1 El primer dia del tercer mes després de la sortida d'Egipte, els israelites van arribar al desert del Sinaí. 2 Havien partit de Refidim i, quan van arribar al desert del Sinaí, van plantar el campament. Israel acampà davant la muntanya, 3 i Moisès va pujar cap a Déu. El Senyor el cridà des de la muntanya i li digué:

--Parla al casal de Jacob, comunica això als fills d'Israel: 4 "Vosaltres heu vist com he tractat els egipcis, com us he portat igual que l'àguila porta els aguilons sobre les ales i us he conduït fins a mi. 5 Ara, doncs, si escolteu la meva veu i observeu la meva aliança, sereu la meva heretat preferida entre tots els pobles, ja que tota la terra és meva: 6 sereu per a mi un reialme sacerdotal i una nació santa." Això és el que has de dir als israelites.

7 Moisès va tornar i convocà els ancians del poble per exposar-los tot el que el Senyor li havia manat que digués. 8 Tot el poble, unànimement, va respondre:

--Complirem tot el que ha dit el Senyor.

Moisès va comunicar al Senyor la resposta del poble.

9 El Senyor va dir a Moisès:

--Jo et vindré a trobar enmig d'un núvol espès, perquè el poble em senti quan parlaré amb tu i així creguin en tu per sempre.

Quan Moisès va transmetre al Senyor les paraules del poble, 10 el Senyor li digué:

--Vés a trobar el poble. Purifica'ls avui i demà i que es rentin també els vestits. 11 Que estiguin preparats per al tercer dia, perquè el tercer dia el Senyor baixarà a la muntanya del Sinaí a la vista de tot el poble. 12 Assenyala'ls uns límits tot al voltant i adverteix-los que no pugin a la muntanya i que ni tan sols la toquin. Tothom qui s'acosti a la muntanya serà condemnat a mort. 13 Però que ningú no toqui el culpable; mateu-lo amb pedres o amb fletxes, tant si és un home com un animal; no el deixeu viure. Només quan sentireu el toc llarg de corn, alguns podreu pujar a la muntanya.

14 Moisès va baixar de la muntanya a trobar el poble i el va purificar. La gent va rentar-se també els vestits. 15 Moisès els digué:

--Estigueu preparats per al tercer dia. No tingueu relacions amb les vostres dones.

16 El tercer dia, quan clarejava, va aparèixer dalt la muntanya un núvol espès; esclataren trons i llamps i es va sentir un toc de corn fortíssim. Al campament, tot el poble estava esglaiat. 17 Moisès va fer sortir el poble del campament per anar a trobar Déu, i es van aturar al peu de la muntanya. 18 La muntanya del Sinaí fumejava tota ella, perquè el Senyor hi havia baixat enmig del foc. El fum anava pujant com el d'un forn i tota la muntanya s'estremia. 19 El toc del corn es va posar a retrunyir més fort. Moisès parlava i Déu li responia amb la veu del tro.

20 El Senyor va baixar a la muntanya del Sinaí, al cim de la muntanya. Des d'allà va cridar Moisès, i ell va pujar-hi. 21 El Senyor digué a Moisès:

--Baixa i adverteix el poble que no es precipitin cap al Senyor per veure'l. Si ho fan, en moriran molts. 22 Fins i tot els sacerdots, que es poden acostar al Senyor, s'han de purificar, perquè jo, el Senyor, no hagi de fulminar-los.

23 Moisès va dir al Senyor:

--El poble no pot pujar a la muntanya del Sinaí, perquè tu ens has advertit que assenyaléssim uns límits a la muntanya i que la tinguéssim per sagrada.

24 El Senyor li respongué:

--Torna a baixar, i després puja amb Aaron. Però que ni els sacerdots ni el poble no es precipitin a pujar per veure'm a mi, el Senyor, perquè no els hagi de fulminar.

25 Moisès va anar cap al poble i els ho comunicà.

1 Déu va donar al poble d'Israel aquests manaments:

2 --Jo sóc el Senyor, el teu Déu, que t'he fet sortir del país d'Egipte, la terra on eres esclau.

3 »No tinguis cap altre déu fora de mi.

4 »No et fabriquis ídols; no et facis cap imatge del que hi ha dalt al cel, aquí baix a la terra o en les aigües d'aquí baix. 5 No els adoris ni els donis culte, perquè jo, el Senyor, el teu Déu, sóc el Déu-gelós: demano comptes als fills de les culpes dels pares fins a la tercera i la quarta generació dels qui no m'estimen. 6 Però, per als qui m'estimen i guarden els meus preceptes, mantinc el meu amor durant un miler de generacions.

7 »No juris en fals pel nom del Senyor, el teu Déu, perquè jo, el Senyor, no tinc per innocent el qui jura en fals pel meu nom.

8 »Recorda't de consagrar-me el repòs del dissabte. 9 Tens sis dies per a treballar i fer totes les feines que calgui, 10 però el dia setè és el dia de repòs, dedicat al Senyor, el teu Déu. No facis cap treball ni tu, ni el teu fill, ni la teva filla, ni el teu esclau, ni la teva esclava, ni cap dels teus animals, ni l'immigrant que resideix a la teva ciutat. 11 Perquè en sis dies el Senyor va fer el cel, la terra, el mar i tot el que s'hi mou, però el dia setè va reposar: per això el Senyor ha beneït el dissabte i l'ha consagrat.

12 »Honra el pare i la mare. Així tindràs llarga vida en el país que et dóna el Senyor, el teu Déu.

13 »No matis.

14 »No cometis adulteri.

15 »No robis.

16 »No acusis ningú falsament.

17 »No desitgis la casa d'un altre. No desitgis la seva dona, ni el seu esclau, ni la seva esclava, ni el seu bou, ni el seu ase, ni res del que li pertany.

18 Tot el poble d'Israel sentia la tronada i el so dels corns. Tots veien els llamps i la muntanya fumejant. El poble tremolava i es mantenia lluny.

19 Llavors van dir a Moisès:

--Tu parla'ns, i nosaltres t'escoltarem. Que no ens parli Déu mateix, que moriríem!

20 Moisès els va respondre:

--No tingueu por: Déu ha vingut per posar-vos a prova. Vol que el reverencieu i no pequeu.

21 El poble es mantenia lluny quan Moisès es va acostar al núvol espès on Déu era present.

22 El Senyor manà a Moisès:

--Digues als israelites: "Vosaltres mateixos heu vist com us he parlat des de dalt el cel. 23 No us fabriqueu ídols de plata ni ídols d'or; no els poseu al costat meu.

24 »Fes de terra l'altar que em dediquis. Ofereix-m'hi els teus holocaustos i els teus sacrificis de comunió, els teus anyells o cabrits i els teus vedells, i jo vindré a beneir-te en tots els llocs on faré present el meu nom.

25 »Si em vols dedicar un altar de pedres, no el construeixis amb pedres tallades, perquè, si les treballessis amb eines de ferro, ja les hauries profanades.

26 »Tampoc no aixequis un altar amb graons per a pujar-hi. Es veuria la teva nuesa quan hi pugessis."

1 »Dóna als israelites aquestes lleis:

2 »Quan compris un esclau hebreu, tens sis anys perquè et serveixi, però l'any setè deixa'l lliure i que se'n vagi sense pagar res. 3 Si no era casat quan va passar al teu servei, se n'anirà tot sol; si era casat, la seva dona se n'anirà amb ell. 4 Si el seu amo li ha donat muller i aquesta li ha donat fills o filles, la dona i els fills quedaran propietat de l'amo, i l'esclau se n'anirà tot sol. 5 Però si l'esclau manifesta que estima el seu amo, la seva dona i els seus fills i no vol quedar lliure, 6 el seu amo el portarà a la presència de Déu, acostarà l'home a la porta o al muntant, amb un punxó li foradarà l'orella, i serà el seu esclau per sempre.

7 »Si un pare ven la seva filla com a esclava, aquesta no tindrà dret a ser alliberada l'any setè com els altres esclaus. 8 Però si no agrada al seu amo, que l'havia comprada per casar-s'hi, deixarà que algú la rescati. En canvi, no té dret a vendre-la a estrangers: fóra una traïció. 9 Si la destina al seu fill com a muller, la tractarà com una filla. 10 Si pren una altra dona, no privarà la primera d'aliments, de vestits ni de relacions conjugals. 11 Si no compleix aquests tres deures, ella quedarà lliure, sense haver de pagar res.

12 »Qui mati un altre home serà condemnat a mort. 13 Però si no l'ha mort intencionadament, sinó que Déu ha permès que caigués a les seves mans, podrà refugiar-se en el lloc que jo t'indicaré. 14 En canvi, si algú, endut per l'odi contra un altre, el mata a traïció, arrenca'l fins i tot del meu altar i executa'l.

15 »Qui pegui al pare o a la mare serà condemnat a mort.

16 »Qui segresti una persona, tant si la ven com si la troben en poder seu, serà condemnat a mort.

17 »Qui maleeixi el pare o la mare serà condemnat a mort.

18 »Quan en una baralla un home en fereix un altre a cops de puny o a cops de roc, i aquest no mor, però ha de fer llit, 19 si després pot aixecar-se i caminar pel carrer amb un bastó, el qui l'ha ferit serà absolt. Haurà d'indemnitzar-lo, perquè no ha pogut treballar, i li pagarà les despeses ocasionades pel seu restabliment.

20 »Quan algú bastoneja el seu esclau o la seva esclava fins a matar-los, ha de ser castigat. 21 Però si sobreviuen un dia o dos, l'amo no serà castigat, perquè eren possessió seva.

22 »Quan en una baralla uns homes fereixen una dona embarassada i la fan avortar, sense lesions per a la dona, el culpable haurà de pagar davant el jutge la indemnització que reclami el marit. 23 Però si hi ha lesions, el culpable pagarà vida per vida, 24 ull per ull, dent per dent, mà per mà, peu per peu, 25 cremada per cremada, ferida per ferida, cop per cop.

26 »Quan algú fereix el seu esclau o la seva esclava en un ull i el perden, els donarà la llibertat en compensació per l'ull; 27 i si els trenca una dent, els donarà la llibertat en compensació per la dent.

28 »Quan un toro envesteix un home o una dona i els mata, el toro ha de morir apedregat, i la seva carn no es podrà menjar. El seu propietari serà absolt. 29 Però si es tracta d'un toro que tenia el vici d'envestir i el seu propietari, avisat, no se'n preocupava, en cas que l'animal matés un home o una dona, el toro ha de morir apedregat i el seu propietari serà condemnat a mort. 30 Però si imposen al propietari un preu per a rescatar la seva vida, haurà de pagar tot el que li demanin. 31 Si el toro envesteix un nen o una nena i els mata, s'aplicarà la mateixa llei. 32 Si el toro mata un esclau o una esclava, el propietari del toro pagarà trenta peces de plata a l'amo de l'esclau, i el toro morirà apedregat.

33 »Quan algú deixa un pou destapat, o n'excava un i no el tapa, i un toro o un ase hi cauen, 34 el propietari del pou compensarà el propietari de l'animal pagant-li el que val, però l'animal mort serà seu.

35 »Quan un toro envesteix el toro d'un altre i el mata, els dos propietaris vendran el toro viu i es repartiran els diners; també es repartiran entre tots dos el toro mort. 36 Però si abans ja se sabia que el toro tenia el vici d'envestir i el seu propietari no se n'havia preocupat, pagarà un toro viu i es quedarà amb el toro mort.

37 »Quan un home roba un bou o una ovella i els mata o els ven, ha de restituir cinc bous per bou i quatre ovelles per ovella.

1 »Quan un lladre és sorprès de nit mentre forada la paret d'una casa i el maten, el qui l'ha matat no és culpable d'homicidi. 2 Però si això passa quan ha sortit el sol, és culpable d'homicidi.

»Tot lladre ha de restituir: si no té res per a pagar, serà venut com a esclau. 3 Si ha robat un bou, un ase o una ovella i els troben encara vius en poder seu, ha de restituir el doble.

