Societat Bíblica de Catalunya

Antic Testament
Pentateuc
Gènesi
Èxode
Levític
Nombres
Deuteronomi
Llibres profètics
Josuè
Jutges
1r Samuel
2n Samuel
1r Reis
2n Reis
Isaïes
Jeremies
Ezequiel
Osees
Joel
Amós
Abdies
Jonàs
Miquees
Nahum
Habacuc
Sofonies
Ageu
Zecaries
Malaquies
Escrits
Salms
Job
Proverbis
Rut
Càntic
Cohèlet
Lamentacions
Ester
Daniel
Esdres
Nehemies
1r Cròniques
2n Cròniques
Llibres deuterocanònics
Ester grec
Judit
Tobit
1r Macabeus
2n Macabeus
Saviesa
Siràcida
Baruc
Carta Jeremies
Daniel grec
Nou Testament
Mateu
Marc
Lluc
Joan
Fets Apòstols
Romans
1a Corintis
2a Corintis
Gàlates
Efesis
Filipencs
Colossencs
1a Tesalonic.
2a Tesalonic.
1a Timoteu
2a Timoteu
Titus
Filèmon
Hebreus
Jaume
1a Pere
2a Pere
1a Joan
2a Joan
3a Joan
Judes
Apocalipsi


BIBLIJA.net   - La Bíblia a Internet
Buscar Referència     Buscar Paraula
Passatge:   

Menú compacte
 BCI Escollir entre totes les versions   Sobre les versions Ajuda
Idioma

Hebreus 1,1-13,25

Hebreus :Introducció 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13

Carta als Hebreus
Pròleg (1,1-4)
1
En moltes ocasions i de moltes maneres, Déu antigament havia parlat als pares per boca dels profetes; però ara, en aquests dies, que són els definitius, ens ha parlat a nosaltres en la persona del Fill, per mitjà del qual ja havia creat el món i a qui ha constituït hereu de tot. Ell és esplendor de la glòria de Déu i empremta del seu mateix ésser, ell sosté l'univers amb el poder de la seva paraula i ara, acabada l'obra de purificació dels pecats, s'ha assegut a les altures, a la dreta de la majestat divina; ocupa un lloc superior als àngels i posseeix en herència un nom molt més excel·lent que el d'ells.
Jesucrist, Fill de Déu i salvador (1,5-2,18)
El Fill, superior als àngels
Perquè, a quin dels àngels Déu ha dit mai: Tu ets el meu Fill; avui jo t'he engendrat? I encara: Jo li seré pare, i ell serà per a mi un fill? D'altra banda, quan presenta al món el seu primogènit, diu: Que l'adorin tots els àngels de Déu.
Dels àngels diu només: Ell fa dels seus àngels esperits; dels seus ministres, flames de foc. En canvi, del Fill diu: El teu tron, oh Déu, es manté pels segles dels segles, i el ceptre just és el ceptre del teu Regne. Has estimat la justícia i has avorrit la maldat; per això el teu Déu t'ha preferit als teus companys i t'ha ungit, oh Déu, amb perfums de festa. 10 I encara: Tu, Senyor, al principi vas assentar la terra, i el cel és obra de les teves mans; 11 ells passaran, però tu perduraràs. Tots s'envelliran com un vestit, 12 els plegaràs com un mantell, com qui es canvia de roba. Però tu ets sempre el mateix i els teus anys no tindran fi.
13 De quin dels àngels Déu ha dit mai: Seu a la meva dreta, i espera que posi els enemics com a escambell dels teus peus? 14 Els àngels només són esperits que exerceixen un ministeri, enviats per a fer un servei als qui han d'heretar la salvació.
Exhortació: Grandesa de la salvació
2
Per això cal que ens prenguem més seriosament els ensenyaments rebuts, si no volem anar a la deriva. Perquè la Llei, promulgada per mitjà d'àngels, obligava tant, que els qui la transgredien i desobeïen eren castigats merescudament. Nosaltres, doncs, com ens podrem escapar del càstig si negligim una salvació tan gran? Aquesta salvació, anunciada primerament pel Senyor mateix, ens ha estat després confirmada pels qui la van escoltar: Déu l'avala amb senyals i prodigis, amb tota mena de miracles, i també l'avala l'Esperit Sant amb els seus dons, que distribueix com vol.
Germà dels homes i salvador
Perquè no és pas als àngels que Déu ha sotmès el món renovat de què ara parlem. En les Escriptures, algú en dóna testimoni dient: Què és l'home, perquè te'n recordis? Què és un mortal, perquè el tinguis present? L'havies posat un moment per sota dels àngels, l'has coronat de glòria i dignitat, tot ho has sotmès sota els seus peus. Per tant, si Déu ho ha sotmès tot a ell, vol dir que no ha deixat res fora del seu domini. De fet, encara no veiem que tot li estigui sotmès, però contemplem com Jesús, posat un moment per sota dels àngels, ha estat ara coronat de glòria i dignitat, per mitjà de la passió i de la mort. Així Déu ens ha fet la gràcia que ell morís per tothom.
10 Déu, que ho ha creat tot i ho ha destinat tot a ell mateix, volia portar molts fills a la glòria, i va decidir que el qui havia de guiar-los a la salvació arribés a la plenitud per mitjà dels sofriments. 11 Tant el qui santifica com els qui són santificats tenen un mateix origen; per aquesta raó, ell no s'avergonyeix d'anomenar-los germans, 12 i diu: Anunciaré el teu nom als meus germans, et lloaré enmig del poble reunit. 13 I encara: En ell tinc posada la meva confiança. I també: Aquí ens teniu, a mi i els fills que Déu m'ha donat. 14 Així, doncs, ja que els fills tenen en comú la mateixa condició humana, també Jesús va compartir aquesta condició per destituir amb la seva mort el diable, que tenia el domini de la mort, 15 i per alliberar els qui, per por de la mort, estaven condemnats a ser esclaus tota la vida. 16 Ell no ha vingut a ajudar els àngels, sinó els descendents d'Abraham.
