Societat Bíblica de Catalunya

Antic Testament
Pentateuc
Gènesi
Èxode
Levític
Nombres
Deuteronomi
Llibres profètics
Josuè
Jutges
1r Samuel
2n Samuel
1r Reis
2n Reis
Isaïes
Jeremies
Ezequiel
Osees
Joel
Amós
Abdies
Jonàs
Miquees
Nahum
Habacuc
Sofonies
Ageu
Zecaries
Malaquies
Escrits
Salms
Job
Proverbis
Rut
Càntic
Cohèlet
Lamentacions
Ester
Daniel
Esdres
Nehemies
1r Cròniques
2n Cròniques
Llibres deuterocanònics
Ester grec
Judit
Tobit
1r Macabeus
2n Macabeus
Saviesa
Siràcida
Baruc
Carta Jeremies
Daniel grec
Nou Testament
Mateu
Marc
Lluc
Joan
Fets Apòstols
Romans
1a Corintis
2a Corintis
Gàlates
Efesis
Filipencs
Colossencs
1a Tesalonic.
2a Tesalonic.
1a Timoteu
2a Timoteu
Titus
Filèmon
Hebreus
Jaume
1a Pere
2a Pere
1a Joan
2a Joan
3a Joan
Judes
Apocalipsi


BIBLIJA.net   - La Bíblia a Internet
Buscar Referència     Buscar Paraula
Passatge:   

Menú compacte
 BCI Escollir entre totes les versions   Sobre les versions Ajuda
Idioma

Ezequiel 1,1-48,35

Ezequiel :Introducció 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48

Ezequiel
Vocació del profeta (1,1-3,21)
Visió de la glòria del Senyor
1
1-3 L'any cinquè de la deportació del rei Jeconies, el dia cinc del mes quart, el Senyor va comunicar la seva paraula al sacerdot Ezequiel, fill de Buzí, quan tenia trenta anys. Ezequiel es trobava al país de Babilònia, entre els deportats, a la riba del riu Quebar. Allà la mà del Senyor es va apoderar d'ell. El cel s'obrí i va tenir visions divines.
Jo, Ezequiel, vaig veure que venien del nord un vent de tempesta, un gran núvol nimbat de resplendor i un foc arborat. Al bell mig es veia un esclat de llum com el del metall incandescent. Al centre hi havia la figura de quatre vivents d'aparença humana. Cada un tenia quatre cares i quatre ales. Les seves cames eren rectes i tenien els peus com les peülles d'un vedell. Els vivents brillaven com el bronze brunyit. A més de les cares i de les ales, tots quatre tenien mans d'home sota les ales, pels quatre costats. Les seves ales es tocaven l'una amb l'altra. Els vivents no es giraven quan avançaven; cada un avançava de dret endavant. 10 Les seves cares tenien, la del davant, aspecte d'home; la del costat dret, aspecte de lleó; la del costat esquerre, aspecte de toro, i la del darrere, aspecte d'àguila. 11 Així eren les seves cares. Les seves ales estaven esteses cap dalt: dues es tocaven l'una amb l'altra, i dues els cobrien el cos. 12 Cada un avançava de dret endavant: avançaven, sense girar-se, cap on l'esperit els empenyia. 13 L'aspecte dels vivents s'assemblava al de brases ardents, eren com torxes cremant. El foc corria fulgurant entre ells, i del foc en sortien llampecs. 14 Els vivents anaven i venien com un llamp.
15 Mirant aquells vivents, vaig veure a terra, a prop d'ells, quatre rodes, una per cada un dels costats. 16 Les rodes, en totes i cada una de les seves parts, brillaven com el topazi. Totes quatre eren iguals. Cada roda en duia una altra d'entrecreuada. 17 Així les rodes podien avançar en les quatre direccions sense haver de girar. 18 L'alçària dels seus cèrcols feia basarda. Les quatre rodes eren plenes d'ulls de dalt a baix. 19 Quan els vivents avançaven, les rodes també avançaven, i quan ells s'enlairaven de terra, elles també s'enlairaven. 20 Anaven on els empenyia l'esperit, anaven sota el seu impuls: les rodes s'aixecaven amb ells, perquè l'esperit dels vivents animava també les rodes. 21 Quan ells avançaven, elles també avançaven; quan els vivents s'aturaven, les rodes també s'aturaven, i quan ells s'enlairaven de terra, elles també s'enlairaven. Anaven on els empenyia l'esperit.
22 Per sobre dels vivents hi havia una mena de volta, estesa damunt els seus caps, semblant a un cristall d'esclat esglaiador. 23 Per sota aquesta volta hi havia els vivents: cada un tenia dues ales, desplegades d'un cap a l'altre, i amb les altres dues ales es cobria el cos. 24 Mentre els vivents avançaven, vaig sentir la remor de les seves ales: era com el bramul de grans onades, com la veu del Totpoderós; un clam eixordador com la cridòria d'un exèrcit. Quan s'aturaven, plegaven les ales.
25 Se sentí encara un crit des de la volta que era damunt els seus caps. 26 Sobre la volta, blava com de safir, que tenien damunt els caps, hi havia com un tron, on seia una figura amb aspecte d'home. 27 El vaig veure, de mig cos en amunt, semblant al metall incandescent, com si un foc l'envoltés, i, de mig cos en avall, com un foc nimbat de resplendor. 28 El seu esclat era semblant al de l'arc que s'obre en els núvols en dia de pluja. Era com el reflex de la presència gloriosa del Senyor.
Quan ho vaig veure, em vaig prosternar amb el front a terra i vaig sentir una veu que parlava.
Missió d'Ezequiel
2
Aquella veu em digué:
--Aixeca't, fill d'home, que et vull parlar.
Tan bon punt la veu m'hagué parlat, l'Esperit va entrar dintre meu i em féu posar dret. Aleshores vaig sentir el qui em parlava. Em deia:
--A tu, fill d'home, jo t'envio als israelites, gent rebel que s'ha revoltat contra mi; tant ells com els seus pares m'han estat infidels fins avui mateix. Són gent de cara endurida i de cor empedreït. Jo t'hi envio per a dir-los: "Això us anuncia el Senyor, Déu sobirà." I ells, que són un poble rebel, tant si t'escolten com si no t'escolten, sabran que hi ha un profeta enmig seu. Però tu, fill d'home, no tinguis por d'ells ni temis les seves paraules. Et fan la contra i et fiblen, i has de seure damunt d'escorpins, però no tinguis por del que diguin ni t'espantis al seu davant: són un poble rebel. Comunica'ls les meves paraules tant si t'escolten com si no t'escolten: són uns rebels. En canvi, tu, fill d'home, escolta el que et dic. No siguis rebel com aquest poble, que és rebel. Obre la boca i menja't això que et dono.
Llavors vaig veure una mà que m'oferia un llibre en forma de rotlle. 10 El desplegà davant meu: estava escrit a banda i banda i era ple de lamentacions, gemecs i planys.
3
I em va dir:
--Fill d'home, menja això que reps. Menja't aquest escrit i vés a parlar a Israel.
Jo vaig obrir la boca, i em va fer menjar aquell rotlle, mentre em deia:
--Fill d'home, empassa-te'l, i que t'ompli les entranyes, aquest rotlle que ara et dono.
Me'l vaig menjar, i a la boca m'era dolç com la mel.
Després em digué:
--Ara tu, fill d'home, vés a trobar els d'Israel i porta'ls el meu missatge. No t'envio a un poble de parla incomprensible o de llengua difícil, sinó al poble d'Israel; no t'envio a pobles de parla incomprensible o de llengua tan difícil que no entendries. Si t'hi enviés, segur que ells t'escoltarien. Però el poble d'Israel no et voldrà escoltar, perquè no em vol escoltar a mi: tots són gent de front dur i de cor empedreït. Però jo t'he fet la cara tan endurida com la d'ells i el front tan dur com el seu; t'he fet la cara com un diamant, més dura que una roca. No tinguis por, no t'espantis al seu davant: són un poble rebel.
10 Em va dir encara:
--Fill d'home, escolta amb atenció totes les paraules que et diré i acull-les en el teu cor. 11 Vés a trobar els teus compatriotes deportats i parla'ls. Tant si t'escolten com si no t'escolten, tu digues-los: "Això us anuncia el Senyor, Déu sobirà."
12 Llavors l'Esperit em va aixecar i vaig sentir aquest crit semblant al ressò d'un gran terratrèmol: «Beneïda la presència gloriosa del Senyor, que surt de l'indret on resideix!» 13 Vaig sentir també la remor de les ales dels vivents que batien l'una amb l'altra, el brogit de les rodes que anaven amb ells i el ressò d'un gran terratrèmol.
14 Llavors l'Esperit em va aixecar i se m'endugué. La mà del Senyor s'havia apoderat de mi amb tota la força. Jo, dolgut i irritat, 15 vaig anar a Tel-Abib, a trobar els deportats que vivien a la riba del riu Quebar. I allí on vivien, enmig d'ells, vaig estar-m'hi, atuït, durant set dies.
El profeta, sentinella d'Israel
16 Passats set dies, el Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:
17 --A tu, fill d'home, t'he fet sentinella del poble d'Israel. Quan sentis un crit d'alerta de la meva boca, adverteix-los de part meva. 18 Si jo amenaço el malvat dient-li: "Segur que moriràs", i tu no l'adverteixes ni li dius res perquè s'aparti del camí del mal i salvi així la seva vida, el malvat morirà per culpa seva, però a tu et demanaré comptes de la seva sang. 19 Si tu, en canvi, l'adverteixes i ell no es converteix de la seva maldat ni s'aparta del mal camí, morirà per culpa seva, però tu hauràs salvat la teva vida. 20 I si un just s'aparta del bon camí i obra malament, i jo el faig caure, morirà. Morirà perquè tu no l'havies advertit pel seu pecat. No em recordaré del bé que havia obrat, però a tu et demanaré comptes de la seva sang. 21 Si tu, en canvi, l'adverteixes que no pequi i no peca, viurà, perquè tu l'hauràs advertit. I tu hauràs salvat la teva vida.
Judici de Déu sobre Israel (3,22-24,27)
22 Allà mateix, la mà del Senyor es va apoderar de mi. Ell em digué:
--Surt a la plana, que allà et parlaré.
23 Jo vaig sortir a la plana. Allà hi havia la presència gloriosa del Senyor, tal com l'havia vista a la riba del riu Quebar, i em vaig prosternar amb el front a terra. 24 Llavors l'Esperit va entrar dintre meu i em féu posar dret. Ell em digué:
--Vés a recloure't dins de casa teva. 25 A tu, fill d'home, et carregaran de cordes i quedaràs lligat, perquè no surtis enmig de la gent. 26 Faré que la llengua se t'encasti al paladar, emmudiràs i ja no seràs per a ells l'home que els blasma, perquè són un poble rebel. 27 Però quan et parlaré, et tornaré l'ús de la paraula i llavors els diràs: "Això us anuncia el Senyor, Déu sobirà. Qui vulgui escoltar, que escolti, i qui no vulgui escoltar, que no escolti." Són un poble rebel!
Accions simbòliques referides al setge de Jerusalem
4
»Tu, fill d'home, agafa una tauleta d'argila, posa-te-la al davant i grava-hi el dibuix d'una ciutat, que representarà Jerusalem. Assetja-la: construeix un mur de setge, alça un terraplè, situa les tropes contra ella i emplaça ariets al seu voltant. Agafa després una placa de ferro, posa-la com una muralla inexpugnable entre tu i la ciutat i mira-la de fit a fit: la ciutat quedarà assetjada i tu en seràs l'assetjador. Això serà un senyal per al poble d'Israel.
4-5 »I tu jeu sobre el costat esquerre i carrega't així la culpa del reialme d'Israel. Porta la pena de la seva culpa tres-cents noranta dies. Jo t'imposo en dies els anys que ha durat la seva culpa. Quan els hauràs complert, jeu altra vegada sobre el costat dret i carrega't quaranta dies la culpa del reialme de Judà; t'imposo un dia per any. Després mira de fit a fit Jerusalem assetjada i amenaçada pel teu braç arromangat, per anunciar-li de part meva la destrucció. Jo et lligaré amb cordes i no podràs girar-te d'un costat a l'altre, fins que acabis els dies del setge.
»I tu agafa blat, ordi, faves, llenties, mill i espelta: posa-ho tot en un atuell i fes-te'n un pa. Menja'n tots els dies que jeguis de costat: tres-cents noranta dies. 10 L'aliment que prendràs cada dia no ha de pesar més d'un quart de quilo i te'l repartiràs per tota la jornada. 11 Beuràs l'aigua mesurada: mig litre d'aigua, que també et repartiràs per tot el dia. 12 Fes foc amb excrements humans i cou aquell pa davant d'ells com si fos una coca d'ordi.
13 El Senyor em va dir:
--Els israelites menjaran així el seu aliment impur enmig de les nacions on els dispersaré.
14 Jo vaig respondre:
--Ah, Senyor, Déu sobirà! Jo no he quedat mai impur. Des de jove fins ara no he menjat mai animals morts naturalment o destrossats per una bèstia salvatge; mai no ha entrat a la meva boca cap carn impura.
15 Ell em va dir:
--Està bé. Et concedeixo que coguis el teu pa amb excrements de bou, en comptes de fer-ho amb excrements humans.
16 I va afegir:
--Mira, fill d'home: faré que s'acabin les reserves de pa a Jerusalem. Menjaran amb angúnia el pa racionat, beuran amb tremolor l'aigua mesurada, 17 fins que els mancaran el pa i l'aigua i defalliran uns i altres: es corsecaran per les seves culpes.
5
1-2 »I tu, fill d'home, quan s'hauran complert els dies del setge, agafa una espasa afilada i, com si fos una navalla de barber, passa-te-la pel cap i per la barba. Pren després unes balances i pesa-hi el pèl en tres parts. Un terç, crema'l al mig de la ciutat; un altre terç, fes-lo a miques amb l'espasa al voltant de la ciutat; el darrer terç, escampa'l als quatre vents, que jo el perseguiré amb l'espasa desembeinada. Però dels cabells, agafa'n uns quants i lliga'ls a les borles del teu mantell; d'aquests, agafa'n encara alguns i crema'ls; d'allí en sortirà un foc contra Israel.
»Això us fa saber el Senyor, Déu sobirà: Així és Jerusalem! Jo l'havia assentada enmig de les nacions, envoltada de països; però ella s'ha rebel·lat contra les meves decisions, amb més perversitat que els altres pobles; s'ha alçat contra els meus preceptes, més encara que els països que l'envolten. És cert, han rebutjat les meves ordres, no han seguit els meus preceptes.
»Per tant, això us fa saber el Senyor, Déu sobirà: La vostra rebel·lió ha estat pitjor que la de les nacions que us envolten i no heu seguit els meus preceptes, no heu fet cas de les meves decisions i ni tan sols heu observat els costums d'aquelles altres nacions. Per això el Senyor, Déu sobirà, et diu: També jo vinc contra tu, Jerusalem, i enmig teu executaré la sentència, a la vista de les nacions. Per totes les teves pràctiques abominables, faré dintre teu el que mai no he fet ni faré mai més. 10 Enmig teu els pares es menjaran els fills, i els fills es menjaran els pares; jo executaré la sentència contra tu i dispersaré als quatre vents tota la teva resta. 11 Per això ho afirmo i ho juro jo, el Senyor, Déu sobirà: Tu has profanat el meu santuari amb tots els teus ídols detestables i abominables. Doncs jo també et passaré la navalla i no tindré una mirada de compassió ni et planyeré. 12 Dintre teu un terç morirà de pesta o serà consumit per la fam; un altre terç caurà víctima de l'espasa al teu voltant, i al darrer terç l'escamparé als quatre vents i el perseguiré amb l'espasa desembeinada. 13 Portaré fins al límit la meva indignació, desfogaré el meu enuig i faré justícia. Així satisfaré la meva indignació contra ells. Llavors sabran que jo, el Senyor, els havia parlat engelosit. 14 Et convertiré en una ruïna, burla de les nacions que t'envolten i de tots els vianants. 15 Seràs objecte d'escarni i de sarcasme, motiu d'escarment i d'estupor per a les nacions veïnes, quan executaré contra tu la sentència amb indignació, enuig i càstigs severs. Sóc jo, el Senyor, qui t'ho diu.
16 »Quan jo, per exterminar-vos, llançaré les fletxes malignes de la fam, us agreujaré la carestia que patiu i us destruiré la provisió de pa. 17 Enviaré contra vosaltres les feres i la fam, i et quedaràs sense fills; hi haurà pesta i homicidis, i encara faré venir contra tu l'espasa de l'enemic. Sóc jo, el Senyor, qui t'ho diu.
Contra el culte dels ídols
6
El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:
--Fill d'home, adreça't a les muntanyes d'Israel i profetitza contra elles. Digues:
»"Muntanyes d'Israel,
escolteu la paraula del Senyor,
Déu sobirà!
Això diu el Senyor Déu
als tossals i a les muntanyes,
als barrancs i a les valls:
Jo faré venir contra vosaltres l'espasa
i destruiré
els vostres recintes sagrats;
els vostres altars seran assolats,
seran trencats els emblemes del sol,
faré caure
els vostres ídols repugnants.
Llançaré davant els ídols
els cadàvers dels israelites.
Al voltant dels vostres altars
escamparé els vostres ossos.
Arreu on habiteu,
les viles seran devastades,
i els recintes sagrats, destruïts;
així els vostres altars
seran assolats i profanats,
els vostres ídols, esmicolats
i anorreats,
trencats els emblemes del sol
i destruït
tot el que us heu fabricat.
Cauran enmig vostre
els morts en combat.
Llavors sabreu que jo sóc el Senyor.
Però en deixaré sobreviure
alguns de vosaltres,
escapats de l'espasa
enmig de les nacions,
quan sereu dispersats
per altres països.
Els vostres supervivents
es recordaran de mi
entre les nacions
on els hauran deportat:
faré que es penedeixin
els seus cors adúlters,
que em van abandonar,
i els seus ulls, que es van prostituir
amb els ídols repugnants.
Sentiran fàstic d'ells mateixos
per les maldats que han comès,
per totes les seves abominacions.
10 Llavors sabran que jo, el Senyor,
no havia anunciat en va
que els faria aquest mal.
11 Això diu el Senyor, Déu sobirà:
Pica de mans i de peus i digues:
Ai de totes les malvades
abominacions d'Israel!
Caurà per l'espasa,
per la pesta i per la fam!
12 Qui sigui lluny morirà de pesta,
qui estigui a prop caurà per l'espasa,
i morirà de fam el qui quedi assetjat.
Així calmaré el meu enuig.
13 I sabreu que jo sóc el Senyor,
quan veureu els morts en combat
entre els ídols repugnants,
entorn dels seus altars,
en qualsevol turó elevat,
als cims de totes les muntanyes,
sota tot arbre frondós
i sota tota alzina ufanosa,
llocs on oferien perfums agradables
a tots aquells ídols.
14 Aixecaré contra ells la meva mà,
deixaré el país desolat i despoblat,
pertot arreu on habiten,
des del desert fins a Riblà.
I sabran que jo sóc el Senyor."
Anunci de la gran catàstrofe
7
El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:
--Fill d'home, el Senyor, Déu sobirà, diu això a la terra d'Israel:
»La fi!
Ve la fi pels quatre costats del país!
Ara t'arriba la fi!
Contra tu deixaré caure el meu enuig,
et jutjaré segons la teva conducta,
et faré pagar
totes les teves abominacions.
No et miraré amb compassió,
no tindré pietat.
Sàpigues que et faré pagar
la teva conducta,
es perpetuarà en tu
el preu de les teves abominacions.
Llavors sabreu que jo sóc el Senyor.
»Això diu el Senyor, Déu sobirà:
Desastre mai vist! Ja ve el desastre!
La fi ve! Ve la fi!
Es desvetlla contra tu, ja arriba.
És hora que t'escapis,
tu que vius al país;
el temps arriba, el dia s'acosta.
Avalots, i no crits de festa
a les muntanyes!
Ara, de sobte, abocaré
damunt teu la meva indignació,
calmaré en tu el meu enuig,
et jutjaré segons la teva conducta,
et faré pagar
totes les teves abominacions.
No et miraré amb compassió,
no tindré pietat.
Sàpigues que et faré pagar
la teva conducta,
es perpetuarà en tu el preu
de les teves abominacions.
Llavors sabreu que jo, el Senyor,
sóc el qui fereixo.
10 »Mira el dia, mira, ja ve!
L'hora fatal arriba:
ha florit l'altivesa,
ha rebrotat l'orgull,
11 s'ha alçat la violència,
la vara de la maldat.
Però no en quedarà res:
res del seu aldarull
ni dels seus avalots,
ni res de la seva arrogància.
12 Ve el temps, s'atansa el dia:
que no s'alegri el qui compra
ni s'entristeixi el qui ven,
perquè el furor amenaça uns i altres.
13 El qui ven
no recuperarà el que ha venut
ni que visquessin
ell i el qui comprava:
la profecia que amenaça uns i altres
no serà revocada.
Tothom viurà portant la pròpia culpa,
no podran refer-se'n.
14 El corn toca i tothom es prepara,
però ningú no s'encamina a la batalla,
ja que el meu furor
amenaça tot el poble.
15 L'espasa és fora,
la pesta i la fam són dins;
qui sigui al camp
morirà per l'espasa;
la fam i la pesta consumiran
el qui s'estigui a la ciutat.
16 Si queden supervivents,
aniran per les muntanyes;
tots gemegaran
com els coloms de les valls,
cada un per la seva pròpia culpa.
17 »Cap mà no té força,
cap genoll no s'aguanta;
18 porten vestits de sac,
i l'esglai els embolcalla;
tots duen a la cara la vergonya
i s'han rapat el cap.
19 Llancen pels carrers la seva plata,
tenen el seu or per immundícia;
ni la plata ni l'or
no podran salvar-los
el dia que arribi l'enuig del Senyor.
No satisfaran la seva fam,
no s'ompliran el ventre,
perquè l'or i la plata
eren l'ocasió
que els feia caure en la culpa.
20 Dels seus joiells magnífics
n'han fet les imatges abominables
i detestables dels seus ídols,
que eren el seu orgull.
Per això els ho convertiré tot
en immundícia,
21 ho abandonaré al pillatge
de mans estrangeres,
al saqueig dels malvats de la terra,
perquè ho profanin.
22 Després els giraré la cara
i deixaré profanar el meu tresor:
els lladres entraran
per profanar el meu santuari.
23 Forja cadenes,
perquè el país és ple
de tribunals assassins,
la ciutat és plena de violència.
24 Jo faré venir
la xusma dels estrangers,
que ocuparan les seves cases;
faré expugnables els seus bastions,
i els seus santuaris seran profanats.
25 El pànic arriba;
cercaran la pau i no n'hi haurà.
26 Arribarà desastre sobre desastre,
una mala nova darrere l'altra;
en va consultaran el profeta,
el sacerdot no tindrà resposta
ni l'ancià donarà consell.
27 El rei entonarà un plany,
el príncep estarà consternat,
i a la gent del poble
els tremolaran les mans.
Els tractaré segons la seva conducta,
els jutjaré tal com ells han jutjat.
Llavors sabran que jo sóc el Senyor.
Abominacions en el temple de Jerusalem
8
L'any sisè de la deportació de Jeconies, el dia cinc del sisè mes, jo estava assegut a casa meva i els ancians de Judà seien davant meu. Allí la mà del Senyor, Déu sobirà, es va apoderar de mi i vaig veure una figura semblant a la d'un home: el vaig veure, de mig cos en avall, com un foc, i de mig cos en amunt, com nimbat de resplendor, semblant al metall incandescent. Llavors allargà la mà, em prengué pels cabells, i l'Esperit, en visió divina, em va aixecar entre la terra i el cel; llavors em dugué a Jerusalem, a l'entrada de la porta nord de l'atri interior, allí on hi ha l'estàtua idolàtrica que provoca la gelosia del Senyor. Allà hi havia la presència gloriosa del Déu d'Israel, tal com jo l'havia vista a la plana. Ell em digué:
--Fill d'home, mira cap al nord.
Jo hi vaig dirigir la mirada, i just a l'entrada que dóna a l'altar hi havia l'estàtua idolàtrica que provoca la gelosia del Senyor.
Ell continuà dient-me:
--Fill d'home, no veus què fan? ¿No t'adones de les grans abominacions que la gent d'Israel comet aquí, en el meu santuari, tan grans que em veuré obligat a abandonar-lo? Doncs encara veuràs abominacions pitjors.
Llavors em va dur a l'entrada de l'atri, vaig mirar i vaig veure un esvoranc a la paret.
Ell em digué:
--Fill d'home, travessa la paret.
Jo vaig travessar-la. Hi havia una obertura.
Ell em va dir:
--Entra i mira quines abominacions s'hi cometen.
10 Vaig entrar i vaig veure representacions de tota mena de rèptils i d'altres animals detestables, tots els ídols d'Israel, gravats a la paret tot al voltant. 11 Setanta homes dels ancians d'Israel, entre ells Jaazaniahu, fill de Xafan, estaven drets davant d'ells, cada un amb el seu encenser a la mà. El perfum de l'encens pujava amunt.
12 I em digué:
--¿Has vist, fill d'home, què fan a les fosques els notables d'Israel, cada un dins la cambra on té la seva imatge? Perquè diuen: "El Senyor no ens veu, el Senyor ha abandonat el país."
13 I continuà dient-me:
--Encara veuràs cometre abominacions pitjors.
14 Llavors em va dur a l'entrada de la porta nord del temple del Senyor, on hi havia unes dones assegudes que ploraven per Tammuz.
15 Ell em digué:
--¿Has vist, fill d'home? Doncs encara veuràs abominacions pitjors que aquestes.
16 Em va dur encara a l'atri interior del temple del Senyor. A l'entrada del santuari del Senyor, entre el vestíbul i l'altar, hi havia uns vint-i-cinc homes, d'esquena al santuari del Senyor i de cara a l'orient, prosternats mirant al sol.
17 I em digué:
--¿Has vist, fill d'home? ¿A la gent de Judà li semblen poca cosa les abominacions comeses aquí? Després d'haver omplert el país de violència i d'haver tornat a irritar-me, mira com es posen davant meu per ofendre'm a la cara. 18 Doncs jo també respondré indignat: no els miraré amb compassió ni en tindré pietat; encara que clamin desesperadament a les meves orelles, no els escoltaré.
Càstig del temple i de la ciutat
9
Aleshores em va cridar amb tota la força:
--Arriben els qui han de castigar la ciutat! Cada un empunya l'arma d'extermini.
