1 Els ismaelites que es van endur Josep a Egipte el vengueren a un egipci anomenat Putifar, home de confiança del faraó i cap de la guàrdia reial. 2 El Senyor era amb Josep: tot el que ell emprenia prosperava. Josep vivia a casa del seu amo egipci. 3 L'amo s'adonà que el Senyor era amb Josep i que feia prosperar tot el que emprenia. 4 Josep gaudia del favor de Putifar, que el va incorporar al seu servei i li confià l'administració de casa seva i de tots els seus béns. 5 Des d'aquell moment, el Senyor va beneir la casa de l'egipci per amor de Josep. La benedicció del Senyor s'estenia sobre tots els seus béns, tant a casa com als camps. 6 Putifar ho va confiar tot a Josep: tenint-lo a ell, Putifar ja no es preocupava de res més, llevat de l'aliment que prenia.

Josep era un jove ben plantat, que feia goig de veure. 7 Passat un cert temps, la dona del seu amo va posar els ulls en ell i li va fer aquesta proposta:

--Vine al llit amb mi.

8 Però ell s'hi va negar i digué a la dona del seu amo:

--El meu amo, tenint-me a mi, no es preocupa de res de casa seva i m'ha confiat l'administració dels seus béns. 9 En aquesta casa, ningú no té més autoritat que jo. No m'ha prohibit res, llevat de tu, que ets la seva esposa. Com podria jo cometre una acció tan malvada i pecar contra Déu?

10 I, per més que ella insistia dia rere dia, Josep no li feia cas i es negava a dormir amb ella.

11 Un dia Josep va entrar a casa a fer la seva feina, quan tots els servents eren fora. 12 La dona el va agafar pel mantell tot dient-li:

--Vine al llit amb mi!

Josep li deixà el mantell a les mans, s'escapà i va sortir de la casa. 13 Quan la dona veié que Josep li havia deixat el mantell a les mans i que havia fugit, 14 va cridar els servents i els digué:

--Mireu! Ens han dut un hebreu perquè es burli de nosaltres! Ha entrat per abusar de mi, però jo m'he posat a cridar fort. 15 I tan bon punt ha sentit que jo cridava, s'ha escapat i ha sortit de casa, abandonant el seu mantell al meu costat.

16 Ella va guardar el vestit al seu costat fins que el seu marit va tornar a casa. 17 Llavors li va contar la mateixa història:

--L'esclau hebreu que ens vas dur ha entrat per riure's de mi. 18 Però quan jo m'he posat a cridar, ha fugit fora de casa, abandonant el seu mantell al meu costat.

19 Quan el marit va sentir de llavis de la seva dona: «Mira el que m'ha fet el teu esclau», es posà furiós. 20 Va fer agafar Josep i el tancà a la presó, al lloc on hi havia els presoners del rei.

Josep, doncs, s'estava a la presó, 21 però el Senyor era amb ell: va mostrar-se bondadós amb Josep i va fer que es guanyés l'estimació del cap de la presó. 22 Aquest va encomanar a Josep la responsabilitat de tots els altres presos, de manera que allà tot es feia tal com Josep volia. 23 El cap de la presó no es preocupava de res del que feia Josep. El Senyor era amb Josep i feia prosperar tot el que ell emprenia.

1 Al cap d'un temps, el coper i el pastisser del rei d'Egipte van cometre una falta contra el seu amo. 2 El faraó es va indignar contra els dos cortesans 3 i els féu empresonar a casa del cap de la guàrdia reial, en el lloc on Josep es trobava pres.

4 El cap de la guàrdia els va assignar Josep perquè estigués al seu servei. Van passar un cert temps a la presó.

5 Una mateixa nit, el coper i el pastisser del rei d'Egipte van tenir tots dos un somni a la presó. Cada un d'ells tingué un somni amb un significat particular. 6 Quan al matí Josep els va anar a veure, va trobar capficats 7 els dos cortesans del faraó reclosos amb ell a casa del seu amo, i els va demanar:

--Per què feu tan mala cara?

8 Ells respongueren:

--Hem tingut uns somnis, i no hi ha ningú que els sàpiga interpretar.

Josep els va dir:

--¿És que Déu no és capaç d'interpretar-los? Conteu-me'ls.

9 Aleshores el primer coper va contar a Josep el seu somni:

--He somiat que em trobava davant un cep 10 que tenia tres sarments. Així que va brotar, va florir i es va carregar de raïms madurs. 11 Jo duia a la mà la copa del faraó. Vaig collir els raïms, en vaig esprémer el suc dins la copa i vaig oferir-la al faraó.

