1 Després, Moisès i Aaron van anar a dir al faraó:

--Això diu el Senyor, Déu d'Israel: "Deixa sortir el meu poble perquè celebri al desert una festa en honor meu."

2 El faraó va respondre:

--Qui és el Senyor perquè jo n'hagi de fer cas i deixi sortir Israel? Ni conec el Senyor ni deixaré sortir els israelites.

3 Ells van insistir:

--El Déu dels hebreus se'ns ha aparegut: hem d'anar desert enllà, a una distància de tres dies de camí, per oferir sacrificis al Senyor, el nostre Déu, perquè no ens ataqui amb la pesta o amb l'espasa.

4 El rei d'Egipte els respongué:

--Moisès i Aaron, per què distraieu el poble de la seva feina? Torneu als vostres treballs!

5 I va afegir:

--¿Ara que el poble és tan nombrós, voleu que deixi de treballar?

6 Aquell mateix dia, el faraó va donar aquesta ordre als capatassos i als encarregats:

7 --No proveïu més els israelites de palla per a fer maons com fins ara. Que la vagin a recollir ells mateixos. 8 Però exigiu-los el mateix nombre de maons que abans, no permeteu que redueixin la producció. Són uns ganduls, i per això van cridant: "Volem anar a oferir sacrificis al nostre Déu!" 9 Carregueu-los de feina; si estan ben ocupats, no tindran temps per a pensar en històries.

10 Els capatassos i els encarregats van anar a dir al poble:

--Això diu el faraó: "No us proveiré més de palla. 11 Aneu a recollir-ne vosaltres mateixos on pugueu trobar-ne. Però haureu de mantenir la mateixa producció."

12 El poble es va dispersar per tot el país d'Egipte a recollir la palla que hi havia als rostolls. 13 Mentrestant, els capatassos els apressaven dient:

--Enllestiu la feina! Heu de produir cada dia tant com abans, quan us donaven la palla!

14 Els capatassos del faraó fins i tot bastonejaven els encarregats dels israelites, que els mateixos capatassos havien designat. Els deien:

--Per què aquests dies no enllestiu, com abans, la quantitat de maons que teniu assignada?

15 Llavors els encarregats dels israelites van anar a queixar-se al faraó:

--Per què tractes així els teus servents? 16 De palla, no ens en donen, i ens exigeixen que fem la mateixa quantitat de maons. Els teus homes no tenen raó.

17 El faraó va respondre:

--Sou una colla de ganduls! Per això dieu que voleu anar a oferir sacrificis al Senyor. 18 Aneu a treballar! No us donaran palla, però heu de produir la mateixa quantitat de maons.

19 Els encarregats dels israelites van veure que estaven en una situació difícil, perquè els havien dit: «No heu de reduir el nombre de maons que teniu assignat per a cada dia.» 20 Quan sortien de parlar amb el faraó, van trobar Moisès i Aaron que els esperaven, 21 i els digueren:

--Que el Senyor us ho tingui en compte i us judiqui. Ara, per culpa vostra, el faraó i els seus cortesans ens detesten; els heu posat a les mans les armes per a matar-nos.

22 Llavors Moisès es va adreçar al Senyor dient-li:

--Senyor, per què maltractes aquest poble? Per què m'hi has enviat? 23 Des que vaig anar a parlar en nom teu al faraó, ell maltracta el teu poble i tu no fas res per salvar-lo.

1 El Senyor va respondre a Moisès:

--Ara veuràs què faré amb el faraó: amb mà forta l'obligaré a deixar sortir els israelites, amb mà forta es veurà constret a expulsar-los del país.

2 Déu va dir a Moisès:

--Jo sóc el Senyor. 3 Em vaig aparèixer a Abraham, a Isaac i a Jacob com a "Déu totpoderós", però no m'hi vaig revelar amb el meu nom, que és "el Senyor". 4 Vaig fer amb ells la meva aliança i els vaig prometre que els donaria el país de Canaan, on ells ja vivien com a immigrants. 5 Ara he sentit els gemecs dels israelites, esclavitzats pels egipcis, i m'he recordat de la meva aliança. 6 Per això, digues als israelites de part meva: "Jo sóc el Senyor. Jo us trauré del damunt els treballs forçats dels egipcis i us alliberaré de l'esclavatge. Amb el poder del meu braç us rescataré i a ells els castigaré durament. 7 Faré de vosaltres el meu poble i jo seré el vostre Déu. Llavors sabreu que jo sóc el Senyor, el vostre Déu, el qui us trec del damunt els treballs forçats dels egipcis. 8 Després us conduiré al país que vaig prometre a Abraham, a Isaac i a Jacob, i us el donaré en possessió. Us ho dic jo, el Senyor."

9 Moisès va anunciar tot això als israelites, però ells no el van escoltar: estaven abatuts per la duresa del treball.

10 El Senyor digué a Moisès:

11 --Vés a parlar amb el faraó, el rei d'Egipte, perquè deixi sortir els israelites del país.

12 Moisès respongué al Senyor:

--Ni tan sols els israelites no m'han escoltat. ¿Com m'ha d'escoltar el faraó, a mi que no em sé expressar?

13 El Senyor va parlar amb Moisès i Aaron i els ordenà que anessin a trobar els israelites i el faraó, per fer sortir els israelites del país d'Egipte.

14 Aquests són els principals llinatges israelites:

Fills de Rubèn, el primogènit d'Israel: Hanoc, Pal·lú, Hesron i Carmí. Aquests són els clans dels descendents de Rubèn.

15 Fills de Simeó: Jemuel, Jamín, Óhad, Jaquín, Sóhar i Xaül, el fill de la cananea. Aquests són els clans dels descendents de Simeó.

16 Noms dels fills de Leví i dels seus descendents: Leví va tenir tres fills, Guerxon, Quehat i Merarí, i va viure cent trenta-set anys. 17 Fills de Guerxon: Libní i Ximí, amb els seus clans. 18 Fills de Quehat: Amram, Ishar, Hebron i Uziel. Quehat va viure cent trenta-tres anys. 19 Fills de Merarí: Mahlí i Muixí. Aquests són els clans dels descendents de Leví.

20 Amram es va casar amb la seva tia Joquèbed, que li donà dos fills, Aaron i Moisès. Amram va viure cent trenta-set anys.

21 Fills d'Ishar: Corè, Nèfeg i Zicrí. 22 Fills d'Uziel: Mixael, Elsafan i Sitrí.

23 Aaron es va casar amb Elixeba, filla d'Amminadab i germana de Nahxon, que li va donar quatre fills: Nadab, Abihú, Eleazar i Itamar.

24 Fills de Corè: Assir, Elcanà i Abiassaf. Aquests són els clans dels descendents de Corè.

25 Eleazar, fill d'Aaron, es va casar amb una de les filles de Putiel, que li donà un fill, Pinhàs.

Tots aquests són els caps de llinatge dels levites, segons els seus clans.