Llavors vaig veure que venien sis homes pel camí de la porta superior que mira al nord, empunyant cada un l'arma destructora. Enmig d'ells hi havia un home vestit de lli, amb els estris d'escrivent a la cintura. Van entrar i es posaren al costat de l'altar de bronze. La presència gloriosa del Déu d'Israel es va elevar de sobre el querubí i s'avançà fins al llindar del santuari; llavors va cridar l'home vestit de lli, que duia els estris d'escrivent a la cintura. El Senyor li digué:
--Travessa pel mig de la ciutat de Jerusalem i marca una creu al front dels homes que es planyen i gemeguen per totes les abominacions que es cometen enmig d'ella.
Després vaig sentir que deia als altres:
--Travesseu la ciutat darrere d'ell i mateu. No us mireu ningú amb compassió, no tingueu pietat: vells i joves, noies, criatures i dones; aneu-los matant fins que els extermineu. Però no toqueu ningú que porti la creu. Comenceu pel lloc sant.
Van començar, doncs, pels notables que eren davant el santuari.
I els digué encara:
--Profaneu el santuari i ompliu els seus atris de cadàvers. I després sortiu!
Ells sortiren a matar per la ciutat.
Mentre ells mataven, jo, que m'havia quedat sol, em vaig prosternar amb el front a terra tot clamant:
--Ai, Senyor, Déu sobirà! ¿Vols exterminar tota la resta d'Israel, abocant sobre Jerusalem la teva indignació?
Ell em va respondre:
--La culpa del poble d'Israel i de Judà és enorme; el país és xop de sang i la ciutat s'ha omplert de perversió. Ells diuen: "El Senyor ha abandonat el país, el Senyor ja no veu res." 10 Doncs jo tampoc no els miraré amb compassió ni tindré pietat. Els faré pagar la seva conducta.
11 En aquell moment, l'home vestit de lli, que duia els estris d'escrivent a la cintura, va donar comptes, dient:
--He fet el que m'has manat.
Una altra visió de la glòria del Senyor
10
Llavors vaig veure aparèixer una figura semblant a la d'un tron. La vaig veure sobre la volta, blava com safir, que els querubins tenien damunt el cap.
Algú digué a l'home vestit de lli:
--Fica't per entremig de la carrossa sota el querubí, pren un grapat de brases enceses d'entre els querubins i escampa-les per la ciutat.
I vaig veure que l'home hi entrava. Els querubins eren a la dreta del santuari i el núvol omplia l'atri interior. La presència gloriosa del Senyor es va elevar de sobre el querubí i s'avançà fins al llindar del santuari. El núvol omplí el santuari, i l'esclat de la glòria del Senyor es va estendre per tot l'atri. La remor de les ales dels querubins se sentia des de l'atri exterior, com la veu del Totpoderós quan parla.
Així que l'home vestit de lli rebé l'ordre de prendre foc d'entremig de la carrossa, d'enmig dels querubins, vingué i es va quedar dret al costat de la roda. El querubí va allargar la mà cap al foc d'entremig dels querubins, en prengué i el va posar a les mans del qui anava vestit de lli. Ell el va agafar i va sortir.
Llavors es va veure que sota les ales dels querubins hi havia una forma de mà humana. Mentre mirava, vaig veure quatre rodes a prop dels querubins, una roda vora cada querubí. Les rodes brillaven com una pedra de topazi. 10 Totes quatre eren iguals. Cada roda en duia una altra d'entrecreuada. 11 Quan avançaven, ho podien fer en totes quatre direccions, però sense girar-se: cap a l'indret on es dirigia la part de davant, avançaven també les rodes de darrere, sense girar-se. 12 El cos de tots quatre querubins, l'esquena, les mans, les ales i les rodes, eren plens d'ulls tot a l'entorn. 13 I vaig sentir que donaven a les rodes el nom de «carrossa». 14 Cada un dels querubins tenia quatre cares: la cara del primer era de querubí; la del segon era una cara d'home; el tercer tenia cara de lleó, i el quart, d'àguila. 15 Els querubins es van enlairar: eren els vivents que jo havia vist al riu Quebar. 16 Quan avançaven els querubins, també avançaven les rodes, i quan els querubins desplegaven les ales per enlairar-se de terra, les rodes no se separaven d'ells. 17 Quan s'aturaven, les rodes també s'aturaven, i quan s'enlairaven, elles també s'enlairaven amb ells; perquè l'esperit dels vivents animava també les rodes.
18 Llavors la presència gloriosa del Senyor va sortir del llindar del santuari i es va posar sobre els querubins. 19 Els querubins van desplegar les ales, s'enlairaren de terra, davant els meus ulls, i van sortir juntament amb les rodes. S'aturaren a l'entrada de la porta oriental del temple del Senyor. La presència gloriosa del Déu d'Israel anava damunt d'ells. 20 Eren els vivents que jo havia vist sota el Déu d'Israel al riu Quebar. Tot seguit vaig comprendre que eren querubins. 21 Cada un tenia quatre cares, quatre ales i una figura de mà humana sota les seves ales. 22 L'aspecte de les seves cares era el que jo havia vist a la riba del riu Quebar: era ben bé el mateix. I cada un avançava de dret endavant.
Plans inútils dels prohoms d'Israel
11
L'Esperit em va aixecar i em va dur a la porta oriental del temple del Senyor, la que mira a llevant. A l'entrada de la porta hi havia vint-i-cinc homes; entre ells vaig veure-hi Jaazanià, fill d'Azur, i Pelatiahu, fill de Benaià, caps del poble.
L'Esperit em digué:
--Fill d'home, aquests són els qui forgen plans inútils i donen mal consell en aquesta ciutat. Són els qui diuen: "¿No estem a punt de construir noves cases? La ciutat és l'olla i nosaltres som la carn!" Per tant, profetitza en nom meu contra ells, profetitza, fill d'home!
Aleshores l'Esperit del Senyor va entrar dintre meu i m'envià a dir: «Això us anuncia el Senyor: Aquestes són les vostres intencions, gent d'Israel. Conec els vostres pensaments. Heu acumulat les víctimes en aquesta ciutat i heu omplert de morts els seus carrers. Per tant, això us anuncia el Senyor, Déu sobirà: La ciutat és l'olla, però la carn són els morts que heu estès enmig d'ella; per això jo us n'expulsaré. ¿Teniu por de l'espasa? Doncs jo la faré venir contra vosaltres. Ho dic jo, el Senyor, Déu sobirà. Us faré sortir de la ciutat, us posaré en mans d'uns estrangers i executaré les meves sentències contra vosaltres. 10 Caureu per l'espasa, us jutjaré dins el mateix territori d'Israel, i llavors sabreu que jo sóc el Senyor. 11 La ciutat no serà cap olla per a vosaltres; però, en canvi, vosaltres sereu carn dins d'ella: us jutjaré dins el mateix territori d'Israel. 12 Aleshores sabreu que jo sóc el Senyor, ja que no heu seguit els meus preceptes ni heu observat els meus decrets, sinó que us heu comportat segons els costums de les nacions que us envolten.»
13 Mentre jo feia aquesta profecia va morir Pelatiahu, fill de Benaià. Jo vaig prosternar-me amb el front a terra i vaig clamar amb totes les forces:
--Ah, Senyor, Déu sobirà! ¿Vols aniquilar la resta d'Israel?
Promesa de renovació del poble
14 El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:
15 --Fill d'home, els habitants de Jerusalem diuen als teus germans, als teus parents i a tot el poble d'Israel: "Vosaltres viviu lluny del Senyor; ens toca a nosaltres de posseir aquest país." 16 Per tant, digues: "Això us anuncia el Senyor, Déu sobirà: És veritat que jo els he allunyat entre les nacions, els he dispersat pels països; però en els països on resideixen, sóc per a ells com un santuari."
17 »Per això digues: "Això us anuncia el Senyor, Déu sobirà: Us aplegaré d'entre els pobles, us reuniré dels països on heu estat dispersats i us donaré la terra d'Israel. 18 Ells hi entraran i en faran fora tots els ídols detestables i abominables. 19 Jo els donaré un sol cor i els infondré un esperit nou; trauré d'ells aquest cor de pedra i els en donaré un de carn, 20 perquè segueixin els meus preceptes, guardin els meus decrets i els posin en pràctica. Llavors seran el meu poble i jo seré el seu Déu. 21 Però si el seu cor va darrere els ídols detestables i abominables, els faré pagar la seva conducta. Ho dic jo, el Senyor, Déu sobirà."
La glòria del Senyor es retira de Jerusalem
22 Llavors els querubins van desplegar les ales, i les rodes s'alçaren amb ells. La presència gloriosa del Déu d'Israel anava damunt seu. 23 La glòria del Senyor va pujar de dintre la ciutat i s'aturà a la muntanya que hi ha a l'orient. 24 L'Esperit em va aixecar i em dugué a Caldea, on eren els deportats. M'hi dugué en visió l'Esperit de Déu. Després aquella visió s'esvaí. 25 Allí vaig parlar als deportats de tot allò que el Senyor m'havia revelat.
Un forat a la paret
12
El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:
--Tu, fill d'home, vius enmig d'un poble rebel, que té ulls per a veure-hi i no hi veu, i orelles per a escoltar i no escolta; és un poble rebel. Ara tu, fill d'home, de dia i davant de tothom, fes-te un farcell d'allò que necessita un deportat i emigra, a la vista de tothom, del lloc on ets, cap a un altre indret. Qui sap si encara hi veurà, aquest poble rebel! De dia, en presència d'ells, fes el teu farcell com un farcell de deportat, i al vespre surt, també en presència d'ells, com els qui són duts a l'exili. Primer, a la vista de tothom, obre un forat a la paret i fes-hi passar el farcell. Després, a les fosques, davant de tothom, carrega't el farcell a les espatlles i surt amb la cara tapada, per no veure el país. Vull que siguis un presagi per al poble d'Israel.
Jo ho vaig complir, tal com el Senyor m'ho havia manat: de dia vaig fer el farcell, com un farcell de deportat; al vespre, amb les mans, vaig fer un forat a la paret, em vaig carregar el farcell a les espatlles i vaig sortir a les fosques davant de tothom.
Al matí el Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:
--A tu, fill d'home, la gent d'Israel, aquest poble rebel, ¿no t'han preguntat què fas? 10 Doncs digues-los: "Això declara el Senyor, Déu sobirà: Aquest presagi es refereix al rei i a tota la gent d'Israel que habita a Jerusalem." 11 Digues: "Sóc per a vosaltres un presagi. Això que jo he fet, ho faran també amb ells: seran fets captius i deportats. 12 I el rei es carregarà el farcell a les espatlles i sortirà a les fosques pel forat que hauran obert en el mur per fer-lo passar, i es taparà la cara per no veure amb els seus ulls el país. 13 Però jo estendré la meva xarxa damunt d'ell i quedarà atrapat en el meu filat; el conduiré a Babilònia, el país dels caldeus, i allí morirà sense haver-lo pogut veure. 14 Escamparé als quatre vents els qui l'envolten, la seva guàrdia i totes les seves tropes, i els perseguiré amb l'espasa desembeinada. 15 I quan els dispersaré entre les nacions i els escamparé pels països, sabran que jo sóc el Senyor. 16 Però faré que alguns d'ells sobrevisquin a l'espasa, a la fam i a la pesta, perquè contin a les nacions com hauran acabat les abominacions que tots ells cometien; així sabran que jo sóc el Senyor."
17 El Senyor em va comunicar encara la seva paraula. Em digué:
18 --Fill d'home, menja't el pa tremolant, beu-te l'aigua inquiet i anguniós 19 i digues a la gent del poble: "Això anuncia el Senyor, Déu sobirà, als qui viuen a Jerusalem i a la terra d'Israel: menjaran el pa amb angúnia i beuran l'aigua amb neguit, perquè el país serà assolat per culpa de la violència de tots els qui hi viuen. 20 Les ciutats quedaran desertes i el país devastat. Llavors sabran que jo sóc el Senyor."
La paraula del Senyor es complirà
21 El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:
22 --Fill d'home, escolta'm. Què significa aquesta dita que corre per la terra d'Israel: "Els dies passen i no es compleix cap visió"? 23 Doncs digues-los: "Això us anuncia el Senyor, Déu sobirà: Aboliré aquesta dita, mai més no la repetiran a Israel." Ja els pots dir que ha arribat l'hora i que des d'ara es complirà tota visió. 24 En el poble d'Israel ja no hi haurà cap visió falsa ni cap predicció mentidera. 25 Perquè jo, el Senyor, parlo, i la paraula que dic es complirà sense esperar més. Sí, poble rebel, ara, en els vostres dies, quan jo digui una paraula, la compliré. Ho afirmo jo, el Senyor, Déu sobirà.
26 El Senyor em va comunicar encara la seva paraula. Em digué:
27 --Fill d'home, mira què va dient la gent d'Israel: "La visió d'aquest és per a d'aquí a molts dies, profetitza per a temps llunyans." 28 Doncs digues-los: "Això us fa saber el Senyor, Déu sobirà: Cap paraula meva no es farà esperar més; el que jo dic es complirà. Ho afirmo jo, el Senyor, Déu sobirà."
Contra els falsos profetes
13
El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:
--Fill d'home, profetitza contra els profetes d'Israel. Digues als profetes que profetitzen segons el seu propi parer: "Escolteu la paraula del Senyor. Això diu el Senyor, Déu sobirà: Ai dels profetes necis! Diuen el que els ve de gust, sense haver tingut cap visió. Els teus profetes, Israel, són com xacals que ronden per les ruïnes.
»No heu refet els esvorancs del mur ni heu envoltat d'una muralla el poble d'Israel perquè resistís durant el combat en el dia del Senyor. Les vostres visions són falses, i les vostres prediccions, una mentida. Alguns asseguren: ‘Això ho diu el Senyor’, però el Senyor no els ha enviat, i encara esperen que es compleixi la seva paraula! ¿No és cert que les vostres visions són falses i les vostres prediccions una mentida, ja que dieu: ‘Això ho diu el Senyor’, sense que jo hagi parlat?
»Ara, doncs, escolteu què diu el Senyor, Déu sobirà: Per les vostres prediccions falses i les vostres visions mentideres, aquí em teniu contra vosaltres. Ho afirmo jo, el Senyor, Déu sobirà. Faré pesar la meva mà contra els profetes que tenen visions falses i fan prediccions mentideres: no prendran part en el consell del meu poble, no seran inscrits en el registre del casal d'Israel ni entraran a la terra d'Israel. Així sabran que jo sóc el Senyor, Déu sobirà.
10 »Cert, ells han esgarriat el meu poble, dient-li que tot va bé, quan res no va bé. El poble és com una paret que han aixecat i que els seus profetes arrebossen. 11 Digues, doncs, als qui l'arrebossen que la paret caurà; perquè vindran una pluja torrencial i una pedregada, es girarà un vent de tempesta, 12 i veureu la paret enderrocada! ¿No és cert que us diran: ‘Què se n'ha fet, del vostre arrebossat?’ 13 Per tant, això us anuncia el Senyor, Déu sobirà: Indignat, desencadenaré un vent de tempesta, una pluja torrencial i una pedregada que ho arrasarà tot. 14 Enderrocaré la paret que havíeu arrebossat, la deixaré arran de terra, i quedaran al descobert els seus fonaments. Quan caurà, vosaltres desapareixereu sota d'ella; llavors sabreu que jo sóc el Senyor. 15 Un cop apaivagat el meu enuig contra aquella paret i els qui l'havien arrebossada, us diré: No queda res de la paret ni dels qui l'arrebossaven; 16 res dels profetes d'Israel que profetitzaven sobre Jerusalem i que li anunciaven visions de prosperitat, quan de fet no n'hi havia. Ho dic jo, el Senyor, Déu sobirà.
Contra les fetilleres
17 »Tu, fill d'home, encara't també amb les dones del teu poble que profetitzen segons el seu propi parer i profetitza contra elles. 18 Digues-los: ‘Això us fa saber el Senyor, Déu sobirà: Ai de les qui cusen cintes per als canells de les mans i fan vels de tota mida per posar-se'ls al cap i atrapar vides! Vosaltres, per poder viure, atrapeu vides del meu poble! 19 Profaneu davant el poble la meva santedat per guanyar-vos un grapat d'ordi i uns bocins de pa; predieu la mort als qui no han de morir i augureu vida als qui no han de viure. Així enganyeu el meu poble, que fa cas de la vostra superxeria. 20 Ara, doncs, això us fa saber el Senyor, Déu sobirà: Aquí em teniu contra les vostres cintes, amb què atrapeu les vides com qui caça ocells; jo us les tallaré dels braços. Així deixaré lliures les vides que havíeu atrapat com qui caça ocells, 21 esquinçaré els vostres vels, alliberaré el meu poble de les vostres mans, i us fugirà la caça. Llavors sabreu que jo sóc el Senyor.
22 »Vosaltres inquieteu el just amb enganys, quan jo no l'havia inquietat; en canvi, encoratgeu el malvat perquè no es converteixi de la seva conducta malvada i així no pugui salvar la vida. 23 Per això s'han acabat les vostres visions falses i les vostres prediccions. Alliberaré el meu poble de les vostres mans, i sabreu que jo sóc el Senyor.’"
L'amor secret als ídols
14
Alguns dels ancians d'Israel vingueren a veure'm i es van asseure davant meu. Llavors el Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:
--Fill d'home, escolta'm. Tots aquests no fan més que pensar en els seus ídols repugnants, tenen sempre al davant allò que els fa caure en la culpa. ¿Puc permetre que em consultin? Parla, doncs, amb ells i digues-los: "Això us fa saber el Senyor, Déu sobirà: Tot home del poble d'Israel que tan sols pensa en els seus ídols i té sempre al davant allò que el fa caure en la culpa, si després encara recorre al profeta per consultar-me, jo mateix, el Senyor, li respondré. Li donaré el que es mereix perquè ve amb la multitud dels seus ídols. Així em vull apoderar del cor del poble d'Israel, tot i que ells s'han allunyat de mi per amor dels seus ídols repugnants."
»Per tant, digues a la gent d'Israel: "Això us ordena el Senyor, Déu sobirà: Convertiu-vos, allunyeu-vos dels vostres ídols, aparteu la mirada de totes les vostres abominacions. Perquè qualsevol home del poble d'Israel o dels immigrants que hi resideixen, si s'allunya de mi i només pensa en els seus ídols, tenint sempre al davant allò que el fa caure en la culpa, quan recorri al profeta per consultar-me, jo mateix, el Senyor, li respondré. M'encararé amb aquest home i en faré un cas exemplar: l'exterminaré del meu poble. Així sabreu que jo sóc el Senyor.
»Ara bé, si un profeta es deixa enganyar i anuncia alguna cosa, jo, el Senyor, el deixaré en l'engany: aixecaré la mà contra ell i el faré desaparèixer d'enmig d'Israel, el meu poble. 10 Tan culpable serà el qui haurà consultat el profeta com el profeta que li haurà respost: tots dos portaran la seva culpa. 11 No vull que el poble d'Israel s'extraviï mai més lluny de mi i torni a profanar-se amb tantes infidelitats. Vull que sigui el meu poble i jo seré el seu Déu. Ho dic jo, el Senyor, Déu sobirà."
Cap just no podrà salvar Jerusalem
12 El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:
13 --Fill d'home, escolta: Posem que un país peca contra mi essent-me infidel i jo aixeco la mà contra ell, faig que se li acabin les reserves de pa, li envio la fam i extermino els seus homes i animals. 14 Si s'hi troben aquests tres homes: Noè, Daniel i Job, tan sols ells, perquè són justos, salvaran la vida. Ho dic jo, el Senyor, Déu sobirà. 15 O bé posem que faig rondar pel país bèsties salvatges que el despoblen fins que es torna una terra desolada per on no passa ningú per por d'aquelles bèsties; 16 jo, el Senyor, Déu sobirà, afirmo i juro que aquests tres homes no salvaran fills ni filles: tan sols ells seran salvats, i el país quedarà desolat. 17 Posem encara que jo faig venir l'espasa contra aquest país, amb l'ordre de travessar-lo, i n'extirpo així homes i animals; 18 jo, el Senyor, Déu sobirà, afirmo i juro que aquests tres homes no salvaran fills ni filles: tan sols ells seran salvats. 19 Posem, finalment, que jo envio la pesta en aquest país i la meva indignació hi escampa la mortaldat fins al punt d'exterminar-ne homes i animals. 20 Si s'hi troben Noè, Daniel i Job, jo, el Senyor, Déu sobirà, afirmo i juro que ells no salvaran fills ni filles: tan sols ells, perquè són justos, salvaran la vida.
21 »Però això us fa saber el Senyor, Déu sobirà: Encara que jo enviï contra Jerusalem els meus quatre flagells malignes —l'espasa, la fam, les bèsties salvatges i la pesta— per exterminar homes i animals, 22 malgrat això, hi deixaré una resta de supervivents, homes i dones. Els faran sortir de la ciutat i vindran cap a vosaltres. Llavors us adonareu de la seva conducta i de les seves maldats i us consolareu del mal que he fet caure sobre Jerusalem, de tot el que he fet contra ella. 23 Sí, quan veureu la seva conducta i les seves maldats, això serà un consol per a vosaltres, perquè llavors sabreu que tot el que li he fet, no ho he pas fet sense raó. Ho dic jo, el Senyor, Déu sobirà.
Israel, cep inútil
15
El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:
--Fill d'home, escolta'm!
La llenya del cep,
¿és millor que l'altra llenya
dels arbres del bosc?
Per ventura en treuen fusta
per poder-la treballar?
¿O en fan estaques
per penjar-hi els atuells?
La llancen per alimentar el foc,
perquè en consumeixi
les dues puntes
i en recremi la resta.
Com pot ser bona per a treballar-la?
Si quan era sencera
no es podia treballar,
quan el foc l'ha consumida
i recremada,
què se'n podrà fer?
»Per tant, això us fa saber
el Senyor, Déu sobirà:
Llançaré els habitants de Jerusalem
tal com llançaria al foc,
perquè la consumís,
la llenya del cep,
abans que l'altra llenya del bosc.
M'encararé amb ells:
han sortit del foc,
però el foc els consumirà.
Llavors, quan m'encararé amb ells,
sabreu que jo sóc el Senyor.
Del país, en faré una desolació
per les seves infidelitats.
Ho dic jo, el Senyor, Déu sobirà.
Jerusalem s'ha prostituït
16
El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:
--Fill d'home, fes veure a Jerusalem que n'és, d'abominable, tot el que ha fet. Digues-li: "Això et fa saber el Senyor, Déu sobirà, a tu, Jerusalem: Pel que fa al teu origen i a la teva naixença, ets del país de Canaan. El teu pare era amorreu, i la teva mare, hitita. Quan vas néixer, no et tallaren el cordó, no et netejaren amb aigua, no et fregaren amb sal ni et van faixar amb bolquers. Ningú no es va compadir de tu ni et va fer, per llàstima, cap d'aquestes feines. El dia que vingueres al món et van llançar al mig del camp, de fàstic que feies.
»Tot passant vora teu et vaig veure espeternegant i bruta de sang, i aleshores et vaig dir: ‘Viu!’ I et vaig fer tan nombrosa com les herbes del camp. Vas créixer i et convertires en una dona molt bonica: se't formaren els pits i et va sortir el pèl, però anaves tota nua.
»Passant de nou vora teu et vaig mirar: tenies l'edat de l'amor. Aleshores vaig estendre el meu mantell damunt teu i vaig cobrir la teva nuesa. Et vaig jurar fidelitat, vaig fer una aliança amb tu, i vas ser meva. Ho dic jo, el Senyor, Déu sobirà. Et vaig banyar, vaig netejar-te la sang que et cobria i et vaig ungir amb oli perfumat. 10 Després et vaig posar un vestit brodat, unes sandàlies de pell fina, una faixa de lli i un mantell de seda. 11 Et vaig engalanar amb joiells: braçalets, un collaret, 12 arracades, un anell al nas i una diadema magnífica al front. 13 Vas quedar engalanada amb or i plata i vestida de lli, de seda i de teles brodades. T'alimentaves amb flor de farina, mel i oli; et tornares d'allò més bella i vas arribar a la reialesa. 14 Llavors la fama de la teva bellesa es va escampar entre les nacions: eres perfecta, tenies l'esplendor amb què jo t'havia adornat. Ho dic jo, el Senyor, Déu sobirà.
15 »Però vas confiar en la teva bellesa i, valent-te de la teva anomenada, et prostituïres oferint-te al primer que passava, dient-li: ‘Tot és per a tu!’ 16 Vas agafar les teves boniques teles, te'n vas fer tendes de molts colors en els recintes sagrats i t'hi vas prostituir. Mai de la vida no havia de passar res de semblant! 17 De les joies precioses d'or i plata que jo t'havia donat, te'n vas fer imatges de déus amb les quals tu mateixa et prostituïes. 18 Les vas cobrir amb els teus vestits brodats i els oferies l'oli i l'encens que jo t'havia donat. 19 La flor de farina, l'oli i la mel amb què jo t'alimentava, els presentares a aquelles imatges com a ofrena agradable. Això és el que vas fer! Ho dic jo, el Senyor, Déu sobirà.
20 »També vas agafar els fills i les filles que m'havies donat i els oferires en sacrifici a aquells ídols perquè se n'alimentessin. ¿Et semblava encara poca cosa la teva prostitució? 21 Doncs fins i tot has arribat a degollar els meus fills i a cremar-los per oferir-los-els! 22 En totes les teves abominacions i disbauxes no t'has recordat dels dies del teu naixement, quan estaves tota nua, espeternegant i bruta de sang.
23 »Ai, ai de tu! A més de tantes maldats, t'ho dic jo, el Senyor, Déu sobirà,
24-25 a la plaça de cada ciutat i a la sortida de cada camí et vas construir barraques sagrades, t'hi vas fer llocs de culte i embrutires la teva bellesa eixancarrant-te davant tothom qui passava; així et prostituïres més i més. 26 Et prostituïres amb els teus veïns egipcis, de gran virilitat, i vas multiplicar les disbauxes per irritar-me.
