|
53
1 Qui pot creure
allò que hem sentit?
A qui s'ha revelat
la potència del braç del Senyor?
2 El servent ha crescut davant d'ell
com un rebrot,
com una soca
que reviu en terra eixuta.
No tenia figura
ni bellesa que es fes admirar,
ni una presència que el fes atractiu.
3 Era menyspreat,
rebuig entre els homes,
home fet al dolor
i acostumat a la malaltia.
Semblant a aquells
que ens repugna de mirar,
el menyspreàvem
i el teníem per no res.
4 De fet, ell portava
les nostres malalties
i havia pres damunt seu
els nostres dolors.
Nosaltres el teníem
per un home castigat
que Déu assota i humilia.
5 Però ell era malferit
per les nostres faltes,
triturat per les nostres culpes:
rebia la correcció que ens salva,
les seves ferides ens curaven.
6 Tots anàvem com ovelles disperses,
cadascú seguia el seu camí;
però el Senyor ha carregat
damunt d'ell
les culpes de tots nosaltres.
7 Quan era maltractat,
s'humiliava i no obria la boca.
Com els anyells portats a matar
o les ovelles mentre les esquilen,
ell callava
i ni tan sols obria la boca.
8 L'han empresonat i condemnat,
se l'han endut.
I qui es preocupa de la seva sort?
L'han arrencat
de la terra dels vivents,
l'han ferit de mort
per les infidelitats del meu poble.
9 L'han sepultat amb els malfactors,
l'han enterrat entre els opulents,
a ell que no obrava amb violència
ni tenia mai als llavis la perfídia.
10 El Senyor s'ha complagut
en el qui ell havia triturat i afligit.
Quan haurà ofert la vida en sacrifici
per expiar les culpes,
veurà una descendència,
viurà llargament:
per ell el designi del Senyor
arribarà a bon terme.
11 «El meu servent,
després del que ha sofert
la seva ànima,
veurà la llum i se'n saciarà;
ell, que és just,
farà justos tots els altres,
perquè ha pres damunt seu
les culpes d'ells.
12 Per això els hi dono tots
en possessió,
i tindrà per botí una multitud,
perquè s'ha despullat
de la pròpia vida fins a la mort
i ha estat comptat
entre els malfactors.
Ell ha portat damunt seu
els pecats de tots
i ha intercedit
per les seves infidelitats.»
|
