als seus descendents. Jo enviaré al teu davant un àngel i expulsaré els cananeus, els amorreus, els hitites, els perizites, els hivites i els jebuseus. Entraràs en un país que regalima llet i mel. Però jo no us hi acompanyaré, perquè sou un poble que va a la seva, i encara us exterminaria pel camí.
En sentir el poble aquestes paraules tan dures, s'entristí de tal manera que es vestiren de dol: ningú no es posava vestits de festa. Perquè el Senyor havia manat a Moisès que digués als israelites: «Ets un poble que va a la seva. Si jo t'acompanyés uns moments, t'exterminaria. Treu-te els vestits de festa i veuré què faig amb tu.»
I d'ençà que se n'anaren de la muntanya de l'Horeb, els israelites no es tornaren a vestir de festa.
La tenda del trobament
A cada etapa, Moisès plantava la tenda a una certa distància del campament. Li havia donat el nom de «tenda del trobament». Tothom qui volia consultar el Senyor sortia cap a la tenda del trobament, que era fora del campament. Cada vegada que Moisès sortia del campament per anar a la tenda, tot el poble s'aixecava; tothom es quedava dret a l'entrada de la seva pròpia tenda i seguia Moisès amb la mirada fins que el veien entrar a la tenda. Tan bon punt Moisès hi entrava, la columna de núvol baixava i es quedava a l'entrada de la tenda: era el moment en què el Senyor parlava amb Moisès. 10 Quan el poble veia que la columna de núvol es quedava a l'entrada de la tenda, tothom es prosternava a l'entrada de la seva pròpia tenda. 11 El Senyor parlava a Moisès cara a cara, com un home parla amb un altre. Després Moisès se'n tornava al campament, però el seu ajudant, el jove Josuè, fill de Nun, no es movia de la tenda del trobament.
Moisès suplica al Senyor
12 Moisès va dir al Senyor:
--Mira, tu em manes que guiï aquest poble, però no m'has fet saber qui faràs venir amb mi. I, tanmateix, m'has dit: "Jo et conec pel teu nom", i encara: "Et concedeixo el meu favor." 13 Si és així, si m'has concedit el teu favor, et prego que em mostris els teus camins: llavors et coneixeré, i, de fet, m'hauràs concedit el teu favor. Recorda que aquesta gent són el teu poble.
14 El Senyor li va respondre:
--Vindré en persona i et faré reposar.
15 Moisès va replicar:
--Si no véns en persona, no ens facis sortir d'aquí. 16 Com podré saber que ens has concedit el teu favor, tant a mi com al teu poble, si tu no véns amb nosaltres? Només si véns amb nosaltres ens distingirem, jo i el teu poble, de tots els altres pobles de la terra.
17 El Senyor li respongué:
--També faré això que em demanes, ja que t'he concedit el meu favor i et conec pel teu nom.
18 Llavors Moisès va dir:
--Deixa'm contemplar, si et plau, la teva glòria.
19 El Senyor li va respondre:
--Jo faré passar davant teu tota la meva bondat i pronunciaré el meu nom, que és "el Senyor". Jo concedeixo el meu favor a qui el vull concedir i em compadeixo de qui em vull compadir.
20 Però va afegir:
--No podràs veure la meva cara, perquè el qui em veu no pot continuar vivint.
21 I va dir encara:
--Aquí vora meu tens aquest lloc. Posa't damunt la roca, 22 i, quan passarà la meva glòria, t'amagaré en una esquerda de la roca i et taparé amb la mà fins que jo hagi passat. 23 Després retiraré la meva mà i em podràs veure d'esquena; però la meva cara, ningú no la pot veure.
Les noves taules de la Llei
34
El Senyor va dir a Moisès:
--Talla't dues taules de pedra com les primeres que has trencat: jo hi escriuré els manaments que hi havia en les primeres. Prepara't per a demà al matí: puja al Sinaí de bona hora i presenta't davant meu al cim de la muntanya. Que no t'acompanyi ningú i que tampoc ningú no es deixi veure en tota la muntanya: ni tan sols les ovelles o les vaques podran pasturar al voltant d'aquesta muntanya.
Moisès va tallar dues taules de pedra com les primeres. L'endemà es va llevar de bona hora i va pujar a la muntanya del Sinaí, tal com el Senyor li havia manat, portant a la mà les dues taules. El Senyor baixà enmig del núvol, s'aturà prop de Moisès i pronuncià el seu nom, que és «el Senyor». El Senyor, tot passant davant de Moisès, va proclamar:
--El Senyor! El Senyor! Déu compassiu i benigne, lent per al càstig, fidel en l'amor! Mantinc el meu amor fins a un miler de generacions, perdono les culpes, les faltes i els pecats, però no tinc el culpable per innocent: demano comptes de les culpes dels pares als fills i als fills dels fills, fins a la tercera i la quarta generació.
