Societat Bíblica de Catalunya

Antic Testament
Pentateuc
Gènesi
Èxode
Levític
Nombres
Deuteronomi
Llibres profètics
Josuè
Jutges
1r Samuel
2n Samuel
1r Reis
2n Reis
Isaïes
Jeremies
Ezequiel
Osees
Joel
Amós
Abdies
Jonàs
Miquees
Nahum
Habacuc
Sofonies
Ageu
Zecaries
Malaquies
Escrits
Salms
Job
Proverbis
Rut
Càntic
Cohèlet
Lamentacions
Ester
Daniel
Esdres
Nehemies
1r Cròniques
2n Cròniques
Llibres deuterocanònics
Ester grec
Judit
Tobit
1r Macabeus
2n Macabeus
Saviesa
Siràcida
Baruc
Carta Jeremies
Daniel grec
Nou Testament
Mateu
Marc
Lluc
Joan
Fets Apòstols
Romans
1a Corintis
2a Corintis
Gàlates
Efesis
Filipencs
Colossencs
1a Tesalonic.
2a Tesalonic.
1a Timoteu
2a Timoteu
Titus
Filèmon
Hebreus
Jaume
1a Pere
2a Pere
1a Joan
2a Joan
3a Joan
Judes
Apocalipsi


BIBLIJA.net   - La Bíblia a Internet
Buscar Referència     Buscar Paraula
Passatge:   

Menú compacte
 BCI Escollir entre totes les versions   Sobre les versions Ajuda
Idioma