17 Per això calia que es fes en tot semblant als germans i així fos davant de Déu un gran sacerdot compassiu i digne de confiança que expiés els pecats del poble. 18 I havent passat ell mateix la prova del sofriment, ara pot ajudar els qui són provats.
Jesucrist, gran sacerdot (3,1-5,10)
Jesucrist, gran sacerdot digne de confiança
3
Vosaltres, doncs, germans, poble sant que compartiu una vocació celestial, fixeu la vostra mirada en Jesús, enviat de Déu i gran sacerdot de la fe que professem. Ell té tota la confiança d'aquell qui el va designar, tal com Moisès era digne de confiança en tota la casa de Déu. Però Jesús és molt més digne de glòria que Moisès, ja que el qui construeix una casa és sempre més honorat que la casa mateixa. Efectivament, tota casa té el seu constructor, però el constructor de tot és Déu. Moisès era digne de confiança en tota la casa de Déu tan sols com a servent, amb la missió de donar testimoni d'allò que Déu revelaria després. Però Crist és digne de confiança com a Fill, i ha estat posat al capdavant de la seva casa. I aquesta casa som nosaltres, si mantenim el coratge de gloriar-nos d'allò que esperem.
Exhortació: L'entrada al repòs de Déu
Per això, com diu l'Esperit Sant: Avui, quan escolteu la seva veu, no enduriu els cors com en el temps de la rebel·lió, el dia de la prova en el desert, quan van posar-me a prova els vostres pares i em temptaren; i van anar veient les meves obres 10 durant quaranta anys. Per això em vaig disgustar amb aquella generació i vaig dir: «Sempre tenen el cor esgarriat, desconeixen els meus camins.» 11 Llavors, indignat, vaig jurar: «No entraran al meu lloc de repòs.»
12 Germans, mireu que cap de vosaltres no tingui un cor dolent i sense fe, que l'aparti del Déu viu. 13 Més aviat, mentre duri la proclamació d'aquell «avui», exhorteu-vos els uns als altres dia rere dia perquè la seducció del pecat no endureixi ningú. 14 Hem estat associats al Crist, però cal que mantinguem ferma fins a la fi la confiança que teníem al principi. 15 Tal com ha estat dit: Avui, quan escolteu la seva veu, no enduriu els cors com en el temps de la rebel·lió. 16 I qui són els qui després d'escoltar es van rebel·lar? Tots els qui havien sortit d'Egipte guiats per Moisès. 17 I amb qui va estar disgustat durant quaranta anys? Amb aquells qui van pecar i deixaren els seus cossos pel desert. 18 I a qui va jurar que no entrarien al seu lloc de repòs? A aquells qui van desobeir. 19 Veiem, doncs, que no hi pogueren entrar per la seva manca de fe.
4
Déu manté encara la seva promesa; però no visquem refiats, no fos cas que algú de vosaltres es trobés que ha perdut l'ocasió d'entrar al lloc de repòs. En efecte, nosaltres hem rebut l'anunci de la bona nova igual com ells, però a ells no els va servir de res, perquè no es van adherir per la fe a allò que escoltaven. Tan sols els qui hem cregut entrem al lloc de repòs, segons allò que ha estat dit: Llavors, indignat, vaig jurar: «No entraran al meu lloc de repòs.» I és cert que Déu havia realitzat les seves obres des del moment de la creació del món, ja que, parlant del dia setè, l'Escriptura diu: Déu, el setè dia, reposà de totes les seves obres. Però en aquell text torna a dir: No entraran al meu lloc de repòs.
És clar, doncs, que Déu reserva a alguns d'entrar-hi. Però, ja que els primers a rebre l'anunci de la bona nova no hi van entrar per la seva desobediència, Déu torna a fixar un dia, aquell «avui», quan, molt de temps més tard, diu per boca de David allò que hem citat: Avui, quan escolteu la seva veu, no enduriu els cors. De fet, si Josuè els hagués deixat en el lloc de repòs, ja no hi hauria motius per a parlar d'un altre dia. Això vol dir que encara hi ha reservat un lloc de descans per al poble de Déu. 10 Només aquell qui ha entrat al seu lloc de repòs descansa ara ja de les seves obres, tal com Déu descansa de les seves. 11 Per tant, afanyem-nos a entrar en aquell lloc de repòs, perquè ningú no caigui arrossegat pel mateix exemple de desobediència.
12 La paraula de Déu és viva i eficaç. És més penetrant que una espasa de dos talls: arriba a destriar l'ànima i l'esperit, les articulacions i el moll dels ossos; discerneix les intencions i els pensaments del cor. 13 En tot el món creat no hi ha res que Déu no vegi clarament: tot és nu i descobert davant els ulls d'aquell a qui hem de donar comptes.
Jesucrist, gran sacerdot compassiu
14 Així, doncs, mantinguem ferma la fe que professem, ja que en Jesús, el Fill de Déu, tenim el gran sacerdot que ha travessat els cels.
15 No tenim pas un gran sacerdot incapaç de compadir-se de les nostres febleses: ell, de manera semblant a nosaltres, ha estat provat en tot, encara que sense pecar. 16 Per tant, acostem-nos confiadament al tron de la gràcia de Déu, perquè es compadeixi de nosaltres, ens mostri el seu favor i ens concedeixi, quan sigui l'hora, l'ajuda que necessitem.
