Societat Bíblica de Catalunya

Antic Testament
Pentateuc
Gènesi
Èxode
Levític
Nombres
Deuteronomi
Llibres profètics
Josuè
Jutges
1r Samuel
2n Samuel
1r Reis
2n Reis
Isaïes
Jeremies
Ezequiel
Osees
Joel
Amós
Abdies
Jonàs
Miquees
Nahum
Habacuc
Sofonies
Ageu
Zecaries
Malaquies
Escrits
Salms
Job
Proverbis
Rut
Càntic
Cohèlet
Lamentacions
Ester
Daniel
Esdres
Nehemies
1r Cròniques
2n Cròniques
Llibres deuterocanònics
Ester grec
Judit
Tobit
1r Macabeus
2n Macabeus
Saviesa
Siràcida
Baruc
Carta Jeremies
Daniel grec
Nou Testament
Mateu
Marc
Lluc
Joan
Fets Apòstols
Romans
1a Corintis
2a Corintis
Gàlates
Efesis
Filipencs
Colossencs
1a Tesalonic.
2a Tesalonic.
1a Timoteu
2a Timoteu
Titus
Filèmon
Hebreus
Jaume
1a Pere
2a Pere
1a Joan
2a Joan
3a Joan
Judes
Apocalipsi


BIBLIJA.net   - La Bíblia a Internet
Buscar Referència     Buscar Paraula
Passatge:   

Menú compacte
 BCI Escollir entre totes les versions   Sobre les versions Ajuda
Idioma

Gènesi 1,1-50,26

Gènesi :Introducció 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50

Gènesi
Els orígens (1-11)
La creació
1
Al principi, Déu va crear el cel i la terra. La terra era caòtica i desolada, les tenebres cobrien la superfície de l'oceà, i l'Esperit de Déu planava sobre les aigües.
Déu digué:
--Que existeixi la llum.
I la llum va existir. Déu veié que la llum era bona, i separà la llum de les tenebres. Déu va donar a la llum el nom de dia, i a les tenebres, el de nit.
Hi hagué un vespre i un matí, i fou el primer dia.
Déu digué:
--Que hi hagi un firmament enmig de les aigües, per a separar unes aigües de les altres.
I va ser així. Déu va fer la volta del firmament i va separar les aigües que hi ha a sota la volta de les que hi ha a sobre. Déu donà a la volta del firmament el nom de cel.
Hi hagué un vespre i un matí, i fou el segon dia.
Déu digué:
--Que les aigües de sota el cel s'apleguin en un sol indret i apareguin els continents.
I va ser així. 10 Déu donà als continents el nom de terra, i a les aigües aplegades, el de mar. Déu veié que tot això era bo.
11 Déu digué:
--Que la terra produeixi vegetació, herbes que facin llavor i arbres de tota mena que donin fruit amb la seva llavor, per tota la terra.
I va ser així. 12 La terra produí la vegetació, les herbes de tota mena que fan la seva llavor i els arbres de tota mena que donen fruit amb la seva llavor. Déu veié que tot això era bo.
13 Hi hagué un vespre i un matí, i fou el tercer dia.
14 Déu digué:
--Que hi hagi a la volta del cel uns llumeners per a separar el dia de la nit i assenyalar les festivitats, els dies i els anys, 15 i que des de la volta del cel il·luminin la terra.
I va ser així. 16 Déu va fer els dos grans llumeners: un de més gran que governés el dia i un de més petit que governés la nit; va fer també les estrelles. 17 Déu els col·locà a la volta del cel perquè il·luminessin la terra, 18 governessin el dia i la nit i separessin la llum de les tenebres. Déu veié que tot això era bo.
19 Hi hagué un vespre i un matí, i fou el quart dia.
20 Déu digué:
--Que les aigües produeixin éssers vius que s'hi moguin i animals alats que volin entre la terra i la volta del cel.
21 Déu va crear els grans monstres marins, els éssers vius de tota mena que es mouen dintre l'aigua, i tota mena d'animals alats. Déu veié que tot això era bo. 22 Déu els beneí dient-los:
--Sigueu fecunds, multipliqueu-vos i ompliu les aigües dels mars, i que els animals alats es multipliquin a la terra.
23 Hi hagué un vespre i un matí, i fou el cinquè dia.
24 Déu digué:
--Que la terra produeixi éssers vius de tota mena: bestioles i tota mena d'animals domèstics i feréstecs.
I va ser així. 25 Déu va fer tota mena d'animals feréstecs i domèstics i tota mena de cucs i bestioles. Déu veié que tot això era bo.
26 Déu digué:
--Fem l'home a imatge nostra, semblant a nosaltres, i que sotmeti els peixos del mar, els ocells del cel, el bestiar, i tota la terra amb les bestioles que s'hi arrosseguen.
27 Déu va crear l'home a imatge seva, el va crear a imatge de Déu, creà l'home i la dona. 28 Déu els beneí dient-los:
--Sigueu fecunds i multipliqueu-vos, ompliu la terra i domineu-la; sotmeteu els peixos del mar, els ocells del cel i totes les bestioles que s'arrosseguen per terra.
29 Déu digué encara:
--Mireu, us dono totes les herbes que fan llavor arreu de la terra i tots els arbres que donen fruit amb la seva llavor, perquè siguin el vostre aliment. 30 A tots els animals de la terra, a tots els ocells del cel i a totes les bestioles que s'arrosseguen, a tots els éssers vius de la terra, els dono l'herba verda per aliment.
I va ser així.
31 Déu veié que tot el que havia fet era molt bo.
Hi hagué un vespre i un matí, i fou el sisè dia.
2
Així van quedar acabats el cel i la terra amb tots els seus estols. El setè dia, Déu havia acabat la seva obra. El dia setè, doncs, va reposar de tota l'obra que havia fet. Déu va beneir el dia setè i en va fer un dia sagrat, perquè aquell dia reposà de la seva obra creadora.
Així foren els orígens del cel i de la terra quan van ser creats.
L'home en el paradís
Quan el Senyor-Déu va fer la terra i el cel no hi havia cap matoll ni havia nascut l'herba, perquè el Senyor-Déu encara no havia fet ploure, ni existia cap home que pogués conrear els camps. Però de dintre la terra pujava una humitat que els amarava en tota la seva extensió.
Llavors el Senyor-Déu va modelar l'home amb pols de la terra. Li va infondre l'alè de vida, i l'home es convertí en un ésser viu. Després el Senyor-Déu plantà un jardí a l'Edèn, a la regió d'orient, i va posar-hi l'home que havia modelat. El Senyor-Déu va fer néixer de la terra fèrtil tota mena d'arbres que fan goig de veure i donen fruits saborosos. Al mig del jardí hi féu néixer l'arbre de la vida i l'arbre del coneixement del bé i del mal.
10 De l'Edèn naixia un riu que regava el jardí, i des d'allà se separava en quatre braços: 11 el primer es diu Fison, i recorre tot el país d'Havilà, on hi ha or, 12 i l'or d'aquest país és molt fi; també s'hi troben la resina olorosa de bdel·li i la pedra d'ònix. 13 El segon riu es diu Guihon, i recorre tot el país de Cuix. 14 El tercer riu és el Tigris, que passa per la part oriental d'Assíria, i el quart és l'Eufrates.
15 El Senyor-Déu va prendre l'home i el va posar al jardí de l'Edèn perquè el conreés i el guardés. 16 I li va donar aquest manament:
--Pots menjar dels fruits de tots els arbres del jardí. 17 Però no mengis del fruit de l'arbre del coneixement del bé i del mal, perquè el dia que en mengis, tingues per cert que moriràs.
18 Llavors el Senyor-Déu es digué: «No és bo que l'home estigui sol. Li faré una ajuda que li faci costat.»
19 El Senyor-Déu va modelar amb terra tots els animals feréstecs i tots els ocells, i els va presentar a l'home, per veure quin nom els donaria: cada un dels animals havia de portar el nom que l'home li posés. 20 L'home donà un nom a cada un dels animals domèstics i feréstecs i a cada un dels ocells; però no va trobar una ajuda que li fes costat.
L'home i la dona
21 Llavors el Senyor-Déu va fer caure l'home en un son profund. Quan quedà adormit, prengué una de les seves costelles i omplí amb carn el buit que havia deixat. 22 De la costella que havia pres a l'home, el Senyor-Déu va fer-ne la dona, i la presentà a l'home.
23 L'home exclamà:
--Aquesta sí que és os dels meus ossos i carn de la meva carn! El seu nom serà "dona", perquè ha estat presa de l'home. 24 Per això l'home deixa el pare i la mare per unir-se a la seva dona, i des d'aquest moment formen una sola carn.
25 Tots dos, l'home i la seva dona, anaven nus, i no se n'avergonyien.
El pecat i les seves conseqüències
3
La serp era el més astut de tots els animals que el Senyor-Déu havia fet.
Preguntà, doncs, a la dona:
--Així, Déu us ha dit que no mengeu dels fruits de cap arbre del jardí?
La dona va respondre a la serp:
--Podem menjar dels fruits de tots els arbres del jardí, però dels fruits de l'arbre que hi ha al mig del jardí, Déu ha dit que no en mengem ni els toquem, perquè moriríem.
La serp li va replicar:
--No, no moriríeu pas! Déu sap que, si un dia en menjàveu, se us obririen els ulls i seríeu igual com déus: coneixeríeu el bé i el mal.
Llavors la dona, veient que el fruit de l'arbre era bo per a menjar i feia goig de veure, i que era temptador de tenir aquell coneixement, en va collir i en va menjar; i va donar-ne també al seu home, que en menjà amb ella. Llavors a tots dos se'ls obriren els ulls i es van adonar que anaven nus. Van cosir fulles de figuera i se'n feren faldars.
Quan l'home i la dona van sentir els passos del Senyor-Déu, que es passejava pel jardí a l'aire fresc de la tarda, es van amagar entremig dels arbres del jardí, perquè el Senyor-Déu no els veiés.
Però el Senyor-Déu cridà l'home i li va dir:
--On ets?
10 Ell li va respondre:
--He sentit que et passejaves pel jardí i, com que vaig nu, he tingut por i m'he amagat.
11 El Senyor-Déu li replicà:
--Qui t'ha fet saber que anaves nu? És que has menjat del fruit de l'arbre que jo t'havia prohibit?
12 L'home va respondre:
--La dona que has posat al meu costat m'ha ofert el fruit de l'arbre i n'he menjat.
13 Llavors el Senyor-Déu va dir a la dona:
--Per què ho has fet, això?
Ella va respondre:
--La serp m'ha enganyat i n'he menjat.
14 El Senyor-Déu va dir a la serp:
--Ja que has fet això, seràs la més maleïda de totes les bèsties i de tots els animals feréstecs. T'arrossegaràs damunt el ventre i menjaràs pols tota la vida. 15 Posaré enemistat entre tu i la dona, entre el teu llinatge i el seu. Ell t'atacarà al cap i tu l'atacaràs al taló.
16 Després digué a la dona:
--Et faré patir les grans fatigues de l'embaràs i donaràs a llum enmig de dolors. Desitjaràs el teu home, i ell et voldrà dominar.
17 Després va dir a l'home:
--Ja que t'has escoltat la teva dona i has menjat el fruit de l'arbre que jo t'havia prohibit, la terra serà maleïda per culpa teva: tota la vida passaràs fatigues per treure'n l'aliment. 18 La terra et produirà cards i espines, i t'hauràs d'alimentar d'allò que donin els camps. 19 Et guanyaràs el pa amb la suor del teu front fins que tornis a la terra d'on vas ser tret: perquè ets pols, i a la pols tornaràs.
20 L'home va donar a la seva dona el nom d'Eva, perquè ella ha estat la mare de tots els qui viuen.
21 Llavors el Senyor-Déu va fer túniques de pell i va vestir l'home i la dona.
22 Després el Senyor-Déu digué:
--L'home s'ha tornat com un de nosaltres: ja coneix el bé i el mal! I si ara agafa el fruit de l'arbre de la vida, el cull i en menja, viurà per sempre!
23 Llavors el Senyor-Déu va expulsar l'home del jardí de l'Edèn, perquè treballés la terra d'on havia estat tret. 24 Un cop l'hagué expulsat, va posar a l'orient de l'Edèn els querubins amb la flama de l'espasa fulgurant per a guardar el camí de l'arbre de la vida.
Caín i Abel
4
L'home s'uní a Eva, la seva dona, que va infantar Caín. Ella deia:
--He procreat un noi, gràcies al Senyor.
Més endavant va infantar Abel, germà de Caín. Abel era pastor d'ovelles i Caín treballava la terra. Acabades les collites, Caín va presentar al Senyor una ofrena dels fruits de la terra. Abel va oferir també les primeres cries del ramat amb el greix de les víctimes.
El Senyor va acollir favorablement Abel i la seva ofrena, però no acollí Caín i la seva. Caín es va irritar molt i anava amb el cap baix. El Senyor li digué:
--Per què estàs irritat i no aixeques el cap? Si obres bé, seràs acceptat; però, si no obres bé, el pecat aguaita a la porta: ell et desitja, però tu l'has de dominar.
Caín va dir al seu germà Abel:
--Sortim al camp.
Un cop van ser al camp, Caín es va llançar sobre el seu germà Abel i el va matar.
Llavors el Senyor va preguntar a Caín:
--On és el teu germà Abel?
Ell va respondre:
--No ho sé. Que potser sóc el guardià del meu germà?
10 El Senyor li replicà:
--Què has fet? La sang del teu germà clama a mi des de la terra! 11 Des d'ara, doncs, seràs maleït de la terra, que ha obert la boca per recollir de les teves mans la sang del teu germà. 12 Quan treballis la terra, ja no et donarà els seus fruits. Aniràs pel món errant i fugitiu.
13 Caín respongué al Senyor:
--El meu crim és massa gran per a poder-lo suportar. 14 Des d'avui em bandeges de la terra fèrtil, i m'hauré d'amagar de la teva presència. Aniré pel món errant i fugitiu, i el primer que em trobi em matarà.
15 El Senyor li va replicar:
--Això, no! Si algú mata Caín, Caín serà venjat set vegades.
Llavors el Senyor el va marcar amb un senyal, perquè no el matessin els qui el trobarien.
16 Caín es retirà de la presència del Senyor i se n'anà a viure al país de Nod, a l'orient de l'Edèn.
Descendents de Caín
17 Caín es va unir a la seva dona, i ella va infantar el seu fill Hanoc. Caín va fundar una ciutat i li posà el nom d'Hanoc, el seu fill.
18 Hanoc va ser el pare d'Irad; Irad, de Mehuiael; Mehuiael, de Metuixael; i Metuixael, de Lèmec.
19 Lèmec es va casar amb dues dones; una es deia Adà i l'altra Sil·là. 20 Adà va donar a llum Jabal, l'avantpassat dels pastors nòmades. 21 El germà de Jabal es deia Jubal, i fou l'avantpassat dels qui toquen la cítara i el flabiol.
22 També Sil·là va tenir un fill, Tubal-Caín, forjador de tota mena d'eines o armes de tall, tant de bronze com de ferro. La germana de Tubal-Caín era Naamà.
23 Lèmec va dir a les seves dones:
--Escolteu-me, Adà i Sil·là,
dones de Lèmec, estigueu atentes
al que us dic:
He mort un home
que m'havia malferit,
he mort un noi
que m'havia donat cops.
24 Caín serà venjat set vegades,
però Lèmec ho serà setanta-set.
Set
25 Adam i la seva dona van tenir un fill, i ella li posà el nom de Set, perquè deia:
--Déu m'ha concedit un altre fill en lloc d'Abel, que va ser mort per Caín.
26 Set també va tenir un fill, i li posà el nom d'Enoix. Llavors es va començar a invocar Déu amb el nom de «el Senyor».
D'Adam a Noè
5
Llista genealògica dels descendents d'Adam.
Quan el Senyor va crear l'home, el va fer a imatge seva. Creà l'home i la dona, els beneí i, quan foren creats, els va posar el nom de «ésser humà».
Quan Adam tenia cent trenta anys va tenir un fill semblant a ell i li va posar el nom de Set. Després del naixement de Set, Adam encara va viure vuit-cents anys i tingué fills i filles. Adam morí a l'edat de nou-cents trenta anys.
Set tenia cent cinc anys quan va engendrar Enoix. Després del naixement d'Enoix, Set encara va viure vuit-cents set anys i tingué fills i filles. Set morí a l'edat de nou-cents dotze anys.
Enoix tenia noranta anys quan va engendrar Quenan. 10 Després del naixement de Quenan, Enoix encara va viure vuit-cents quinze anys i tingué fills i filles. 11 Enoix morí a l'edat de nou-cents cinc anys.
12 Quenan tenia setanta anys quan va engendrar Mahalalel. 13 Després del naixement de Mahalalel, Quenan encara va viure vuit-cents quaranta anys i tingué fills i filles. 14 Quenan morí a l'edat de nou-cents deu anys.
15 Mahalalel tenia seixanta-cinc anys quan va engendrar Jèred. 16 Després del naixement de Jèred, Mahalalel encara va viure vuit-cents trenta anys i tingué fills i filles. 17 Mahalalel morí a l'edat de vuit-cents noranta-cinc anys.
18 Jèred tenia cent seixanta-dos anys quan va engendrar Henoc. 19 Després del naixement d'Henoc, Jèred encara va viure vuit-cents anys i tingué fills i filles. 20 Jèred morí a l'edat de nou-cents seixanta-dos anys.
21 Henoc tenia seixanta-cinc anys quan va engendrar Matusalem. 22 Després del naixement de Matusalem, Henoc encara va viure tres-cents anys i tingué fills i filles. Henoc seguia els camins de Déu. 23 Va viure fins a l'edat de tres-cents seixanta-cinc anys, 24 i seguí els camins de Déu. Va desaparèixer, perquè Déu se'l va endur.
25 Matusalem tenia cent vuitanta-set anys quan va engendrar Lèmec. 26 Després del naixement de Lèmec, Matusalem encara va viure set-cents vuitanta-dos anys i tingué fills i filles. 27 Matusalem morí a l'edat de nou-cents seixanta-nou anys.
28 Lèmec tenia cent vuitanta-dos anys quan va tenir un fill, 29 i li posà Noè, perquè deia: «Aquest ens alleujarà del nostre treball i de les nostres fatigues en el conreu de la terra que el Senyor ha maleït.»
30 Després del naixement de Noè, Lèmec encara va viure cinc-cents noranta-cinc anys i tingué fills i filles. 31 Lèmec morí a l'edat de set-cents setanta-set anys.
32 Noè ja tenia cinc-cents anys quan va engendrar Sem, Cam i Jàfet.
El diluvi (6-9)
Les causes del diluvi
6
Quan els homes començaren a multiplicar-se a la terra i els van néixer filles, alguns dels fills de Déu, en veure que les filles dels homes eren belles, prengueren per mullers totes les que van voler.
El Senyor va dir: «El meu alè de vida no es mantindrà per sempre en els homes, perquè són de carn mortal. No viuran més de cent vint anys.»
En aquell temps, i més tard encara, hi havia gegants a la terra, perquè de la unió d'alguns dels fills de Déu amb les filles dels homes en van néixer herois, homes de renom des dels temps antics.
Quan el Senyor va veure com creixia la malícia dels homes i que d'un cap a l'altre del dia només pensaven a fer mal, s'entristí i es penedí d'haver-los creat. I va dir: «Faré desaparèixer de la terra l'home que vaig crear. No hi deixaré ni homes, ni animals, ni bestioles, ni ocells. Em penedeixo d'haver-los fet.»
Però el Senyor va mirar Noè amb benvolença.
Noè construeix l'arca
Aquesta és la història de Noè. Noè era un home just i irreprensible entre els de la seva generació i seguia els camins de Déu. 10 Va tenir tres fills: Sem, Cam i Jàfet.
11 La terra s'havia corromput davant de Déu i era plena de violències. 12 Déu contemplà la terra i la veié corrompuda: el comportament de tothom s'havia pervertit.
13 Llavors Déu va dir a Noè:
--He decidit de posar terme a la vida de tots els homes. Per culpa d'ells, la terra és plena de violències; per això vull exterminar-los de la terra. 14 Tu fes-te una arca de fusta de xiprer amb compartiments, i calafateja-la per dintre i per fora. 15 Les seves mides seran cent cinquanta metres de llargada per vint-i-cinc d'amplada i quinze d'alçada. 16 Fes-la de tres pisos, amb un finestral a mig metre del sostre i una porta a un dels seus costats. 17 Jo enviaré el diluvi per fer morir tot el que té alè de vida sota el cel: tot el que respira s'ofegarà. 18 Però amb tu, faré i mantindré la meva aliança. Entra a l'arca amb els teus fills, la teva dona i les teves nores; 19 fes-hi entrar també un mascle i una femella de cada espècie que viu i respira a la terra, perquè sobrevisquin amb tu. 20 Vindrà cap a tu una parella de cada espècie d'ocells, d'animals i de bestioles que s'arrosseguen per terra, perquè sobrevisquin. 21 Procura't menjar de tota mena i fes-ne provisió, per alimentar-vos-en tant tu com tots ells.
22 Noè ho va fer així. Va complir exactament tot el que Déu li havia ordenat.
Noè entra a l'arca
7
El Senyor va dir a Noè:
--Veig que tu ets l'únic home just d'aquesta generació. Entra a l'arca amb tota la teva família. De cada espècie d'animals purs, pren-ne set parelles, cada mascle amb la femella; però, dels impurs, una sola parella, i de cada espècie d'ocells, set parelles, perquè se'n conservi l'espècie a la terra. D'aquí a set dies faré ploure durant quaranta dies i quaranta nits, i faré desaparèixer de la terra tots els éssers que vaig crear.
Noè va complir tot el que el Senyor li havia ordenat. Tenia sis-cents anys quan el diluvi va inundar la terra.
Noè entrà a l'arca amb els seus fills, la seva dona i les seves nores per guardar-se de les aigües del diluvi. Els animals purs, els impurs, els ocells i totes les bestioles que s'arrosseguen per terra van venir cap a Noè i entraren a l'arca de parella en parella, cada mascle amb la femella, tal com Déu havia ordenat. 10 I al cap de set dies les aigües del diluvi inundaven la terra.
11 Noè tenia sis-cents anys quan van sobreeixir les aigües abismals del gran oceà i s'obriren les rescloses del cel. Era el dia disset del mes segon. 12 Sobre la terra començà a caure un aiguat que durà quaranta dies i quaranta nits. 13 Aquell mateix dia, Noè havia entrat a l'arca amb els seus fills Sem, Cam i Jàfet, la seva dona i les tres nores, 14 i cada una de les espècies d'animals domèstics i feréstecs, les bestioles que s'arrosseguen per terra, les aus, els ocells i els insectes voladors. 15 Així, doncs, van venir a Noè i van entrar a l'arca una parella de tots els animals que viuen i respiren, 16 un mascle i una femella de cada espècie, tal com Déu havia ordenat. Un cop Noè va ser dintre l'arca, el Senyor va tancar la porta.
Començament del diluvi
17 El diluvi va caure sobre la terra durant quaranta dies. Tan bon punt les aigües pujaren de nivell, van aixecar l'arca, i l'arca flotava per damunt de la terra. 18 Les aigües anaven pujant cada vegada més sobre la terra, i l'arca anava a la deriva. 19 El nivell de les aigües va créixer tant que quedaren cobertes totes les muntanyes més altes de la terra: 20 per damunt dels cims més alts hi havia encara set metres d'aigua. 21 Es van ofegar tots els vivents que es mouen a la terra: ocells, animals domèstics i feréstecs, bestioles que s'arrosseguen per terra i tots els homes. 22 Tots els qui respiraven i vivien a la terra ferma van morir. 23 El Senyor va fer desaparèixer tots els éssers de la terra, des dels homes fins als animals, les bestioles que s'arrosseguen i fins i tot els ocells: tots van desaparèixer de la terra. Tan sols van sobreviure Noè i els qui eren amb ell dintre l'arca. 24 La terra quedà coberta per les aigües durant cent cinquanta dies.
Fi del diluvi
8
Després, Déu es va recordar de Noè i de tots els animals domèstics i feréstecs que eren amb ell dintre l'arca. Llavors va fer passar un vent per la terra, i el nivell de les aigües començà a minvar. Les aigües abismals de l'oceà deixaren de brollar i es tancaren les rescloses del cel; i va parar de ploure. Les aigües s'anaven retirant de la terra, i al cap de cent cinquanta dies el seu nivell havia baixat. El dia disset del mes setè, l'arca es va encallar a les muntanyes d'Ararat. Les aigües continuaren baixant a poc a poc, fins al mes desè, i el dia primer d'aquest mes aparegueren els cims de les muntanyes.
Al cap de quaranta dies, Noè va obrir el finestral que havia fet a l'arca i deixà anar el corb, que sortia i tornava, esperant que les aigües s'eixuguessin a la terra. Llavors deixà anar el colom per veure si les aigües havien baixat del tot, però el colom no va trobar cap indret on aturar-se, i va tornar a l'arca: les aigües encara cobrien la terra. Noè va treure la mà, va prendre el colom i l'entrà dins l'arca. 10 Va esperar set dies més i deixà anar altra vegada el colom. 11 Aquest va tornar al capvespre duent al bec una fulla d'olivera acabada d'arrencar. Noè va comprendre que les aigües ja havien minvat. 12 Va esperar encara set dies i deixà anar el colom, que ja no va tornar.
13 L'any sis-cents u de la vida de Noè, el dia primer del primer mes, les aigües s'havien eixugat a la terra. Noè va apartar la coberta de l'arca per mirar, i va veure que la terra era eixuta. 14 El dia vint-i-set del mes segon, la terra ja era seca del tot.
Noè surt de l'arca
15 Llavors Déu digué a Noè:
16 --Surt de l'arca amb la teva dona, els teus fills i les teves nores. 17 Fes sortir amb tu tots els éssers vius que són a dins amb tu: ocells, animals domèstics i feréstecs i totes les bestioles que s'arrosseguen per terra. Que es moguin per tota la terra, que siguin fecunds i es multipliquin.
18 Noè, doncs, va sortir de l'arca amb els seus fills, la seva dona i les seves nores. 19 Van sortir tots els éssers vius, tot el que es belluga, amb tots els ocells i les bestioles que s'arrosseguen per terra. Tots van sortir de l'arca agrupats en famílies.
20 Noè va dedicar un altar al Senyor. Prengué animals i ocells de cada espècie considerada pura i els oferí en holocaust sobre l'altar.