27 »Llavors vaig aixecar la mà contra tu: vaig fer més petit el teu territori i et vaig deixar a mercè de les teves enemigues, les ciutats dels filisteus. Fins i tot elles s'avergonyien de la teva conducta deshonesta! 28 Però encara no en tenies prou: et prostituïres amb els assiris, que tampoc no et van satisfer. 29 Llavors, a Caldea, país de mercaders, et vas donar més i més a les teves disbauxes, sense quedar tampoc satisfeta. 30 Que n'eres, de dèbil, quan et comportaves com una bagassa descarada! Sí, t'ho dic jo, el Senyor, Déu sobirà. 31 Quan et construïes una barraca a la sortida de cada camí, un lloc de culte a cada plaça, no feies com les prostitutes: tu menyspreaves la paga. 32 Dona adúltera, que en comptes del teu marit prens els marits de les altres! 33 A totes les prostitutes els fan presents; però tu feies regals a tots els teus amants. Els obsequiaves perquè de tot arreu vinguessin a les teves disbauxes. 34 Quan et prostituïes feies al revés de les altres dones: ningú no t'havia de buscar per jeure amb tu, i tu pagaves en comptes de rebre la paga. Tot ho feies al revés.
35 »Per tant, bagassa, escolta la paraula del Senyor! 36 Això t'anuncia el Senyor, Déu sobirà: Ja que ensenyaves les teves vergonyes i descobries la teva nuesa en les disbauxes amb els teus amants i amb els teus ídols repugnants i abominables, i els oferies la sang dels teus fills, 37 jo reuniré tots els teus amistançats, aquells que tu volies complaure, tant els que estimaves com els que avorries; els reuniré de pertot arreu i els ensenyaré les teves vergonyes, perquè et vegin completament nua. 38 Et jutjaré i et condemnaré a la pena de les adúlteres i de les que cometen crims de sang. Indignat i engelosit, et cobriré de sang. 39 Et deixaré a les seves mans, perquè arrasin la teva barraca sagrada i derroquin els teus llocs de culte, t'arrenquin els vestits, et robin les joies precioses i et deixin nua del tot. 40 Després incitaran contra tu la gent, t'apedregaran, t'esquarteraran amb l'espasa 41 i calaran foc a les teves cases; executaran la teva condemna en presència d'una munió de dones. Així t'obligaré a deixar la teva prostitució i no tornaràs a pagar-ne el preu. 42 Llavors es calmarà el meu enuig contra tu, s'esvairà la meva gelosia i, un cop serè, no m'indignaré més. 43 Tu havies oblidat els dies de la teva joventut i m'havies provocat amb tot això que has fet; jo, doncs, et faré pagar la teva mala vida. ¿Pots negar que, a les teves idolatries abominables, hi has afegit la infàmia? T'ho dic jo, el Senyor, Déu sobirà.
Tal mare, tal filla
44 »Tots els qui inventin refranys diran de tu: ‘Tal mare, tal filla.’ 45 Ets ben bé filla de la teva mare, que havia detestat l'home i els fills, i germana de les teves germanes, que avorrien fills i marits. La vostra mare era hitita, i el vostre pare, amorreu. 46 La teva germana gran és Samaria amb les seves ciutats: la tens a l'esquerra. La teva germana petita és Sodoma amb les seves ciutats: habita a la teva dreta. 47 Seguir el seu exemple i cometre les mateixes abominacions et semblava poc, i et vas corrompre més que elles. 48 Jo, el Senyor, Déu sobirà, afirmo i juro que la teva germana Sodoma i les seves ciutats no es van comportar com tu i les teves. 49 La culpa de Sodoma, la teva germana, era aquesta: ella i les seves ciutats vivien en l'esplendor, l'abundor d'aliments i un plàcid benestar, però no ajudaven els pobres i indigents. 50 S'enorgullien i feien el que jo detesto, i, quan ho vaig veure, les vaig fer desaparèixer. 51 Ni Samaria no ha comès la meitat dels teus pecats!
»Has comès tantes accions detestables que, al teu costat, les teves germanes són justes. 52 Tu, doncs, que amb els teus pecats has deixat en bon lloc les teves germanes, porta el teu deshonor. T'has fet més abominable que elles, fins al punt que, al teu costat, es veuen més justes que tu. Avergonyeix-te, doncs, i porta el teu deshonor, que deixa en bon lloc les teves germanes.
Judici bondadós del Senyor
53 »Jo canviaré la sort de Sodoma i de les seves ciutats, de Samaria i de les seves ciutats, i també la teva igual que la d'elles; 54 així portaràs el teu deshonor i t'avergonyiràs de tot el que has fet, mentre que elles tindran consol. 55 Les teves germanes Sodoma i Samaria, amb les seves ciutats, recobraran la seva prosperitat, i també tu la recobraràs, amb les teves ciutats. 56 La teva germana Sodoma, ¿no era tema de les teves converses en el temps de la teva esplendor, 57 abans que fos pública la teva maldat? Ara tu ets com ella: ets l'escarni de les ciutats d'Edom i de totes les ciutats veïnes, les ciutats dels filisteus, que et menyspreen per totes bandes. 58 Ara portes damunt teu la teva ignomínia i les teves idolatries abominables. T'ho dic jo, el Senyor, Déu sobirà.
59 »Això t'anuncia el Senyor, Déu sobirà: Has violat l'aliança, menyspreant el jurament, i jo faré amb tu tal com tu has fet amb mi. 60 Però encara recordaré l'aliança que vaig concloure amb tu quan eres jove i faré amb tu una aliança eterna. 61 Llavors, pensant en el teu comportament, t'avergonyiràs, en veure que prenc les teves germanes grans i les més petites i te les dono per filles, encara que no m'hi obligui la meva aliança amb tu. 62 Jo mateix restabliré amb tu la meva aliança i sabràs que jo sóc el Senyor. 63 Així, quan ho recordis, quedaràs avergonyida. En la teva confusió, no gosaràs obrir la boca, quan vegis que et perdono tot el que has fet. T'ho dic jo, el Senyor, Déu sobirà."
Les dues àguiles, el cedre i el cep
17
El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:
--Fill d'home, proposa un enigma, explica una paràbola al poble d'Israel. Digues-los:
»"Això us fa saber
el Senyor, Déu sobirà:
Una gran àguila, d'ales amplíssimes,
de plomatge espès i virolat,
vingué al Líban.
Trencà el cimall d'un cedre,
en va esqueixar el rebrot més alt
i se l'endugué
a un país de mercaders,
el deixà
en una ciutat de comerciants.
Després prengué un sarment
del país d'Israel
i el plantà en terra de conreu,
com un plançó de salze
vora un corrent d'aigua;
volia fer-ne un cep ufanós,
però de poca alçària,
que estengués cap a l'àguila
els seus sarments
i mantingués sota d'ella
les seves arrels.
El cep tragué sarments
i estenia el seu ramatge.
»Hi havia, però,
una altra gran àguila,
d'ales amplíssimes i plomatge espès.
El cep girà cap a ella
els seus sarments
i, amb avidesa, estengué
sota d'ella les arrels,
esperant que el regaria millor.
¿No en tenia prou d'estar plantat
en terra de conreu
i vora el corrent d'aigua,
per a treure sarments, donar fruit
i arribar a ser un cep esplèndid?"
»Digues: "Això pregunta el Senyor,
Déu sobirà:
¿Acabarà bé, aquest cep?
L'àguila primera,
¿no li arrencarà les arrels?
¿No destruirà el seu fruit?
¿No s'assecarà tot el seu fullatge?
No caldrà un gran esforç
ni molta gent
per a arrencar-lo de soca-rel.
10 Aquí el teniu ben plantat,
però no acabarà bé.
S'assecarà del tot
quan l'envesteixi el vent de llevant.
Allí on ha crescut s'assecarà."
Interpretació de l'al·legoria
11 Després el Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:
12 --Pregunta al poble rebel: "No enteneu què significa això?" Digues-los: "El rei de Babilònia vingué a Jerusalem, va prendre el rei i els seus prohoms i se'ls va endur al seu país. 13 En comptes d'ell va deixar-hi un home de la família reial, va concloure amb ell una aliança i li va fer jurar un pacte de fidelitat. S'endugué, doncs, la gent important del país 14 perquè fos un reialme feble, incapaç de revoltar-se, i complís fidelment el pacte. 15 Però aquell home es va rebel·lar contra el rei de Babilònia i va enviar els seus ambaixadors a Egipte per obtenir cavalls i molta tropa. ¿Acabarà bé, l'home que ha fet tot això? ¿Se'n sortirà, el qui ha violat una aliança?
16 »Jo, el Senyor, Déu sobirà, afirmo i juro que morirà a Babilònia, al país del rei que l'havia fet regnar, ja que ha violat el pacte d'aliança i ha menyspreat el jurament. 17 El faraó no el defensarà, ni amb un gran exèrcit ni amb molts soldats, quan els babilonis alcin un terraplè i construeixin un mur de setge per matar molta gent. 18 Ell ha violat el pacte d'aliança menyspreant el jurament. Ha obrat així després d'haver donat la seva paraula. No se'n sortirà!
19 »Per tant, això diu el Senyor, Déu sobirà: Tan cert com jo visc, juro que li faré pagar el menyspreu del pacte de fidelitat i la violació de l'aliança. 20 Pararé una trampa davant d'ell i caurà en el meu filat. El duré a Babilònia i allí veuran que tinc raó d'acusar-lo pel perjuri que ha comès contra mi. 21 Les més escollides de totes les seves tropes moriran en el combat, i els supervivents seran dispersats als quatre vents. Llavors sabreu que jo, el Senyor, he parlat.
Sort final del cedre
22 »Això us anuncia el Senyor, Déu sobirà:
»També jo trencaré
el cimall del cedre altiu,
n'esqueixaré el rebrot
més alt i tendre
i el plantaré
al cim d'una gran muntanya,
23 a l'excelsa muntanya d'Israel.
Traurà branques ufanoses,
donarà fruit
i arribarà a ser un cedre majestuós.
S'hi ajocaran ocells de tota mena,
viuran a l'ombra
de les seves branques.
24 Tots els arbres del bosc sabran
que jo sóc el Senyor,
que faig caure els arbres alts
i enalteixo els més petits,
asseco els arbres verds
i faig reverdir els secs.
Jo, el Senyor, sóc el qui ho ha dit
i el qui ho fa."
Responsabilitat personal
18
El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:
--Per què aneu propagant aquesta dita per la terra d'Israel:
»"Els pares menjaven raïm verd,
i als fills
se'ls esmussen les dents"?
»Jo, el Senyor, Déu sobirà, afirmo i juro que a Israel no repetireu més aquesta dita. Totes les vides humanes són meves, tant la del pare com la del fill. Totes dues són meves. Només el qui pequi morirà.
»L'home just viu rectament i obra el bé. No pren part en els àpats idolàtrics que se celebren dalt de les muntanyes ni posa la seva confiança en els ídols repugnants del poble d'Israel. No deshonra la dona d'un altre ni s'acosta a la seva quan té la menstruació. No oprimeix ningú, restitueix les penyores als deutors i no roba mai res. Comparteix amb el famolenc els seus aliments i dóna vestits al qui no en té. Presta sense usura i sense cobrar interessos, defuig de fer-se còmplice de la injustícia i dóna sentències justes en els plets, segueix els meus preceptes, observa els meus decrets i els posa realment en pràctica. Aquest home just certament viurà. Ho dic jo, el Senyor, Déu sobirà.
10 »Però si aquest home té un fill violent i sanguinari que comet alguna de les coses prohibides, 11 que no es comporta com ell, sinó que pren part en els àpats idolàtrics que se celebren dalt de les muntanyes, deshonra la dona d'un altre, 12 oprimeix els pobres i els indigents, roba, no restitueix les penyores als deutors, posa la confiança en els ídols repugnants, cosa abominable, 13 presta a usura i cobra interessos, aquest fill no viurà pas: certament morirà, perquè ha comès totes aquestes abominacions i ell mateix serà responsable de la seva mort.
14 »Ara bé, si aquest fill violent té, ell mateix, un fill que veu tots els pecats comesos pel seu pare, però no segueix el seu exemple, 15 no pren part en els àpats idolàtrics que se celebren dalt de les muntanyes, ni posa la seva confiança en els ídols repugnants del poble d'Israel, no deshonra la dona d'un altre, 16 no oprimeix ningú, no reté les penyores als deutors ni roba mai res, comparteix amb el famolenc els seus aliments i dóna vestits al qui no en té, 17 defuig de perjudicar l'indigent i no cobra interessos d'usurer, compleix els meus decrets i segueix els meus preceptes, aleshores aquell fill no morirà per les culpes del seu pare, sinó que viurà. 18 Però el seu pare, que oprimia, robava al seu germà i feia el que no és bo enmig del poble, morirà per la seva pròpia culpa.
19 »I si vosaltres pregunteu per què el fill no es carrega la culpa del seu pare, jo responc: Perquè el fill viu rectament i obra el bé, observa tots els meus preceptes i els posa en pràctica; per això ell viurà. 20 Només el qui pequi morirà. El fill no es carregarà les culpes del pare, ni el pare les del fill. L'home just collirà els fruits de la seva bondat, i l'injust els de la seva maldat.
21 »Però si el malvat s'aparta de tots els pecats que cometia, si observa tots els meus preceptes, viu rectament i obra el bé, no morirà pas, sinó que viurà. 22 No li tindré en compte cap de les infidelitats que havia comès, sinó el bé que ha fet, i viurà. 23 ¿Us penseu que m'agrada la mort del malvat? De cap manera. Jo, el Senyor, Déu sobirà, us ho asseguro: el que jo vull és que abandoni els mals camins i que visqui.
24 »En canvi, si el just deixava d'obrar el bé i cometia les culpes i les accions abominables que comet el malvat, ¿us penseu que viurà? No li tindré en compte el bé que havia fet: morirà per la seva infidelitat i pels pecats que haurà comès.
Els camins del Senyor
25 »Vosaltres dieu: "La manera d'obrar del Senyor no va ben encaminada." Escolta'm bé, poble d'Israel: Quina manera d'obrar va desencaminada, la meva o la vostra? 26 Si el just deixa de fer el bé, comet el mal i mor, mor per culpa del mal que ha comès. 27 Però si el malvat deixa de cometre el mal, viu rectament i obra el bé, salvarà la vida. 28 Si reconeix les seves infidelitats i se'n converteix, no morirà pas, sinó que viurà. 29 I el poble d'Israel encara dirà que la manera d'obrar del Senyor és desencaminada! ¿Que no és encertada la meva manera d'obrar, poble d'Israel? El que no és encertat és com obreu vosaltres!
30 »Per tant, poble d'Israel, jo jutjaré a cada un segons la seva conducta. Us ho dic jo, el Senyor, Déu sobirà. Convertiu-vos i aparteu-vos de totes les infidelitats, si no voleu que les vostres culpes us facin caure de nou. 31 Desfeu-vos de totes les vostres infidelitats, renoveu el vostre cor i el vostre esperit. Poble d'Israel, per què hauríeu de morir? 32 A mi no m'agrada la mort de ningú. Convertiu-vos i viviu! Us ho dic jo, el Senyor, Déu sobirà.
Complanta pels reis i el poble
19
»Entona una complanta dedicada als reis d'Israel. Digues:
»"Quina lleona entre els lleons,
la teva mare!
Ajaçada enmig de lleons,
criava els seus cadells.
En va pujar un
que es féu un lleó jove;
va aprendre a esqueixar la presa
i a devorar homes.
Les altres nacions ho saberen,
l'atraparen en un parany
i, amb garfis, se'l van endur
cap al país d'Egipte.
Quan la lleona va veure
que era en va la seva esperança,
prengué un altre dels cadells
i en féu un lleó jove.
Ell trescava entre els altres lleons,
esdevingut un lleó jove;
va aprendre a esqueixar la presa
i a devorar homes.
Destrossà baluards,
devastà places fortes,
tot el país s'esglaiava
en sentir el seu rugit.
Les nacions veïnes
s'aplegaren per caçar-lo,
li van posar un filat
i l'atraparen en el parany.
Amb garfis el ficaren a la gàbia
i el conduïren al rei de Babilònia,
que el tancà a les masmorres
perquè no se sentís més el seu rugit
per les muntanyes d'Israel.
10 »La teva mare era com un cep
plantat vora l'aigua.
Era frondós i fecund,
les aigües l'amaraven.
11 Tenia sarments vigorosos,
bons per a ceptres reials;
el seu cimall s'elevava
a frec dels núvols;
era imposant la seva alçària
i l'abundor dels seus sarments.
12 Però, arrencat amb furor,
va ser llançat per terra:
el vent del desert l'eixugà,
els seus fruits caigueren,
se li assecaren els sarments vigorosos
i el foc els consumí.
13 Ara està plantat al desert,
en terra eixuta i assedegada.
14 Del seu tronc n'ha sortit foc,
que ha consumit sarments i fruit.
Ja no té cap sarment vigorós,
cap ceptre per a governar."
»És una complanta, i com a complanta serà cantada.
Idolatria constant d'Israel
20
L'any setè de la deportació del rei Jeconies, el dia deu del mes cinquè, vingueren alguns dels ancians d'Israel a consultar el Senyor i es van asseure davant meu. Llavors el Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:
--Fill d'home, respon als ancians d'Israel: "Això us diu el Senyor, Déu sobirà: ¿Heu vingut per consultar-me? Doncs bé, jo, el Senyor, Déu sobirà, afirmo i juro que no em deixaré consultar per vosaltres." ¿Vols ser el seu jutge, fill d'home, vols ser-ne el jutge? Fes-los conèixer les abominacions dels seus pares. Digues-los: "Això us fa saber el Senyor, Déu sobirà: El dia que vaig escollir Israel, vaig fer un jurament als descendents del casal de Jacob i em vaig fer conèixer a ells en el país d'Egipte. El meu jurament va ser aquest: Jo sóc el Senyor, el vostre Déu. Aquell dia els vaig jurar que els faria sortir del país d'Egipte i que els portaria a un país que jo havia explorat per a ells, un país que regalima llet i mel, el més esplèndid de tots. I els vaig donar aquesta ordre: Que cadascú rebutgi els ídols detestables que el sedueixen. No deixeu que us profanin els ídols repugnants d'Egipte. Jo sóc el Senyor, el vostre Déu.
»Però ells es van rebel·lar contra mi i no em volgueren escoltar. Ningú no va rebutjar els ídols detestables que el seduïen ni abandonà els ídols repugnants d'Egipte. Llavors vaig pensar d'abocar damunt d'ells la meva indignació a Egipte mateix, i calmar així el meu enuig. Però no ho vaig fer per consideració al meu nom, per no exposar-me al menyspreu dels estrangers amb qui vivien; així em vaig fer conèixer a ells fent-los sortir del país d'Egipte davant els estrangers. 10 Els vaig fer sortir d'Egipte i els vaig menar al desert. 11 Els vaig donar els meus preceptes i els vaig fer conèixer els meus decrets, que donen vida a qui els compleix. 12 També els vaig donar els meus dies de repòs, com un signe del pacte que hi ha entre jo i ells, perquè se sàpiga que jo, el Senyor, els consagro al meu servei. 13 Però el poble d'Israel es va rebel·lar contra mi al desert: no seguien els meus preceptes, rebutjaven els meus decrets, que donen vida a qui els compleix, i profanaven greument els meus dies de repòs. Llavors vaig pensar d'abocar damunt d'ells la meva indignació allà al desert i fer-los desaparèixer. 14 Però no ho vaig fer per consideració al meu nom, per no exposar-me al menyspreu dels estrangers, davant els quals jo havia fet sortir el meu poble.
15-16 I, encara veient això, en el desert, rebutjaven els meus decrets, no seguien els meus preceptes i profanaven els meus dies de repòs, perquè els seus ídols repugnants els tenien el cor robat. Jo els vaig jurar que no els faria entrar al país que els havia donat, un país que regalima llet i mel, el més esplèndid de tots. 17 Però em vaig desdir d'exterminar-los, no els vaig fer desaparèixer al desert.
18 »Llavors, en el desert, vaig ordenar als seus fills: No seguiu els preceptes dels vostres pares, no guardeu el que us manen ni deixeu que us profanin els ídols repugnants. 19 Jo sóc el Senyor, el vostre Déu. Seguiu els meus preceptes, observeu els meus decrets i poseu-los en pràctica. 20 Santifiqueu els meus dies de repòs, perquè siguin un signe del pacte que hi ha entre jo i vosaltres i se sàpiga que jo, el Senyor, sóc el vostre Déu. 21 Però també els seus fills es van rebel·lar contra mi: no seguien els meus preceptes, no guardaven ni posaven en pràctica els meus decrets, que donen vida a qui els compleix, i profanaven els meus dies de repòs. Llavors vaig pensar d'abocar damunt d'ells la meva indignació al desert i calmar així el meu enuig. 22 Però em vaig contenir per consideració al meu nom, per no exposar-me al menyspreu dels estrangers, davant els quals jo havia fet sortir el meu poble. 23 També els vaig jurar al desert que els dispersaria entre les nacions i els escamparia pels països, 24 perquè no complien els meus decrets, rebutjaven els meus preceptes, profanaven els meus dies de repòs i es deixaven seduir pels ídols repugnants dels seus pares. 25 ¿És que jo els vaig donar preceptes que no eren bons i decrets que no els donarien la vida? 26 ¿Sóc jo qui va portar-los a cometre la profanació d'oferir-me en sacrifici els seus primogènits? ¿Els vaig horroritzar, perquè així sabessin que jo sóc el Senyor?"
27 »Ara, doncs, fill d'home, parla encara al poble d'Israel i digues-los: "Això us fa saber el Senyor, Déu sobirà: Els vostres pares van continuar ultratjant-me amb les seves infidelitats. 28 Jo els vaig fer entrar al país que els havia jurat de donar-los; però pertot on veien un turó elevat i un arbre ufanós, hi oferien els seus sacrificis, portaven les seves odioses ofrenes, presentaven els seus perfums d'olor agradable i vessaven les seves libacions. 29 Jo els vaig preguntar: ‘No són ben reconsagrats aquests turons on aneu?’ I n'han dit turons sagrats per sempre més."
30 »Per tant, digues al poble d'Israel: "Això us fa saber el Senyor, Déu sobirà: Vosaltres quedeu impurs, ja que feu com els vostres pares, us prostituïu amb ídols detestables 31 i, cremant en sacrifici els vostres fills, continueu encara avui deixant que us profanin tots els vostres ídols repugnants. Com puc deixar-me consultar per vosaltres, poble d'Israel? Jo, el Senyor, Déu sobirà, afirmo i juro que no em deixaré consultar.
32 »Vosaltres dieu: ‘Volem ser com els estrangers, com la gent dels altres països que adoren la fusta i la pedra.’ Doncs bé, això que us heu ficat al cap no es realitzarà mai de la vida. 33 Jo, el Senyor, Déu sobirà, afirmo i juro que regnaré sobre vosaltres amb mà forta i amb braç poderós, amb indignació desbordant.
34 »Amb mà forta i amb braç poderós, amb indignació desbordant, us faré sortir d'enmig dels pobles estrangers, us reuniré dels països on esteu dispersats, 35 us conduiré a un desert lluny dels altres pobles i allí tindrem un judici cara a cara; 36 tindré amb vosaltres un judici tal com el vaig tenir amb els vostres pares al desert d'Egipte. Ho dic jo, el Senyor, Déu sobirà. 37 Com un pastor us faré passar sota la vara i us faré entrar al compromís de l'aliança. 38 Separaré de vosaltres els rebels que s'han revoltat contra mi; els faré sortir del país on habiten, però no entraran a la terra d'Israel. Llavors sabreu que jo sóc el Senyor.
39 »Poble d'Israel, això diu el Senyor, Déu sobirà: Aneu, si voleu, i adoreu cada un els vostres ídols repugnants. Però després no m'heu de desobeir més; guardeu-vos de profanar el meu sant nom amb les vostres ofrenes i els vostres ídols repugnants. 40 Tan sols a la meva muntanya santa, a la muntanya alta d'Israel, m'adorarà tot el poble d'Israel, instal·lat tot ell al país. Ho dic jo, el Senyor, Déu sobirà. Allí em complaureu, allí acceptaré l'ofrena de les parts que em són reservades, les vostres primícies i tot allò que em consagreu. 41 Quan us faré sortir d'enmig dels altres pobles i us aplegaré dels països on esteu dispersats, em complauré en vosaltres com un perfum agradable i manifestaré en vosaltres la meva santedat davant les altres nacions. 42 Llavors, quan us faré entrar a la terra d'Israel, al país que vaig jurar als vostres pares, sabreu que jo sóc el Senyor. 43 Allí, quan recordareu la vostra conducta passada i totes les accions amb què havíeu quedat impurs, sentireu fàstic de vosaltres mateixos, pensant en les maldats que havíeu comès. 44 Poble d'Israel, quan us tractaré mirant l'honor del meu nom, i no com mereixerien la vostra mala conducta i les vostres accions perverses, sabreu que jo sóc el Senyor. Ho dic jo, el Senyor, Déu sobirà."
L'espasa del Senyor
21
El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:
--Fill d'home, gira't de cara al sud, ruixa'l d'amenaces i profetitza contra el bosc dels camps del Nègueb. Digues-li: "Escolta la paraula del Senyor. Això t'anuncia el Senyor, Déu sobirà: Encendré un foc que et devorarà tots els arbres, tant els verds com els secs; la flama arborada no s'apagarà, i totes les contrades es cremaran, des del sud fins al nord. Tothom veurà que sóc jo, el Senyor, qui l'ha encès: no s'apagarà."
Jo vaig respondre:
--Ah Senyor, Déu sobirà, ells ja van dient de mi: "Aquest home sempre conta rondalles."
El Senyor em va comunicar encara la seva paraula. Em digué:
--Fill d'home, gira't de cara a Jerusalem, ruixa d'amenaces els llocs sagrats i profetitza contra la terra d'Israel. Digues-li: "Això t'anuncia el Senyor: Aquí em tens contra tu, desembeinaré l'espasa i mataré dintre teu tant justos com pecadors. Vull matar justos i pecadors; per això desembeinaré contra tothom la meva espasa, des del sud fins al nord. 10 Llavors tothom sabrà que jo, el Senyor, he tret de la beina la meva espasa, i no hi tornarà."
11 »Ara tu, fill d'home, gemega i cargola't de dolor, gemega amargament davant d'ells, 12 i quan et preguntin per què gemegues, respon: "Està en camí una notícia; tan bon punt arribi, tots els cors es fondran, cap mà no tindrà força, tothom perdrà l'alè, no s'aguantarà cap genoll. Ja arriba, ja es compleix! Ho dic jo, el Senyor, Déu sobirà."
13 Després el Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:
14 --Fill d'home, profetitza i exclama: "Això diu el Senyor:
»L'espasa, l'espasa és afilada,
i fins i tot brunyida;
15 afilada per a la matança,
ben brunyida per a centellejar.
¿Ens podem alegrar
que el ceptre del meu fill
menyspreï tots els altres?