12 Josep li va explicar:

--La interpretació del teu somni és aquesta: els tres sarments representen tres dies. 13 D'aquí a tres dies, el faraó decidirà la teva sort i et restablirà en el càrrec. Tornaràs a posar la copa a la mà del faraó, com feies abans quan eres el seu coper. 14 Recorda't de mi quan seràs afortunat i fes-me aquest favor: parla de mi al faraó perquè em faci sortir d'aquesta casa. 15 Em van raptar del país dels hebreus, i no he fet res que mereixi la presó.

16 El primer pastisser, veient que Josep havia donat una interpretació favorable de l'altre somni, li va contar el seu:

--Jo he somiat que portava damunt el cap tres paneres de pastissos. 17 La panera de dalt de tot era plena de les pastes que el faraó sol menjar, però els ocells venien a picotejar les pastes de la panera.

18 Josep li va explicar:

--La interpretació del somni és aquesta: les tres paneres representen tres dies. 19 D'aquí a tres dies, el faraó decidirà la teva sort fent que et tallin el cap i et pengin dalt d'un arbre; i els ocellots vindran a picotejar la carn del teu cos.

20 Efectivament, al cap de tres dies, el faraó celebrava el seu aniversari i va oferir un banquet a tots els seus oficials. En presència de tots ells va decidir la sort del primer coper i la del primer pastisser. 21 Va restablir l'un en el seu càrrec de coper, perquè tornés a ser qui li oferís la copa, 22 i va fer penjar el segon. Tot va passar d'acord amb la interpretació que Josep havia fet. 23 Però el primer coper no es va recordar més de Josep, se'n va oblidar completament.

1 Al cap de dos anys, el faraó va tenir un somni: Es trobava a la vora del Nil 2 i veié sortir del riu set vaques, boniques i grasses, que anaven pasturant entre els joncs. 3 Darrere d'elles en van sortir unes altres set, lletges i magres, que es van quedar al costat de les primeres, a la vora del riu. 4 Les vaques lletges i magres es van menjar les set vaques boniques i grasses. En aquell moment el faraó es va despertar.

5 El faraó es tornà a adormir i tingué un altre somni: Va veure sortir set espigues d'una mateixa tija, grosses i plenes. 6 Darrere d'elles en naixien unes altres set, esquifides i cremades pel vent del desert. 7 Les espigues esquifides van engolir les espigues grosses i plenes. En aquell moment el faraó es va despertar: havia estat un somni.

8 Al matí, el faraó, molt torbat, va fer cridar tots els endevins i savis d'Egipte i els va contar els seus somnis, però ningú no els hi sabia interpretar. 9 Llavors el primer coper va dir al faraó:

--Ara recordo un error meu. 10 El faraó, irritat contra els seus dos servents, contra el primer pastisser i contra mi, ens havia tancat a la presó a casa del cap de la guàrdia reial. 11 Una mateixa nit, tots dos vam tenir un somni amb un significat particular per a cada un. 12 A la presó hi havia també amb nosaltres un jove hebreu, servent del cap de la guàrdia reial. Li vam contar els nostres somnis, i ell ens els va interpretar: va donar a cadascú la interpretació del seu somni. 13 I tot va passar d'acord amb la interpretació que ens havia fet: jo vaig ser restablert en el meu càrrec, i l'altre, el van penjar.

14 Llavors el faraó va manar que anessin a buscar Josep, i el van treure corrents de la presó. Josep es va afaitar, es canvià de roba i es presentà al faraó. 15 Aquest li digué:

--He tingut un somni, i ningú no el sap interpretar. Però he sentit a dir que tu, quan t'expliquen un somni, ets capaç d'interpretar-lo.

16 Josep respongué al faraó:

--No sóc jo, sinó Déu, qui donarà al faraó la interpretació adient.

17 El faraó va explicar a Josep:

--Somiava que em trobava a la vora del Nil. 18 Vaig veure sortir del riu set vaques grasses i boniques, que anaven pasturant entre els joncs. 19 Darrere d'elles en van sortir unes altres set, escarransides, lletges i magres: enlloc d'Egipte no n'he vistes mai de tan lletges. 20 Les vaques magres i lletges es van menjar les set vaques grasses que abans havien sortit del riu. 21 Quan ja les tenien dintre, no es notava que les haguessin engolides: continuaven tan escarransides com abans. En aquest moment m'he despertat.

22 »Després he tingut un altre somni: veia sortir set espigues d'una mateixa tija, grosses i plenes. 23 Darrere d'elles en naixien unes altres set, buides, esquifides i cremades pel vent del desert. 24 Les espigues esquifides van engolir les set espigues grosses.