5
Tot gran sacerdot, pres d'entre els homes, està destinat a oficiar a favor dels homes davant de Déu, oferint dons i sacrificis pels pecats. I és capaç de ser indulgent amb els qui pequen per ignorància o per error, ja que ell mateix experimenta per totes bandes la feblesa. Per això ha d'oferir sacrificis pels seus propis pecats igual que pels pecats del poble. I ningú no es pot apropiar l'honor de ser gran sacerdot: és Déu qui el crida, tal com va cridar Aaron.
Tampoc el Crist no es va atribuir a ell mateix la glòria de ser gran sacerdot, sinó que l'ha rebuda del qui li va dir: Tu ets el meu Fill; avui jo t'he engendrat. I també diu en un altre lloc: Ets sacerdot per sempre com ho fou Melquisedec. Ell, Jesús, durant la seva vida mortal s'adreçà a Déu, que el podia salvar de la mort, pregant-lo i suplicant-lo amb grans clams i llàgrimes. Déu l'escoltà per la seva submissió. Així, tot i que era el Fill, aprengué en els sofriments què és obeir, i, arribat a la plenitud, s'ha convertit en font de salvació eterna per a tots els qui l'obeeixen. 10 Déu l'ha proclamat gran sacerdot com ho fou Melquisedec.
El sacrifici de Jesucrist, gran sacerdot (5,11-10,39)
Exhortació: Aprofundir en la vida cristiana
11 Encara tenim molt a dir sobre això, i l'explicació es presenta difícil, ja que us heu tornat indolents a l'hora d'escoltar. 12 Després de tant de temps, ja hauríeu de ser mestres i, en canvi, encara necessiteu que us tornin a ensenyar les primeres nocions de la revelació de Déu; heu arribat fins al punt que us torna a convenir llet en comptes d'aliment sòlid. 13 I els qui s'alimenten de llet són incapaços de conèixer allò que és just, ja que només són uns infants. 14 L'aliment sòlid, en canvi, és propi de gent adulta, que, gràcies a l'experiència, tenen els sentits avesats a destriar entre el bé i el mal.
6
Per això, deixem les primeres nocions sobre el Crist i avancem cap al que és propi de gent adulta. Ara no hem de repetir pas els temes fonamentals: la conversió de les obres que porten la mort, la fe en Déu, l'ensenyament sobre el baptisme, la imposició de les mans, la resurrecció dels morts i el judici etern. Avancem, doncs, amb l'ajuda de Déu.
N'hi ha que un dia van rebre la llum, van tastar el do celestial, van participar en l'efusió de l'Esperit Sant i van assaborir la bona paraula de Déu i els prodigis del món renovat, però després han caigut i abandonen la fe. És impossible que aquests es renovin amb una segona conversió, ja que tornen a crucificar el Fill de Déu i l'omplen d'injúries.
Quan una terra beu la pluja que la rega sovint i dóna plantes bones als qui la conreen, vol dir que té part en la benedicció de Déu; en canvi, la terra que dóna cards i espines és tinguda per inútil i gairebé per maleïda, i acabarà consumida pel foc.
Estimats, encara que parlem així, estem convençuts que vosaltres us trobeu en les millors disposicions, ben a prop de la salvació. 10 Déu, que és just, no oblidarà tot el que heu fet, és a dir, l'amor que heu mostrat per causa del seu nom, posant-vos al servei del poble sant, en el passat i en el present. 11 Tan sols desitgem que cada un de vosaltres demostri el mateix afany per mantenir plenament l'esperança fins a la fi. 12 No voldríem que us tornéssiu indolents, sinó que imitéssiu aquells qui amb fe i amb constància han rebut les promeses en heretat.
La promesa de Déu, realitzada en Jesús
13 Quan Déu va fer la seva promesa a Abraham, no podent jurar per ningú de més gran, va jurar per ell mateix 14 dient: T'ompliré de benediccions i et donaré una nombrosa descendència. 15 Abraham esperà sense defallir i va obtenir que es realitzés la promesa. 16 Els homes, quan juren, ho fan per algú més gran que ells: el jurament posa fi a les discussions i serveix de garantia. 17 Déu, doncs, garantí amb un jurament la seva promesa, perquè volia mostrar als qui havien d'heretar-la que la seva decisió era irrevocable. 18 Així Déu va fer dues accions irrevocables, la promesa i el jurament, que ell de cap manera no pot desmentir. Gràcies a elles ens sentim fortament encoratjats els qui ho hem deixat tot per aferrar-nos a l'esperança que ell ens ofereix. 19 Aquesta esperança, que posseïm com una àncora segura i ferma, ha penetrat més enllà de la cortina del lloc santíssim. 20 Allà, com a precursor nostre, ha entrat Jesús, esdevingut gran sacerdot per sempre com ho fou Melquisedec.
Melquisedec
7
Aquest Melquisedec, rei de Salem, sacerdot del Déu altíssim, anà a trobar Abraham, que tornava del combat victoriós contra els reis, i el va beneir; i Abraham li va donar la desena part de tot el botí. Melquisedec, si traduïm el seu nom, era «rei de justícia»; i era també rei de Salem, és a dir, «rei de pau». L'Escriptura no diu que tingués pare, ni mare, ni genealogia; no parla tampoc ni del començament ni del terme de la seva vida. Així, fet semblant al Fill de Déu, resta sacerdot per sempre.
Contempleu la grandesa d'aquest personatge, a qui Abraham, que era el patriarca, va donar el delme de la millor part del botí. De fet, els descendents de Leví que reben el sacerdoci tenen manat per llei de recollir el delme del poble, és a dir, dels seus germans, si bé aquests també han sortit, com ells, de les entranyes d'Abraham. En canvi, Melquisedec, que no figura en les genealogies levítiques, va recollir el delme d'Abraham i el va beneir, a ell que tenia les promeses; i no es pot negar que l'inferior és beneït pel qui és superior. D'altra banda, en el cas dels descendents de Leví, els qui reben el delme són homes mortals, mentre que, de Melquisedec, l'Escriptura fa constar que viu. Més encara: per dir-ho així, en la persona d'Abraham, també Leví, que recull els delmes, va pagar el delme, 10 perquè el dia que Melquisedec anà a trobar Abraham, el patriarca encara duia Leví a les entranyes.