Tot seguit, Moisès es va agenollar i es prosternà fins a tocar a terra i digué:
--Senyor, ja que m'has concedit el teu favor, vine, si et plau, a acompanyar-nos. És cert que aquest poble va a la seva, però tu perdonaràs les nostres culpes i els nostres pecats i faràs de nosaltres la teva heretat.
Renovació de l'aliança
10 El Senyor va dir:
--Jo faig una aliança. En presència de tot el teu poble obraré prodigis com no se n'havien obrat mai en tota la terra ni en cap nació. Tot aquest poble que t'envolta veurà com són d'impressionants les obres que faré juntament amb tu.
11 »Estigues atent, Israel, al que avui et mano. Expulsaré del teu davant els amorreus, els cananeus, els hitites, els perizites, els hivites i els jebuseus. 12 Guarda't de fer cap pacte amb els habitants del país on has d'entrar: dintre teu, hi tindries un parany. 13 Més aviat, derroqueu els seus altars, esmicoleu els pilars sagrats, talleu els bosquets sagrats.
14 »No adoris cap altre déu, perquè el Senyor s'anomena Gelós: és el "Déu-gelós". 15 No facis cap pacte amb els habitants del país. Ells es prostitueixen seguint els seus déus, immolant-los sacrificis: t'invitarien a menjar de les seves víctimes, 16 casaries els teus fills amb les seves filles, i aviat, quan elles es prostituïssin seguint els seus déus, farien que també es prostituïssin els teus fills.
17 »No et facis déus de fosa.
18 »Celebra la festa dels Àzims: durant set dies menjaràs pans sense llevat, tal com t'he manat, en la data assenyalada del mes d'abib, el mes en què vas sortir d'Egipte.
19 »Tot primer nat és per a mi. Ho són totes les primeres cries mascles del bestiar: vedells o xais. 20 Pots rescatar la primera cria de l'ase amb un xai; però si no la vols rescatar, desnuca-la. Rescata el primogènit dels teus fills. Que ningú no es presenti davant meu amb les mans buides.
21 »Tens sis dies per a treballar, però el setè reposa, tant en temps de sembra com de sega.
22 »Celebra la festa de les Setmanes, al començament de la sega del blat, i la festa de les Collites, a la tardor.
23 »Tres vegades l'any, tots els homes del teu poble es presentaran davant meu, que sóc el Sobirà, el Senyor, Déu d'Israel. 24 Si puges tres vegades l'any davant meu, que sóc el Senyor, el teu Déu, jo expulsaré les nacions del teu davant, engrandiré el teu territori i ningú no cobejarà el teu país per apoderar-se'n.
25 »No acompanyis amb pa fermentat els teus sacrificis d'animals. No guardis fins l'endemà res de la víctima sacrificada per la festa de Pasqua.
26 »Porta al temple del Senyor, el teu Déu, el bo i millor dels primers fruits dels teus camps.
»No coguis un cabridet amb la llet de la seva mare.
27 Després el Senyor va dir a Moisès:
--Escriu-te aquestes paraules, ja que amb aquestes clàusules jo faig aliança amb tu i amb Israel.
28 Moisès es va quedar allà dalt amb el Senyor quaranta dies i quaranta nits, sense menjar ni beure, i va escriure en les taules de pedra les clàusules de l'aliança, aquests deu manaments.
Moisès torna al campament
29 Moisès va baixar de la muntanya del Sinaí portant a les mans les dues taules de pedra amb el document de l'aliança. No s'adonava que li resplendia tota la cara pel fet d'haver parlat amb el Senyor. 30 Aaron i tots els israelites van veure com li resplendia la cara i no gosaven acostar-se-li. 31 Però Moisès els va cridar; llavors Aaron i els caps de la comunitat se li van acostar, i Moisès els va parlar. 32 Després s'acostaren també tots els altres israelites, i Moisès els comunicà tots els manaments que el Senyor li havia donat a la muntanya del Sinaí.
33 Quan hagué acabat de parlar amb ells, Moisès es va cobrir la cara amb un vel. 34 Cada vegada que Moisès entrava a la presència del Senyor per parlar amb ell, es treia el vel. Quan sortia i comunicava als israelites el que el Senyor li havia manat, 35 els israelites contemplaven com resplendia la seva cara. Després Moisès es tornava a cobrir la cara amb el vel, fins que entrava a parlar amb el Senyor.