Gènesi 24

Gènesi :Introducció 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50

Casament d'Isaac i Rebeca
24
Abraham ja era vell, carregat d'anys, i el Senyor l'havia omplert de benediccions. Un dia va dir al servent més antic de casa seva, l'administrador de tots els seus béns:
--Posa la teva mà sota la meva cuixa i et conjuraré pel Senyor, Déu del cel i de la terra, que no triïs una dona per al meu fill Isaac entre les noies dels cananeus, amb qui ara visc. Aniràs a buscar-li una muller del meu país i de la meva parentela.
L'administrador li va preguntar:
--Què he de fer, si la dona no vol venir amb mi en aquest país? ¿Haig de fer tornar el teu fill al país d'on vas sortir?
Abraham li respongué:
--Guarda-te'n bé, de fer-hi tornar el meu fill. El Senyor, Déu del cel, em va prendre de casa del meu pare i del meu país d'origen. Ell ha parlat amb mi i m'ha jurat que donarà aquest país a la meva descendència. Ell enviarà el seu àngel perquè sigui el teu guia i et puguis endur d'allà una muller per al meu fill. Però, si ella no volia venir amb tu, la meva adjuració no t'obligarà. Sigui com sigui, no facis tornar el meu fill en aquell país.
L'administrador va posar la seva mà sota la cuixa d'Abraham, el seu amo, i Abraham el va conjurar que complís aquest encàrrec. 10 L'administrador va prendre deu dels camells del seu amo, es va emportar tots els millors obsequis que Abraham tenia i es posà en camí cap a Aram-Naharaim, cap a la ciutat de Nahor.
11 En arribar vora el pou que hi ha a la sortida de la ciutat, va fer ajeure els camells sobre els genolls. Era cap al tard, quan les dones venien a treure aigua. 12 I va pregar així:
--Senyor, Déu del meu amo Abraham, sigues bondadós amb ell: fes que jo trobi avui la persona encertada. 13 Jo m'estaré al costat del pou quan vindran a treure aigua les noies de la ciutat. 14 La noia a qui diré: "Deixa'm beure de la teva gerra" i que em respongui: "Beu i abeuraré també els teus camells", sabré que és la que has destinat per al teu servent Isaac. Així veuré que has estat bondadós amb el meu amo.
15 Encara no havia acabat de pregar, quan sortia Rebeca, filla de Betuel, fill de Milcà, la dona de Nahor, el germà d'Abraham. Duia la gerra a l'espatlla. 16 Era una noia molt bonica, que encara no havia tingut relacions amb cap home. Va baixar vora el pou, va omplir la gerra i se'n tornava amunt. 17 Llavors l'administrador d'Abraham va córrer a trobar-la i li digué:
--Deixa'm beure, si et plau, una mica d'aigua de la teva gerra.
18 Ella va respondre:
--Beu, senyor meu.
I tot seguit va abaixar la gerra al braç i li donà beure.
19 Acabat, ella va dir:
--Trauré aigua també per als teus camells i els en donaré fins que en tinguin prou.
20 Va buidar ràpidament la gerra a l'abeurador i va córrer cap al pou a treure més aigua. En va pouar per a tots els camells. 21 L'home la contemplava en silenci, tot demanant-se si el Senyor havia fet reeixir o no el seu viatge.
22 Quan tots els camells van acabar de beure, aquell home prengué un anell d'or dels que es duen al nas i dos braçalets d'or. L'anell pesava mig sicle, i els braçalets, deu. 23 Després li va demanar:
--Digues-me, si et plau, de qui ets filla i si a casa del teu pare hi ha prou lloc perquè puguem fer-hi nit.
24 Ella li va respondre:
--Sóc la filla de Betuel, el fill que Milcà va donar a Nahor.
25 I afegí:
--A casa tenim molta palla i farratge, i lloc per a passar-hi la nit.
26 Llavors l'home es va agenollar i es prosternà per adorar el Senyor. 27 I digué:
--Beneït sigui el Senyor, Déu del meu amo Abraham, que no ha deixat de ser bondadós i fidel amb el meu amo. El Senyor m'ha conduït directament a casa dels parents del meu amo.
28 Mentrestant, la noia havia anat corrents a casa a explicar-ho tot a la seva mare.
29-30 Rebeca tenia un germà que es deia Laban. Quan Laban va veure l'anell i els braçalets que duia la seva germana Rebeca i va sentir-li explicar el que li havia dit aquell home, sortí corrents cap al pou a rebre'l. El va trobar encara amb els camells, al costat del pou, 31 i li digué:
--Per què t'estàs aquí fora? Entra a casa nostra, beneït del Senyor. Jo mateix t'hi he preparat allotjament i un lloc per als camells.
32 L'administrador d'Abraham va entrar a casa, i van descarregar els camells. Els van donar palla i farratge i portaren aigua perquè l'administrador i els seus homes es rentessin els peus. 33 Després els van parar taula, però l'administrador digué:
--No tastaré res fins que no hagi dit el que tinc per dir.