Jesucrist, gran sacerdot com ho fou Melquisedec
11 La legislació del poble d'Israel es basava en el sacerdoci levític. Però si aquest hagués portat a la plenitud, per què calia encara establir un altre sacerdot de la línia de Melquisedec, com diu l'Escriptura, en comptes de designar-ne un de la línia d'Aaron? 12 De fet, un canvi de sacerdoci comporta necessàriament un canvi de llei. 13 Jesús, a qui es refereixen aquelles paraules de l'Escriptura, era d'una altra tribu, i cap dels seus membres no ha servit mai l'altar. 14 És sabut, efectivament, que nostre Senyor ha sortit de la tribu de Judà, a la qual Moisès no atribuí cap funció sacerdotal.
15 Tot això és encara més clar si tenim present que aquest altre gran sacerdot ha estat establert a imatge de Melquisedec 16 i que ha arribat al sacerdoci no en virtut d'una llei de descendència humana sinó pel poder d'una vida indestructible. 17 Així ho afirma el testimoni de l'Escriptura: Ets sacerdot per sempre com ho fou Melquisedec. 18 En conseqüència, d'una banda, queda abolida la legislació anterior per deficient i inútil, 19 ja que la Llei no ha portat res a la plenitud; d'altra banda, és introduïda una esperança millor que ens acosta a Déu.
20 Tot això no s'ha pas realitzat sense jurament. Perquè, mentre que aquells sacerdots eren instituïts sense cap jurament, 21 Jesús ho ha estat amb el jurament d'aquell qui li va dir: El Senyor no es desdiu del que jurà: Ets sacerdot per sempre. 22 Per tant, ara Jesús garanteix una aliança millor. 23 A més, els qui eren instituïts sacerdots van ser molts, perquè la mort els impedia de continuar en les seves funcions; 24 però Jesús, que viu per sempre, no traspassa a ningú el seu sacerdoci. 25 Per això té el poder de salvar definitivament els qui per ell s'acosten a Déu, ja que viu per sempre intercedint a favor d'ells.
26 Aquest és realment el gran sacerdot que ens calia: sant i innocent, sense taca ni complicitat amb els pecadors, enaltit més amunt dels cels. 27 Ell no necessita, com els altres grans sacerdots, oferir sacrificis cada dia, primer pels propis pecats, després pels pecats del poble: això ho va fer una vegada per sempre, oferint-se ell mateix. 28 La Llei destina a ser grans sacerdots uns homes plens de febleses, però la paraula del jurament que substitueix la Llei fa gran sacerdot el Fill, que ha arribat a la plenitud per sempre.
El nostre gran sacerdot i el culte antic
8
El punt central de la nostra exposició és que tenim un gran sacerdot que s'ha assegut en el cel, a la dreta del tron de la majestat divina; ell és el ministre que oficia en el santuari, en el veritable tabernacle, aquell que no van erigir els homes, sinó Déu mateix.
Tot gran sacerdot està destinat a oferir dons i sacrificis; per això també calia que aquest gran sacerdot tingués alguna cosa per oferir. De fet, si ell estigués a la terra, ni tan sols seria sacerdot, perquè aquí ja hi ha els qui presenten les ofrenes prescrites per la Llei. Ara bé, aquests sacerdots celebren un culte que és tan sols imitació i ombra de les realitats celestials. Així ho trobem en l'oracle diví manifestat a Moisès quan anava a construir el tabernacle, i que diu: Mira bé i fes-ho tot igual al model que et mostro aquí a la muntanya. En canvi, al nostre gran sacerdot li correspon d'oficiar en un culte més excel·lent, ja que és mitjancer d'una aliança molt millor, fonamentada en promeses incomparablement millors.
La fi de l'aliança antiga
Si la primera aliança hagués estat irreprensible, no hauria calgut substituir-la per una segona. En efecte, el Senyor diu en to de reprensió: Vénen dies, ho dic jo, el Senyor, que pactaré una aliança nova amb el casal d'Israel i amb el casal de Judà. No serà com l'aliança que vaig pactar amb els seus pares el dia que els vaig agafar per la mà per fer-los sortir del país d'Egipte; ells no es van mantenir en la meva aliança, i jo em vaig desentendre d'ells. Ho dic jo, el Senyor. 10 Aquesta és l'aliança que jo pactaré amb el casal d'Israel després d'aquells dies, diu el Senyor: Posaré les meves lleis en el seu interior, les escriuré en el seu cor. Llavors jo seré el seu Déu i ells seran el meu poble. 11 Ja no caldrà que ningú instrueixi el seu veí ni el seu germà dient: «Coneix qui és el Senyor», perquè tots em coneixeran, des del més petit fins al més gran. 12 Perdonaré les seves culpes, no em recordaré més dels seus pecats. 13 Des del moment que Déu parla d'una aliança nova, declara vella la primera; i tot allò que es torna vell i antic està destinat a desaparèixer.
El culte antic, insuficient
9
La primera aliança tenia un ritual per al culte i un santuari terrenal. El tabernacle que es va construir tenia una primera estança, anomenada «el lloc sant», on hi havia el canelobre, la taula i els pans d'ofrena. Passada la segona cortina, hi havia l'altra estança del tabernacle, que s'anomenava «el lloc santíssim» i que contenia un altar d'or, per a cremar-hi l'encens, i l'arca de l'aliança, tota recoberta d'or. Dins l'arca hi havia una gerra d'or plena de mannà, la vara d'Aaron i les taules de l'aliança. Damunt l'arca hi havia els querubins que assenyalaven la presència gloriosa de Déu i que amb les ales feien ombra sobre la coberta de l'arca. Però ara no és el moment de parlar-ne en detall.