4 »Quan algú deixa que el seu bestiar pasturi en el camp o la vinya d'un altre, haurà d'indemnitzar l'amo amb el bo i millor del seu propi camp o de la seva pròpia vinya.

5 »Quan algú crema esbarzers i el foc s'estén a la propietat d'un altre i li crema les garbes, el sembrat madur o el que ja despunta, el qui ha encès el foc pagarà els perjudicis.

6 »Quan algú rep d'un altre diners o objectes en dipòsit i li són robats de casa seva, si es descobreix el lladre, aquest haurà de restituir el doble. 7 Però si no es descobreix el lladre, l'amo de la casa es presentarà davant de Déu i jurarà que no ha robat els béns del seu company. 8 En tots els casos de litigi sobre la propietat, sigui d'un bou, d'un ase, d'una ovella, d'un mantell o de qualsevol objecte perdut, els dos homes que pretenguin ser-ne els amos, presentaran el seu cas davant de Déu: aquell que Déu declararà culpable restituirà el doble al seu company.

9 »Quan algú confia al seu veí un ase, un bou, una ovella o qualsevol altre animal perquè els guardi, i la bèstia mor o pren mal o se l'enduen quan no ho veu, 10 el veí jurarà pel Senyor que ell no ha robat els béns de l'altre. L'amo de l'animal acceptarà aquest jurament i el veí no haurà de restituir. 11 Però si el veí ha vist com li robaven l'animal, haurà d'indemnitzar l'amo. 12 Si l'animal ha estat destrossat per una bèstia salvatge, el veí presentarà les restes com a prova, però no haurà d'indemnitzar.

13 »Quan algú manlleva un animal al seu veí i l'animal pren mal o mor en absència del seu amo, el qui l'havia manllevat l'haurà d'indemnitzar. 14 Però si l'amo hi era present, no l'haurà d'indemnitzar. Si l'animal era llogat, el preu de lloguer val com a indemnització.

15 »Quan algú sedueix una noia verge no unida per acord matrimonial i dorm amb ella, haurà de pagar el dot i casar-s'hi. 16 Però si el pare es nega a donar-la-hi per muller, el seductor haurà de pagar al pare el dot nupcial corresponent a una noia verge.

17 »A la dona que practica la màgia, no li perdonis la vida.

18 »Qui jegui amb una bèstia serà condemnat a mort.

19 »Qui ofereixi sacrificis a altres déus fora del Senyor, serà consagrat a l'extermini.

20 »No explotis ni oprimeixis l'immigrant, que també vosaltres vau ser immigrants al país d'Egipte.

21 »No maltractis cap viuda ni cap orfe: 22 si els maltractes i clamen a mi, jo escoltaré el seu clam 23 i, encès d'indignació, us faré morir a la guerra; llavors quedaran viudes les vostres dones, i orfes els vostres fills.

24 »Si prestes diners a algú del meu poble, al pobre que viu amb tu, no facis com els usurers: no li exigeixis interessos.

25 »Si et quedes com a penyora el mantell d'algú, torna-l'hi abans no es pongui el sol. 26 És tot el que té per a abrigar-se. Amb què dormiria? Si clamava a mi, jo l'escoltaria, perquè sóc misericordiós.

27 »No blasfemis contra Déu ni maleeixis el cap del teu poble.

28 »No tardis a oferir-me les primícies de la collita i de la verema.

»Consagra'm el teu primogènit.

29 »Fes el mateix amb les primeres cries de les teves vaques, ovelles o cabres: que estiguin set dies amb la seva mare i ofereix-me-les el dia vuitè.

30 »Comporteu-vos com un poble consagrat a mi: no mengeu la carn destrossada per una bèstia salvatge, llenceu-la als gossos.

1 »No escampis falsos rumors. No vagis a favor del culpable donant un fals testimoni. 2 No et posis de part de la majoria per fer el mal. Quan siguis testimoni en un procés, no et decantis per la majoria si aquesta falseja el dret. 3 En els plets, no afavoreixis ningú, ni tan sols el pobre.

4 »Quan trobis perdut el bou o l'ase del teu enemic, torna-l'hi sens falta. 5 Si mai veies el seu ase desplomat sota la càrrega, no passis de llarg: ajuda el teu enemic a aixecar-lo.

6 »No violis els drets d'un pobre en el seu plet. 7 Allunya't de tota falsedat. No condemnis a mort l'innocent o el just, perquè jo no absoldré el culpable. 8 No et deixis subornar: els regals enceguen els més clarividents i falsegen les causes dels justos.

9 »No oprimeixis l'immigrant: vosaltres coneixeu prou bé com és la vida dels immigrants, perquè també en vau ser al país d'Egipte.

10 »Tens sis anys per a sembrar la teva terra i recollir-ne el fruit, 11 però el setè any deixa-la reposar, no en recullis el fruit. Deixa que en mengin els pobres del teu poble, i el que resti, que s'ho mengin els animals feréstecs. Fes el mateix amb la teva vinya i el teu oliverar.

12 »Tens sis dies per a fer les feines que calgui, però el dia setè reposa; així podran descansar el teu bou i el teu ase, i es refaran el teu esclau i l'immigrant.

13 »Observeu tot el que us he manat. No pronuncieu el nom de déus estrangers, no us el poseu mai als llavis.

14 »Tres vegades l'any celebra una festa en honor meu.

15 »Celebra la festa dels Àzims: durant set dies menjaràs pans sense llevat, tal com t'he manat, en la data assenyalada del mes d'abib, el mes en què vas sortir d'Egipte. Que ningú no es presenti davant meu amb les mans buides.

16 »Celebra la festa de la Sega, quan comencis a recollir els primers fruits del teu treball, d'allò que hauràs sembrat al teu camp.

»A fi d'any, a la tardor, celebra la festa de les Collites, quan hauràs recollit dels camps els fruits del teu treball.

17 »Tres vegades l'any, tots els homes es presentaran davant meu, que sóc el Sobirà, el Senyor.

18 »No acompanyis amb pa fermentat els teus sacrificis d'animals. No guardis fins l'endemà el greix dels animals sacrificats per a la meva festa. 19 Porta al temple del Senyor, el teu Déu, el bo i millor dels primers fruits dels teus camps.

»No coguis un cabridet amb la llet de la seva mare.

20 »Jo envio un àngel davant teu perquè et guardi pel camí i et faci entrar al lloc que t'he preparat. 21 Respecta'l i escolta la seva veu. No li siguis rebel; ell no perdonaria les vostres infidelitats, perquè porta el meu nom. 22 Si escoltes la seva veu i compleixes el que et diré, seré enemic dels teus enemics, adversari dels teus adversaris.

23 »El meu àngel anirà al teu davant i et conduirà al país dels amorreus, els hitites, els perizites, els cananeus, els hivites i els jebuseus. Jo els destruiré. 24 No adoris els seus déus ni els donis culte. No imitis els seus ritus. Destrossa i esmicola els seus pilars sagrats. 25 Dóna'm culte a mi, el Senyor, el teu Déu, i jo et beneiré amb abundància de pa i d'aigua i et preservaré de la malaltia. 26 Al teu país no hi haurà cap dona que avorti o sigui estèril. Et concediré molts anys de vida.

27 »Faré caure el meu terror davant teu, i tota la gent de les regions on entris quedarà esbalaïda: faré que els teus enemics girin l'esquena per fugir. 28 Enviaré al teu davant eixams de vespes que faran fugir els hivites, els cananeus i els hitites.

29 »No els expulsaré tots en un sol any; altrament el país quedaria desolat i les bèsties salvatges es multiplicarien en perjudici teu. 30 Els expulsaré de mica en mica, fins que siguis més nombrós i puguis ocupar el país.

31 »Estendré les fronteres del teu país des del Mar Roig fins al Mediterrani, i des del desert del Sinaí fins al riu Eufrates. Jo faré caure a les teves mans tots els habitants del país perquè tu els n'expulsis. 32 No facis cap pacte amb ells ni amb els seus déus, 33 i no els deixis habitar en el teu país, no fos cas que et fessin pecar contra mi. Si adoressis els seus déus, això seria per a tu un parany.

1 El Senyor va dir a Moisès:

--Puja cap a mi, el Senyor, amb Aaron, Nadab i Abihú, i setanta ancians d'Israel, i adoreu-me des de lluny. 2 Però només Moisès es podrà acostar a mi, el Senyor. Ells no s'hi poden acostar, i el poble no ha de pujar-hi.

3 Moisès anà a comunicar al poble tot el que el Senyor li havia dit i ordenat. Tot el poble va respondre a una sola veu:

--Complirem tot el que el Senyor ha dit.

4 Moisès va escriure totes les paraules del Senyor. De bon matí es va llevar, dedicà un altar al peu de la muntanya amb dotze pedres plantades per les dotze tribus d'Israel. 5 Després va manar als joves israelites que oferissin holocaustos i que immolessin vedells al Senyor com a sacrificis de comunió. 6 Moisès va recollir la meitat de la sang en cossis, i amb l'altra meitat aspergí l'altar. 7 Després va prendre el document de l'aliança i el llegí al poble. Ells van respondre:

--Complirem tot el que ha dit el Senyor i l'obeirem.

8 Llavors Moisès va aspergir el poble amb la sang i va dir:

--Aquesta és la sang de l'aliança que el Senyor conclou amb vosaltres d'acord amb totes les paraules d'aquest document.

9 Moisès va pujar amb Aaron, Nadab i Abihú, i setanta ancians d'Israel, 10 i van veure el Déu d'Israel. Tenia sota els peus com un paviment de safir, d'una nitidesa com la del cel mateix. 11 Però Déu no va fer morir aquests privilegiats d'entre els israelites: el van veure, i menjaren i begueren.

12 El Senyor digué a Moisès:

--Puja cap a mi a la muntanya i estigues allí, que et donaré les taules de pedra amb la Llei i els manaments que hi he escrit per a instruir els israelites.

13 Moisès, amb Josuè, el seu ajudant, va pujar a la muntanya de Déu, 14 després de dir als ancians:

--Espereu-nos aquí fins que tornem. Aaron i Hur són amb vosaltres; si algú té una qüestió, que recorri a ells.

15 Moisès va pujar a la muntanya, i un núvol la va cobrir. 16 La glòria del Senyor es va posar damunt la muntanya del Sinaí, i el núvol la va cobrir durant sis dies. El dia setè, el Senyor va cridar Moisès d'enmig del núvol. 17 La glòria del Senyor apareixia als ulls dels israelites com un foc abrandat al cim de la muntanya. 18 Moisès va entrar al mig del núvol, pujà a la muntanya i s'hi estigué quaranta dies i quaranta nits.

1 El Senyor va parlar a Moisès. Li digué:

2 --Ordena als israelites que facin una col·lecta a favor meu entre tota la gent de bona voluntat que hi vulgui contribuir. 3 Recolliu or, plata, bronze, 4 llanes tenyides de porpra violeta o vermella, o bé d'escarlata, lli finíssim, pèl de cabra, 5 pells d'ovella tenyides de vermell, pells de dugong, fusta d'acàcia, 6 oli per al canelobre, perfums per a l'oli de la unció santa i per a l'encens aromàtic, 7 pedres d'ònix i altres pedres precioses per a encastar-les a l'efod i al pectoral. 8 Vull que els israelites facin un santuari perquè jo pugui habitar enmig d'ells. 9 El lloc on haig d'habitar i tots els seus objectes sagrats, feu-los en tot igual al model que et mostraré.

10 »Que facin una arca de fusta d'acàcia de cinc pams de llargada per tres d'amplada i tres d'alçada. 11 Recobreix-la d'or pur per dins i per fora i adorna-la amb una motllura d'or tot al voltant. 12 Fes quatre anelles d'or i fixa-les als seus quatre angles inferiors, dues anelles a un costat i dues a l'altre. 13 Fes després unes barres de fusta d'acàcia i recobreix-les d'or, 14 i fes-les passar per dins de les anelles dels costats de l'arca, per a poder-la transportar. 15 Deixa posades les barres dintre les anelles, no les treguis mai. 16 A dins de l'arca, posa-hi el document de l'aliança que jo et donaré.

