6 Un dia es va reunir la cort celestial a la presència del Senyor. Entre ells també hi va anar l'Acusador.

7 El Senyor li preguntà:

--I tu, d'on véns?

Ell respongué:

--De fer voltes per la terra i recórrer-la.

8 El Senyor li va dir:

--¿T'has fixat en el meu servent Job? No hi ha cap home com ell en tota la terra: és íntegre i recte, em reverencia i s'aparta del mal.

9 L'Acusador va contestar:

--¿És que Job reverencia Déu de franc? 10 ¿No és cert que l'has envoltat d'un clos per protegir-lo, a ell, la seva família i tots els seus béns? Tu l'has beneït en tot el que ha emprès, i els seus ramats es multipliquen sobre la terra. 11 Però, només que aixequis la mà i toquis els seus béns, et juro que et maleirà a la cara!

12 Llavors el Senyor digué a l'Acusador:

--Poso a les teves mans tot el que té, però a ell no el toquis.

I l'Acusador es va retirar de la presència del Senyor.

13 Un dia que els fills i les filles de Job menjaven i bevien a casa del germà gran, 14 es va presentar a casa de Job un missatger amb aquesta notícia:

--Mentre els bous llauraven i les someres pasturaven, 15 ens han caigut al damunt uns bandolers de Saba que han mort els mossos i s'han endut el bestiar. Només jo m'he pogut escapar per fer-t'ho saber.

16 Encara parlava, que n'arribà un altre i digué:

--Ha caigut foc del cel sobre els ramats i els pastors i els ha deixat carbonitzats. Només jo m'he pogut escapar per fer-t'ho saber.

17 Encara parlava, que n'arribà un altre i digué:

--Tres bandes de caldeus s'han llançat sobre els camells i te'ls han robat, després de matar els camellers. Només jo m'he pogut escapar per fer-t'ho saber.

18 Encara parlava, que n'arribà un altre i digué:

--Els teus fills i les teves filles menjaven i bevien a casa del germà gran 19 quan, de sobte, una ventada del desert ha envestit la casa per tots quatre cantons. La casa s'ha esfondrat i tots els joves han mort. Només jo m'he pogut escapar per fer-t'ho saber.

20 Llavors Job es va aixecar, s'esquinçà el vestit i es va rapar el cap en senyal de dol. Seguidament es prosternà fins a terra 21 i digué:

--Vaig sortir nu de les entranyes de la mare i nu hi tornaré. El Senyor ho dóna, ell mateix ho pren. Beneït sigui el seu nom!

22 Enmig de tot això, Job no va pecar dient cap paraula de revolta contra Déu.