26 Va ser a Aaron i a Moisès que el Senyor va dir: «Feu sortir del país d'Egipte els israelites, formats per estols.» 27 I tots dos, Moisès i Aaron, van parlar amb el faraó, el rei d'Egipte, per fer-ne sortir els israelites.

28 El dia que el Senyor va parlar amb Moisès en el país d'Egipte, 29 li va dir:

--Jo sóc el Senyor. Fes saber al faraó, el rei d'Egipte, tot el que et diré.

30 Moisès va respondre al Senyor:

--Jo no em sé expressar. ¿Com m'ha d'escoltar el faraó?

1 El Senyor digué a Moisès:

--Davant el faraó tindràs l'autoritat d'un déu, i el teu germà Aaron serà el teu profeta. 2 Tu li diràs tot el que jo et manaré, i el teu germà Aaron parlarà amb el faraó perquè deixi sortir els israelites del país. 3 Ara bé, jo enduriré el cor del faraó. Multiplicaré els meus senyals i prodigis en el país d'Egipte, 4 però el faraó no us escoltarà. Llavors jo faré sentir el pes de la meva mà sobre els egipcis, els castigaré durament i faré sortir del país d'Egipte el meu poble, els israelites, formats com un exèrcit. 5 Quan aixecaré la mà contra Egipte i en faré sortir els israelites, Egipte sabrà que jo sóc el Senyor.

6 Moisès i Aaron van fer el que el Senyor els havia manat. 7 Moisès tenia vuitanta anys i Aaron vuitanta-tres quan anaren a parlar amb el faraó.

8 El Senyor va dir a Moisès i a Aaron:

9 --Si el faraó us demana que feu un prodigi, tu, Moisès, digues a Aaron que prengui el bastó i el llanci al davant d'ell; el bastó es convertirà en un dragó.

10 Moisès i Aaron anaren a trobar el faraó i van fer el que el Senyor els havia manat. Aaron va llançar el bastó davant el faraó i els seus cortesans, i es convertí en un dragó. 11 Llavors el faraó va cridar els savis i els qui feien sortilegis. També ells, els mags egipcis, van fer el mateix prodigi amb els seus encanteris: 12 cada un d'ells va llançar a terra el seu bastó, i els bastons es convertiren en dragons. Però el bastó d'Aaron va engolir els altres bastons. 13 Tot i això, tal com el Senyor havia anunciat, el cor del faraó es va endurir i no va escoltar Moisès i Aaron.

14 El Senyor va dir a Moisès:

--El faraó ha endurit el seu cor i es nega a deixar sortir el poble. 15 Vés a trobar-lo demà al matí quan surti cap al Nil. Porta amb tu el bastó que es va convertir en serp i espera'l a la vora del riu. 16 Digues al faraó: "El Senyor, el Déu dels hebreus, m'ha enviat a dir-te això: Deixa sortir el meu poble perquè m'adori en el desert. Però fins ara no has volgut escoltar. 17 Doncs això diu el Senyor: Ara sabràs que jo sóc el Senyor: amb aquest bastó donaré un cop a les aigües del Nil i es convertiran en sang. 18 Els peixos es moriran, i el riu farà tan mala olor que els egipcis no en podran beure l'aigua."

19 El Senyor va dir a Moisès:

--Digues a Aaron: "Pren el teu bastó i estén la mà cap a les aigües d'Egipte, cap als seus rius i canals, cap als seus estanys i cap a tots els seus dipòsits, perquè l'aigua es converteixi en sang." Hi haurà sang en tot el país, fins en els recipients de fusta o de pedra.

20 Moisès i Aaron van fer el que els havia manat el Senyor. Un d'ells va alçar el bastó, donà un cop a les aigües del Nil en presència del faraó i dels seus cortesans, i tota l'aigua del Nil es convertí en sang. 21 Els peixos van morir, i el riu feia tan mala olor que els egipcis no en podien beure l'aigua. Hi havia sang en tot el país.

22 Però els mags egipcis van fer el mateix amb els seus encanteris, i el cor del faraó es va endurir i no escoltà Moisès i Aaron, tal com el Senyor havia anunciat. 23 El faraó se'n tornà al seu palau sense preocupar-se més del fet. 24 Mentrestant, com que no podien beure l'aigua del Nil, els egipcis cavaven pous al voltant del riu per poder beure. 25 I van passar així set dies des del moment en què el Senyor havia colpejat les aigües del Nil.

26 El Senyor va dir a Moisès:

--Vés a trobar el faraó i digues-li: "Això diu el Senyor: Deixa sortir el meu poble perquè m'adori. 27 Si et negues a deixar-lo sortir, enviaré a tot el teu territori una invasió de granotes. 28 El Nil se n'omplirà de tal manera que pujaran i entraran al teu palau, a la teva habitació i al teu llit; es ficaran també a les cases dels teus cortesans i a les del teu poble, i fins i tot als forns i a les pasteres. 29 Les granotes pujaran del riu fins a tu, fins al teu poble i fins als teus cortesans."

1 El Senyor va dir encara a Moisès:

--Digues a Aaron: "Estén la mà amb el bastó cap als rius, els canals i els estanys, i que pugin les granotes al país d'Egipte."

2 Aaron va estendre la mà cap a les aigües d'Egipte, i les granotes van pujar i cobriren tot el país. 3 Però els mags egipcis van fer el mateix amb els seus encanteris i feren pujar les granotes al país d'Egipte. 4 Llavors el faraó va cridar Moisès i Aaron i els digué:

--Pregueu al Senyor que aparti les granotes de mi i del meu poble, i jo deixaré sortir els israelites perquè vagin a oferir sacrificis al Senyor.

5 Moisès li va respondre:

--Digna't assenyalar tu mateix en quin moment haig de pregar per tu, pels teus cortesans i pel teu poble, perquè desapareguin les granotes de prop teu i de les teves cases i en quedin només al Nil.

6 Ell va dir:

--Demà mateix.

Moisès afegí:

--Ho faré tal com demanes, i així sabràs que no hi ha ningú com el Senyor, el nostre Déu. 7 Les granotes s'apartaran de tu, de les teves cases, dels teus cortesans i del teu poble; només en quedaran al Nil.

8 Moisès i Aaron sortiren de parlar amb el faraó, i Moisès va demanar al Senyor que allunyés les granotes que havia enviat contra ell. 9 El Senyor va fer el que Moisès li demanava. Les granotes que hi havia a les cases, als patis i als camps van morir. 10 En van recollir piles i piles, que van empudegar el país. 11 Però quan el faraó va veure que havia tornat la calma, va endurir el seu cor i no escoltà Moisès i Aaron, tal com el Senyor havia anunciat.