17 »Fes-li una coberta d'or pur, de cinc pams de llargada per tres d'amplada. 18 Fes també dos querubins cisellats en or i posa'n un a cada extrem de la coberta. 19 Fes que cada querubí miri des d'un extrem de la coberta. Feu-los als dos extrems. 20 Els querubins estaran l'un enfront de l'altre, amb les cares mirant a la coberta, i la protegiran amb les dues ales esteses. 21 Col·loca després la coberta damunt l'arca, i dintre l'arca posa-hi el document de l'aliança que jo et donaré. 22 Allà et vindré a trobar, i des de la coberta, entre els dos querubins que hi ha damunt l'arca que conté el document de l'aliança, et comunicaré totes les ordres destinades als israelites.

23 »Fes també una taula de fusta d'acàcia de quatre pams de llargada per dos d'amplada i tres d'alçada. 24 Recobreix-la d'or pur i adorna-la amb una motllura d'or tot al voltant. 25 A la taula, tot al voltant, posa-hi una vora de quatre dits, amb una motllura d'or. 26 Fes-li quatre anelles d'or i fixa-les als angles, sobre els quatre peus, 27 tocant a la vora superior. Passa les barres per dins de les anelles per a transportar la taula. 28 Fes les barres de fusta d'acàcia i recobreix-les d'or; serviran per a transportar la taula. 29 Fes també d'or pur les plates, els cullers, els gerrets i les tasses per a les libacions de vi. 30 Damunt la taula, posa-hi els pans d'ofrena; que sempre n'hi hagi davant meu.

31 »Fes també un canelobre d'or pur cisellat. El peu, la tija, els poms, els calzes i les flors, formaran una sola peça. 32 De la tija central, en sortiran sis branques, tres a cada costat. 33 Cada branca tindrà tres poms en forma d'ametlla, amb els calzes i les flors. Així seran les sis branques que sortiran de la tija del canelobre. 34 La tija del canelobre tindrà quatre poms en forma d'ametlla, amb els seus calzes i les seves flors: 35 un calze sota cada parell de les sis branques que surten de la tija del canelobre. 36 Les branques i els calzes formaran una sola peça amb el canelobre, tot ell cisellat en or pur. 37 Fes també set gresols i col·loca'ls dalt del canelobre, perquè facin claror a l'espai que tenen al seu davant. 38 Les seves esmocadores i els seus platets seran d'or pur. 39 Per al canelobre amb tots els seus accessoris, esmerça-hi trenta quilos d'or pur. 40 Mira bé i fes-ho tot igual al model que et mostro aquí a la muntanya.

1 »Fes per al tabernacle deu tapissos de lli ben filat i llana tenyida de porpra violeta i vermella i d'escarlata. Adorna'ls amb figures de querubins brodades artísticament. 2 Tots els tapissos tindran la mateixa mida: catorze metres de llargada per dos d'amplada. 3 Uneix l'un a l'altre cinc dels tapissos, i fes el mateix amb els altres cinc. 4 Fes després bagues de porpra violeta a una vora de cada conjunt de tapissos: 5 cinquanta a la vora d'un conjunt i cinquanta a la vora de l'altre, de manera que les bagues es corresponguin l'una amb l'altra. 6 Fes també cinquanta gafets d'or per a unir amb aquests gafets els dos conjunts de tapissos i formar un sol tabernacle.

7 »Teixeix encara onze veles de pèl de cabra per a fer un envelat que cobreixi el tabernacle. 8 Les onze veles tindran cada una les mateixes mides: quinze metres de llargada per dos d'amplada. 9 Uneix cinc veles per un costat i sis per l'altre, però uneix la sisena de manera que es pugui doblegar davant l'entrada de l'envelat. 10 Fes cinquanta bagues a una vora d'un conjunt de veles i cinquanta a la vora de l'altre; 11 fes també cinquanta gafets de bronze i trava'ls a les bagues per unir els dos conjunts i formar un sol envelat. 12 Com que les veles són més amples i més llargues, la part sobrera de l'amplada penjarà darrere el tabernacle, 13 i de la part sobrera de la llargada se'n repartirà mig metre a cada costat del tabernacle. Així quedarà del tot cobert. 14 A l'envelat, fes-hi, encara, una coberta de pells d'ovella, tenyides de vermell, i una sobrecoberta de pells de dugong.

15 »Fes de fusta d'acàcia les posts per a sostenir el tabernacle i col·loca-les verticalment. 16 Cada post farà vint pams de llargada per tres d'amplada, 17 i tindrà dos espigons per a encaixar amb l'altra post. Fes iguals totes les posts del tabernacle. 18 Fes-ne vint per al costat sud. 19 Fes també quaranta sòcols de plata i posa'n dos sota cada post, un a cada costat de cada una de les posts. 20 Per al costat nord del tabernacle fes també unes altres vint posts, 21 amb quaranta sòcols de plata sota les vint posts, dos per a cada post. 22 Per al costat posterior del tabernacle, que dóna a ponent, fes sis posts, 23 i dues més per als seus dos angles posteriors. 24 Aquestes dues posts doblaran les dues posts dels angles, des de baix fins a dalt, on hi ha la primera anella. Així s'ha de fer amb les dues posts dels dos angles. 25 En total, seran vuit posts amb els seus setze sòcols de plata, és a dir, dos sòcols per a cada post.

26 »Fes també travessers de fusta d'acàcia: cinc per a les posts d'un costat del tabernacle, 27 cinc per a les de l'altre costat, i cinc més per a les posts del costat posterior del tabernacle, que dóna a ponent. 28 Cada travesser central passarà a mitja alçada de les posts, d'un extrem a l'altre. 29 Recobreix d'or les posts i els travessers i fes d'or les anelles per on han de passar els travessers. 30 Construeix el tabernacle segons la norma que et mostro aquí a la muntanya.

31 »Fes una cortina de lli ben filat i llana tenyida de porpra violeta i vermella i d'escarlata, amb figures de querubins brodades artísticament. 32 Penja-la amb garfis d'or a quatre columnes de fusta d'acàcia recobertes d'or i sostingudes per quatre sòcols de plata. 33 Penja la cortina amb gafets i, darrere la cortina, posa-hi l'arca que conté el document de l'aliança. La cortina us indicarà la separació entre el lloc sant i el lloc santíssim.

34 »Posa la coberta sobre l'arca que conté el document de l'aliança, i que es troba dintre el lloc santíssim. 35 La taula, en canvi, posa-la fora, a l'altra banda de la cortina, al costat nord; enfront de la taula, al costat sud, posa-hi el canelobre.

36 »Per a l'entrada de la tenda, fes una altra cortina brodada de llana tenyida de porpra violeta i vermella i d'escarlata. Fes-la de lli ben filat. 37 Fes cinc columnes de fusta d'acàcia, recobertes d'or, per a penjar-hi la cortina amb garfis d'or. Fon també cinc sòcols de bronze per a les columnes.

1 »Fes l'altar de fusta d'acàcia, quadrat, de deu pams de llargada, deu d'amplada i sis d'alçada. 2 De cada un dels seus quatre angles fes sobresortir com un corn que arrenqui del mateix altar. Recobreix de bronze tot l'altar. 3 Fes també tots els utensilis: pots per a recollir la cendra, pales, calderetes, forquetes i encensers; fes-los tots de bronze. 4 Fes també un enreixat de bronze en forma de xarxa, amb una anella, també de bronze, a cada un dels quatre costats, 5 i posa'l sota la cornisa de l'altar, fins a mitja altura. 6 Fes unes barres de fusta d'acàcia, recobreix-les de bronze 7 i, quan l'altar s'haurà de transportar, introdueix-les dins les anelles dels dos costats. 8 L'altar, fes-lo de planxes, buit a l'interior, seguint el model que et mostro aquí a la muntanya.

9 »Al voltant del tabernacle fes-hi un atri, delimitat per teles de lli ben filat. Al costat sud, tindrà una llargada de cinquanta metres. 10 Les teles aniran penjades amb garfis i anelles de plata a vint columnes de bronze, fixades cada una sobre un sòcol també de bronze. 11 Al costat nord, el tancat de teles tindrà la mateixa llargada, amb el mateix nombre de columnes i sòcols de bronze, i garfis i anelles de plata. 12 Al costat de ponent hi haurà vint-i-cinc metres de teles, amb deu columnes i els seus deu sòcols. 13 Al costat de llevant, on hi ha l'entrada, l'atri tindrà també vint-i-cinc metres. 14-15 A banda i banda de l'entrada hi haurà set metres i mig de teles, amb les seves tres columnes i els seus tres sòcols. 16 A l'entrada de l'atri hi haurà una cortina de deu metres, de lli ben filat, brodat amb llana tenyida de porpra violeta i vermella i d'escarlata, penjada a quatre columnes, fixada cada una en el seu sòcol. 17 Totes les columnes que envolten l'atri tindran anelles i garfis de plata, però els sòcols seran de bronze. 18 L'atri tindrà cinquanta metres de llargada per vint-i-cinc d'amplada, i l'alçada de les teles de lli ben filat serà de dos metres i mig. Els sòcols de les columnes seran de bronze. 19 Tots els estris per a sostenir el tabernacle, com també les seves estaques i les estaques de l'atri, seran de bronze.

20 »Mana als israelites que et proveeixin d'oli pur d'oliva, oli verge, per a alimentar perpètuament els gresols del canelobre que hi ha 21 a la tenda del trobament, davant la cortina que es troba enfront de l'arca que conté el document de l'aliança. Aaron i els seus descendents prepararan els gresols al vespre i al matí perquè cremin a la presència del Senyor. És una llei perpètua per a totes les generacions dels israelites.

1 »D'entre els israelites, fes venir al teu costat el teu germà Aaron i el seus fills Nadab, Abihú, Eleazar i Itamar, per fer-los els meus sacerdots.

2 »Fes confeccionar per al teu germà Aaron ornaments sagrats perquè es presenti amb glòria i majestat. 3 Parla'n amb totes les persones expertes que jo he dotat de traça i de bon gust, perquè confeccionin les vestidures que portarà Aaron quan serà consagrat per a ser el meu sacerdot. 4 Les vestidures seran: una bossa pectoral, un efod, un mantellet, una túnica virolada, una cinta per a lligar els cabells i una faixa. Que facin, doncs, aquestes vestidures sagrades perquè se les posin el teu germà Aaron i els seus fills quan oficiïn com a sacerdots meus. 5 Que prenguin or i lli, amb llana tenyida de porpra violeta i vermella i d'escarlata per a confeccionar-les.

6 »L'efod l'han de fer de lli ben filat, brodat artísticament amb or, i de llana tenyida de porpra violeta i vermella i d'escarlata. 7 Anirà subjectat a les espatlles pels dos extrems amb dos tirants 8 i tindrà un cinyell que formarà part de la mateixa peça; aquest també serà de lli ben filat, d'or, i de llana tenyida de porpra violeta i vermella i d'escarlata. 9 Pren dues pedres d'ònix i fes-hi gravar els noms de les tribus d'Israel: 10 sis en una pedra i sis en l'altra, per ordre de naixement dels fills de Jacob. 11 Els noms s'han de gravar com els orfebres graven les pedres precioses. Després fes encastar les dues pedres en muntures d'or 12 i posa-les damunt els dos tirants de l'efod, com a memorial de les dotze tribus d'Israel. Així, quan Aaron es presentarà davant el Senyor, portarà en els tirants els noms de les tribus perquè el Senyor tingui present el seu poble. 13 Les dues muntures seran d'or. 14 Fes, a més, dues filigranes d'or pur, trenades en forma de cordó, i fixa-les a les muntures.

