La vocació de Moisès (3,1-4,17)
Déu crida Moisès
3
1 Moisès pasturava el ramat del seu sogre Jetró, sacerdot de Madian. Un dia, mentre guiava el ramat desert enllà, va arribar a l'Horeb, la muntanya de Déu.
2 Allí se li va aparèixer l'àngel del Senyor en una flama enmig d'una bardissa. Moisès va mirar i veié que la bardissa cremava però no es consumia.
3 I es va dir: «M'atansaré a contemplar aquest espectacle extraordinari: què ho fa que la bardissa no es consumeixi?»
4 Quan el Senyor va veure que Moisès s'atansava per mirar, el cridà de la bardissa estant:
--Moisès, Moisès!
Ell respongué:
--Sóc aquí.
5 Déu li digué:
--No t'acostis. Treu-te les sandàlies, que el lloc que trepitges és sagrat.
6 I va afegir:
--Jo sóc el Déu del teu pare, el Déu d'Abraham, el Déu d'Isaac i el Déu de Jacob.
Moisès es va tapar la cara perquè tenia por de mirar Déu.
7 El Senyor li digué:
--He vist l'opressió del meu poble a Egipte i he sentit com clama per culpa dels seus explotadors. Conec els seus sofriments;
8 per això he baixat a alliberar-lo del poder dels egipcis i fer-lo pujar des d'Egipte cap a un país bo i espaiós, un país que regalima llet i mel: el país dels cananeus, els hitites, els amorreus, els perizites, els hivites i els jebuseus.
9 El clam dels israelites ha arribat fins a mi i he vist com els egipcis els oprimeixen.
10 Ara, doncs, jo t'envio al faraó; vés-hi i fes sortir d'Egipte els israelites, el meu poble.
El Senyor confia a Moisès una missió
11 Moisès digué a Déu:
--Qui sóc jo per a anar a trobar el faraó i fer sortir els israelites d'Egipte?
12 Déu li va respondre:
--Jo sóc amb tu. I perquè vegis que t'envio jo mateix, et dono aquest senyal: quan hauràs fet sortir d'Egipte el poble d'Israel, m'adorareu dalt d'aquesta muntanya.
|