12 El Senyor va dir a Moisès:

--Digues a Aaron: "Estén el teu bastó i dóna un cop a la pols de la terra, perquè la pols es converteixi en mosquits per tot el país d'Egipte."

13 Ells ho van fer així. Aaron va estendre la seva mà amb el bastó i donà un cop a la pols de la terra. Els mosquits van cobrir homes i animals: tota la pols de la terra s'havia convertit en mosquits a tot el país d'Egipte. 14 Els mags egipcis també provaren de fer sortir mosquits amb els seus encanteris, però no van poder. Els mosquits havien cobert els homes i els animals.

15 Llavors els mags van dir al faraó:

--Aquí hi ha la mà de Déu.

Però el cor del faraó es va endurir i no escoltà Moisès i Aaron, tal com el Senyor havia anunciat.

16 El Senyor va dir a Moisès:

--Demà lleva't de bon matí, vés a trobar el faraó quan surti cap al Nil i digues-li: "Això diu el Senyor: Deixa sortir el meu poble perquè m'adori. 17 Si no el deixes sortir, jo enviaré una invasió de tàvecs sobre tu, sobre els teus cortesans i sobre el teu poble. Es ficaran fins i tot dintre les cases. Les cases i tota la terra d'Egipte quedaran plenes de tàvecs; 18 però aquell dia faré una excepció amb la regió de Goixen, on habita el meu poble. Allí no hi haurà tàvecs, perquè sàpigues que jo, el Senyor, sóc enmig d'aquest país. 19 Aquest serà el gest alliberador que separarà el meu poble del teu. El prodigi serà demà."

20 El Senyor ho va fer així. Hi hagué una invasió de tàvecs, que es van ficar al palau del faraó, a casa dels cortesans i a tot Egipte. El país estava desolat per culpa dels tàvecs.

21 El faraó va cridar Moisès i Aaron i els digué:

--Aneu a oferir sacrificis al vostre Déu, però a dins del país.

22 Moisès li va respondre:

--No convé que ho fem aquí, perquè els sacrificis que oferim al Senyor, el nostre Déu, són una cosa abominable per als egipcis i, si ens veuen oferir aquests sacrificis, segur que ens apedregaran. 23 Anirem desert enllà, a una distància de tres dies de camí, i allí oferirem sacrificis al Senyor, el nostre Déu, tal com ell ens té manat.

24 Llavors el faraó va dir:

--Us deixaré anar al desert a oferir sacrificis al Senyor, el vostre Déu. Però no us allunyeu gaire, i pregueu per mi.

25 Moisès li va respondre:

--Tan bon punt hauré sortit del teu davant, pregaré al Senyor, i demà els tàvecs s'hauran allunyat de tu, dels teus cortesans i del teu poble. Però no ens tornis a enganyar no permetent al poble que vagi a oferir sacrificis al Senyor.

26 Moisès va sortir de davant del faraó i va pregar al Senyor. 27 El Senyor va fer tal com Moisès havia anunciat, i els tàvecs es van allunyar del faraó, dels seus cortesans i del seu poble. No en va quedar ni un. 28 Però el faraó va endurir el seu cor també aquesta vegada i no deixà sortir el poble d'Israel.

1 El Senyor va dir a Moisès:

--Vés a trobar el faraó i digues-li: "Això diu el Senyor, el Déu dels hebreus: Deixa sortir el meu poble perquè m'adori. 2 Si et negues a deixar-lo sortir, si t'entestes a retenir-lo, 3 el Senyor farà sentir el poder de la seva mà contra els ramats que tens als camps: els cavalls, els ases, els camells, les vaques i les ovelles. Tots patiran una epidèmia terrible de pesta. 4 Però el Senyor farà una distinció entre els ramats d'Israel i els ramats d'Egipte, i no morirà ni un sol animal dels israelites."

5 El Senyor va fixar fins i tot el moment. Digué:

--Jo, el Senyor, demà faré això al país d'Egipte.

6 A partir de l'endemà, el Senyor va fer tal com havia anunciat, i van morir tots els ramats d'Egipte. Però, en canvi, no morí ni un sol animal dels ramats dels israelites. 7 El faraó va manar que ho comprovessin i, efectivament, no havia mort ni un sol animal dels israelites. Malgrat això, va endurir el seu cor i no deixà sortir el poble d'Israel.

8 El Senyor va dir a Moisès i a Aaron:

--Preneu dos bons grapats de sutge d'un forn i que Moisès el llanci enlaire al davant del faraó. 9 El sutge es convertirà en pols i s'escamparà per tot el país d'Egipte. Caurà sobre la gent i sobre els animals de tot el país i els produirà unes úlceres que es tornaran grans nafres.

10 Ells van prendre sutge d'un forn, es presentaren davant el faraó, i Moisès el va llançar enlaire. El sutge va provocar úlceres que es tornaren grans nafres en les persones i els animals. 11 Els mags egipcis no es podien estar davant de Moisès per culpa de les úlceres, perquè ells també en tenien, com tots els egipcis. 12 Però el Senyor va endurir el cor del faraó i aquest no escoltà Moisès i Aaron, tal com el Senyor mateix havia anunciat a Moisès.

13 El Senyor va dir a Moisès:

--Demà lleva't de bon matí, vés a trobar el faraó i digues-li: "Això diu el Senyor, el Déu dels hebreus: Deixa sortir el meu poble perquè m'adori. 14 Aquesta vegada estic decidit a enviar totes les meves plagues contra tu, contra els teus cortesans i contra el teu poble, perquè sàpigues que no hi ha ningú com jo en tota la terra. 15 Si hagués alçat la meva mà per castigar-vos amb la pesta, tu i el teu poble hauríeu desaparegut de la terra. 16 Però t'he volgut mantenir amb vida per mostrar-te el meu poder i perquè la meva anomenada arribi arreu de la terra. 17 Ara tu continues aixecant-te com una barrera per no deixar sortir el meu poble. 18 Per això, demà en aquesta mateixa hora faré caure una pedregada tan forta com no n'hi ha hagut cap a Egipte des que va ser fundat fins ara. 19 Tanca bé, doncs, els teus ramats i tot el que tens als camps. A tots els homes i els animals que es quedin al camp i no entrin a les cases, els caurà la pedregada al damunt i moriran."

20 Alguns súbdits del faraó van fer cas de la paraula del Senyor i feren entrar a les cases els servents i els animals. 21 D'altres, però, no la van escoltar i deixaren els servents i els animals als camps.

22 El Senyor va dir a Moisès:

--Estén la mà enlaire i que caigui la pedregada damunt les persones, damunt els animals i damunt l'herba dels camps en tot el país d'Egipte.