21 El Senyor es va complaure en l'olor agradable dels sacrificis, i va dir: «No tornaré mai més a maleir la terra per culpa dels homes, perquè el cor de l'home està inclinat al mal des de la seva joventut. No tornaré a fer morir tots els vivents com acabo de fer-ho.
22 »Mentre duri la terra,
mai no faltaran
sembres i collites,
fred i calor,
estiu i hivern,
dies i nits.»
Aliança de Déu amb Noè
9
Déu va beneir Noè i els seus fills. Els digué:
--Sigueu fecunds, multipliqueu-vos i ompliu la terra. Tots els animals de la terra, els ocells, les bestioles que s'arrosseguen per terra i tots els peixos del mar us respectaran i us temeran, perquè els poso tots a les vostres mans. Us servirà d'aliment tot el que té vida i es mou, com també tots els vegetals: tot us ho dono. Però no mengeu la carn amb la seva vida, és a dir, amb la seva sang. Jo demanaré comptes de la vostra sang, de les vostres vides, a tots els animals. També als homes, a qualsevol qui en mati un altre, li demanaré comptes d'aquella vida. El qui vessi la sang d'un home, un altre home vessarà la seva sang, perquè l'home ha estat fet a imatge de Déu. Vosaltres, doncs, sigueu fecunds, multipliqueu-vos, escampeu-vos per la terra i propagueu-vos-hi.
Després Déu va dir a Noè i als seus fills:
--Mireu, jo faig la meva aliança amb vosaltres, amb els vostres descendents 10 i amb tots els éssers vius que us envolten: els ocells, els animals feréstecs i domèstics que han sortit de l'arca, en una paraula, amb tots els éssers vius de la terra. 11 Faig amb vosaltres aquesta aliança: les aigües del diluvi no tornaran mai més a exterminar ningú, cap més diluvi no devastarà la terra.
12 I Déu va afegir:
--El signe de l'aliança que faig amb vosaltres i amb tots els éssers vius que us envolten, per totes les generacions i per sempre, és aquest: 13 posaré el meu arc en els núvols com a signe de la meva aliança amb la terra. 14 Quan jo cobreixi de núvols la terra i entre els núvols aparegui el meu arc, 15 recordaré l'aliança que he fet amb vosaltres i amb tots els éssers vius, i les aigües del diluvi no tornaran a destruir ningú. 16 Sortirà l'arc en els núvols i, en veure'l, recordaré l'aliança perpètua, la meva aliança, la que hi ha entre Déu i tots els vivents, tots els qui viuen a la terra.
17 Déu va dir encara a Noè:
--Aquest és el signe de l'aliança que he fet amb tots els qui viuen a la terra.
Fills de Noè
18 Els fills de Noè que van sortir de l'arca eren Sem, Cam i Jàfet. Cam va ser el pare de Canaan. 19 A partir d'aquests tres fills de Noè, es va poblar tota la terra. 20 Noè va ser el primer a treballar la terra, i plantà una vinya. 21 Un dia, va beure vi, s'embriagà i es va despullar dins la tenda. 22 Cam, pare de Canaan, veié el seu pare nu i sortí a fer-ho saber als seus dos germans, que eren fora. 23 Sem i Jàfet van prendre un mantell, se'l posaren a les espatlles, entraren reculant a la tenda i van tapar el seu pare: com que avançaven mirant enfora, no el van veure nu.
24 Quan Noè es despertà de la seva embriaguesa i va saber el que li havia fet el seu fill petit, 25 digué:
--Maleït sigui Canaan!
Que sigui esclau dels esclaus
dels seus germans!
26 I afegí:
--Beneït sigui el Senyor,
Déu de Sem!
Que Canaan sigui el seu esclau!
27 Que Déu eixampli Jàfet,
que l'acullin les tendes de Sem
i que Canaan sigui el seu esclau!
28 Després del diluvi, Noè va viure tres-cents cinquanta anys. 29 Morí a l'edat de nou-cents cinquanta anys.
Taula dels pobles
10
Llista genealògica dels descendents de Sem, Cam i Jàfet, fills de Noè, nascuts després del diluvi.
Descendents de Jàfet: Gómer, Magog, Madai, Javan, Tubal, Móixec i Tiràs. Descendents de Gómer: Aixquenaz, Rifat i Togarmà. Descendents de Javan: Elixà, Tarsis, els quitites i els rodanites. D'ells vénen els pobles dispersats per les regions marítimes, cada un amb territoris i llengües pròpies, amb els seus diversos llinatges i nacions.
Descendents de Cam: Cuix, Egipte, Put i Canaan. Descendents de Cuix: Sebà, Havilà, Sabtà, Ramà i Sabtecà. Descendents de Ramà: Saba i Dedan. Cuix és l'avantpassat de Nimrod, que va ser un heroi a la terra. En presència del Senyor, Nimrod era un caçador heroic. D'aquí ve la dita: «Un caçador heroic a la presència del Senyor, com ho era Nimrod.» 10 Les primeres ciutats del seu reialme van ser Babel, Èrec i Acad, totes elles al país de Xinar. 11 D'aquell país va partir Assur, que va edificar Nínive, Rehobot-Ir, Quèlah 12 i Ressen; aquesta darrera, situada entre Nínive i Quèlah, és la més gran.
13 Egipte és l'avantpassat de la gent de Lud, Anam, Lehab, Naftúah, 14 Patrós, Caslúah i Caftor, d'on van sortir els filisteus.
15 Canaan va ser el pare de Sidó, el seu primogènit, i d'Het; 16 i l'avantpassat també dels jebuseus, amorreus, guirgaixites, 17 hivites, arquites, sinites, 18 arvadites, semarites i hamatites. Després es van dispersar els llinatges cananeus, 19 i el seu territori es va estendre des de Sidó fins a Guerar i Gaza, i encara en direcció a Sodoma, Gomorra, Admà i Seboïm fins a Leixa. 20 Aquests són els descendents de Cam, amb els seus llinatges i llengües, territoris i nacions.
21 També Sem, germà gran de Jàfet, va tenir descendència. És l'avantpassat d'Éber i de tots els seus descendents.
22 Descendents de Sem: Elam, Assíria, Arfaxad, Lud i Aram. 23 Descendents d'Aram: Us, Hul, Guèter i Maix. 24 Arfaxad és l'avantpassat de Xèlah, i Xèlah, el d'Éber. 25 Éber va tenir dos fills: el primer es deia Pèleg, perquè, en el temps que ell vivia, la població de la terra es va dividir; el seu germà es deia Joctan. 26 Joctan va ser el pare d'Almodad, Xèlef, Hassarmàvet, Jèrah, 27 Adoram, Uzal, Diclà, 28 Obal, Abimael, Saba, 29 Ofir, Havilà i Jobab. Tots ells eren fills de Joctan. 30 El seu territori s'estenia des de Meixà fins a Sefar, regió muntanyosa de l'orient. 31 Aquests són els descendents de Sem, amb els seus llinatges i llengües, territoris i nacions.
32 Aquests són els descendents de Noè amb els seus llinatges, nacions i llistes genealògiques. D'ells vénen les nacions que es van dispersar per la terra després del diluvi.
La torre de Babel
11
En tota la terra es parlava una sola llengua i es feien servir les mateixes paraules. Els homes van emigrar des de l'orient, trobaren una plana al país de Xinar i la van poblar. Llavors parlaren entre ells de fer maons i coure'ls al forn. Així començaren a fer servir maons en lloc de pedra, i asfalt en lloc de morter.
Després van dir:
--Vinga, edifiquem-nos una ciutat i una torre que arribi fins al cel; així ens farem un nom i no ens dispersarem per tota la terra.
El Senyor va baixar per veure la ciutat i la torre que construïen els homes, i es digué: «Tots formen un sol poble i parlen una sola llengua. Si aquesta és la primera obra que emprenen, des d'ara cap dels seus projectes no estarà fora del seu abast. Baixem a posar confusió en el seu llenguatge perquè no s'entenguin entre ells.»
Així el Senyor els va dispersar des d'aquella regió per tota la terra, i van abandonar la construcció de la ciutat. Per això aquella ciutat porta el nom de Babel, perquè allà el Senyor va posar la confusió en el llenguatge de tota la terra, i des d'allà el Senyor va dispersar els homes arreu de la terra.
Descendents de Sem
10 Llista genealògica dels descendents de Sem. Dos anys després del diluvi, quan Sem tenia cent anys, va engendrar Arfaxad. 11 Després del naixement d'Arfaxad, Sem encara va viure cinc-cents anys i tingué fills i filles.
12 Arfaxad tenia trenta-cinc anys quan va engendrar Xèlah.
13 Després del naixement de Xèlah, Arfaxad encara va viure quatre-cents tres anys i tingué fills i filles.
14 Xèlah tenia trenta anys quan va engendrar Éber. 15 Després del naixement d'Éber, Xèlah encara va viure quatre-cents tres anys i tingué fills i filles.
16 Éber tenia trenta-quatre anys quan va engendrar Pèleg. 17 Després del naixement de Pèleg, Éber encara va viure quatre-cents trenta anys i tingué fills i filles.
18 Pèleg tenia trenta anys quan va engendrar Reú. 19 Després del naixement de Reú, Pèleg encara va viure dos-cents nou anys i tingué fills i filles.
20 Reú tenia trenta-dos anys quan va engendrar Serug. 21 Després del naixement de Serug, Reú encara va viure dos-cents set anys i tingué fills i filles.
22 Serug tenia trenta anys quan va engendrar Nahor. 23 Després del naixement de Nahor, Serug encara va viure dos-cents anys i tingué fills i filles.
24 Nahor tenia vint-i-nou anys quan va engendrar Tèrah. 25 Després del naixement de Tèrah, Nahor encara va viure cent dinou anys i tingué fills i filles.
26 Tèrah tenia setanta anys quan va engendrar Abram, Nahor i Aran.
Descendents de Tèrah
27 Llista genealògica dels descendents de Tèrah. Tèrah va ser el pare d'Abram, Nahor i Aran. Aran tingué un fill que es va dir Lot. 28 Però Aran va morir abans que el seu pare Tèrah, al seu país natal, a Ur de Caldea.
29 Abram i Nahor es van casar: la muller d'Abram es deia Sarai i la de Nahor es deia Milcà; era filla d'Aran i germana d'Iscà. 30 Sarai no tenia fills perquè era estèril.
31 Tèrah va prendre el seu fill Abram, el seu nét Lot i la seva nora Sarai, muller d'Abram, i des d'Ur de Caldea s'encaminà amb ells cap al país de Canaan. Però, arribats a Haran, s'hi quedaren a viure. 32 Tèrah morí a Haran a l'edat de dos-cents cinc anys.
Abraham i Isaac (12,1-25,18)
Déu crida Abram
12
El Senyor va dir a Abram:
--Vés-te'n del teu país, de la teva família i de la casa del teu pare, cap al país que jo t'indicaré. Et convertiré en un gran poble, et beneiré i faré gran el teu nom, que serà font de benedicció. Beneiré els qui et beneeixin, però als qui et maleeixin, els maleiré. Totes les famílies del país es valdran del teu nom per a beneir-se.
Abram se n'anà tal com el Senyor li havia dit, i Lot se n'anà amb ell. Quan Abram va sortir d'Haran tenia setanta-cinc anys. Abram es va endur la seva muller Sarai, el seu nebot Lot, tots els béns que posseïa i tots els servidors que havia adquirit a Haran. Van sortir d'allà per anar al país de Canaan.
Abram a Canaan
Van arribar al país de Canaan. Abram travessà el territori fins a Siquem, fins a l'Alzina de Morè. En aquell temps els cananeus eren els amos del país.
El Senyor es va aparèixer a Abram i li digué:
--Donaré aquest país a la teva descendència.
Allà Abram va dedicar un altar al Senyor, que se li havia aparegut. D'allí se n'anà a la Muntanya, a l'est de Betel, i va plantar la seva tenda entre Betel, a ponent, i Ai, a llevant. En aquell lloc va dedicar un altre altar al Senyor i va invocar el seu nom. Després, per etapes, Abram anà avançant cap al Nègueb.
Abram a Egipte
10 Una gran fam es va abatre sobre el país. La fam era tan forta que Abram va baixar a Egipte per residir-hi un cert temps. 11 Tot just arribaven a Egipte, Abram va dir a la seva muller Sarai:
--Ets una dona molt bonica. 12 Quan et vegin els egipcis, pensant que ets la meva dona, em mataran a mi, i a tu et deixaran viure. 13 Fes el favor de dir que ets la meva germana: així em tractaran bé per la consideració que et tindran, i podré salvar la vida.
14 Quan Abram va arribar a Egipte, els egipcis s'adonaren que Sarai era molt bonica. 15 També la van veure alguns oficials del faraó i, davant d'ell, van lloar la seva bellesa; i la dona fou portada al palau del faraó. 16 Per consideració a ella, van tractar molt bé Abram: li van donar ovelles i vaques, ases, servents i serventes, someres i camells. 17 Però el Senyor va enviar al faraó i a la seva cort grans flagells, perquè havia pres Sarai, la muller d'Abram. 18 Llavors el faraó va cridar Abram i li digué:
--Per què m'has fet això? Per què no em vas explicar que era la teva esposa? 19 Vas dir-me que era la teva germana, i jo l'he presa per esposa! Aquí tens la teva muller; agafa-la i vés-te'n.
20 El faraó va manar que uns homes conduïssin Abram fins a la frontera amb la seva muller i tot el que posseïa.
13
Abram va pujar d'Egipte i tornà cap al Nègueb amb la seva muller i tot el que posseïa. Lot anava amb ell.
Abram i Lot
Abram era molt ric: tenia molts ramats i molta plata i or. Se n'anà per etapes des del Nègueb fins a Betel, al mateix indret on abans havia plantat la tenda, entre Betel i Ai, al lloc on havia aixecat un altar i havia invocat el nom del Senyor.
Lot, que l'acompanyava, també tenia ramats d'ovelles i de vaques i moltes tendes. Però aquella regió no bastava per a viure-hi tots dos: tenien massa béns per a poder habitar plegats en un país ocupat aleshores pels cananeus i pels perizites. Els pastors d'Abram i els de Lot van començar a barallar-se. Davant d'això, Abram digué a Lot:
--Som de la mateixa família i no ha d'haver-hi discussions entre tu i jo, entre els teus pastors i els meus. ¿No tens davant teu tot el país? Doncs separa't de mi: si tu te'n vas a l'esquerra, jo me n'aniré a la dreta; si tu te'n vas a la dreta, jo me n'aniré a l'esquerra.
10 Lot va donar una mirada al voltant seu i veié que tota la plana del Jordà fins a Sóar estava ben regada. Això era abans que el Senyor arrasés les ciutats de Sodoma i Gomorra. La plana semblava un paradís del Senyor; era comparable a les terres d'Egipte. 11 Lot va escollir, doncs, la plana del Jordà i se'n va anar cap a l'est. Així es van separar.
12 Abram es va quedar al país de Canaan. Lot, pel seu costat, es va instal·lar a les ciutats de la plana i plantà les seves tendes fins a Sodoma. 13 La gent d'aquella ciutat eren uns depravats: el seu comportament ofenia molt el Senyor.
14 El Senyor va dir a Abram, després que Lot s'hagué separat d'ell:
--Des del lloc on ets, guaita al nord i al sud, a orient i a occident. 15 Tot el país que veus, te'l donaré per sempre a tu i a la teva descendència. 16 Multiplicaré els teus descendents com la pols de la terra: només els podrà comptar qui sigui capaç de comptar tots els grans de pols que hi ha a la terra. 17 Vés, recorre tota la llargada i l'amplada del país, que jo te'l donaré.
18 Abram va aixecar el campament i se'n va anar a viure a les Alzines de Mambré, prop d'Hebron. I en aquell indret va dedicar un altar al Senyor.
Abram allibera Lot
14
En temps d'Amrafel, rei de Xinar, Arioc d'El·lassar, Quedorlaómer d'Elam i Tidal de Goïm, aquests quatre reis van declarar la guerra a Bera, rei de Sodoma, a Birxà, rei de Gomorra, a Xinab, rei d'Admà, a Xeméber, rei de Seboïm i al rei de Bela, és a dir, de Sóar. Aquests darrers es van aplegar a la vall de Sidim, recoberta avui pel Mar Mort. Durant dotze anys havien estat vassalls de Quedorlaómer, però l'any tretzè es van revoltar. L'any següent, el catorzè, Quedorlaómer i els reis aliats d'ell van venir i van derrotar els rafaïtes a Aixterot-Carnaim, els zuzites a Am, els emites a la plana de Quiriataim i els horites a les seves muntanyes de Seïr, fins a Elparan, al límit del desert.
Després van tornar enrere fins a Enmixpat, que és Cadeix. Van derrotar els amalequites per tot el seu territori i també els amorreus que habitaven a Hassasson-Tamar. Llavors els reis de Sodoma, Gomorra, Admà, Seboïm i Bela, és a dir, Sóar, van avançar amb les seves tropes i es van desplegar en ordre de batalla a la vall de Sidim per combatre contra els reis Quedorlaómer d'Elam, Tidal de Goïm, Amrafel de Xinar i Arioc d'El·lassar. Eren quatre reis contra aquells cinc.
10 A la vall de Sidim hi havia pous de betum pertot arreu. Els reis de Sodoma i de Gomorra van fugir, i van caure dintre els pous. Els supervivents es van refugiar a la muntanya. 11 Els vencedors s'endugueren tots els béns i els queviures de Sodoma i de Gomorra i se'n van anar. 12 Lot, nebot d'Abram, vivia a Sodoma; quan se'n van anar, també se'l van endur a ell amb tots els seus béns.
13 Un fugitiu anà a explicar-ho a Abram, l'hebreu, que estava acampat a les Alzines de Mambré, l'amorreu, germà d'Eixcol i d'Aner, que eren aliats d'Abram. 14 En saber que el seu nebot havia caigut captiu, Abram va mobilitzar els seus homes, tres-cents divuit servents nascuts a casa seva, i es va llançar en persecució de l'enemic fins a Dan. 15 Abram va dividir els seus servents en grups i atacà de nit. Va derrotar aquells reis i els va perseguir fins a Hobà, al nord de Damasc. 16 Va recuperar tots els béns i alliberà Lot, el seu nebot, amb tots els seus béns, les dones i els altres captius.
Melquisedec beneeix Abram
17 Després de la seva victòria contra Quedorlaómer i els altres reis aliats, Abram ja se'n tornava, quan el rei de Sodoma sortí a trobar-lo a la vall de Xavé, que és la vall del Rei.
18 Melquisedec, rei de Salem, va portar pa i vi. Era sacerdot del Déu altíssim, 19 i va beneir Abram tot dient:
--Beneït siguis, Abram, pel Déu altíssim, creador del cel i de la terra. 20 Beneït sigui el Déu altíssim, que t'ha posat a les mans els enemics.
Abram li va donar una desena part de tot el botí.
21 El rei de Sodoma va dir a Abram:
--Torna'm els meus homes i queda't amb els béns.
22 Abram li va respondre:
--Alço la mà vers el Senyor, el Déu altíssim, creador del cel i de la terra, 23 jurant que no prendré ni un fil, ni una corretja de sandàlia, ni res que sigui teu. No vull que puguis dir: "He enriquit Abram." 24 Per a mi, només accepto el que els meus homes han menjat i la part que toca als aliats que m'han acompanyat, Aner, Eixcol i Mambré: aquests prendran la part que els toca.
Aliança del Senyor amb Abram
15
Després d'aquests fets, el Senyor va comunicar la seva paraula a Abram en una visió. Li va dir:
--No tinguis por, Abram! Jo sóc l'escut que et protegeix. La teva recompensa serà molt gran.
Abram li respongué:
--Senyor, Déu sobirà, què em pots donar? Jo me'n vaig sense fills, i l'hereu de casa meva haurà de ser Elièzer de Damasc.
I afegí:
--No m'has donat descendència, i el meu hereu haurà de ser un dels meus servidors.
Llavors el Senyor li va comunicar la seva paraula i li respongué:
--No serà aquest, el teu hereu; serà un fill que naixerà de tu.
Després el Senyor va fer sortir Abram fora de la tenda i li digué:
--Mira el cel i compta les estrelles, si és que les pots comptar. Doncs així serà la teva descendència.
Abram va creure en el Senyor, i el Senyor li ho comptà com a justícia. Després li va dir:
--Jo sóc el Senyor, que t'he fet sortir d'Ur de Caldea per donar-te aquest país en possessió.
Abram preguntà:
--Senyor, Déu sobirà, com puc saber que l'he de posseir?
Ell va respondre:
--Porta'm una vaca, una cabra i un moltó, tots de tres anys, una tórtora i un colomí.
10 Abram els hi va dur, els partí per la meitat i va posar cada meitat enfront de l'altra, però no va partir els ocells. 11 Uns voltors es volien abatre sobre els cossos morts, però Abram els allunyava.
12 Quan el sol estava a punt de pondre's, Abram va caure en un son profund, i es va apoderar d'ell una esgarrifança i una gran obscuritat. 13 Llavors el Senyor va dir a Abram:
--Sàpigues que els teus descendents viuran com a immigrants en un país que no serà el seu. Allí els faran esclaus i els oprimiran durant quatre-cents anys. 14 Però jo els faré justícia contra la nació que hauran servit, i al final sortiran d'aquell país carregats de béns. 15 Tu moriràs en pau i et reuniràs amb els teus pares; t'enterraran després d'una vellesa feliç. 16 Els teus descendents tornaran aquí després de la quarta generació, ja que no expulsaré els amorreus fins que la seva maldat no arribi al capdamunt.
17 Quan el sol s'hagué post i es va estendre la foscor, un forn fumejant i una torxa de foc van passar entre els animals partits. 18 Aquell dia el Senyor va fer una aliança amb Abram tot dient:
--Dono aquest país als teus descendents, des del torrent d'Egipte fins al gran riu, el riu Eufrates: 19 tot el territori dels quenites, dels quenazites, dels cadmonites, 20 dels hitites, dels perizites, dels rafaïtes, 21 dels amorreus, dels cananeus, dels guirgaixites i dels jebuseus.
Naixement d'Ismael
16
Sarai, la muller d'Abram, no li havia donat cap fill. Però tenia una esclava egípcia que es deia Agar. Sarai digué a Abram:
--Mira, el Senyor m'ha privat de tenir descendència. Pren, doncs, la meva esclava, i potser gràcies a ella podré tenir algun fill.
Abram va acceptar la proposta. Quan ja feia deu anys que Abram residia al país de Canaan, Sarai li va donar per muller Agar, la seva esclava egípcia. Abram va dormir amb ella, i Agar va quedar embarassada. Però quan ella s'adonà que esperava un fill, ja no va respectar més la seva mestressa. Sarai va protestar al seu marit:
--Tu ets el responsable d'aquest menyspreu. Jo mateixa vaig posar la meva esclava als teus braços, i, quan ella ha vist que esperava un fill, ja no em respecta. Que el Senyor sigui jutge entre tu i jo!
Abram li va respondre:
--L'esclava és ben teva. Fes-li el que et sembli bé.
Llavors Sarai la va tractar tan malament que ella hagué de fugir. L'àngel del Senyor la va trobar al desert, vora un pou d'aigua que hi ha al camí de Xur, i li preguntà:
--Agar, esclava de Sarai, d'on véns i on vas?
Ella respongué:
--Fujo de la meva mestressa Sarai.
L'àngel del Senyor li va manar:
--Torna cap a la teva mestressa i obeeix-la.
10 I l'àngel del Senyor va afegir:
--Et donaré una descendència tan nombrosa que ningú no serà capaç de comptar-la.
11 Li digué encara:
--Tindràs un fill i li posaràs el nom d'Ismael, perquè el Senyor ha escoltat les teves penes. 12 Serà com un ase salvatge: lluitarà contra tothom i tothom lluitarà contra ell; i viurà allunyat de tots els seus germans.
13 Agar va invocar el Senyor, que li havia parlat, amb el nom de «el Déu que em veu», perquè es deia: «¿No he vist el qui em veu?» 14 Per això aquell pou s'anomena Lahai-Roí (que vol dir «pou del Vivent que em veu»). Es troba entre Cadeix i Bèred.
15 Agar va donar un fill a Abram, i Abram li va posar el nom d'Ismael. 16 Abram tenia vuitanta-sis anys quan Agar li va infantar Ismael.
Aliança amb el Senyor i circumcisió d'Abraham
17
Quan Abram tenia noranta-nou anys se li aparegué el Senyor i li digué:
--Jo sóc el Déu totpoderós. Viu seguint els meus camins i sigues irreprensible. Faré una aliança entre jo i tu, i serà nombrosíssima la teva descendència.
Abram es va prosternar amb el front a terra, i Déu li digué:
--Mira, aquesta és la meva aliança entre jo i tu: seràs pare d'una multitud de pobles. Ja no et diràs més Abram; el teu nom serà Abraham, perquè et faré pare d'una multitud de pobles. Et faré molt i molt fecund; els teus descendents formaran diverses nacions, i de tu sortiran reis. Mantindré la meva aliança entre jo i tu, i amb les generacions que et succeiran. Serà una aliança perpètua: jo seré el teu Déu i el Déu de la teva descendència. A tu i als teus descendents, us donaré tot el país de Canaan, on ara vius com a immigrant. Serà possessió d'ells per sempre; i jo seré el seu Déu.
Déu digué encara a Abraham:
--Tu i els teus descendents, de generació en generació, heu de guardar la meva aliança. 10 Aquest és el signe de l'aliança que s'ha de mantenir per sempre entre jo i vosaltres, és a dir, amb els teus descendents: tots els homes hauran de ser circumcidats. 11 Circumcidareu el vostre prepuci, i aquest serà el signe de l'aliança entre jo i vosaltres. 12 De generació en generació, tots els infants mascles seran circumcidats el vuitè dia d'haver nascut. També ho seran els servents nascuts a casa vostra o els que hàgiu comprat a qualsevol estranger que no sigui del teu llinatge. 13 Tant el servent nascut a casa teva com el que hagis comprat, seran circumcidats. Així la meva aliança quedarà marcada a la vostra carn com una aliança perpètua. 14 Tot home que no hagi estat circumcidat serà exclòs del poble, perquè haurà trencat la meva aliança.
15 Després, Déu digué a Abraham:
--A la teva esposa, no li diràs més Sarai, sinó Sara. 16 Jo la beneiré i d'ella et donaré un fill. La beneiré, i serà mare de pobles i de reis.
17 Abraham es va prosternar amb el front a terra i es posà a riure tot pensant dintre seu: «¿Encara pot tenir un fill, un home de cent anys? I Sara, que ja en té noranta, pot infantar?» 18 I va dir a Déu:
--Ja estaré content que visqui Ismael.