Disposat tot tal com hem dit, els sacerdots entren sempre que cal a la primera estança del tabernacle per dur-hi a terme les funcions del culte, però a la segona tan sols hi entra el gran sacerdot una vegada l'any, i no deixa mai d'oferir la sang pels seus propis pecats i pels del poble. Amb això l'Esperit Sant ha volgut fer comprendre que, mentre subsisteix el primer tabernacle, encara no s'ha manifestat el camí d'accés al santuari. El primer tabernacle és, doncs, un símbol referit al temps present; allí s'ofereixen dons i sacrificis incapaços de portar a la plenitud la consciència dels qui tributen aquell culte. 10 Els seus ritus terrenals, basats en menjars, begudes i purificacions diverses, han estat imposats fins al moment de la renovació.
El sacrifici de Crist
11 Però Crist ha vingut com a gran sacerdot del món futur que ara comença i ha entrat al santuari a través del tabernacle més gran i més perfecte, no fet per mans d'home, ja que no pertany al món creat. 12 Hi ha entrat una vegada per sempre, sense servir-se de la sang de bocs i de vedells, sinó valent-se de la seva pròpia sang; així ens ha redimit per sempre més. 13 La sang dels bocs i dels vedells i la cendra de la vedella, aspergida sobre els qui són impurs, els santifica i purifica corporalment. 14 Però la sang de Crist, que per l'Esperit etern s'ha ofert ell mateix a Déu com a víctima sense cap defecte, amb molta més raó purificarà la nostra consciència de les obres que porten la mort, i podrem donar culte al Déu viu.
La nova aliança segellada amb la sang de Crist
15 Així, doncs, el Crist és mitjancer d'una nova aliança, perquè ha mort en rescat dels pecats comesos sota la primera; així els qui són cridats reben l'herència eterna que els havia estat promesa. 16 En efecte, perquè un testament entri en vigor, ha de constar la mort del testador; 17 un testament sols és efectiu si el testador ha mort, ja que, mentre viu, el testament no val.
18 Per això, també la primera aliança va ser inaugurada amb vessament de sang. 19 Quan Moisès hagué promulgat a tot el poble cada un dels manaments de la Llei, prengué la sang dels vedells i dels bocs, juntament amb aigua, i aspergí amb llana escarlata i amb hisop tant el llibre com tot el poble, 20 dient: Això és la sang de l'aliança que Déu ha prescrit per a vosaltres; 21 igualment, aspergí amb aquella sang el tabernacle i tots els objectes del culte. 22 Segons la Llei, gairebé tot s'ha de purificar amb sang, i sense vessament de sang no hi ha perdó. 23 Per tant, si allò que és imitació de les realitats celestials s'ha de purificar d'aquesta manera, és clar que les mateixes realitats celestials exigeixen sacrificis més excel·lents que aquells.
L'entrada de Crist a la presència de Déu
24 Crist no ha entrat en un santuari fet per mans d'home, que és còpia del santuari veritable, sinó que ha entrat dins el cel, i ara es presenta davant de Déu intercedint per nosaltres. 25 El gran sacerdot entra cada any al santuari amb una sang que no és la seva. Crist, en canvi, no s'ha d'oferir moltes vegades; 26 si fos així, hauria hagut de sofrir la passió una vegada i una altra des de la creació del món. Ara, però, a la fi dels temps, s'ha manifestat una vegada per sempre, per abolir el pecat mitjançant el seu sacrifici. 27 Als homes ens toca de morir una sola vegada, i després de la mort ve el judici; 28 semblantment, Crist, que es va oferir una sola vegada i prengué damunt seu els pecats de tots, apareixerà per segona vegada, no ja per raó dels pecats, sinó per salvar els qui viuen esperant-lo.
Jesucrist, salvador etern
10
La Llei de Moisès conté tan sols una ombra del món renovat i no la realitat mateixa. Per això és del tot incapaç de portar a la plenitud els qui participen cada any en els mateixos sacrificis oferts una vegada i una altra. De fet, si els qui tributen aquest culte haguessin estat purificats d'una vegada per sempre i ja no haguessin tingut consciència de ser pecadors, haurien deixat d'oferir aquells sacrificis. Però els sacrificis els tornen a recordar cada any que són pecadors.
En efecte, és impossible que la sang dels vedells i dels bocs esborri els pecats. Per això, quan entra al món, Crist diu a Déu: No has volgut sacrificis ni oblacions, però m'has format un cos; no t'has complagut en holocaustos ni en sacrificis pel pecat. Per això t'he dit: A tu em presento. En el llibre hi ha escrit de mi que vull fer, oh Déu, la teva voluntat. Primer diu: De sacrificis i oblacions i holocaustos i sacrificis pel pecat, no n'has volgut ni t'hi has complagut; encara que totes aquestes ofrenes són precisament les que prescriu la Llei de Moisès. Però després afegeix: A tu em presento; vull fer la teva voluntat. Suprimeix, doncs, el que deia primer i ho substitueix pel que diu després. 10 I precisament perquè ell ha complert la voluntat de Déu, nosaltres hem estat santificats per l'ofrena del cos de Jesucrist, feta una vegada per sempre.
11 Tot sacerdot oficia diàriament i ofereix moltes vegades els mateixos sacrificis, que són completament incapaços d'esborrar els pecats. 12 Però Jesucrist, després d'oferir un únic sacrifici pels pecats, s'ha assegut per sempre a la dreta de Déu, 13 i allà espera que els enemics siguin posats com a escambell dels seus peus. 14 Amb una sola oblació, ha portat per sempre a la plenitud els qui ara són santificats. 15 Fins i tot l'Esperit Sant ens en dóna testimoni. Primer diu: 16 Aquesta és l'aliança que jo pactaré amb ells després d'aquells dies. Ho diu el Senyor: Posaré les meves lleis en el seu cor, les escriuré en el seu interior. 17 I afegeix: No em recordaré més dels seus pecats ni de les seves culpes. 18 Quan el perdó ha estat concedit, ja no cal cap ofrena pel pecat.