Execució de les instruccions sobre el santuari i el culte (35-40)
El dissabte, dia de repòs
35
Moisès va convocar tota la comunitat dels israelites i els digué:
--Aquests són els preceptes que el Senyor ha manat de posar en pràctica: "Tens sis dies per a treballar, però el dia setè serà sagrat per a vosaltres: és el dissabte, dia de repòs, dedicat al Senyor. Qui faci cap treball aquest dia, serà condemnat a mort. En cap dels llocs on habitareu, no encendreu foc en dissabte."
Aportacions dels israelites
Moisès va dir a tota la comunitat dels israelites:
--Aquesta és l'ordre del Senyor: "Feu una col·lecta a favor del Senyor entre tota la gent de bona voluntat que vulgui contribuir-hi. Recolliu per al Senyor or, plata, bronze, llanes tenyides de porpra violeta o vermella, o bé d'escarlata, lli finíssim, pèl de cabra, pells d'ovella tenyides de vermell, pells de dugong, fusta d'acàcia, oli per al canelobre, perfums per a l'oli de la unció santa i per a l'encens aromàtic, pedres d'ònix i altres pedres precioses per a encastar-les a l'efod i al pectoral.
10 »Que tots els mestres artesans vinguin a executar tot el que el Senyor ha manat: 11 el tabernacle amb la seva tenda, el seu envelat, els gafets, les posts, els travessers, les columnes amb els seus sòcols; 12 l'arca amb les seves barres, la seva coberta i la cortina que separa el lloc santíssim; 13 la taula amb les seves barres i els seus accessoris i els pans d'ofrena; 14 el canelobre amb els seus accessoris, els seus gresols i l'oli per a alimentar-lo; 15 l'altar de l'encens amb les seves barres, l'oli de la unció santa, l'encens aromàtic i la cortina de l'entrada del tabernacle; 16 l'altar dels holocaustos amb el seu enreixat de bronze, les seves barres i tots els seus accessoris; la pica amb el seu sòcol; 17 les teles de l'atri amb les seves columnes i sòcols i la cortina de l'entrada de l'atri; 18 les estaques del tabernacle i les de l'atri amb les seves cordes; 19 els ornaments cultuals per a oficiar en el santuari, les vestidures sagrades del sacerdot Aaron i les dels seus fills per a exercir el sacerdoci."
20 Llavors tota la comunitat dels israelites es va retirar de la presència de Moisès. 21 Tots els qui tenien bona voluntat i esperit generós van contribuir a la col·lecta a favor del Senyor feta per a l'obra de la tenda del trobament amb tot el seu servei, i per a les vestidures sagrades.
22 Homes i dones, tots gent de bona voluntat, van portar braçalets, arracades, anells, collarets i tota mena de joies d'or. Cadascú va presentar aquella ofrena d'or al Senyor. 23 Els qui tenien llanes tenyides de porpra violeta o vermella, o bé d'escarlata, lli finíssim, pèl de cabra, pells d'ovella tenyides de vermell o pells de dugong, també ho van aportar. 24 Igualment van venir tots els qui volgueren contribuir a la col·lecta a favor del Senyor amb ofrenes de plata i de bronze. També els qui tenien fusta d'acàcia la van aportar per als treballs necessaris per al servei del santuari. 25 Totes les dones més traçudes contribuïen filant la llana de porpra violeta o vermella, o bé d'escarlata i el lli finíssim. 26 Altres dones que tenien prou traça filaven el pèl de cabra. 27 Els caps del poble portaven pedres d'ònix i altres pedres precioses per a encastar-les a l'efod i al pectoral; 28 i també duien les espècies aromàtiques, l'oli per al canelobre i l'oli per a les uncions i per a l'encens aromàtic. 29 Tots els israelites, homes i dones l'esperit generós dels quals els impulsava a contribuir a les diverses obres que el Senyor havia manat a Moisès d'executar, aportaven al Senyor la seva ofrena voluntària.
Els artesans de l'obra del santuari
30 Moisès va dir als israelites:
--Mireu, el Senyor ha escollit a títol personal Bessalel, fill d'Urí i nét d'Hur, de la tribu de Judà. 31 L'ha omplert de l'esperit diví perquè tingui talent, intel·ligència i coneixements, i sigui un expert en tota mena de treballs: 32 creació artística; cisellar l'or, la plata i el bronze; 33 tallar pedres d'encast; esculpir la fusta i fer qualsevol altre treball. 34 També l'ha dotat de talent per a ensenyar. A ell i a Oholiab, fill d'Ahissamac, de la tribu de Dan, 35 els ha dotat de bones mans per a fer tota mena de treballs: cisellar, dissenyar, brodar amb llanes tenyides de porpra violeta o vermella, o bé d'escarlata, i lli finíssim, i per a teixir, dissenyar projectes artístics i executar tota mena de treballs.