23 Moisès va alçar enlaire el seu bastó i el Senyor va fer esclatar una tronada amb pedra i llamps que queien a la terra. El Senyor va fer pedregar al país d'Egipte. 24 La pedregada i els llamps que es barrejaven amb la pedra eren tan forts com no s'havia vist mai des que Egipte existia com a nació. 25 La pedra va caure a tot el país i va matar tot el que hi havia als camps, tant homes com animals, i també va destrossar tota l'herba i tots els arbres. 26 Tan sols a la regió de Goixen, on habitaven els israelites, no va pedregar-hi.

27 El faraó va fer cridar Moisès i Aaron i els digué:

--Aquesta vegada reconec que he pecat; el Senyor és just, i jo i el meu poble som culpables. 28 Pregueu al Senyor! Ja n'hi ha prou de trons i de pedra. Us deixaré sortir, no us quedareu aquí més temps!

29 Moisès li va respondre:

--Quan jo surti de la ciutat estendré les mans per pregar al Senyor i no hi haurà més trons ni pedregada. Així sabràs que la terra és del Senyor. 30 Però jo sé que tu i els teus cortesans encara no respectareu el Senyor-Déu.

31 El lli i l'ordi van quedar destrossats, perquè l'ordi ja era espigat i el lli ja havia florit. 32 Però el blat i l'espelta no es van fer malbé, perquè són més tardans.

33 Moisès va sortir del davant del faraó. Anà fora de la ciutat i estengué les mans per pregar al Senyor. La pedregada i els trons van parar, i no va ploure més sobre la terra. 34 Però quan el faraó veié que havien parat la pluja, la pedregada i els trons, es va mantenir en el seu pecat, i ell i els seus cortesans van endurir el seu cor. 35 El faraó, que tenia el cor endurit, no deixà sortir els israelites, tal com el Senyor havia anunciat per mitjà de Moisès.

1 El Senyor va dir a Moisès:

--Vés a trobar el faraó. Jo he endurit el seu cor i el dels seus cortesans, perquè vull fer aquests prodigis enmig d'ells. 2 Així podràs explicar als teus fills i als teus néts com m'he burlat dels egipcis i quins prodigis he obrat enmig seu. I vosaltres sabreu que jo sóc el Senyor.

3 Moisès i Aaron anaren a trobar el faraó i li van dir:

--Això diu el Senyor, el Déu dels hebreus: "Quant de temps trigaràs encara a doblegar-te davant meu? Deixa sortir el meu poble perquè m'adori. 4 Si t'hi negues, demà mateix faré venir les llagostes al teu territori. 5 Cobriran tota la superfície del país, fins al punt que ni es podrà veure la terra. Devoraran tot el que s'havia salvat de la pedregada i tots els arbres que han tret fulla en els vostres camps. 6 Ompliran els teus palaus, les cases dels teus cortesans i les de tots els egipcis. Cap dels teus avantpassats no ha vist mai una invasió tan gran des del dia que començaren a existir sobre la terra."

7 Els cortesans del faraó li van dir:

--Fins quan serà aquest home un parany per a nosaltres? Deixa sortir aquesta gent i que vagin a adorar el Senyor, el seu Déu. ¿No veus que Egipte acabarà destruït?

8 Llavors tornaren a cridar Moisès i Aaron a la presència del faraó. Ell els va dir:

--Aneu i adoreu el Senyor, el vostre Déu. Qui sou els qui heu d'anar-hi?

9 Moisès va respondre:

--Hem d'anar-hi tots, amb els nostres joves i els nostres vells, els nostres fills i les nostres filles, i hem d'endur-nos també els ramats d'ovelles i de vaques, perquè hem de celebrar una gran festa en honor del Senyor.

10 El faraó els digué:

--Que el Senyor sigui amb vosaltres, si us penseu que us deixaré sortir amb els vostres fills! ¿Veieu com porteu males intencions? 11 Això no pot ser! A adorar el Senyor, només hi aniran els homes! No és el que volíeu?

Moisès i Aaron van ser expulsats de davant el faraó.

12 Llavors el Senyor va dir a Moisès:

--Estén la mà cap a Egipte, i que pugin les llagostes. Cobriran tot el país d'Egipte i devoraran tota l'herba dels camps, tot el que es va salvar de la pedregada.

13 Moisès va alçar el seu bastó cap al país d'Egipte i el Senyor va fer que es girés un vent de llevant durant tot el dia i tota la nit. Al matí, el vent de l'est havia portat les llagostes. 14 Van envair tot el país d'Egipte i es van escampar per tot el territori. Mai no hi ha hagut a Egipte una munió tan gran de llagostes, ni n'hi haurà mai més cap. 15 Cobrien la superfície de la terra fins al punt que el país va quedar enfosquit. Les llagostes van devorar l'herba i la fruita dels arbres que s'havien salvat de la pedregada. En tot el país d'Egipte no va quedar res de verd, ni als arbres ni als camps.

16 El faraó va fer cridar corrents Moisès i Aaron i els va dir:

--He pecat contra el Senyor, el vostre Déu, i contra vosaltres. 17 Perdoneu el meu pecat, també aquesta vegada, i pregueu al Senyor, el vostre Déu, que aparti de mi tan sols aquesta calamitat mortal.

18 Moisès va sortir de davant el faraó i va pregar al Senyor. 19 Llavors el Senyor va fer que es girés un vent de ponent molt fort, que s'endugué les llagostes i les llançà al Mar Roig. No en va quedar ni una en tot el territori d'Egipte. 20 Però el Senyor va endurir el cor del faraó, que no deixà sortir els israelites.

21 El Senyor va dir a Moisès:

--Estén enlaire la mà i que caigui sobre Egipte una foscor tan espessa que fins i tot es pugui tocar.

22 Moisès va estendre enlaire la mà i durant tres dies hi hagué en tot el país d'Egipte una tenebra tan espessa 23 que no es veien els uns als altres. Durant tres dies, ningú no es pogué moure del lloc on era. Mentrestant, tots els israelites tenien llum als llocs on residien.

24 El faraó va cridar Moisès i li digué:

--Aneu a adorar el Senyor. Us podeu endur també els vostres fills, però els ramats de vaques i d'ovelles han de quedar-se aquí.

25 Moisès va replicar:

--¿Ens les donaràs tu, les víctimes per als sacrificis i els holocaustos que hem d'oferir al Senyor, el nostre Déu? 26 Els nostres ramats també vindran amb nosaltres; aquí no hi quedarà ni un sol animal. Les víctimes per al culte del Senyor, el nostre Déu, les hem de prendre dels nostres ramats; i fins que serem allí no sabrem què li hem d'oferir.

27 Però el Senyor va endurir el cor del faraó, que no volgué deixar-los sortir. 28 El faraó digué a Moisès:

--Vés-te'n d'aquí i no t'atreveixis més a presentar-te davant meu. El dia que tornis, moriràs.

29 Moisès li respongué:

--Passarà tal com has dit: no et tornaré a veure mai més.