Exhortació: Una vida cristiana renovada
19 Per tant, germans, tenim plena llibertat d'entrar al santuari gràcies a la sang de Jesús; 20 ell ha inaugurat per a nosaltres un camí nou i viu, que passa a través de la cortina del lloc santíssim, és a dir, a través de la seva humanitat. 21 En ell tenim un gran sacerdot posat al capdavant de la casa de Déu. 22 Acostem-nos-hi amb cor sincer i fe plena, ja que el nostre cos ha estat rentat amb aigua que purifica, i els nostres cors, netejats de tota consciència de culpa. 23 Mantinguem indefectible l'esperança que professem: Déu compleix fidelment les seves promeses. 24 Vetllem els uns pels altres per animar-nos a l'amor fratern i a les bones obres. 25 No deixem d'assistir a les reunions comunitàries, com alguns han pres per costum; més aviat exhortem-nos els uns als altres. I més ara, que veieu que s'acosta el darrer dia.
26 Perquè, si després d'haver rebut el ple coneixement de la veritat pequem voluntàriament, ja no ens queda cap sacrifici que expiï els pecats, 27 sinó tan sols l'espera terrible del judici i del foc ardent que consumirà els enemics. 28 Quan algú viola la Llei de Moisès, ha de ser condemnat a mort sense pietat, sota la declaració de dos o tres testimonis; 29 penseu, doncs, de quin gravíssim càstig es farà mereixedor el qui haurà trepitjat el Fill de Déu, haurà profanat la sang de l'aliança que l'havia santificat i haurà ultratjat l'Esperit de la gràcia. 30 Prou coneixem el qui ha dit: A mi em toca de passar comptes: jo donaré la paga. I encara: El Senyor judicarà el seu poble. 31 És terrible caure en mans del Déu viu!
32 Recordeu-vos d'aquells primers temps, quan tot just havíeu rebut la llum i ja vau sostenir un combat fort i dolorós; 33 els uns us convertíreu en espectacle per a la gent quan sofríreu oprobis i persecucions, els altres us vau fer solidaris dels qui patien aquests maltractaments. 34 Vau compartir els sofriments dels presos i vau acceptar amb goig que us espoliessin dels vostres béns, sabent que posseïu altres béns millors, que duren per sempre. 35 Per tant, no perdeu la vostra valentia, ja que per ella rebreu una gran recompensa.
36 Us cal molta constància per a complir la voluntat de Déu i obtenir així el que ell ha promès. 37 Perquè d'aquí a un moment, tan sols un moment, vindrà el qui ha de venir, no tardarà. 38 El meu just viurà per la fe, però si es fa enrere no m'hi complauré. 39 Nosaltres no som dels qui es fan enrere i es perden, sinó dels qui creuen i se salven.
La fe i la constància (11,1-12,13)
La fe dels antics
11
Creure és posseir anticipadament allò que esperem, és conèixer realitats que no veiem. Els antics han merescut per la fe el testimoni de l'Escriptura.
Gràcies a la fe, comprenem que tot l'univers va ser creat per la paraula de Déu i que, per tant, allò que veiem no prové de simples aparences.
Gràcies a la fe, Abel va oferir a Déu un sacrifici millor que el de Caín. Per aquesta fe, Abel va rebre el testimoni que era just, ja que Déu va acceptar els dons que li oferia. Ell va morir, però la seva fe encara parla.
Gràcies a la fe, Henoc va ser endut de la terra sense passar per la mort, i ningú no el va trobar, perquè Déu se l'havia endut. Abans que se l'endugués, l'Escriptura dóna testimoni que era agradable a Déu. Ara bé, sense la fe és impossible de ser-li agradable, perquè el qui s'acosta a Déu ha de creure que existeix i que recompensa els qui el cerquen.
Gràcies a la fe, Noè, advertit per l'oracle diví d'allò que encara no veia, pres d'un sant temor, va construir l'arca per salvar la seva família. Així va condemnar el món i va heretar la justícia pròpia dels qui creuen.
Gràcies a la fe, Abraham, cridat per Déu, va obeir i se n'anà cap al país que havia de rebre en herència. Abraham sortí sense saber on anava. Gràcies a la fe, va residir com a estranger a la terra promesa, vivint en tendes amb Isaac i Jacob, hereus com ell de la mateixa promesa. 10 És que esperava aquella ciutat ben fonamentada que té Déu mateix com a arquitecte i constructor.
11 Gràcies a la fe, també Sara, que era estèril, va obtenir la capacitat de fundar un llinatge, tot i que li havia passat l'edat; és que va posar la confiança en el qui havia fet la promesa. 12 Per això, d'un sol home, Abraham, que ja era a les portes de la mort, en nasqué una descendència tan nombrosa com les estrelles del cel i com els grans de sorra de la vora de la mar.
13 Tots aquests moriren en la fe, sense haver obtingut allò que Déu els prometia, sinó veient-ho i saludant-ho de lluny, i reconeixent que eren estrangers i forasters a la terra. 14 Els qui parlen així mostren clarament que busquen una pàtria. 15 I no es refereixen a la pàtria d'on havien sortit, perquè sempre haurien tingut l'ocasió de tornar-hi. 16 Aspiren, per tant, a trobar-ne una de millor, la pàtria celestial. Per això Déu no s'avergonyeix d'anomenar-se el seu Déu, ja que els ha preparat una ciutat.