36
»Així, doncs, Bessalel, Oholiab i tots els homes que el Senyor ha dotat de talent i d'intel·ligència per a fer tota mena de treballs per al servei del santuari, executaran tot el que el Senyor ha manat.
Fi de les aportacions del poble
Moisès convocà Bessalel, Oholiab i tots els qui el Senyor havia dotat de bones mans i que tenien voluntat per a comprometre's en aquella obra i executar-la. Moisès els confià personalment tot el que els israelites havien aportat per a l'obra del santuari. Però, com que cada matí els israelites continuaven portant ofrenes voluntàries a Moisès, els experts ocupats en els diversos treballs del santuari van deixar cada un la seva feina per anar a parlar amb Moisès. Li van dir:
--El poble porta més del que cal per a l'obra que el Senyor ha manat de fer.
Llavors Moisès va ordenar que es fes aquesta crida pel campament: «Que ningú, ni home ni dona, no aporti més ofrenes per a l'obra del santuari.» I el poble no va aportar res més: ja tenien prou material per a l'obra que havien d'executar, i encara va sobrar-ne.
L'estructura del tabernacle
Tots els experts que col·laboraven en l'obra del tabernacle el van fer amb deu tapissos de lli ben filat i llana tenyida de porpra violeta o vermella, o bé d'escarlata. Els van adornar amb figures de querubins brodades artísticament. Tots els tapissos tenien la mateixa mida: catorze metres de llargada per dos d'amplada. 10 Va unir l'un a l'altre cinc dels tapissos; amb els altres cinc van fer el mateix. 11 Després va fer cinquanta bagues de porpra violeta a una vora de cada conjunt de tapissos: 12 cinquanta a la vora d'un conjunt i cinquanta a la vora de l'altre, de manera que les bagues es corresponien l'una amb l'altra. 13 Va fer també cinquanta gafets d'or per a unir amb els gafets els dos conjunts de tapissos i formar un sol tabernacle.
14 També va teixir onze veles de pèl de cabra per a fer un envelat que cobrís el tabernacle. 15 Les onze veles tenien cada una les mateixes mides: quinze metres de llargada per dos d'amplada. 16 Va unir cinc veles per un costat i sis per l'altre. 17 Va fer cinquanta bagues a una vora d'un conjunt de veles i cinquanta a la vora de l'altre. 18 Després va fer cinquanta gafets de bronze per a unir els dos conjunts i formar un sol envelat. 19 A l'envelat, li va fer encara una coberta de pells d'ovella, tenyides de vermell, i una sobrecoberta de pells de dugong.
20 Va fer de fusta d'acàcia les posts per a sostenir el tabernacle i les va col·locar verticalment. 21 Cada post feia vint pams de llargada per tres d'amplada, 22 i tenia dos espigons per a encaixar amb l'altra post. Totes les posts del tabernacle les va fer iguals. 23 En va fer vint per al costat sud. 24 Va fer també quaranta sòcols de plata i en posà dos sota de cada post, un a cada costat de cada una de les posts. 25 Per al costat nord del tabernacle va fer també unes altres vint posts, 26 amb els seus quaranta sòcols de plata sota les vint posts, dos per a cada post. 27 Per al costat posterior del tabernacle, que dóna a ponent, va fer sis posts, 28 i dues més per als seus dos angles posteriors. 29 Aquestes dues posts doblaven les dues posts dels angles, des de baix fins a dalt, on hi ha la primera anella. Així ho va fer amb les dues posts dels dos angles. 30 En total, eren vuit posts amb els seus setze sòcols de plata, és a dir, dos sòcols per a cada post.
31 Va fer també travessers de fusta d'acàcia: cinc per a les posts d'un costat del tabernacle, 32 cinc per a les de l'altre costat i cinc més per a les posts del costat posterior del tabernacle, que dóna a ponent. 33 Va fer que cada travesser central passés a mitja alçada de les posts, d'un extrem a l'altre. 34 Va recobrir d'or les posts i els travessers, i va fer d'or les anelles per on havien de passar els travessers.
Les cortines
35 Després va fer la cortina de lli ben filat i llana tenyida de porpra violeta o vermella, o bé d'escarlata, amb figures de querubins brodades artísticament, 36 i va fer per a la cortina quatre columnes de fusta d'acàcia que va recobrir d'or, i uns garfis d'or. Fongué, per a sostenir les columnes, quatre sòcols de plata.
37 Per a l'entrada de la tenda, va fer una altra cortina brodada de llana tenyida de porpra violeta i vermella i d'escarlata. Era de lli ben filat. 38 Va fer les seves cinc columnes amb els seus garfis, i va recobrir d'or els capitells i les anelles, però els sòcols els va fer de bronze.