16 He fet brunyir l'espasa
abans d'empunyar-la:
ara ja està afilada, ja està brunyida
per a posar-la en mans del botxí.
17 Fill d'home, plany-te, crida de dolor;
l'espasa ha caigut sobre el meu poble,
sobre tots els governants d'Israel,
víctimes de l'espasa
amb els altres del poble.
Dóna't cops al pit en senyal de dol.
18 »És una prova. Què passarà si ni tan sols se'n salva el ceptre menyspreador? Ho dic jo, el Senyor, Déu sobirà."
19 »Tu, fill d'home, profetitza i pica de mans:
»"Que l'espasa repeteixi tres vegades
l'estocada!
És l'espasa de les víctimes,
l'espasa contra el gran sacríleg,
brandada tot al voltant,
20 fins que defalleixin els cors
i caigui una multitud.
Davant totes les seves portes
alço l'amenaça de l'espasa
feta per a centellejar,
destinada a la matança.
21 Apunta a la dreta, espasa,
avança a l'esquerra,
on hagis de fer front!
22 També jo picaré de mans
i satisfaré la meva indignació.
Sóc jo, el Senyor, qui ha parlat."
Els dos camins de l'espasa
23 El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:
24 --Tu, fill d'home, traça dos camins per on podria venir l'espasa del rei de Babilònia. Tots dos camins han de sortir del mateix país. A cada cap de camí posa-hi un senyal que indiqui la direcció de la ciutat: 25 el camí que portaria l'espasa contra Rabà dels ammonites i el camí que la portaria contra Judà, que té la seva plaça forta a Jerusalem. 26 El rei de Babilònia s'ha aturat al punt on comencen els dos camins, per consultar-hi els auguris: tira les sorts, traient una fletxa, consulta els ídols domèstics, examina el fetge d'una víctima. 27 A la mà dreta ja té la resposta: Jerusalem. L'ha d'atacar amb ariets, ha de donar l'ordre de matança, ha de llançar el crit de guerra, ha d'emplaçar els ariets davant les portes, ha d'alçar un terraplè i construir un mur de setge. 28 La gent de Jerusalem no veu en tot això res més que falsos vaticinis, però ells s'havien compromès amb juraments: el vaticini recorda per quina culpa seran capturats.
29 »Per tant, això us anuncia el Senyor, Déu sobirà: Aquest fet us recordarà la vostra culpa, farà públiques les vostres infidelitats, manifestarà els pecats que heu comès en tot el vostre obrar. Ara, doncs, que us ha estat recordat tot això, sapigueu que sereu capturats per la força.
30 »I a tu, rei d'Israel, impiu i sacríleg, que avui arribes a l'hora final de la teva culpa, 31 el Senyor, Déu sobirà, et diu: Deixa la diadema, treu-te la corona! Des d'ara, res no serà igual: el que era a baix serà enaltit, el que era a dalt serà abaixat. 32 Ruïna, ruïna, ho reduiré tot a ruïna! Però no abans que arribi aquell a qui pertany el dret, que jo li tinc donat.
33 »I ara tu, fill d'home, profetitza i digues: "Així respon el Senyor, Déu sobirà, als ammonites i als seus escarnis." Digues: "L'espasa, l'espasa és desembeinada, afilada per a la matança, brunyida per a destruir i centellejar, 34 per a clavar-la al coll dels impius i sacrílegs, que avui arriben a l'hora final de la seva culpa, mentre tu, Ammon, et refies de visions falses i de prediccions mentideres. 35 Que torni a la seva beina! Jo et jutjaré en el lloc on fores creada, en el teu país natal. 36 Abocaré damunt teu la meva indignació, atiaré contra tu el foc del meu furor i et deixaré en mans d'homes brutals, mestres de destrucció. 37 Seràs devorada pel foc, la teva sang serà escampada dins el país, i ningú no es recordarà més de tu. Sóc jo, el Senyor, qui ha parlat."
Culpes de Jerusalem
22
El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:
--Tu, fill d'home, ¿vols acusar la ciutat sanguinària, la vols acusar? Denuncia totes les seves abominacions. Digues-li: "Això et fa saber el Senyor, Déu sobirà: Tu ets la ciutat que fa córrer la sang a dintre seu per guanyar-se la condemna i que es torna impura fabricant-se ídols repugnants. La sang que has vessat t'ha fet culpable, els ídols que fabriques t'han fet impura; has precipitat la teva hora, ja toques a la teva fi. Per això t'he fet escarni dels altres pobles, befa de tots els països. Tots, els de prop i els de lluny, es riuran de tu, ciutat de grans desordres i amb fama d'impura.
»Mira enmig teu els prohoms d'Israel: cada un abusa del seu poder per vessar sang. Hi ha qui no honra el pare i la mare, qui maltracta els immigrants, qui oprimeix els orfes i les viudes. Menysprees allò que és sant i els meus dies de repòs. Amb l'ajut de calúmnies són ajusticiades persones innocents a dintre teu. Dalt de les muntanyes, la gent pren part en àpats idolàtrics i comet infàmies. 10 Hi ha qui té relacions amb una de les dones del seu pare o violenta la pròpia muller durant la impuresa de la menstruació. 11 Un comet adulteri amb la dona del veí, un altre comet la infàmia de deshonrar la nora, un altre violenta la seva germanastra. 12 Els suborns porten a la mort persones innocents, practiques la usura, obtens beneficis explotant els altres i t'has oblidat de mi. Ho dic jo, el Senyor, Déu sobirà.
13 »Jo pico de mans, indignat només de pensar en els beneficis que has aconseguit i en els crims que es cometen dintre teu. 14 ¿Et veuràs amb cor de resistir, sense desànim, els dies en què em giraré contra tu? Sóc jo, el Senyor, qui t'ho diu, i ho compliré. 15 Et dispersaré entre les nacions, t'escamparé pels països i així faré net de les impureses que hi ha en tu. 16 Seré difamat per culpa teva davant les nacions, però així sabràs que jo sóc el Senyor."
17 El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:
18 --Fill d'home, escolta. Per a mi el poble d'Israel és metall fals. Passat per la fornal, tan sols en queda coure, estany, ferro i plom. Era plata falsejada! 19 Per tant, això us fa saber el Senyor, Déu sobirà: Ja que tots sou metall fals, jo us aplegaré dintre de Jerusalem. 20 Dins la fornal sereu un munt on hi haurà barrejats plata, coure, estany, ferro i plom. Hi atiaré el foc del meu enuig ardent i ho fondré: us hi amuntegaré i us hi faré fondre. 21 Quan us tindré aplegats atiaré contra vosaltres el foc del meu enuig per fondre-us dintre de Jerusalem. 22 Us hi fondreu com la plata dins la fornal. Llavors sabreu que jo, el Senyor, he abocat la meva indignació sobre vosaltres.
Responsabilitat de tot el poble
23 El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:
24 --Fill d'home, digues a Jerusalem que és una terra que no ha estat purificada, que no ha rebut la pluja el dia de la meva indignació. 25 Els seus governants s'han conjurat dins d'ella com un lleó que rugeix i destrossa la presa: han devorat la gent, s'han apoderat dels béns i de les riqueses i multipliquen les viudes a dins de la ciutat. 26 Els seus sacerdots han violat la meva Llei i han profanat allò que és sant, sense distingir entre sagrat i profà ni fer conèixer la diferència entre el que és pur i el que és impur. Han fet els ulls grossos sobre els meus dies de repòs. Així jo he estat profanat enmig d'ells. 27 Dins la ciutat, els seus prohoms són llops que destrossen la presa, disposats a vessar sang i a fer morir gent si així obtenen beneficis. 28 Els seus profetes han encobert el mal amb visions falses i prediccions mentideres, dient: "Això anuncia el Senyor, Déu sobirà", quan de fet el Senyor no parlava per a res. 29 La gent del poble s'ha dedicat a oprimir i a rapinyar, a explotar pobres i indigents, a maltractar els immigrants. 30 He cercat entre ells algú que construís una tanca i que es plantés davant meu a la bretxa, en bé del país, perquè jo no el destruís, però no he trobat ningú. 31 Llavors he abocat damunt d'ells el foc ardent de la meva indignació, no n'he deixat cap, he fet caure al seu damunt tot el que es mereixien. Ho dic jo, el Senyor, Déu sobirà.
Prostitució de les dues germanes
23
El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:
--Fill d'home, escolta. Hi havia dues dones, filles de la mateixa mare. De joves es van prostituir a Egipte. Allà els grapejaren els pits, allà les van desflorar. La gran es deia Oholà, i la petita, Oholibà. Jo les vaig prendre totes dues per mullers, i amb elles vaig tenir fills i filles. La primera és Samaria, i la segona, Jerusalem.
»Oholà, tot i que em pertanyia, es tornà a prostituir i s'enamorà apassionadament dels assiris, els seus amants, que l'anaven a trobar. Eren governadors i prefectes, vestits de porpra violeta, tots joves atractius, muntats a cavall. Ella va oferir el seu cos a tots els assiris distingits, de qui s'havia enamorat perdudament, i va permetre que la profanessin els seus ídols repugnants. Però alhora va continuar les disbauxes amb els egipcis, que havien jagut amb ella quan era jove i l'havien desflorada desfogant la seva luxúria. Per això la vaig deixar en poder dels seus amants, els assiris, de qui s'havia enamorat perdudament. 10 Ells la despullaren, li prengueren els fills i les filles i la van matar amb l'espasa. El càstig que li van imposar la va fer cèlebre entre les dones.
11 »Oholibà, la seva germana, havia vist tot això, però en la seva passió s'envilí més perdudament que Oholà. Les seves disbauxes van ser encara pitjors que les de la seva germana. 12 S'enamorà bojament dels assiris: vingueren a trobar-la governadors i prefectes, vestits magníficament, tots joves atractius, muntats a cavall. 13 Vaig veure que ella també permetia que la profanessin: totes dues van seguir el mateix camí. 14 Però Oholibà va anar més enllà en les seves disbauxes. Va veure imatges d'homes gravades a la paret, figures de caldeus pintades amb vermelló. 15 Eren homes ben cenyits i amb turbants que els cobrien el cap, tots amb aspecte de dignataris, retrat fidel dels babilonis, nascuts al país dels caldeus. 16 Tan bon punt els veié, se'n va enamorar bojament i els envià missatgers a Caldea. 17 Els babilonis vingueren a trobar-la, jagueren amb ella i la van profanar amb les seves disbauxes. Però, un cop profanada, ella els va avorrir. 18 Havia descobert les seves vergonyes i s'havia donat a la prostitució. Llavors jo la vaig avorrir profundament, com abans havia avorrit la seva germana. 19 Ella es va prostituir encara més, recordant la seva joventut, els dies de disbauxa al país dels egipcis. 20 S'apassionà per aquests degenerats d'egipcis, que tenen un sexe com el dels ases i ejaculen com cavalls.
21 »Has tornat al desvergonyiment de la teva jovenesa, quan els egipcis et grapejaven els pits i et van desflorar.
22 »Doncs bé, Oholibà, això et fa saber el Senyor, Déu sobirà: Jo cridaré els teus amants, que ara avorreixes, i els faré venir contra tu de tot arreu: 23 els babilonis amb tots els caldeus, els de Pecod, de Xoa i de Coa, com també tots els assiris, aquells joves atractius, governadors i prefectes, oficials i dignataris, tots muntats a cavall. 24 Vindran contra tu acompanyats de molts carros de guerra i dels pobles aliats. T'encerclaran batallons protegits amb cascos, rodelles i escuts. Els donaré poder de judicar-te i et jutjaran segons les seves lleis. 25 Ja que has defraudat el meu amor, faré que et tractin amb ràbia. Et tallaran el nas i les orelles, i la resta dels teus habitants caurà víctima de l'espasa. Et prendran els fills i les filles, i el foc consumirà els supervivents. 26 T'arrencaran els vestits i et robaran les joies precioses. 27 Posaré fi a la teva infàmia, a la teva prostitució, començada al país dels egipcis; no giraràs més els ulls cap a ells, no et recordaràs més d'Egipte.
28 »Això t'anuncia el Senyor, Déu sobirà: Et posaré en mans d'aquells que detestes, d'aquells que avorreixes profundament. 29 Et tractaran amb odi, s'apoderaran del fruit del teu treball, et deixaran nua del tot, i quedarà al descobert la vergonya de la teva prostitució. El teu desvergonyiment i les teves disbauxes 30 són la causa de tot això, perquè t'has donat a les nacions i has permès que et profanessin els seus ídols repugnants. 31 Has seguit els passos de la teva germana, i jo et posaré a les mans la seva copa.
32 »Això t'anuncia el Senyor, Déu sobirà:
»Beuràs la copa de la teva germana,
una copa fonda i ampla.
Seràs motiu de befa i d'escarni,
perquè és plena a vessar.
33 Et deixarà embriagada i afligida
la copa d'horror i d'estupor,
la copa de Samaria, la teva germana.
34 En beuràs, la buidaràs,
en rosegaràs els trossos trencats,
amb ells t'esgarrinxaràs els pits.
Sóc jo qui et parla.
Ho dic jo, el Senyor, Déu sobirà.
35 »Això et diu el Senyor, Déu sobirà: Ja que t'has oblidat de mi i m'has girat l'esquena, carrega't la teva infàmia i la teva prostitució.
36 El Senyor em digué:
--Fill d'home, vols jutjar Oholà i Oholibà? Mostra'ls que n'és, d'abominable, tot el que han fet. 37 Són adúlteres, tenen les mans tacades de sang, han comès adulteri amb els seus ídols repugnants; han arribat a oferir-los per menjar els fills que jo havia tingut amb elles. 38 I encara m'han fet això: el mateix dia profanaven el meu santuari i violaven el repòs dels meus dissabtes. 39 El mateix dia, després de sacrificar els seus fills als ídols repugnants, entraven al meu santuari i així el profanaven. Això és el que han fet en la meva pròpia casa! 40 Més encara: van enviar un missatger a uns homes, que vingueren de lluny. Quan hagueren arribat, elles es banyaren, es pintaren els ulls amb antimoni i es van enjoiar. 41 Després es van reclinar en un llit luxós, amb una taula parada al davant, i al damunt hi posaren l'encens i l'oli que m'havien d'oferir. 42 Allí se sentia la remor d'una multitud despreocupada, a la qual es va afegir una munió d'homes vinguts del desert. Aquests les van enjoiar amb braçalets i amb una magnífica diadema. 43 Llavors vaig dir d'elles dues, masegades per tants adulteris: Encara es donen a les seves disbauxes! 44 I anaven a trobar-les com qui va a una prostituta! Això feien amb Oholà i amb Oholibà, dones depravades! 45 Però uns homes justos les jutjaran segons la llei de les adúlteres i de les assassines, perquè són adúlteres i tenen les mans tacades de sang.
46 »Per tant, això diu el Senyor, Déu sobirà: Que vingui contra elles un aplec de gent i es converteixin en un espectacle de terror i de pillatge; 47 que la gent les apedregui i les trossegi amb les seves espases; que matin els seus fills i calin foc a les seves cases. 48 Posaré fi a la depravació que hi ha al país; totes les dones s'escarmentaran i no imitaran més les seves infàmies.
49 »Tindreu la paga de la vostra infàmia i portareu la càrrega del pecats que vau cometre amb els vostres ídols repugnants. Llavors sabreu que jo sóc el Senyor, Déu sobirà.
Predicció de la caiguda de Jerusalem
24
El dia deu del mes desè de l'any novè, el Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:
--Fill d'home, anota la data del dia d'avui, perquè avui mateix el rei de Babilònia ha assetjat Jerusalem. Parla, doncs, amb imatges al poble rebel. Digues-los: "Això m'ordena el Senyor, Déu sobirà:
»Posa l'olla al foc,
posa-la-hi i tira-hi aigua.
Posa-hi els talls,
tots els talls més bons:
cuixa i espatlla.
Omple-la amb els millors ossos.
Pren les ovelles més selectes,
encén un gran foc sota l'olla,
fes-la bullir ben fort,
que es coguin fins i tot els ossos.
Això us fa saber
el Senyor, Déu sobirà:
Ai de la ciutat sanguinària,
olla rovellada
d'on el rovell no se'n va!
Buida-la tall per tall,
surti el que surti,
sense fer-ho a sorts!
La sang que hi ha dins
està escampada damunt la roca nua;
no l'han vessada a terra
perquè la pols la cobrís.
He deixat sobre la roca nua
la sang que ella ha vessat,
sense cobrir-la,
per fer esclatar la meva indignació
i demanar comptes amb tot rigor.
Això us fa saber
el Senyor, Déu sobirà:
Ai de la ciutat sanguinària!
Jo també atiaré una gran foguera.
10 Apilaré molta llenya, encendré el foc:
que la carn quedi recuita,
que el brou es consumeixi
i es cremin fins i tot els ossos!
11 Deixaré sobre les brases l'olla buida,
fins que l'aram es posi roent,
es fongui la brutícia que hi ha dins
i en desaparegui el rovell.
12 Ja em puc cansar fregant-lo!
N'hi ha tant, de gruix,
que no se'n va ni amb el foc!
13 »La teva impuresa és infamant; jo he volgut purificar-te'n, però tu no te n'has purificat. Doncs bé, no en quedaràs purificada fins que hauré apaivagat la meva indignació contra tu. 14 Sóc jo, el Senyor, qui ho ha dit. Tot això vindrà, jo mateix ho compliré, sense oblidar-me de res. No tindré pietat ni me'n desdiré. Et jutjaran segons la teva conducta i les teves obres. Ho dic jo, el Senyor, Déu sobirà."
Dol d'Ezequiel per la seva muller
15 El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:
16 --Fill d'home, escolta. De sobte et prendré la qui és l'encís dels teus ulls. Però no et planyis ni ploris; que no et caigui ni una llàgrima. 17 Sospira en silenci. No et posis de dol com es fa pels difunts: no et deslliguis els cabells ni et treguis les sandàlies, no et tapis la cara amb el mantell ni mengis el pa més ordinari.
18 Al matí en vaig parlar a la gent, i aquella mateixa tarda moria la meva muller. L'endemà, quan vaig complir l'ordre rebuda, 19 la gent em deia:
--¿Vols explicar-nos quin sentit té ara per a nosaltres això que fas?
20 Jo els vaig respondre:
--El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué: 21 "Digues al poble d'Israel: Això us fa saber el Senyor, Déu sobirà: Jo profanaré el meu santuari, que és la vostra força superba, l'encís dels vostres ulls, el consol de la vostra vida. Els fills i les filles que vau deixar a Jerusalem moriran víctimes de l'espasa. 22 Llavors haureu de fer com jo: no tapar-vos la cara amb el mantell ni menjar el pa més ordinari, 23 no deslligar-vos els cabells ni treure-us les sandàlies. No us planyereu ni plorareu: per les vostres culpes us corsecareu sospirant els uns pels altres. 24 Ezequiel haurà estat un presagi per a vosaltres: tot ho fareu tal com ell ha fet i, quan això es compleixi, sabreu que jo sóc el Senyor, Déu sobirà.
25 »I tu, fill d'home, el dia que jo els prendré la seva força, el seu joiell, el seu goig, l'encís dels seus ulls, la delícia del seu cor, i també els seus fills i filles, 26 aquell mateix dia se't presentarà un fugitiu per donar-te la notícia. 27 Des d'aleshores ja podràs parlar i conversar amb el fugitiu: parla normalment, no facis més el mut. Hauràs estat per a ells un presagi, i sabran que jo sóc el Senyor."
Judici de Déu sobre les nacions (25-32)
Contra els ammonites
25
El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:
--Fill d'home, adreça't als ammonites i profetitza contra ells. Digues-los: "Escolteu la paraula del Senyor, Déu sobirà: Això us fa saber el Senyor, Déu sobirà: Vosaltres cridàveu d'alegria quan vau veure profanat el meu santuari, devastada la terra d'Israel i deportat el poble de Judà. Doncs jo donaré el vostre país als nòmades d'orient perquè l'ocupin, hi estableixin els seus campaments i hi plantin les seves tendes. Es menjaran els vostres fruits i es beuran la vostra llet. Convertiré Rabà en un clos de camells i tot el territori dels ammonites en una pleta de ramats, i sabreu que jo sóc el Senyor.
»Això us fa saber el Senyor, Déu sobirà: Amb tot el menyspreu del vostre cor, picàveu de mans i de peus i us alegràveu d'això que vèieu a la terra d'Israel. Doncs jo aixecaré la mà contra vosaltres: us abandonaré al pillatge de les nacions, us extirparé d'entre els pobles, us faré desaparèixer com a país i us destruiré del tot. Llavors sabreu que jo sóc el Senyor."
Contra els moabites
»Això fa saber el Senyor, Déu sobirà: Moab i Seïr van dient que el poble de Judà és igual que les altres nacions. Doncs jo obriré un pas en el flanc de Moab, i d'un cap a l'altre el deixaré sense ciutats, sense les magnífiques ciutats del país: Betaieiximot, Baal-Meon i Quiriataim. 10 Les donaré en possessió als nòmades d'orient, tal com hauré fet amb els ammonites, fins al punt que ningú no els recordarà més entre les nacions. 11 Executaré la sentència contra Moab i sabran que jo sóc el Senyor.
Contra els edomites
12 »Això fa saber el Senyor, Déu sobirà: Els edomites s'han venjat del poble de Judà i amb la seva venjança s'han fet del tot culpables. 13 Per tant, això fa saber el Senyor, Déu sobirà: Jo aixecaré la mà contra Edom, extirparé del país homes i bèsties i el deixaré fet una ruïna. Des de Teman fins a Dedan cauran víctimes de l'espasa. 14 Demanaré comptes a Edom valent-me d'Israel, el meu poble. Ell els tractarà tal com exigeix la meva indignació ardent. Llavors els edomites sabran que passo comptes. Ho dic jo, el Senyor, Déu sobirà.
Contra els filisteus
15 »Això fa saber el Senyor, Déu sobirà: Els filisteus s'han venjat amb tot el menyspreu del seu cor i, moguts per un odi de segles, s'han llançat a destruir. 16 Per tant, això fa saber el Senyor, Déu sobirà: Jo aixecaré la mà contra els filisteus, exterminaré els quereteus i faré desaparèixer la resta dels qui habiten a la costa. 17 El meu escarment serà gran, i terrible la meva indignació. Quan passi comptes amb ells, sabran que jo sóc el Senyor.
Contra Tir
26
L'any onze, el dia u del mes, el Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:
--Fill d'home, escolta! Tir cridava en veure Jerusalem:
»"Bé, molt bé! Ja és esbotzada la porta
per on passaven tants pobles.
Això juga a favor meu:
ella està arruïnada i jo m'enriquiré.»
Doncs bé, això et fa saber
el Senyor, Déu sobirà:
Jo t'atacaré, ciutat de Tir,
faré que s'aixequin contra tu
moltes nacions,
com el mar aixeca les onades.
Enderrocaran les muralles de Tir
i demoliran les seves torres;
fins i tot n'escombraré la pols,
la convertiré en una roca pelada.
Serà un estenedor de xarxes
enmig del mar.
Sóc jo qui parla,
jo, el Senyor, Déu sobirà.
La saquejaran les nacions,
i els seus suburbis de terra ferma
seran víctimes de l'espasa.
Llavors sabran que jo sóc el Senyor.
Això fa saber el Senyor, Déu sobirà:
Contra Tir faré venir del nord
Nabucodonosor, rei de Babilònia,
el rei dels reis,
amb cavalls, amb carros de guerra,
amb genets i un gran exèrcit.
Els teus suburbis de terra ferma
seran víctimes de l'espasa.
Construirà un mur de setge,
alçarà un terraplè,
hi acostarà batallons escudats,
escometrà amb ariets els teus murs
i amb els pics
demolirà les teves torres.
10 Quan entraran els seus cavalls,
quedaràs coberta de pols.
El retruny de la cavalleria,
de rodes i de carros,
farà estremir els teus murs,
quan ell entri per les teves portes
com en una ciutat esbotzada.
11 Els cascos dels seus cavalls
trepitjaran tots els teus carrers,
passarà els teus habitants
a tall d'espasa
i seran abatuts
els teus magnífics monuments.
12 Saquejaran la teva riquesa,
t'espoliaran de les mercaderies,
enderrocaran la teva muralla,
arrasaran els teus palaus
i llençaran al mar les teves pedres,
la fusta i fins la pols.
13 Faré callar
la bullícia dels teus cants,
no se sentirà més
el so de les cítares.
14 Et convertiré en una roca pelada,
seràs un estenedor de xarxes
i no et reconstruiran mai més.
Sóc jo, el Senyor, qui ho ha dit,
jo, el Senyor, Déu sobirà."
15 »Això fa saber a Tir el Senyor, Déu sobirà: Els qui viuen lluny, a les illes, tremolaran quan sentin l'estrèpit de la teva caiguda i els gemecs dels ferits durant el carnatge que hi haurà dintre teu. 16 Tots els reis dels pobles del mar baixaran del tron, es trauran els mantells, s'arrencaran les robes brodades i, esgarrifats, s'asseuran per terra, tremolant sense parar i desolats per la teva sort. 17 Llavors entonaran aquesta complanta:
»"Com ha acabat,
la ciutat tan celebrada,
habitada per gent
que venia dels mars!
Eren poderosos en el mar,
ella i els qui l'habitaven;
infonien el terror
a tots els qui viuen vora l'aigua.
18 Ara, el dia de la teva caiguda,
els pobles de les costes tremolen,
les illes llunyanes del mar
s'esgarrifen de la teva fi."
19 »Això et fa saber el Senyor, Déu sobirà: Quan t'hauré convertit en una ciutat en ruïnes, com les ciutats deshabitades; quan faré pujar contra tu el gran oceà i et cobriran les seves aigües, 20 et precipitaré cap als qui han baixat a la fossa, cap als qui vivien en temps passats. Et faré habitar al fons de la terra, com les ruïnes perpètues, en companyia dels morts, perquè no tornis a ser habitada ni restablerta a la terra dels vivents. 21 Tothom s'esglaiarà de la teva sort i deixaràs d'existir; et buscaran però no et trobaran mai més. Ho dic jo, el Senyor, Déu sobirà.
Complanta per la ruïna de Tir
27
El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:
--Tu, fill d'home, entona una complanta per Tir. Digues a la ciutat plantada sobre els camins de la mar, que mercadeja amb tants pobles que viuen lluny, a les illes: "Això t'anuncia el Senyor, Déu sobirà:
»Tu, ciutat de Tir, et gloriaves
de la teva bellesa perfecta.
Tenies el recinte al cor dels mars;
els qui et van edificar
t'havien fet d'allò més bella.