1 El Senyor va dir a Moisès:

--Enviaré encara una altra plaga contra el faraó i contra Egipte. Després, no tan sols us deixarà sortir del país, sinó que us n'expulsarà per sempre. 2 Digues als israelites que demanin, cada home al seu veí i cada dona a la seva veïna, objectes de plata i d'or.

3 El Senyor va fer que els egipcis miressin el poble amb simpatia. Moisès mateix era molt ben considerat a Egipte, tant pels cortesans del faraó com pel poble.

4 Moisès va dir al faraó:

--Això diu el Senyor: "Cap a mitjanit passaré pel mig d'Egipte 5 i moriran tots els seus primogènits, des del primogènit del faraó regnant fins al de l'esclava que treballa amb la mola, i també les primeres cries de tots els animals. 6 En tot el país d'Egipte s'aixecarà un clam tan gran com no se n'hi ha sentit mai cap ni se n'hi sentirà mai cap més. 7 Però entre els israelites ni se sentirà el lladruc d'un gos; a ells i als seus animals no els passarà res, perquè sapigueu que el Senyor fa una distinció entre Egipte i Israel." 8 Llavors tots aquests cortesans que ara t'envolten a tu, oh faraó, vindran a prosternar-se davant meu i em diran: "Vés-te'n amb tot el poble que et segueix." Després d'això, me n'aniré.

Moisès se'n va anar indignat de davant el faraó.

9 El Senyor havia dit a Moisès:

--El faraó no us escoltarà, i així en el país d'Egipte encara es multiplicaran els meus prodigis.

10 Moisès i Aaron van realitzar tots aquests prodigis davant el faraó, però el Senyor li havia endurit el cor, i ell no va deixar sortir els israelites del seu país.

1 El Senyor va dir a Moisès i a Aaron en el país d'Egipte:

2 --Aquest mes serà per a vosaltres el primer dels mesos de l'any. 3 Parleu a tota la comunitat d'Israel. Digueu-los: "El dia deu d'aquest mes preneu un anyell o un cabrit per família, un per cada casa. 4 Si una família és massa petita per a menjar-se'l, que s'ajunti amb els veïns més pròxims fins a completar el nombre de persones, comptant quantes en calen per a poder-se'l menjar. 5 L'animal ha de ser sense cap defecte, mascle i d'un any. Podeu prendre tant un anyell com un cabrit. 6 L'heu de guardar fins al dia catorze del mes, i tots els de la comunitat d'Israel el degollareu el capvespre d'aquell dia. 7 Després preneu la sang i poseu-ne als dos muntants i a la llinda de les cases on us el menjareu. 8 Mengeu-ne la carn aquella mateixa nit. L'heu de menjar rostida, amb pa sense llevat i amb herbes amargues. 9 No mengeu gens de carn crua o bullida, sinó tot l'animal rostit, amb el cap, les potes i les entranyes. 10 No en guardeu gens per a l'endemà; si al matí encara en queda, cremeu-ho. 11 Per a menjar-lo, tingueu el cos cenyit, les sandàlies posades i el bastó a la mà. Us l'heu de menjar a corre-cuita. És la Pasqua del Senyor.

12 »Aquella nit travessaré el país d'Egipte i faré morir tots els seus primogènits, tant els dels homes com els dels animals, i faré justícia contra els déus d'Egipte. Jo sóc el Senyor. 13 La sang serà el senyal a les cases on vosaltres viviu. Quan veuré la sang, passaré de llarg i, quan castigui el país d'Egipte, no caurà damunt vostre la plaga de l'extermini. 14 Tingueu aquest dia com un memorial i celebreu-lo amb una festa de pelegrinatge en honor del Senyor. És una institució perpètua. Totes les generacions l'han de celebrar.

15 »Durant set dies menjareu pa sense llevat. El primer dia fareu desaparèixer el llevat de les vostres cases, perquè si des del primer dia fins al setè algú menja pa fermentat, serà exclòs del poble d'Israel. 16 El primer dia i el setè són dies d'aplec sagrat. Aquests dies no heu de fer cap treball; podreu preparar només el menjar que necessiti cadascú. 17 Observeu, doncs, la festa dels Àzims, perquè aquest mateix dia us vaig fer sortir com un exèrcit del país d'Egipte. Totes les generacions l'han de guardar. És una institució perpètua. 18 El primer mes, des del dia catorze al capvespre fins al dia vint-i-u al capvespre, heu de menjar pa sense llevat. 19 Durant set dies no hi ha d'haver gens de llevat a les vostres cases, perquè si algú, nadiu o immigrant, menja pa fermentat, serà exclòs de la comunitat d'Israel. 20 No mengeu res fermentat; a tot arreu on habitareu heu de menjar pa sense llevat."

21 Moisès va cridar els ancians d'Israel i els digué:

--Preneu per a cada família un anyell o un cabrit i immoleu-lo com a víctima pasqual. 22 Agafeu un manat d'hisop, mulleu-lo en la sang recollida en el gibrell, marqueu amb la sang la llinda i els dos muntants, i que ningú de vosaltres no surti de casa fins al matí. 23 Quan el Senyor travessarà Egipte per castigar-lo, veurà la sang a la llinda i als dos muntants. Llavors passarà de llarg i no permetrà que l'exterminador entri a les vostres cases. 24 Compliu aquesta ordre; és un decret perpetu per a vosaltres i els vostres fills. 25 Quan haureu entrat al país que el Senyor us donarà, tal com va prometre, continuareu observant aquest ritu. 26 I quan els vostres fills us preguntin: "Què significa per a vosaltres aquest ritu?", 27 respondreu: "És el sacrifici de la Pasqua en honor del Senyor. A Egipte, ell va passar de llarg davant les cases dels israelites: mentre castigava els egipcis, estalviava les nostres cases."

Llavors el poble s'agenollà i es prosternà. 28 Els israelites se'n van anar i compliren el que el Senyor havia manat a Moisès i a Aaron.

29 A mitjanit el Senyor va fer morir tots els primogènits del país d'Egipte, des del primogènit del faraó regnant fins al primogènit del captiu que era a la presó, i també les primeres cries de tots els animals. 30 Aquella nit, quan el faraó, tots els seus cortesans i tots els egipcis es van llevar, un gran clam es va aixecar per tot Egipte, ja que no hi havia casa on no hi hagués un cadàver.

31 El faraó va cridar Moisès i Aaron encara de nit, i els digué:

--Sortiu d'enmig del meu poble amb tots els israelites. Aneu a adorar el Senyor tal com havíeu demanat. 32 Preneu també els vostres ramats d'ovelles i de vaques, tal com volíeu. Aneu-vos-en i pregueu també per mi.