L'arca
37
Bessalel va fer l'arca de fusta d'acàcia, de cinc pams de llargada per tres d'amplada i tres d'alçada. La va recobrir d'or pur per dins i per fora i l'adornà amb una motllura d'or tot al voltant. Va fondre quatre anelles d'or i les fixà als seus quatre angles inferiors, dues anelles a un costat i dues a l'altre. Després va fer unes barres de fusta d'acàcia, les recobrí d'or i les féu passar per dins de les anelles dels costats de l'arca, per a poder-la transportar. Li va fer també una coberta d'or pur, de cinc pams de llargada per tres d'amplada. Va fer també dos querubins cisellats en or i en va posar un a cada extrem de la coberta. Cada querubí mirava des d'un extrem de la coberta. Els querubins estaven l'un enfront de l'altre amb les cares mirant a la coberta; la protegien amb les dues ales esteses.
La taula dels pans d'ofrena
10 També va fer la taula de fusta d'acàcia, de quatre pams de llargada per dos d'amplada i tres d'alçada. 11 La va recobrir d'or pur i l'adornà amb una motllura d'or tot al voltant. 12 A la taula, tot al voltant, hi posà una vora de quatre dits, amb una motllura d'or. 13 Va fondre quatre anelles d'or i les fixà als angles, sobre els quatre peus, 14 tocant a la vora superior, a fi de passar les barres per dins de les anelles per a transportar la taula. 15 Va fer les barres de fusta d'acàcia i les recobrí d'or; servien per a transportar la taula. 16 A més, va fer d'or pur els atuells de la taula: les plates, els cullers, les tasses i els gerrets per a les libacions de vi.
El canelobre
17 Va fer també el canelobre d'or pur cisellat. El peu, la tija, els poms, els calzes i les flors formaven una sola peça. 18 De la tija central, en sortien sis branques, tres a cada costat. 19 Cada branca tenia tres poms en forma d'ametlla, amb els calzes i les flors. Així eren les sis branques que sortien de la tija del canelobre. 20 La tija del canelobre tenia quatre poms en forma de flor d'ametlla, amb els seus calzes i les seves flors: 21 un calze sota cada parell de les sis branques que sortien de la tija del canelobre. 22 Les branques i els calzes formaven una sola peça amb el canelobre, tot ell cisellat en or pur. 23 Va fer també d'or pur els seus set gresols amb les seves esmocadores i els seus platets. 24 Per al canelobre amb tots els seus accessoris, va esmerçar-hi trenta quilos d'or pur.
L'altar de l'encens
25 L'altar per a oferir encens el va fer de fusta d'acàcia i quadrat: dos pams de llargada, dos d'amplada i quatre d'alçada. Els corns dels quatre angles superiors arrencaven del mateix altar. 26 Va recobrir d'or pur tant la part superior de l'altar com els quatre plafons dels costats i els corns, i l'adornà amb una motllura d'or tot al voltant. 27 En dos dels costats de l'altar, sota la motllura, va fixar-hi dues anelles d'or, per on havien de passar les barres per a transportar-lo. 28 Va fer les barres de fusta d'acàcia i les recobrí d'or. 29 També va preparar l'oli de la unció santa i l'encens aromàtic pur, tal com ho fan els perfumistes.
L'altar dels holocaustos
38
Després va fer l'altar dels holocaustos de fusta d'acàcia, quadrat, de deu pams de llargada, deu d'amplada i sis d'alçada. De cada un dels seus quatre angles en va fer sobresortir com un corn que arrencava del mateix altar. Va recobrir de bronze tot l'altar. Va fer també tots els utensilis de l'altar: pots per a recollir la cendra, pales, calderetes, forquetes i encensers. Els va fer tots de bronze. Per a l'altar va fer també un enreixat de bronze en forma de xarxa i el posà sota la cornisa de l'altar, fins a mitja altura. Va fondre quatre anelles i les fixà als quatre angles de l'enreixat de bronze, per a passar-hi les barres. Va fer les barres de fusta d'acàcia, les recobrí de bronze i les introduí dins les anelles que hi havia als costats de l'altar, per a poder-lo transportar. L'altar, va fer-lo de planxes, buit a l'interior.
La pica de bronze
Amb els miralls de les dones que prestaven el seu servei a l'entrada de la tenda del trobament, va fer la pica de bronze amb el seu sòcol de bronze.