15 »Fes confeccionar el pectoral del judici artísticament brodat, igual com l'efod, és a dir, amb lli ben filat, or, i llana tenyida de porpra violeta i vermella i d'escarlata. 16 El pectoral tindrà la forma d'una bossa quadrada, que faci mig pam per costat. 17 Guarneix-lo amb quatre rengles de pedreria: al primer rengle hi haurà un robí, un topazi i una maragda; 18 al segon, una malaquita, un safir i un diamant; 19 al tercer, un jacint, una àgata i una ametista; 20 al quart, un crisòlit, una cornalina i un jaspi. Cada pedra anirà encastada en una muntura d'or. 21 En total seran dotze pedres, com són dotze els noms de les tribus d'Israel. Cada pedra portarà el nom d'una de les dotze tribus, gravat tal com els orfebres graven un segell. 22 Fes per al pectoral filigranes d'or pur, trenades en forma de cordó. 23 Fes també dues anelles d'or i posa-les als dos extrems superiors de la bossa pectoral. 24 Passa els dos cordons d'or per les dues anelles, 25 ferma els caps dels dos cordons a les dues muntures i fixa les muntures al davant dels tirants de l'efod. 26 Fes encara dues anelles d'or i posa-les als dos extrems de la part interior de la bossa pectoral, la que toca l'efod. 27 Fes-ne dues més i fixa-les als dos tirants de l'efod, per baix, al davant, tocant a la seva juntura, damunt el cinyell de l'efod. 28 Que lliguin les anelles de la bossa pectoral a les de l'efod amb un cordó de porpra violeta, de manera que la bossa pectoral quedi sobre el cinyell de l'efod i no se'n pugui separar. 29 Així, quan Aaron entrarà al santuari, portarà sobre el pit els noms de les tribus d'Israel gravats al pectoral del judici, perquè el Senyor tingui sempre present el seu poble. 30 Dintre el pectoral del judici, posa-hi les sorts sagrades dels urim i tummim, perquè Aaron les porti sempre sobre el pit quan es presenti davant el Senyor. Així portarà constantment davant el Senyor els litigis dels israelites.

31 »El mantellet que va al damunt de l'efod, fes-lo tot de porpra violeta. 32 Al centre tindrà una obertura per a passar-hi el cap, amb una vora tot al voltant, teixida com l'obertura d'una cuirassa, perquè no s'esquinci. 33 A la vora inferior, broda-hi magranes de llana tenyida de porpra violeta i vermella i d'escarlata, i entremig posa-hi picarols d'or, 34 alternant un picarol d'or i una magrana, seguint tota la vora del mantellet. 35 Aaron se'l posarà quan hagi d'oficiar. Així, quan entri al santuari a la presència del Senyor i quan en surti, se sentirà el dring dels picarols, i no morirà.

36 »Fes una plaqueta d'or pur i grava-hi, tal com els orfebres graven un segell, aquestes paraules: "Consagrat al Senyor." 37 Fixa-la amb un cordó de porpra violeta a la part del davant de la cinta que lliga els cabells. 38 Aaron la portarà al front, i així el Senyor no tindrà en compte les faltes en què puguin incórrer els israelites quan presentin les seves ofrenes sagrades. Portarà sempre la plaqueta sobre el front, perquè el Senyor es complagui en aquelles ofrenes.

39 »La túnica i la cinta que lliga els cabells seran de lli, i la faixa serà brodada.

40 »Per als fills d'Aaron, fes confeccionar també túniques, faixes i casquets, perquè es presentin amb glòria i majestat. 41 Revesteix el teu germà Aaron i els seus fills amb aquestes vestidures; ungeix-los, posa'ls a les mans l'ofrena que els investirà i consagra'ls així perquè siguin els meus sacerdots. 42 Fes-los també roba interior de lli, que cobreixi la seva nuesa, des de la cintura fins a sobre els genolls. 43 Aaron i els seus fills se la posaran quan hagin d'entrar a la tenda del trobament o s'hagin d'acostar a l'altar per oficiar en el santuari. Així no incorreran en cap culpa i no moriran. Aquesta és una llei perpètua per a Aaron i per als seus descendents.

1 »El ritu amb què consagraràs Aaron i els seus fills perquè siguin els meus sacerdots és aquest:

»Pren un vedell ja fet i dos moltons sense cap defecte. 2 Amb flor de farina de blat fes pans sense llevat, coques sense llevat pastades amb oli i tortells sense llevat untats amb oli, 3 posa-ho en una panera i porta-ho al santuari amb el vedell i els dos moltons. 4 Després fes acostar Aaron i els seus fills a l'entrada de la tenda del trobament i allà renta'ls amb aigua. 5 Acabat pren les vestidures i revesteix Aaron amb la túnica, el mantellet, l'efod i la bossa pectoral, i cenyeix-lo amb el cinyell de l'efod. 6 Posa-li al cap la cinta que lliga els cabells i fixa la plaqueta sagrada a la part del davant de la cinta. 7 Pren llavors l'oli de la unció santa i vessa-l'hi damunt el cap per consagrar-lo. 8 Després fes acostar els seus fills, revesteix-los amb les túniques, 9 les faixes i els casquets. El sacerdoci els pertany. És una llei perpètua.

»Per a investir Aaron i els seus fills, 10 fes portar el vedell davant la tenda del trobament. Aaron i els seus fills posaran les mans damunt el cap del vedell. 11 Després degolla'l davant el Senyor a l'entrada de la tenda del trobament, 12 pren la seva sang i unta'n amb el dit els angles de l'altar; la sang que resti, vessa-la al peu de l'altar. 13 Pren també tot el greix que cobreix el ventre de l'animal, la part lobular de sobre el fetge i els dos ronyons amb el seu greix, i fes-ho cremar tot damunt l'altar. 14 Però la carn, la pell i els excrements del vedell, crema-ho fora del campament. És un sacrifici pel pecat.

15 »Després pren un dels dos moltons, i que Aaron i els seus fills li posin les mans damunt el cap. 16 Llavors degolla l'animal, recull la seva sang i amb aquesta sang aspergeix els quatre costats de l'altar. 17 Esquartera l'animal, renta'n els budells i les potes i posa-ho a l'altar damunt el cap i els trossos de carn; 18 i crema l'animal tot sencer a l'altar. És una ofrena d'olor agradable al Senyor, és un holocaust per al Senyor.

19 »Pren després l'altre moltó, i que Aaron i els seus fills li posin les mans damunt el cap. 20 Llavors degolla l'animal, pren la seva sang i unta'n el lòbul de l'orella dreta d'Aaron i el lòbul dels seus fills, i el polze de les seves mans dretes i el dit gros dels seus peus drets. Seguidament, amb aquella sang aspergeix els quatre costats de l'altar. 21 Pren també sang de damunt l'altar i oli de consagrar i aspergeix Aaron i les seves vestidures, i els seus fills i les seves vestidures. Així, ell i els seus fills, amb les seves vestidures, quedaran consagrats.

22 »Pren encara les parts greixoses d'aquell moltó: la cua, el greix que cobreix el ventre, la part lobular de sobre el fetge, i els dos ronyons amb el seu greix. Pren també la cuixa dreta. Aquest és el moltó de la investidura sacerdotal. 23 De la panera de pans sense llevat que hi ha davant el Senyor, pren-ne un pa rodó, una coca pastada amb oli i un tortell untat amb oli. 24 Posa-ho tot a les mans d'Aaron i dels seus fills i ofereix-ho tot davant el Senyor amb el gest de presentació. 25 Acabat ho prendràs de les seves mans i ho cremaràs a l'altar, damunt la resta de l'holocaust, ofrena d'olor agradable al Senyor. 26 Pren després el pit del moltó de la investidura d'Aaron i presenta'l davant el Senyor. Aquesta serà la teva porció. 27 Així consagraràs el pit presentat al Senyor i la cuixa de l'ofrena que li és reservada. 28 Aquesta serà, per una llei perpètua, la porció d'Aaron i dels seus descendents, perquè és una ofrena dels israelites, que prové dels seus sacrificis de comunió. Aquesta és la part reservada al Senyor.

29 »Les vestidures sagrades d'Aaron, les heretaran els seus descendents, i se les posaran per a rebre la unció i la investidura sacerdotal. 30 Durant set dies les portarà el fill que el succeeixi en el sacerdoci, aquell que ha d'entrar a la tenda del trobament per oficiar en el santuari.

31 »Pren després el moltó de la investidura sacerdotal i cou la seva carn en un lloc sagrat. 32 Aaron i els seus fills se la menjaran amb el pa de la panera, a l'entrada de la tenda del trobament. 33 Menjaran la porció que ha servit per a la seva expiació a l'hora d'investir-los i de consagrar-los. Però cap altra persona no en menjarà, perquè és cosa sagrada. 34 Si l'endemà sobra res de la carn i del pa del ritu d'investidura, crema-ho; que no en mengi ningú, perquè és cosa sagrada.

35 »Fes això amb Aaron i els seus fills, tal com t'he manat. El ritu de la investidura durarà set dies.

36 »Ofereix cada dia, durant set dies, un vedell en expiació pel pecat. Ofereix-lo en expiació sobre l'altar, i ungeix l'altar per consagrar-lo. 37 Durant set dies fes l'expiació i la consagració de l'altar. Així l'altar serà una cosa santíssima. Tot allò que toqui l'altar, quedarà consagrat.

38 »Aquesta és l'ofrena que perpètuament oferiràs cada dia sobre l'altar: dos anyells d'un any. 39 Un dels anyells l'oferireu al matí i l'altre al capvespre. 40 Amb el primer anyell ofereix tres quilos de flor de farina pastada amb un litre d'oli verge i, a més, vessa com a libació un litre de vi. 41 Al capvespre faràs el mateix amb l'altre anyell; l'acompanyaràs amb la mateixa ofrena i la mateixa libació que al matí. Serà una ofrena d'olor agradable al Senyor. 42 Aquest és l'holocaust que oferireu perpètuament de generació en generació davant el Senyor, a l'entrada de la tenda del trobament, on em trobaré amb vosaltres; i allí parlaré amb tu.

43 »Allà em trobaré amb els israelites, i el lloc quedarà consagrat per la meva presència gloriosa. 44 Consagraré la tenda del trobament i l'altar. Consagraré també Aaron i els seus fills perquè siguin els meus sacerdots. 45 Habitaré enmig dels israelites i seré el seu Déu. 46 Llavors sabran que jo sóc el Senyor, el seu Déu, que els he fet sortir del país d'Egipte per habitar enmig d'ells.

»Jo sóc el Senyor, el seu Déu.

1 »L'altar per a oferir encens, fes-lo de fusta d'acàcia 2 i quadrat: dos pams de llargada, dos d'amplada i quatre d'alt. Els corns dels quatre angles superiors arrencaran del mateix altar. 3 Recobreix d'or pur tant la part superior de l'altar com els quatre plafons dels costats i els corns, i adorna'l amb una motllura d'or tot al voltant. 4 En dos dels costats de l'altar, i sota la motllura, fixa-hi dues anelles d'or, per on han de passar les barres per a transportar-lo. 5 Fes les barres de fusta d'acàcia i recobreix-les d'or. 6 Després posa l'altar davant la cortina que hi ha enfront de l'arca que conté el document de l'aliança, on jo em trobaré amb tu.

7 »Quan Aaron prepari cada matí els gresols, cremarà encens aromàtic damunt l'altar, 8 i també en cremarà al capvespre, a l'hora d'encendre els gresols. Aquest encens ha de ser ofert perpètuament davant el Senyor, de generació en generació. 9 Damunt aquest altar no heu d'oferir cap encens profà, ni holocaustos, ni ofrenes de farina ni libacions de vi. 10 Una vegada l'any, Aaron farà el ritu de l'expiació untant els corns de l'altar amb la sang de la víctima oferta pel perdó dels pecats. Feu-ho així cada any de generació en generació. L'altar serà cosa santíssima, consagrada al Senyor.