33 Els egipcis empenyien el poble per fer-lo sortir del país, i es deien: «Morirem tots!» 34 Llavors el poble va prendre la pasta, que encara no havia fermentat, van embolicar les pasteres amb els mantells i se les van carregar a l'esquena. 35 Els israelites, tal com Moisès els havia dit, també havien demanat als egipcis objectes de plata i d'or i vestits. 36 El Senyor va fer que els egipcis miressin el poble amb simpatia, i els van donar el que demanaven. Així els israelites van espoliar Egipte.

37 Els israelites van partir de Ramsès en direcció a Sucot. Eren uns sis-cents mil homes, sense comptar les criatures. 38 També se'n va anar amb ells una munió de gent, enduent-se grans ramats d'ovelles i de vaques. 39 Van coure la pasta que s'havien emportat d'Egipte i en van fer coques sense llevat; la pasta no havia fermentat, perquè els havien expulsat d'Egipte i no s'havien pogut entretenir ni a preparar-se provisions.

40 L'estada dels israelites a Egipte havia durat quatre-cents trenta anys. 41 Al cap dels quatre-cents trenta anys, justament aquell dia, tot l'exèrcit del Senyor va sortir d'Egipte. 42 Per al Senyor va ser una nit de vetlla per fer sortir els israelites del país d'Egipte. Per això aquesta nit és del Senyor; és nit de vetlla per a tots els israelites de generació en generació.

43 El Senyor va dir a Moisès i a Aaron:

--Aquestes són les normes referents a l'anyell pasqual:

»No n'ha de menjar cap estranger.

44 »Els esclaus comprats amb diners, si els circumcideu, podran menjar-ne.

45 »Ni els forasters ni els assalariats no en menjaran.

46 »L'heu de menjar en una sola casa; no tragueu gens de carn fora de la casa.

»No li heu de trencar cap os.

47 »Tota la comunitat d'Israel ha de celebrar la Pasqua.

48 »Si un immigrant que resideix al teu país vol celebrar la Pasqua en honor del Senyor, que faci circumcidar tots els homes de casa seva. Llavors la podrà celebrar, ja que serà com un nadiu del país. Però cap incircumcís no ha de menjar l'anyell pasqual.

49 »La llei serà la mateixa per al nadiu i per a l'immigrant que resideix enmig vostre.

50 Tots els israelites van complir el que el Senyor havia manat a Moisès i a Aaron.

51 Justament aquell dia, el Senyor va fer sortir els israelites del país d'Egipte, formats com un exèrcit.

1 El Senyor va parlar a Moisès. Li digué:

2 --Consagra'm tots els primogènits dels israelites; el primer que neixi, tant dels homes com dels animals, és meu.

3 Moisès va dir al poble:

--Recordeu-vos d'aquest dia que sortiu d'Egipte, la terra on éreu esclaus; el Senyor us en fa sortir amb mà forta. Aquest dia no heu de menjar pa fermentat. 4 En sortiu avui, el mes d'abib.

5 »Després el Senyor et farà entrar al país dels cananeus, els hitites, els amorreus, els hivites i els jebuseus, el país que va prometre als teus pares, un país que regalima llet i mel. Allà, aquest mateix mes, practicaràs aquest ritu: 6 Durant set dies menja pa sense llevat, i el dia setè celebra una festa en honor del Senyor. 7 Menja pa sense llevat durant aquests set dies. En tot el teu territori no hi ha d'haver gens de llevat ni gens de pa fermentat. 8 Aquell dia donaràs al teu fill aquesta explicació: "Això recorda el que el Senyor va fer per mi quan vaig sortir d'Egipte." 9 Et serà com un distintiu a la mà, com un record entre els ulls, perquè tinguis als llavis la llei del Senyor, que amb mà forta et va fer sortir d'Egipte. 10 Observa cada any aquesta institució el dia fixat.

11 »Quan el Senyor t'haurà fet entrar al país dels cananeus, tal com et va jurar a tu i als teus pares, i te l'haurà donat, 12 ofereix al Senyor el primogènit, tant dels homes com dels animals: si són mascles, són del Senyor. 13 Pots rescatar la primera cria de l'ase amb un xai; però, si no la vols rescatar, desnuca-la. Rescata també el teu fill primogènit. 14 Quan el dia de demà el teu fill et pregunti: "Què vol dir això?", tu li respondràs: "El Senyor, amb mà forta, ens va fer sortir d'Egipte, la terra on érem esclaus. 15 I com que el faraó s'obstinà a no deixar-nos sortir, el Senyor va fer morir tots els primogènits del país d'Egipte, tant els dels homes com els dels animals. Per això jo sacrifico al Senyor tots els primogènits mascles dels animals i rescato els meus fills primogènits." 16 Et serà com un distintiu a la mà, com una marca entre els ulls, per a recordar que el Senyor, amb mà forta, et va fer sortir d'Egipte.

17 Quan el faraó va deixar sortir el poble, Déu no el va conduir pel camí del país dels filisteus, encara que és el més curt, perquè es deia: «Si es veia en perill de guerra, el poble podria fer-se enrere i tornar-se'n a Egipte.» 18 Per això Déu els va desviar cap al camí del desert i del Mar Roig. Els israelites van sortir del país d'Egipte formats en ordre de batalla.

19 Moisès es va endur els ossos de Josep, perquè Josep havia conjurat els descendents d'Israel dient-los: «Quan Déu vindrà a ajudar-vos, endueu-vos d'aquí els meus ossos.»

20 Van partir de Sucot i acamparen a Etam, tocant al desert. 21 El Senyor caminava al davant d'ells, de dia en una columna de núvol per mostrar-los el camí, i de nit en una columna de foc per fer-los llum; així podien caminar tant de dia com de nit. 22 La columna de núvol durant el dia i la columna de foc durant la nit, no van deixar mai de guiar el poble.

1 El Senyor va parlar a Moisès. Li va dir:

2 --Ordena als israelites que tornin enrere i acampin enfront de Piahirot, entre Migdol i el mar, davant de Baal-Sefon. Acampeu vora el mar. 3 El faraó pensarà que els israelites van perduts pel país i que el desert els ha barrat el pas. 4 Jo enduriré el cor del faraó, i sortirà a perseguir-los. Llavors manifestaré la meva glòria vencent el faraó i tot el seu exèrcit, i els egipcis sabran que jo sóc el Senyor.

Els israelites ho van fer així.

5 El rei d'Egipte va saber que els israelites havien fugit. Immediatament, el faraó i els seus cortesans van canviar de parer i es digueren:

--Què hem fet? Hem deixat sortir Israel, que era esclau nostre!

6 El rei d'Egipte es va fer preparar el carro de guerra i s'endugué el seu exèrcit: 7 sis-cents carros escollits, i tots els altres carros d'Egipte, cada un amb els seus oficials. 8 El Senyor va endurir el cor del faraó, rei d'Egipte, que es posà a perseguir els israelites, quan ells ja havien sortit protegits per la mà del Senyor. 9 Els egipcis, amb tots els cavalls i els carros del faraó, amb els seus guerrers, i tot el seu exèrcit, els van perseguir i els aconseguiren a Piahirot, davant de Baal-Sefon, on havien acampat vora el mar.