17 Gràcies a la fe, Abraham, posat a prova, va oferir Isaac; i era el seu fill únic que oferia, tot i que havia rebut les promeses 18 i li havia estat dit: La descendència que portarà el teu nom serà la d'Isaac. 19 Per això Abraham confiava que Déu seria prou poderós per a ressuscitar un mort, i així va recobrar el seu fill, com prefigurant la resurrecció.
20 També gràcies a la fe, Isaac va beneir Jacob i Esaú, anunciant allò que havia de venir.
21 Gràcies a la fe, Jacob, a punt de morir, va beneir cada un dels fills de Josep i va adorar Déu recolzat sobre el seu bastó.
22 Gràcies a la fe, Josep, pròxim a la seva fi, es referí anticipadament a la sortida dels israelites d'Egipte i disposà el trasllat dels seus ossos.
23 Gràcies a la fe, Moisès, tot just nascut, va ser amagat durant tres mesos pels seus pares perquè havien vist com n'era, de bonic, aquell infant i no van tenir por de l'edicte reial. 24 Gràcies a la fe, Moisès, quan ja era gran, va renunciar als avantatges de ser fill de la filla del faraó. 25 Preferí de ser maltractat amb el poble de Déu que fruir per un cert temps d'una vida de pecat. 26 Per a ell, que tenia la mirada posada en la recompensa futura, sofrir els oprobis del Crist era un tresor més gran que tots els tresors d'Egipte. 27 Gràcies a la fe, va abandonar el país d'Egipte sense témer la indignació del rei i, com que anava veient el Déu invisible, es mantingué ferm i constant. 28 Gràcies a la fe, va immolar l'anyell pasqual i féu l'aspersió amb la sang, perquè l'exterminador no toqués els primogènits d'Israel.
29 Gràcies a la fe, els israelites van travessar el Mar Roig com si fos terra eixuta, mentre que els egipcis, que també ho intentaven, eren engolits.
30 Gràcies a la fe, van caure les muralles de Jericó, després que els israelites haguessin fet voltes a la ciutat durant set dies.
31 Gràcies a la fe, Rahab, la prostituta, que havia acollit en pau els exploradors, no va morir amb els qui refusaren de creure.
32 Per què continuar? Em mancaria el temps per a parlar-vos en detall de Gedeó, de Barac, de Samsó, de Jeftè, de David, de Samuel i dels profetes. 33 Aquests, per la fe, sotmeteren reialmes, administraren justícia, veieren que es complien les promeses, clogueren boques de lleons, 34 apagaren focs poderosos, s'escaparen de l'espasa, es posaren bons després de malalties, foren valents en el combat, feren fugir exèrcits enemics. 35 Hi hagué dones que recobraren ressuscitats els morts de casa seva. Alguns es deixaren esquarterar, sense acceptar les propostes de llibertat, per obtenir la resurrecció a una vida millor. 36 D'altres van sofrir la prova d'escarnis i d'assots i encara de cadenes i presons; 37 foren apedregats, serrats, morts amb l'espasa; anaren d'ací d'allà coberts de pells d'ovella i de cabra, privats de tot, perseguits, maltractats, 38 errants per deserts i muntanyes, per les coves i els forats de la terra. I és que el món no era digne d'acollir-los.
39 Tots aquests han merescut per la seva fe el testimoni de l'Escriptura, però no van obtenir el que Déu havia promès, 40 perquè ell, que ens tenia preparada una sort millor, no volia que arribessin a la plenitud sense nosaltres.
La constància necessària
12
Així, doncs, també nosaltres, envoltats d'un núvol tan gran de testimonis, traguem-nos tot impediment, i el pecat que tan fàcilment ens subjecta, i llancem-nos a córrer sense defallir en la prova que ens és proposada. Tinguem la mirada fixa en Jesús, el qui ens ha de guiar pel camí de la fe i el qui la porta a la plenitud. Ell, per arribar a la felicitat que li era proposada, va suportar el suplici de la creu, sense fer cas de la vergonya que havia de passar, i està assegut a la dreta del tron de Déu. Tingueu present aquell qui va suportar un atac tan dur contra la seva persona de part dels pecadors; així no us deixareu abatre, cansats i sense forces. En la vostra lluita contra el pecat, encara no heu hagut de resistir fins al punt de vessar la sang, i per això heu oblidat les paraules d'encoratjament que Déu us adreça com a fills: Fill meu, no refusis la correcció del Senyor, no et cansis quan ell et reprèn, perquè el Senyor corregeix els qui estima, castiga els fills que ell acull. Vosaltres sofriu, doncs, per tal de rebre una correcció: Déu us tracta com a fills. Perquè, quin fill hi ha a qui el seu pare no corregeixi? Si a tots els toca la seva part de correcció però vosaltres us quedeu sense, vol dir que sou bastards i no pas fills legítims.
Els nostres pares terrenals ens corregien, i no per això deixàvem de respectar-los. Molt més, doncs, ens hem de sotmetre al Pare que ens dóna l'esperit perquè visquem. 10 Ells ens corregien per poc temps i com els semblava bé; Déu, en canvi, ens corregeix mirant el que ens convé per fer-nos participar en la seva santedat. 11 La correcció, de moment, no sembla que porti alegria, sinó tristesa; però, més tard, els qui han passat per aquest entrenament en cullen el fruit pacífic d'una vida justa. 12 Per això, enfortiu les mans que defalleixen i els genolls vacil·lants, 13 i aplaneu la ruta per on passen els vostres peus. Així el qui va coix no hi prendrà mal i, més aviat, es posarà bo.
