|
Apocalipsi d'Isaïes
El judici de Déu sobre tota la terra
24
1 El Senyor devastarà la terra
i l'assolarà,
capgirarà tot el món
i en dispersarà els habitants.
2 Tindran la mateixa fi
el sacerdot i el poble,
l'amo i l'esclau,
la mestressa i la serventa,
el venedor i el comprador,
el prestador i el qui manlleva,
el creditor i el deutor.
3 La terra serà del tot arrasada,
del tot saquejada.
El Senyor mateix
ha dictat aquesta sentència.
4 La terra decau esllanguida,
el món es marfon i decau,
els cims de la terra llangueixen.
5 La gent ha profanat
la terra on habita:
ha desobeït les lleis,
ha violat els preceptes,
ha trencat l'aliança eterna.
6 Per això la maledicció
devora la terra,
i els seus habitants en porten la pena;
per això minven els qui l'habiten,
ja hi queda poca gent.
7 El most s'ha perdut,
s'han esllanguit els ceps.
Els amics de diversions
ara gemeguen.
8 L'alegria dels tamborins
i la bullícia dels balladors
s'han acabat;
han emmudit les cítares joioses.
9 No se senten cançons de taverna,
els bevedors troben amarga
la beguda.
10 La ciutat, deserta, és una ruïna,
les cases tenen obstruïda l'entrada.
11 Pels carrers la gent s'exclama
perquè no hi ha vi,
s'han eclipsat les festes,
l'alegria ha abandonat el país.
12 Dins la ciutat
només hi ha desolació;
les seves portes, estellades,
són una ruïna.
13 En el país i enmig dels pobles
ha quedat tan poca cosa
com en l'olivera després de la collita,
com en el cep després de la verema.
Una alegria precipitada
14 Alguns cridaran d'alegria
aclamant la majestat del Senyor:
«Lloeu-lo des de ponent,
15 des de llevant doneu glòria al Senyor;
lloeu el nom del Senyor, Déu d'Israel,
a les illes llunyanes de la mar.
16 De l'extrem de la terra
hem sentit cantar:
Glòria al Déu just!»
Però jo dic:
«Pobre de mi, pobre de mi!
Ai de mi! Els traïdors traeixen,
els traïdors no paren de trair.»
17 El pànic, la fossa i el filat
se us tiren al damunt,
habitants de la terra.
18 Qui fugi dels crits de pànic
caurà dintre la fossa,
i si surt de la fossa,
s'enredarà a les malles del filat.
Les comportes del cel s'han obert
i els fonaments de la terra tremolen.
19 La terra s'esquerda,
s'esberla la terra,
tremola sencera;
20 fa tentines com un embriac,
sacsejada com una barraca.
Cau sota el pes de la seva apostasia,
no s'aixecarà mai més.
21 Aquell dia,
el Senyor demanarà comptes,
allà dalt, a l'estol dels astres,
i aquí baix, als reis de la terra.
22 Els amuntegaran,
encadenats, en una fossa,
els reclouran a la presó,
i molt de temps després
els judicaran.
23 La lluna es retirarà avergonyida,
el sol s'amagarà ple de confusió,
quan el Senyor de l'univers
vindrà a regnar
a la muntanya de Sió i a Jerusalem.
La seva glòria es manifestarà
als seus ancians.
El Senyor, refugi dels pobres
25
1 Senyor, tu ets el meu Déu.
T'exalçaré
i proclamaré el teu nom:
has dut a terme plans admirables,
ferms i segurs,
decidits fa molt de temps.
2 De la gran ciutat,
n'has fet un enderroc,
de la muralla inexpugnable, una ruïna.
La fortalesa estrangera ja no és ciutat,
i mai més no serà reconstruïda.
3 Per això un poble fort reconeix
la teva glòria,
et tem la capital dels pobles tirans,
4 perquè has estat
el refugi dels febles,
el refugi dels pobres en l'infortuni,
l'aixopluc en els aiguats,
l'ombra enmig de la calor.
La fúria dels tirans
és com l'embat de la tempesta
contra una muralla,
5 com l'ardor del sol
contra una terra eixarreïda.
Però tu ofegues
l'avalot dels estrangers,
com l'ombra d'un núvol
ofega el sol ardent.
Els cants triomfals dels tirans
emmudiran.
Un banquet per a tots els pobles
6 En aquesta muntanya,
el Senyor de l'univers
oferirà a tots els pobles
un banquet de plats gustosos
i de vins selectes:
de plats gustosos i suculents,
de vins selectes i clarificats.
7 Farà desaparèixer
en aquesta muntanya
el vel de dol que cobreix
tots els pobles,
el sudari que amortalla les nacions;
8 engolirà per sempre la mort.
El Senyor, Déu sobirà,
eixugarà totes les llàgrimes
i esborrarà arreu de la terra
la humiliació del seu poble.
El Senyor mateix ho afirma.
9 Aquell dia diran:
«Aquí teniu el vostre Déu!
Havíem posat en ell l'esperança
i ens ha alliberat.
És el Senyor, en qui teníem posada
l'esperança!
Alegrem-nos i celebrem
que ens hagi salvat.»
La fi de Moab
10 La mà del Senyor reposarà
sobre aquesta muntanya,
però Moab serà trepitjat allà on és,
com es trepitja la palla
a la bassa del femer.
11 Allí mourà els braços
com si volgués nedar,
però el Senyor vinclarà
la seva arrogància
i l'esforç dels seus braços.