19 Déu li replicà:
--Sara, la teva esposa, et donarà un fill, i li posaràs el nom d'Isaac. Amb ell i amb la seva descendència mantindré per sempre la meva aliança. 20 Pel que fa a Ismael, també he escoltat el que per a ell em demanes. El beneiré, el faré fecund, i serà nombrosíssima la seva descendència. Serà pare de dotze caps de tribu i faré d'ell un gran poble. 21 Però la meva aliança serà amb Isaac, el fill que et donarà Sara l'any vinent per aquest temps.
22 Quan Déu acabà de parlar amb Abraham, va pujar amunt i s'allunyà del seu davant.
23 Llavors Abraham va prendre el seu fill Ismael i tots els seus servents, tant els qui havien nascut a casa seva com els qui havia comprat, és a dir, tots els homes de casa seva, i aquell mateix dia els va circumcidar, tal com Déu li havia ordenat.
24-25 Abraham tenia noranta-nou anys i el seu fill Ismael en tenia tretze quan van ser circumcidats. 26 Tots dos foren circumcidats aquell mateix dia, 27 amb tots els homes de casa seva, tant els nascuts a casa d'Abraham com els comprats als estrangers.
L'aparició de Mambré
18
El Senyor s'aparegué a Abraham a les Alzines de Mambré. Abraham seia a l'entrada de la tenda, quan la calor del dia era més forta, i va veure tres homes drets a prop d'ell. Tan bon punt els veié, corregué a trobar-los des de l'entrada de la tenda, es va prosternar fins a tocar a terra i digué:
--Senyor, si m'has concedit el teu favor, et prego que no passis de llarg sense aturar-te aquí amb el teu servent. Permeteu que portin aigua per a rentar-vos els peus i reposeu a l'ombra d'aquest arbre. Entretant aniré a buscar alguna cosa per menjar, i refareu les forces abans de continuar el camí. És per això que heu passat prop del vostre servent.
Ells li van respondre:
--Fes tal com has dit.
Abraham entrà de pressa a la tenda i digué a Sara:
--Corre, pren tres mesures de farina blanca, pasta-la i fes-ne panets.
Després va córrer cap al ramat, trià un vedell tendre i gras i el donà al mosso perquè el preparés de seguida. Quan l'animal ja era a punt, va prendre mató, llet i la carn del vedell, els ho serví i es quedà dret al costat d'ells a l'ombra de l'alzina, mentre ells menjaven.
Llavors li van preguntar:
--On és Sara, la teva esposa?
Abraham va respondre:
--És dintre la tenda.
10 Un dels hostes va afegir:
--L'any vinent tornaré per aquest temps i Sara, la teva esposa, haurà tingut un fill.
Sara ho sentia des de l'entrada de la tenda, darrere d'Abraham.
11 Abraham i Sara ja eren vells, carregats d'anys. Sara, que ja havia passat l'edat de tenir fills, 12 es posà a riure per dins tot dient-se: «¿A les meves velleses tornaré a sentir plaer, ara que el meu marit, el meu senyor, també és vell?»
13 El Senyor digué a Abraham:
--Com és que Sara ha rigut pensant que una dona tan vella no pot tenir fills? 14 Hi ha res impossible per al Senyor? L'any vinent tornaré per aquest temps i Sara haurà tingut un fill.
15 Sara, mentint per por, va assegurar que no havia rigut, però ell va insistir:
--Sí que has rigut!
Abraham intercedeix per Sodoma
16 Aquells homes es van aixecar i van dirigir la mirada cap a Sodoma. Abraham els acompanyava per acomiadar-los. 17 El Senyor es deia: «Per què haig d'amagar a Abraham el que faré? 18 Abraham s'ha de convertir en un poble gran i poderós, tant, que tots el pobles de la terra es valdran del seu nom per a beneir-se. 19 Jo m'he fet meu Abraham perquè mani als seus fills i als seus descendents que no s'apartin dels meus camins i siguin rectes i justos; així jo compliré a favor d'ell tot el que li he promès.»
20 Llavors el Senyor digué a Abraham:
--El clam que puja contra Sodoma i Gomorra és molt fort. És greu, el seu pecat. 21 Hi baixaré i veuré si les seves obres corresponen al clam que m'arriba. Sigui el que sigui, ho sabré.
22 Els dos homes que acompanyaven el Senyor se'n van anar cap a Sodoma, però Abraham es quedà encara davant d'ell. 23 Llavors Abraham s'acostà i digué:
--¿De debò que faràs desaparèixer tant el just com el culpable? 24 Suposem que a la ciutat hi ha cinquanta justos. ¿De debò que els faràs desaparèixer? ¿No perdonaràs aquest lloc per amor d'aquells cinquanta? 25 Mai de la vida no faràs una cosa així! ¿Exterminaràs el just amb el culpable? ¿Que el just i el culpable siguin tractats igual? Mai de la vida! ¿El qui judica tota la terra, no farà justícia?
26 El Senyor va respondre:
--Si trobava dintre de Sodoma cinquanta justos, per amor d'ells perdonaria tota la ciutat.
27 Abraham va insistir:
--Goso parlar al Senyor, jo que sóc només pols i cendra. 28 Suposem que, per a arribar a cinquanta justos, en faltessin cinc. ¿Per aquests cinc, destruiries tota la ciutat?
El Senyor li va dir:
--No la destruiria si hi trobava quaranta-cinc justos.
29 Abraham va tornar a parlar:
--Suposem que només n'hi hagués quaranta.
El Senyor va respondre:
--No ho faria, per consideració a aquests quaranta.
30 Abraham va continuar:
--Que el meu Senyor no s'enfadi si insisteixo. Suposem que només n'hi hagués trenta.
El Senyor respongué:
--No ho faria si n'hi trobava trenta.
31 Abraham va insistir:
--Goso parlar encara al meu Senyor. Suposem que només n'hi hagués vint.
El Senyor va respondre:
--No la destruiria, per consideració a aquests vint.
32 Abraham insistí novament:
--Que el meu Senyor no s'enfadi si insisteixo per darrera vegada. Suposem que només n'hi hagués deu.
El Senyor li respongué:
--No la destruiria, per consideració a aquests deu.
33 Quan acabà de parlar amb Abraham, el Senyor se n'anà, i Abraham se'n tornà al lloc on vivia.
Lot se salva i les ciutats de la plana són destruïdes
19
Cap al tard, els dos àngels van arribar a Sodoma. Lot s'estava assegut a la porta de la ciutat. En veure'ls es va aixecar per anar-los a rebre i es prosternà fins a tocar terra amb el front. Després va dir:
--Si us plau, senyors meus, feu-me l'honor de venir a casa del vostre servent. Us rentareu els peus i podreu passar-hi la nit. Demà al matí continuareu el vostre camí.
Ells van respondre:
--No cal. Farem nit a la plaça.
Però Lot va insistir tant que van anar a casa d'ell. Els va preparar sopar, va coure panets, i van menjar.
Encara no se n'havien anat a dormir, que els homes de Sodoma van encerclar la casa: joves i vells, hi eren tots sense excepció. Cridaven Lot i li deien:
--On són els homes que han entrat a casa teva aquest vespre? Fes-los sortir. Volem abusar d'ells.
Lot va sortir a l'entrada, tancà la porta darrere seu i els va dir:
--Germans, us ho demano, no feu aquesta maldat! Tinc dues filles encara verges; us les trauré perquè en feu el que vulgueu. Però no feu res a aquests homes: són hostes que s'han acollit sota el meu sostre.
Ells van contestar:
--Fora d'aquí! Un home que ha vingut com a immigrant, ara vol fer de jutge? Et tractarem a tu pitjor que a ells!
Van empènyer Lot amb tota la força i s'acostaren a la porta per esbotzar-la. 10 Però els dos homes van treure la mà, estiraren Lot cap a dintre la casa i van tancar la porta. 11 I a tota aquella gent que eren davant l'entrada de la casa, tant als petits com als grans, els van deixar cecs; així no van ser capaços de trobar l'entrada.
12 Llavors els hostes van dir a Lot:
--Qui et queda encara aquí? Gendres, fills i filles, tots els teus parents, treu-los d'aquesta ciutat. 13 El clam que ha arribat davant el Senyor des d'aquest lloc és tan gran, que ell ens ha enviat a destruir-lo.
14 Lot anà a avisar els seus futurs gendres, els qui s'havien de casar amb les seves filles, i els va dir:
--De seguida! Sortiu d'aquest lloc, perquè el Senyor vol devastar la ciutat!
Però els gendres es van pensar que Lot ho deia de per riure.
15 A trenc d'alba, els dos àngels van donar pressa a Lot:
--Corre, emporta't de casa la teva dona i les teves dues filles que són aquí, si no voleu ser aniquilats amb la ciutat culpable.
16 Veient que Lot s'entretenia massa, com que el Senyor se n'havia compadit, els àngels el van agafar per la mà juntament amb la seva dona i les seves dues filles i els van treure tots de la ciutat.
17 Un cop fora, li van dir:
--Fuig, si vols salvar la vida. No miris enrere ni t'aturis enlloc de la plana, que series aniquilat: fuig a la muntanya.
18 Lot els va dir:
--No, senyor meu! 19 Tu has concedit el teu favor al teu servent i has estat amb mi tan bo que m'has salvat la vida. Pensa, doncs, que, abans no m'hauré refugiat a la muntanya, ja m'haurà atrapat el desastre i moriré. 20 Mira, aquí hi ha aquesta petita ciutat, prou a la vora per a poder-m'hi refugiar. És molt petita. Deixa-m'hi refugiar per salvar la vida.
21 Ell li va respondre:
--Fins en això et vull afavorir: no arrasaré la ciutat de què em parles. 22 Corre, vés a refugiar-t'hi, que no puc fer res fins que no hi hagis entrat.
Per això la ciutat es diu Sóar.
23 Quan el sol sortia, Lot va arribar a Sóar, 24 i a l'instant el Senyor va fer ploure del cel sofre i foc sobre Sodoma i Gomorra. 25 Va arrasar aquelles ciutats i tota la plana, amb els seus habitants i tota la vegetació. 26 La dona de Lot va mirar enrere i es convertí en una estàtua de sal.
27 Abraham va anar de bon matí a l'indret on s'havia aturat per parlar amb el Senyor. 28 Va mirar, des d'allà dalt, cap a Sodoma i Gomorra i cap a tota la plana i va veure que de la terra pujava una fumarada com si hi hagués una fornal.
29 Així Déu, quan va destruir les ciutats de la plana, es recordà d'Abraham i en va treure Lot, que hi habitava, perquè no es trobés enmig de la catàstrofe.
Lot i les seves filles
30 Lot, que tenia por de quedar-se a Sóar, va pujar des d'aquesta ciutat per anar-se'n a viure a la regió muntanyosa amb les seves dues filles. Es van instal·lar en una cova.
31 La filla gran va dir a la petita:
--El nostre pare és vell i en aquesta contrada no hi ha homes per a unir-se amb nosaltres tal com fan arreu. 32 Vinga, fem beure vi al nostre pare i passarem la nit amb ell: així tindrem descendents seus.
33 Aquella mateixa nit van emborratxar el seu pare, i la gran va jeure amb ell, sense que ell se n'adonés, ni de quan ella s'hi va ajeure ni de quan es va aixecar.
34 L'endemà, la gran digué a la petita:
--Aquesta nit passada he dormit amb el pare; fem-li beure vi també aquesta nit i vés a dormir amb ell: així tindrem descendents seus.
35 Aquella nit tornaren a emborratxar el seu pare, i la petita va jeure amb ell, sense que ell se n'adonés, ni de quan ella s'hi va ajeure ni de quan es va aixecar.
36 Les dues filles de Lot van quedar embarassades del seu pare. 37 La gran va tenir un fill i li va posar el nom de Moab. És l'avantpassat dels actuals moabites. 38 També la petita va tenir un fill i li va posar el nom de Benammí. És l'avantpassat dels actuals ammonites.
Abraham i Abimèlec
20
Abraham se'n va anar cap a la regió del Nègueb. Es va establir entre Cadeix i Xur. Després va emigrar cap a Guerar. Abraham, quan parlava de Sara, la seva dona, deia que era germana seva. Abimèlec, rei de Guerar, va fer que li portessin Sara i la va prendre per muller. Però, de nit, Déu es va aparèixer en somnis a Abimèlec i li digué:
--Moriràs, perquè has pres aquesta dona que ja és del seu marit.
Abimèlec, que encara no l'havia tocada, va respondre:
--Senyor, ¿és que vols matar gent innocent? Abraham mateix ha dit que era la seva germana, i ella també ha dit que Abraham era el seu germà. Jo anava de bona fe i tinc les mans netes de tota culpa.
Encara en somnis, Déu li va replicar:
--Ja ho sé, que anaves de bona fe; per això he fet que no pequessis contra mi i no he permès que la toquessis. Ara, doncs, torna la dona al seu marit. És un profeta. Ell pregarà per tu i salvarà la teva vida. Però, si no la tornes, sàpigues que tu i els teus morireu.
Abimèlec s'aixecà de bon matí, va cridar els homes de palau i els explicà tot el cas. Ells es van esglaiar. Llavors Abimèlec va fer cridar Abraham i li digué:
--Què ens has fet? En què t'he ofès perquè ens exposis a mi i el meu regne a cometre un pecat tan greu? T'has portat malament amb mi.
10 I Abimèlec va preguntar a Abraham:
--Què havies vist, per a fer això que has fet?
11 Abraham va contestar:
--Vaig pensar que potser en aquesta regió no hi havia temor de Déu i que a mi em podien matar per prendre'm la meva dona. 12 A més, és veritat que Sara és germana meva: és filla del meu pare, però no de la meva mare. I ara és la meva muller. 13 Per això, quan Déu em va fer deixar la casa del meu pare per a anar a viure errant, vaig dir a la meva dona: "Pertot arreu on anirem, fes-me el favor de dir que sóc el teu germà."
14 Llavors Abimèlec va tornar Sara a Abraham i va regalar-li ovelles i vaques, esclaus i esclaves. 15 Abimèlec digué a Abraham:
--Disposa del meu territori. Estableix-te allà on vulguis.
16 I a Sara li va dir:
--Dono al teu germà mil peces de plata perquè les portis davant de tots com un vel sobre els teus ulls, i que tothom et respecti.
17-18 A causa de Sara, la muller d'Abraham, el Senyor havia fet estèrils totes les dones del palau d'Abimèlec. Però Abraham va pregar Déu, i Déu va guarir Abimèlec, la seva dona i les seves esclaves, que pogueren tenir fills.
Naixement d'Isaac
21
El Senyor es va recordar de Sara, tal com havia dit, i va complir el que havia promès. Tot i que Abraham ja era vell, Sara quedà embarassada i li donà un fill en el temps que Déu li havia anunciat. Abraham va donar el nom d'Isaac al fill que li havia nascut de Sara. El dia vuitè, Abraham va circumcidar el seu fill, tal com Déu li havia manat. Abraham tenia cent anys quan li va néixer el seu fill Isaac. Sara digué:
--Déu ha fet que jo rigués. Tothom qui ho sàpiga riurà amb mi.
I afegí:
--Qui havia de dir a Abraham que Sara alletaria fills! I tanmateix jo li he donat un fill a les seves velleses!
Agar i Ismael
L'infant anava creixent. Quan va ser desmamat, Abraham ho celebrà amb un gran banquet.
Un dia, Sara veié que el fill que l'egípcia Agar havia donat a Abraham jugava amb el seu fill Isaac, 10 i va dir a Abraham:
--Treu de casa aquesta esclava i el seu fill. El fill d'aquesta esclava no ha de compartir l'herència amb el meu fill Isaac.
11 Aquestes paraules van disgustar molt Abraham, perquè Ismael també era fill seu. 12 Però Déu li va dir:
--No et sàpiga greu pel teu fill Ismael ni per la teva esclava. Fes cas del que et diu Sara, perquè la descendència que portarà el teu nom serà la d'Isaac. 13 Però del fill de l'esclava, com que és fill teu, també en faré un gran poble.
14 Abraham es va llevar de bon matí, donà pans i un bot d'aigua a Agar, li ho va posar tot a l'espatlla amb el nen i la va acomiadar. Ella se'n va anar errant pel desert de Beerxeba. 15 Quan s'acabà l'aigua del bot, va deixar el nen sota un arbust 16 i se n'anà un tros lluny, a la distància d'un tret d'arc, per no veure'l morir. Allà es va asseure plorant i sanglotant.
17 Déu va sentir la veu del nen, i l'àngel de Déu cridà Agar des del cel, dient:
--Què tens, Agar? No tinguis por, que Déu ha sentit com el nen cridava al lloc on és. 18 Aixeca't, pren l'infant a coll-i-be i agafa-li la mà: jo faré d'ell un gran poble.
19 Llavors Déu li va obrir els ulls i va veure un pou amb aigua. Ella hi anà a omplir el bot i va donar beure al noi.
20 Déu era amb el noi, que es va anar fent gran. Habitava al desert i era un bon tirador d'arc. 21 Va viure al desert de Paran, i la seva mare li va buscar una dona del país d'Egipte.
El pacte de Beerxeba
22 En aquell temps, Abimèlec, acompanyat de Picol, cap del seu exèrcit, va dir a Abraham:
--El Senyor és amb tu en tot el que fas. 23 Ara, doncs, jura'm per Déu aquí mateix que no em trairàs a mi ni trairàs el meu llinatge ni els meus descendents. Jo he estat lleial amb tu: tracta'm, doncs, amb la mateixa lleialtat a mi i aquest país on ara resideixes.
24 Abraham respongué:
--T'ho juro!
25 Abraham es va queixar a Abimèlec per un pou que els servents del rei havien pres per la força. 26 Abimèlec va respondre:
--No sé pas qui ho ha fet. Fins avui tu no me n'havies parlat. És la primera vegada que ho sento.
27 Llavors Abraham va prendre ovelles i vaques, les donà a Abimèlec, i tots dos van concloure un pacte. 28 Després, Abraham separà set ovelles joves del ramat. 29 Abimèlec va preguntar:
--Què signifiquen aquestes set ovelles que has separat?
30 Abraham respongué:
--Signifiquen que reps de la meva mà aquestes set ovelles com a prova que sóc jo qui ha excavat aquest pou.
31 Per això aquell lloc s'anomena Beerxeba, perquè allà tots dos havien fet un jurament.
32 Van concloure, doncs, un pacte a Beerxeba. Després, Abimèlec i Picol, cap del seu exèrcit, se'n tornaren al territori dels filisteus. 33 Abraham va plantar un tamariu a Beerxeba i va invocar el Déu etern amb el nom de «el Senyor».
34 Durant molts anys Abraham va residir en el territori dels filisteus.
El sacrifici d'Isaac
22
Després d'aquests fets, Déu va posar a prova Abraham i li digué:
--Abraham!
Ell li va respondre:
--Aquí em tens.
Déu li va dir:
--Pren Isaac, el teu fill únic, que tant estimes, i vés-te'n al país de Morià. Allà, a dalt de la muntanya que jo t'indicaré, ofereix-me'l en holocaust.
L'endemà, Abraham es va llevar de bon matí. Va estellar llenya per a l'holocaust, va guarnir l'ase i prengué amb ell dos mossos i el seu fill Isaac. I es va posar en camí cap a l'indret que Déu li havia indicat. El tercer dia, Abraham veié l'indret de lluny estant. Llavors va dir als mossos:
--Quedeu-vos aquí amb l'ase. Jo i el noi ens arribarem allà per adorar Déu i després tornarem.
Abraham va carregar la llenya de l'holocaust a les espatlles del seu fill Isaac, i ell portava les brases per al foc i el ganivet. Mentre tots dos caminaven, l'un al costat de l'altre, Isaac digué al seu pare:
--Escolta, pare.
Abraham va respondre:
--Què vols, fill meu?
Li diu Isaac:
--Tenim el foc i la llenya per a l'holocaust; però, i l'anyell, on és?
Abraham li respon:
--Déu mateix es proveirà de l'anyell per a l'holocaust, fill meu.
I continuaren caminant tots dos junts.
Arribats a l'indret que Déu li havia indicat, Abraham hi va aixecar un altar i va apilar-hi la llenya. Després va lligar el seu fill Isaac i el posà a l'altar, damunt la llenya. 10 Llavors Abraham allargà la mà i agafà el ganivet per degollar el seu fill. 11 Però l'àngel del Senyor el va cridar des del cel:
--Abraham, Abraham!
Ell li va respondre:
--Aquí em tens.
12 L'àngel li va dir:
--No aixequis la mà contra el noi, no li facis res. Ara sé que reverencies Déu, tu que no li has refusat el teu fill únic.
13 Abraham va alçar els ulls i veié un moltó agafat per les banyes a uns matolls. Hi va anar, el va prendre i l'oferí en holocaust en comptes del seu fill. 14 A aquell indret, Abraham li va donar el nom de «el Senyor proveeix». Per això, encara avui, la gent diu: «A la muntanya, el Senyor es proveeix.»
15 L'àngel del Senyor va cridar Abraham des del cel per segona vegada:
16 --Ho dic jo, el Senyor: ja que has fet això, ja que no m'has refusat el teu fill únic, juro per mi mateix 17 que t'ompliré de benediccions i faré que la teva descendència sigui tan nombrosa com les estrelles del cel i com els grans de sorra de la vora de la mar. Els teus descendents posseiran les ciutats dels seus enemics. 18 Tots els pobles de la terra es valdran del nom de la teva descendència per a beneir-se, perquè has obeït el que jo t'havia manat.
19 Després, Abraham va tornar on eren els mossos i se'n van anar plegats a Beerxeba. Abraham es quedà a viure a Beerxeba.
Els parents d'Abraham: Rebeca
20 Després d'aquests fets, van comunicar a Abraham aquesta nova:
--Milcà ha donat vuit fills al teu germà Nahor: 21 Us, el primogènit, Buz, el seu germà, Quemuel, el pare d'Aram, 22 Quèssed, Hazó, Pildaix, Idlaf i Betuel.
23 Betuel va ser el pare de Rebeca. Milcà va tenir aquests vuit fills de Nahor, germà d'Abraham. 24 I una concubina seva, anomenada Reümà, també li va donar fills: Tèbah, Gàham, Tàhaix i Maacà.
Mort i sepultura de Sara
23
Sara va viure cent vint-i-set anys i va morir al país de Canaan, a Quiriat-Arbà, és a dir, a Hebron. Abraham anà a plorar-la i a fer el dol. Després va deixar la seva difunta i se n'anà a parlar amb els hitites, els pobladors d'aquell país. Els va dir:
--Jo sóc un immigrant i un foraster que visc entre vosaltres. Cediu-me una sepultura en propietat dintre el vostre territori per a poder-hi enterrar la meva muller difunta.
Els hitites van respondre:
--Escolta'ns, senyor. Entre nosaltres tu ets un home que Déu ha distingit. Enterra la teva difunta en el millor dels nostres sepulcres. Cap de nosaltres no et negarà el seu sepulcre perquè hi enterris la teva muller difunta.
Abraham es va aixecar i es va prosternar davant els hitites, els pobladors del país; i els va parlar en aquests termes:
--Si és voluntat vostra que enterri aquí la meva muller difunta, us prego que supliqueu de part meva Efron, fill de Sóhar, que em cedeixi la possessió de la cova de Macpelà, que és propietat seva i que es troba a l'extrem del seu camp. Jo li pagaré el que val, i així tindré una sepultura en propietat dintre el vostre territori.
10 Efron, l'hitita, era allà entre els seus conciutadans i va respondre a Abraham en veu alta davant tots els hitites que estaven reunits a la porta de la ciutat:
11 --No, senyor meu, escolta'm: et dono el camp i et dono també la cova que hi ha. Te'n faig donació en presència de la gent del meu poble. Enterra-hi la teva difunta.
12 Abraham es va prosternar encara davant els pobladors del país 13 i va parlar a Efron en veu alta davant la gent d'aquella terra. Li digué:
--Fes-me, si et plau, la mercè d'escoltar-me: jo et pagaré el valor del teu camp. Accepta-ho, i jo hi enterraré la meva difunta.
14 Efron va respondre a Abraham amb aquestes paraules:
15 --Senyor meu, escolta'm: què és, per a tu i per a mi, un terreny que val quatre-cents sicles de plata? Enterra-hi la teva difunta!
16 Abraham i Efron es van entendre i, en presència dels altres hitites, aquell li va pesar la quantitat de plata que aquest havia proposat: eren quatre-cents sicles segons el valor corrent entre els mercaders. 17 Així el camp d'Efron a Macpelà, davant de Mambré, amb la cova i amb tots els arbres que hi havia dins el perímetre de la finca 18 van quedar propietat d'Abraham, i en foren testimonis tots els hitites que estaven reunits a les portes de la ciutat.
19 Després Abraham va enterrar la seva dona Sara a la cova del camp de Macpelà, davant de Mambré, és a dir, a Hebron, al país de Canaan. 20 Així el camp i la cova van quedar propietat d'Abraham com a sepultura adquirida als hitites.
Casament d'Isaac i Rebeca
24
Abraham ja era vell, carregat d'anys, i el Senyor l'havia omplert de benediccions. Un dia va dir al servent més antic de casa seva, l'administrador de tots els seus béns:
--Posa la teva mà sota la meva cuixa i et conjuraré pel Senyor, Déu del cel i de la terra, que no triïs una dona per al meu fill Isaac entre les noies dels cananeus, amb qui ara visc. Aniràs a buscar-li una muller del meu país i de la meva parentela.
L'administrador li va preguntar:
--Què he de fer, si la dona no vol venir amb mi en aquest país? ¿Haig de fer tornar el teu fill al país d'on vas sortir?
Abraham li respongué:
--Guarda-te'n bé, de fer-hi tornar el meu fill. El Senyor, Déu del cel, em va prendre de casa del meu pare i del meu país d'origen. Ell ha parlat amb mi i m'ha jurat que donarà aquest país a la meva descendència. Ell enviarà el seu àngel perquè sigui el teu guia i et puguis endur d'allà una muller per al meu fill. Però, si ella no volia venir amb tu, la meva adjuració no t'obligarà. Sigui com sigui, no facis tornar el meu fill en aquell país.
L'administrador va posar la seva mà sota la cuixa d'Abraham, el seu amo, i Abraham el va conjurar que complís aquest encàrrec. 10 L'administrador va prendre deu dels camells del seu amo, es va emportar tots els millors obsequis que Abraham tenia i es posà en camí cap a Aram-Naharaim, cap a la ciutat de Nahor.