11 El Senyor va parlar a Moisès. Li digué:

12 --Quan facis el cens general dels israelites, cada empadronat pagarà al Senyor un rescat per la seva vida; així no els caurà al damunt cap flagell en ocasió de l'empadronament. 13 Cada empadronat pagarà mig sicle de plata, és a dir, la meitat de la unitat de pes oficial del santuari, que és el sicle de vint gueràs. Aquest mig sicle de plata serà el tribut del Senyor. 14 Tots els censats, de vint anys en amunt, pagaran aquest tribut. 15 Tant el ric com el pobre pagaran, doncs, per la seva vida una peça de cinc grams de plata, ni més ni menys, com a tribut del Senyor. 16 Els diners que els israelites et donen pel seu rescat, destina'ls al servei de la tenda del trobament. Així el Senyor tindrà sempre present que els israelites han pagat el rescat per les seves vides.

17 El Senyor va parlar a Moisès. Li digué:

18 --Per a les ablucions, fes una pica de bronze amb el seu sòcol també de bronze; col·loca-la entre la tenda del trobament i l'altar i omple-la d'aigua. 19 Aaron i els seus fills s'hi rentaran les mans i els peus. 20 Abans d'entrar a la tenda del trobament es rentaran, i així no moriran. També abans d'acostar-se a l'altar per oficiar, és a dir, per cremar una ofrena en honor del Senyor, 21 es rentaran les mans i els peus, i així no moriran. Aquesta és una llei perpètua per a Aaron i per a la seva descendència, de generació en generació.

22 El Senyor va parlar altra vegada a Moisès. Li digué:

23 --Proveeix-te de les millors espècies aromàtiques: cinc quilos de mirra líquida; la meitat, és a dir, dos quilos i mig, de canyella; dos quilos i mig de canya aromàtica 24 i cinc quilos de càssia, segons la unitat de pes oficial del santuari. A més, tres litres i mig d'oli d'oliva. 25 Amb tot això prepara, tal com ho fa un perfumista, la barreja d'oli i perfums: és l'oli de la unció santa. 26 Ungeix-ne la tenda del trobament, l'arca que conté el document de l'aliança, 27 la taula amb tots els seus accessoris, el canelobre amb tots els seus accessoris, l'altar de l'encens, 28 l'altar dels holocaustos amb tots els seus accessoris i la pica amb el seu sòcol. 29 Després que els hauràs consagrat, seran santíssims; tot allò que els toqui quedarà consagrat. 30 Ungeix també Aaron i els seus fills i consagra'ls perquè siguin els meus sacerdots.

31 »Acabat digues als israelites: "Aquest és l'oli de la unció santa. De generació en generació serà reservat per al meu servei. 32 No l'aplicareu al cos de ningú ni en preparareu cap altre amb aquesta mateixa composició. És sant i l'heu de tenir per cosa sagrada. 33 Si algú prepara un oli igual i l'aplica al cos d'un home no consagrat, serà exclòs del seu poble."

34 El Senyor va dir encara a Moisès:

--Procura't aquestes espècies aromàtiques: reïna, ungla, gàlban aromàtic i encens pur, en parts iguals. 35 Amb tot això prepara, tal com ho fa un perfumista, un encens aromàtic, pur i sagrat, i tira-hi també sal. 36 Una part, en forma de pols fina, la cremaràs davant l'arca, a l'interior de la tenda del trobament, on jo et vindré a trobar. Aquest encens, l'heu de tenir per cosa sagrada. 37 No en preparareu cap altre amb aquesta mateixa composició. L'heu de tenir per un encens consagrat al Senyor. 38 Si algú prepara un encens igual, per complaure's en el seu perfum, serà exclòs del poble.

1 El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué:

2 --Mira, he escollit a títol personal Bessalel, fill d'Urí i nét d'Hur, de la tribu de Judà. 3 L'he omplert de l'esperit diví perquè tingui talent, intel·ligència i coneixements, i sigui un expert en tota mena de treballs: 4 creació artística; cisellar l'or, la plata i el bronze; 5 tallar pedres d'encast; esculpir la fusta i fer qualsevol altre treball. 6 Li he donat per ajudant Oholiab, fill d'Ahissamac, de la tribu de Dan, i he dotat de bones mans tots els altres mestres artesans perquè executin tot el que t'he manat: 7 la tenda del trobament, l'arca de l'aliança amb la seva coberta, tots els accessoris de la tenda, 8 la taula amb tots els seus accessoris, el canelobre d'or pur amb tots els seus accessoris, l'altar de l'encens, 9 l'altar dels holocaustos amb tots els seus accessoris, la pica amb el seu sòcol, 10 els ornaments cultuals, les vestidures sagrades del sacerdot Aaron i les dels seus fills per a exercir el sacerdoci, 11 l'oli de la unció santa i l'encens aromàtic per al santuari. Els artesans ho han d'executar tot seguint el que jo t'he manat.

12 El Senyor va dir encara a Moisès:

13 --Digues als israelites: "Tingueu present d'observar els meus dies de repòs, perquè, d'una generació a l'altra, seran un signe posat entre jo i vosaltres, i així reconeixereu que jo, el Senyor, us santifico. 14 El dissabte serà sagrat per a vosaltres, l'heu de respectar. Qui el profani serà condemnat a mort: tothom qui treballi aquest dia serà exclòs del poble. 15 Hi ha sis dies per a treballar, però el setè dia és el dissabte, dia de repòs, consagrat a mi, el Senyor. Qui faci cap treball en dissabte serà condemnat a mort. 16 Els israelites, doncs, observaran el dissabte i en faran un dia de repòs d'una generació a l'altra. És una aliança per sempre. 17 Serà un signe perpetu entre jo i els israelites, ja que en sis dies jo, el Senyor, vaig fer el cel i la terra, i el setè dia vaig reposar i vaig recobrar l'alè."

18 Quan el Senyor hagué acabat de parlar amb Moisès a la muntanya del Sinaí, li va donar les dues taules de l'aliança, les taules de pedra, escrites per la seva mà divina.

1 El poble, veient que Moisès trigava a baixar de la muntanya, es va aplegar al voltant d'Aaron i li digué:

--Fes-nos uns déus que vagin davant nostre, perquè d'aquest Moisès que ens ha tret del país d'Egipte no sabem què se n'ha fet.

2 Aaron els respongué:

--Traieu les arracades d'or de les orelles de les vostres dones, dels vostres fills i de les vostres filles i porteu-me-les.

3 Aleshores tot el poble es va treure les arracades d'or de les orelles i les van portar a Aaron. 4 Ell va recollir l'or que li presentaven i en va fer un vedell de fosa, que modelà amb el cisell. Ells exclamaren:

--Aquests són els teus déus, Israel, que t'han tret del país d'Egipte!

5 Aaron, veient això, va aixecar un altar davant l'estàtua i proclamà:

--Demà serà dia de festa en honor del Senyor!

6 L'endemà, doncs, el poble es va llevar de bon matí, oferí holocaustos i va immolar víctimes com a sacrificis de comunió. Després es van asseure a menjar i beure, i acabat s'aixecaren per divertir-se.

7 El Senyor digué a Moisès:

--Baixa de pressa, perquè el teu poble, que tu havies tret del país d'Egipte, s'ha pervertit. 8 De seguida s'han desviat del camí que jo els indicava. S'han fabricat un vedell de fosa i es prosternen al seu davant, li ofereixen sacrificis i diuen: "Aquests són els teus déus, Israel, que t'han tret del país d'Egipte!"

9 El Senyor va afegir:

--Veig com és aquest poble: sempre va a la seva. 10 Ara, doncs, deixa'm que s'encengui contra ells la meva indignació i els extermini. Després faré de tu un gran poble.

11 Però Moisès apaivagava el Senyor, el seu Déu, dient:

--Senyor, per què s'ha d'encendre el teu enuig contra el teu poble, que tu has fet sortir del país d'Egipte amb gran poder i amb mà forta? 12 ¿Permetràs que els egipcis diguin: "Els va fer sortir amb mala intenció, per matar-los a les muntanyes i fer-los desaparèixer de la terra"? Fes-te enrere de la teva indignació, renuncia a fer mal al teu poble. 13 Recorda't d'Abraham, d'Isaac i d'Israel, els teus servents, als quals vas jurar per tu mateix dient: "Multiplicaré la vostra descendència com les estrelles del cel, donaré tot aquest país als vostres descendents i el posseiran per sempre més."

14 Llavors el Senyor es va desdir del mal amb què havia amenaçat el seu poble.

15 Moisès va baixar de la muntanya amb les dues taules de l'aliança a les mans. Estaven escrites per tots dos costats. 16 Les taules eren obra de Déu, i també era de Déu l'escriptura gravada a les taules. 17 Quan Josuè va sentir l'aldarull del poble, digué a Moisès:

--Crits de guerra al campament!

18 Ell va respondre:

--No són crits de victòria

ni són crits de derrota,

sinó cants de festa, el que jo sento.

19 Quan Moisès es va acostar al campament i veié el vedell i la gent que ballava, es va indignar; llançà les taules que duia a la mà i les trencà al peu de la muntanya. 20 Després va agafar el vedell que s'havien fabricat, el va cremar i el va moldre fins a fer-ne pols, tirà la pols dintre l'aigua i la va fer beure als israelites.

21 Moisès va dir a Aaron:

--Què t'ha fet aquest poble perquè li hagis carregat un pecat tan gran?

22 Aaron respongué:

--Que el meu senyor no s'indigni. Tu ja saps que aquest poble és inclinat al mal. 23 Ells em van dir: "Fes-nos uns déus que vagin davant nostre, perquè d'aquest Moisès que ens ha tret del país d'Egipte no sabem què se n'ha fet." 24 Llavors els vaig dir: "Qui porti or, que se'l tregui i me'l doni." Jo el vaig tirar al foc i en va sortir aquest vedell.

25 Moisès va veure que el poble estava abandonat i que Aaron l'havia deixat a mercè dels adversaris. 26 Llavors es va plantar a l'entrada del campament i cridà:

--Qui estigui amb el Senyor, que vingui cap a mi!

Tots els levites es van reunir al seu voltant. 27 Ell els digué:

--Això diu el Senyor, Déu d'Israel: "Que cadascú prengui la seva espasa; passeu i repasseu el campament d'un cap a l'altre i mateu germans, amics i veïns."

28 Els levites van fer el que els deia Moisès i aquell dia van caure uns tres mil homes del poble. 29 Després Moisès digué:

--Avui heu rebut la consagració com a sacerdots del Senyor, matant fins i tot els vostres fills i els vostres germans: ell us dóna avui la seva benedicció.

30 L'endemà, Moisès va dir al poble:

--Heu fet un gran pecat. Però ara pujaré cap al Senyor i potser obtindré el perdó del pecat que heu comès.

31 Moisès va tornar cap al Senyor i li digué:

--Aquest poble ha comès un gran pecat; s'han fet uns déus d'or. 32 Però ara vulgues perdonar el seu pecat; i si no, esborra'm del llibre que tens escrit.

33 El Senyor respongué a Moisès:

--El qui ha pecat contra mi és el qui jo esborraré del meu llibre. 34 I ara vés, condueix el poble cap al lloc que t'he indicat. El meu àngel t'anirà al davant. Però vindrà un dia que els tindré en compte el seu pecat.

35 El Senyor va castigar el poble, perquè havien demanat a Aaron que els fes aquell vedell.

1 El Senyor va ordenar a Moisès:

--Vés-te'n d'aquí amb el poble que vas treure d'Egipte. Vés cap al país que vaig jurar a Abraham, a Isaac i a Jacob de donar als seus descendents. 2 Jo enviaré al teu davant un àngel i expulsaré els cananeus, els amorreus, els hitites, els perizites, els hivites i els jebuseus. 3 Entraràs en un país que regalima llet i mel. Però jo no us hi acompanyaré, perquè sou un poble que va a la seva, i encara us exterminaria pel camí.