L'atri
Després va fer l'atri. Al costat sud, les teles que el delimitaven eren de lli ben filat. Tenien una llargada de cinquanta metres. 10 Les seves vint columnes amb els seus vint sòcols eren de bronze, i els garfis de les columnes i les seves anelles eren de plata. 11 Al costat nord, les teles s'estenien també cinquanta metres. Les seves vint columnes amb els seus vint sòcols eren de bronze, i els garfis de les columnes i les seves anelles eren de plata. 12 Al costat de ponent, les teles s'estenien vint-i-cinc metres. Tenien deu columnes amb els seus deu sòcols, i els garfis de les columnes i les seves anelles eren de plata. 13 El costat que dóna a llevant també tenia vint-i-cinc metres.
14-15 A banda i banda de l'entrada hi havia set metres i mig de teles, amb les seves tres columnes i els seus tres sòcols. 16 Totes les teles del voltant de l'atri eren de lli ben filat. 17 Els sòcols de les columnes eren de bronze; els garfis i les anelles, de plata; els capitells, recoberts de plata. Cada columna de l'atri es relligava amb les altres mitjançant anelles de plata. 18 La cortina de l'entrada de l'atri era de lli ben filat, brodat amb llana tenyida de porpra violeta i vermella i d'escarlata. Tenia deu metres de llargada per dos i mig d'alçada, igual que les teles de l'atri. 19 La cortina penjava de quatre columnes que tenien els seus quatre sòcols de bronze, els garfis de plata, els capitells recoberts de plata, i les seves anelles de plata. 20 Totes les estaques per a sostenir el tabernacle i l'atri que l'envoltava eren de bronze.
Materials esmerçats
21 Per ordre de Moisès, els levites, sota la direcció d'Itamar, fill del sacerdot Aaron, van fer el recompte del material esmerçat en la construcció del tabernacle de l'aliança. 22 Bessalel, fill d'Urí i nét d'Hur, de la tribu de Judà, va fer tot el que el Senyor havia manat a Moisès. 23 Col·laborava amb ell Oholiab, fill d'Ahissamac, de la tribu de Dan, cisellador i artista brodador en llana tenyida de porpra violeta o vermella, o bé d'escarlata i en lli finíssim.
24 L'or esmerçat en l'obra del santuari, l'or presentat al Senyor, pesava un total de mil quilos, segons la unitat de pes oficial del santuari.
25 La quantitat de plata recollida entre els registrats en el cens de la comunitat era de tres mil quatre-cents vint quilos, segons la unitat de pes oficial del santuari. 26 Aquesta quantitat correspon a l'ofrena de cinc grams de plata per cap, és a dir, la meitat de la unitat de pes oficial del santuari, de cada un dels sis-cents tres mil cinc-cents cinquanta censats de vint anys en amunt. 27 Per a fondre els cent sòcols corresponents al santuari i a la seva cortina, es van esmerçar tres mil quatre-cents quilos de plata, és a dir, trenta-quatre quilos per sòcol. 28 Amb els vint quilos de plata restants va fer els garfis i les anelles de les columnes i va recobrir els capitells.
29 El pes del bronze presentat al Senyor era de dos mil quatre-cents vint-i-un quilos. 30 Aquest bronze fou esmerçat per a fer els sòcols de l'entrada de la tenda del trobament, l'altar de bronze amb el seu enreixat i tots els objectes de l'altar, 31 els sòcols del voltant de l'atri i de la seva entrada, i totes les estaques del tabernacle i del voltant de l'atri.
Vestidures sacerdotals: l'efod
39
Amb la llana tenyida de porpra violeta i vermella i d'escarlata, van confeccionar els ornaments cultuals per a oficiar en el santuari i les vestidures sagrades d'Aaron, tal com el Senyor havia ordenat a Moisès.
L'efod, el va confeccionar de lli ben filat, d'or, i de llana tenyida de porpra violeta i vermella i d'escarlata. Van batre làmines d'or fins a convertir-lo en fulles, van tallar les fulles en fils i van brodar els fils artísticament enmig del lli ben filat i de la llana tenyida de porpra violeta i vermella i d'escarlata. Van fer dos tirants que subjectaven l'efod a les espatlles pels dos extrems; el cinyell que formava part de la mateixa peça era també de lli ben filat, d'or, i de llana tenyida de porpra violeta i vermella i d'escarlata, tal com el Senyor havia ordenat a Moisès. Després van encastar les pedres d'ònix en muntures d'or i van gravar-hi els noms de les tribus d'Israel, tal com els orfebres graven les pedres precioses. Acabat va fixar les dues pedres damunt els dos tirants de l'efod, com a memorial de les dotze tribus, tal com el Senyor havia ordenat a Moisès.