Construïren el teu casc
amb xiprer de Senir;
prengueren un cedre del Líban
per fer-ne el pal major;
els teus rems eren de roure de Basan,
la fusta del pont, de boix de Quitim
incrustat de vori.
Arboraves les veles
de lli brodat d'Egipte,
i et feien de senyera;
et protegies amb lones
de porpra vermella i violeta
de les costes d'Elixà.
Homes de Sidó i d'Arvad
eren els teus remers;
mariners experts de Tir
eren els teus pilots.
Gent entesa de Biblos
et calafatava les juntures.
Totes les naus feien escala
al teu port
per adquirir les teves mercaderies.
10 Soldats de Pèrsia, Lud i Put
formaven el teu exèrcit,
penjaven dintre teu cascos i escuts
que et cobrien d'esplendor.
11 Homes d'Arvad
i les teves pròpies tropes
feien la ronda de les muralles,
i els de Gammad
et guardaven les torres.
Penjaven els escuts als teus murs
i et feien d'allò més bella.
Tir, empori comercial
12 »Tarsis negociava amb tu per l'abundància de les teves riqueses: a canvi de les teves mercaderies et donava plata, ferro, estany i plom. 13 Javan, Tubal i Mèixec comerciaven amb tu i et pagaven amb esclaus i objectes de bronze. 14 Els de Bet-Togarmà et pagaven les mercaderies amb mules i cavalls i amb homes que formaven les dotacions dels teus carros de guerra. 15 Els de Rodes també mercadejaven amb tu; molts pobles de les costes llunyanes, que s'enriquien amb el teu comerç, et pagaven amb ullals de vori i fusta de banús. 16 Els arameus tenien tractes amb tu per l'abundància dels teus productes: a canvi de les teves mercaderies et donaven robins, porpra vermella, teles brodades, lli, coral i carboncles. 17 Judà i el país d'Israel també mercadejaven amb tu: et canviaven els teus productes per blat de Minnit, mill, mel, oli i bàlsam. 18 Damasc negociava amb tu per l'abundància de la teva manufactura i la rica varietat del teu mercat: et pagava amb vi d'Helbon i llana de Sahar. 19 Vedan i Javan venien de la regió d'Uzal i, a canvi dels teus productes, proveïen el teu mercat de ferro forjat, canyella i canya aromàtica. 20 Dedan comerciava amb tu amb gualdrapes per a guarnir els cavalls. 21 Aràbia i els prohoms de Quedar depenien del teu comerç: a canvi dels teus productes et pagaven amb anyells, moltons i bocs. 22 Els mercaders de Saba i de Ramà traficaven amb tu: et pagaven les mercaderies amb perfums de primera qualitat, or i tota mena de pedres precioses. 23 Haran, Cannè i Edèn, com també els mercaders de Saba, Assur i Quilmad, negociaven amb tu 24 amb vestits de luxe, mantells de porpra violeta, brodats, rics tapissos i cordes sòlidament trenades; aquest era el comerç que feies amb ells.
Tir, nau que s'enfonsa
25 »Amb grans vaixells de Tarsis
transportaves les mercaderies.
Anaves plena, carregada fins a dalt
en el cor dels mars.
26 Els teus remers t'havien dut
a alta mar
quan el vent de llevant
et va desarborar
en el cor mateix dels mars.
27 La riquesa,
les mercaderies, els productes,
els mariners i pilots,
els calafatadors, els comerciants,
els soldats que duus a bord,
la tripulació sencera,
tot s'enfonsa dintre el mar
el dia que naufragues.
28 Quan senten la cridòria
dels teus pilots,
la gent s'estremeix
de la costa estant:
29 tots els remers salten de les naus,
els mariners i els pilots
es queden a terra.
30 Tothom els sent cridar per tu,
clamen amargament;
es tiren terra al cap
i es rebolquen a la cendra.
31 En senyal de dol per tu
s'afaiten el cap
i es vesteixen amb roba de sac;
per tu ploren amb desconsol,
es lamenten amargament.
32 Tot planyent-se entonen una elegia,
canten per tu aquesta complanta:
»‘Qui era com Tir,
tan segura enmig del mar?
33 Quan desembarcaves les mercaderies
proveïes abundosament molts pobles,
l'opulència del teu comerç
enriquia els reis de la terra.
34 Ara t'has partit enmig del mar,
t'has enfonsat a l'abisme,
la càrrega i la tripulació
han naufragat.
35 Els qui habitaven lluny, a les illes,
estan consternats;
els seus reis tremolen,
l'esgarrifança els surt a la cara.
36 Els mercaders de tots els pobles
xiulen escruixits per tu:
ets l'esglai de tothom.
No existiràs mai més.’"
Contra el rei de Tir
28
El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:
--Fill d'home, digues al rei de Tir: "Això et fa saber el Senyor, Déu sobirà:
»La teva supèrbia t'ha fet dir:
‘Sóc un déu, visc en una seu divina
en el cor mateix dels mars.’
Tu, que ets un home i no pas un déu,
tens pretensions divines.
Ets més savi que Daniel,
cap secret no t'és desconegut.
Amb habilitat i enginy
t'has creat una fortuna,
has atresorat l'or i la plata.
Per la teva gran destresa
en el comerç
has acumulat riqueses,
i el teu cor se n'ha sentit orgullós.
Doncs bé, això et fa saber
el Senyor, Déu sobirà:
Ja que tens pretensions divines,
faré venir contra tu uns estrangers,
els més violents de tots els pobles;
desembeinaran l'espasa,
es llançaran
contra el teu art meravellós
i violaran la teva esplendor.
Et faran baixar a la fossa
i moriràs de mort violenta
en el cor mateix dels mars.
Quan siguis davant els teus assassins,
¿encara gosaràs dir que ets un déu?
En mans dels qui et mataran
seràs ben bé un home, i no un déu!
10 Patiràs la mort dels incircumcisos
en mans d'estrangers.
Sóc jo qui t'ho diu,
jo, el Senyor, Déu sobirà."
11 El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:
12 --Fill d'home, entona una complanta pel rei de Tir. Digues-li: "Això et fa saber el Senyor, Déu sobirà:
»Eres un model de perfecció,
ple de seny i de bellesa acabada;
13 habitaves a l'Edèn, el jardí de Déu,
i pedres precioses de tota mena
ornaven el teu mantell:
robí, topazi i diamant,
crisòlit, ònix i jaspi,
safir, turquesa i beril·le;
els teus joiells i penjolls
eren cisellats en or,
preparats per a tu
des del dia que fores creat.
14 Vora el querubí protector
d'ales esteses,
jo et vaig donar un lloc;
feies estada
a la muntanya sagrada dels déus,
on passejaves entre pedres de foc.
15 Des del dia que fores creat
mantenies una conducta íntegra,
però et vas fer culpable.
16 La prosperitat del teu comerç
t'omplí de violència i vas pecar;
llavors et vaig fer fora
de la muntanya dels déus,
el querubí protector et va treure
d'entre les pedres de foc.
17 La teva bellesa
t'ha omplert d'orgull,
la teva esplendor
t'ha fet perdre el seny.
Llavors t'he precipitat a terra
i t'he convertit
en espectacle dels reis.
18 Eren massa les teves culpes:
amb els abusos del teu comerç
has profanat els teus santuaris.
Per això he fet que s'aixequés de tu
una flamarada que t'ha consumit;
tots els qui et miren no veuen
més que cendres escampades.
19 Entre els pobles, els qui et coneixien
estan consternats per la teva sort;
ets l'esglai de tothom.
No existiràs mai més."
Contra Sidó
20 El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:
21 --Fill d'home, adreça't a la ciutat de Sidó i profetitza contra ella. 22 Digues-li: "Això et fa saber el Senyor, Déu sobirà:
»Aquí em tens contra tu, Sidó!
Jo seré glorificat dintre teu.
Quan executaré contra tu
la meva sentència
i manifestaré la meva santedat,
sabran que jo sóc el Senyor.
23 Enviaré contra tu la pesta
i correrà la sang pels carrers,
l'espasa t'atacarà per tots costats
i cauran les víctimes enmig teu.
Llavors sabran que jo sóc el Senyor."
Repatriació d'Israel
24 »El poble d'Israel no sofrirà més les punxades fiblants ni les esgarrinxades doloroses de cap dels pobles veïns que ara el menyspreen. Llavors sabran que jo sóc el Senyor, Déu sobirà.
25 »Això us fa saber el Senyor, Déu sobirà: Quan reuniré el poble d'Israel d'entre els pobles on ara viu dispersat, manifestaré la meva santedat en presència de les nacions. Els d'Israel habitaran a la seva pròpia terra, la terra que vaig donar al meu servidor Jacob. 26 Hi habitaran segurs, edificaran cases i plantaran vinyes. Hi viuran segurs, quan jo executaré la sentència contra tots els pobles veïns que ara els menyspreen. Llavors sabran que jo, el Senyor, sóc el seu Déu.
Contra Egipte
29
El dia dotze del mes desè de l'any deu, el Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:
--Fill d'home, adreça't al faraó, rei d'Egipte, i profetitza contra ell i contra tot el seu país. Digues: "Això us fa saber el Senyor, Déu sobirà:
»Aquí em tens contra tu, faraó,
rei d'Egipte, gran cocodril
ajaçat als braços del Nil.
Tu dius: ‘El Nil és meu,
jo m'he creat a mi mateix.’
Doncs bé, jo et clavaré
garfis a les maixelles,
t'encastaré a les escates
els peixos dels teus canals
i te'n trauré fora
amb tots els peixos
que se t'hauran encastat.
Et llançaré al desert
amb els peixos dels teus canals.
Cauràs damunt la terra ferma
i no et recollirà ni t'arreplegarà ningú:
et donaré als animals feréstecs
i als ocellots
perquè et devorin.
Llavors tots els habitants d'Egipte
sabran que jo sóc el Senyor.
Tu, Egipte, eres una canya
on el poble d'Israel es recolzava;
quan ells s'hi agafaven, t'esquerdaves
i els esquinçaves el braç;
quan s'hi repenjaven, et trencaves
i els fallaven les forces.
»Per tant, això et fa saber el Senyor, Déu sobirà: Jo faig venir contra tu l'espasa i exterminaré del teu país homes i bèsties. El país d'Egipte serà una desolació i una ruïna. Llavors sabran que jo sóc el Senyor.
»Tu has dit: ‘El Nil és meu, sóc jo qui l'ha creat.’ 10 Doncs bé, aquí em tens contra tu i contra els canals del teu Nil. El país d'Egipte serà tot ell ruïnes i desolació, des de Migdol fins a Assuan tocant a la frontera d'Etiòpia. 11 Pel país no hi passaran ni homes ni bèsties, i durant quaranta anys no hi viurà ningú. 12 Faré d'Egipte el més desolat de tots els països; les seves ciutats seran les més ruïnoses de les ciutats en ruïnes. Dispersaré els egipcis entre les nacions, els escamparé pels altres pobles.
13 »Però això us fa saber el Senyor, Déu sobirà: Al cap de quaranta anys aplegaré els egipcis d'entre els pobles on hauran estat dispersats. 14 Renovaré la vida d'Egipte, els faré tornar al país de Patrós, al seu país d'origen. Allí formaran un petit reialme. 15 Serà el més petit de tots els regnes i no dominarà mai més els altres pobles. Faré que minvin els seus habitants perquè no tornin a voler imposar-se sobre les altres nacions. 16 El poble d'Israel no posarà mai més en ells la confiança ni recaurà en la culpa d'anar darrere seu. Llavors sabran que jo sóc el Senyor, Déu sobirà."
La conquesta d'Egipte per Nabucodonosor
17 El dia u del mes primer de l'any vint-i-set, el Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:
18 --Fill d'home, escolta. Nabucodonosor, rei de Babilònia, ha imposat al seu exèrcit una dura campanya contra Tir: tots els soldats han perdut els cabells i tenen les espatlles destrossades. Però ni ell ni el seu exèrcit no han tret cap profit de la campanya contra Tir. 19 Doncs bé, això us fa saber el Senyor, Déu sobirà: Jo dono el país d'Egipte a Nabucodonosor, rei de Babilònia. S'endurà les seves riqueses, l'espoliarà i el saquejarà completament: aquesta serà la soldada del seu exèrcit. 20 Li dono el país d'Egipte en recompensa pel que ha fet contra Tir, ja que ho ha fet per mi. Ho dic jo, el Senyor, Déu sobirà.
21 »Aquell dia faré renéixer el poder del poble d'Israel. I faré que tu, fill d'home, puguis parlar de nou enmig del poble. Llavors sabran que jo sóc el Senyor.
El dia del Senyor i Egipte
30
El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:
--Fill d'home, profetitza i digues: "Això anuncia el Senyor, Déu sobirà:
»Gemegueu! Ai, aquell dia!
El dia s'acosta,
s'acosta el dia del Senyor;
serà un dia ennuvolat,
l'hora de passar comptes
amb les nacions.
L'espasa entrarà a Egipte,
i a Etiòpia tremolaran d'esglai
quan a Egipte hi haurà víctimes,
quan serà saquejada la seva riquesa
i destruïts els seus fonaments.
Etiòpia, Put i Lud,
tots aquests mercenaris,
Cub i els homes del país aliat,
cauran tots víctimes de l'espasa.
Això us fa saber el Senyor:
Cauran els qui sostenen Egipte,
serà abatut el seu poder arrogant.
De Migdol a Assuan
cauran víctimes de l'espasa.
Ho dic jo, el Senyor, Déu sobirà.
»Aquestes regions quedaran més desolades que cap altra regió; les seves ciutats seran les més ruïnoses de les ciutats en ruïnes. Quan calaré foc a Egipte i destrossaré tots els qui l'ajuden, sabran que jo sóc el Senyor. Aquell dia sortiran de part meva missatgers en barques per provocar l'esgarrifança de la refiada Etiòpia. Etiòpia tremolarà el dia que Egipte serà destruït. I ja arriba, aquest dia!
10 »Això fa saber el Senyor, Déu sobirà:
Em valdré de Nabucodonosor,
rei de Babilònia,
per a fer emmudir
la bullícia dels egipcis.
11 Ell, amb el seu exèrcit,
el més violent de les nacions,
vindrà a destruir aquell país.
Desembeinaran les espases
contra Egipte
i ompliran el país de cadàvers.
12 Eixugaré els canals del Nil
i posaré Egipte
en mans de gent malvada;
em valdré d'uns estrangers
per a assolar aquell país
amb tot el que conté.
Sóc jo, el Senyor, qui ho diu.
13 Això anuncia el Senyor, Déu sobirà:
Destruiré els ídols repugnants,
faré desaparèixer
els falsos déus de Memfis.
A Egipte no hi haurà
cap més governant;
escamparé el terror per tot el país.
14 Assolaré Patrós,
calaré foc a Tanis
i executaré la sentència contra Tebes.
15 Abocaré la meva indignació
contra Pelúsium,
fortalesa d'Egipte,
i exterminaré la població de Tebes.
16 »Calaré foc a Egipte, Pelúsium es cargolarà de dolor, en el mur de Tebes obriran una bretxa, i els enemics entraran a Memfis en ple dia. 17 Els joves d'Heliòpolis i de Bubastis cauran víctimes de l'espasa, i la població serà enduta captiva.
18 »A Dafne s'enfosquirà el dia,
quan jo trencaré els jous d'Egipte
i es fondrà el seu poder arrogant.
Un núvol el cobrirà
i la població de les ciutats
serà enduta captiva.
19 Quan executaré la sentència
contra Egipte,
sabran que jo sóc el Senyor."
El rei de Babilònia, instrument de Déu
20 El dia set del mes primer de l'any onze, el Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:
21 --Fill d'home, escolta. He trencat el braç del faraó, rei d'Egipte, però no l'han embenat per posar-hi remei ni l'hi han subjectat al cabestrell perquè recobri el vigor d'empunyar l'espasa. 22 Doncs bé, això fa saber el Senyor, Déu sobirà: Vinc contra el faraó, rei d'Egipte. Li trencaré els braços, tant el bo com el que té fracturat, i li faré caure l'espasa de la mà. 23 Dispersaré els egipcis per totes les nacions, els esventaré pels altres països. 24 Mantindré ferms els braços del rei de Babilònia i li posaré a la mà la meva espasa. En canvi, trencaré els braços del faraó i gemegarà ferit de mort davant el seu enemic. 25 Mantindré ferms els braços del rei de Babilònia, mentre que penjaran els braços del faraó. Quan posaré la meva espasa a la mà del rei de Babilònia i ell la brandarà contra el país d'Egipte, tothom sabrà que jo sóc el Senyor. 26 Quan dispersaré els egipcis per totes les nacions i els esventaré pels altres països, tothom sabrà que jo sóc el Senyor.
El faraó, cedre alterós
31
El dia u del mes tercer de l'any onze, el Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:
--Fill d'home, digues al faraó, rei d'Egipte, i a la seva gent:
»"A qui t'assembles,
tu que ets tan gran?
A un xiprer, a un cedre del Líban,
de bell brancatge i d'ombra espessa,
tan alterós que el seu cimal
arribava a frec dels núvols.
Les aigües profundes l'engrandien;
el gran oceà el feia créixer,
corrien les aigües abismals
per l'indret on era plantat
i els seus canals regaven
tots els arbres del camp.
Per això s'havia fet més alt
que tots els altres arbres;
el seu brancatge s'havia espessit,
s'havien estès les seves branques,
de tanta aigua com hi arribava.
Niaven a les seves branques
ocells de tota mena,
sota el seu brancatge
criaven totes les bèsties dels camps,
i una multitud de nacions
s'acollia a la seva ombra.
Eren magnífiques la seva grandària
i l'extensió del seu ramatge,
perquè enfonsava les arrels
dins les aigües del gran oceà.
En el jardí de Déu,
cap cedre no el sobrepujava,
cap savina no es podia comparar
al seu brancatge,
cap plàtan no era semblant
a una sola de les seves branques:
cap arbre del jardí de Déu
no l'igualava en bellesa.
Jo l'havia embellit
amb un ramatge abundant,
n'estaven engelosits
tots els arbres de l'Edèn,
els arbres del jardí de Déu.
El faraó, cedre abatut
10 »Doncs bé, això us fa saber el Senyor, Déu sobirà: Ja que ha elevat la seva alçària fins a tocar els núvols amb el seu cimal i n'estava tot enorgullit, 11 jo l'he fet caure en mans d'un capdavanter de nacions perquè el tracti com es mereix per la seva maldat. Jo l'he destituït! 12 Uns estrangers, els més violents de les nacions, l'han abatut i l'han deixat allí mateix. Les seves branques, les seves rames trencades han caigut per les muntanyes, per totes les valls i barrancs del país. La gent de tot arreu ha fugit de la seva ombra, l'han abandonat.
13 »Damunt les seves despulles
s'hi posen ocells de tota mena,
totes les bèsties dels camps
trepitgen el seu brancatge.
14 »Així cap arbre ben regat no farà arribar el seu cimal a frec dels núvols ni s'enorgullirà de la seva alçària; cap arbre regat abundosament no s'alçarà amb orgull per damunt dels altres.
»Tots acaben caient
en poder de la mort,
al país de sota terra,
igual que el comú dels mortals,
que davallen a la fossa.
15 »Això us fa saber el Senyor, Déu sobirà: El dia que el faraó ha baixat al país dels morts, he manat de fer dol, he tancat per ell la boca del gran oceà i he estroncat els seus rius, i les aigües abismals han quedat retingudes; per ell he posat de dol el Líban, i tots els arbres dels camps s'han marcit. 16 La seva caiguda estrepitosa ha fet tremolar les nacions, quan l'he precipitat al país dels morts per reunir-lo amb els qui baixen a la fossa. En el país de sota terra s'han consolat tots els arbres de l'Edèn, els més selectes, esplèndids i ben regats del Líban. 17 També han baixat amb ell al país dels morts, a reunir-se amb les víctimes de l'espasa, els qui eren els seus aliats i s'acollien a la seva ombra enmig de les nacions.
18 »A quin dels arbres de l'Edèn t'assembles, tu que ets gran i gloriós? I tanmateix t'han precipitat amb ells al país de sota terra, on jauràs amb els incircumcisos i les víctimes de l'espasa! Aquesta serà la sort del faraó i de tota la seva gent. Ho dic jo, el Senyor, Déu sobirà."
Complanta pel faraó, el cocodril
32
El dia u del mes dotzè de l'any dotze, el Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:
--Fill d'home, entona una complanta pel faraó, rei d'Egipte, i digues-li:
»"Semblaves el lleó de les nacions
però eres com els monstres
del gran oceà:
xarbotejaves a les aigües abismals,
les enterbolies amb les potes,
enfangaves els rius profunds.
Això et fa saber
el Senyor, Déu sobirà:
Estendré al teu damunt la meva xarxa,
en presència d'un aplec de pobles,
i et trauran amb el meu filat.
Et llançaré a terra,
et tiraré enmig del camp,
faré venir sobre teu
tota mena d'ocellots
i atiparé amb la teva carn
tots els animals feréstecs.
Escamparé les teves carns
per les muntanyes,
ompliré les valls de la teva carronya.
Assaonaré amb la teva sang
el país on et banyaves
i els barrancs se n'ompliran.
Quan t'apaguis, cobriré el cel
i enfosquiré les estrelles,
cobriré el sol amb un núvol
i la lluna amagarà la seva llum.
Per tu enfosquiré
tots els astres que brillen al cel
i cobriré de tenebres el teu país.
Ho dic jo, el Senyor, Déu sobirà.
»Quan faré arribar a les nacions la nova de la teva ruïna, quedarà trasbalsat el cor de molts pobles, fins i tot dels països que no coneixies. 10 Els deixaré esbalaïts davant la teva sort. Els seus reis quedaran esgarrifats quan brandaré la meva espasa davant d'ells. El dia de la teva caiguda tremolaran sense parar, i cada un temerà per la seva pròpia vida.
11 »Això et fa saber el Senyor, Déu sobirà: Et caurà al damunt l'espasa del rei de Babilònia.
12 »Amb l'espasa dels guerrers,
dels més violents entre els pobles,
abatré la teva gent.
Destrossaran l'orgull d'Egipte,
s'esvairà tot el que hi habita.
13 Faré desaparèixer tot el bestiar
de la vora de les aigües,
no les enterbolirà mai més
cap peu d'home
ni les enfangarà
cap peülla d'animal.
14 Llavors aclariré aquelles aigües,
els seus corrents fluiran com l'oli.
Ho dic jo, el Senyor, Déu sobirà.
15 Quan convertiré la terra d'Egipte
en un desert
i el país serà buidat
d'allò que l'omple,
quan hauré malferit
tots els qui hi viuen,
llavors sabran que jo sóc el Senyor."
16 »Aquesta és la complanta que entonaran. La cantaran les dones de totes les nacions, la cantaran per la dissort d'Egipte i per tota la seva gent. Ho dic jo, el Senyor, Déu sobirà.
El sepulcre, destí dels pobles poderosos
17 L'any dotze, el dia quinze del mes, el Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:
18 --Fill d'home, lamenta't ara per la sort de la gent d'Egipte i, en la teva complanta, fes-los baixar al país de sota terra amb les altres ciutats de les nacions poderoses: que acompanyin els qui davallen a la fossa.
19 »¿Ets potser més agraciat que els altres? Baixa i jeu amb els incircumcisos! 20 Tots cauen entre les víctimes de l'espasa! Egipte també està a mercè de l'espasa: endueu-vos-el amb tota la seva gent. 21 D'enmig del país dels morts, els millors guerrers amb els seus aliats li parlaran. Els incircumcisos, víctimes de l'espasa, han baixat tots en aquell país i ara hi jeuen plegats.
22 »Allí hi ha el rei d'Assíria i tota la seva cort. L'envolten els sepulcres dels seus soldats. Tots han caigut víctimes de l'espasa. 23 Tenen les tombes a l'indret més profund de la fossa; aquí hi ha la seva cort i, al seu voltant, els sepulcres dels soldats. Tots han caigut víctimes de l'espasa, ells que havien escampat el terror per la terra dels vivents.
24 »Allí hi ha el rei d'Elam i tota la seva gent. L'envolten els sepulcres dels seus soldats. Tots han caigut víctimes de l'espasa. Aquests incircumcisos que havien escampat el terror per la terra dels vivents han baixat al país de sota terra i ara porten el seu deshonor amb els altres que són a la fossa. 25 El rei d'Elam està ajagut entre les víctimes, enmig de tota la seva gent; al seu voltant hi ha els sepulcres dels seus soldats. Tots són uns incircumcisos i han caigut víctimes de l'espasa. Havien escampat el terror per la terra dels vivents, però ara porten la seva deshonra amb els altres que són a la fossa, entre les víctimes de la guerra.
26 »Allí hi ha els reis de Mèixec i Tubal i tota la seva gent. Els envolten els sepulcres dels seus soldats. Tots són uns incircumcisos, víctimes de l'espasa, ells que havien escampat el terror per la terra dels vivents. 27 No jeuen amb els herois, caiguts en temps antics, aquells que, a la terra dels vivents, inspiraven terror. Aquells herois baixaren al país dels morts amb el seu armament, i els van posar l'espasa sota el cap, tot i que les seves culpes continuen pesant damunt d'ells. 28 Però tu, faraó, jauràs destrossat entre els incircumcisos, entre les víctimes de l'espasa.
29 »Allí hi ha Edom amb els seus reis i tots els seus dignataris. Malgrat el seu heroisme, han acabat entre les víctimes de l'espasa i jeuen amb els incircumcisos que han baixat a la fossa.
30 »Allí hi ha tots els prínceps del nord i tots els sidonis, que han baixat amb les víctimes de la guerra. Malgrat el terror que inspiraven, aquests incircumcisos ara s'avergonyeixen del seu heroisme i jeuen entre les víctimes de l'espasa; porten la ignomínia dels qui davallen a la fossa.
31 »Quan el faraó els veurà, es consolarà de la sort de tota la seva gent: ell i tot el seu exèrcit hauran estat víctimes de l'espasa. Ho dic jo, el Senyor, Déu sobirà. 32 Jo permetia que escampés el seu terror per la terra dels vivents, però ell i tota la seva gent jauran amb els incircumcisos, que han caigut víctimes de l'espasa. Ho dic jo, el Senyor, Déu sobirà.