4 En sentir el poble aquestes paraules tan dures, s'entristí de tal manera que es vestiren de dol: ningú no es posava vestits de festa. 5 Perquè el Senyor havia manat a Moisès que digués als israelites: «Ets un poble que va a la seva. Si jo t'acompanyés uns moments, t'exterminaria. Treu-te els vestits de festa i veuré què faig amb tu.»

6 I d'ençà que se n'anaren de la muntanya de l'Horeb, els israelites no es tornaren a vestir de festa.

7 A cada etapa, Moisès plantava la tenda a una certa distància del campament. Li havia donat el nom de «tenda del trobament». Tothom qui volia consultar el Senyor sortia cap a la tenda del trobament, que era fora del campament. 8 Cada vegada que Moisès sortia del campament per anar a la tenda, tot el poble s'aixecava; tothom es quedava dret a l'entrada de la seva pròpia tenda i seguia Moisès amb la mirada fins que el veien entrar a la tenda. 9 Tan bon punt Moisès hi entrava, la columna de núvol baixava i es quedava a l'entrada de la tenda: era el moment en què el Senyor parlava amb Moisès. 10 Quan el poble veia que la columna de núvol es quedava a l'entrada de la tenda, tothom es prosternava a l'entrada de la seva pròpia tenda. 11 El Senyor parlava a Moisès cara a cara, com un home parla amb un altre. Després Moisès se'n tornava al campament, però el seu ajudant, el jove Josuè, fill de Nun, no es movia de la tenda del trobament.

12 Moisès va dir al Senyor:

--Mira, tu em manes que guiï aquest poble, però no m'has fet saber qui faràs venir amb mi. I, tanmateix, m'has dit: "Jo et conec pel teu nom", i encara: "Et concedeixo el meu favor." 13 Si és així, si m'has concedit el teu favor, et prego que em mostris els teus camins: llavors et coneixeré, i, de fet, m'hauràs concedit el teu favor. Recorda que aquesta gent són el teu poble.

14 El Senyor li va respondre:

--Vindré en persona i et faré reposar.

15 Moisès va replicar:

--Si no véns en persona, no ens facis sortir d'aquí. 16 Com podré saber que ens has concedit el teu favor, tant a mi com al teu poble, si tu no véns amb nosaltres? Només si véns amb nosaltres ens distingirem, jo i el teu poble, de tots els altres pobles de la terra.

17 El Senyor li respongué:

--També faré això que em demanes, ja que t'he concedit el meu favor i et conec pel teu nom.

18 Llavors Moisès va dir:

--Deixa'm contemplar, si et plau, la teva glòria.

19 El Senyor li va respondre:

--Jo faré passar davant teu tota la meva bondat i pronunciaré el meu nom, que és "el Senyor". Jo concedeixo el meu favor a qui el vull concedir i em compadeixo de qui em vull compadir.

20 Però va afegir:

--No podràs veure la meva cara, perquè el qui em veu no pot continuar vivint.

21 I va dir encara:

--Aquí vora meu tens aquest lloc. Posa't damunt la roca, 22 i, quan passarà la meva glòria, t'amagaré en una esquerda de la roca i et taparé amb la mà fins que jo hagi passat. 23 Després retiraré la meva mà i em podràs veure d'esquena; però la meva cara, ningú no la pot veure.

1 El Senyor va dir a Moisès:

--Talla't dues taules de pedra com les primeres que has trencat: jo hi escriuré els manaments que hi havia en les primeres. 2 Prepara't per a demà al matí: puja al Sinaí de bona hora i presenta't davant meu al cim de la muntanya. 3 Que no t'acompanyi ningú i que tampoc ningú no es deixi veure en tota la muntanya: ni tan sols les ovelles o les vaques podran pasturar al voltant d'aquesta muntanya.

4 Moisès va tallar dues taules de pedra com les primeres. L'endemà es va llevar de bona hora i va pujar a la muntanya del Sinaí, tal com el Senyor li havia manat, portant a la mà les dues taules. 5 El Senyor baixà enmig del núvol, s'aturà prop de Moisès i pronuncià el seu nom, que és «el Senyor». 6 El Senyor, tot passant davant de Moisès, va proclamar:

--El Senyor! El Senyor! Déu compassiu i benigne, lent per al càstig, fidel en l'amor! 7 Mantinc el meu amor fins a un miler de generacions, perdono les culpes, les faltes i els pecats, però no tinc el culpable per innocent: demano comptes de les culpes dels pares als fills i als fills dels fills, fins a la tercera i la quarta generació.

8 Tot seguit, Moisès es va agenollar i es prosternà fins a tocar a terra 9 i digué:

--Senyor, ja que m'has concedit el teu favor, vine, si et plau, a acompanyar-nos. És cert que aquest poble va a la seva, però tu perdonaràs les nostres culpes i els nostres pecats i faràs de nosaltres la teva heretat.

10 El Senyor va dir:

--Jo faig una aliança. En presència de tot el teu poble obraré prodigis com no se n'havien obrat mai en tota la terra ni en cap nació. Tot aquest poble que t'envolta veurà com són d'impressionants les obres que faré juntament amb tu.

11 »Estigues atent, Israel, al que avui et mano. Expulsaré del teu davant els amorreus, els cananeus, els hitites, els perizites, els hivites i els jebuseus. 12 Guarda't de fer cap pacte amb els habitants del país on has d'entrar: dintre teu, hi tindries un parany. 13 Més aviat, derroqueu els seus altars, esmicoleu els pilars sagrats, talleu els bosquets sagrats.

14 »No adoris cap altre déu, perquè el Senyor s'anomena Gelós: és el "Déu-gelós". 15 No facis cap pacte amb els habitants del país. Ells es prostitueixen seguint els seus déus, immolant-los sacrificis: t'invitarien a menjar de les seves víctimes, 16 casaries els teus fills amb les seves filles, i aviat, quan elles es prostituïssin seguint els seus déus, farien que també es prostituïssin els teus fills.

17 »No et facis déus de fosa.

18 »Celebra la festa dels Àzims: durant set dies menjaràs pans sense llevat, tal com t'he manat, en la data assenyalada del mes d'abib, el mes en què vas sortir d'Egipte.

19 »Tot primer nat és per a mi. Ho són totes les primeres cries mascles del bestiar: vedells o xais. 20 Pots rescatar la primera cria de l'ase amb un xai; però si no la vols rescatar, desnuca-la. Rescata el primogènit dels teus fills. Que ningú no es presenti davant meu amb les mans buides.

21 »Tens sis dies per a treballar, però el setè reposa, tant en temps de sembra com de sega.

22 »Celebra la festa de les Setmanes, al començament de la sega del blat, i la festa de les Collites, a la tardor.

23 »Tres vegades l'any, tots els homes del teu poble es presentaran davant meu, que sóc el Sobirà, el Senyor, Déu d'Israel. 24 Si puges tres vegades l'any davant meu, que sóc el Senyor, el teu Déu, jo expulsaré les nacions del teu davant, engrandiré el teu territori i ningú no cobejarà el teu país per apoderar-se'n.

25 »No acompanyis amb pa fermentat els teus sacrificis d'animals. No guardis fins l'endemà res de la víctima sacrificada per la festa de Pasqua.

26 »Porta al temple del Senyor, el teu Déu, el bo i millor dels primers fruits dels teus camps.

»No coguis un cabridet amb la llet de la seva mare.

27 Després el Senyor va dir a Moisès:

--Escriu-te aquestes paraules, ja que amb aquestes clàusules jo faig aliança amb tu i amb Israel.

28 Moisès es va quedar allà dalt amb el Senyor quaranta dies i quaranta nits, sense menjar ni beure, i va escriure en les taules de pedra les clàusules de l'aliança, aquests deu manaments.

29 Moisès va baixar de la muntanya del Sinaí portant a les mans les dues taules de pedra amb el document de l'aliança. No s'adonava que li resplendia tota la cara pel fet d'haver parlat amb el Senyor. 30 Aaron i tots els israelites van veure com li resplendia la cara i no gosaven acostar-se-li. 31 Però Moisès els va cridar; llavors Aaron i els caps de la comunitat se li van acostar, i Moisès els va parlar. 32 Després s'acostaren també tots els altres israelites, i Moisès els comunicà tots els manaments que el Senyor li havia donat a la muntanya del Sinaí.

33 Quan hagué acabat de parlar amb ells, Moisès es va cobrir la cara amb un vel. 34 Cada vegada que Moisès entrava a la presència del Senyor per parlar amb ell, es treia el vel. Quan sortia i comunicava als israelites el que el Senyor li havia manat, 35 els israelites contemplaven com resplendia la seva cara. Després Moisès es tornava a cobrir la cara amb el vel, fins que entrava a parlar amb el Senyor.

1 Moisès va convocar tota la comunitat dels israelites i els digué:

--Aquests són els preceptes que el Senyor ha manat de posar en pràctica: 2 "Tens sis dies per a treballar, però el dia setè serà sagrat per a vosaltres: és el dissabte, dia de repòs, dedicat al Senyor. Qui faci cap treball aquest dia, serà condemnat a mort. 3 En cap dels llocs on habitareu, no encendreu foc en dissabte."

4 Moisès va dir a tota la comunitat dels israelites:

--Aquesta és l'ordre del Senyor: 5 "Feu una col·lecta a favor del Senyor entre tota la gent de bona voluntat que vulgui contribuir-hi. Recolliu per al Senyor or, plata, bronze, 6 llanes tenyides de porpra violeta o vermella, o bé d'escarlata, lli finíssim, pèl de cabra, 7 pells d'ovella tenyides de vermell, pells de dugong, fusta d'acàcia, 8 oli per al canelobre, perfums per a l'oli de la unció santa i per a l'encens aromàtic, 9 pedres d'ònix i altres pedres precioses per a encastar-les a l'efod i al pectoral.

10 »Que tots els mestres artesans vinguin a executar tot el que el Senyor ha manat: 11 el tabernacle amb la seva tenda, el seu envelat, els gafets, les posts, els travessers, les columnes amb els seus sòcols; 12 l'arca amb les seves barres, la seva coberta i la cortina que separa el lloc santíssim; 13 la taula amb les seves barres i els seus accessoris i els pans d'ofrena; 14 el canelobre amb els seus accessoris, els seus gresols i l'oli per a alimentar-lo; 15 l'altar de l'encens amb les seves barres, l'oli de la unció santa, l'encens aromàtic i la cortina de l'entrada del tabernacle; 16 l'altar dels holocaustos amb el seu enreixat de bronze, les seves barres i tots els seus accessoris; la pica amb el seu sòcol; 17 les teles de l'atri amb les seves columnes i sòcols i la cortina de l'entrada de l'atri; 18 les estaques del tabernacle i les de l'atri amb les seves cordes; 19 els ornaments cultuals per a oficiar en el santuari, les vestidures sagrades del sacerdot Aaron i les dels seus fills per a exercir el sacerdoci."

20 Llavors tota la comunitat dels israelites es va retirar de la presència de Moisès. 21 Tots els qui tenien bona voluntat i esperit generós van contribuir a la col·lecta a favor del Senyor feta per a l'obra de la tenda del trobament amb tot el seu servei, i per a les vestidures sagrades.

22 Homes i dones, tots gent de bona voluntat, van portar braçalets, arracades, anells, collarets i tota mena de joies d'or. Cadascú va presentar aquella ofrena d'or al Senyor. 23 Els qui tenien llanes tenyides de porpra violeta o vermella, o bé d'escarlata, lli finíssim, pèl de cabra, pells d'ovella tenyides de vermell o pells de dugong, també ho van aportar. 24 Igualment van venir tots els qui volgueren contribuir a la col·lecta a favor del Senyor amb ofrenes de plata i de bronze. També els qui tenien fusta d'acàcia la van aportar per als treballs necessaris per al servei del santuari. 25 Totes les dones més traçudes contribuïen filant la llana de porpra violeta o vermella, o bé d'escarlata i el lli finíssim. 26 Altres dones que tenien prou traça filaven el pèl de cabra. 27 Els caps del poble portaven pedres d'ònix i altres pedres precioses per a encastar-les a l'efod i al pectoral; 28 i també duien les espècies aromàtiques, l'oli per al canelobre i l'oli per a les uncions i per a l'encens aromàtic. 29 Tots els israelites, homes i dones l'esperit generós dels quals els impulsava a contribuir a les diverses obres que el Senyor havia manat a Moisès d'executar, aportaven al Senyor la seva ofrena voluntària.