La bossa pectoral
Va fer també el pectoral brodat artísticament com l'efod, és a dir, amb lli ben filat, or, i llana tenyida de porpra violeta i vermella i d'escarlata. Tenia la forma d'una bossa quadrada, de mig pam per costat. 10 El van guarnir amb quatre rengles de pedreria: al primer rengle hi havia un robí, un topazi i una maragda; 11 al segon, una malaquita, un safir i un diamant; 12 al tercer, un jacint, una àgata i una ametista; 13 al quart, un crisòlit, una cornalina i un jaspi. Cada pedra anava encastada en una muntura d'or. 14 En total eren dotze pedres, com són dotze els noms de les tribus d'Israel. Cada pedra portava el nom d'una de les dotze tribus, gravat tal com els orfebres graven un segell. 15 Van fer per al pectoral filigranes d'or pur, trenades en forma de cordó, 16 i també dues muntures amb dues anelles d'or, i les van posar als dos extrems superiors del pectoral. 17 Després van passar els cordons d'or per les dues anelles dels extrems del pectoral, 18 van fermar els caps dels dos cordons a les dues muntures i van fixar-les al davant dels tirants de l'efod. 19 Van fer encara dues anelles d'or i les posaren als dos extrems de la part interior de la bossa pectoral, la que toca l'efod. 20 En van fer dues més i les fixaren als dos tirants de l'efod, per baix, al davant, tocant a la seva juntura, damunt el cinyell de l'efod. 21 Van lligar les anelles de la bossa pectoral amb les de l'efod amb un cordó de porpra violeta, de manera que la bossa pectoral va quedar sobre el cinyell de l'efod i no se'n podia separar, tal com el Senyor havia ordenat a Moisès.
El mantellet
22 El mantellet que va al damunt de l'efod, el va fer teixit tot de porpra violeta. 23 L'obertura del mantellet era al centre amb una vora tot al voltant, teixida com l'obertura d'una cuirassa, perquè no s'esquincés. 24 A la vora inferior del mantellet van brodar-hi magranes de llana ben filada tenyida de porpra violeta i vermella i d'escarlata.
25 Van fer també picarols d'or pur i els van posar, entremig de les magranes, tot al voltant de la vora del mantellet, 26 de manera que alternaven un picarol d'or i una magrana seguint tota la vora del mantellet. Això servia per al moment d'oficiar, tal com el Senyor havia ordenat a Moisès.
Altres vestidures
27 Després van teixir les túniques de lli per a Aaron i per als seus fills, 28 la cinta de lli que lliga els cabells, les bandes dels casquets de lli, la roba interior de lli ben filat, 29 les faixes de lli ben filat, brodades amb llana tenyida de porpra violeta i vermella i d'escarlata, tal com el Senyor havia ordenat a Moisès.
La diadema d'or
30 Acabat van fer la plaqueta d'or pur i van inscriure-hi, tal com els orfebres graven un segell, aquestes paraules: «Consagrat al Senyor.» 31 Després la van fixar sobre la cinta que lliga els cabells, amb un cordó de porpra violeta, tal com el Senyor havia ordenat a Moisès.
Presentació de l'obra a Moisès
32 Així es va acabar tota l'obra del tabernacle on hi havia la tenda del trobament. Els israelites la van executar exactament tal com el Senyor havia ordenat a Moisès. 33 Van presentar a Moisès el tabernacle amb tots els seus accessoris, els gafets, les posts i els travessers, les columnes i els seus sòcols, 34 la coberta de pells d'ovella tenyides de vermell, la sobrecoberta de pells de dugong i la cortina que separava el lloc santíssim; 35 l'arca que conté el document de l'aliança amb les seves barres i la coberta d'or pur; 36 la taula del pa d'ofrena amb tots els seus accessoris; 37 el canelobre d'or pur amb els gresols que s'hi havien d'arrenglerar, tots els seus accessoris i l'oli per a mantenir-lo encès; 38 l'altar d'or, l'oli de la unció santa, l'encens aromàtic i la cortina de l'entrada de la tenda; 39 l'altar de bronze amb el seu enreixat, també de bronze, les seves barres i tots els accessoris; la pica amb el seu sòcol; 40 les teles de l'atri amb les seves columnes i els seus sòcols; la cortina de l'entrada de l'atri, les cordes, les estaques i tots els accessoris per al servei del tabernacle, per a la tenda del trobament; 41 els ornaments cultuals per a oficiar en el santuari, les vestidures sagrades per al sacerdot Aaron i les vestidures dels seus fills per a exercir el sacerdoci.
42 Els israelites van executar tota l'obra tal com el Senyor havia ordenat a Moisès. 43 Moisès veié tota l'obra i comprovà que l'havien executada tota tal com el Senyor havia ordenat. Moisès, doncs, els va beneir.