Restauració d'Israel (33-37)
Ezequiel, el sentinella
33
El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:
--Fill d'home, parla als del teu poble. Digues-los de part meva: "Suposem que jo, el Senyor, faig venir l'espasa de l'enemic contra un país, i la gent del poble en pren un dels seus i el posa de sentinella. Quan aquest veurà que l'espasa de l'enemic s'acosta al país, tocarà el corn per advertir el poble. Si hi ha algú que sent ben clar el toc de corn però no en fa cas i es deixa sorprendre per l'espasa, serà culpable de la seva mort. Morirà per culpa seva, perquè no ha fet cas del toc d'alarma. Però el qui en faci cas salvarà la vida. Suposem, en canvi, que el sentinella veu que s'acosta l'espasa de l'enemic però no toca el corn i la gent no està alerta. Si algú és sorprès i el maten, ni que ell sigui culpable, jo demanaré comptes d'aquella sang al sentinella."
»A tu, doncs, fill d'home, t'he fet sentinella del poble d'Israel. Quan sentis un crit d'alerta de la meva boca, adverteix-los de part meva. Si jo amenaço el malvat dient-li: "Malvat, segur que moriràs", i tu no l'adverteixes ni li dius res perquè s'aparti del camí del mal, ell morirà per culpa seva, però a tu, et demanaré comptes de la seva sang. Si tu, en canvi, l'adverteixes que s'aparti del mal camí i ell no ho fa, morirà per culpa seva, però tu hauràs salvat la vida.
El malvat que es converteixi viurà
10 »Tu, fill d'home, digues al poble d'Israel: "Vosaltres aneu dient: ‘Portem el pes de les nostres culpes i pecats, que ens van corsecant. Com podem viure?’" 11 Digues-los, doncs, de part meva: "Jo, el Senyor, Déu sobirà, afirmo i juro que no m'agrada la mort del malvat. El que jo vull és que abandoni el seu mal camí i que visqui. Convertiu-vos, deixeu de seguir els mals camins! Per què heu de voler morir, poble d'Israel?"
12 »Tu, fill d'home, digues també això als del teu poble: "El bé que un home just havia fet no el salvarà si un dia es torna infidel. El mal que el malvat havia comès no causarà la seva perdició si un dia renuncia a la seva maldat. Però tampoc no podrà viure el just perquè fins aleshores ha estat just, si un dia peca. 13 Suposem que jo dic al just que certament viurà, però ell, refiat que és just, es torna culpable: tot el seu bon comportament no li servirà de res, i morirà per les culpes comeses. 14 En canvi, si jo dic al malvat: ‘Segur que moriràs’, però ell renuncia a la seva vida pecadora, viu rectament i obra el bé, 15 si torna les penyores i restitueix el que havia robat, segueix els preceptes que donen vida i ja no comet res de mal, ben cert que viurà, no morirà. 16 Cap dels pecats que havia comès no li serà tingut en compte. És ben cert que viurà si ha viscut rectament i ha obrat el bé."
17 »Però els del teu poble diran: "La manera d'obrar del Senyor no va ben encaminada", quan és la seva manera d'obrar la que va desencaminada. 18 Si el just deixa de fer el bé i comet el mal, morirà per culpa d'això. 19 Però si el malvat deixa de cometre el mal, viu rectament i obra el bé, viurà gràcies a això. 20 I encara diran que la manera d'obrar del Senyor és desencaminada! Sapigueu, poble d'Israel, que jutjaré cada un de vosaltres segons la seva conducta.
Pretensions dels no deportats
21 L'any dotze de la nostra deportació, el dia cinc del mes desè, se'm va presentar un fugitiu que venia de Jerusalem i em digué:
--La ciutat ha estat destruïda!
22 Però la tarda abans de l'arribada del fugitiu, la mà del Senyor s'havia apoderat de mi i m'havia tornat l'ús de la paraula. Quan l'escàpol se'm va presentar al matí, jo ja podia parlar i no vaig tornar més a ser mut.
23 Llavors el Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:
24 --Fill d'home, escolta. Els qui viuen en aquelles ruïnes de la terra d'Israel van dient: "Si Abraham, que era un de sol, va obtenir la possessió del país, amb més raó a nosaltres, que som molts, el Senyor ens dóna el país perquè el posseïm." 25 Doncs bé, tu digues-los: "Això us fa saber el Senyor, Déu sobirà: Vosaltres, que preneu part en els àpats idolàtrics que se celebren dalt de les muntanyes, que poseu la confiança en els vostres ídols repugnants i cometeu crims de sang, ¿vosaltres preteneu tenir el país en possessió? 26 Vosaltres, que confieu tan sols en les vostres espases, que cometeu coses abominables i deshonreu cada un la dona del veí, ¿vosaltres preteneu tenir el país en possessió?" 27 Digues-los de part meva: "Això us fa saber el Senyor, Déu sobirà: Tan cert com jo visc, juro que els qui han quedat a les ciutats en ruïnes cauran per l'espasa; als qui són fora poblat els donaré a les bèsties perquè els devorin, i els qui s'han refugiat en llocs escarpats o a les coves moriran de pesta. 28 Devastaré el país i el convertiré en un desert, i quedarà abatut el seu poder arrogant. Les muntanyes d'Israel quedaran desolades, no hi passarà ningú." 29 Quan hauré convertit el país d'Israel en un desert desolat per culpa de totes les abominacions que han comès, sabran que jo sóc el Senyor.
30 »Tu, fill d'home, escolta. Els del teu poble xerren de tu darrere els murs i a les portes de les cases. Parlen l'un amb l'altre, cadascú amb el del seu costat, i diuen: "Veniu a escoltar quina paraula ve del Senyor." 31 Llavors s'acosten a tu com si es tractés d'una assemblea, els del meu poble s'asseuen al teu davant. Escolten les teves paraules, però ningú no les compleix, perquè tenen als llavis un parlar d'enamorats, mentre el cor se'ls en va darrere els seus propis desigs. 32 Mira, et tenen per un cantor d'amors, un cantor de veu deliciosa, un mestre en l'art de tocar acompanyaments. Escolten de gust el teu missatge, però ningú d'ells no el posa en pràctica. 33 Ara bé, quan es complirà el que tu has dit —i ja està a punt de complir-se—, llavors sabran que hi havia un profeta enmig d'ells.
Contra els reis que pasturen Israel
34
El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:
--Fill d'home, profetitza contra els pastors, profetitza i digues-los: "Això us fa saber el Senyor, Déu sobirà: Ai dels pastors d'Israel, que es pasturen a ells mateixos! Els pastors, ¿no han de pasturar el ramat? Vosaltres, en canvi, us alimenteu de la seva llet, us vestiu amb la seva llana, mateu les ovelles més grasses, però no pastureu el ramat. En comptes d'enrobustir les ovelles febles, curar les malaltes, embenar les que s'han trencat la pota, recollir les dispersades i buscar les que s'han perdut, domineu les ovelles amb violència i amb brutalitat. Sense pastor, les ovelles s'han dispersat i han estat devorades per animals feréstecs de tota mena. Sí, s'han dispersat! Les meves ovelles han errat per totes les muntanyes i els turons elevats; el meu ramat s'ha escampat per tot el país, sense que ningú se n'ocupés, sense que ningú anés a buscar-lo.
»Per tant, pastors, escolteu la paraula del Senyor: Jo, el Senyor, Déu sobirà, afirmo i juro que el meu ramat ha estat depredat i devorat pels animals salvatges, perquè no tenia pastors. Els meus pastors no se n'ocupen: en comptes de pasturar-lo, es pasturen a ells mateixos. Doncs ara, pastors, escolteu la paraula del Senyor. 10 Això us fa saber el Senyor, Déu sobirà: Aquí em teniu contra els pastors. Jo mateix buscaré les meves ovelles, els les prendré de les mans i no les tornaran a pasturar. Els pastors no es pasturaran més a ells mateixos; salvaré de la seva boca les meves ovelles i mai més no les podran devorar.
11 »Això us anuncia el Senyor, Déu sobirà: Jo mateix buscaré les meves ovelles i en faré el recompte. 12 Les comptaré com el pastor recompta el seu ramat un dia de núvols i foscor quan retroba les ovelles dispersades; jo les recolliré de tots els indrets on s'havien dispersat. 13 Les faré sortir d'entre els pobles, les aplegaré de tots els països, les faré venir a la seva terra i les pasturaré a les muntanyes d'Israel, en els seus barrancs i en tots els llocs habitats del país. 14 Les conduiré als bons pasturatges i tindran la pleta a les muntanyes més altes d'Israel; allà, en aquelles muntanyes, reposaran en una bona cleda i trobaran un pasturatge abundant. 15 Jo mateix pasturaré les meves ovelles i jo mateix les duré a reposar. Ho dic jo, el Senyor, Déu sobirà. 16 Buscaré l'ovella perduda, recolliré l'esgarriada, embenaré la que s'havia trencat la pota i restabliré la malalta, però apartaré l'ovella massa forta i massa grassa. Pasturaré amb justícia el meu ramat.
17 »I a vosaltres, ovelles meves, això us anuncia el Senyor, Déu sobirà: Mireu, jo jutjaré entre una ovella i una altra, entre els marrans i els bocs: 18 ¿No en teniu prou de pasturar en una bona pastura, que encara heu de trepitjar l'herba que queda? ¿No us basta beure l'aigua clara, que encara enterboliu amb les potes l'aigua on heu begut? 19 Les meves ovelles han de menjar herba trepitjada i beure aigua enterbolida! 20 Doncs bé, això us fa saber el Senyor, Déu sobirà: Aquí em teniu per jutjar entre l'ovella grassa i la magra, 21 perquè vosaltres, amb el costat i l'espatlla empenyeu totes les ovelles més febles i les envestiu amb les banyes fins que les traieu fora. 22 Però jo vindré a salvar les meves ovelles i no permetré més cap pillatge. Jo jutjaré entre una ovella i una altra.
23 »Jo els donaré un sol pastor que les pasturi: el meu servent David. Ell les pasturarà, serà el seu pastor. 24 Jo, el Senyor, seré el seu Déu, i el meu servent David serà el seu príncep. Ho dic jo, el Senyor.
25 »Faré amb el meu ramat una aliança de pau i exterminaré del país les bèsties ferotges, perquè puguin viure confiadament al desert i dormir a les boscúries. 26 Els beneiré a ells i beneiré tots els voltants de la meva muntanya; faré caure al seu temps les pluges; seran pluges de benedicció, 27 perquè els arbres dels camps donin els seus fruits, i la terra, les seves collites. Viuran confiadament a la seva terra: jo trencaré el seu jou i els alliberaré del poder dels qui els esclavitzaven, i llavors sabran que jo sóc el Senyor. 28 No seran més botí dels estrangers ni els devoraran les bèsties ferotges. Viuran segurs, sense que els esveri ningú. 29 Faré cèlebre la fertilitat dels seus conreus; en el país no hi haurà més víctimes de la fam ni seran més l'escarni dels estrangers. 30 Aleshores sabran que jo, el Senyor, el seu Déu, sóc amb ells i que ells, el casal d'Israel, són el meu poble. Ho dic jo, el Senyor, Déu sobirà. 31 Vosaltres, els homes, sou les meves ovelles, el ramat que jo pasturo; jo sóc el vostre Déu. Ho dic jo, el Senyor, Déu sobirà."
Contra Edom
35
El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:
--Fill d'home, adreça't a la muntanya de Seïr i profetitza contra ella. Digues-li: "Això et fa saber el Senyor, Déu sobirà:
»Aquí em tens contra tu,
muntanya de Seïr!
Tinc la mà aixecada contra tu
i faré de tu un desert desolat.
Convertiré en ruïnes
les teves ciutats
i quedaràs desolada.
Llavors sabràs que jo sóc el Senyor.
»Des de sempre has odiat els israelites i els has fet caure víctimes de l'espasa en el moment de la seva desgràcia, quan el seu pecat havia arribat al final. Doncs bé, jo, el Senyor, Déu sobirà, afirmo i juro que et convertiré en sang i que la sang et perseguirà. Tu has odiat els qui porten la teva mateixa sang; per això et perseguirà la sang que has vessat. Faré de les muntanyes de Seïr un desert desolat i n'extirparé els qui les recorren. Ompliré de víctimes les seves muntanyes. Per tossals, valls i barrancs cauran les víctimes de l'espasa.
»Et deixaré desolada per sempre,
les teves ciutats
quedaran deshabitades.
Llavors sabreu que jo sóc el Senyor.
10 »Tu deies: ‘Les dues nacions, els dos països, seran meus, nosaltres els prendrem en possessió.’ Però, de fet, el Senyor ja era allí, a Israel! 11 Doncs bé, jo, el Senyor, Déu sobirà, afirmo i juro que et tractaré amb la mateixa indignació i el mateix furor amb què tu vas tractar els israelites per l'odi que els tenies. Per la manera com et castigaré, em faré conèixer a ells. 12 Llavors sabràs que jo, el Senyor, he sentit tots els ultratges que tu has proferit contra les muntanyes d'Israel: ‘Quin desert, aquestes muntanyes! Ens les donen, són ben nostres!’ 13 Heu aixecat la veu en contra meu, no heu parat de malparlar de mi. Jo mateix ho he sentit.
14 »Això et fa saber el Senyor, Déu sobirà: Tota la terra s'alegrarà quan et convertiré en un desert. 15 Tu t'alegraves de veure convertida en un desert l'heretat d'Israel. Doncs bé, jo faré el mateix amb tu: et convertiràs en una desolació, muntanya de Seïr i Edom tot sencer! Llavors tots sabran que jo sóc el Senyor."
Promesa a les muntanyes d'Israel
36
»I ara tu, fill d'home, profetitza a les muntanyes d'Israel. Digues: "Muntanyes d'Israel, escolteu la paraula del Senyor. Això us anuncia el Senyor, Déu sobirà: L'enemic ha dit de vosaltres: ‘Molt bé! Les muntanyes eternes ara són possessió nostra.’ Per tant, profetitza i digues-los de part meva això que jo, el Senyor, Déu sobirà, els faig saber: Us han devastat i cobejat per tots cantons fins a convertir-vos en possessió dels qui quedaven de les nacions veïnes; la gent malparlava de vosaltres i us difamava. Per això, muntanyes d'Israel, escolteu la paraula del Senyor, Déu sobirà! Això anuncia el Senyor, Déu sobirà, a les muntanyes, als tossals, als barrancs, a les valls, a les ruïnes desolades i a les ciutats abandonades que han estat el botí i la befa dels qui quedaven de les nacions del voltant: Jo, el Senyor, Déu sobirà, us faig saber que parlo encès de zel contra els qui queden de les altres nacions i contra tot Edom, perquè s'han apropiat el meu país. Tenen el cor ple d'alegria i de menyspreu, mentre saquegen el país abandonat. Profetitza, doncs, a la terra d'Israel i digues a les muntanyes, als tossals, als barrancs i a les valls el que jo, el Senyor, Déu sobirà, els anuncio: Aquí em teniu. Parlo ple de zel i d'indignació per la ignomínia que us fan passar les nacions. Doncs bé, això us anuncia el Senyor, Déu sobirà: Juro solemnement que les nacions que us envolten passaran també per la ignomínia.
»Però vosaltres, muntanyes d'Israel, us cobrireu de brancatge i donareu fruits per al meu poble d'Israel, que aviat tornarà. Jo vindré a vosaltres i me n'ocuparé: sereu conreades i sembrades. 10 Faré que creixi molt la vostra població, la de tot el poble d'Israel. Les ciutats tornaran a ser habitades, i les ruïnes, reconstruïdes. 11 Faré que augmenti la gent i el bestiar: seran molts i fecunds. Us repoblaré com en els temps passats i us faré més felices que en els primers temps. Llavors sabreu que jo sóc el Senyor. 12 Encaminaré cap a vosaltres, muntanyes meves, la gent del meu poble d'Israel, i en prendran possessió. Tu, país d'Israel, seràs la seva heretat i no tornaràs més a deixar-los sense fills. 13 Això t'anuncia el Senyor, Déu sobirà: Diuen que ets un país que devora els homes, que has privat de fills el teu poble. 14 Doncs bé, ja no tornaràs a devorar els homes ni deixaràs més el teu poble sense fills. Ho dic jo, el Senyor, Déu sobirà. 15 No permetré més que hagis de sentir els ultratges dels estrangers i que hagis de passar pels escarnis d'altres nacions. No privaràs més de fills el teu poble. Ho dic jo, el Senyor, Déu sobirà."
El poble, renovat pel Senyor
16 El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:
17 --Fill d'home, escolta. Quan el poble d'Israel habitava la seva terra, la va profanar amb el seu comportament. Tot el que feien era per a mi com la immundícia de la menstruació. 18 Llavors vaig abocar damunt d'ells la meva indignació per la sang que havien escampat en aquell país i pels ídols repugnants amb què l'havien profanat. 19 Els vaig dispersar entre els altres pobles, els vaig esventar entre les nacions. Aquest és el càstig que vaig fer caure damunt d'ells pel seu comportament i per tot el que feien. 20 A les nacions on anaven van profanar el meu sant nom i van fer que diguessin d'ells: "Aquest és el poble del Senyor, però s'ha vist obligat a abandonar el seu país." 21 Llavors em va doldre de veure que el casal d'Israel profanava el meu sant nom entre les nacions on anaven.
22 »Per tant, digues al poble d'Israel això que els anuncio jo, el Senyor, Déu sobirà: "No ho faig perquè ho hàgiu merescut, poble d'Israel, sinó pel meu sant nom, que vosaltres heu profanat entre les nacions on anàveu. 23 Jo santificaré el meu gran nom, que ha quedat profanat entre els altres pobles per la vostra presència enmig d'ells. Quan jo faci resplendir en vosaltres la meva santedat als ulls de les nacions, sabran que jo sóc el Senyor. Ho dic jo, el Senyor, Déu sobirà. 24 Us prendré d'entre els altres pobles, us aplegaré de tots els països i us faré tornar a la vostra terra. 25 Abocaré sobre vosaltres aigua pura i quedareu purificats de totes les vostres immundícies i de tots els vostres ídols repugnants. 26 Us donaré un cor nou i posaré un esperit nou dins vostre; trauré de vosaltres aquest cor de pedra i us en donaré un de carn. 27 Posaré el meu esperit dins vostre i faré que seguiu els meus preceptes, que compliu i observeu les meves decisions. 28 Llavors habitareu en el país que vaig donar als vostres pares. Vosaltres sereu el meu poble i jo seré el vostre Déu. 29 Us alliberaré de totes les vostres immundícies; faré granar el blat i abundarà, i no us deixaré passar més fam. 30 Multiplicaré els fruits dels arbres i les collites dels camps; mai més no haureu de suportar davant les nacions la vergonya de passar fam. 31 Llavors us recordareu del vostre mal comportament, de les vostres obres que no eren bones, i sentireu fàstic de vosaltres mateixos per les vostres culpes i les vostres abominacions. 32 Però tot això no ho faré pas perquè ho hàgiu merescut. Sapigueu-ho bé! Ho dic jo, el Senyor, Déu sobirà. Avergonyiu-vos, poble d'Israel, avergonyiu-vos del vostre comportament.
33 »Això us anuncia el Senyor, Déu sobirà: El dia que jo us purificaré de totes les vostres culpes, que repoblaré les vostres ciutats, i seran reconstruïdes les vostres ruïnes, 34 la terra abandonada tornarà a ser conreada: no serà més un ermot a la vista de tots els qui passaven. 35 Aleshores diran: ‘Mireu, aquesta terra abandonada s'ha convertit en un jardí com el jardí de l'Edèn, i les ciutats enrunades, desolades i derruïdes, ara estan fortificades i habitades.’ 36 Les nacions que hauran quedat al voltant vostre sabran que jo, el Senyor, reedifico les ciutats que estan en ruïnes i replanto els camps abandonats. Jo, el Senyor, ho he dit i ho compliré.
37 »Això anuncia el Senyor, Déu sobirà: Permetré novament al poble d'Israel que em cerqui, i jo actuaré a favor d'ells; multiplicaré els seus homes com un ramat d'ovelles, 38 com un ramat d'ovelles consagrades, com ovelles reunides a Jerusalem els dies de gran festa. Així les ciutats enrunades s'ompliran de ramats d'homes. Llavors sabran que jo sóc el Senyor."
La visió dels ossos
37
La mà del Senyor es va apoderar de mi. Amb la força del seu Esperit em féu sortir fora i em va deixar al mig de la plana, que era plena d'ossos. Em va fer recórrer tot al voltant aquella estesa d'ossos: n'hi havia moltíssims per tota la plana i eren del tot secs. Llavors em preguntà:
--Fill d'home, què hi dius: ¿podran reviure, aquests ossos?
Jo li vaig respondre:
--Senyor, Déu sobirà, només tu ho saps.
Ell em digué:
--Profetitza sobre aquests ossos. Digues-los: "Ossos secs, escolteu la paraula del Senyor. Això anuncia el Senyor, Déu sobirà, a aquests ossos: Jo us infondré esperit i recobrareu la vida. Us donaré tendons, faré créixer la carn damunt vostre, us revestiré de pell, us infondré esperit i reviureu. Llavors sabreu que jo sóc el Senyor."
Jo vaig profetitzar, tal com ell m'havia ordenat, i mentre parlava se sentí una remor: amb molt d'enrenou, els ossos es van ajuntar l'un amb l'altre. Llavors vaig veure que es cobrien amb tendons, els creixia la carn i es revestien de pell pel damunt, però no tenien esperit de vida. El Senyor em digué:
--Fill d'home, profetitza, profetitza a l'esperit. Digues-li: "Això et mana el Senyor, Déu sobirà: Vine, esperit, vine dels quatre vents i alena sobre aquests morts perquè recobrin la vida."
10 Jo vaig profetitzar tal com ell m'havia ordenat, i l'esperit va entrar dins d'ells, recobraren la vida i es posaren drets. Formaven una multitud molt i molt gran.
11 Llavors ell em digué:
--Aquests ossos, fill d'home, són tot el poble d'Israel. Ells van dient: "Els nostres ossos ja són secs, hem perdut l'esperança; per a nosaltres, tot s'ha acabat." 12 Doncs bé, profetitza i digues-los de part meva: "Això us anuncia el Senyor, Déu sobirà: Mireu, jo obriré els vostres sepulcres, us en faré sortir i us faré tornar a la terra d'Israel. 13 Llavors, poble meu, quan obriré els vostres sepulcres i us en faré sortir, sabreu que jo sóc el Senyor. 14 Posaré el meu esperit dins vostre, recobrareu la vida, i us establiré a la vostra terra. Llavors sabreu que jo, el Senyor, ho he anunciat i ho he complert. Ho dic jo, el Senyor."
Israel i Judà, un sol regne
15 El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:
16 --Tu, fill d'home, pren un bastó i escriu-hi: "És de Judà i dels israelites units a ell." Pren-ne després un altre i escriu-hi: "És de Josep i de tot el poble d'Israel unit a ell." Aquest serà el bastó d'Efraïm. 17 Ajunta'ls després l'un amb l'altre perquè formin un sol bastó i quedin units en la teva mà. 18 Quan els del teu poble et diran: "Explica'ns què significa això", 19 digues-los: "Això us fa saber el Senyor, Déu sobirà: Jo prendré el bastó de Josep, que és a les mans d'Efraïm i de les altres tribus d'Israel unides a ell, i l'ajuntaré amb el de Judà. En faré un sol bastó i quedaran units en la meva mà." 20 Els bastons escrits, tingues-los a la mà, de manera que tothom els vegi. 21 Després digues-los: "Això diu el Senyor, Déu sobirà: Jo prendré els israelites d'entre les nacions on han anat, els aplegaré de pertot arreu i els faré tornar a la seva terra. 22 Allí, a les muntanyes d'Israel, en faré un sol poble, i tindran tots un sol rei. No formaran ja dos pobles ni estaran dividits en dos reialmes. 23 No tornaran a quedar impurs amb els seus ídols repugnants i detestables ni amb les seves infidelitats. Els alliberaré del seu pecat d'apostasia i els purificaré; llavors seran el meu poble i jo seré el seu Déu.
24 »El meu servent David regnarà damunt d'ells, tots tindran un sol pastor i seguiran els meus decrets, guardaran els meus preceptes i els posaran en pràctica. 25 Habitaran el país que vaig donar a Jacob, el meu servent: ells, els seus fills i els fills dels seus fills habitaran per sempre allà on els seus pares havien habitat, i el meu servent David serà per sempre el seu príncep.
26 »Faré amb ells una aliança de pau, que serà perpètua. Els restabliré i els multiplicaré, i posaré per sempre enmig d'ells el meu santuari; 27 tindré enmig d'ells el meu tabernacle, jo seré el seu Déu i ells seran el meu poble. 28 Quan el meu santuari serà entre ells per sempre, totes les nacions sabran que jo, el Senyor, santifico Israel."
Triomf final contra els enemics del Senyor (38-39)
Profecia contra Gog
38
El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:
--Fill d'home, adreça't a Gog, cap suprem de Mèixec i Tubal, al país de Magog, i profetitza contra ell. Digues: "Això et fa saber el Senyor, Déu sobirà: Aquí em tens contra tu, Gog, cap suprem de Mèixec i Tubal. Et posaré garfis a les maixelles i t'arrossegaré on vulgui. Et faré sortir en campanya amb tot el teu exèrcit: els cavalls, les dotacions dels carros de guerra perfectament armades, forts contingents de tropes portant escuts i rodelles, tots empunyant l'espasa. Soldats de Pèrsia, Etiòpia i Put, tots equipats amb escuts i cascos, seran els teus aliats. Hi haurà els batallons de Gómer i de Bet-Togarmà, els de l'extrem inaccessible del nord: molts pobles seran aliats teus. Prepara't bé, estigues a punt amb totes les tropes que has concentrat al teu voltant i tingues-les en estat d'alerta.
»Passats molts anys rebràs una ordre. En els darrers temps vindràs contra un país restablert de la ruïna, contra un poble aplegat d'enmig de les nacions a les muntanyes d'Israel, que havien estat constantment desolades. Des del dia que aquell poble havia estat tret de les nacions on vivia, tots ells habitaven segurs a Israel. Però tu, amb els teus batallons i amb tota la multitud de pobles aliats, arribaràs com una nuvolada que cobrirà el país.
10 »Això t'anuncia el Senyor, Déu sobirà: Aquell dia et vindran al cap certs pensaments i tramaràs un pla malvat. 11 Et diràs: ‘Envairé un país indefens, atacaré una gent tranquil·la, que viu confiada en ciutats sense muralles i desguarnides de portes i forrellats.’ 12 Hi aniràs per robar i saquejar, per girar la mà contra les ruïnes repoblades i contra un poble aplegat d'enmig de les nacions, que viu de la cria del bestiar i del comerç i que habita en el melic de la terra. 13 La gent de Saba i Dedan, els mercaders de Tarsis i tots els seus marxants et diran: ‘¿Has vingut per saquejar? ¿Has mobilitzat les teves tropes per emparar-te del botí, per apoderar-te de la plata i de l'or, del bestiar i de les mercaderies i endur-te'n grans trofeus?’"