11 En arribar vora el pou que hi ha a la sortida de la ciutat, va fer ajeure els camells sobre els genolls. Era cap al tard, quan les dones venien a treure aigua. 12 I va pregar així:
--Senyor, Déu del meu amo Abraham, sigues bondadós amb ell: fes que jo trobi avui la persona encertada. 13 Jo m'estaré al costat del pou quan vindran a treure aigua les noies de la ciutat. 14 La noia a qui diré: "Deixa'm beure de la teva gerra" i que em respongui: "Beu i abeuraré també els teus camells", sabré que és la que has destinat per al teu servent Isaac. Així veuré que has estat bondadós amb el meu amo.
15 Encara no havia acabat de pregar, quan sortia Rebeca, filla de Betuel, fill de Milcà, la dona de Nahor, el germà d'Abraham. Duia la gerra a l'espatlla. 16 Era una noia molt bonica, que encara no havia tingut relacions amb cap home. Va baixar vora el pou, va omplir la gerra i se'n tornava amunt. 17 Llavors l'administrador d'Abraham va córrer a trobar-la i li digué:
--Deixa'm beure, si et plau, una mica d'aigua de la teva gerra.
18 Ella va respondre:
--Beu, senyor meu.
I tot seguit va abaixar la gerra al braç i li donà beure.
19 Acabat, ella va dir:
--Trauré aigua també per als teus camells i els en donaré fins que en tinguin prou.
20 Va buidar ràpidament la gerra a l'abeurador i va córrer cap al pou a treure més aigua. En va pouar per a tots els camells. 21 L'home la contemplava en silenci, tot demanant-se si el Senyor havia fet reeixir o no el seu viatge.
22 Quan tots els camells van acabar de beure, aquell home prengué un anell d'or dels que es duen al nas i dos braçalets d'or. L'anell pesava mig sicle, i els braçalets, deu. 23 Després li va demanar:
--Digues-me, si et plau, de qui ets filla i si a casa del teu pare hi ha prou lloc perquè puguem fer-hi nit.
24 Ella li va respondre:
--Sóc la filla de Betuel, el fill que Milcà va donar a Nahor.
25 I afegí:
--A casa tenim molta palla i farratge, i lloc per a passar-hi la nit.
26 Llavors l'home es va agenollar i es prosternà per adorar el Senyor. 27 I digué:
--Beneït sigui el Senyor, Déu del meu amo Abraham, que no ha deixat de ser bondadós i fidel amb el meu amo. El Senyor m'ha conduït directament a casa dels parents del meu amo.
28 Mentrestant, la noia havia anat corrents a casa a explicar-ho tot a la seva mare.
29-30 Rebeca tenia un germà que es deia Laban. Quan Laban va veure l'anell i els braçalets que duia la seva germana Rebeca i va sentir-li explicar el que li havia dit aquell home, sortí corrents cap al pou a rebre'l. El va trobar encara amb els camells, al costat del pou, 31 i li digué:
--Per què t'estàs aquí fora? Entra a casa nostra, beneït del Senyor. Jo mateix t'hi he preparat allotjament i un lloc per als camells.
32 L'administrador d'Abraham va entrar a casa, i van descarregar els camells. Els van donar palla i farratge i portaren aigua perquè l'administrador i els seus homes es rentessin els peus. 33 Després els van parar taula, però l'administrador digué:
--No tastaré res fins que no hagi dit el que tinc per dir.
Laban li va respondre:
--Parla.
34 Llavors ell va explicar:
--Jo sóc l'administrador d'Abraham. 35 El Senyor ha omplert el meu amo de benediccions i l'ha enriquit. Li ha donat ovelles i vaques, plata i or, servents i serventes, camells i ases. 36 I Sara, la muller del meu amo, malgrat la seva edat avançada, li ha infantat un fill, que serà l'hereu de tot. 37 El meu amo em va conjurar així: "No triïs una dona per al meu fill entre les noies del país dels cananeus, on ara visc. 38 Aniràs a casa del meu pare i la triaràs entre els meus parents." 39 Jo vaig dir al meu amo: "¿I si aquella dona no ve amb mi?" 40 Ell em va respondre: "Jo no m'aparto dels camins del Senyor. Ell enviarà el seu àngel perquè et guiï i farà reeixir el teu viatge: trobaràs una muller per al meu fill entre els parents de la casa del meu pare. 41 Però si arribes entre els meus parents i no et volen donar la muller, la meva adjuració no t'obligarà."
42 »Avui, doncs, quan he arribat vora el pou, he fet aquesta pregària: "Senyor, Déu del meu amo Abraham, fes reeixir el viatge que he emprès. 43 Jo m'estaré al costat del pou i demanaré a la noia que vindrà a treure aigua que em deixi beure una mica d'aigua de la seva gerra. 44 Si em diu: ‘Beu i abeuraré també els camells’, sabré que ella és la que tu, Senyor, has destinat per al fill del meu amo." 45 Encara no havia acabat de pregar, que sortia Rebeca amb la seva gerra a l'espatlla. Ha baixat cap al pou i n'ha tret aigua. Jo li he demanat que em deixés beure. 46 Ella, tot seguit, ha baixat la gerra de l'espatlla i m'ha dit: "Beu i abeuraré també els camells." He begut, i ella ha abeurat els camells. 47 Quan li he demanat de qui era filla, m'ha dit que ho era de Betuel, fill de Nahor i Milcà. Llavors li he posat l'anell al nas i els braçalets als braços. 48 Després m'he agenollat i m'he prosternat per adorar i beneir el Senyor, Déu del meu amo Abraham, perquè m'ha guiat pel bon camí per a poder portar com a muller del fill del meu amo la filla del seu germà.
49 »Ara, doncs, digueu-me si voleu ser bondadosos i lleials amb el meu amo. Si no ho voleu, digueu-m'ho i me n'aniré a dreta o a esquerra.
50 Laban i Betuel li van respondre:
--El Senyor ha dit la darrera paraula; nosaltres no la podem pas discutir. 51 Aquí tens Rebeca. Pren-la i vés-te'n amb ella. Que sigui la muller del fill del teu amo, tal com ha dit el Senyor.
52 Quan l'administrador d'Abraham va sentir aquestes paraules, es prosternà fins a tocar a terra davant el Senyor. 53 Després va treure del seu bagatge objectes de plata i d'or i vestits i els va donar a Rebeca. També va oferir rics presents al germà i a la mare. 54 L'administrador i els seus homes van menjar i beure i es van quedar allà aquella nit.
L'endemà al matí, després de llevar-se, l'administrador d'Abraham va dir:
--Deixeu-me tornar a casa del meu amo.
55 Però el germà i la mare van replicar:
--Deixa que la noia es quedi uns deu dies amb nosaltres. Després, que se'n vagi.
56 Però ell insistí:
--No m'entretingueu, ara que el Senyor ha fet reeixir el meu viatge. Deixeu-me tornar a casa del meu amo.
57 Ells van dir:
--Cridem la noia i demanem el seu parer.
58 Van cridar Rebeca i li van demanar:
--Vols anar-te'n amb aquest home?
Ella respongué:
--Sí.
59 Llavors van acomiadar Rebeca amb la seva dida i l'administrador d'Abraham amb els seus homes. 60 I van beneir Rebeca amb aquestes paraules:
--Tu ets la nostra germana;
que de tu en surtin milers de miríades,
que els teus descendents posseeixin
les ciutats dels seus enemics.
61 Rebeca i les seves serventes van muntar dalt dels camells i van seguir l'administrador d'Abraham. Així ell va prendre Rebeca, i se'n van anar.
62 Justament Isaac, que vivia a la regió del Nègueb, havia vingut del pou de Lahai-Roí. 63 Isaac havia sortit al camp a passejar al caient de la tarda quan va veure uns camells que venien. 64 Rebeca veié Isaac, saltà del camell 65 i va preguntar a l'administrador:
--Qui és aquest home que va pel camp i ve a trobar-nos?
Ell li respongué:
--És el meu amo.
Llavors Rebeca es va tapar la cara amb el vel.
66 L'administrador va contar a Isaac tot el que havia fet. 67 Isaac va fer entrar Rebeca a la tenda on havia viscut Sara, la seva mare. Prengué Rebeca per esposa i la va estimar. Això va consolar Isaac de la mort de la seva mare.
Mort d'Abraham: els seus descendents
25
Abraham s'havia casat amb una altra dona, que es deia Queturà, i que li va donar aquests fills: Zimran, Jocxan, Medan, Madian, Ixbac i Xúah. Jocxan va ser el pare de Saba i Dedan. Els descendents de Dedan van ser els aixurites, els letuixites i els leümmites. Els fills de Madian van ser Efà, Éfer, Hanoc, Abidà i Eldaà. Tots aquests són els descendents de Queturà.
Abraham va fer Isaac hereu de tot el que posseïa. En canvi, als fills tinguts de les altres dones, els va fer donacions i, mentre encara vivia, els va enviar lluny del seu fill Isaac, cap a terres d'orient.
Abraham va viure cent setanta-cinc anys. Va morir carregat d'anys, després d'una vellesa feliç, i es va reunir amb els seus. Isaac i Ismael, fills d'ell, el van enterrar a la cova de Macpelà, davant de Mambré, en el camp que havia estat de l'hitita Efron, fill de Sóhar. 10 Abraham havia comprat aquest camp als hitites. Allà va ser enterrat amb la seva muller Sara.
11 Després de la mort d'Abraham, Déu va beneir el seu fill Isaac, que vivia vora el pou de Lahai-Roí.
Descendents d'Ismael
12 Llista genealògica dels descendents d'Ismael, fill d'Abraham i d'Agar, l'esclava egípcia de Sara. 13 Aquests són els seus noms per ordre de naixement: Nebaiot, el primogènit d'Ismael, Quedar, Adbeel, Mibsam, 14 Mixmà, Dumà, Massà, 15 Hadad, Temà, Jetur, Nafix i Quedma. 16 Aquests són els dotze fills d'Ismael. Cada un era cap d'una tribu i va donar nom a les seves poblacions i als seus campaments.
17 Ismael va viure cent trenta-set anys. Ismael va morir i es va reunir amb els seus. 18 Els descendents d'Ismael es van establir entre Havilà i Xur, que es troba a la frontera d'Egipte, en direcció cap a Aixur, lluny dels altres descendents d'Abraham.
Isaac i Jacob (25,19-36,43)
Els dos fills d'Isaac: Esaú i Jacob
19 Aquesta és la història d'Isaac, fill d'Abraham. Abraham va ser el pare d'Isaac. 20 Isaac tenia quaranta anys quan es va casar amb Rebeca, filla de Betuel i germana de Laban, tots dos arameus de Padan-Aram. 21 Isaac va pregar al Senyor per la seva dona, que era estèril. El Senyor el va escoltar i Rebeca va quedar embarassada, 22 però els fills que esperava topaven entre ells dins les entranyes de la mare. Ella deia:
--Per què m'ha de passar a mi una cosa així?
Anà, doncs, a consultar el Senyor, 23 i el Senyor li va respondre:
--Hi ha dues nacions en el teu ventre;
dos pobles naixeran
de les teves entranyes.
L'un serà més fort que l'altre,
el més gran servirà el més petit.
24 Quan se li van complir els dies, Rebeca portava bessonada. 25 El primer que va sortir era rogenc, tot ell cobert com d'un mantell pelut: li van posar el nom d'Esaú. 26 Tot seguit va sortir el seu germà, agafant amb la mà el taló d'Esaú: li van posar el nom de Jacob.
Quan van néixer, Isaac tenia seixanta anys.
27 Els nois es van fer grans. Esaú arribà a ser un excel·lent caçador, que preferia viure al camp, mentre que Jacob era un home íntegre, que preferia viure en tendes. 28 Isaac preferia Esaú, perquè li agradava menjar caça, però Rebeca preferia Jacob.
29 Un dia que Jacob estava coent llenties, Esaú tornava del camp molt cansat 30 i va dir a Jacob:
--Estic rendit. Dóna'm un plat d'això rogenc.
Per això s'anomena Edom (que vol dir «roig»).
31 Jacob li contestà:
--Te'l donaré si em vens ara mateix els teus drets de primogènit.
32 Esaú va dir:
--M'estic morint. De què em serveixen els drets de primogènit?
33 Jacob va continuar:
--Jura-m'ho ara mateix.
Esaú li ho va jurar, i va vendre així a Jacob els seus drets de primogènit. 34 Aleshores Jacob donà a Esaú pa i un plat de llenties. Esaú va menjar, va beure i se n'anà. No va donar cap valor als seus drets de primogènit.
Isaac i Abimèlec
26
Hi hagué una altra època de fam al país, a més de la que hi havia hagut en temps d'Abraham. Isaac se'n va anar cap a Guerar, on Abimèlec era rei dels filisteus. El Senyor es va aparèixer a Isaac i li va dir:
--No baixis a Egipte. Queda't al país que jo et dic. Viu com a immigrant en aquest país: jo seré amb tu i et beneiré, ja que a tu i als teus descendents us donaré totes aquestes terres i mantindré el jurament que vaig fer al teu pare Abraham. Faré que la teva descendència sigui tan nombrosa com les estrelles del cel i donaré als teus descendents totes aquestes terres. Totes les nacions del país es valdran del nom de la teva descendència per a beneir-se, perquè Abraham va escoltar la meva veu i va complir els meus manaments, els meus preceptes, els meus decrets i les meves lleis.
Isaac, doncs, vivia a Guerar. Els homes d'aquell lloc li feien preguntes sobre la seva dona. Ell deia que era la seva germana: no gosava dir que era la seva dona per por que no el matessin, ja que ella era molt bonica.
Quan feia temps que Isaac vivia a Guerar, un dia Abimèlec, rei dels filisteus, guaitant per la finestra, va veure Isaac que feia festes a la seva dona. Llavors Abimèlec va fer cridar Isaac i li digué:
--Així Rebeca és la teva dona! Per què has dit que era la teva germana?
Isaac va respondre que tenia por que no el matessin per causa d'ella.
10 Abimèlec li va dir:
--Per què ens ho has fet, això? Ha vingut de poc que algú d'aquest poble no dormís amb la teva dona, i ens hauries fet a tots culpables!
11 Abimèlec va donar aquesta ordre a tot el poble:
--Qui toqui aquest home o la seva dona serà condemnat a mort.
12 Isaac va fer una sembrada en aquella terra, i aquell any va collir el cent per u, perquè el Senyor l'havia beneït. 13 S'anava enriquint cada vegada més i va arribar a ser molt ric. 14 Tenia ramats d'ovelles i cabres, bous i vaques, i molts servents.
Pacte d'Isaac i Abimèlec
Els filisteus, que l'envejaven, 15 havien cegat, omplint-los de terra, tots els pous excavats pels servents del seu pare Abraham, quan aquest encara vivia.
16 Abimèlec va dir a Isaac:
--Vés-te'n del nostre país, que t'has fet molt més poderós que nosaltres.
17 Isaac va partir d'allà, acampà a la vall de Guerar i s'hi va quedar. 18 Isaac tornà a obrir els pous que els servents havien excavat en vida del seu pare Abraham i que els filisteus havien cegat després de la seva mort, i els va donar els mateixos noms que el seu pare els havia donat. 19 Un dia, els servents d'Isaac van excavar un pou a la vall i van trobar una deu d'aigua viva. 20 Llavors els pastors de Guerar es posaren a discutir amb els pastors d'Isaac tot dient:
--Aquesta aigua és nostra!
Isaac li va donar el nom de pou d'Éssec (que vol dir «baralla»), perquè s'havien barallat amb ell. 21 Van excavar un altre pou i també van discutir. Isaac li va donar el nom de Sitnà (que vol dir «discussió»). 22 Es va allunyar d'allà i excavà un altre pou, que no va provocar discussions. Isaac li va posar el nom de Rehobot (que vol dir «espai ample»), perquè deia: «Ara sí que el Senyor ens ha donat un espai ample per a prosperar en el país.»
23 D'allà se'n va anar cap a Beerxeba. 24 Aquella mateixa nit el Senyor es va aparèixer a Isaac i li digué:
--Jo sóc el Déu del teu pare Abraham. No tinguis por, perquè jo sóc amb tu. Et beneiré i faré créixer el nombre dels teus descendents per amor del meu servent Abraham.
25 Isaac va aixecar un altar en aquell indret i va invocar-hi Déu amb el nom de «el Senyor». Va plantar-hi la seva tenda, i els seus servents hi excavaren un altre pou.
26 Abimèlec va venir des de Guerar a visitar-lo amb el seu amic Ahuzat i amb Picol, el cap del seu exèrcit. 27 Isaac els preguntà:
--Per què em veniu a trobar, si em detesteu i em vau treure del vostre territori?
28 Ells li respongueren:
--Hem vist clarament que el Senyor és amb tu i hem pensat que entre nosaltres i tu convé que hi hagi un pacte amb jurament. 29 Jura que no ens faràs cap mal. Nosaltres no t'hem pas tractat malament; sempre t'hem tractat bé i hem deixat que te n'anessis en pau, tu que ara ets el beneït del Senyor.
30 Isaac els va oferir un banquet, i van menjar i beure junts. 31 L'endemà es llevaren de bon matí i es van prestar jurament l'un a l'altre. Isaac els acomiadà i ells se'n van anar en pau.
32 Aquell mateix dia els servents d'Isaac vingueren a informar-lo que havien trobat aigua en el pou que havien excavat. 33 Isaac va donar al pou el nom de Xibà. Per això, encara avui, la ciutat s'anomena Beerxeba, que vol dir «pou del jurament».
Casament d'Esaú
34 Esaú tenia quaranta anys quan es va casar amb dues dones hitites: Jehudit, filla de Beerí, i Bassemat, filla d'Elon. 35 Aquestes dones van amargar la vida d'Isaac i de Rebeca.
Isaac beneeix Jacob en comptes d'Esaú
27
Isaac s'havia fet vell i se li havien entelat tant els ulls que ja no hi veia. Va cridar Esaú, el seu fill gran, i li digué:
--Fill meu.
Ell li va respondre:
--Què manes?
Isaac va continuar:
--Mira, jo ja sóc vell i no sé quan em puc morir. Pren, doncs, el teu arc i les fletxes, surt al camp i caça'm una peça. Prepara'm després un plat com a mi m'agrada i porta-me'l perquè en mengi. Així et podré donar la meva benedicció abans de morir.
Rebeca havia escoltat mentre Isaac parlava al seu fill Esaú. Després que aquest sortís al camp a caçar una peça per al seu pare, Rebeca va dir al seu fill Jacob:
--He sentit que el teu pare deia al teu germà Esaú: "Porta'm caça i prepara'm un plat perquè en mengi. Jo et donaré, davant el Senyor, la meva benedicció abans de morir." Ara, fill meu, escolta bé i fes el que et dic. Vés al ramat i porta'm dos cabridets bonics. Jo cuinaré per al teu pare un dels plats que li agraden. 10 Tu el duràs al teu pare perquè en mengi, i així et donarà la seva benedicció abans de morir.
11 Jacob va respondre a Rebeca, la seva mare:
--El meu germà és pelut, i jo, en canvi, tinc la pell fina. 12 Si el meu pare em palpava, descobriria que sóc un impostor, i jo atrauria sobre mi una maledicció en comptes d'una benedicció.
13 La seva mare replicà:
--Que caigui damunt meu aquesta maledicció! Tu, fill meu, fes-me cas i vés a buscar els cabrits.
14 Jacob anà a buscar-los i els portà a la seva mare. Ella va cuinar un dels plats que agradaven a Isaac. 15 Després Rebeca prengué els vestits d'Esaú, el seu fill gran, els millors que tenia a casa, i els va posar a Jacob, el seu fill petit. 16 I amb la pell dels cabrits li cobrí les mans i la part fina del coll. 17 Després va donar al seu fill el plat guisat amb el pa que havia preparat. 18 Jacob anà a trobar el seu pare i li va dir:
--Pare.
Isaac li va respondre:
--Sí, fill meu. Qui ets?
19 Jacob va dir al seu pare:
--Sóc Esaú, el teu hereu. He fet el que m'havies dit. Aixeca't, seu a taula i menja això que he caçat. Després dóna'm la teva benedicció.
20 Isaac va preguntar al seu fill:
--Com és que has trobat caça tan aviat?
Ell li respon:
--El Senyor, el teu Déu, m'ha estat propici.
21 Isaac li diu:
--Acosta't, fill meu, deixa que et palpi per veure si ets realment el meu fill Esaú.
22 Jacob es va acostar al seu pare, que el va palpar i digué:
--La veu és la de Jacob, però les mans són d'Esaú.
23 Com que les mans de Jacob eren peludes com les d'Esaú, el seu germà, Isaac no el va reconèixer, i el va beneir. 24 Tornà a preguntar-li:
--Ets realment el meu fill Esaú?
Jacob va respondre:
--Sí que el sóc.
25 Isaac digué:
--Porta'm això que has caçat, fill meu, i després de menjar et beneiré.
Jacob li va servir el plat i li va omplir el got de vi. Després de menjar i beure, 26 el seu pare li digué:
--Acosta't, fill meu, i besa'm.
27 S'hi va acostar i el besà. Quan Isaac va sentir l'olor dels seus vestits, el va beneir, dient:
--Oh, l'olor del meu fill!
És la d'un camp
que el Senyor beneeix.
28 Que, de la rosada del cel
i de la ufanor de la terra,
Déu et doni blat i vi en abundància.
29 Que tinguis pobles per vassalls,
i nacions que et prestin homenatge.
Sigues senyor dels teus germans:
que et prestin homenatge
els fills de la teva mare.
Maleïts els qui et maleiran,
beneïts els qui et beneiran.
Esaú demana una benedicció
30 Tot just Isaac havia beneït Jacob i aquest acabava de sortir de davant del seu pare, el seu germà Esaú va tornar de caçar. 31 Ell també va preparar un guisat, el portà al seu pare i li va dir:
--Que el meu pare s'aixequi i mengi de la caça del seu fill. Després em donaràs la teva benedicció.
32 Isaac li pregunta:
--Qui ets tu?
Ell li respon:
--Sóc Esaú, el teu fill gran.
33 Isaac es posà a tremolar molt fort i li preguntà:
--Qui és, doncs, el qui ha vingut i m'ha portat la caça? Jo he menjat de tot abans que tu arribessis. L'he beneït i quedarà beneït.
34 Quan Esaú va sentir el que el seu pare li deia, deixà anar un gran crit ple d'amargor. I li suplicava:
--Beneeix-me també a mi, pare!
35 Isaac li va dir:
--El teu germà, fingint, ha vingut i t'ha pres la benedicció.
36 Esaú va exclamar:
--Amb raó li van posar Jacob: aquesta és la segona vegada que em fa la traveta. Primer em va prendre els drets de primogènit i ara em pren la benedicció.
I va afegir:
--¿No et queda cap benedicció per a mi?
37 Isaac li respongué:
--L'he fet senyor teu i li he donat per servents tots els seus germans. L'he proveït de blat i vi. Què puc fer ara per tu, fill meu?
38 Esaú va insistir:
--¿Tens una sola benedicció? Beneeix-me també a mi, pare!
Esaú va esclatar en plors.
39 Llavors el seu pare li va dir:
--Viuràs lluny de la ufanor de la terra,
lluny de la rosada que baixa del cel.
40 Viuràs de la teva espasa
i serviràs el teu germà.
Però, quan et revoltis,
trencaràs el seu jou
i te'l trauràs del coll.
Jacob fuig i se'n va a viure amb Laban
41 Esaú odiava Jacob per la benedicció que el seu pare li havia donat, i es deia: «El meu pare morirà aviat. Llavors mataré el meu germà Jacob.» 42 Però algú va explicar a Rebeca el que deia Esaú, el seu fill gran. Ella va fer cridar Jacob, el seu fill petit, i li va dir:
--El teu germà Esaú es vol venjar de tu matant-te. 43 Creu-me, fill meu: fuig a Haran i vés a trobar el meu germà Laban. 44 Queda't una temporada amb ell fins que passi la fúria del teu germà. 45 Quan el seu enuig contra tu s'hagi calmat i hagi oblidat el que li has fet, et faré venir a buscar. Per què us hauria de perdre tots dos en un sol dia?
46 Llavors Rebeca va dir a Isaac:
--Estic avorrida de la vida per culpa de les dones hitites d'Esaú. Si també Jacob es casa amb una hitita, amb una filla d'aquest país, què m'importa de viure?
28
Isaac va cridar Jacob, el va beneir i li donà aquesta ordre:
--No et casis amb cap filla del país de Canaan. Vés-te'n a Padan-Aram, a casa de Betuel, el pare de la teva mare. Pren per muller una noia d'allà, una de les filles de Laban, el germà de la teva mare. Que el Déu totpoderós et beneeixi i et faci fecund i prolífic, perquè arribis a ser una comunitat de pobles. Que us doni, a tu i als teus descendents, la benedicció d'Abraham, perquè posseeixis aquest país, on ara vius com a immigrant, el país que Déu va donar a Abraham.
Isaac va acomiadar Jacob, i aquest se n'anà a Padan-Aram, a viure amb Laban, fill de l'arameu Betuel i germà de Rebeca, la mare de Jacob i d'Esaú.
Esaú va veure que Isaac havia beneït Jacob i l'havia enviat a Padan-Aram per a casar-se amb una noia d'allà. Va sentir que, mentre el beneïa, Isaac li havia manat que no es casés amb cap filla del país de Canaan, i que Jacob, obedient al seu pare i a la seva mare, se n'havia anat cap a Padan-Aram. Esaú comprengué llavors que les dones cananees desagradaven al seu pare Isaac. Per això se n'anà a trobar Ismael, fill d'Abraham, i, a més de les dones que tenia, es va casar amb la seva filla Mahalat, germana de Nebaiot.
Somni de Jacob
10 Jacob va sortir de Beerxeba cap a la ciutat d'Haran. 11 Quan el sol ja s'havia post, va arribar en un indret i s'hi quedà per fer-hi nit. Va prendre una pedra, se la posà per capçal i va dormir en aquell lloc. 12 Tot somiant, va veure una escala que, des de terra, anava fins al cel. Els àngels de Déu hi pujaven i baixaven. 13 El Senyor es trobava davant seu i li deia:
--Jo sóc el Senyor, Déu d'Abraham, el teu avantpassat, i Déu d'Isaac. La terra on dorms, la donaré a tu i a la teva descendència. 14 La teva descendència serà tan nombrosa com els grans de pols de la terra. T'estendràs a orient i a occident, al nord i al sud. Totes les famílies del país es valdran del teu nom i del nom dels teus descendents per a beneir-se. 15 Jo sóc amb tu. Et guardaré pertot arreu on aniràs i et faré tornar en aquesta terra. No t'abandonaré que no hagi complert tot el que t'he promès.
