Societat Bíblica de Catalunya

Antic Testament
Pentateuc
Gènesi
Èxode
Levític
Nombres
Deuteronomi
Llibres profètics
Josuè
Jutges
1r Samuel
2n Samuel
1r Reis
2n Reis
Isaïes
Jeremies
Ezequiel
Osees
Joel
Amós
Abdies
Jonàs
Miquees
Nahum
Habacuc
Sofonies
Ageu
Zecaries
Malaquies
Escrits
Salms
Job
Proverbis
Rut
Càntic
Cohèlet
Lamentacions
Ester
Daniel
Esdres
Nehemies
1r Cròniques
2n Cròniques
Llibres deuterocanònics
Ester grec
Judit
Tobit
1r Macabeus
2n Macabeus
Saviesa
Siràcida
Baruc
Carta Jeremies
Daniel grec
Nou Testament
Mateu
Marc
Lluc
Joan
Fets Apòstols
Romans
1a Corintis
2a Corintis
Gàlates
Efesis
Filipencs
Colossencs
1a Tesalonic.
2a Tesalonic.
1a Timoteu
2a Timoteu
Titus
Filèmon
Hebreus
Jaume
1a Pere
2a Pere
1a Joan
2a Joan
3a Joan
Judes
Apocalipsi


BIBLIJA.net   - La Bíblia a Internet
Buscar Referència     Buscar Paraula
Passatge:   

Menú compacte
 BCI Escollir entre totes les versions   Sobre les versions Ajuda
Idioma