14 »Doncs bé, fill d'home, profetitza i digues a Gog: "Això et fa saber el Senyor, Déu sobirà: ¿No és cert que el dia que el meu poble d'Israel viurà segur, tu et posaràs en marxa? 15 Vindràs del teu territori, de l'extrem inaccessible del nord, amb la multitud de pobles aliats, tots ells muntats a cavall, una gran host, un exèrcit poderós. 16 Atacaràs el meu poble d'Israel com una nuvolada que cobrirà el país. Això succeirà en els darrers temps. Jo et faré venir contra el meu país, perquè les nacions em coneguin, i davant d'elles faré resplendir la meva santedat valent-me de tu, Gog.
17 »Això et fa saber el Senyor, Déu sobirà: Tu, Gog, ¿no ets aquell de qui vaig parlar en temps passats mitjançant els meus servents, els profetes d'Israel? Ja llavors profetitzaren durant anys que jo et faria venir contra el meu poble. 18 Però quan tu, Gog, atacaràs aquell dia la terra d'Israel, m'encendré d'indignació. Ho dic jo, el Senyor, Déu sobirà. 19 Ho dic ple de zel, en el foc del meu furor. Aquell dia, jo t'asseguro que a la terra d'Israel hi haurà un gran terratrèmol. 20 Davant meu tremolaran els peixos del mar, els ocells del cel, les bèsties del camp, els animals que s'arrosseguen per terra i tots els homes que hi ha en el país. Les muntanyes s'enfonsaran, cauran els penyals i totes les muralles es desplomaran. 21 Per totes les meves muntanyes, Gog, cridaré l'espasa perquè vagi contra tu; els teus soldats es giraran els uns contra els altres. Ho dic jo, el Senyor, Déu sobirà. 22 Et desafiaré amb la pesta i el carnatge; faré caure damunt teu i els teus batallons, i sobre la multitud de pobles aliats, una pluja torrencial, pedregada, foc i sofre. 23 Així faré resplendir la meva grandesa i la meva santedat i faré que em coneguin moltes nacions. Llavors sabran que jo sóc el Senyor."
Derrota de Gog
39
»Tu, fill d'home, profetitza contra Gog. Digues: "Això t'anuncia el Senyor, Déu sobirà: Aquí em tens contra tu, Gog, cap suprem de Mèixec i Tubal. Et portaré on vulgui, t'arrossegaré, et conduiré, et faré venir i, des de l'extrem inaccessible del nord, et faré atacar les muntanyes d'Israel. Trencaré l'arc que tens a la mà esquerra i et faré caure les fletxes de la mà dreta. Moriràs amb tots els teus batallons i la multitud de pobles aliats teus, a les muntanyes d'Israel; us donaré als voltors, als ocellots de tota mena i a les bèsties salvatges perquè us devorin. Moriràs a camp ras, perquè jo ho he anunciat. Ho diu el Senyor, Déu sobirà. Calaré foc al país de Magog i a les costes llunyanes, on la gent viu confiada. Llavors sabran que jo sóc el Senyor. Faré conèixer el meu sant nom enmig d'Israel, el meu poble, i no deixaré que el profanin mai més. Llavors els altres pobles sabran que jo, el Senyor, el Sant, sóc a Israel. Mira, tot això ja s'acosta i es complirà. Aquest és el dia de què he parlat. Ho dic jo, el Senyor, Déu sobirà. Llavors els habitants de les ciutats d'Israel sortiran, encendran foc i l'alimentaran amb armament: escuts i rodelles, arcs, fletxes, dards i llances. Podran alimentar aquell foc durant set anys. 10 La gent no haurà de recollir llenya pel camp ni en tallarà dels boscos, perquè per a mantenir el foc en tindran prou amb el material de guerra.
»Espoliaran els qui abans els havien espoliat a ells, saquejaran els qui abans els havien saquejat a ells. Ho dic jo, el Senyor, Déu sobirà."
11 »Quan arribarà aquell dia, donaré a Gog per sepultura un lloc famós a Israel. Serà la vall dels Vianants, a l'est del Mar Mort. La sepultura impedirà que els vianants hi passin. Allí enterraran Gog amb tota la seva tropa, i l'anomenaran la vall de la Tropa de Gog. 12 El poble d'Israel necessitarà set mesos per a enterrar-los i purificar així el país. 13 Tota la gent del poble prendrà part en aquest enterrament, i serà per a ells memorable el dia que hauré mostrat la meva glòria. Ho dic jo, el Senyor, Déu sobirà. 14 Passats set mesos, encara designaran homes que recorrin constantment el país, en companyia dels vianants, per enterrar els qui hauran quedat insepults i purificar així el territori. 15 Aquests homes recorreran el país i, si un d'ells veu ossos humans, hi posarà al costat un munt de pedres, fins que els enterradors els hauran sepultat a la vall de la Tropa de Gog. 16 També la ciutat d'aquella vall s'anomenarà Amonà (que vol dir "tropa"). Així purificaran el país.
17 »Tu, fill d'home, digues a tota mena d'ocellots i a totes les bèsties salvatges: "Això us anuncia el Senyor, Déu sobirà: Veniu, reuniu-vos, aplegueu-vos de tot arreu per prendre part en el gran sacrifici de víctimes immolades per a vosaltres a les muntanyes d'Israel. Menjareu carn i beureu sang; 18 menjareu carn d'herois i beureu sang dels capitostos de la terra; tots ells seran com marrans, anyells, bocs i toros engreixats als pasturatges de Basan. 19 D'aquest sacrifici que he preparat per a vosaltres, en menjareu greix fins a atipar-vos i en beureu sang fins a embriagar-vos. 20 A la meva taula us atipareu de cavalls i de mules, d'herois i de guerrers de tota mena. Ho dic jo, el Senyor, Déu sobirà."
Resum del missatge d'Ezequiel
21 »Mostraré a les nacions la meva glòria, i totes veuran que faig justícia i descarrego damunt d'elles el poder de la meva mà. 22 Des d'aquell dia i per sempre, el poble d'Israel sabrà que jo sóc el Senyor, el seu Déu. 23 Les altres nacions comprendran que el poble d'Israel va ser deportat per la seva pròpia culpa, perquè m'eren infidels; per això els vaig girar l'esquena, els vaig deixar en mans dels enemics, i tots van caure víctimes de l'espasa. 24 Els vaig girar l'esquena tal com mereixien les seves profanacions i les seves infidelitats.
25 »Però això anuncia el Senyor, Déu sobirà: Des d'ara tindré misericòrdia del poble d'Israel, renovaré la vida dels descendents de Jacob i em mostraré gelós del meu sant nom. 26 S'avergonyiran de totes les faltes que han comès contra mi, quan habitaran en seguretat a la seva terra, sense que els torbi ningú. 27 Els faré tornar dels altres pobles, els aplegaré dels països dels seus enemics i mostraré així la meva santedat davant moltes nacions. 28 Aleshores sabran que jo sóc el Senyor, el seu Déu, quan, després d'haver-los deportat enmig de les nacions, els aplegaré a la seva terra, sense deixar-ne exclòs ni un de sol. 29 No els giraré mai més l'esquena, perquè hauré infós el meu esperit al poble d'Israel. Ho dic jo, el Senyor, Déu sobirà.
Un nou temple, una nova ciutat, un nou país (40-48)
Visió del futur temple de Jerusalem
40
L'any vint-i-cinc de la nostra deportació, el dia deu del mes en què començava l'any, catorze anys després de la destrucció de la ciutat, aquell mateix dia la mà del Senyor es va apoderar de mi per dur-me al lloc on hi ha la ciutat. En visions divines em va transportar a la terra d'Israel. Em deixà dalt d'una muntanya molt alta, a la part sud de la qual hi havia com les edificacions d'una ciutat. Quan m'hi hagué conduït, vaig veure-hi un home que tenia un aspecte com de bronze. Estava dret a la porta i duia a la mà una corda de lli i una vara d'amidar. Aquell home em digué:
--Fill d'home, obre bé els ulls i para l'orella, estigues atent a tot el que jo et mostraré, ja que has estat portat aquí perquè t'ho facin veure. Després explica al poble d'Israel tot el que hauràs vist.
El mur exterior
Vaig veure un mur que encerclava tot el temple, a l'exterior del santuari. L'home portava a la mà una vara d'amidar de sis colzades antigues. Amidà el mur, i feia una vara d'amplada i una d'alçada.
Porta exterior oriental
Després l'home vingué a la porta oriental, pujà els esglaons i amidà el llindar de l'entrada de la porta, que feia una vara d'amplada; el primer llindar feia, doncs, una vara d'amplada. Les cambres de guàrdia que hi havia a cada costat de l'entrada feien cadascuna una vara de llargada per una d'amplada, i entre cambra i cambra hi havia un espai de cinc colzades. Seguia la sortida que donava al vestíbul, el qual estava orientat vers el santuari. El llindar d'aquesta sortida tenia l'amplada d'una vara.
8-9 L'home amidà el vestíbul, i feia vuit colzades. Les seves pilastres eren de dues colzades. El vestíbul estava orientat vers el santuari. 10 A cada costat de la porta oriental hi havia tres cambres de guàrdia, que feien totes les mateixes mides, i les pilastres que hi havia a cada costat tenien també les mateixes dimensions. 11 Acabat va amidar l'obertura de la porta, i feia deu colzades d'amplada i tretze de llargada. 12 A banda i banda del passadís i davant les cambres, que tenien una estructura quadrada de sis colzades per cada costat, hi havia una vorera que feia una colzada. 13 Seguidament va amidar des de l'extrem del terrat d'una cambra fins al de l'altra que tenia enfront: l'amplada era de vint-i-cinc colzades. Les entrades de les cambres eren una davant de l'altra. 14 I va comptar seixanta colzades per a les pilastres. L'atri arribava fins a tocar les pilastres del vestíbul. El vestíbul era envoltat per l'atri. 15 Des de la façana de la porta fins a l'altra façana, la del costat del vestíbul, al fons de la porta, hi havia cinquanta colzades. 16 A les cambres de guàrdia i a les seves pilastres hi havia finestres amb gelosies tot a l'entorn de l'interior de la porta; també n'hi havia a l'interior del vestíbul, tot al voltant. A cada pilastra hi havia palmeres esculpides.
L'atri exterior
17 Després em va fer entrar a l'atri exterior, i vaig veure que hi havia estances i, a més, un empedrat tot al voltant de l'atri. Hi havia trenta estances al llarg d'aquell empedrat. 18 L'empedrat, que arribava als costats de les portes, en tota la seva extensió, era a peu pla. 19 Llavors va amidar la distància, des de la façana de la porta oriental que donava a l'atri exterior fins a la façana exterior de la porta de l'atri interior, i era de cent colzades. La distància era la mateixa tant pel costat oriental com pel costat nord.
Porta exterior nord
20 L'home va amidar la llargada i l'amplada de la porta nord que dóna a l'atri exterior. 21 Les cambres de guàrdia, tres a una banda del passadís i tres a l'altra, les pilastres i el vestíbul tenien les mateixes dimensions que les de la primera porta, és a dir, cinquanta colzades de llargada per vint-i-cinc d'amplada. 22 Les seves finestres amb gelosies, el vestíbul i els relleus de palmeres tenien les mateixes dimensions que els de la porta oriental. S'hi pujava per set esglaons, i a l'altre costat de la porta hi havia el vestíbul. 23 Enfront de la porta nord que dóna a l'atri exterior hi havia, igual com a la porta oriental, una altra porta que donava a l'atri interior. L'home va amidar la distància d'una porta a l'altra, i era de cent colzades.
Porta exterior sud
24 L'home em va conduir cap al sud, i vaig veure que també hi havia una porta orientada en aquesta direcció. Va amidar les pilastres i el vestíbul, i tenien les mateixes dimensions que els de les altres portes. 25 Tot a l'entorn de la porta i del vestíbul hi havia finestres iguals que les de les altres portes. Les dimensions de la porta eren de cinquanta colzades de llargada per vint-i-cinc d'amplada. 26 S'hi pujava per set esglaons, i a l'altre costat de la porta hi havia el vestíbul. A les pilastres d'una banda i de l'altra hi havia relleus de palmeres. 27 L'atri interior també tenia una porta orientada cap al sud. Va amidar la distància entre aquesta porta i la porta sud que donava a l'atri exterior, i era de cent colzades.
Porta sud de l'atri interior
28 Després em va fer entrar a l'atri interior per la porta sud. Va amidar la porta, i tenia les mateixes dimensions que les altres. 29 Les cambres de guàrdia, les pilastres i el vestíbul tenien les mateixes mides que les altres. Tot a l'entorn de la porta i del vestíbul hi havia finestres amb gelosies. Les dimensions totals eren de cinquanta colzades de llargada per vint-i-cinc d'amplada. 30 L'envoltaven vestíbuls que feien vint-i-cinc colzades de llargada per cinc d'amplada. 31 El vestíbul donava a l'atri exterior. A les seves pilastres hi havia relleus de palmeres, i l'escalinata que hi portava tenia vuit esglaons.
Porta oriental de l'atri interior
32 Després em va conduir a la porta oriental de l'atri interior. Va amidar la porta, i tenia les mateixes dimensions que les altres. 33 Les cambres de guàrdia, les pilastres i el vestíbul tenien les mateixes dimensions que els altres. A l'entorn de la porta i del vestíbul hi havia finestres amb gelosies. Les dimensions totals eren de cinquanta colzades de llargada per vint-i-cinc d'amplada. 34 El vestíbul donava a l'atri exterior. A les pilastres d'una banda i de l'altra hi havia relleus de palmeres, i l'escalinata que hi portava tenia vuit esglaons.
Porta nord de l'atri interior
35 Acabat em va dur a la porta nord de l'atri interior. Va amidar la porta, i tenia les mateixes dimensions que les altres. 36 També tenia cambres de guàrdia, pilastres i vestíbul. A l'entorn de la porta i del vestíbul hi havia finestres amb gelosies. Les dimensions totals eren de cinquanta colzades de llargada per vint-i-cinc d'amplada. 37 Les pilastres del vestíbul donaven a l'atri exterior. A les pilastres d'una banda i de l'altra hi havia relleus de palmeres, i l'escalinata que hi portava tenia vuit esglaons.
Instal·lacions per als sacrificis
38 Hi havia una estança, que tenia l'entrada vora les pilastres de les portes. Allí rentaven els animals abans d'oferir-los en holocaust. 39 A una banda i altra del vestíbul de la porta hi havia dues taules per a degollar-hi els animals que havien de ser oferts en holocaust, en sacrifici pel pecat o en sacrifici de reparació. 40 D'altra banda, al costat exterior, pujant a l'entrada de la porta nord, hi havia també dues taules, i a l'altre costat del vestíbul n'hi havia dues més. 41 Així hi havia quatre taules a un costat de la porta i quatre a l'altre. Eren vuit taules, doncs, les que servien per a degollar-hi els animals. 42 Les quatre taules reservades per als holocaustos eren de pedra tallada, d'una colzada i mitja de llargada per una i mitja d'amplada i una d'alçada. Allà deixaven els instruments amb què degollaven els animals destinats als holocaustos i als altres sacrificis. 43 A banda i banda, les taules tenien quatre dits de vora inclinada cap a l'interior. Sobre aquestes taules posaven la carn per a les ofrenes.
Estances per als cantors i els sacerdots
44 Fora de la porta nord que dóna a l'atri interior, tocant a aquest atri, hi havia les estances dels cantors; eren al costat de la porta nord, amb les façanes orientades cap al sud. Al costat de la porta oriental hi havia una altra estança amb la façana orientada cap al nord. 45 Llavors l'home em digué:
--L'estança que té la façana orientada cap al sud és per als sacerdots que oficien en el santuari, 46 i l'estança que la té orientada cap al nord és per als sacerdots que oficien a l'altar. Aquests sacerdots són descendents de Sadoc, i són els únics entre els descendents de Leví que poden acostar-se al Senyor per donar-li culte.
L'atri interior i el vestíbul del santuari
47 Després va prendre les mides de l'atri interior: era un quadrat que feia cent colzades per costat. Davant el santuari hi havia l'altar. 48 Després em va dur al vestíbul del santuari i amidà les pilastres del vestíbul: feien cinc colzades les d'un costat i cinc les de l'altre, i l'amplada a banda i banda de la porta era de tres colzades. 49 La llargada del vestíbul era de vint colzades, i l'amplada, d'onze. S'hi pujava per una escalinata de deu esglaons. Vora cada una de les dues pilastres que emmarcaven l'entrada hi havia una columna.
La nau del santuari i el lloc santíssim
41
L'home em va fer entrar a la nau del santuari i amidà les pilastres a banda i banda: totes dues feien sis colzades d'amplada. Aquesta és l'amplada del tabernacle. L'entrada feia deu colzades d'amplada i els muntants tenien un gruix de cinc colzades. Després va amidar la nau del santuari: feia quaranta colzades de llargada per vint d'amplada. Tot seguit va entrar a la cambra situada al fons del santuari i amidà les pilastres de l'entrada: cada una feia dues colzades; l'entrada tenia sis colzades i l'amplada a banda i banda de la porta era de set colzades. Acabat va amidar la cambra interior: tenia vint colzades de llargada per vint d'amplada a continuació de la nau del santuari. Llavors l'home em digué:
--Aquest és el lloc santíssim.
Les cambres laterals del santuari
Després l'home va prendre les mides del mur del santuari: feia sis colzades de gruix. Les cambres que hi havia tot al seu voltant feien quatre colzades d'amplada. Aquesta construcció tenia una estructura de tres pisos, i en cada pis hi havia trenta cambres. Les cambres descansaven sobre els reclaus que la paret del santuari tenia tot al voltant; així no s'encastaven a dins de la paret. A cada pis, les cambres eren més grans, ja que, per tot el voltant, els reclaus carregaven cada cop més sobre la paret del santuari. Per això l'interior dels pisos més alts guanyava espai. Des del pis inferior es pujava a l'intermedi i després al de dalt. Vaig veure que tot al volt del santuari hi havia una base de sis colzades, que fan una vara sencera; sobre aquesta base estaven assentades les cambres. El gruix de la paret exterior de les cambres laterals era de cinc colzades. Hi havia també un espai lliure entre les cambres que tocaven al santuari 10 i les altres estances. Aquest espai que envoltava el santuari feia vint colzades. 11 Les cambres laterals comunicaven amb aquest espai lliure per una entrada al nord i una altra al sud. Tot al voltant d'aquest pati hi havia una vora de cinc colzades d'amplada.
L'edifici occidental
12 A occident, i davant l'espai lliure, hi havia un edifici que feia setanta colzades d'amplada. La paret d'aquest edifici tenia un gruix de cinc colzades tot al voltant i feia noranta colzades de llargada. 13 L'home va amidar el santuari i va trobar que feia cent colzades de llargada. La llargada de l'espai lliure, incloent-hi l'edifici amb els seus murs, també era de cent colzades. 14 L'amplada de la façana del santuari que donava a l'est, incloent-hi l'espai lliure, era també de cent colzades. 15 Després va amidar la llargada de l'edifici occidental, situat darrere el santuari i davant l'espai lliure: tenia galeries a cada costat i feia cent colzades.
Interior del santuari
Els sostres de la nau del santuari, de la cambra interior i del vestíbul que dóna a l'atri 16 eren de teginat. Les finestres i les galeries d'aquestes tres parts del santuari, passat el llindar, estaven recobertes de fusta per tot el voltant, des del paviment fins a les finestres, que eren tancades amb gelosies. 17 Des de la paret de damunt l'entrada fins a la cambra interior del santuari i tot al volt per les bandes interior i exterior dels murs, 18 la fusta era decorada amb relleus de querubins i palmeres. Entre palmera i palmera hi havia un querubí. Cada querubí tenia dues cares: 19 una d'home que mirava cap a la palmera d'un costat, i l'altra de lleó que mirava cap a la palmera de l'altre costat. Aquesta ornamentació es repetia per totes les parets del santuari. 20 En el mur de la nau del santuari, des del paviment fins a la paret de damunt l'entrada, hi havia representats els querubins i les palmeres. 21 La porta de la nau tenia els muntants quadrats. La façana de la nau, és a dir, del lloc sant, tenia el mateix aspecte.
L'altar-taula de fusta
22 L'altar de fusta feia tres colzades d'alçada, per dues de llargada i dues d'amplada. Els seus angles sortien enfora. El sòcol i les parets de l'altar-taula eren de fusta. Llavors l'home em digué:
--Aquesta és la taula que hi ha davant el Senyor.
Les portes
23 Tant la nau com el lloc santíssim tenien portes dobles. 24 Cada porta tenia dos batents que giraven. 25 Sobre cada batent de la porta de la nau hi havia representats querubins i palmeres, com els que hi havia a les parets. A la façana del vestíbul, per la part de fora, hi havia un baldaquí de fusta. 26 A banda i banda de les parets del vestíbul hi havia espitlleres i representacions de palmeres; n'hi havia també a les cambres laterals del santuari i en els baldaquins.
Les estances sagrades del nord i del sud
42
L'home em va fer sortir després a l'atri exterior i em conduí a les estances situades al nord, enfront de l'espai lliure i davant l'edifici. La façana d'aquesta construcció feia cent colzades de llargada, amb l'entrada al nord, i en tenia cinquanta d'amplada. Per un costat donava a l'espai lliure de vint colzades, situat a l'atri interior, i per l'altre costat donava a l'empedrat de l'atri exterior. Tenia tres plantes i en cada una hi havia una galeria. Davant les estances hi havia un passadís de deu colzades d'amplada i un pas d'una colzada cap a l'atri interior. Les estances tenien les entrades per la part del nord. Les estances superiors eren més estretes, ja que les galeries els prenien més espai que a les estances de la planta baixa i a les intermèdies. La construcció, doncs, constava de tres plantes i no tenia columnes com els atris. Per això les estances superiors eren més estretes que les intermèdies i les de la planta baixa. El clos que separava les estances que donaven al costat de l'atri exterior feia cinquanta colzades de llargada. La llargada, doncs, de les estances que donaven a l'atri exterior era de cinquanta colzades, mentre que les que donaven enfront del santuari en feien cent.
Hi havia encara altres estances com aquestes. M'hi va fer arribar passant per l'est, per a entrar-hi des de l'atri exterior. 10 Vora el clos de l'atri, venint de l'est, hi havia estances enfront de l'espai lliure i davant l'edifici. 11 Tenien al davant un passadís. Les seves dimensions, accessos i estructura eren iguals que els de les estances situades al nord. 12 Al capdavall d'aquestes estances situades al sud hi havia una entrada que es trobava a l'extrem del passadís, paral·lela al clos. Aquesta entrada era a la part de l'est.
13 L'home em digué:
--Les estances del nord i les del sud, situades enfront de l'espai lliure, són les estances sagrades. En aquestes estances, els sacerdots que s'acosten al Senyor menjaran les coses santíssimes. Allà guardaran la part de les coses santíssimes que els pertoca de l'ofrena, del sacrifici pel pecat i del sacrifici de reparació. Aquest és un lloc sagrat. 14 Una vegada els sacerdots hagin entrat al santuari, no podran sortir a l'atri exterior sense treure's les vestidures amb les quals han oficiat, perquè són sagrades. Per a acostar-se als espais destinats al poble es posaran unes altres vestidures.
Perímetre del mur exterior
15 Quan l'home hagué acabat d'amidar el temple per dintre, em va fer sortir per la porta oriental i n'amidà el perímetre. 16 Amb la vara va prendre les mides del costat oriental: feia cinc-centes vares.
17-19 Després va passar als costats nord, sud i oest, i amb la vara d'amidar va fer el mateix; cada costat tenia les mateixes mides: cinc-centes vares. Amidà, doncs, els quatre costats. 20 El mur que tancava el temple feia cinc-centes vares de llargada per cinc-centes d'amplada. Aquest mur separava el lloc sagrat del profà.
Retorn de la presència gloriosa del Senyor
43
L'home em va conduir aleshores a la porta que dóna a l'orient. Allà vaig veure que la presència gloriosa del Déu d'Israel venia des de llevant. La remor que l'acompanyava era com el bramul de grans onades, i la seva presència gloriosa il·luminava la terra. Aquesta visió era semblant a la que havia tingut quan vaig anar a la ciutat, abans que fos destruïda, i a la que vaig tenir a la riba del riu Quebar. Aleshores em vaig prosternar amb el front a terra.
La presència gloriosa del Senyor va entrar al santuari passant per la porta que dóna a l'orient. Llavors l'Esperit em va aixecar i em conduí a l'atri interior. La presència gloriosa del Senyor omplia el santuari. Mentre l'home estava dret al meu costat vaig sentir que algú em parlava des del santuari i em deia:
--Fill d'home, escolta. Aquest és el lloc on tinc el tron, l'escambell on poso els peus. Aquí habitaré per sempre enmig d'Israel. Mai més ni ells ni els seus reis no profanaran el meu sant nom, ni amb les seves disbauxes ni amb les despulles i els sepulcres dels seus reis. Els reis havien construït el llindar de casa seva i els muntants de les seves portes al costat del meu llindar i dels meus muntants: entre jo i ells hi havia tan sols una paret mitgera. Profanaven el meu sant nom amb unes accions tan abominables que, indignat, els vaig consumir. Però des d'ara apartaran de mi les seves disbauxes i les despulles dels seus reis, i jo habitaré enmig d'ells per sempre.
10 »I tu, fill d'home, descriu aquest temple al poble d'Israel perquè s'avergonyeixin de les seves culpes. Que prenguin les mides del plànol, 11 i si estan realment avergonyits de tot el que han fet, explica'ls la forma del temple i la seva estructura, les entrades i les sortides i tota la seva disposició. Fes-los conèixer totes les seves ordinacions, el ritual i les lleis. Posa-ho per escrit sota els seus ulls perquè tinguin present com l'han de disposar, observin les ordinacions i ho posin tot en pràctica. 12 La llei del temple és aquesta: el territori que envolta el cim de la muntanya serà tot ell santíssim. Aquesta és, doncs, la llei del temple.