La santedat de la vida cristiana (12,14-13,19)
Exhortació a la pau i a la fidelitat
14 Mireu de viure en pau amb tothom. Busqueu la santedat, ja que sense santedat ningú no veurà el Senyor. 15 Vetlleu perquè ningú de vosaltres no quedi privat de la gràcia de Déu: que no broti cap arrel amargant que porti el malestar, i la majoria en resulti infectada. 16 Vetlleu perquè no hi hagi cap immoral o sacríleg, com Esaú, que per un plat es va vendre els drets de primogènit. 17 I ja sabeu que després, quan volgué heretar la benedicció, en va quedar exclòs i no tingué cap possibilitat de canviar, tot i haver-ho suplicat amb llàgrimes.
18 Vosaltres no us heu acostat en aquella muntanya palpable del Sinaí, que era tota ella foc ardent, foscor, tenebres i tempesta, 19 toc de corn i veu que parlava. Els mateixos que sentiren aquella veu van refusar d'escoltar cap més paraula. 20 No podien suportar aquella ordre terminant: Fins i tot una bèstia, si toca la muntanya, haurà de morir apedregada. 21 Tan terrible era aquell espectacle, que Moisès exclamà: Estic esglaiat i tremolós. 22 Però vosaltres us heu acostat a la muntanya de Sió, a la ciutat del Déu viu, la Jerusalem celestial, a miríades d'àngels, a l'aplec festiu, 23 a l'assemblea dels primogènits que tenen el nom inscrit en el cel; us heu acostat a Déu, jutge de tots, als esperits dels justos que ja han arribat a la plenitud, 24 a Jesús, mitjancer d'una aliança nova, i a la seva sang purificadora, que parla més favorablement que la d'Abel.
25 Mireu de no refusar el qui ens parla! Aquells el van refusar quan promulgava els seus oracles divins aquí a la terra i no es van escapar del càstig. Molt menys, doncs, ens n'escaparem nosaltres si el rebutgem quan ens parla des del cel. 26 En aquella ocasió, la seva veu feia tremolar la terra, però ara ell ha fet aquesta promesa: Una vegada més, faré tremolar no solament la terra, sinó també el cel. 27 L'expressió una vegada més anuncia la transformació del món creat, que és inestable, per tal que subsisteixin les realitats incommovibles. 28 Per això, ja que rebem la possessió d'un Regne incommovible, no deixem perdre aquesta gràcia i donem així a Déu un culte que li sigui agradable, amb temor i submissió. 29 El nostre Déu és un foc que devora.
Actituds personals i comunitàries
13
No deixeu d'estimar-vos com a germans. No us oblideu de practicar l'hospitalitat; gràcies a ella, alguns, sense saber-ho, van acollir àngels. Recordeu-vos dels presos com si fóssiu presos amb ells; recordeu-vos igualment dels qui són maltractats, pensant que també vosaltres teniu un cos. Que tothom honori el matrimoni i guardi immaculada la vida conjugal: Déu judicarà els immorals i els adúlters. Que l'amor al diner no inspiri la vostra conducta; acontenteu-vos amb el que teniu, ja que Déu mateix ha dit: No et deixaré, no t'abandonaré. Per això podem dir amb tota confiança: El Senyor m'ajuda, res no em fa por; els homes, què em poden fer?
Un comportament autèntic
Feu memòria dels vostres dirigents, que us van anunciar la paraula de Déu; considereu la fi exemplar de la seva vida i imiteu la seva fe. Jesucrist és el mateix ahir i avui i pels segles. No us deixeu arrossegar per doctrines complicades i estranyes: el cor ha de trobar la força en la gràcia de Déu i no en observances de menjars que no fan cap profit als qui les practiquen. 10 Nosaltres tenim un altar i, del sacrifici que s'hi ofereix, no tenen dret a menjar-ne els qui oficien en el tabernacle. 11 En efecte, el dia que el gran sacerdot porta la sang dels animals a l'interior del santuari per expiar el pecat, els cossos d'aquelles víctimes són completament cremats fora del campament. 12 Per això també Jesús, per santificar el poble amb la seva sang, va sofrir fora de la porta de la ciutat. 13 Sortim, doncs, a trobar-lo fora del campament, carregats amb el seu oprobi. 14 Perquè no tenim aquí la ciutat que durarà per sempre, sinó que busquem la que encara ha de venir. 15 Per Jesucrist, oferim contínuament a Déu un sacrifici d'acció de gràcies, és a dir, el fruit d'uns llavis que lloen el seu nom. 16 No us oblideu de fer el bé i de compartir allò que teniu: aquests són els sacrificis que agraden a Déu. 17 Obeïu els vostres dirigents i mostreu-vos-hi dòcils; ells vetllen sempre per vosaltres i n'hauran de donar compte. Mireu que puguin fer-ho amb goig i no pas lamentant-se; això no us seria profitós. 18 Pregueu per nosaltres: estem convençuts que la nostra consciència és recta, i en tota ocasió volem portar-nos com cal. 19 Sobretot, us demano que pregueu perquè Déu em faci retornar a vosaltres ben aviat.
Cloenda (13,20-25)
Pregària final
20 Que el Déu de la pau, que ha fet pujar d'entre els morts Jesús, Senyor nostre, el gran pastor de les ovelles, gràcies a la sang d'una aliança eterna, 21 us perfeccioni amb tota mena de béns perquè pugueu complir la seva voluntat; que ell mateix, per Jesucrist, faci en nosaltres allò que li és plaent. A Jesucrist sigui donada la glòria pels segles dels segles. Amén.
Tramesa de l'escrit
22 Us prego, germans, que aguanteu pacientment aquesta exhortació. De fet, l'escrit que us trameto és breu. 23 Us faig saber que el nostre germà Timoteu ha estat posat en llibertat. Si arriba aviat, us vindré a veure juntament amb ell. 24 Saludeu tots els vostres dirigents i tot el poble sant. Us saluden els d'Itàlia.
25 Que la gràcia sigui amb tots vosaltres.

Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya, Editorial Claret i Societats Bíbliques Unides





Darrera actualització del programa: 10/10/2016
visitor stats