»He contat aquests somnis als endevins, i cap d'ells no me'ls ha sabut interpretar.

25 Josep va dir al faraó:

--Tots dos somnis tenen un sol sentit: Déu anuncia al faraó el que està a punt de fer. 26 Les set vaques i les set espigues boniques representen set anys. Es tracta, doncs, d'un únic somni amb un sol sentit. 27 Tant les set vaques miserables i lletges que sortien darrere les altres, com les set espigues escarransides i cremades pel vent del desert, representen set anys de fam. 28 Això és el que jo havia de dir al faraó: Déu mostra al faraó el que està a punt de fer. 29 Els set anys vinents seran d'una gran abundància en tot Egipte. 30 Després seguiran set anys de fam que esborraran a Egipte el record de l'abundància dels set anys precedents, perquè la fam consumirà tot el país. 31 Serà tan aclaparadora, aquesta fam, que ningú no sabrà què és l'abundància. 32 El fet que el somni del faraó s'hagi repetit dues vegades vol dir que Déu ja ho té decidit i no trigarà a complir-ho. 33 Ara, doncs, que el faraó busqui un home intel·ligent i assenyat i que li doni autoritat sobre el país d'Egipte. 34 Que nomeni també inspectors per tot el país, encarregats de recaptar la cinquena part de les collites durant els set anys d'abundància. 35 Que apleguin tots els queviures de les anyades bones que vénen i que emmagatzemin les provisions de blat a les ciutats, sota el control del faraó. 36 Aquestes provisions serviran després de reserva per al país d'Egipte durant els set anys de fam que han de venir. Així el país no morirà de fam.

37 El faraó i tots els seus cortesans van trobar encertada la proposta de Josep.

38 El faraó els va dir:

--Aquest home té l'esperit diví. En trobaríem cap com ell?

39 Llavors el faraó va dir a Josep:

--Ja que Déu t'ha fet conèixer tot això, no hi ha ningú que pugui ser més intel·ligent i assenyat que tu. 40 Per això tu seràs l'administrador del meu reialme i tot el meu poble obeirà les teves ordres. Només en el tron jo estaré per damunt teu.

41 I va afegir:

--Et dono autoritat sobre tot el país d'Egipte.

42 El faraó es va treure del dit el segell reial i el posà al dit de Josep; el va fer vestir de lli i li posà un collaret d'or. 43 El féu pujar al carruatge reservat al segon del reialme, i davant d'ell cridaven: «Atenció!» Així li va donar autoritat sobre tot el país d'Egipte.

44 El faraó digué encara a Josep:

--Jo sóc el faraó, però en tot Egipte ningú no mourà la mà ni el peu sense el teu consentiment.

45 El faraó va posar a Josep el nom de Safenat-Panéah i li va donar per muller Assenat, filla de Potifera, sacerdot de la ciutat d'Heliòpolis. Josep va sortir a inspeccionar tot el país. 46 Tenia trenta anys quan va ser presentat al faraó, rei de Egipte.

Després d'acomiadar-se'n, va recórrer tot Egipte. 47 Durant els set anys d'abundància, la terra va produir molt bones collites, 48 i Josep aplegà a les ciutats reserves de tots els queviures, dipositant en cada ciutat les collites dels camps de la rodalia. 49 Josep va emmagatzemar tanta quantitat de gra, que va renunciar a fer-ne el compte: n'hi havia tant com grans de sorra hi ha a la vora de la mar.

50 Abans que arribés el primer any de fam, Assenat, filla de Potifera, sacerdot d'Heliòpolis, i dona de Josep, va donar a llum dos fills. 51 Josep va posar al més gran el nom de Manassès, dient:

--Déu m'ha fet oblidar tots els sofriments i la llunyania de la casa del meu pare.

52 Al petit, li va posar el nom d'Efraïm, dient:

--Déu m'ha donat fills en el país de la meva aflicció.

53 Es van acabar els set anys d'abundància que hi hagué al país d'Egipte 54 i van començar els set anys de fam, tal com Josep havia anunciat. La fam afeixugava per tota la terra, però en el país d'Egipte hi havia pa. 55 Quan la fam es va estendre per tot el país d'Egipte, el poble reclamà aliments al faraó. Aquest va respondre a tota la gent del país que anessin a trobar Josep i fessin tot el que ell els digués.

56 A mesura que la fam s'apoderava del país, Josep feia obrir tots els graners i venia gra als egipcis. La fam s'anava agreujant a Egipte. 57 I de tots els altres països també venia gent a comprar gra a Josep, perquè la fam s'agreujava pertot arreu.