16 Quan Jacob es desvetllà, va dir:
--Realment el Senyor és present en aquest lloc, i jo no ho sabia.
17 I ple de temor va exclamar:
--Que n'és, de venerable, aquest lloc! És la casa de Déu i la porta del cel.
18 Jacob es llevà de bon matí, va prendre la pedra que s'havia posat per capçal, la va plantar com un pilar i la consagrà ungint-la amb oli. 19 I donà a aquell lloc el nom de Betel (que vol dir «casa de Déu»). Abans, el nom de la ciutat era Luz. 20 Després, Jacob va fer aquesta prometença:
--Si Déu m'acompanya i em guarda tot el temps que seré fora, si em dóna aliment i vestit 21 i em fa tornar sa i estalvi a casa del meu pare, el Senyor serà el meu Déu, 22 i aquesta pedra que he plantat com a pilar sagrat serà casa de Déu. I jo, Senyor, t'oferiré la desena part de tot el que em donaràs.
Jacob coneix Raquel
29
Jacob va reprendre el camí i es dirigí cap a les terres d'orient. Allà va veure un pou a camp ras i tres ramats d'ovelles ajaçats al voltant del pou, on abeuraven el bestiar. Una gran pedra tancava la boca del pou. Quan els ramats estaven aplegats, els pastors feien rodolar la pedra de la boca del pou, abeuraven el bestiar i tornaven a tancar el pou amb la pedra. Jacob va demanar als pastors:
--D'on sou, germans?
Ells van respondre:
--D'Haran.
Ell els va preguntar:
--Coneixeu Laban, el nét de Nahor?
Ells van respondre:
--Sí que el coneixem.
Ell els demanà:
--Com es troba?
Ells contestaren:
--Es troba bé. Justament la seva filla Raquel arriba amb el seu ramat.
Ell els diu:
--Queden moltes hores de dia i no és encara el moment d'aplegar els ramats. Abeureu les ovelles i porteu-les a pasturar.
Ells van respondre:
--No podem fer-ho fins que no arribin tots els ramats. Llavors farem rodolar la pedra de damunt la boca del pou i abeurarem les ovelles.
Encara parlava amb ells, que arriba Raquel amb les ovelles del seu pare, ja que era pastora. 10 Quan Jacob va veure Raquel, la filla del seu oncle Laban, amb el ramat d'aquest, anà a la boca del pou, féu rodolar la pedra que el tancava i va abeurar el ramat del seu oncle Laban. 11 Jacob va besar Raquel, tot plorant. 12 Després li va fer saber que era nebot del pare d'ella i fill de Rebeca. Raquel corregué a anunciar-ho al seu pare. 13 Quan Laban va sentir parlar de Jacob, el fill de la seva germana, sortí corrents a trobar-lo, l'abraçà, el besà i el va fer entrar a casa seva. Allà Jacob va explicar-ho tot a Laban. 14 Laban li digué:
--Realment ets os dels meus ossos i carn de la meva carn.
Jacob va passar tot un mes a casa de Laban.
Casament de Jacob amb Lia i Raquel
15 Un dia, Laban va dir a Jacob:
--Tu ets el meu parent, però no per això has de treballar de franc al meu servei. Digues-me quina ha de ser la teva paga.
16 Laban tenia dues filles. La gran es deia Lia, i la petita, Raquel. 17 Lia tenia uns ulls apagats. Raquel era bonica i de bon veure. 18 Com que Jacob s'havia enamorat de Raquel, va respondre a Laban:
--Treballaré set anys al teu servei per casar-me amb Raquel, la teva filla petita.
19 Laban s'hi va avenir:
--Prefereixo donar-te-la a tu que no pas a un qualsevol. Queda't amb mi.
20 Jacob, doncs, per aconseguir Raquel, va treballar durant set anys, que li semblaren uns quants dies, de tant que l'estimava. 21 Aleshores Jacob va dir a Laban:
--Dóna'm la meva dona. Ja han passat set anys i tinc ganes de casar-m'hi.
22 Laban va convidar tota la gent de la contrada al banquet de noces. 23 Però, al vespre, Laban va prendre la seva filla Lia i la va portar a Jacob, que va dormir amb ella. 24 Laban havia donat la seva esclava Zilpà a la seva filla perquè fos la seva serventa. 25 L'endemà al matí, Jacob s'adonà amb sorpresa que havia dormit amb Lia, i va protestar a Laban:
--Per què m'ho has fet, això? ¿No és per Raquel que he treballat al teu servei? Per què m'has enganyat?
26 Laban va replicar:
--Aquí no tenim per costum de casar primer la filla petita i després la gran. 27 Acaba la setmana de noces i també la filla petita et serà donada pel treball que faràs durant set anys més al meu servei.
28 Jacob s'hi avingué: després de la setmana de noces amb Lia, Laban li va donar per muller la seva filla Raquel. 29 Laban havia donat la seva esclava Bilhà a la seva filla Raquel perquè fos la seva serventa. 30 Jacob es va casar també amb Raquel i se l'estimà més que Lia. I durant set anys més va continuar treballant al servei de Laban.
Fills de Jacob
31 Quan el Senyor veié que Lia no era estimada, la va fer fecunda, mentre que Raquel era estèril. 32 Lia va quedar embarassada i va donar a llum un fill, que anomenà Rubèn. Ella explicava:
--El Senyor ha vist la meva humiliació. Ara el meu marit m'estimarà.
33 Va quedar encara embarassada i va donar a llum un segon fill. Deia:
--El Senyor ha sentit que jo no era estimada i m'ha donat un altre fill.
El va anomenar Simeó. 34 Tornà a quedar embarassada i va donar a llum un tercer fill. Deia:
--Aquest cop el meu marit s'afeccionarà a mi, ja que li he donat tres fills.
Jacob el va anomenar Leví.
35 Va tornar a quedar embarassada i donà a llum un quart fill. Deia:
--Ara lloaré el Senyor.
El va anomenar Judà. I Lia va parar de tenir fills.
30
Quan Raquel va veure que no podia donar fills a Jacob, s'engelosí de la seva germana i digué a Jacob:
--Dóna'm fills, o jo em moro!
Jacob es va enfadar amb Raquel i li digué:
--Jo no em puc posar en el lloc de Déu. És ell qui et priva de tenir fills.
Ella va replicar:
--Pren la meva serventa Bilhà: uneix-te a ella i jo adoptaré els fills que infanti. Així tindré fills gràcies a ella.
Raquel, doncs, va donar a Jacob la seva serventa Bilhà, i Jacob s'hi va unir. Bilhà va quedar embarassada i va donar un fill a Jacob. Raquel deia:
--Déu m'ha fet justícia. Ha escoltat el meu prec i m'ha donat un fill.
Per això li va posar Dan.
Bilhà, la serventa de Raquel, tornà a quedar embarassada i va donar un altre fill a Jacob. Raquel deia:
--Déu m'ha fet competir durament amb la meva germana, i l'he vençuda.
Per això el va anomenar Neftalí.
Quan Lia s'adonà que ja no tenia més fills, va prendre la seva serventa Zilpà i la donà a Jacob perquè s'hi unís. 10 Zilpà, la serventa de Lia, va donar un fill a Jacob. 11 I Lia deia:
--Quina sort!
I li va posar el nom de Gad.
12 Zilpà, la serventa de Lia, va donar un segon fill a Jacob. 13 I Lia deia:
--Quina felicitat! Ara les dones em felicitaran.
I li va posar el nom d'Aser.
14 Un dia, durant la sega del blat, Rubèn va sortir al camp, va trobar-hi mandràgores i les portà a la seva mare Lia. Raquel va dir a Lia:
--Dóna'm mandràgores de les que ha dut el teu fill.
15 Lia va respondre:
--¿No en tens prou de prendre'm el marit, que encara em vols prendre les mandràgores del meu fill?
Raquel va respondre:
--Si me les dónes, aquesta nit podràs dormir amb Jacob.
16 Cap al tard, quan Jacob tornava del camp, Lia sortí a trobar-lo i li digué:
--Avui passaràs la nit amb mi: t'he adquirit com a paga a canvi de les mandràgores del meu fill.
Jacob va dormir amb Lia aquella nit. 17 Déu va escoltar Lia. Ella tornà a quedar embarassada i va donar un cinquè fill a Jacob. 18 Lia deia:
--Déu m'ha recompensat perquè he donat la meva serventa al meu marit.
Li va posar el nom d'Issacar. 19 Lia tornà a quedar embarassada i va donar a Jacob un sisè fill. 20 I deia:
--Déu m'ha fet un bon regal. Aquesta vegada el meu marit m'honorarà, ja que li he donat sis fills.
Li va posar el nom de Zabuló.
21 Després va donar a llum una filla i l'anomenà Dina.
22 Finalment, Déu es va recordar de Raquel, va escoltar-la i va fer-la fecunda. 23 Raquel va quedar embarassada i va donar a llum un fill. Ella deia:
--Déu m'ha tret el deshonor.
24 I li va posar Josep, dient:
--Que el Senyor m'afegeixi un altre fill!
Jacob i Laban
25 Després del naixement de Josep, Jacob digué a Laban:
--Deixa'm tornar a casa meva, al meu país. 26 Dóna'm les meves dones i els meus fills i me n'aniré. Per elles he treballat al teu servei, i saps prou bé el servei que t'he fet.
27 Laban li va dir:
--Escolta'm, si he merescut el teu favor. Per una revelació he sabut que el Senyor m'ha beneït per causa teva. 28 Digues-me quina paga et dec, que jo te la donaré.
29 Jacob li va respondre:
--Tu saps com t'he servit i com ha augmentat el teu bestiar gràcies a mi. 30 Abans que jo arribés, era ben poc el que tenies, i ara ha crescut enormement. El Senyor t'ha beneït al meu pas. Ara és l'hora que jo treballi per a la meva família.
31 Laban li preguntà:
--Què vols que et doni?
Jacob respongué:
--No cal que em donis res; però, si acceptes el que et proposo, tornaré a pasturar i a guardar el teu ramat. 32 Avui passaré per tots els teus ramats i separaré totes les ovelles clapades, tacades o negres, i, entre les cabres, les clapades o tacades: aquesta serà la meva paga. 33 Així, en endavant podràs comprovar si sóc honrat i verificar la meva paga: si trobes entre les meves cabres algun cap de bestiar que no sigui clapat o ratllat, i entre les meves ovelles alguna que no sigui negra o clapada, senyal que l'hauré robat.
34 Laban va dir:
--D'acord. Fem-ho tal com dius.
35 Aquell mateix dia, Jacob va separar dels ramats de Laban tots els bocs i cabres clapats o tacats i totes les ovelles negres, i els va confiar als seus fills. 36 Laban va deixar un espai de tres dies de camí entre els seus ramats i els de Jacob. I Jacob pasturava la resta del ramat de Laban.
37 Jacob va agafar vergues tendres de pollancre, d'ametller i de plataner i va pelar-ne l'escorça deixant al descobert unes franges blanques. 38 Després va posar les vergues, pelades així, en els abeuradors, als ulls mateix del bestiar, perquè els mascles cobrissin allà les femelles quan venien a beure. 39 Quan eren cobertes davant aquelles varetes, parien animals clapats, ratllats o tacats. 40 Pel que fa a les ovelles, Jacob separava també del ramat de Laban les que naixien clapades o negres. Així s'anava fent ramats per a ell tot sol, i no els barrejava amb els de Laban. 41 Quan els caps de bestiar eren robustos, Jacob els posava les vergues sota els ulls en els abeuradors perquè s'aparellessin davant les vergues. 42 Quan les bèsties eren més febles, no les hi posava. Així els animals febles tocaven a Laban i els robustos eren per a Jacob.
43 Jacob va arribar a ser molt ric: tenia servents i serventes, nombrosos ramats d'ovelles, i també camells i ases.
Jacob fuig de Laban
31
Jacob va sentir que els fills de Laban deien: «Jacob ha pres tot el que era del nostre pare: s'ha fet ric a costa d'ell.» A més, Jacob s'adonava que Laban no li feia la mateixa bona cara d'abans. El Senyor va dir a Jacob:
--Torna al país dels teus pares, al lloc on vas néixer. Jo seré amb tu.
Jacob va fer cridar Raquel i Lia perquè vinguessin al camp on tenia els seus ramats, i els digué:
--He notat que el vostre pare ja no em fa la mateixa bona cara d'abans; però el Déu del meu pare és amb mi. Vosaltres sabeu prou que he servit el vostre pare amb totes les meves forces; i tanmateix s'ha burlat de mi canviant-me la paga deu vegades. Però Déu no ha permès que em fes mal. Si el vostre pare deia: "Les cries clapejades seran la teva paga", tot el ramat paria animals clapejats. Si deia: "Les cries tacades seran el teu sou", tot el ramat paria bestiar tacat. Déu ha pres el bestiar del vostre pare i me l'ha donat a mi. 10 Una vegada, a l'època en què el bestiar entra en zel, vaig veure en somnis que els mascles que cobrien les ovelles eren ratllats, clapats o tacats. 11 Durant el somni, l'àngel de Déu em va cridar: "Jacob!" Jo vaig respondre: "Què manes?" 12 Ell em va dir: "Mira i fixa-t'hi bé: tots els mascles que cobreixen les ovelles són ratllats, clapats o tacats. És que jo veig tot el que Laban t'està fent. 13 Jo sóc el Déu que se t'aparegué a Betel, on vas ungir un pilar sagrat i em vas fer una prometença. Ara posa't en camí, surt d'aquest país i torna al país on vas néixer."
14 Raquel i Lia van donar a Jacob aquesta resposta:
--¿És que encara tenim part i heretat a la casa del nostre pare? 15 ¿No ens ha tractat com a persones estranyes, venent-nos i quedant-se amb el diner que ens pertocava? 16 Tota la riquesa que Déu ha pres al nostre pare és nostra i dels nostres fills. Fes, doncs, tot el que Déu t'ha manat.
17 Jacob va fer muntar els fills i les dones dalt dels camells. 18 Es va endur també tot el bestiar i els altres béns que havia adquirit a Padan-Aram i es posà en camí per anar a trobar el seu pare Isaac, al país de Canaan.
19 Laban, per la seva banda, se n'havia anat a tondre les seves ovelles, i Raquel ho va aprofitar per a robar els ídols domèstics del seu pare. 20 Jacob, d'amagat de Laban, l'arameu, va fugir sense dir-li res. 21 Va fugir amb tot el que posseïa, va travessar el riu Eufrates i se n'anà de dret cap a les muntanyes de Galaad.
Laban persegueix Jacob
22 Al cap de tres dies van comunicar a Laban que Jacob havia fugit. 23 Aleshores prengué amb ell gent de casa seva, el perseguí durant set dies i l'aconseguí a les muntanyes de Galaad. 24 Però, aquella nit, Déu vingué a visitar en somnis Laban, l'arameu, i li va dir: «Vés amb compte amb tot el que diguis a Jacob, tant en bé com en mal.»
25 Laban va arribar fins on era Jacob. Aquest tenia la tenda plantada a les muntanyes de Galaad, i Laban amb els seus homes també va plantar la seva en aquella muntanya. 26 Laban va dir a Jacob:
--Què has fet? M'has enganyat! T'has endut les meves filles com si fossin presoneres de guerra. 27 Per què has fugit en secret i m'has enganyat? Si m'ho haguessis fet saber, jo t'hauria acomiadat enmig de cants de festa, al so de cítares i tamborins. 28 Ni tan sols m'has deixat besar les meves filles i els meus néts. Has tingut ben poc seny! 29 Ara jo podria fer-vos mal, però anit el Déu del teu pare em va advertir: "Vés amb compte a no dir res a Jacob, tant en bé com en mal." 30 Però, si te n'has anat perquè enyoraves molt la casa del teu pare, per què m'has robat els meus déus?
31 Jacob va respondre a Laban:
--Tenia por i em pensava que potser em prendries les teves filles. 32 Però aquell a qui trobis els teus déus, ho pagarà amb la vida! Davant de tota la nostra gent, escorcolla entre les meves coses el que sigui teu i pren-ho.
Jacob no sabia que Raquel havia robat els ídols domèstics.
33 Laban va entrar a les tendes de Jacob, de Lia i de les dues serventes, i no hi trobà res. Sortint de la tenda de Lia, va entrar a la de Raquel. 34 Però Raquel, que havia pres els ídols domèstics, els havia amagat a la sella del camell i s'hi havia assegut al damunt. Laban va regirar tota la tenda i no hi va trobar res. 35 Raquel va dir llavors al seu pare:
--Que el meu senyor no s'enfadi si no puc aixecar-me davant seu; és que tinc el que solen tenir les dones.
Acabat l'escorcoll, Laban no havia trobat els ídols domèstics. 36 Aleshores Jacob es va enfurismar contra Laban i li va dir:
--Quina és la meva falta, quin és el meu pecat, perquè em persegueixis així? 37 Has regirat tot el que és meu. ¿Hi has trobat res de casa teva? Ensenya-ho a la meva gent i a la teva, i que ells decideixin entre nosaltres dos! 38 Fa vint anys que estic amb tu; les teves ovelles i les teves cabres no han parat mai de criar, i no he menjat ni un sol xai dels teus ramats. 39 No t'he portat mai cap bèstia destrossada per un animal salvatge: te la compensava amb una de les meves. Tu, en canvi, em reclamaves les bèsties robades tant de dia com de nit. 40 De dia em devorava la calor, i de nit, el fred, tant que no arribava a aclucar els ulls. 41 He passat vint anys a casa teva: catorze anys he servit per les teves dues filles i sis per adquirir el teu ramat, i tu m'has canviat la paga deu vegades. 42 Si el Déu del meu pare, el Déu d'Abraham i l'Esglai d'Isaac no hagués estat amb mi, m'hauries fet marxar amb les mans buides. Però Déu ha vist la meva pena i els meus treballs i anit et va advertir a favor meu.
Pacte de Laban i Jacob
43 Laban va respondre a Jacob:
--Aquestes filles són meves, aquests fills són meus i és meu també aquest bestiar: tot el que veus és meu. Què puc fer avui per aquestes filles meves i pels fills que han infantat? 44 Fem un pacte entre tu i jo, i que hi hagi un testimoni entre tots dos.
45 Llavors Jacob prengué una pedra i la va plantar com un pilar sagrat. 46 Després va manar a la seva gent que recollissin pedres i en fessin un munt. I van menjar-hi a sobre. 47 Laban va anomenar aquest indret Jegar-Sahaduta, i Jacob el va anomenar Galed, 48 perquè Laban havia dit:
--Aquest munt de pedres és avui un testimoni entre tu i jo.
Per això és anomenat també Galed, 49 i encara Mispà, ja que Laban havia dit:
--Que el Senyor ens vigili tots dos quan serem lluny l'un de l'altre. 50 Si tu maltractes les meves filles o prens altres dones per mullers, mira que el testimoni entre nosaltres no serà un home, sinó Déu mateix.
51 Laban va dir encara a Jacob:
--Mira aquest munt de pedres i el pilar sagrat plantat entre tu i jo. 52 Que aquest munt i aquest pilar siguin testimonis que jo no passaré més enllà per atacar-te i que tu tampoc no ho faràs. 53 Que el Déu d'Abraham i el Déu de Nahor siguin jutges entre nosaltres.
Jacob va fer el jurament per l'Esglai del seu pare Isaac. 54 Acabat va oferir un sacrifici dalt la muntanya i va invitar la seva gent a menjar. Després de l'àpat, van passar la nit a la muntanya.
32
L'endemà, Laban es llevà de bon matí, besà les seves filles i els seus néts i els va beneir. Després se'n tornà a casa seva.
Jacob es prepara per a trobar-se amb Esaú
Jacob va continuar el seu camí i se li van acostar uns àngels de Déu. En veure'ls exclamà:
--És el campament de Déu!
I va anomenar aquest lloc Mahanaim.
Jacob va enviar davant d'ell missatgers al seu germà Esaú, al país de Seïr, al camp d'Edom. Els va donar aquest encàrrec:
--Digueu al meu senyor Esaú: "El teu servent Jacob et fa saber això: Vaig emigrar a casa de Laban i m'hi he quedat fins ara. Sóc propietari de bous i ases, d'ovelles i cabres, de servents i serventes. T'envio aquests missatgers per comunicar-t'ho, senyor meu, amb l'esperança que m'acolliràs favorablement."
Els missatgers van tornar on era Jacob i li digueren:
--Hem anat a trobar el teu germà Esaú. Ara ve cap a tu amb quatre-cents homes.
Jacob, tot espantat i angoixat, va dividir en dos grups la gent que era amb ell, els ramats d'ovelles i cabres, les vaques i els camells. Pensava: «Si Esaú ataca un grup i el destrossa, l'altre es podrà escapar.» 10 I pregà així:
--Déu del meu pare Abraham, Déu del meu pare Isaac, Senyor. Tu m'has dit: "Torna-te'n al teu país i a la teva família. Jo seré bo amb tu." 11 Però jo sóc massa poca cosa per tants favors i per tanta fidelitat com has tingut amb mi, el teu servent. Duia tan sols el meu bastó quan vaig travessar aquest riu Jordà, i ara posseeixo dos campaments. 12 Et prego que m'alliberis del meu germà Esaú. Tinc por d'ell, tinc por que no vingui i em mati mares i fills. 13 I, tanmateix, tu m'has dit: "Certament jo seré bo amb tu. Multiplicaré els teus descendents com els grans de sorra de la vora de la mar, que ningú no pot comptar."
14 Jacob va passar allí aquella nit. Del bestiar que posseïa va preparar un obsequi per al seu germà Esaú: 15 dues-centes cabres i vint bocs, dues-centes ovelles i vint moltons, 16 trenta camelles de cria amb els seus petits, quaranta vaques i deu toros, vint someres i deu ases. 17 Va repartir els animals en ramats i va confiar cada ramat a un dels seus servents, tot dient-los:
--Passeu al meu davant i deixeu un espai entre ramat i ramat.
18 Després va donar aquestes instruccions al primer:
--Quan el meu germà Esaú et trobi i et demani qui és el teu amo, on vas i de qui és el ramat que et va al davant, 19 respon-li: "És del teu servent Jacob. És un obsequi que ell envia al meu senyor Esaú. Ell ve darrere nostre."
20 Va donar les mateixes instruccions als encarregats del segon, del tercer i de tots els altres ramats:
--Quan trobeu Esaú, digueu-li això mateix, 21 i afegiu-hi: "El teu servent Jacob ve darrere nostre."
Jacob pensava: «Primer apaivagaré Esaú amb els obsequis que aniran davant meu; després em presentaré a ell, i potser així em concedirà el seu favor.»
22 Els ramats destinats a obsequiar Esaú van passar al davant; però, aquella nit, Jacob es quedà al campament.
Jacob lluita amb Déu
23 Aquella mateixa nit, Jacob es va llevar, va prendre les seves dues mullers amb les dues serventes i els onze fills i travessà el gual del Jaboc. 24 Els va fer passar a l'altra banda del riu i també hi dugué tot el que tenia; 25 i ell es va quedar sol. Llavors un desconegut va lluitar amb ell fins a trenc d'alba. 26 Veient que no podia vèncer Jacob, tot lluitant li va donar un cop a l'articulació de la cuixa i la hi va desllorigar. 27 Després digué a Jacob:
--Deixa'm anar, que despunta l'alba.
Jacob va respondre:
--No et deixaré anar que no m'hagis beneït.
28 L'altre li va demanar:
--Com et dius?
Ell respongué:
--Jacob.
29 Li diu:
--D'ara endavant no et diràs més Jacob, sinó Israel, perquè has lluitat amb Déu i amb els homes, i has vençut.
30 Jacob li demanà:
--Digues-me, si et plau, el teu nom.
Però ell va respondre:
--Per què em preguntes el meu nom?
I el va beneir allà mateix.
31 Jacob va donar a aquell lloc el nom de Penuel, perquè deia:
--He vist Déu cara a cara i n'he sortit amb vida.
32 El sol va sortir quan Jacob ja havia passat més enllà de Penuel. Anava coix d'una cama. 33 Per això encara avui els israelites no mengen el nervi que hi ha a l'articulació de la cuixa, perquè el qui lluitava amb Jacob li havia fet mal en aquest nervi.
Jacob i Esaú es troben
33
Quan Jacob va veure que venia Esaú amb quatre-cents homes, va repartir els fills entre Lia, Raquel i les dues serventes. Va posar al davant les serventes amb els seus fills; darrere, Lia amb els seus, i finalment, Raquel amb Josep. Jacob va passar al davant de tots. Es prosternà set vegades fins a tocar a terra abans d'atansar-se on era el seu germà. Esaú corregué a rebre'l, se li llançà al coll, l'abraçà i el besà. Tots dos ploraven.
Després Esaú alçà els ulls i, veient les dones i els fills, va preguntar:
--Qui són aquests?
Jacob respongué:
--Són els fills que Déu ha concedit al teu servent.
Les serventes es van acostar amb els seus fills i es prosternaren. Després es va acostar Lia amb els seus fills i van fer el mateix. Finalment s'acostà Josep amb Raquel i també van prosternar-se. Esaú va preguntar encara:
--Què pretenies amb tota la caravana que he anat trobant?
Jacob li va respondre:
--Volia guanyar-me el favor del meu senyor.
Esaú va replicar:
--Tinc molt de tot, germà. Queda't el que és teu.
10 Jacob va insistir:
--De cap manera! Si m'has concedit el teu favor, accepta l'obsequi que t'ofereixo. Tornar-te a veure ha estat com veure Déu, i tu m'has acollit amb benvolença. 11 Accepta, doncs, el present que t'he portat, perquè Déu ha estat generós amb mi i tinc de tot.
I tant va insistir-hi, que Esaú va acceptar. 12 Després Esaú li va proposar:
--Posem-nos en camí. Jo t'acompanyaré.
13 Però Jacob li va respondre:
--Ja sap el meu senyor que els infants són delicats i que porto amb mi ovelles i vaques que crien. Si forço un sol dia el pas d'aquesta caravana, se'm morirà tot el ramat. 14 Que el meu senyor passi al davant del seu servent. Jo caminaré a poc a poc, al pas de la caravana i dels infants que van davant de tot, fins que arribi al lloc on viu el meu senyor, al país de Seïr.
15 Esaú va dir:
--Accepta que deixi amb tu alguns dels homes que m'acompanyen.
Jacob va respondre:
--Per a fer què? En tinc prou que el meu senyor m'hagi concedit el seu favor.