Habacuc 1,1-3,19

Habacuc :Introducció 1 2 3

Habacuc
Títol
1
Presagi revelat al profeta Habacuc.
El profeta demana ajuda al Senyor
Fins quan, Senyor, cridaré auxili
i no m'escoltaràs,
clamaré contra el violent
i no em salvaràs?
Per què em fas veure tanta injustícia?
Per què et mires de lluny l'opressió,
mentre jo he de presenciar
destruccions i violències?
Pertot esclaten processos i baralles.
Les lleis no són respectades
i la justícia no surt vencedora.
El culpable fa condemnar l'innocent:
les sentències es falsegen.
Resposta del Senyor: invasió dels caldeus
«Mireu les nacions, fixeu-vos-hi
i quedareu esbalaïts.
Ara, en el vostre temps, faig una obra
que, si us la conten, no la creureu.
Jo, el Senyor, he posat
en peu de guerra els caldeus,
poble impetuós i sense entranyes,
que recorre el món d'un cap a l'altre
per ocupar territoris que no són seus.
És gent ferotge i temible,
que s'arroga el dret i el predomini.
Els seus cavalls són més ràpids
que els lleopards,
més llestos
que els llops al capvespre.
Els seus cavallers ja cavalquen,
arriben de lluny galopant,
volen com l'àguila
que s'afua damunt la presa.
Tots vénen per rampinyar,
pensant què s'enduran a l'orient;
apleguen captius com grans de sorra.
10 Es riuen dels reis,
es burlen dels qui governen;
es mofen de qualsevol fortalesa:
aixequen terraplens i la prenen.
11 Llavors es tornen insolents fora mida,
culpables de tenir per déu
la seva força.»
Nova súplica del profeta al Senyor
12 Senyor, tu ets des de sempre
el meu Déu sant: no morirem!
¿Els has escollit, Senyor,
per condemnar-nos?
¿Tu, la Roca, els has fet forts
per castigar-nos?
13 Tens els ulls massa purs
perquè suportin el mal,
no poden tolerar tanta opressió.
Doncs, per què et mires de lluny
aquests malvats?
Per què calles, mentre engoleixen
homes millors que no pas ells?
14 Per què tractes els homes
com peixos del mar,
com bestioles que pul·lulen
sense amo?
15 Ells els pesquen
amb l'ham i amb els filats,
els arrepleguen
amb les seves xarxes.
Després ho celebren amb gran alegria:
16 ofereixen sacrificis als filats
i cremen ofrenes
en honor de les xarxes
que els proveeixen de bons menjars,
d'un aliment saborós.
17 ¿Continuaran buidant els seus filats
i assassinant pobles
sense gens de pietat?
2
Em quedo dret
en el meu lloc de sentinella,
estic a l'aguait a la meva talaia,
per veure què em respondrà el Senyor
i què li puc respondre jo
sobre la meva queixa.
Resposta del Senyor: el just i l'opressor
El Senyor m'ha respost així:
«Escriu el que jo et revelo,
grava-ho sobre unes tauletes
perquè es pugui llegir
sense entrebancs.
No és encara el moment
que es compleixi,
però vola cap al terme i no fallarà.
Espera-ho, si és que triga;
segur que vindrà sense retard.
Aquell poble s'enorgulleix
però fracassarà,
mentre que el just viurà
per la seva fidelitat.
Encara que presumeixen
de ser uns traïdors,
no es mantindran
aquests homes orgullosos.
Obren la gola
com l'obre el país dels morts,
i, com la mort, no diuen mai prou.
Arrepleguen totes les nacions,
sotmeten tots els pobles.
Però tots els pobles
els dedicaran una cançó,
amb burles i sàtires. Diran:
La cançó de les cinc amenaces
»"Ai dels qui acumulen béns
que no són seus
i s'enriqueixen
amb penyores dels altres!
Fins quan obrareu així?
S'alçaran de sobte
els vostres creditors,
es desvetllaran per sacsejar-vos,
i us convertireu en el seu botí.
Vosaltres espoliàveu moltes nacions,
però ara us espoliaran
tots els altres pobles
com a assassins i tirans de la terra,
de les ciutats i dels seus habitants.
»Ai dels qui s'omplen la casa
del producte d'estafes
i posen el niu a les altures
per esquivar l'urpa de l'infortuni!
10 Heu planejat
la vergonya de casa vostra:
destruint tants pobles,
atempteu contra la vostra vida.
11 Cridaran les pedres de les parets,
i les bigues respondran
des dels sostres.
12 »Ai dels qui edifiquen
amb sang una ciutat
i la fonamenten sobre la injustícia!
13 ¿No és, tot això,
obra del Senyor de l'univers?
El treball dels pobles ha acabat al foc:
les nacions s'han cansat en va.
14 El país s'omplirà del coneixement
de la glòria del Senyor,
com l'aigua inunda la conca del mar.
15 »Ai dels qui fan beure
als seus companys
barreges fortes fins a embriagar-los
per veure'ls despullats!
16 Us heu cobert d'infàmia
i no de glòria:
beveu també vosaltres
fins que ensenyeu el prepuci!
El Senyor us passarà la copa,
i la infàmia cobrirà la vostra glòria.
17 Us caurà al damunt la violència
que el Líban ha sofert:
els animals que en van fugir,
ara us esclafaran
com a assassins i tirans de la terra,
de les ciutats i dels seus habitants.
18 »De què serveix una estàtua
que un escultor ha modelat?
O una imatge de fosa
que respon amb mentides?
Com pot confiar un escultor
en la seva escultura
fins a fabricar-se uns ídols muts?
19 »Ai dels qui diuen
a una fusta: ‘Desperta't!’,
i a la pedra muda: ‘Desvetlla't!’
Què us poden respondre,
aquests ídols?
Van coberts d'or i de plata,
però a dins no tenen cap alè de vida.
20 En canvi, el Senyor
viu en el seu temple sant.
Que calli davant d'ell tota la terra!"»
Salm
3
Pregària del profeta Habacuc. A la tonada de «Xiguionot».
Senyor, he sentit a dir
el que havies fet:
m'esglaia, Senyor, la teva obra.
Manifesta-la en el nostre temps,
en el nostre temps fes-la conèixer;
i, si t'enutges,
no t'oblidis de compadir.
Des de Teman s'acosta Déu,
el Sant arriba
de la muntanya de Paran. Pausa
La seva glòria cobreix el cel
i la seva majestat omple la terra.
La seva resplendor és com el sol,
dos raigs li surten de la mà,
i allà s'amaga el seu poder.
La pesta camina al seu davant
i la febre li segueix les petjades.
S'atura i pren mides a la terra,
mira, i les nacions s'estremeixen.
Les muntanyes perpètues s'esmicolen,
s'enfonsen els turons antics,
els camins eterns per on passava.
He vist esfondrar-se
els campaments de Cuixan
i estremir-se les tendes
del país de Madian.
¿És contra les aigües, Senyor,
contra les aigües abismals,
que tu t'indignes?
¿És contra el mar
que s'encén el teu enuig,
quan avances amb els teus cavalls,
amb els teus carros victoriosos?
Treus el teu arc de la funda,
amb la paraula conjures els dards. Pausa
La terra escup les aigües abismals.
10 En veure't, les muntanyes
s'estremeixen,
un diluvi inunda la terra,
bramulen els oceans
i alcen onades fins al cel.
11 El sol i la lluna
s'han quedat al seu palau;
per tota llum, volen les teves fletxes,
llampegueja l'esclat de la teva llança.
12 Indignat, trepitges la terra
i trilles, ple d'enuig, les nacions.
13 Has sortit per salvar el teu poble,
per socórrer el rei que has ungit.
Has esclafat el governant
del casal injust,
n'has descalçat del tot els fonaments. Pausa
14 Has traspassat
amb els seus mateixos dards
els caps dels seus comandants
quan es llançaven, com l'huracà,
per dispersar-nos,
segurs que, en secret,
engolirien l'indefens.
15 Has fet galopar els teus cavalls
pel fons del mar:
s'han apilat les aigües de l'oceà.
16 Se'm remouen les entranyes
quan ho sento;
sempre que en parlen,
em tremolen els llavis,
m'arriba als ossos l'esgarrifança.
Em quedo consternat
esperant el dia del desastre
que caurà sobre el poble
que ens mou guerra.
17 Cert que la figuera no té fruit
ni veiem la collita dels ceps;
l'olivera no ha pensat a produir
i els camps no donen res per a menjar;
no queda cap ovella als corrals
ni cap bou a les estables.
18 Però jo celebraré el Senyor,
feliç de veure que Déu em salva.
19 El Senyor Déu és la meva força,
fa els meus peus lleugers
com els dels cérvols
i m'encamina,
invencible, cap als cims.
Per al mestre de cor.
Amb instruments de corda.

Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya, Editorial Claret i Societats Bíbliques Unides





Darrera actualització del programa: 10/10/2016
visitor stats