12 Abatrà els bastions inaccessibles
de les teves muralles, Moab;
els derrocarà,
els farà caure a terra, a la pols.
Càntic de la ciutat fortificada
26
1 Aquell dia, en el país de Judà cantaran aquest càntic:
«Tenim una ciutat fortificada,
envoltada de defenses,
muralles i baluards.
2 Obriu les seves portes
i hi entrarà un poble just,
que guarda la fidelitat
3 i manté ferm el seu cor.
El guardes en pau
perquè confia en tu, Senyor.
4 Confieu sempre en el Senyor,
que és la roca eterna:
5 ell abat els qui habiten dalt als cims,
arrasa la ciutat inaccessible,
l'arrasa fins a terra,
l'ajeu a la pols.
6 Els peus dels pobres la trepitgen,
els febles hi passen pel damunt.»
Pregària dels darrers temps
7 El just troba un camí pla:
tu li fas planera la ruta.
8 El camí que assenyalen
les teves decisions
ens fa esperar en tu, Senyor.
Anhelem únicament
de proclamar el teu nom.
9 De nit et desitjo amb tota l'ànima,
em deleixo per tu del fons del cor.
Quan executes a la terra
les teves decisions,
els habitants del món
aprenen a ser justos.
10 Si concedissis gràcia als dolents,
mai no aprendrien a fer el bé;
farien el mal
entre gent irreprensible,
no reconeixerien
la teva grandesa, Senyor.
11 Ells no s'adonen, Senyor,
que la teva mà els amenaça.
Que vegin, avergonyits,
amb quin amor ardent
defenses el teu poble.
Els devorarà aquell foc
que devora els teus enemics.
12 Senyor, dóna'ns la pau;
el fruit mateix del nostre treball
és obra teva.
13 Senyor, Déu nostre,
uns altres amos ens han dominat,
però nosaltres tan sols volem
proclamar el teu nom.
14 Aquells ara són morts,
no tornaran a viure;
són ombres, no s'aixecaran més.
Tu els has judicat i exterminat,
sense deixar-ne cap record.
15 Però tu, Senyor, has fet créixer
aquest poble;
l'has fet créixer,
li has mostrat la teva glòria,
has eixamplat
les fronteres del seu territori.
16 En el perill, Senyor, recorrien a tu.
Mormolaven una pregària
quan els afligia el teu càstig.
17 Hem estat, Senyor, davant teu,
com la dona a punt d'infantar
que, en els seus dolors,
crida i es retorça.
18 Hem patit dolors com ella,
però no hem infantat res.
No hem portat la salvació al país
ni nous habitants al món.
19 Que visquin els teus morts, Senyor,
que ressuscitin les seves despulles!
Vosaltres que jaieu a la pols,
desvetlleu-vos i crideu de goig:
la teva rosada, Senyor,
és rosada de llum,
i el país de les ombres infantarà.
Càstig a la terra i en el mar
20 Poble meu, corre,
entra a casa teva,
tanca-t'hi amb pany i clau,
amaga-t'hi un moment,
fins que passi de llarg
la indignació del Senyor.
21 Ell sortirà del lloc on resideix
per castigar els crims
dels habitants de la terra.
La terra no encobrirà la sang vessada
ni amagarà mai més cap víctima.
27
1 Aquell dia, el Senyor,
amb la seva espasa
dura, gran i forta,
actuarà contra Leviatan,
la serp esmunyedissa i tortuosa,
i matarà aquest Drac de la mar.
La cançó de la vinya deliciosa
2 Aquell dia, entoneu la cançó
de la vinya deliciosa:
3 «Sóc jo, el Senyor, qui la guarda
i qui la rega sovint.
La vetllo de nit i de dia
perquè no se n'apoderin.
4 Ja no estic indignat contra ella:
si hi veiés espines i esbarzers,
els faria la guerra fins a calar-los foc.
5 Però qui vulgui la meva protecció,
que faci la pau amb mi.
Cert, haurà de fer amb mi la pau!»
Perdó per als descendents de Jacob
6 Temps a venir,
el poble de Jacob arrelarà,
Israel florirà, traurà brotada,
i el món s'omplirà dels seus fruits.
7 ¿És que el Senyor ha ferit els seus
com va ferir els qui els ferien a ells?
¿O els ha matat
com va matar els qui els mataven?
8 No! Tan sols els ha jutjat
expulsant-los, fent-los fora del país.
Els ha tret amb una bufada terrible
en un dia de vent.
9 Així serà esborrat el crim de Jacob,
i aquest serà el fruit
del perdó del seu pecat:
esbocinar totes les pedres dels altars
com s'esmicola la pedra de calç,
i no plantar més bosquets sagrats
ni emblemes del sol.
La ciutat abandonada
10 No hi ha ningú a la ciutat fortificada:
és com una estepa,
un indret despoblat, abandonat.
Els vedells hi pasturen, s'hi ajacen,
esbrosten el brancatge;
11 quan les branques
s'assequen i es trenquen,
vénen les dones
i les recullen per cremar.
Aquest poble no té coneixement.
Per això el seu creador
no se'n compadeix,
no se n'apiada el qui l'ha format.
El gran retorn dels exiliats
12 Aquell dia,
el Senyor batrà el gra,
des del riu Eufrates
fins al torrent d'Egipte.
I a vosaltres, fills d'Israel,
us recollirà un per un.
13 Aquell dia,
a un toc del gran corn,
els qui viuen perduts per Assíria
o dispersats per Egipte vindran
i es prosternaran davant el Senyor
a la muntanya santa de Jerusalem.
|