16 Aquell mateix dia, Esaú va emprendre el camí de retorn cap a Seïr.
17 Jacob se'n va anar a Sucot. Va construir-s'hi una casa i va fer-hi cabanes per al bestiar, i per això Sucot és el nom d'aquest indret.
Arribada de Jacob a Canaan
18 De retorn de Padan-Aram, Jacob va arribar sa i estalvi a la ciutat de Siquem, al país de Canaan, i va acampar davant la ciutat. 19 Va comprar als fills d'Hamor, pare de Siquem, el terreny on havia plantat la seva tenda i va pagar-ne cent peces de plata. 20 Va aixecar un altar en aquell indret i el dedicà a El, Déu d'Israel.
Simeó i Leví vengen la seva germana deshonrada
34
Un dia, Dina, filla de Lia i de Jacob, sortí a trobar algunes noies del país. Siquem, fill d'Hamor, l'hivita, que era el cap d'aquella regió, va veure Dina, la va raptar i la va violar. Però Siquem s'enamorà de Dina, la filla de Jacob: l'estimava i volia guanyar-se el cor de la noia. Llavors va dir al seu pare Hamor:
--Demana'm aquesta noia per muller.
Jacob va saber que la seva filla havia estat deshonrada per Siquem; però, com que els seus fills eren al camp amb els ramats, no volgué dir res fins que tornessin.
Hamor, pare de Siquem, va anar, per la seva part, a trobar Jacob per parlar amb ell. Mentrestant, els fills de Jacob van tornar del camp i es van assabentar del que havia passat. Se sentiren ultratjats i es van enfurismar molt, pensant que, violant la filla de Jacob, Siquem havia comès una infàmia mai vista a Israel: allò era intolerable! Hamor, doncs, va arribar i els parlà així:
--El meu fill Siquem s'ha enamorat de la vostra filla. Vulgueu donar-la-hi per muller. Emparenteu-vos amb nosaltres: doneu-nos per dones les vostres filles i preneu vosaltres les nostres. 10 Quedeu-vos a viure amb nosaltres. Podeu disposar d'aquest territori: habiteu-hi, feu-hi comerç, compreu-hi propietats.
11 Siquem, per la seva banda, va dir al pare i als germans de la noia:
--Sigueu gentils amb mi i jo us donaré tot el que em demanareu. 12 Exigiu-me un preu ben alt i bons regals, però doneu-me la noia per muller.
13 Els fills de Jacob, ofesos perquè Siquem havia deshonrat la seva germana Dina, van respondre amb engany a Hamor i a Siquem:
14 --Nosaltres no podem fer el que demaneu: no podem donar la nostra germana a un home que no ha estat circumcidat. Seria una deshonra per a nosaltres. 15 Només us donarem el nostre consentiment amb aquesta condició: que, com nosaltres, tots els vostres homes es facin circumcidar. 16 Així us podrem donar les nostres filles i nosaltres ens casarem amb les vostres. Viurem plegats i formarem un sol poble. 17 Però, si no voleu circumcidar-vos, ens endurem la nostra germana i ens n'anirem.
18 Hamor i el seu fill Siquem van acceptar aquesta proposta. 19 El xicot no va trigar a dur a terme el que havien acordat, perquè s'estimava la filla de Jacob; i ell era el més considerat en la família del seu pare.
20 Hamor i el seu fill Siquem es van presentar al consell, reunit a la porta de la ciutat, i van parlar als seus conciutadans. Els digueren:
21 --Aquests homes són gent de pau. Deixem que visquin entre nosaltres i recorrin el país dedicats als seus afers. El nostre territori és prou gran perquè ells també hi càpiguen: casem-nos amb les seves filles, i nosaltres donem-los les nostres. 22 Però només amb una condició aquesta gent ens donarà el seu consentiment de viure amb nosaltres i formar un sol poble: que tots els nostres homes siguin circumcidats, com els seus. 23 Acceptem-ho i així viuran amb nosaltres; i seran nostres els seus ramats, els seus béns i tot el seu bestiar.
24 Tots els qui eren presents en el consell de la porta de la ciutat van acceptar la proposta d'Hamor i del seu fill Siquem, i tots els homes de la ciutat es van fer circumcidar.
25 Però el tercer dia, quan encara es recuperaven de la ferida, dos dels fills de Jacob, Simeó i Leví, germans de Dina, van agafar les armes, van entrar segurs a la ciutat i van matar-hi tots els homes. 26 Passaren a tall d'espasa Hamor i el seu fill Siquem, s'endugueren Dina de casa de Siquem i se'n van anar.
27 Els altres fills de Jacob es van llançar sobre els cadàvers i saquejaren la ciutat, perquè havien deshonrat la seva germana. 28 Prengueren els ramats d'ovelles i cabres, les vaques, els ases i tot el que hi havia a la ciutat i al camp. 29 Van apoderar-se de totes les riqueses i de tot el que hi havia a les cases i s'endugueren captives les criatures i les dones.
30 Jacob va dir a Simeó i a Leví:
--M'heu portat la desgràcia fent-me odiós als altres habitants del país, els cananeus i els perizites. Nosaltres som pocs i, si ells es reuneixen contra mi i em vencen, seré exterminat amb la meva família.
31 Però ells van replicar:
--¿Havíem de permetre que tractessin la nostra germana com una prostituta?
Déu beneeix Jacob a Betel
35
Déu va dir a Jacob:
--Aixeca't, puja a Betel i queda-t'hi a viure. Dedica'm allà un altar a mi, el Déu que se't va aparèixer quan fugies del teu germà Esaú.
Jacob va dir a la seva família i a tots els qui eren amb ell:
--Desfeu-vos dels déus estrangers que tingueu entre vosaltres. Purifiqueu-vos i canvieu-vos els vestits. Amunt, pugem a Betel, on dedicaré un altar al Déu que em va escoltar quan em veia envoltat de perills i que m'ha fet costat arreu on he anat.
Llavors van donar a Jacob totes les estatuetes de déus estrangers i les arracades que duien a les orelles, i Jacob les va enterrar al peu de l'alzina que hi ha a la vora de Siquem. Emprengueren el camí, i Déu va sembrar el seu terror per les poblacions de la rodalia: ningú no va perseguir els fills de Jacob.
Jacob, amb tota la gent que l'acompanyava, va arribar a Luz, és a dir, a Betel, en el país de Canaan. Va dedicar-hi un altar i anomenà aquell lloc El-Betel, perquè allà Déu se li havia revelat quan ell fugia del seu germà.
Aleshores va morir Deborà, la dida de Rebeca, i la van enterrar a la vora de Betel, al peu d'una alzina que Jacob va anomenar l'Alzina del Plany.
Déu es va aparèixer novament a Jacob, quan tornava de Padan-Aram, i el va beneir 10 dient:
--El teu nom és Jacob. Però d'ara endavant no et diràs més Jacob. El teu nom serà Israel.
I el va anomenar Israel.
11 Déu va afegir:
--Jo sóc el Déu totpoderós. Sigues fecund i prolífic, i que de tu surti un poble, més ben dit, una comunitat de pobles. Sortiran reis de les teves entranyes. 12 El país que he donat a Abraham i a Isaac, te'l dono a tu i, després de tu, a la teva descendència.
13 Llavors Déu es va allunyar de Jacob, del lloc on havia parlat amb ell. 14 Jacob va erigir una pedra allà on Déu havia parlat amb ell i la va consagrar vessant-hi vi i oli al damunt. 15 Jacob va donar el nom de Betel a aquell lloc on Déu li havia parlat.
Naixement de Benjamí i mort de Raquel
16 Van partir de Betel i, quan faltava un tros de camí per a arribar a Efrata, Raquel va donar a llum. El part va ser molt difícil. 17 Mentre infantava amb dificultat, la llevadora li va dir:
--Anima't, tens un altre fill.
18 Raquel s'estava morint. Abans d'exhalar el darrer sospir, li posà el nom de Benoní, però el seu pare li va donar el de Benjamí.
19 Raquel va morir, i la van enterrar vora el camí d'Efrata, que és Betlem. 20 Jacob va erigir un pilar sobre la seva tomba: encara avui és conegut com el pilar del sepulcre de Raquel.
21 Israel se'n va anar d'allí i va plantar la seva tenda més enllà de Migdal-Éder.
Els dotze fills de Jacob
22 Mentre Israel vivia en aquella regió, Rubèn va passar una nit amb Bilhà, la concubina del seu pare. Israel se'n va assabentar i ho trobà mal fet.
Els fills de Jacob van ser dotze. 23 Fills de Lia: Rubèn, primogènit de Jacob, Simeó, Leví, Judà, Issacar i Zabuló. 24 Fills de Raquel: Josep i Benjamí. 25 Fills de Bilhà, la serventa de Raquel: Dan i Neftalí. 26 Fills de Zilpà, la serventa de Lia: Gad i Aser.
Aquests són els fills de Jacob que van néixer a Padan-Aram.
Mort d'Isaac
27 Jacob va tornar al lloc on havia viscut el seu pare Isaac a Mambré, a Quiriat-Arbà, que és Hebron, on Abraham i Isaac havien residit com a immigrants.
28 Isaac va viure cent vuitanta anys. 29 Va morir carregat d'anys i es va reunir amb els seus. Esaú i Jacob, els seus dos fills, el van enterrar.
Esaú s'instal·la a les muntanyes de Seïr
36
Llista genealògica dels descendents d'Esaú, conegut amb el nom d'Edom. Esaú va prendre mullers entre les dones cananees: Adà, filla d'Elon, l'hitita; Oholibamà, filla d'Anà, néta de Sibon, l'hivita; i Bassemat, filla d'Ismael i germana de Nebaiot. Adà va ser la mare d'Elifaz; Bassemat, de Reuel; Oholibamà, de Jeuix, Jalam i Córah. Aquests són els fills d'Esaú que li van néixer al país de Canaan.
Esaú va prendre les seves dones, els seus fills i les seves filles, els seus servents i les seves serventes, els seus ramats, les bèsties de càrrega i totes les riqueses que havia adquirit en el país de Canaan i se n'anà cap a un altre territori, lluny del seu germà Jacob. No podien habitar plegats, perquè tenien massa béns: el país on vivien com a immigrants no tenia prou pastures per a tot el bestiar. Per això Esaú, conegut amb el nom d'Edom, anà a establir-se a les muntanyes de Seïr.
Descendents d'Esaú
Llista genealògica dels descendents d'Esaú, avantpassat dels edomites, que habitaven a les muntanyes de Seïr.
10 Noms dels fills d'Esaú: Elifaz, fill de la seva dona Adà; Reuel, fill de la seva dona Bassemat.
11 Els fills d'Elifaz van ser Teman, Omar, Sefó, Gatam i Quenaz. 12 Elifaz tenia també una concubina, Timnà, que li va donar un altre fill, Amalec. Aquests foren els descendents d'Esaú i de la seva dona Adà.
13 Els fills de Reuel van ser Nàhat, Zèrah, Xammà i Mizà. Aquests foren els descendents d'Esaú i de la seva dona Bassemat.
14 Aquests van ser els fills d'Oholibamà, dona d'Esaú, filla d'Anà, que era filla de Sibon: Jeuix, Jalam i Córah.
15 Aquests són els caps de tribu dels descendents d'Esaú i de la seva dona Adà i fills d'Elifaz, primogènit d'Esaú: els caps de tribu Teman, Omar, Sefó, Quenaz, 16 Gatam i Amalec. Aquests són els caps de tribu d'Elifaz, fills d'Adà, que vivien al país d'Edom.
17 Els caps de tribu Nàhat, Zèrah, Xammà i Mizà, que vivien al país d'Edom, eren fills de Reuel, que era fill de Bassemat, dona d'Esaú.
18 Els caps de tribu Jeuix, Jalam i Córah eren fills d'Esaú i de la seva dona Oholibamà, filla d'Anà.
19 Tots aquests són els caps de tribu descendents d'Esaú, conegut amb el nom d'Edom.
20-21 Els primers habitants del país d'Edom eren els descendents de Seïr, l'horita. Els caps de tribu dels horites eren Lotan, Xobal, Sibon, Anà, Dixon, Ésser i Dixan, fills de Seïr. 22 Els fills de Lotan eren Horí i Emam. Lotan tenia una germana, Timnà. 23 Els fills de Xobal eren Alvan, Manàhat, Ebal, Xefó i Onam. 24 Els fills de Sibon foren Aià i Anà. Anà és el qui va descobrir aigua al desert mentre pasturava els ases del seu pare Sibon. 25 Anà va tenir dos fills: un noi, Dixon, i una noia, Oholibamà. 26 Els fills de Dixon eren Hemdan, Eixban, Itran i Queran. 27 Els fills d'Ésser eren Bilhan, Zaavan i Acan. 28 Els fills de Dixan eren Us i Aran.
29-30 Per tant, els caps de tribu dels horites en el territori de Seïr eren Lotan, Xobal, Sibon, Anà, Dixon, Ésser i Dixan.
31 Aquests són els reis que es van succeir en el país d'Edom, abans que hi hagués reis a Israel: 32 Bela, fill de Beor, de la ciutat de Dinhaba. 33 Va morir Bela, i el va succeir Jobab, fill de Zèrah, natural de Bosrà. 34 Va morir Jobab, i el va succeir Huixam, natural de Teman. 35 Va morir Huixam, i el va succeir Adad, fill de Bedad, que va vèncer Madian en els camps de Moab. Era natural de la ciutat d'Avit. 36 Va morir Adad, i el va succeir Samlà, natural de Masrecà. 37 Va morir Samlà, i el va succeir Xaül, natural de Rehobot-Annahar. 38 Va morir Xaül, i el va succeir Baal-Hanan, fill d'Acbor. 39 Va morir Baal-Hanan, fill d'Acbor, i el va succeir Adar. El nom de la seva ciutat era Paú, i la seva dona es deia Mehetabel i era filla de Matred, filla de Mezahab.
40 Aquests són els noms de les tribus descendents d'Esaú amb els noms dels seus llinatges i territoris: Timnà, Alvà, Jetet, 41 Oholibamà, Elà, Pinon, 42 Quenaz, Teman, Mibsar, 43 Magdiel i Iram. Aquestes són les tribus edomites i les regions on habitaven dins el país que era la seva possessió.
Esaú és l'avantpassat dels edomites.
Josep i els seus germans (37-50)
Somnis de Josep
37
Jacob habitava en el país de Canaan, on el seu pare ja havia viscut com a immigrant. Aquesta és la història de la família de Jacob.
Josep tenia disset anys i pasturava els ramats amb els seus germans, però encara era un noi entre els fills de Bilhà i de Zilpà, dones del seu pare. Les noves que portava al seu pare sobre els seus germans no eren bones. Israel estimava més Josep que cap altre dels seus fills, perquè l'havia tingut quan ja era vell, i li havia fet teixir una túnica de mànigues amples. Els seus germans s'adonaven que el seu pare el preferia a tots ells; per això el detestaven i no eren capaços de parlar-li amigablement.
Una vegada, Josep va tenir un somni i el contà als seus germans, que encara van avorrir-lo més. Els digué:
--Escolteu quin somni he tingut. Durant la sega érem al camp lligant garbes. Tot d'una, la meva garba s'ha aixecat i s'ha posat dreta, mentre que les vostres garbes l'envoltaven i es prosternaven davant la meva.
Els seus germans li contestaren:
--Que potser has de ser el nostre rei o bé l'amo que ens domini?
I l'avorriren encara més, pels somnis que tenia i la manera com els explicava.
Josep va tenir encara un altre somni i el contà als seus germans. Els digué:
--Encara he tingut un altre somni: el sol, la lluna i onze estrelles es prosternaven davant meu.
10 Aquest somni, Josep el va contar al seu pare i als seus germans. El pare el va renyar:
--Què vol dir, això que has somiat? ¿Que jo, la teva mare i els teus germans haurem de venir a prosternar-nos davant teu?
11 Els seus germans estaven engelosits de Josep, però el seu pare anava rumiant tot això.
Josep, venut pels seus germans
12 Els germans de Josep havien anat a Siquem a pasturar els ramats del seu pare. 13 Un dia, Israel va dir a Josep:
--Els teus germans són a Siquem amb els ramats. He pensat d'enviar-t'hi.
Josep va respondre:
--Aquí em tens, pare.
14 El pare li va dir:
--Vés a veure com estan els teus germans i el bestiar i porta-me'n notícies.
El pare el va enviar des de la vall d'Hebron, i Josep arribà a Siquem.
15 Un home el va trobar errant pel camp i li preguntà:
--Què busques?
16 Josep va respondre:
--Busco els meus germans. Sabries dir-me on pasturen els ramats?
17 L'home li va dir:
--Ja són fora d'aquí. He sentit que deien: "Anem a Dotan."
Josep anà, doncs, a buscar els seus germans i va trobar-los a Dotan. 18 Ells el veieren de lluny i, abans que se'ls acostés, maquinaven de matar-lo. 19 I es deien entre ells:
--Mireu, aquí ve el somiador. 20 Vinga, matem-lo, tirem-lo a qualsevol cisterna i direm que una bèstia ferotge l'ha devorat. Així veurem com acaben els seus somnis.
21 Però Rubèn, que ho va sentir, volent salvar-lo de les seves mans, digué:
--No el matem!
22 I va afegir:
--No us taqueu de sang! Tireu-lo en aquella cisterna del desert, però no li poseu les mans al damunt!
Rubèn volia salvar-lo i tornar-lo al seu pare. 23 Quan Josep va arribar on eren els seus germans, li van treure la túnica de mànigues amples, 24 el van agafar i van tirar-lo a la cisterna, que era buida, sense aigua. 25 Després s'assegueren a menjar. Tot menjant, van veure passar una caravana d'ismaelites que venia de Galaad, amb els camells carregats de resines aromàtiques —goma adragant, estorac i làdanum—, que transportaven a Egipte.
26 Aleshores Judà va dir als seus germans:
--Què en traurem de matar el nostre germà i d'encobrir la seva sang? 27 Venem-lo als ismaelites, però no li posem la mà al damunt, que al capdavall és germà nostre, de la nostra pròpia sang.
Els seus germans se'l van escoltar.
28 Uns marxants medanites que passaven per allà van treure Josep fora de la cisterna. Els germans de Josep el vengueren als ismaelites per vint peces de plata, i ells se'l van emportar a Egipte.
29 Quan Rubèn va tornar a la cisterna, Josep ja no hi era. Llavors, desesperat, s'esquinçà els vestits 30 i, tornant cap als seus germans, els digué:
--El noi ja no hi és! On puc anar jo, ara?
31 Ells van degollar un cabrit i van xopar de sang la túnica de Josep. 32 Després van fer portar la túnica de mànigues amples al seu pare amb aquest encàrrec: «Hem trobat això. Mira si és la túnica del teu fill o no ho és.» 33 Jacob la va reconèixer i exclamà:
--És la túnica del meu fill! Una bèstia ferotge ha devorat Josep! L'ha trossejat!
34 Jacob es va esquinçar els vestits, es posà una roba de sac i durant molt de temps va fer dol pel seu fill. 35 Tots els seus fills i les seves filles intentaven de consolar-lo, però ell no es deixava consolar, i deia: «Encara faré dol pel meu fill quan baixi a trobar-lo al país dels morts!» I plorava contínuament el seu fill.
36 Entretant, a Egipte, els medanites van vendre Josep a Putifar, home de confiança del faraó i cap de la guàrdia reial.
Judà i Tamar
38
Per aquell temps, Judà va separar-se dels seus germans i se'n va anar a viure a casa d'un home d'Adul·lam que es deia Hirà. Allà va conèixer la filla d'un cananeu que es deia Xua i s'hi va casar. Ella va quedar embarassada i va donar a llum un fill; Judà li posà el nom d'Er. Va tenir encara un altre fill, i ella li posà el nom d'Onan. Va tenir un tercer fill i li va posar el nom de Xelà; Judà era a Quezib quan el nen va néixer. Judà va casar Er, el seu fill primogènit, amb una dona que es deia Tamar. Però Er, el primogènit de Judà, ofenia el Senyor, i el Senyor el va fer morir. Llavors Judà va dir a Onan:
--Compleix el teu deure de cunyat: casa't amb la viuda del teu germà i dóna una descendència al teu germà.
Però Onan, sabent que el fill que naixeria no seria seu, cada cop que tenia relacions amb la seva cunyada deixava caure el semen a terra per no donar descendència al seu germà. 10 Aquest comportament ofenia molt el Senyor, que també el va fer morir. 11 Llavors Judà va dir a la seva nora Tamar:
--Torna-te'n a casa del teu pare i queda't viuda fins que el meu fill Xelà s'hagi fet gran.
Deia això perquè temia que també Xelà morís com els seus germans. Tamar, doncs, se n'anà a viure a casa del seu pare.
12 Passat molt de temps, va morir una filla de Xua, la muller de Judà. Acabat el temps de dol, Judà va pujar a Timnà, amb el seu amic Hirà d'Adul·lam, a trobar els qui esquilaven els seus ramats. 13 Van fer-ho saber a Tamar:
--El teu sogre puja a Timnà per a la tosa de les ovelles.
14 Tamar veia que Xelà ja s'havia fet gran i que no l'havien casada amb ell. Llavors es va treure els vestits de viuda, es va cobrir la cara amb un vel i s'assegué a l'entrada d'Enaim, que es troba en el camí de Timnà. 15 Judà va veure Tamar i la prengué per una prostituta, ja que duia un vel a la cara. 16 No sabia que fos la seva nora. Es decantà del camí cap on era ella i li digué:
--Au, vinga, que vull estar amb tu.
Ella li va demanar:
--Què em donaràs per estar amb mi?
17 Ell li va respondre:
--T'enviaré un cabrit del meu ramat.
Ella va replicar:
--Sí, però, mentrestant, dóna'm una penyora.
18 Ell va preguntar:
--Quina penyora vols?
Ella va respondre:
--El teu segell amb el cordó i el bastó que portes.
Els hi va donar i va jeure amb ella, que va quedar embarassada. 19 Després ella se'n va anar, es va treure el vel i es tornà a posar els vestits de viuda.
20 Judà va enviar el seu amic d'Adul·lam a portar el cabrit promès i recuperar les penyores donades a la dona, però no va trobar-la. 21 Va preguntar a la gent del lloc:
--On és la prostituta que era a Enaim vora el camí?
Ells van contestar:
--Aquí no hi ha hagut mai cap prostituta.
22 L'amic se'n tornà a trobar Judà i li digué:
--No l'he trobada. I la gent del lloc assegura fins i tot que allà no hi ha hagut mai cap prostituta.
23 Judà va replicar:
--Que s'ho quedi! Encara faríem el ridícul, jo que li he enviat el cabrit i tu que no l'has trobada.
24 Uns tres mesos més tard, van informar Judà:
--Tamar, la teva nora, s'ha prostituït i a més ha quedat embarassada!
Judà va manar:
--Traieu-la fora i que la cremin.
25 Quan ja la treien, va fer dir al seu sogre:
--L'home a qui pertany tot això és qui m'ha deixat embarassada.
I va afegir:
--Mira a veure de qui són aquest segell, aquest cordó i aquest bastó.
26 Judà els va reconèixer i exclamà:
--Té més raó ella que jo, perquè, de fet, jo l'havia de donar per muller al meu fill Xelà.
I Judà no va dormir mai més amb ella.
27 Quan va arribar l'hora del part, Tamar portava al ventre dos bessons. 28 Mentre donava a llum, un dels bessons va treure la mà. La llevadora la va agafar i va lligar-hi un fil escarlata, dient:
--Aquest serà el fill gran.
29 Però el nen va retirar la mà i fou el seu germà qui va sortir. La llevadora va exclamar:
--Com t'has obert pas!
Judà li va posar el nom de Peres.
30 Després va sortir el seu germà, que tenia a la mà el fil escarlata, i li va posar el nom de Zèrah.
Josep a casa de Putifar
39
Els ismaelites que es van endur Josep a Egipte el vengueren a un egipci anomenat Putifar, home de confiança del faraó i cap de la guàrdia reial. El Senyor era amb Josep: tot el que ell emprenia prosperava. Josep vivia a casa del seu amo egipci. L'amo s'adonà que el Senyor era amb Josep i que feia prosperar tot el que emprenia. Josep gaudia del favor de Putifar, que el va incorporar al seu servei i li confià l'administració de casa seva i de tots els seus béns. Des d'aquell moment, el Senyor va beneir la casa de l'egipci per amor de Josep. La benedicció del Senyor s'estenia sobre tots els seus béns, tant a casa com als camps. Putifar ho va confiar tot a Josep: tenint-lo a ell, Putifar ja no es preocupava de res més, llevat de l'aliment que prenia.
Josep i la dona de Putifar
Josep era un jove ben plantat, que feia goig de veure. Passat un cert temps, la dona del seu amo va posar els ulls en ell i li va fer aquesta proposta:
--Vine al llit amb mi.
Però ell s'hi va negar i digué a la dona del seu amo:
--El meu amo, tenint-me a mi, no es preocupa de res de casa seva i m'ha confiat l'administració dels seus béns. En aquesta casa, ningú no té més autoritat que jo. No m'ha prohibit res, llevat de tu, que ets la seva esposa. Com podria jo cometre una acció tan malvada i pecar contra Déu?
10 I, per més que ella insistia dia rere dia, Josep no li feia cas i es negava a dormir amb ella.
11 Un dia Josep va entrar a casa a fer la seva feina, quan tots els servents eren fora. 12 La dona el va agafar pel mantell tot dient-li:
--Vine al llit amb mi!
Josep li deixà el mantell a les mans, s'escapà i va sortir de la casa. 13 Quan la dona veié que Josep li havia deixat el mantell a les mans i que havia fugit, 14 va cridar els servents i els digué:
--Mireu! Ens han dut un hebreu perquè es burli de nosaltres! Ha entrat per abusar de mi, però jo m'he posat a cridar fort. 15 I tan bon punt ha sentit que jo cridava, s'ha escapat i ha sortit de casa, abandonant el seu mantell al meu costat.
16 Ella va guardar el vestit al seu costat fins que el seu marit va tornar a casa. 17 Llavors li va contar la mateixa història:
--L'esclau hebreu que ens vas dur ha entrat per riure's de mi. 18 Però quan jo m'he posat a cridar, ha fugit fora de casa, abandonant el seu mantell al meu costat.
19 Quan el marit va sentir de llavis de la seva dona: «Mira el que m'ha fet el teu esclau», es posà furiós. 20 Va fer agafar Josep i el tancà a la presó, al lloc on hi havia els presoners del rei.