Consagració del santuari i dels sacerdots
40
El Senyor va parlar a Moisès. Li digué:
--El primer dia del mes primer erigeix el tabernacle, és a dir, la tenda del trobament. Al fons, posa-hi l'arca de l'aliança i amaga-la darrere la cortina. Després entra la taula dels pans d'ofrena amb el seu parament. Entra també el canelobre i posa-hi a dalt els gresols. L'altar d'or per a l'encens, posa'l davant l'arca que conté el document de l'aliança i col·loca la cortina de l'entrada del tabernacle. L'altar dels holocaustos, posa'l davant l'entrada del tabernacle, és a dir, davant la tenda del trobament. Instal·la la pica entre la tenda del trobament i l'altar i omple-la d'aigua. Després instal·la l'atri tot al voltant i penja la cortina de l'entrada de l'atri.
»Acabat pren l'oli de la unció santa i ungeix el tabernacle i tot el que hi ha dins. Consagra'l amb tots els seus accessoris, i tot quedarà consagrat. 10 Ungeix també l'altar dels holocaustos amb tots els seus accessoris; consagra l'altar, que serà santíssim. 11 Ungeix també la pica amb el seu sòcol i consagra-la.
12 »Tot seguit ordena que Aaron i els seus fills s'acostin a l'entrada de la tenda del trobament i renta'ls amb aigua. 13 Acabat vesteix Aaron amb les vestidures sagrades, ungeix-lo i així consagra'l perquè sigui el meu sacerdot. 14 Ordena, després, que s'apropin els seus fills, posa'ls les túniques 15 i ungeix-los tal com hauràs fet amb el seu pare, perquè siguin els meus sacerdots. Aquesta unció els destinarà a ser perpètuament sacerdots per totes les seves generacions.
Moisès compleix les ordres del Senyor
16 Moisès va complir exactament tot el que el Senyor li havia ordenat. 17 El dia primer del mes primer de l'any segon, va ser erigit el tabernacle. 18 Moisès el va erigir, va col·locar els sòcols, les posts, els travessers i les columnes. 19 Després estengué l'envelat sobre el tabernacle i el cobrí amb les pells, tal com el Senyor li havia ordenat. 20 Acabat va prendre el document de l'aliança, el posà dins l'arca, va instal·lar les barres de l'arca i al damunt hi col·locà la coberta; 21 va introduir l'arca en el tabernacle, va penjar la cortina i així l'arca de l'aliança quedà amagada darrere la cortina, tal com el Senyor li havia manat. 22 Després va posar la taula dels pans d'ofrena a la tenda del trobament, davant la cortina, al costat nord, 23 i presentà els pans al Senyor, tal com ell li havia manat. 24 Va posar després el canelobre dins la tenda del trobament, al costat sud del tabernacle, a la banda contrària de la taula, 25 i encengué els gresols davant el Senyor tal com ell li havia ordenat. 26 Col·locà l'altar d'or a la tenda del trobament, davant la cortina interior, 27 i va cremar-hi l'encens aromàtic, tal com el Senyor li havia manat. 28 Va penjar després la cortina de l'entrada del tabernacle. 29 Col·locà l'altar dels holocaustos davant l'entrada del tabernacle, és a dir, davant la tenda del trobament, i allà va oferir l'holocaust amb l'ofrena que l'acompanyava, tal com el Senyor li havia ordenat. 30 La pica, va col·locar-la entre la tenda del trobament i l'altar i l'omplí d'aigua per a rentar-se, 31 ja que ell, Aaron i els seus fills s'hi havien de rentar les mans i els peus 32 quan entraven a la tenda del trobament i quan s'acostaven a l'altar, tal com el Senyor havia ordenat a Moisès. 33 Finalment va envoltar el tabernacle i l'altar amb la tanca de l'atri i penjà la cortina de l'entrada de l'atri. Així Moisès deixà acabada tota l'obra.
La presència gloriosa del Senyor omple el tabernacle
34 Llavors el núvol va cobrir la tenda del trobament, i la presència gloriosa del Senyor omplí tot el tabernacle. 35 Moisès ja no pogué entrar a la tenda, perquè s'hi havia posat el núvol i la presència gloriosa del Senyor havia omplert tot el tabernacle.
36 En tots els seus desplaçaments, quan el núvol s'aixecava de sobre el tabernacle, els israelites es posaven en camí. 37 Però si el núvol no es movia, no es posaven en camí fins al dia que es tornava a aixecar. 38 Mentre va durar el seu camí pel desert, tot el poble d'Israel veia, durant el dia, el núvol del Senyor damunt el tabernacle i, de nit, hi veia un foc.

Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya, Editorial Claret i Societats Bíbliques Unides





Darrera actualització del programa: 10/10/2016
visitor stats