30 Moisès va dir als israelites:

--Mireu, el Senyor ha escollit a títol personal Bessalel, fill d'Urí i nét d'Hur, de la tribu de Judà. 31 L'ha omplert de l'esperit diví perquè tingui talent, intel·ligència i coneixements, i sigui un expert en tota mena de treballs: 32 creació artística; cisellar l'or, la plata i el bronze; 33 tallar pedres d'encast; esculpir la fusta i fer qualsevol altre treball. 34 També l'ha dotat de talent per a ensenyar. A ell i a Oholiab, fill d'Ahissamac, de la tribu de Dan, 35 els ha dotat de bones mans per a fer tota mena de treballs: cisellar, dissenyar, brodar amb llanes tenyides de porpra violeta o vermella, o bé d'escarlata, i lli finíssim, i per a teixir, dissenyar projectes artístics i executar tota mena de treballs.

1 »Així, doncs, Bessalel, Oholiab i tots els homes que el Senyor ha dotat de talent i d'intel·ligència per a fer tota mena de treballs per al servei del santuari, executaran tot el que el Senyor ha manat.

2 Moisès convocà Bessalel, Oholiab i tots els qui el Senyor havia dotat de bones mans i que tenien voluntat per a comprometre's en aquella obra i executar-la. 3 Moisès els confià personalment tot el que els israelites havien aportat per a l'obra del santuari. Però, com que cada matí els israelites continuaven portant ofrenes voluntàries a Moisès, 4 els experts ocupats en els diversos treballs del santuari van deixar cada un la seva feina 5 per anar a parlar amb Moisès. Li van dir:

--El poble porta més del que cal per a l'obra que el Senyor ha manat de fer.

6 Llavors Moisès va ordenar que es fes aquesta crida pel campament: «Que ningú, ni home ni dona, no aporti més ofrenes per a l'obra del santuari.» I el poble no va aportar res més: 7 ja tenien prou material per a l'obra que havien d'executar, i encara va sobrar-ne.

8 Tots els experts que col·laboraven en l'obra del tabernacle el van fer amb deu tapissos de lli ben filat i llana tenyida de porpra violeta o vermella, o bé d'escarlata. Els van adornar amb figures de querubins brodades artísticament. 9 Tots els tapissos tenien la mateixa mida: catorze metres de llargada per dos d'amplada. 10 Va unir l'un a l'altre cinc dels tapissos; amb els altres cinc van fer el mateix. 11 Després va fer cinquanta bagues de porpra violeta a una vora de cada conjunt de tapissos: 12 cinquanta a la vora d'un conjunt i cinquanta a la vora de l'altre, de manera que les bagues es corresponien l'una amb l'altra. 13 Va fer també cinquanta gafets d'or per a unir amb els gafets els dos conjunts de tapissos i formar un sol tabernacle.

14 També va teixir onze veles de pèl de cabra per a fer un envelat que cobrís el tabernacle. 15 Les onze veles tenien cada una les mateixes mides: quinze metres de llargada per dos d'amplada. 16 Va unir cinc veles per un costat i sis per l'altre. 17 Va fer cinquanta bagues a una vora d'un conjunt de veles i cinquanta a la vora de l'altre. 18 Després va fer cinquanta gafets de bronze per a unir els dos conjunts i formar un sol envelat. 19 A l'envelat, li va fer encara una coberta de pells d'ovella, tenyides de vermell, i una sobrecoberta de pells de dugong.

20 Va fer de fusta d'acàcia les posts per a sostenir el tabernacle i les va col·locar verticalment. 21 Cada post feia vint pams de llargada per tres d'amplada, 22 i tenia dos espigons per a encaixar amb l'altra post. Totes les posts del tabernacle les va fer iguals. 23 En va fer vint per al costat sud. 24 Va fer també quaranta sòcols de plata i en posà dos sota de cada post, un a cada costat de cada una de les posts. 25 Per al costat nord del tabernacle va fer també unes altres vint posts, 26 amb els seus quaranta sòcols de plata sota les vint posts, dos per a cada post. 27 Per al costat posterior del tabernacle, que dóna a ponent, va fer sis posts, 28 i dues més per als seus dos angles posteriors. 29 Aquestes dues posts doblaven les dues posts dels angles, des de baix fins a dalt, on hi ha la primera anella. Així ho va fer amb les dues posts dels dos angles. 30 En total, eren vuit posts amb els seus setze sòcols de plata, és a dir, dos sòcols per a cada post.

31 Va fer també travessers de fusta d'acàcia: cinc per a les posts d'un costat del tabernacle, 32 cinc per a les de l'altre costat i cinc més per a les posts del costat posterior del tabernacle, que dóna a ponent. 33 Va fer que cada travesser central passés a mitja alçada de les posts, d'un extrem a l'altre. 34 Va recobrir d'or les posts i els travessers, i va fer d'or les anelles per on havien de passar els travessers.

35 Després va fer la cortina de lli ben filat i llana tenyida de porpra violeta o vermella, o bé d'escarlata, amb figures de querubins brodades artísticament, 36 i va fer per a la cortina quatre columnes de fusta d'acàcia que va recobrir d'or, i uns garfis d'or. Fongué, per a sostenir les columnes, quatre sòcols de plata.

37 Per a l'entrada de la tenda, va fer una altra cortina brodada de llana tenyida de porpra violeta i vermella i d'escarlata. Era de lli ben filat. 38 Va fer les seves cinc columnes amb els seus garfis, i va recobrir d'or els capitells i les anelles, però els sòcols els va fer de bronze.

1 Bessalel va fer l'arca de fusta d'acàcia, de cinc pams de llargada per tres d'amplada i tres d'alçada. 2 La va recobrir d'or pur per dins i per fora i l'adornà amb una motllura d'or tot al voltant. 3 Va fondre quatre anelles d'or i les fixà als seus quatre angles inferiors, dues anelles a un costat i dues a l'altre. 4 Després va fer unes barres de fusta d'acàcia, les recobrí d'or 5 i les féu passar per dins de les anelles dels costats de l'arca, per a poder-la transportar. 6 Li va fer també una coberta d'or pur, de cinc pams de llargada per tres d'amplada. 7 Va fer també dos querubins cisellats en or i en va posar un a cada extrem de la coberta. 8 Cada querubí mirava des d'un extrem de la coberta. 9 Els querubins estaven l'un enfront de l'altre amb les cares mirant a la coberta; la protegien amb les dues ales esteses.

10 També va fer la taula de fusta d'acàcia, de quatre pams de llargada per dos d'amplada i tres d'alçada. 11 La va recobrir d'or pur i l'adornà amb una motllura d'or tot al voltant. 12 A la taula, tot al voltant, hi posà una vora de quatre dits, amb una motllura d'or. 13 Va fondre quatre anelles d'or i les fixà als angles, sobre els quatre peus, 14 tocant a la vora superior, a fi de passar les barres per dins de les anelles per a transportar la taula. 15 Va fer les barres de fusta d'acàcia i les recobrí d'or; servien per a transportar la taula. 16 A més, va fer d'or pur els atuells de la taula: les plates, els cullers, les tasses i els gerrets per a les libacions de vi.

17 Va fer també el canelobre d'or pur cisellat. El peu, la tija, els poms, els calzes i les flors formaven una sola peça. 18 De la tija central, en sortien sis branques, tres a cada costat. 19 Cada branca tenia tres poms en forma d'ametlla, amb els calzes i les flors. Així eren les sis branques que sortien de la tija del canelobre. 20 La tija del canelobre tenia quatre poms en forma de flor d'ametlla, amb els seus calzes i les seves flors: 21 un calze sota cada parell de les sis branques que sortien de la tija del canelobre. 22 Les branques i els calzes formaven una sola peça amb el canelobre, tot ell cisellat en or pur. 23 Va fer també d'or pur els seus set gresols amb les seves esmocadores i els seus platets. 24 Per al canelobre amb tots els seus accessoris, va esmerçar-hi trenta quilos d'or pur.

25 L'altar per a oferir encens el va fer de fusta d'acàcia i quadrat: dos pams de llargada, dos d'amplada i quatre d'alçada. Els corns dels quatre angles superiors arrencaven del mateix altar. 26 Va recobrir d'or pur tant la part superior de l'altar com els quatre plafons dels costats i els corns, i l'adornà amb una motllura d'or tot al voltant. 27 En dos dels costats de l'altar, sota la motllura, va fixar-hi dues anelles d'or, per on havien de passar les barres per a transportar-lo. 28 Va fer les barres de fusta d'acàcia i les recobrí d'or. 29 També va preparar l'oli de la unció santa i l'encens aromàtic pur, tal com ho fan els perfumistes.

1 Després va fer l'altar dels holocaustos de fusta d'acàcia, quadrat, de deu pams de llargada, deu d'amplada i sis d'alçada. 2 De cada un dels seus quatre angles en va fer sobresortir com un corn que arrencava del mateix altar. Va recobrir de bronze tot l'altar. 3 Va fer també tots els utensilis de l'altar: pots per a recollir la cendra, pales, calderetes, forquetes i encensers. Els va fer tots de bronze. 4 Per a l'altar va fer també un enreixat de bronze en forma de xarxa i el posà sota la cornisa de l'altar, fins a mitja altura. 5 Va fondre quatre anelles i les fixà als quatre angles de l'enreixat de bronze, per a passar-hi les barres. 6 Va fer les barres de fusta d'acàcia, les recobrí de bronze 7 i les introduí dins les anelles que hi havia als costats de l'altar, per a poder-lo transportar. L'altar, va fer-lo de planxes, buit a l'interior.

8 Amb els miralls de les dones que prestaven el seu servei a l'entrada de la tenda del trobament, va fer la pica de bronze amb el seu sòcol de bronze.

9 Després va fer l'atri. Al costat sud, les teles que el delimitaven eren de lli ben filat. Tenien una llargada de cinquanta metres. 10 Les seves vint columnes amb els seus vint sòcols eren de bronze, i els garfis de les columnes i les seves anelles eren de plata. 11 Al costat nord, les teles s'estenien també cinquanta metres. Les seves vint columnes amb els seus vint sòcols eren de bronze, i els garfis de les columnes i les seves anelles eren de plata. 12 Al costat de ponent, les teles s'estenien vint-i-cinc metres. Tenien deu columnes amb els seus deu sòcols, i els garfis de les columnes i les seves anelles eren de plata. 13 El costat que dóna a llevant també tenia vint-i-cinc metres.

14-15 A banda i banda de l'entrada hi havia set metres i mig de teles, amb les seves tres columnes i els seus tres sòcols. 16 Totes les teles del voltant de l'atri eren de lli ben filat. 17 Els sòcols de les columnes eren de bronze; els garfis i les anelles, de plata; els capitells, recoberts de plata. Cada columna de l'atri es relligava amb les altres mitjançant anelles de plata. 18 La cortina de l'entrada de l'atri era de lli ben filat, brodat amb llana tenyida de porpra violeta i vermella i d'escarlata. Tenia deu metres de llargada per dos i mig d'alçada, igual que les teles de l'atri. 19 La cortina penjava de quatre columnes que tenien els seus quatre sòcols de bronze, els garfis de plata, els capitells recoberts de plata, i les seves anelles de plata. 20 Totes les estaques per a sostenir el tabernacle i l'atri que l'envoltava eren de bronze.