Laban li va respondre:
--Parla.
34 Llavors ell va explicar:
--Jo sóc l'administrador d'Abraham. 35 El Senyor ha omplert el meu amo de benediccions i l'ha enriquit. Li ha donat ovelles i vaques, plata i or, servents i serventes, camells i ases. 36 I Sara, la muller del meu amo, malgrat la seva edat avançada, li ha infantat un fill, que serà l'hereu de tot. 37 El meu amo em va conjurar així: "No triïs una dona per al meu fill entre les noies del país dels cananeus, on ara visc. 38 Aniràs a casa del meu pare i la triaràs entre els meus parents." 39 Jo vaig dir al meu amo: "¿I si aquella dona no ve amb mi?" 40 Ell em va respondre: "Jo no m'aparto dels camins del Senyor. Ell enviarà el seu àngel perquè et guiï i farà reeixir el teu viatge: trobaràs una muller per al meu fill entre els parents de la casa del meu pare. 41 Però si arribes entre els meus parents i no et volen donar la muller, la meva adjuració no t'obligarà."
42 »Avui, doncs, quan he arribat vora el pou, he fet aquesta pregària: "Senyor, Déu del meu amo Abraham, fes reeixir el viatge que he emprès. 43 Jo m'estaré al costat del pou i demanaré a la noia que vindrà a treure aigua que em deixi beure una mica d'aigua de la seva gerra. 44 Si em diu: ‘Beu i abeuraré també els camells’, sabré que ella és la que tu, Senyor, has destinat per al fill del meu amo." 45 Encara no havia acabat de pregar, que sortia Rebeca amb la seva gerra a l'espatlla. Ha baixat cap al pou i n'ha tret aigua. Jo li he demanat que em deixés beure. 46 Ella, tot seguit, ha baixat la gerra de l'espatlla i m'ha dit: "Beu i abeuraré també els camells." He begut, i ella ha abeurat els camells. 47 Quan li he demanat de qui era filla, m'ha dit que ho era de Betuel, fill de Nahor i Milcà. Llavors li he posat l'anell al nas i els braçalets als braços. 48 Després m'he agenollat i m'he prosternat per adorar i beneir el Senyor, Déu del meu amo Abraham, perquè m'ha guiat pel bon camí per a poder portar com a muller del fill del meu amo la filla del seu germà.
49 »Ara, doncs, digueu-me si voleu ser bondadosos i lleials amb el meu amo. Si no ho voleu, digueu-m'ho i me n'aniré a dreta o a esquerra.
50 Laban i Betuel li van respondre:
--El Senyor ha dit la darrera paraula; nosaltres no la podem pas discutir. 51 Aquí tens Rebeca. Pren-la i vés-te'n amb ella. Que sigui la muller del fill del teu amo, tal com ha dit el Senyor.
52 Quan l'administrador d'Abraham va sentir aquestes paraules, es prosternà fins a tocar a terra davant el Senyor. 53 Després va treure del seu bagatge objectes de plata i d'or i vestits i els va donar a Rebeca. També va oferir rics presents al germà i a la mare. 54 L'administrador i els seus homes van menjar i beure i es van quedar allà aquella nit.
L'endemà al matí, després de llevar-se, l'administrador d'Abraham va dir:
--Deixeu-me tornar a casa del meu amo.
55 Però el germà i la mare van replicar:
--Deixa que la noia es quedi uns deu dies amb nosaltres. Després, que se'n vagi.
56 Però ell insistí:
--No m'entretingueu, ara que el Senyor ha fet reeixir el meu viatge. Deixeu-me tornar a casa del meu amo.
57 Ells van dir:
--Cridem la noia i demanem el seu parer.
58 Van cridar Rebeca i li van demanar:
--Vols anar-te'n amb aquest home?
Ella respongué:
--Sí.
59 Llavors van acomiadar Rebeca amb la seva dida i l'administrador d'Abraham amb els seus homes. 60 I van beneir Rebeca amb aquestes paraules:
--Tu ets la nostra germana;
que de tu en surtin milers de miríades,
que els teus descendents posseeixin
les ciutats dels seus enemics.
61 Rebeca i les seves serventes van muntar dalt dels camells i van seguir l'administrador d'Abraham. Així ell va prendre Rebeca, i se'n van anar.
62 Justament Isaac, que vivia a la regió del Nègueb, havia vingut del pou de Lahai-Roí. 63 Isaac havia sortit al camp a passejar al caient de la tarda quan va veure uns camells que venien. 64 Rebeca veié Isaac, saltà del camell 65 i va preguntar a l'administrador:
--Qui és aquest home que va pel camp i ve a trobar-nos?
Ell li respongué:
--És el meu amo.
Llavors Rebeca es va tapar la cara amb el vel.
66 L'administrador va contar a Isaac tot el que havia fet. 67 Isaac va fer entrar Rebeca a la tenda on havia viscut Sara, la seva mare. Prengué Rebeca per esposa i la va estimar. Això va consolar Isaac de la mort de la seva mare.

Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya, Editorial Claret i Societats Bíbliques Unides





Darrera actualització del programa: 10/10/2016
visitor stats