10 El faraó s'havia acostat. Els israelites van alçar els ulls i veieren que els egipcis els perseguien.

Llavors els israelites, esglaiats, van clamar al Senyor, 11 i deien a Moisès:

--¿No hi havia prou tombes a Egipte, que ens has dut a morir al desert? Per què ens has fet sortir d'Egipte? 12 Ja t'ho dèiem quan hi érem: "Deixa'ns servir els egipcis." Més ens valia ser esclaus d'ells que no pas morir al desert.

13 Moisès va respondre al poble:

--No tingueu por! Aguanteu ferms, que avui veureu com el Senyor us salva. Ara veieu els egipcis, però no els tornareu a veure mai més. 14 El Senyor lluitarà a favor vostre: no haureu de fer més que mirar.

15 El Senyor va dir a Moisès:

--Per què clames a mi? Ordena als israelites que es posin en marxa. 16 I tu alça el teu bastó, estén la mà cap al mar i es partirà en dos, perquè els israelites passin a peu eixut pel mig del mar. 17 Jo enduriré el cor dels egipcis perquè hi entrin al seu darrere; llavors manifestaré la meva glòria vencent el faraó i tot el seu exèrcit, els seus carros i els seus guerrers. 18 I quan hauré manifestat la meva glòria vencent el faraó, els seus carros i els seus guerrers, els egipcis sabran que jo sóc el Senyor.

19 L'àngel de Déu, que caminava davant la formació d'Israel, es posà a caminar al seu darrere. També s'hi va posar la columna de núvol que els anava al davant, 20 i es va situar entre la formació d'Egipte i la d'Israel. Hi havia el núvol i la fosca, però el núvol il·luminava la nit. En tota la nit les dues formacions no es van acostar l'una a l'altra.

21 Moisès va estendre la mà cap al mar, i el Senyor, amb un vent fortíssim de llevant que durà tota la nit, va fer retirar el mar i el deixà eixut. Les aigües es van partir, 22 i els israelites van passar a peu eixut pel mig del mar, mentre les aigües els feien de muralla a dreta i a esquerra. 23 Els egipcis els van perseguir i van penetrar darrere d'ells al mig del mar, amb tots els cavalls del faraó, els seus carros i els seus guerrers.

24 A la matinada, el Senyor, des de la columna de foc i de núvol, va posar la mirada sobre la formació dels egipcis i va sembrar-hi la confusió: 25 encallà les rodes dels carros i feia que els costés molt d'avançar.

Els egipcis van exclamar:

--Fugim dels israelites! El Senyor lluita a favor d'ells contra Egipte!

26 El Senyor digué a Moisès:

--Estén la mà cap al mar, i que les aigües tornin sobre els egipcis, els seus carros i els seus guerrers.

27 Moisès va estendre la mà cap al mar. En fer-se de dia, el mar va tornar al seu lloc, i els egipcis, que fugien, se'l van trobar al davant. El Senyor va precipitar els egipcis al mig del mar. 28 Les aigües van tornar i cobriren els carros i els guerrers de tot l'exèrcit del faraó que havia entrat al mar darrere els israelites. No en va quedar ni un sol home. 29 En canvi, els israelites havien caminat per terra eixuta enmig del mar, mentre les aigües els feien de muralla a dreta i a esquerra.

30 Aquell dia, el Senyor va salvar Israel de les mans d'Egipte, i els israelites veieren els egipcis morts a la vora del mar. 31 Israel va veure com el Senyor havia vençut Egipte amb la seva mà poderosa. El poble va sentir un gran respecte pel Senyor, i va creure en el Senyor i en Moisès, el seu servent.

1 Llavors Moisès, amb els israelites, va entonar aquest càntic en honor del Senyor:

19 Quan els cavalls del faraó, amb els seus carros i els seus guerrers, van entrar al mar, el Senyor va fer tornar les aigües damunt d'ells. En canvi, els israelites havien caminat enmig del mar per terra eixuta.

20 Aleshores la profetessa Maria, germana d'Aaron, va prendre el tamborí, i totes les dones van seguir-la, dansant i tocant tamborins. 21 Maria entonava la tornada:

22 Moisès va fer partir Israel del Mar Roig cap al desert de Xur. Van caminar durant tres dies pel desert, sense trobar aigua, 23 fins que arribaren a Marà; però no hi pogueren beure aigua, perquè era amarga. Per això aquell lloc s'anomena Marà (que vol dir «amargor»). 24 El poble començà a murmurar contra Moisès. Deien:

--Què hem de beure?

25 Moisès va clamar al Senyor, i el Senyor li va mostrar un tronc. Ell el va tirar a l'aigua, i l'aigua es tornà dolça.

Allà el Senyor va donar al poble lleis i prescripcions, i també allà va posar-lo a prova. 26 Li digué:

--Si escoltes la veu del Senyor, el teu Déu, i fas allò que li plau, si obeeixes els seus manaments i guardes tots els seus decrets, no us enviaré les malalties que he enviat als egipcis, perquè jo, el Senyor, us guareixo.

27 Després els israelites van arribar a Elim, on hi ha dotze fonts i setanta palmeres, i van acampar allí, vora les aigües.

1 Tota la comunitat dels israelites va partir d'Elim, i arribà al desert de Sín, entre Elim i el Sinaí, el dia quinze del segon mes després de la sortida d'Egipte. 2 En el desert tota la comunitat va murmurar contra Moisès i Aaron. 3 Els israelites els deien:

--Tant de bo la mà del Senyor ens hagués fet morir al país d'Egipte, quan ens assèiem vora les olles de carn i menjàvem pa fins a saciar-nos! Ens heu fet sortir cap aquest desert perquè tot el poble mori de fam.

4 El Senyor va dir a Moisès:

--Jo us faré ploure pa des del cel. Que el poble surti cada dia a recollir la ració necessària per a aquell dia. Així els posaré a prova i veuré si obren o no d'acord amb això que els mano. 5 I el sisè dia, quan preparin la quantitat que s'han d'emportar, n'agafaran el doble del que recullen els altres dies.

6 Moisès i Aaron van dir a tots els israelites:

--Aquest vespre sabreu que el Senyor us ha fet sortir del país d'Egipte, 7 i al matí veureu la glòria del Senyor, ja que ha sentit les vostres murmuracions contra ell. Nosaltres, qui som perquè hàgiu de murmurar en contra nostre?

8 Moisès va afegir:

--Al vespre el Senyor us donarà carn per a menjar, i al matí, pa per a saciar-vos, perquè ha sentit les vostres murmuracions contra ell. Nosaltres, qui som? No és pas contra nosaltres que murmureu, sinó contra el Senyor.