21 Per ordre de Moisès, els levites, sota la direcció d'Itamar, fill del sacerdot Aaron, van fer el recompte del material esmerçat en la construcció del tabernacle de l'aliança. 22 Bessalel, fill d'Urí i nét d'Hur, de la tribu de Judà, va fer tot el que el Senyor havia manat a Moisès. 23 Col·laborava amb ell Oholiab, fill d'Ahissamac, de la tribu de Dan, cisellador i artista brodador en llana tenyida de porpra violeta o vermella, o bé d'escarlata i en lli finíssim.

24 L'or esmerçat en l'obra del santuari, l'or presentat al Senyor, pesava un total de mil quilos, segons la unitat de pes oficial del santuari.

25 La quantitat de plata recollida entre els registrats en el cens de la comunitat era de tres mil quatre-cents vint quilos, segons la unitat de pes oficial del santuari. 26 Aquesta quantitat correspon a l'ofrena de cinc grams de plata per cap, és a dir, la meitat de la unitat de pes oficial del santuari, de cada un dels sis-cents tres mil cinc-cents cinquanta censats de vint anys en amunt. 27 Per a fondre els cent sòcols corresponents al santuari i a la seva cortina, es van esmerçar tres mil quatre-cents quilos de plata, és a dir, trenta-quatre quilos per sòcol. 28 Amb els vint quilos de plata restants va fer els garfis i les anelles de les columnes i va recobrir els capitells.

29 El pes del bronze presentat al Senyor era de dos mil quatre-cents vint-i-un quilos. 30 Aquest bronze fou esmerçat per a fer els sòcols de l'entrada de la tenda del trobament, l'altar de bronze amb el seu enreixat i tots els objectes de l'altar, 31 els sòcols del voltant de l'atri i de la seva entrada, i totes les estaques del tabernacle i del voltant de l'atri.

1 Amb la llana tenyida de porpra violeta i vermella i d'escarlata, van confeccionar els ornaments cultuals per a oficiar en el santuari i les vestidures sagrades d'Aaron, tal com el Senyor havia ordenat a Moisès.

2 L'efod, el va confeccionar de lli ben filat, d'or, i de llana tenyida de porpra violeta i vermella i d'escarlata. 3 Van batre làmines d'or fins a convertir-lo en fulles, van tallar les fulles en fils i van brodar els fils artísticament enmig del lli ben filat i de la llana tenyida de porpra violeta i vermella i d'escarlata. 4 Van fer dos tirants que subjectaven l'efod a les espatlles pels dos extrems; 5 el cinyell que formava part de la mateixa peça era també de lli ben filat, d'or, i de llana tenyida de porpra violeta i vermella i d'escarlata, tal com el Senyor havia ordenat a Moisès. 6 Després van encastar les pedres d'ònix en muntures d'or i van gravar-hi els noms de les tribus d'Israel, tal com els orfebres graven les pedres precioses. 7 Acabat va fixar les dues pedres damunt els dos tirants de l'efod, com a memorial de les dotze tribus, tal com el Senyor havia ordenat a Moisès.

8 Va fer també el pectoral brodat artísticament com l'efod, és a dir, amb lli ben filat, or, i llana tenyida de porpra violeta i vermella i d'escarlata. 9 Tenia la forma d'una bossa quadrada, de mig pam per costat. 10 El van guarnir amb quatre rengles de pedreria: al primer rengle hi havia un robí, un topazi i una maragda; 11 al segon, una malaquita, un safir i un diamant; 12 al tercer, un jacint, una àgata i una ametista; 13 al quart, un crisòlit, una cornalina i un jaspi. Cada pedra anava encastada en una muntura d'or. 14 En total eren dotze pedres, com són dotze els noms de les tribus d'Israel. Cada pedra portava el nom d'una de les dotze tribus, gravat tal com els orfebres graven un segell. 15 Van fer per al pectoral filigranes d'or pur, trenades en forma de cordó, 16 i també dues muntures amb dues anelles d'or, i les van posar als dos extrems superiors del pectoral. 17 Després van passar els cordons d'or per les dues anelles dels extrems del pectoral, 18 van fermar els caps dels dos cordons a les dues muntures i van fixar-les al davant dels tirants de l'efod. 19 Van fer encara dues anelles d'or i les posaren als dos extrems de la part interior de la bossa pectoral, la que toca l'efod. 20 En van fer dues més i les fixaren als dos tirants de l'efod, per baix, al davant, tocant a la seva juntura, damunt el cinyell de l'efod. 21 Van lligar les anelles de la bossa pectoral amb les de l'efod amb un cordó de porpra violeta, de manera que la bossa pectoral va quedar sobre el cinyell de l'efod i no se'n podia separar, tal com el Senyor havia ordenat a Moisès.

22 El mantellet que va al damunt de l'efod, el va fer teixit tot de porpra violeta. 23 L'obertura del mantellet era al centre amb una vora tot al voltant, teixida com l'obertura d'una cuirassa, perquè no s'esquincés. 24 A la vora inferior del mantellet van brodar-hi magranes de llana ben filada tenyida de porpra violeta i vermella i d'escarlata.

25 Van fer també picarols d'or pur i els van posar, entremig de les magranes, tot al voltant de la vora del mantellet, 26 de manera que alternaven un picarol d'or i una magrana seguint tota la vora del mantellet. Això servia per al moment d'oficiar, tal com el Senyor havia ordenat a Moisès.

27 Després van teixir les túniques de lli per a Aaron i per als seus fills, 28 la cinta de lli que lliga els cabells, les bandes dels casquets de lli, la roba interior de lli ben filat, 29 les faixes de lli ben filat, brodades amb llana tenyida de porpra violeta i vermella i d'escarlata, tal com el Senyor havia ordenat a Moisès.

30 Acabat van fer la plaqueta d'or pur i van inscriure-hi, tal com els orfebres graven un segell, aquestes paraules: «Consagrat al Senyor.» 31 Després la van fixar sobre la cinta que lliga els cabells, amb un cordó de porpra violeta, tal com el Senyor havia ordenat a Moisès.

32 Així es va acabar tota l'obra del tabernacle on hi havia la tenda del trobament. Els israelites la van executar exactament tal com el Senyor havia ordenat a Moisès. 33 Van presentar a Moisès el tabernacle amb tots els seus accessoris, els gafets, les posts i els travessers, les columnes i els seus sòcols, 34 la coberta de pells d'ovella tenyides de vermell, la sobrecoberta de pells de dugong i la cortina que separava el lloc santíssim; 35 l'arca que conté el document de l'aliança amb les seves barres i la coberta d'or pur; 36 la taula del pa d'ofrena amb tots els seus accessoris; 37 el canelobre d'or pur amb els gresols que s'hi havien d'arrenglerar, tots els seus accessoris i l'oli per a mantenir-lo encès; 38 l'altar d'or, l'oli de la unció santa, l'encens aromàtic i la cortina de l'entrada de la tenda; 39 l'altar de bronze amb el seu enreixat, també de bronze, les seves barres i tots els accessoris; la pica amb el seu sòcol; 40 les teles de l'atri amb les seves columnes i els seus sòcols; la cortina de l'entrada de l'atri, les cordes, les estaques i tots els accessoris per al servei del tabernacle, per a la tenda del trobament; 41 els ornaments cultuals per a oficiar en el santuari, les vestidures sagrades per al sacerdot Aaron i les vestidures dels seus fills per a exercir el sacerdoci.

42 Els israelites van executar tota l'obra tal com el Senyor havia ordenat a Moisès. 43 Moisès veié tota l'obra i comprovà que l'havien executada tota tal com el Senyor havia ordenat. Moisès, doncs, els va beneir.

1 El Senyor va parlar a Moisès. Li digué:

2 --El primer dia del mes primer erigeix el tabernacle, és a dir, la tenda del trobament. 3 Al fons, posa-hi l'arca de l'aliança i amaga-la darrere la cortina. 4 Després entra la taula dels pans d'ofrena amb el seu parament. Entra també el canelobre i posa-hi a dalt els gresols. 5 L'altar d'or per a l'encens, posa'l davant l'arca que conté el document de l'aliança i col·loca la cortina de l'entrada del tabernacle. 6 L'altar dels holocaustos, posa'l davant l'entrada del tabernacle, és a dir, davant la tenda del trobament. 7 Instal·la la pica entre la tenda del trobament i l'altar i omple-la d'aigua. 8 Després instal·la l'atri tot al voltant i penja la cortina de l'entrada de l'atri.

9 »Acabat pren l'oli de la unció santa i ungeix el tabernacle i tot el que hi ha dins. Consagra'l amb tots els seus accessoris, i tot quedarà consagrat. 10 Ungeix també l'altar dels holocaustos amb tots els seus accessoris; consagra l'altar, que serà santíssim. 11 Ungeix també la pica amb el seu sòcol i consagra-la.

12 »Tot seguit ordena que Aaron i els seus fills s'acostin a l'entrada de la tenda del trobament i renta'ls amb aigua. 13 Acabat vesteix Aaron amb les vestidures sagrades, ungeix-lo i així consagra'l perquè sigui el meu sacerdot. 14 Ordena, després, que s'apropin els seus fills, posa'ls les túniques 15 i ungeix-los tal com hauràs fet amb el seu pare, perquè siguin els meus sacerdots. Aquesta unció els destinarà a ser perpètuament sacerdots per totes les seves generacions.

16 Moisès va complir exactament tot el que el Senyor li havia ordenat. 17 El dia primer del mes primer de l'any segon, va ser erigit el tabernacle. 18 Moisès el va erigir, va col·locar els sòcols, les posts, els travessers i les columnes. 19 Després estengué l'envelat sobre el tabernacle i el cobrí amb les pells, tal com el Senyor li havia ordenat. 20 Acabat va prendre el document de l'aliança, el posà dins l'arca, va instal·lar les barres de l'arca i al damunt hi col·locà la coberta; 21 va introduir l'arca en el tabernacle, va penjar la cortina i així l'arca de l'aliança quedà amagada darrere la cortina, tal com el Senyor li havia manat. 22 Després va posar la taula dels pans d'ofrena a la tenda del trobament, davant la cortina, al costat nord, 23 i presentà els pans al Senyor, tal com ell li havia manat. 24 Va posar després el canelobre dins la tenda del trobament, al costat sud del tabernacle, a la banda contrària de la taula, 25 i encengué els gresols davant el Senyor tal com ell li havia ordenat. 26 Col·locà l'altar d'or a la tenda del trobament, davant la cortina interior, 27 i va cremar-hi l'encens aromàtic, tal com el Senyor li havia manat. 28 Va penjar després la cortina de l'entrada del tabernacle. 29 Col·locà l'altar dels holocaustos davant l'entrada del tabernacle, és a dir, davant la tenda del trobament, i allà va oferir l'holocaust amb l'ofrena que l'acompanyava, tal com el Senyor li havia ordenat. 30 La pica, va col·locar-la entre la tenda del trobament i l'altar i l'omplí d'aigua per a rentar-se, 31 ja que ell, Aaron i els seus fills s'hi havien de rentar les mans i els peus 32 quan entraven a la tenda del trobament i quan s'acostaven a l'altar, tal com el Senyor havia ordenat a Moisès. 33 Finalment va envoltar el tabernacle i l'altar amb la tanca de l'atri i penjà la cortina de l'entrada de l'atri. Així Moisès deixà acabada tota l'obra.

34 Llavors el núvol va cobrir la tenda del trobament, i la presència gloriosa del Senyor omplí tot el tabernacle. 35 Moisès ja no pogué entrar a la tenda, perquè s'hi havia posat el núvol i la presència gloriosa del Senyor havia omplert tot el tabernacle.

36 En tots els seus desplaçaments, quan el núvol s'aixecava de sobre el tabernacle, els israelites es posaven en camí. 37 Però si el núvol no es movia, no es posaven en camí fins al dia que es tornava a aixecar. 38 Mentre va durar el seu camí pel desert, tot el poble d'Israel veia, durant el dia, el núvol del Senyor damunt el tabernacle i, de nit, hi veia un foc.