Josep a la presó
Josep, doncs, s'estava a la presó, 21 però el Senyor era amb ell: va mostrar-se bondadós amb Josep i va fer que es guanyés l'estimació del cap de la presó. 22 Aquest va encomanar a Josep la responsabilitat de tots els altres presos, de manera que allà tot es feia tal com Josep volia. 23 El cap de la presó no es preocupava de res del que feia Josep. El Senyor era amb Josep i feia prosperar tot el que ell emprenia.
40
Al cap d'un temps, el coper i el pastisser del rei d'Egipte van cometre una falta contra el seu amo. El faraó es va indignar contra els dos cortesans i els féu empresonar a casa del cap de la guàrdia reial, en el lloc on Josep es trobava pres.
El cap de la guàrdia els va assignar Josep perquè estigués al seu servei. Van passar un cert temps a la presó.
Somnis dels dos cortesans
Una mateixa nit, el coper i el pastisser del rei d'Egipte van tenir tots dos un somni a la presó. Cada un d'ells tingué un somni amb un significat particular. Quan al matí Josep els va anar a veure, va trobar capficats els dos cortesans del faraó reclosos amb ell a casa del seu amo, i els va demanar:
--Per què feu tan mala cara?
Ells respongueren:
--Hem tingut uns somnis, i no hi ha ningú que els sàpiga interpretar.
Josep els va dir:
--¿És que Déu no és capaç d'interpretar-los? Conteu-me'ls.
Aleshores el primer coper va contar a Josep el seu somni:
--He somiat que em trobava davant un cep 10 que tenia tres sarments. Així que va brotar, va florir i es va carregar de raïms madurs. 11 Jo duia a la mà la copa del faraó. Vaig collir els raïms, en vaig esprémer el suc dins la copa i vaig oferir-la al faraó.
12 Josep li va explicar:
--La interpretació del teu somni és aquesta: els tres sarments representen tres dies. 13 D'aquí a tres dies, el faraó decidirà la teva sort i et restablirà en el càrrec. Tornaràs a posar la copa a la mà del faraó, com feies abans quan eres el seu coper. 14 Recorda't de mi quan seràs afortunat i fes-me aquest favor: parla de mi al faraó perquè em faci sortir d'aquesta casa. 15 Em van raptar del país dels hebreus, i no he fet res que mereixi la presó.
16 El primer pastisser, veient que Josep havia donat una interpretació favorable de l'altre somni, li va contar el seu:
--Jo he somiat que portava damunt el cap tres paneres de pastissos. 17 La panera de dalt de tot era plena de les pastes que el faraó sol menjar, però els ocells venien a picotejar les pastes de la panera.
18 Josep li va explicar:
--La interpretació del somni és aquesta: les tres paneres representen tres dies. 19 D'aquí a tres dies, el faraó decidirà la teva sort fent que et tallin el cap i et pengin dalt d'un arbre; i els ocellots vindran a picotejar la carn del teu cos.
20 Efectivament, al cap de tres dies, el faraó celebrava el seu aniversari i va oferir un banquet a tots els seus oficials. En presència de tots ells va decidir la sort del primer coper i la del primer pastisser. 21 Va restablir l'un en el seu càrrec de coper, perquè tornés a ser qui li oferís la copa, 22 i va fer penjar el segon. Tot va passar d'acord amb la interpretació que Josep havia fet. 23 Però el primer coper no es va recordar més de Josep, se'n va oblidar completament.
Somnis del faraó
41
Al cap de dos anys, el faraó va tenir un somni: Es trobava a la vora del Nil i veié sortir del riu set vaques, boniques i grasses, que anaven pasturant entre els joncs. Darrere d'elles en van sortir unes altres set, lletges i magres, que es van quedar al costat de les primeres, a la vora del riu. Les vaques lletges i magres es van menjar les set vaques boniques i grasses. En aquell moment el faraó es va despertar.
El faraó es tornà a adormir i tingué un altre somni: Va veure sortir set espigues d'una mateixa tija, grosses i plenes. Darrere d'elles en naixien unes altres set, esquifides i cremades pel vent del desert. Les espigues esquifides van engolir les espigues grosses i plenes. En aquell moment el faraó es va despertar: havia estat un somni.
Al matí, el faraó, molt torbat, va fer cridar tots els endevins i savis d'Egipte i els va contar els seus somnis, però ningú no els hi sabia interpretar. Llavors el primer coper va dir al faraó:
--Ara recordo un error meu. 10 El faraó, irritat contra els seus dos servents, contra el primer pastisser i contra mi, ens havia tancat a la presó a casa del cap de la guàrdia reial. 11 Una mateixa nit, tots dos vam tenir un somni amb un significat particular per a cada un. 12 A la presó hi havia també amb nosaltres un jove hebreu, servent del cap de la guàrdia reial. Li vam contar els nostres somnis, i ell ens els va interpretar: va donar a cadascú la interpretació del seu somni. 13 I tot va passar d'acord amb la interpretació que ens havia fet: jo vaig ser restablert en el meu càrrec, i l'altre, el van penjar.
Josep interpreta els somnis del faraó
14 Llavors el faraó va manar que anessin a buscar Josep, i el van treure corrents de la presó. Josep es va afaitar, es canvià de roba i es presentà al faraó. 15 Aquest li digué:
--He tingut un somni, i ningú no el sap interpretar. Però he sentit a dir que tu, quan t'expliquen un somni, ets capaç d'interpretar-lo.
16 Josep respongué al faraó:
--No sóc jo, sinó Déu, qui donarà al faraó la interpretació adient.
17 El faraó va explicar a Josep:
--Somiava que em trobava a la vora del Nil. 18 Vaig veure sortir del riu set vaques grasses i boniques, que anaven pasturant entre els joncs. 19 Darrere d'elles en van sortir unes altres set, escarransides, lletges i magres: enlloc d'Egipte no n'he vistes mai de tan lletges. 20 Les vaques magres i lletges es van menjar les set vaques grasses que abans havien sortit del riu. 21 Quan ja les tenien dintre, no es notava que les haguessin engolides: continuaven tan escarransides com abans. En aquest moment m'he despertat.
22 »Després he tingut un altre somni: veia sortir set espigues d'una mateixa tija, grosses i plenes. 23 Darrere d'elles en naixien unes altres set, buides, esquifides i cremades pel vent del desert. 24 Les espigues esquifides van engolir les set espigues grosses.
»He contat aquests somnis als endevins, i cap d'ells no me'ls ha sabut interpretar.
25 Josep va dir al faraó:
--Tots dos somnis tenen un sol sentit: Déu anuncia al faraó el que està a punt de fer. 26 Les set vaques i les set espigues boniques representen set anys. Es tracta, doncs, d'un únic somni amb un sol sentit. 27 Tant les set vaques miserables i lletges que sortien darrere les altres, com les set espigues escarransides i cremades pel vent del desert, representen set anys de fam. 28 Això és el que jo havia de dir al faraó: Déu mostra al faraó el que està a punt de fer. 29 Els set anys vinents seran d'una gran abundància en tot Egipte. 30 Després seguiran set anys de fam que esborraran a Egipte el record de l'abundància dels set anys precedents, perquè la fam consumirà tot el país. 31 Serà tan aclaparadora, aquesta fam, que ningú no sabrà què és l'abundància. 32 El fet que el somni del faraó s'hagi repetit dues vegades vol dir que Déu ja ho té decidit i no trigarà a complir-ho. 33 Ara, doncs, que el faraó busqui un home intel·ligent i assenyat i que li doni autoritat sobre el país d'Egipte. 34 Que nomeni també inspectors per tot el país, encarregats de recaptar la cinquena part de les collites durant els set anys d'abundància. 35 Que apleguin tots els queviures de les anyades bones que vénen i que emmagatzemin les provisions de blat a les ciutats, sota el control del faraó. 36 Aquestes provisions serviran després de reserva per al país d'Egipte durant els set anys de fam que han de venir. Així el país no morirà de fam.
Josep, primer ministre del faraó
37 El faraó i tots els seus cortesans van trobar encertada la proposta de Josep.
38 El faraó els va dir:
--Aquest home té l'esperit diví. En trobaríem cap com ell?
39 Llavors el faraó va dir a Josep:
--Ja que Déu t'ha fet conèixer tot això, no hi ha ningú que pugui ser més intel·ligent i assenyat que tu. 40 Per això tu seràs l'administrador del meu reialme i tot el meu poble obeirà les teves ordres. Només en el tron jo estaré per damunt teu.
41 I va afegir:
--Et dono autoritat sobre tot el país d'Egipte.
42 El faraó es va treure del dit el segell reial i el posà al dit de Josep; el va fer vestir de lli i li posà un collaret d'or. 43 El féu pujar al carruatge reservat al segon del reialme, i davant d'ell cridaven: «Atenció!» Així li va donar autoritat sobre tot el país d'Egipte.
44 El faraó digué encara a Josep:
--Jo sóc el faraó, però en tot Egipte ningú no mourà la mà ni el peu sense el teu consentiment.
45 El faraó va posar a Josep el nom de Safenat-Panéah i li va donar per muller Assenat, filla de Potifera, sacerdot de la ciutat d'Heliòpolis. Josep va sortir a inspeccionar tot el país. 46 Tenia trenta anys quan va ser presentat al faraó, rei de Egipte.
Després d'acomiadar-se'n, va recórrer tot Egipte. 47 Durant els set anys d'abundància, la terra va produir molt bones collites, 48 i Josep aplegà a les ciutats reserves de tots els queviures, dipositant en cada ciutat les collites dels camps de la rodalia. 49 Josep va emmagatzemar tanta quantitat de gra, que va renunciar a fer-ne el compte: n'hi havia tant com grans de sorra hi ha a la vora de la mar.
50 Abans que arribés el primer any de fam, Assenat, filla de Potifera, sacerdot d'Heliòpolis, i dona de Josep, va donar a llum dos fills. 51 Josep va posar al més gran el nom de Manassès, dient:
--Déu m'ha fet oblidar tots els sofriments i la llunyania de la casa del meu pare.
52 Al petit, li va posar el nom d'Efraïm, dient:
--Déu m'ha donat fills en el país de la meva aflicció.
53 Es van acabar els set anys d'abundància que hi hagué al país d'Egipte 54 i van començar els set anys de fam, tal com Josep havia anunciat. La fam afeixugava per tota la terra, però en el país d'Egipte hi havia pa. 55 Quan la fam es va estendre per tot el país d'Egipte, el poble reclamà aliments al faraó. Aquest va respondre a tota la gent del país que anessin a trobar Josep i fessin tot el que ell els digués.
56 A mesura que la fam s'apoderava del país, Josep feia obrir tots els graners i venia gra als egipcis. La fam s'anava agreujant a Egipte. 57 I de tots els altres països també venia gent a comprar gra a Josep, perquè la fam s'agreujava pertot arreu.
Jacob envia els seus fills a Egipte
42
Jacob va saber que hi havia gra a Egipte i digué als seus fills:
--Què espereu? M'han dit que a Egipte hi ha blat. Baixeu-hi a comprar-ne perquè puguem sobreviure; que si no, morirem.
Per això, deu dels germans de Josep van baixar a Egipte a comprar-hi blat. Jacob no va permetre que els acompanyés Benjamí, el germà petit de Josep, perquè es deia: «No voldria que li passés cap desgràcia.»
Des del país de Canaan, on també hi havia fam, els fills d'Israel van venir junt amb els qui anaven a comprar gra.
Els germans de Josep no el reconeixen
Josep controlava el país, i era ell qui venia el gra a tothom. Quan van arribar els seus germans, es prosternaren davant d'ell fins a tocar a terra amb el front. Josep, així que els veié, els va reconèixer, però va dissimular i els parlà durament:
--D'on veniu?
Ells respongueren:
--Venim del país de Canaan a comprar menjar.
Josep va reconèixer els seus germans, però ells no el reconegueren. Josep va recordar els somnis que havia tingut sobre ells, i els digué:
--Sou uns espies! Heu vingut a informar-vos dels punts febles d'aquest país.
10 Ells van protestar:
--No, senyor! Nosaltres, els teus servents, hem vingut a comprar menjar. 11 Tots som fills d'un mateix pare, som gent honrada. Aquests servents teus no són espies.
12 Josep va replicar:
--No és veritat! Heu vingut a informar-vos dels punts febles del país!
13 Ells li tornaren a dir:
--Nosaltres, aquests servents teus, érem dotze germans, fills d'un mateix pare, al país de Canaan. El més petit s'ha quedat amb el nostre pare, i l'altre ha desaparegut.
14 Josep els replicà:
--És el que us deia: vosaltres sou uns espies! 15 Però us posaré a prova: per la vida del faraó, us juro que no us n'anireu d'aquest país si abans no em porteu aquí el vostre germà petit. 16 Que un de vosaltres el vagi a buscar. Mentrestant, els altres quedareu presoners. Així comprovaré que dieu la veritat. Perquè, si no és així, sou realment uns espies; tan cert com el faraó viu!.
17 I els va fer tancar tres dies a la presó. 18 Al cap de tres dies, Josep els digué:
--Jo sóc un home que reverencia Déu. Feu el que us dic i salvareu la vida. 19 Si sou gent honrada, accepteu que un dels germans es quedi detingut en aquesta presó, i els altres aneu a portar el blat a les vostres famílies afamades. 20 Després torneu a venir amb el vostre germà petit. Així demostrareu que dieu la veritat i no us matarem.
Ells van acceptar de fer-ho així. 21 Es deien els uns als altres:
--Ara paguem el mal que vam fer al nostre germà, perquè no el vam escoltar quan vèiem que, angoixat, ens suplicava. Per això ara ens cau al damunt aquesta tribulació.
22 Rubèn els respongué:
--¿No us ho vaig dir, que no féssiu aquell disbarat amb el noi? Però no me'n vau fer cas. I ara ens demanen comptes de la seva mort.
23 Com que Josep els parlava valent-se d'un intèrpret, no sabien que ell entenia tot el que deien.
24 Josep es va retirar una estona perquè no es podia aguantar el plor.
Els germans tornen a casa
Quan Josep va tornar on ells eren, els va fer saber que retenia Simeó i el féu encadenar al seu davant. 25 Després va donar ordres que els omplissin els sacs de blat, però que tornessin els diners de cada un posant-los dins el seu sac i que els donessin provisions per al viatge. Així es va fer. 26 Els germans van carregar els sacs de blat damunt els ases i se'n van anar.
27 Quan es van deturar per passar la nit, un d'ells va obrir el seu sac per donar menjar al seu ase i veié els seus diners a la boca del sac. 28 Llavors digué als seus germans:
--M'han tornat els diners! Són dins el meu sac de blat.
El cor els va fer un salt. Tremolant, es deien l'un a l'altre: «Què és això que Déu ens ha fet?»
29 Quan van ser davant el seu pare Jacob, en el país de Canaan, li van explicar tot el que els havia passat:
30 --L'home que governa el país ens va parlar durament. Es va pensar que espiàvem el país. 31 Nosaltres li vam replicar: "Som gent honrada, i no pas espies. 32 Érem dotze germans, fills d'un mateix pare. Un ha desaparegut i el petit s'ha quedat amb el nostre pare al país de Canaan." 33 Aquell home que governa el país ens va dir: "En això coneixeré si sou gent honrada: que es quedi amb mi un dels vostres germans, i els altres preneu gra i porteu-lo a les vostres famílies afamades. 34 Després, però, porteu-me el vostre germà petit. Així sabré que no sou espies, sinó gent honrada. Us tornaré el vostre germà que tinc a la presó i podreu circular lliurement pel país."
35 Llavors van buidar els sacs i cadascú hi va trobar la seva bossa amb els diners. En veure els diners, ells i el seu pare es van esglaiar. 36 Jacob, el seu pare, els digué:
--Em deixareu sense fills. Josep ha desaparegut, Simeó també, i ara us voleu endur Benjamí. Tot es gira en contra meu!
37 Aleshores Rubèn va dir al seu pare:
--Si no et torno Benjamí, pots fer morir els meus dos fills. Confia-me'l, que jo te'l tornaré.
38 Jacob va replicar:
--El meu fill no baixarà amb vosaltres a Egipte. El seu germà és mort, i ara només em queda ell tot sol. Si li passava res durant el viatge, vell com sóc, em faríeu baixar al país dels morts amb la pena al cor.
Segon viatge a Egipte, amb Benjamí
43
La fam continuava afeixugant el país. Quan la família de Jacob s'hagué acabat tot el gra que havien portat d'Egipte, el pare va dir als seus fills:
--Torneu a comprar-nos més queviures.
Judà li va respondre:
--Aquell home ens va jurar que no ens rebria si no li portàvem el nostre germà. Si permets que el nostre germà ens acompanyi, baixarem a comprar-te més queviures. Però si t'hi negues, no hi baixarem, perquè aquell home ens va dir ben clar que no ens volia rebre si no ens acompanyava el nostre germà.
Israel els digué:
--Per què m'heu hagut de perjudicar anant a contar a aquell home que teníeu un altre germà?
Ells contestaren:
--Aquell home ens va fer moltes preguntes sobre nosaltres i la nostra família: "Viu encara el vostre pare? Teniu encara algun altre germà?" Nosaltres ens vam limitar a respondre-li. No podíem pas ni imaginar que ens diria: "Porteu aquí el vostre germà."
Llavors Judà va dir al seu pare Israel:
--Deixa venir el noi amb mi. En marxa! Anem-hi, si volem sobreviure tu, nosaltres i les nostres famílies. Altrament, ens espera la mort. Jo em faig responsable d'ell. Si no te'l torno, me'n podràs demanar comptes, i per sempre més seré culpable davant teu. 10 Que, si no ens entretinguéssim tant, a hores d'ara ja hauríem anat i tornat dues vegades.
11 El seu pare Israel els digué:
--Feu-ho així, si no hi ha més remei. Preneu en els vostres sacs els millors productes del nostre país i porteu-los com a obsequi a aquell home: una mica de resina aromàtica i una mica de mel, goma adragant, làdanum, festucs i ametlles. 12 Endueu-vos el doble de diners i restituïu els que vau trobar a dins dels vostres sacs. Potser va ser un error. 13 Preneu el vostre germà i torneu a visitar aquell home. 14 Que el Déu totpoderós faci que ell s'apiadi de vosaltres i deixi tornar l'altre germà que té a la presó i també Benjamí! Pel que fa a mi, si he de perdre els meus fills, els perdré.
Segona entrevista amb Josep
15 Els germans es van endur els regals i el doble de diners. Van baixar a Egipte amb Benjamí i es presentaren a Josep. 16 Quan Josep veié Benjamí amb ells, va dir al seu majordom:
--Porta aquesta gent a casa meva, fes matar un cap de bestiar i prepara'l, que dinaran amb mi aquest migdia.
17 El majordom va executar les ordres de Josep i conduí aquella gent a casa seva. 18 Quan van veure que els feien entrar a casa de Josep, van tenir por, i es deien: «Ens hi fan entrar pels diners que, en el primer viatge, ens van posar dins els nostres sacs. Ara se'ns tiraran al damunt i ens maltractaran, ens prendran els ases i ens faran esclaus.» 19 Es van acostar, doncs, al majordom de Josep i li van parlar a l'entrada de la casa:
20 --Perdó, senyor. Nosaltres ja hem vingut una altra vegada a comprar queviures. 21 De retorn, en arribar al lloc on havíem de fer nit, vam obrir els nostres sacs i cada un va trobar a la boca del seu sac justament els diners que havia pagat. Ara els venim a tornar 22 i portem també més diners per comprar més queviures. No sabem pas qui va posar els diners als nostres sacs.
23 Ell els va respondre:
--Estigueu tranquils, no tingueu por. El vostre Déu, el Déu del vostre pare, és qui va posar un tresor als vostres sacs, perquè els vostres diners, jo bé els vaig cobrar.
Llavors va deixar Simeó en llibertat.
24 El majordom els va fer entrar a casa de Josep i els donà aigua per a rentar-se els peus i farratge per als ases. 25 Ells van preparar els regals, tot esperant l'arribada de Josep a migdia. Els havien dit que dinarien allà. 26 Quan Josep va entrar a casa, li donaren l'obsequi que portaven, tot prostrant-se davant d'ell fins a tocar a terra. 27 Josep els va preguntar com estaven i després els digué:
--Com es troba el vostre pare, aquell vellet de qui em vau parlar? Encara és viu?
28 Ells respongueren:
--El teu servent, el nostre pare, es troba bé, encara és viu.
I es van agenollar i es prosternaren novament.
29 Josep va veure Benjamí, el seu germà, fill de la seva mateixa mare, i va preguntar:
--¿És aquest el vostre germà petit, de qui em vau parlar?
I afegí:
--Que Déu et sigui propici, fill meu.
30 Josep, amb el cor commogut de veure el seu germà, va sortir de pressa: se li negaven els ulls. Entrà a la seva cambra i es posà a plorar.
31 Després es va rentar la cara i va tornar on eren tots. Dominant la seva emoció, manà que servissin el dinar. 32 Servien Josep en una taula, i els seus germans en una altra. Els egipcis menjaven amb Josep, a part: ells no poden menjar amb els hebreus, perquè ho consideren una cosa repugnant. 33 Els germans seien davant de Josep per ordre d'edat, del més gran al més petit, i es miraven estranyats els uns als altres. 34 Josep els feia portar plats de la seva pròpia taula, i a Benjamí li servien una ració cinc vegades més gran que la dels seus germans. Van beure amb Josep i es van alegrar amb ell.
Josep posa a prova els seus germans
44
Després Josep va donar aquesta ordre al seu majordom:
--Omple de queviures els sacs d'aquesta gent, tant com en puguin dur, i posa els diners que pagui cada un a la boca del seu sac. I en el sac del més petit posa-hi la meva copa, la copa de plata, junt amb els seus diners.
El majordom ho va fer tal com Josep li ho havia manat.
A punta de dia, els van donar permís perquè partissin amb els seus ases. Tot just havien sortit de la ciutat, quan encara no eren gaire lluny, Josep va dir al seu majordom:
--Surt a perseguir aquests homes, atrapa'ls i digues-los: "Per què heu tornat mal per bé? La copa que us endueu, no és la que el meu amo fa servir per a beure i per a endevinar el futur? No heu fet bé obrant així."
El majordom els va atrapar i els repetí aquestes paraules. Ells van replicar:
--Senyor meu, com ens pots acusar així? Mai de la vida cap dels teus servents no hauria gosat fer res de semblant! T'hem tornat del país de Canaan els diners que havíem trobat dins els nostres sacs. Com seríem capaços de robar or o plata de la casa del teu amo? Si ho trobes en el bagatge d'un dels teus servents, que mori, i tots nosaltres serem esclaus del teu amo.
10 El majordom va replicar:
--Que sigui tal com dieu. El culpable serà el meu esclau, i els altres quedareu lliures.
11 Cada un s'afanyà a descarregar el seu sac a terra per obrir-lo. 12 El majordom va escorcollar els sacs, començant pel del més gran i acabant pel del més petit, i la copa es va trobar en el sac de Benjamí. 13 Ells es van esquinçar els vestits. Van carregar els ases i se'n tornaren a la ciutat.
Judà intervé a favor de Benjamí
14 Quan Judà i els seus germans van entrar a casa de Josep, ell encara hi era. Ells es van prosternar davant d'ell amb el front a terra, 15 i Josep els preguntà:
--Què és, això que heu fet? ¿No sabíeu que un home com jo té el do d'endevinar?
16 Judà li va respondre:
--Què et podrem dir, senyor meu? Quines paraules pronunciarem? Com ens podríem justificar? Déu mateix ha descobert la culpa dels teus servents. Serem els teus esclaus, senyor meu, tant nosaltres com aquell a qui han trobat la copa dins el sac.
17 Josep replicà:
--Jo no faré això mai de la vida. Només aquell a qui han trobat la copa dins el seu sac serà el meu esclau. Vosaltres, torneu-vos-en en pau a trobar el vostre pare.
18 Aleshores Judà es va acostar a Josep i li va dir:
--T'ho demano, senyor meu. Permet que el teu servent digui una paraula al meu senyor. No t'ofenguis contra el teu servent, tu que ets com el faraó. 19 Quan vam venir l'altra vegada, el meu senyor va preguntar als seus servents si encara teníem pare i algun altre germà. 20 Nosaltres vam respondre al meu senyor que encara teníem el pare, ja molt vellet, amb un fill petit, nascut a les seves velleses, que era el seu preferit, perquè és l'únic que li quedava dels fills de la seva mare: l'altre germà que tenia havia mort. 21 Tu vas dir als teus servents: "Feu-me venir el vostre germà petit, que el vull veure." 22 Nosaltres ja vam explicar al meu senyor que el noi no podia deixar el seu pare; que, si el deixava, el pare es moriria. 23 Però tu vas dir als teus servents: "Si no us acompanya el vostre germà petit, no us tornaré a rebre." 24 Quan anàrem de nou a trobar el teu servent, el nostre pare, li vam explicar tot el que tu, senyor meu, ens havies dit. 25 I quan el nostre pare ens va manar que tornéssim per comprar més queviures, 26 li vam respondre que no podíem baixar sense el nostre germà petit, perquè tu no ens voldries rebre si veníem sense ell. 27 El teu servent, el meu pare, ens va replicar: "Ja sabeu que la meva muller em va donar dos fills. 28 Un va sortir de casa i ja no l'he vist més: segur que una bèstia ferotge el va trossejar. 29 Si ara em preneu aquest altre i li passa una desgràcia, vell com sóc, em faríeu baixar al país dels morts amb la pena al cor."
30 »Ara, doncs, com puc anar a trobar el teu servent, el meu pare, sense el noi? La vida del meu pare està lligada a la seva. 31 Si el pare veu que el noi no torna, es morirà; i nosaltres serem culpables d'haver fet baixar al país dels morts, amb la pena al cor, el nostre pare i servent teu, que ja és vell. 32 A més, jo m'havia fet responsable del noi davant el meu pare dient-li: "Si no te'l porto, per sempre més seré culpable davant teu." 33 Ara, doncs, et demano que em deixis quedar aquí com a esclau del meu senyor en comptes del noi, i que ell torni a casa amb els seus germans. 34 Com puc tornar a casa del meu pare si el noi no ve amb mi? Jo no podria suportar la desgràcia que cauria sobre el meu pare!
Josep es dóna a conèixer
45
Josep no pogué dominar més l'emoció davant tots els qui l'envoltaven i va cridar:
--Feu sortir tothom del meu davant.
Així, en el moment en què es va fer conèixer als seus germans, no hi havia cap dels seus assistents. Josep es posà a plorar tan fort, que els egipcis ho van sentir i se'n va assabentar fins la cort del faraó. I va dir als seus germans:
--Jo sóc Josep. ¿Encara és viu el meu pare?