9 Moisès va dir a Aaron:

--Digues a tota la comunitat dels israelites: "Acosteu-vos al Senyor. Ell ha sentit les vostres murmuracions."

10 I mentre Aaron parlava a tota la comunitat dels israelites, ells es van girar cap al desert i van veure la glòria del Senyor que s'apareixia en el núvol.

11 El Senyor digué a Moisès:

12 --He sentit les murmuracions dels israelites. Vés a dir-los: "Al vespre menjareu carn, i al matí us saciareu de pa. Així sabreu que jo sóc el Senyor, el vostre Déu."

13 Aquell mateix vespre va arribar un vol de guatlles que cobrí el campament, i al matí, al voltant del campament, hi havia una capa de rosada. 14 Quan s'esvaí la capa de rosada, damunt el desert va quedar-hi una capa granulada, fina com el gebre. 15 Els israelites, en veure-ho, es deien l'un a l'altre: « Man hu? » (que vol dir: «Què és això?»), perquè no sabien què era. Moisès els va dir:

--Això és el pa que el Senyor us dóna per aliment. 16 El manament del Senyor és aquest: Que cadascú en reculli el que necessita per a menjar. Agafeu-ne la mesura d'un ómer per persona, segons el nombre de persones que hi ha a cada tenda.

17 Els israelites ho van fer així. Uns en van recollir molt, i altres poc; 18 però, quan ho van mesurar, ni en sobrava als qui n'havien recollit molt ni en faltava als qui n'havien recollit poc. Cadascú havia recollit el que necessitava per a menjar.

19 Moisès també els va dir:

--Que ningú no en guardi gens per a l'endemà.

20 Amb tot, alguns no van fer cas de Moisès i en guardaren per a l'endemà, però es va omplir de cucs i es va podrir. Moisès s'indignà contra ells.

21 Cada matí tothom en recollia, cadascú segons el que necessitava per a menjar. Quan el sol escalfava, la resta es fonia. 22 El dia sisè en recolliren el doble, dues mesures per persona. Els principals de la comunitat van anar a comunicar-ho a Moisès. 23 Ell els digué:

--El Senyor ho ha manat així. Demà és dissabte, dia de repòs consagrat al Senyor. Coeu el que hàgiu de coure, i bulliu el que hàgiu de bullir, i el que sobri, reserveu-ho i guardeu-ho per a demà.

24 Ells ho van guardar fins l'endemà, tal com Moisès havia ordenat, i no s'hi van posar els cucs ni es va podrir. 25 Moisès els digué:

--Mengeu-vos-ho avui, perquè avui és dia de repòs en honor del Senyor, i no en trobareu pas als camps. 26 Durant sis dies en recollireu, però el dia setè és dia de repòs, i no n'hi haurà.

27 Tot i això, alguns del poble sortiren a buscar-ne el dia setè, però no en van trobar. 28 Llavors el Senyor va dir a Moisès:

--Fins quan us negareu a complir els meus manaments i les meves lleis? 29 Tingueu present que el Senyor us ha donat el dissabte, dia de repòs; per això, el dia sisè us dóna pa per a dos dies. Quedeu-vos cadascú al seu lloc; el dia setè ningú no ha de sortir.

30 Així, doncs, el poble va reposar el dia setè.

31 Els israelites van donar a aquella substància el nom de mannà. Era blanca com la llavor de coriandre, i tenia un gust com de galetes de mel.

32 Moisès va dir:

--El Senyor ens ha donat aquesta ordre: "Ompliu de mannà la mesura d'un ómer i guardeu-la, perquè les generacions futures vegin el pa amb què us vaig alimentar al desert quan us vaig fer sortir del país d'Egipte."

33 Moisès va dir a Aaron:

--Pren una gerra i posa-hi una mesura de mannà. Després deixa-la davant el Senyor, perquè es conservi el mannà per a les generacions futures.

34 Tal com el Senyor havia ordenat a Moisès, Aaron va posar la gerra davant el document de l'aliança, per tal de conservar el mannà.

35 Els israelites van menjar mannà durant quaranta anys, fins que arribaren en una terra habitada. En van menjar fins que foren a les fronteres del país de Canaan.

36 L'ómer o ració diària de mannà era la desena part de la mesura coneguda amb el nom d'efà.

1 Tota la comunitat dels israelites va partir del desert de Sín, seguint les etapes indicades pel Senyor. Van acampar a Refidim, però no hi van trobar aigua per a beure. 2 Llavors el poble es posà a discutir amb Moisès i li deia:

--Dóna'ns aigua per a beure.

Moisès els va replicar:

--Per què discutiu amb mi? Per què poseu a prova el Senyor?

3 Però el poble tenia set i murmurava contra Moisès. Deia:

--Per què ens has tret d'Egipte? ¿Per fer-nos morir de set, amb els nostres fills i el nostre bestiar?

4 Moisès va clamar al Senyor:

--Què haig de fer per aquest poble? Acabaran apedregant-me.

5 El Senyor respongué a Moisès:

--Passa al davant del poble i fes-te acompanyar d'alguns ancians d'Israel; pren el bastó amb què donaves cops al Nil, i camina. 6 Jo estaré allí davant teu damunt la roca, a l'Horeb. Tu dóna un cop a la roca i en brollarà aigua perquè el poble pugui beure.

Moisès ho va fer així, en presència dels ancians d'Israel, 7 i donà a aquell lloc el nom de Massà i Meribà (que vol dir «prova» i «discussió»), perquè els israelites havien discutit i havien posat a prova el Senyor quan deien: «El Senyor, ¿és o no és amb nosaltres?»

8 Llavors els amalequites van venir a Refidim per atacar Israel. 9 Moisès digué a Josuè:

--Escull uns quants homes que ens defensin i vés demà a lluitar contra els amalequites. Jo m'estaré dret dalt el turó amb el bastó de Déu a la mà.

10 Josuè va fer com li havia dit Moisès i va atacar els amalequites. Mentrestant, Moisès, Aaron i Hur havien pujat dalt el turó. 11 Si Moisès alçava la mà, guanyava Israel; però si l'abaixava, guanyaven els amalequites. 12 Quan a Moisès començaven a pesar-li les mans, li van acostar una pedra, i ell s'hi va asseure. Aaron i Hur, un a cada banda, li sostenien les mans. Així les va mantenir fermes fins a la posta del sol. 13 Josuè va desfer la tropa amalequita i els passà a tall d'espasa.

14 Després el Senyor va dir a Moisès:

--Escriu això en un document perquè en consti la memòria i comunica-ho a Josuè: "Esborraré d'aquesta terra el record d'Amalec."

15 Moisès va aixecar un altar i li posà aquest nom: «El Senyor és el meu estendard». 16 Després va dir:

--Una mà s'ha alçat contra el tron del Senyor. Guerra del Senyor contra Amalec per sempre més!