L'altar dels holocaustos
13 Les dimensions de l'altar, preses amb la unitat de mida d'una colzada i quatre dits, són les següents: la cavitat per al foc ha de fer una colzada de fondària per una d'amplada, amb un vorell tot al voltant que faci un pam d'alçada. L'alçada de l'altar és aquesta: 14 dues colzades des de la base fins al sòcol inferior, amb un ampit d'una colzada d'amplada. Des d'aquest primer sòcol fins al segon, l'alçada ha de ser de quatre colzades. El segon sòcol també tindrà un ampit d'una colzada d'amplada. 15 A la part superior hi haurà el fogar, que ha de fer quatre colzades d'alçada. De cada un dels seus quatre cantons n'ha de sobresortir un angle. 16 El fogar serà un quadrat de dotze colzades per costat. 17 El segon sòcol ha de ser un quadrat de catorze colzades per costat. La cavitat per al foc tindrà una colzada de fondària, i el vorell tot al seu voltant, mitja colzada d'alçada. L'escalinata de l'altar donarà a l'orient.
18 L'home em va adreçar novament la paraula i em digué:
--Fill d'home, escolta. Això t'ordena el Senyor, Déu sobirà: Quan l'altar estigui construït, s'hi puguin oferir holocaustos i s'hi aspergeixi la sang, caldrà complir aquest ritual. 19 Als sacerdots levites descendents de Sadoc, que són els qui han d'acostar-se a mi per oficiar, dóna'ls un vedell, que immolaran en sacrifici pel pecat. Ho dic jo, el Senyor, Déu sobirà. 20 Després pren sang d'aquell vedell i unta amb la sang els quatre angles de l'altar, els quatre angles del segon sòcol i el vorell que envolta la cavitat per al foc. Així faràs la purificació i l'expiació de l'altar. 21 Pren després el vedell ofert en sacrifici pel pecat i crema'l al lloc designat dintre el recinte del temple, fora del santuari. 22 El segon dia, tal com es va fer amb el vedell, presenta un boc que no tingui cap defecte, en sacrifici pel pecat, i que es faci l'expiació de l'altar. 23 Quan acabis l'expiació, presenta un vedell i un moltó, tots dos sense cap defecte, 24 i ofereix-los al Senyor. Els sacerdots els tiraran sal al damunt i els oferiran en holocaust al Senyor. 25 Cada dia, durant una setmana, ofereix un boc en sacrifici pel pecat i també un vedell i un moltó que no tinguin cap defecte. 26 Durant set dies es farà l'expiació de l'altar: el purificaran i quedarà consagrat. 27 Passats els set dies, des del dia vuitè en endavant, els sacerdots oferiran en aquell altar els holocaustos i els sacrificis de comunió. Llavors jo em complauré en vosaltres. Ho dic jo, el Senyor, Déu sobirà.
Normes d'admissió al temple
44
L'home em va fer tornar a la porta exterior del santuari, que dóna a l'orient. Era tancada. Llavors el Senyor em digué:
--Aquesta porta romandrà tancada. No l'obriran, no hi passarà ningú, perquè hi ha passat el Senyor, Déu d'Israel. Restarà, doncs, tancada. Tan sols el sobirà, per la seva condició de sobirà, s'hi podrà asseure a dintre per consumir l'àpat sagrat a la presència del Senyor. Entrarà pel vestíbul de la porta i sortirà pel mateix indret.
Després em dugué, per la porta que dóna al nord, cap a la façana del santuari. Vaig veure que l'omplia la presència gloriosa del Senyor i em vaig prosternar amb el front a terra. El Senyor em digué:
--Fill d'home, estigues atent, obre bé els ulls i para l'orella al que et diré referent a totes les ordinacions i lleis del temple. Fixa't atentament qui pot entrar-hi i qui n'ha de ser exclòs. Digues a aquests rebels, al poble d'Israel: «Això us fa saber el Senyor, Déu sobirà: Ja n'hi ha prou de totes les vostres abominacions, poble d'Israel! Introduíeu al meu temple estrangers, incircumcisos de cor i de cos, que el profanaven, mentre vosaltres m'oferíeu aliments, el greix i la sang. Amb les vostres abominacions heu trencat la meva aliança. No heu tingut cap respecte per les meves coses santes; fins i tot heu posat estrangers en lloc vostre perquè prestin servei al meu temple. Doncs això us fa saber el Senyor, Déu sobirà: Cap estranger, incircumcís de cor i de cos, no entrarà al meu temple, ni que visqui amb els israelites.
Ordinacions per als levites
10 »Els levites que em van abandonar quan Israel anava esgarriat darrere els seus ídols repugnants, hauran de pagar la seva culpa. 11 S'estaran en el meu temple al servei de vigilància de les portes i s'encarregaran d'altres serveis: degollaran els animals destinats a l'holocaust i al sacrifici pel poble i estaran a la seva disposició per a servir-lo. 12 Ja que el van servir quan Israel donava culte als seus ídols repugnants i van ser per a ell una ocasió de pecat, jo aixecaré la mà contra ells i pagaran la seva culpa. Ho dic jo, el Senyor, Déu sobirà. 13 No podran presentar-se al meu davant per exercir les funcions sacerdotals ni podran tocar les meves coses santes, que són santíssimes. Hauran de suportar la seva deshonra per les accions abominables que van cometre. 14 Els encarregaré la guàrdia del temple i totes les feines que calgui.
Ordinacions per als sacerdots
15 »Els sacerdots levites, descendents de Sadoc, que van mantenir el servei del meu santuari quan els israelites s'esgarriaven lluny de mi, sí que es podran presentar al meu davant per donar-me culte i oferir-me el greix i la sang. Ho dic jo, el Senyor, Déu sobirà. 16 Només ells entraran al meu santuari, s'acostaran a la taula com a servidors meus i s'encarregaran del meu servei. 17 Quan entrin a les portes de l'atri interior es posaran vestits de lli; quan oficiïn dins el recinte de l'atri interior i dins el santuari no portaran res de llana. 18 Se cenyiran el cap amb cintes de lli, i també serà de lli la seva roba interior. No es posaran a la cintura una faixa gaire estreta. 19 Quan hagin de sortir a l'atri exterior, on hi ha el poble, es trauran les vestidures que portaven per a exercir les seves funcions, les dipositaran a les estances del santuari i es posaran altres robes. Així no exposaran el poble al perill de tocar els seus vestits sagrats. 20 No es raparan el cap, però es tallaran els cabells perquè no els creixin massa. 21 Cap sacerdot no beurà vi quan hagi d'entrar a l'atri interior. 22 Els sacerdots no prendran per muller una dona viuda o divorciada, sinó una donzella del poble d'Israel; tan sols podran casar-se amb una viuda si és la viuda d'un sacerdot. 23 Ensenyaran al meu poble a distingir el sagrat del profà i li faran conèixer la diferència entre el que és pur i el que és impur. 24 En els plets, ells seran jutges, i jutjaran atenent-se al meu dret. En totes les meves solemnitats compliran les lleis i les ordinacions que jo he prescrit, i vetllaran perquè em siguin consagrats els dies de repòs. 25 Els sacerdots no s'acostaran a cap cadàver, per no quedar impurs, fora que es tractés del pare, de la mare, d'un fill, d'una filla, d'un germà o d'una germana soltera. 26 En aquests casos, després d'haver observat els ritus de purificació, esperaran set dies. 27 El dia que tornin a entrar a l'atri interior, al santuari, per oficiar, oferiran el seu sacrifici pel pecat. Ho dic jo, el Senyor, Déu sobirà. 28 Els sacerdots tindran una heretat, i aquesta heretat seré jo. No rebran cap més possessió a Israel, perquè jo seré la seva possessió. 29 Menjaran de les ofrenes de farina i de les víctimes ofertes en sacrifici pel pecat o en sacrifici de reparació. Tot el que Israel em consagra serà per a ells. 30 Les primícies de tota mena i totes les ofrenes que heu de reservar per a mi, seran per als sacerdots. Doneu-los les primícies de les vostres fornades, perquè la benedicció reposi sobre casa vostra. 31 Els sacerdots no han de menjar cap ocell o animal morts naturalment o destrossats per una bèstia salvatge.
Repartició del país. Part del Senyor
45
»Quan repartireu el país reserveu-ne una part, que serà consagrada al Senyor, de vint-i-cinc mil vares de llargada per vint mil d'amplada. Aquest territori serà sagrat en tota la seva extensió. Dintre d'ell correspondrà al temple un quadrat de cinc-centes vares de costat, envoltat d'un espai lliure de cinquanta colzades. D'aquell territori n'amidareu vint-i-cinc mil vares de llargada per deu mil d'amplada. Aquí hi haurà el santuari, el lloc santíssim. Aquesta part consagrada del país serà per als sacerdots que oficien en el santuari i s'acosten al Senyor per donar-li culte. A més de ser un lloc sant reservat al temple, els sacerdots hi podran edificar les seves cases.
»Els levites, servidors del temple, rebran una heretat de vint-i-cinc mil vares de llargada per deu mil d'amplada perquè hi tinguin poblacions on habitar. A la ciutat li assignareu encara una extensió de cinc mil vares d'amplada per vint-i-cinc mil de llargada, a tocar del territori sagrat. Hi podrà viure qualsevol membre del poble d'Israel.
Drets i deures del sobirà
»El sobirà tindrà una part a ambdues bandes del territori sagrat i del territori de la ciutat. Per un costat, des del límit occidental del territori sagrat i de la ciutat, la seva part s'estendrà fins al mar. Per l'altre costat, des del límit oriental del territori sagrat i de la ciutat, s'estendrà fins al límit oriental del país. La seva llargada, des de la frontera del mar fins a la frontera oriental del país, correspondrà a la de cada un dels altres territoris. Aquesta serà la possessió del sobirà a Israel. Així els meus sobirans no oprimiran més el meu poble, sinó que permetran a cada una de les tribus d'Israel de tenir el territori que li pertoca.
»Això ordena el Senyor, Déu sobirà: Ja n'hi ha prou, sobirans d'Israel! Deixeu-vos de violències i tiranies; governeu segons el dret i la justícia, allibereu el meu poble del pes dels vostres tributs! Ho dic jo, el Senyor, Déu sobirà.
10 »Que les balances i les mesures, tant per al gra com per als líquids, donin el pes i la mesura justa. 11 L'efà i el bat tindran la mateixa capacitat, és a dir, la desena part d'un hómer, que serà la unitat de mesura. 12 La peça de plata d'un sicle tindrà vint gueràs. Seixanta sicles faran una mina.
Ofrenes per al culte
13 »L'ofrena que heu de presentar és aquesta: una sisena part d'efà per cada hómer de blat o d'ordi. 14 La norma per a l'oli, que es mesura amb el bat, serà aquesta: una desena part de bat per cada cor, mesura igual a un hómer de deu bats, ja que deu bats fan un hómer. 15 De cada dos-cents caps de bestiar dels ramats d'ovelles i cabres que pasturen a Israel, en prendreu un animal i l'oferireu en holocaust o en sacrifici de comunió com a expiació pel poble. Ho dic jo, el Senyor, Déu sobirà. 16 Tota la població, a Israel, haurà d'aportar aquesta ofrena i la donarà al sobirà. 17 Ell s'encarregarà dels holocaustos, de les ofrenes i de les libacions amb motiu de les solemnitats, les festes de la lluna nova i els dissabtes, és a dir, en totes les festes del poble d'Israel. El sobirà, doncs, proveirà de tot el necessari per als sacrificis pel pecat, les ofrenes, els holocaustos i els sacrificis de comunió, com a expiació pel poble d'Israel.
Purificació del temple i dels israelites
18 »Això ordena el Senyor, Déu sobirà: El dia u del primer mes, agafa un vedell sense cap defecte i purifica el santuari. 19 El sacerdot prendrà sang de l'animal ofert en sacrifici pel pecat i untarà amb aquesta sang els muntants del santuari, els quatre angles del sòcol de l'altar i els muntants de les portes de l'atri interior. 20 El dia set d'aquest mes fes el mateix pels qui hagin comès una falta involuntàriament i sense adonar-se'n. Així purificareu el temple.
Festa de Pasqua
21 »El dia catorze del primer mes celebrareu la festa de Pasqua. Durant set dies menjareu pa sense llevat. 22 Aquell dia, el sobirà oferirà un vedell en sacrifici per la seva culpa i per la de tot el poble. 23 Durant els set dies de la festa, ell oferirà cada dia, en holocaust al Senyor, set vedells i set moltons que no tinguin cap defecte, i també un boc en sacrifici pel pecat. 24 Per cada vedell i cada moltó sacrificats oferirà, a més, trenta quilos de farina i tres litres i mig d'oli.
Festa dels Tabernacles
25 »Per la festa del dia quinze del mes setè, el sobirà farà el mateix que per la festa de Pasqua: durant set dies oferirà el sacrifici pel pecat, l'holocaust i les ofrenes de farina i d'oli.
Ordinacions especials per al sobirà
46
»Això ordena el Senyor, Déu sobirà: La porta oriental de l'atri interior estarà tancada durant els sis dies feiners, però serà oberta cada dissabte i per la festa de la lluna nova. El sobirà entrarà al vestíbul de la porta des de l'atri exterior i es quedarà vora els muntants de la porta, mentre els sacerdots oferiran el seu holocaust i el seu sacrifici de comunió. El sobirà es prosternarà davant el Senyor en el llindar de la porta i després sortirà, però la porta no es tancarà fins al vespre. Els dissabtes i les festes de la lluna nova, la gent del poble es prosternarà davant el Senyor a l'entrada d'aquesta porta. L'holocaust que el sobirà oferirà al Senyor el dissabte serà de sis anyells i un moltó, tots sense cap defecte. A més, presentarà una ofrena de trenta quilos de farina per cada moltó, però pels anyells oferirà la quantitat de farina que ell vulgui. Per cada ofrena de trenta quilos de farina oferirà també tres litres i mig d'oli. El dia de la festa de la lluna nova oferirà un vedell, sis anyells i un moltó, tots ells sense cap defecte. També oferirà trenta quilos de farina pel vedell i trenta més pel moltó; però, pels anyells, la quantitat de farina que ell vulgui. A més, per cada ofrena de trenta quilos de farina oferirà tres litres i mig d'oli.
»Quan el sobirà hagi d'entrar, ho farà pel vestíbul de la porta, i sortirà pel mateix indret. Però quan la gent del poble entrarà els dies de solemnitat per prosternar-se davant el Senyor, els qui entrin per la porta del nord sortiran per la del sud, i els qui hagin entrat per la porta del sud sortiran per la del nord. Ningú no se'n tornarà per la mateixa porta per on hagi entrat, sinó per la porta de l'altre costat. 10 El sobirà entrarà i sortirà amb la gent del poble. 11 En les grans festes i solemnitats, l'ofrena serà de trenta quilos de farina per cada vedell i per cada moltó sacrificats, i, pels anyells, la quantitat de farina que ell vulgui. A més, per cada ofrena de trenta quilos de farina oferirà tres litres i mig d'oli.
12 »Quan el sobirà presenti al Senyor una ofrena voluntària, tant si es tracta d'un holocaust com d'un sacrifici de comunió, li obriran la porta oriental i oferirà els sacrificis, de la mateixa manera que ho fa els dies festius. Després sortirà, i tancaran la porta. 13 També oferirà cada dia al matí un anyell d'un any, sense cap defecte, en holocaust al Senyor. 14 A més, cada matí presentarà una ofrena de cinc quilos de farina pastada amb un litre i mig d'oli. Aquesta ofrena al Senyor és una llei perpètua. 15 Cada matí oferiran al Senyor l'anyell, la farina i l'oli com a holocaust perpetu.
Les deixes del sobirà
16 »Això ordena el Senyor, Déu sobirà: Si el sobirà d'Israel fa una deixa a un dels seus fills, serà possessió del fill i passarà per dret d'herència als fills d'ell. 17 Però si fa una deixa a un dels seus dignataris, serà del dignatari fins a l'any del jubileu; llavors tornarà al sobirà. Només els fills del sobirà tindran la deixa en propietat.
18 »El sobirà no prendrà res de l'heretat d'un membre del seu poble, no l'espoliarà de la seva propietat. L'heretat dels fills del sobirà sortirà, doncs, del patrimoni reial, perquè ningú del meu poble no sigui tret de la seva propietat.»
Les cuines sagrades
19 Després aquell home, passant per l'entrada que hi havia al costat de la porta, em va dur a les estances sagrades que donen al nord, reservades als sacerdots. Al capdavall de les estances vaig veure-hi un espai, a la banda de ponent. 20 Ell em digué:
--Aquí els sacerdots faran coure la carn que els pertoca dels animals oferts en sacrifici per la reparació d'una falta i en sacrifici pel pecat; també aquí couran allò que els pertoca de les altres ofrenes. Així no trauran res a l'atri exterior i no exposaran el poble al perill del contacte amb coses sagrades.
21 Després em va fer sortir a l'atri exterior i em féu passar a la vora dels seus quatre angles. Vaig veure que a cada angle de l'atri hi havia un pati més petit. 22 Eren patis closos, adossats als quatre angles de l'atri. Feien quaranta colzades de llargada per trenta d'amplada; tots quatre tenien les mateixes mides, aprofitant els angles de l'atri. 23 Tots quatre tenien un banc d'obra tot al voltant, amb fogons posats dintre el banc. 24 L'home em digué:
--Aquestes són les cuines on els servidors del temple couran la part corresponent dels sacrificis oferts pel poble.
L'aigua que brolla del santuari
47
L'home em va fer tornar a l'entrada del santuari i vaig veure que de sota el llindar del santuari, que té la façana a l'orient, naixia una font d'aigua que baixava cap a l'orient, pel costat dret del temple, al sud de l'altar. Tot seguit em va fer sortir del temple per la porta nord i em va fer donar la volta per fora fins a la porta exterior que mira a l'orient. Vaig veure que l'aigua baixava del costat dret. Llavors l'home es va encaminar cap a l'orient amb un cordill a la mà, amidà mil colzades i em va fer travessar el rierol: l'aigua m'arribava als turmells. Amidà mil colzades més, em va fer travessar, i l'aigua m'arribava als genolls. N'amidà mil més, però el nivell de l'aigua havia crescut tant que ja no vaig poder travessar. Era un corrent d'aigua on calia nedar, un riu que no es podia travessar. Llavors ell em digué:
--¿Has vist, fill d'home?
Després em va fer tornar a la riba del riu. Vaig tornar-hi i vaig veure que hi havia molts arbres a banda i banda. Llavors em digué:
--Aquesta aigua corre cap a la conca oriental, baixa a l'Arabà i desemboca al Mar Mort. Entra dins les aigües insalubres i les saneja. A tot arreu on penetrarà l'aigua d'aquest riu, hi viuran tota mena d'animals aquàtics, i el peix hi serà molt abundant, perquè, així que hi arribi aquesta aigua, la mar quedarà sanejada. Arreu on arribi aquest riu, tot viurà. 10 Els pescadors s'aturaran a la riba, i des d'Enguedí fins a Eneglaim, tot serà un estenedor de xarxes. La varietat de peix serà tan gran com la del mar Mediterrani. 11 Però els aiguamolls i les llacunes del Mar Mort no seran sanejats, sinó que serviran de salines. 12 A banda i banda del riu creixeran tota mena d'arbres fruiters. No perdran mai la fulla i sempre tindran fruit. Cada mes donaran una collita nova, perquè l'aigua que els rega neix del santuari. Els seus fruits serviran d'aliment i les seves fulles seran un remei.
Les fronteres del país
13 »Això ordena el Senyor, Déu sobirà: Repartiu-vos així el territori entre les tribus d'Israel. Josep en tindrà dues parts. 14 Cada un dels altres en posseirà una part igual, ja que amb la mà alçada vaig jurar als vostres pares que els donaria la seva part. Aquest país, doncs, us tocarà en herència.
15 »Les fronteres del país són aquestes:
»La frontera nord s'estendrà des del mar Mediterrani cap a Hetlon, Lebó-Hamat, Sedad, 16 Berotà, Sibraim, entre la frontera de Damasc i la d'Hamat, i Hasser-Aticon, que és vora la frontera d'Hauran. 17 Aquesta frontera, doncs, s'estendrà cap a llevant des del mar fins a Hassar-Enan. Els seus límits al nord seran Damasc i Hamat. Aquest és el límit nord.
18 »La frontera oriental començarà a Damasc i Hauran, i seguirà pel riu Jordà entre Galaad i el país d'Israel, cap al Mar Mort, fins a Tamar. Aquest és el límit oriental.
19 »La frontera sud s'estendrà des de Tamar fins a l'oasi de Meribà de Cadeix i seguirà el torrent fins al mar Mediterrani. Aquest és el límit meridional.
20 »A ponent, el mar Mediterrani servirà de frontera, que s'estendrà fins a l'altura de Lebó-Hamat. Aquest és el límit occidental.
21 »Us repartireu el país entre les tribus d'Israel. 22 Assignareu per sorts les parts de l'heretat tant per a vosaltres com per als immigrants que resideixen enmig vostre i que han tingut fills al país. Aquests estrangers, els heu de tractar com si fossin nadius israelites. Participaran en la distribució de l'heretat igual que les tribus d'Israel. 23 Als immigrants que resideixen entre vosaltres, els donareu la seva part en el territori de la tribu on habitin. Ho dic jo, el Senyor, Déu sobirà.
El territori de les set tribus
48
»Aquests són els noms de les tribus amb els seus territoris:
»El territori de Dan estarà situat a l'extrem nord, al llarg del camí d'Hetlon, Lebó-Hamat i Hassar-Enon, amb la frontera de Damasc al nord, al costat d'Hamat. El territori s'estendrà des del límit oriental fins al mar.
»El territori d'Aser s'estendrà al llarg de la frontera de Dan, des del límit oriental fins al mar.
»El territori de Neftalí, al llarg de la frontera d'Aser, des del límit oriental fins al mar.
»El territori de Manassès, al llarg de la frontera de Neftalí, des del límit oriental fins al mar.
»El territori d'Efraïm, al llarg de la frontera de Manassès, des del límit oriental fins al mar.
»El territori de Rubèn, al llarg de la frontera d'Efraïm, des del límit oriental fins al mar.
»El territori de Judà, al llarg de la frontera de Rubèn, des del límit oriental fins al mar.
La part del Senyor
»Seguint la frontera de Judà, des del límit oriental fins al mar, hi haurà la part que reservareu com a consagrada al Senyor. Tindrà una amplada de vint-i-cinc mil vares i una llargada igual que la de les altres tribus. Al mig d'aquest territori hi haurà el temple.
»La part que reservareu com a consagrada al Senyor farà vint-i-cinc mil vares de llargada per vint mil d'amplada. 10 La part sagrada d'aquest territori que correspondrà als sacerdots farà vint-i-cinc mil vares, tant al costat nord com al costat sud; l'amplada de la part oriental serà de deu mil vares, i la de la part occidental també serà de deu mil. Al mig hi haurà el temple del Senyor. 11 La part sagrada serà dels sacerdots descendents de Sadoc, que es van mantenir fidels al meu culte i no es van esgarriar amb els altres israelites, com ho feren els levites. 12 Els correspondrà, doncs, una part del territori més sant del país, reservat com a part consagrada al Senyor, tocant a la part dels levites. 13 El territori dels levites serà com el dels sacerdots. Tots dos faran vint-i-cinc mil vares de llargada per deu mil d'amplada. 14 No podran vendre ni permutar ni traspassar res d'aquesta part principal del país, perquè és consagrada al Senyor.
El territori de la ciutat
15 »L'espai que resta de cinc mil vares d'amplada per vint-i-cinc mil de llargada no serà territori sagrat, ja que serà destinat a la ciutat per a habitatges i pastura. En el centre hi haurà la ciutat; 16 formarà un quadrat de quatre mil cinc-centes vares de costat. 17 Tot al volt dels quatre costats de la ciutat hi haurà un pasturatge que tindrà dues-centes cinquanta vares. 18 A llevant i a ponent de la ciutat, paral·lelament al territori consagrat, hi haurà un terreny de deu mil vares de llargada. Les seves collites serviran per a alimentar els treballadors de la ciutat. 19 Els qui treballin a la ciutat, sigui quina sigui la tribu d'Israel a què pertanyin, conrearan aquest terreny.
20 »La part del territori reservat forma un quadrat de vint-i-cinc mil vares de costat, comprenent-hi la quarta part que és el territori de la ciutat.
El territori del sobirà
21 »La resta de territori, a banda i banda de la part consagrada i de la que pertany a la ciutat, serà del sobirà. S'estendrà cap a l'est des del límit de les vint-i-cinc mil vares del territori consagrat i del territori de la ciutat fins a la frontera oriental, i cap a l'oest, des del límit de les vint-i-cinc mil vares fins a la frontera del mar. La part del sobirà serà, doncs, igual a les altres. Al centre hi haurà el territori consagrat i el santuari del temple.
22 »Exceptuant el territori dels levites i el de la ciutat, enclavats enmig del territori del sobirà, tota l'extensió compresa entre la part de Judà i la de Benjamí serà del sobirà.
El territori de les cinc tribus
23 »Per a la resta de les tribus:
»El territori de Benjamí s'estendrà des del límit oriental fins al mar.
24 »El territori de Simeó s'estendrà al llarg de la frontera de Benjamí, des del límit oriental fins al mar.
25 »El territori d'Issacar, al llarg de la frontera de Simeó, des del límit oriental fins al mar.
26 »El territori de Zabuló, al llarg de la frontera d'Issacar, des del límit oriental fins al mar.
27 »El territori de Gad, al llarg de la frontera de Zabuló, des del límit oriental fins al mar.
28 »La frontera sud de Gad coincidirà amb la frontera sud del país. S'estendrà des de Tamar, per l'oasi de Meribà de Cadeix, i, seguint el torrent, fins al mar Mediterrani.
29 »Aquest és el país que assignareu en heretat a les tribus d'Israel. Aquests seran els seus territoris.
Les dotze portes de Jerusalem
30-31 »Aquestes seran les sortides de la ciutat. Cada una portarà el nom d'una tribu d'Israel. El mur del costat nord, de quatre mil cinc-centes vares, tindrà tres portes: la de Rubèn, la de Judà i la de Leví. 32 El mur del costat de llevant, de quatre mil cinc-centes vares, tindrà també tres portes: la de Josep, la de Benjamí i la de Dan. 33 El mur del costat sud, de quatre mil cinc-centes vares, tindrà igualment tres portes: la de Simeó, la d'Issacar i la de Zabuló. 34 El mur del costat de ponent, de quatre mil cinc-centes vares, tindrà també tres portes: la de Gad, la d'Aser i la de Neftalí. 35 El perímetre total de la ciutat serà de divuit mil vares.
»El nom de la ciutat serà des d'ara: "El Senyor és allí."

Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya, Editorial Claret i Societats Bíbliques Unides





Darrera actualització del programa: 10/10/2016
visitor stats