Els seus germans no li podien respondre, de tan esglaiats que estaven de tenir-lo al davant. Llavors Josep digué als seus germans:
--Acosteu-vos cap a mi.
Ells se li van acostar, i els tornà a dir:
--Jo sóc Josep, el vostre germà, que vosaltres vau vendre a uns que anaven a Egipte. Però no us dolgui ni us sàpiga greu d'haver-ho fet: és Déu qui m'ha enviat aquí abans que vosaltres, per conservar-vos la vida. Ja fa dos anys que hi ha fam al país i encara en passaran cinc sense conreu ni sega. Déu m'ha enviat aquí abans que vosaltres per assegurar-vos la supervivència en aquest país i salvar prodigiosament les vostres vides. No sou vosaltres els qui em vau enviar aquí, sinó Déu. Ell ha fet que jo fos com un pare per al faraó, m'ha fet senyor de totes les seves possessions i governador de tot el país d'Egipte. Afanyeu-vos a anar a trobar el meu pare i digueu-li: "Això diu el teu fill Josep: Déu m'ha fet senyor de tot Egipte. Baixa al meu costat, no triguis. 10 Viuràs a la regió de Goixen, a prop meu, amb els teus fills, els teus néts, els teus ramats d'ovelles i vaques i amb tots els teus béns. 11 Allà jo et mantindré, perquè encara queden cinc anys de fam. No vull que et manqui res a tu, ni a la teva família, ni als teus ramats."
12 »Vosaltres mateixos i tu, Benjamí, germà meu, podeu comprovar amb els vostres propis ulls que sóc jo qui us parla. 13 Feu saber també al meu pare quina alta dignitat ocupo a Egipte i expliqueu-li tot el que heu vist. I porteu aquí el meu pare com més aviat millor.
14 Josep es va llançar al coll del seu germà Benjamí tot plorant, i Benjamí també plorava abraçat a ell. 15 Després va besar els altres germans, cobrint-los de llàgrimes. Després d'això, els seus germans es posaren a conversar amb ell.
El faraó fa venir Jacob a Egipte
16 Per la cort del faraó va córrer la notícia que havien arribat els germans de Josep, i tant el faraó com els seus cortesans ho van veure amb bons ulls. 17 Aleshores el faraó digué a Josep:
--Digues als teus germans que carreguin els seus animals i que se'n tornin cap al país de Canaan 18 a cercar el seu pare i les seves famílies i que les portin aquí, al meu costat. Els donaré la contrada més fèrtil d'Egipte, on podran menjar del bo i millor del país. 19 Encarrega't també de donar l'ordre que agafin alguns carros egipcis per transportar-hi els seus fills, les seves dones i el seu pare, i venir cap a Egipte. 20 Que no els dolgui el que deixaran, perquè tindran el millor de tot el país d'Egipte.
21 Els fills d'Israel ho van fer així. Complint l'ordre del faraó, Josep els va donar carros i provisions per al viatge. 22 A cada un d'ells, els va donar una muda de vestits, però a Benjamí li va donar cinc mudes i tres-centes peces de plata. 23 A més, va enviar al seu pare, per al viatge, deu ases carregats dels millors productes d'Egipte i deu someres carregades de blat, pa i altres aliments. 24 Josep va acomiadar els germans, tot recomanant-los que no discutissin pel camí.
25 Ells van pujar d'Egipte i arribaren al país de Canaan. Van anar a trobar el seu pare Jacob 26 i li van anunciar:
--Josep encara és viu! Més encara, és el governador de tot Egipte!
Però Jacob no va reaccionar, perquè no se'ls creia. 27 Ells li van explicar tot el que Josep els havia dit, i Jacob mateix pogué veure els carros que Josep enviava per prendre'l. Llavors el pare de Josep es va reanimar. 28 Israel digué:
--No puc demanar més. El meu fill Josep encara és viu. Vull anar a veure'l abans de morir.
Jacob baixa a Egipte
46
Israel va emprendre el camí amb tot el que posseïa en direcció a Beerxeba, on va oferir sacrificis al Déu del seu pare Isaac. Aquella nit, Déu va cridar Israel en una visió:
--Jacob! Jacob!
Ell va respondre:
--Aquí em tens.
Llavors li digué:
--Jo sóc Déu, el Déu del teu pare. No tinguis por de baixar a Egipte, perquè allà et convertiré en un gran poble. Jo mateix baixaré amb tu a Egipte i te'n faré tornar. I, quan moris, Josep et tancarà els ulls.
Jacob va sortir de Beerxeba. Els seus fills se'l van endur, amb les dones i les criatures, en els carros que el faraó els havia enviat per al viatge. Van prendre també els ramats i tots els béns que havien adquirit en el país de Canaan. Jacob va arribar a Egipte amb tots els seus descendents. Se'ls va endur tots cap a Egipte: fills i filles, néts i nétes.
La família de Jacob
Aquests són els noms dels fills d'Israel que van entrar a Egipte, els noms de Jacob i dels seus descendents:
Rubèn, el primogènit de Jacob, i els seus fills Hanoc, Pal·lú, Hesron i Carmí. 10 Simeó i els seus fills Jemuel, Jamín, Óhad, Jaquín, Sóhar i Xaül, que era fill d'una cananea. 11 Leví i els seus fills Guerxon, Quehat i Merarí. 12 Judà i els seus fills Xelà, Peres i Zèrah; els altres fills Er i Onan havien mort al país de Canaan; Peres tenia dos fills, Hesron i Hamul. 13 Issacar i els seus fills Tolà, Puvà, Job i Ximron. 14 Zabuló i els seus fills Sèred, Elon i Jahleel. 15 Aquests són els descendents de Lia i de Jacob, nascuts a Padan-Aram. Cal afegir-hi la seva filla Dina. Tots plegats eren trenta-tres.
16 Gad i els seus fills Sefon, Haguí, Xuní, Esbon, Erí, Arodí i Arelí. 17 Aser i els seus fills Imnà, Ixvà, Ixví, Berià i la seva germana Sèrah; Berià tenia dos fills, Hèber i Malquiel. 18 Aquests són els descendents de Jacob i de Zilpà, la serventa que Laban havia donat a la seva filla Lia. En total, setze persones.
19 Raquel, muller de Jacob, li va donar dos fills, Josep i Benjamí. 20 A Egipte, Josep va tenir dos fills de la seva muller Assenat, filla de Potifera, sacerdot d'Heliòpolis: Manassès i Efraïm. Manassès va tenir un fill, Maquir, nascut de la seva concubina aramea. El fill de Maquir va ser Galaad. Els fills d'Efraïm, germà de Manassès, van ser Xutèlah i Tàhan. El fill de Xutèlah va ser Eran. 21 Els fills de Benjamí van ser Bela, Bèquer i Aixbel. Els fills de Bela van ser Guerà, Naaman, Ehí, Roix, Mupim i Hupim. El fill de Guerà va ser Ard. 22 Aquests són els descendents de Jacob i de Raquel. En total, dinou persones.
23 Dan i el seu fill Huixim. 24 Neftalí i els seus fills Jahseel, Guní, Jésser i Xil·lem. 25 Aquests són els descendents de Jacob i de Bilhà, la serventa que Laban havia donat a la seva filla Raquel. En total, set persones.
26 Els membres de la família de Jacob, els seus descendents directes que van entrar a Egipte, eren un total de seixanta-sis, sense comptar les mullers dels seus fills. 27 Amb els dos fills de Josep que li van néixer a Egipte, el total de membres de la família de Jacob que van entrar a Egipte era de setanta-cinc persones.
Jacob es troba amb Josep
28 Israel havia enviat Judà a dir a Josep que anés a trobar-lo a la regió de Goixen. Quan hi hagueren arribat, 29 Josep va fer enganxar la seva carrossa i anà a Goixen a trobar el seu pare Israel. Quan va ser al seu davant, se li llançà al coll i va plorar una bona estona abraçat amb ell. 30 Israel va dir a Josep:
--Ara ja em puc morir. T'he vist i sé que encara vius.
31 Després Josep va dir als seus germans i a tota la família del seu pare:
--Me'n vaig a fer-ho saber al faraó. Pujo a dir-li que ja han arribat els meus germans i la família del meu pare, que eren al país de Canaan. 32 Li explicaré que sou pastors d'ovelles i cabres, que crieu bestiar i que us heu endut els ramats d'ovelles, cabres i vaques i tot el que posseïu. 33 Així, doncs, quan el faraó us faci cridar i us demani quin és el vostre ofici, 34 responeu-li: "Els teus servents, des de joves, hem fet sempre de pastors, tant nosaltres com els nostres pares." Així podreu habitar a la regió de Goixen, perquè als egipcis els repugnen tots els pastors d'ovelles i cabres.
Jacob davant el faraó
47
Josep anà a informar el faraó:
--El meu pare i els meus germans ja han arribat del país de Canaan amb els seus ramats d'ovelles, cabres i vaques i amb tots els seus béns. Són aquí, a la regió de Goixen.
Josep va escollir cinc dels seus germans i els va presentar al faraó. Aquest els va preguntar:
--Quin ofici teniu?
Ells respongueren:
--Els teus servents som pastors d'ovelles i cabres, tant nosaltres com els nostres pares.
I van afegir:
--La fam és forta, al país de Canaan. Hem vingut a residir aquí com a immigrants, ja que nosaltres, servents teus, no trobem pasturatges per als ramats. Permet, doncs, als teus servents que puguin habitar a la regió de Goixen.
5-6 El faraó digué llavors a Josep:
--Que visquin a la regió de Goixen. I, si creus que entre ells hi ha homes experimentats, posa'ls de majorals del meu bestiar.
Jacob, doncs, amb els seus fills va venir a Egipte a trobar Josep.
El faraó digué encara a Josep:
--El teu pare i els teus germans ja són aquí amb tu. Pots disposar de tot el país. Fes-los viure a la regió millor.
Josep va fer venir el seu pare Jacob i el presentà al faraó. Jacob va saludar el faraó, i aquest li preguntà:
--Quants anys tens?
Jacob li va respondre:
--Ja fa cent trenta anys que vaig d'ací d'allà com un immigrant. Pocs i dolents han estat els anys de la meva vida, i encara no he arribat a l'edat dels meus pares, que eren immigrants com jo.
10 Jacob tornà a saludar el faraó i va sortir del palau reial.
11 Josep va fer viure el seu pare i els seus germans a la millor regió d'Egipte, als voltants de la ciutat de Ramsès, tal com havia ordenat el faraó, i els va donar terres en propietat. 12 Josep mantenia el seu pare, els seus germans i tota la família del seu pare, juntament amb tots els seus fills.
Josep adquireix terres per al faraó
13 La fam era tan greu que ja no hi havia pa enlloc del país. A Egipte i a Canaan la gent defallia de tanta fam. 14 Josep, mentrestant, acumulava tots els diners que hi havia a Egipte i a Canaan a canvi del gra que li compraven, i ingressava aquests diners al tresor del faraó. 15 Però quan es van haver acabat els diners al país d'Egipte i al de Canaan, tots els egipcis van recórrer a Josep dient:
--Dóna'ns pa. ¿Has de veure com morim de fam, perquè ja no tenim diners?
16 Josep els contestà:
--Si heu acabat els diners, porteu-me el bestiar, i jo us donaré menjar a canvi del bestiar.
17 Ells duien el seu bestiar a Josep, i aquest els procurava menjar a canvi dels cavalls, a canvi dels ramats d'ovelles i cabres i de vaques, i a canvi dels ases. Durant tot aquell any, Josep els va assegurar el pa a canvi dels seus ramats.
18 Va passar tot un any, i l'any següent els egipcis tornaren a dir a Josep:
--Senyor, no et podem pas amagar que els diners s'han acabat i que el bestiar està en mans del nostre senyor. Ara només tenim a disposició del nostre senyor la nostra persona i les nostres terres. 19 ¿Hem de morir de fam sota els teus ulls i s'han de perdre els nostres camps? Compra'ns a nosaltres amb les nostres propietats a canvi de pa: tots nosaltres, amb les nostres propietats, serem esclaus del faraó. Però dóna'ns llavor perquè puguem sobreviure i les nostres terres no es tornin ermes.
20 Josep va comprar per al faraó totes les terres d'Egipte, perquè un per un tots els egipcis venien el seu camp, obligats per la fam. Així, el país sencer va acabar essent propietat del faraó. 21 D'un cap a l'altre d'Egipte, Josep va reduir el poble a l'esclavitud. 22 Les úniques terres que no va comprar foren les dels sacerdots, ja que hi havia un decret del faraó a favor d'ells. Els sacerdots vivien de la ració que el faraó els passava, i per això no hagueren de vendre les seves propietats.
23 Josep va dir al poble:
--Avui us he comprat, a vosaltres i les vostres terres, per al faraó. Aquí teniu la llavor per a sembrar els camps. 24 Al moment de la collita, en donareu una cinquena part al faraó, mentre que les altres quatre parts seran per a vosaltres: us serviran per a sembrar els camps i per a alimentar-vos, vosaltres, les vostres famílies i els vostres infants.
25 Ells van respondre:
--Ens has salvat la vida. N'hi ha prou, senyor, que ens concedeixis el teu favor; nosaltres acceptem de ser esclaus del faraó.
26 Josep va promulgar una llei, vigent encara avui, segons la qual una cinquena part de les collites de les terres d'Egipte ha de ser per al faraó. Tan sols les terres dels sacerdots no pertanyen al faraó.
Darreres voluntats de Jacob
27 Els israelites habitaven al país d'Egipte, a la regió de Goixen. Van comprar-hi propietats, van ser fecunds i es multiplicaren molt. 28 Jacob visqué encara disset anys a Egipte, fins a l'edat de cent quaranta-set anys. 29 Quan a Israel se li acostava l'hora de la mort, va cridar el seu fill Josep i li digué:
--Si frueixo del teu afecte, mostra'm el teu amor i la teva fidelitat. Posa la mà sota la meva cuixa i jura'm que no m'enterraràs a Egipte. 30 Quan vagi a adormir-me amb els meus pares, treu-me d'Egipte i porta'm a enterrar al seu sepulcre.
Josep li va respondre:
--Ho faré tal com dius.
31 Ell va insistir:
--Jura-m'ho.
Josep li ho va jurar. Llavors Israel es va ajeure al llit i reclinà el cap damunt el coixí.
Jacob beneeix els fills de Josep
48
Després d'això, van fer saber a Josep que el seu pare estava malalt, i ell anà a veure'l amb els seus dos fills Manassès i Efraïm. Jacob en va ser informat:
--El teu fill Josep ve a veure't.
Israel, fent un esforç, es va asseure al llit. Jacob digué a Josep:
--El Déu totpoderós se'm va aparèixer a Luz, en el país de Canaan, i em va beneir amb aquestes paraules: "Et faré fecund i prolífic, i et convertiràs en una comunitat de pobles. Donaré aquest país a la teva descendència. Després de tu, serà per sempre la seva possessió."
»I ara prenc com a fills meus els dos fills que t'han nascut a Egipte abans que jo hi vingués. Efraïm i Manassès són tan meus com ho són Rubèn i Simeó. En canvi, els fills que has tingut després d'aquests seran només teus. I, quan hagin de rebre en heretat la seva part de territori, seran inclosos en la part d'Efraïm i Manassès.
»Quan jo tornava de Padan, Raquel va morir als meus braços, durant el viatge, poc abans d'arribar a Efrata, en el país de Canaan. I la vaig enterrar allà, vora el camí d'Efrata, que és Betlem.
Quan Israel veié els fills de Josep, va preguntar:
--Qui són aquests?
Josep va respondre al seu pare:
--Són els meus fills, els que Déu m'ha donat aquí.
Jacob li diu:
--Acosta-me'ls, que els vull beneir.
10 Israel tenia els ulls entelats per la vellesa i gairebé no hi veia. Josep li va acostar els seus fills, i ell els va besar i abraçar. 11 Israel digué a Josep:
--No em pensava pas tornar-te a veure, i Déu ha fet que et pogués veure a tu i fins i tot els teus descendents.
12 Josep va treure els seus fills de la falda del seu pare i es prosternà fins a tocar a terra amb el front. 13 Tot seguit va agafar de la mà els seus dos fills: Efraïm a la dreta i Manassès a l'esquerra. Efraïm es trobava, doncs, a l'esquerra d'Israel, i Manassès a la seva dreta. Josep els hi va acostar. 14 Però Israel va creuar les mans: va estendre la mà dreta i la posà damunt el cap d'Efraïm, el més petit, i l'esquerra, damunt el cap de Manassès, que era el gran. 15 Israel els va beneir així:
--Que el Déu davant el qual
han viscut sempre
els meus pares, Abraham i Isaac,
el Déu que ha estat el meu pastor
des que existeixo fins al dia d'avui,
16 l'àngel que m'ha alliberat de tot mal,
beneeixi aquests nois.
Que en ells es perpetuï
el meu nom i el dels meus pares
Abraham i Isaac.
Que es multipliquin a desdir
arreu del país.
17 A Josep no li va agradar que el seu pare posés la mà dreta damunt el cap d'Efraïm, i va agafar la mà del seu pare per passar-la del cap d'Efraïm al cap de Manassès. 18 I li va dir:
--Així no, pare. El primogènit és aquest. Posa la teva mà dreta damunt el seu cap.
19 Però el seu pare s'hi va negar:
--Ja ho sé, fill meu, ja ho sé. També els descendents de Manassès arribaran a ser un gran poble. Però el seu germà petit serà més gran que ell, i la seva descendència serà com una nació sencera.
20 Aquell dia els va beneir així:
--Els d'Israel es valdran del teu nom, Josep, per a beneir, i diran: "Que Déu et faci com Efraïm i Manassès!"
Així Jacob va posar Efraïm davant de Manassès. 21 Després Israel va dir a Josep:
--Jo estic a punt de morir, però Déu serà amb vosaltres i us farà tornar a la terra dels vostres pares. 22 I jo et dono un tossal de més que als teus germans: el tossal de Siquem, que vaig conquerir als amorreus amb la meva espasa i el meu arc.
Jacob beneeix els seus dotze fills
49
Jacob va cridar els seus fills i els digué:
--Reuniu-vos i us anunciaré el que us passarà en el futur:
Aplegueu-vos i escolteu, fills de Jacob,
escolteu el vostre pare Israel.
»Rubèn, tu ets el meu primogènit,
la meva força,
la primícia del meu vigor,
superior en dignitat, superior en poder,
impetuós com els aiguats.
Però no seràs més que els altres,
perquè vas pujar al llit del teu pare:
pujant al meu llit, et vas deshonrar.
»Simeó i Leví són germans,
s'han decidit a destruir
amb violència.
No vull tenir part en el seu complot,
no vull assistir a la seva conjura;
enfurismats van matar uns homes,
gent forta com toros,
mutilant-los de grat.
Maleït el seu enuig, tan violent,
el seu furor, massa cruel!
Repartiré els seus fills
entre les tribus de Jacob,
els escamparé
per les tribus d'Israel.
»Judà, els teus germans t'enaltiran.
Agafaràs pel coll els enemics,
es prosternaran davant teu
els teus germans.
Judà, fill meu, ets un cadell de lleó
que tornes de la caça.
Com un lleó t'ajeus i t'estires.
Ets una lleona. Qui et farà aixecar?
10 El ceptre no serà mai pres de Judà,
no mancarà als seus fills
el comandament,
fins que vindrà aquell a qui pertany
i a qui els pobles obeiran.
11 Fermarà a la vinya el seu pollí,
als ceps triats, el fill de la somera;
rentarà amb vi la seva roba,
amb sang de raïms la seva túnica.
12 Tindrà els ulls tèrbols de tant de vi,
les dents blanques de tanta llet.
13 »Zabuló viurà vora la mar,
serà una badia
on les naus fondejaran.
El seu territori arribarà fins a Sidó.
14 »Issacar és un ase robust,
ajaçat entre les cledes.
15 Veu que és bonic el seu lloc de repòs,
que el país és agradable,
i ajup l'espatlla sota la càrrega,
sotmès a treballs forçats.
16 »Dan farà de jutge del seu poble,
com una de les tribus d'Israel.
17 Serà una serp vora el camí,
un escurçó vora la ruta;
picarà la pota del cavall
i farà caure d'esquena el cavaller.
18 Senyor, jo espero la teva salvació.
19 »A Gad l'atacaran
incursions de bandolers;
però, quan ell els ataqui,
no els deixarà de petja.
20 »Aser tindrà un pa suculent,
farà que sigui les delícies dels reis.
21 »Neftalí és una cérvola en llibertat,
que cria cervatells bonics.
22 »Josep és un plançó fruitós,
un plançó fruitós vora una font;
els seus brots s'enfilen paret amunt.
23 L'han provocat
disparant en contra d'ell,
l'han atacat llançant-li sagetes.
24 Però el seu arc es manté ferm,
mentre ell mou àgilment braços i mans,
pel poder del Déu fort de Jacob,
pel nom del Pastor, la Roca d'Israel.
25 Que el Déu del teu pare t'ajudi,
que el Déu totpoderós et beneeixi:
benediccions de dalt el cel,
benediccions de les aigües abismals,
sota la terra;
benediccions de la dona
que és fecunda,
26 benediccions del teu pare, més potents
que les benediccions
de les muntanyes antigues,
millors que les delícies
de les collades eternes.
Que totes elles davallin
damunt el cap de Josep,
sobre el front
del qui ha estat consagrat
sobre els germans.
27 »Benjamí és un llop que destrossa:
al matí devora una presa,
al vespre en reparteix les despulles.
28 Tots aquests formen les dotze tribus d'Israel.
Aquestes són les paraules que els va dir el seu pare quan va beneir-los. Donà una benedicció apropiada a cada un.
Mort de Jacob
29 Després Jacob els va donar les seves darreres recomanacions. Els digué:
--Estic a punt de reunir-me amb els meus. Enterreu-me amb els meus pares a la cova del camp d'Efron, l'hitita: 30 és la cova del camp de Macpelà, davant de Mambré, al país de Canaan. Abraham va comprar aquell camp a Efron, l'hitita, per tenir una sepultura en propietat. 31 Allí hi ha enterrats Abraham i la seva dona Sara, i Isaac i la seva dona Rebeca. I allí jo mateix vaig enterrar Lia. 32 Són el camp i la cova comprats als hitites.
33 Quan hagué donat aquestes recomanacions als seus fills, Jacob tornà a estirar-se al llit, va morir i es va reunir amb els seus.
Enterrament de Jacob
50
Josep es va abraçar al seu pare i li cobrí la cara de llàgrimes i de petons. Després Josep va encomanar als metges que estaven al seu servei que embalsamessin el seu pare. I els metges van embalsamar Israel. Van esmerçar-hi quaranta dies, que és el temps que cal per a embalsamar. Els egipcis van fer setanta dies de dol per Jacob.
Acabats els dies de dol, Josep va parlar amb alguns membres de la cort del faraó. Els digué:
--Si gaudeixo del vostre favor, vulgueu dir al faraó aquestes paraules de part meva: "Abans de morir, el meu pare em va fer jurar que jo l'enterraria al país de Canaan, a la tomba que s'hi havia fet excavar. Ara, doncs, deixa-m'hi anar a enterrar el meu pare, i després tornaré."
El faraó va donar aquesta resposta:
--Vés a enterrar el teu pare, tal com ell t'havia fet jurar.
Quan Josep va pujar a enterrar el seu pare, el van acompanyar tots els oficials del faraó, els principals de la cort i tots els prohoms del país d'Egipte, i també tota la seva família, els seus germans i altres persones de la família del seu pare. Només les criatures i els ramats d'ovelles i vaques es van quedar a la regió de Goixen. També va acompanyar Josep una escorta de carros de guerra amb les seves dotacions. El seguici era impressionant.
10 Van arribar a Goren-Aatad, a l'altra banda del Jordà. Allí van celebrar amb gran solemnitat un funeral magnificent. Durant set dies, Josep va fer dol pel seu pare. 11 Els habitants del país, els cananeus, en veure la cerimònia fúnebre de Goren-Aatad, comentaven:
--Aquest és un gran dol per als egipcis.
Per això aquell indret, situat a l'altra banda del Jordà, va rebre el nom d'Abel-Misraim.
12 Els fills de Jacob van complir tot el que el seu pare els havia manat: 13 van transportar el seu cos al país de Canaan i van enterrar-lo a la cova del camp de Macpelà, davant de Mambré, aquell camp que Abraham havia comprat a Efron, l'hitita, per tenir una sepultura en propietat.
14 Després d'haver enterrat el seu pare, Josep se'n tornà a Egipte amb els seus germans i amb tots els qui l'havien acompanyat per a l'enterrament.
Josep tranquil·litza els seus germans
15 Un cop mort el seu pare, els germans de Josep es deien entre ells: «Potser ara Josep ens perseguirà i ens tornarà tot el mal que li vam fer.» 16 I van enviar a Josep aquest missatge:
--El teu pare, abans de morir, va donar aquesta ordre: 17 "Parleu a Josep i digueu-li: Digna't perdonar el crim i l'ofensa dels teus germans. Et vam fer molt de mal, però ara digna't perdonar el nostre crim, ja que som servidors del Déu del teu pare."
Josep plorava mentre escoltava aquestes paraules.
18 Després els seus germans van anar personalment a trobar Josep. Se li van tirar als peus i li digueren:
--Som els teus esclaus.
19 Però Josep els va respondre:
--No tingueu por. ¿És que m'haig de posar al lloc de Déu? 20 Cert que vosaltres em volíeu fer mal, però Déu n'ha volgut treure un bé. Déu es proposava de salvar la vida d'un poble nombrós, i avui ho compleix. 21 Per tant, no tingueu cap por: jo us mantindré a vosaltres i mantindré els vostres fills.
Els va consolar i els parlava al cor.
Mort de Josep
22 Josep, amb tota la família del seu pare, es va quedar a Egipte, on visqué fins a l'edat de cent deu anys. 23 Arribà a veure els fills i els néts d'Efraïm i adoptà els fills de Maquir, fill de Manassès.
24 Un dia, Josep va dir als seus germans:
--Jo em moriré aviat. Però Déu vindrà a ajudar-vos i us farà pujar des d'aquest país cap a la terra que ell va jurar a Abraham, a Isaac i a Jacob.
25 Després Josep va conjurar els descendents d'Israel dient-los:
--Quan Déu vindrà a ajudar-vos, endueu-vos d'aquí els meus ossos.
26 Josep va morir a l'edat de cent deu anys. Van embalsamar el seu cos i el dipositaren en un sarcòfag, a Egipte.

Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya, Editorial Claret i Societats Bíbliques Unides





Darrera actualització del programa: 10/10/2016
visitor stats