Societat Bíblica de Catalunya

Antic Testament
Pentateuc
Gènesi
Èxode
Levític
Nombres
Deuteronomi
Llibres profètics
Josuè
Jutges
1r Samuel
2n Samuel
1r Reis
2n Reis
Isaïes
Jeremies
Ezequiel
Osees
Joel
Amós
Abdies
Jonàs
Miquees
Nahum
Habacuc
Sofonies
Ageu
Zecaries
Malaquies
Escrits
Salms
Job
Proverbis
Rut
Càntic
Cohèlet
Lamentacions
Ester
Daniel
Esdres
Nehemies
1r Cròniques
2n Cròniques
Llibres deuterocanònics
Ester grec
Judit
Tobit
1r Macabeus
2n Macabeus
Saviesa
Siràcida
Baruc
Carta Jeremies
Daniel grec
Nou Testament
Mateu
Marc
Lluc
Joan
Fets Apòstols
Romans
1a Corintis
2a Corintis
Gàlates
Efesis
Filipencs
Colossencs
1a Tesalonic.
2a Tesalonic.
1a Timoteu
2a Timoteu
Titus
Filèmon
Hebreus
Jaume
1a Pere
2a Pere
1a Joan
2a Joan
3a Joan
Judes
Apocalipsi


BIBLIJA.net   - La Bíblia a Internet
Buscar Referència     Buscar Paraula
Passatge:   

Menú compacte
 BCI Escollir entre totes les versions   Sobre les versions Ajuda
Idioma

Joel 1,1-4,21

Joel :Introducció 1 2 3 4

Joel
Títol
1
Paraula del Senyor comunicada a Joel, fill de Petuel.
Plagues i secada
Escolteu-me, ancians,
estigueu atents,
habitants del país!
¿S'havia vist mai res de semblant
al vostre temps,
o bé en temps dels vostres pares?
Conteu-ho als vostres fills;
que ells ho contin també als seus,
i aquests, als qui vindran.
El que deixa la llagosta,
ho devora el saltamartí;
el que el saltamartí deixa,
ho devora la saltarel·la;
el que la saltarel·la deixa,
ho devora el llagost.
Desvetlleu-vos, embriacs, i ploreu;
planyeu-vos, bevedors,
perquè el vi, ni el tastareu.
Un exèrcit potent, innombrable,
ha envaït el meu país.
Té queixals de lleó, ullals de lleona.
M'ha deixat la vinya desolada,
les figueres, destrossades:
n'ha rosegat l'escorça,
les ha pelades,
ha deixat blanc el ramatge.
Planyeu-vos com la noia
vestida de dol
pel marit mort en plena joventut.
Ploren els sacerdots,
servidors del Senyor:
s'han acabat les libacions de vi
i les ofrenes de farina
en el temple del Senyor.
10 Estan assolats els camps,
endolades les terres:
el blat no ha granat,
s'ha pansit el raïm,
s'han assecat les olives.
11 Desconsoleu-vos, pagesos;
ploreu, vinyaters.
No hi ha ordi ni blat,
la collita s'ha perdut.
12 S'han assecat els ceps,
s'han esfullat les figueres.
Magraners, palmeres i pomers,
tots els fruiters són secs.
S'ha fos l'alegria de la gent.
Invitació a pregar i a dejunar
13 Sacerdots, vestiu-vos de dol i ploreu;
planyeu-vos, servidors de l'altar;
dormiu vestits amb roba de sac,
servidors del meu Déu.
S'han estroncat les libacions de vi
i les ofrenes de farina
en el temple del Senyor.
14 Proclameu un dejuni,
convoqueu l'assemblea,
reuniu els notables
i tots els habitants del país
al temple del Senyor, el vostre Déu,
per invocar el Senyor.
Plany del profeta davant el dia del Senyor
15 Ai, aquell dia!
Ja és a prop el dia del Senyor,
serà devastador el Totpoderós.
16 Hem vist com s'acabava l'aliment,
com cessaven les festes
a la casa del nostre Déu.
17 La llavor s'ha assecat
sota els terrossos,
són buides les sitges,
s'esfondren els graners,
el blat ni ha despuntat.
18 Com gemega el bestiar!
Les vaques van perdudes
perquè no troben pastura;
fins i tot les ovelles s'esgarrien.
19 A tu clamo, Senyor:
el foc de la secada
ha devorat l'estepa,
les flames han engolit
els arbres dels conreus.
20 T'invoquen fins i tot
els animals feréstecs,
perquè s'han eixugat els rierols
i el foc ha devorat
l'herbei de l'estepa.
2
Toqueu el corn a Sió,
doneu l'alarma
a la meva muntanya santa!
Que tremolin
tots els habitants del país,
perquè s'acosta,
ja és a prop el dia del Senyor:
dia fosc i tenebrós,
dia ennuvolat i negre.
Un exèrcit potent, innombrable,
despunta a l'horitzó,
s'estén per les muntanyes.
No se n'havia vist cap de semblant
ni se'n veurà mai més cap d'igual.
Tot just arriba,
devora com el foc,
i quan ha passat,
encara crema com la flama.
La terra, que era abans un paradís,
s'ha convertit en un erm desolat.
Res no s'escapa de les seves mans.
S'assembla a una càrrega
de cavalleria,
avança al galop com els genets.
Eixorda com l'estrèpit dels carros
damunt les carenes,
com l'espetec d'herba resseca
devorada pel foc,
com un exèrcit poderós
a punt per entrar en combat.
En veure'l, la gent s'estremeix,
es torna blanca com la cera.
Escometen com soldats valents,
com bons guerrers
escalen les muralles.
Van avançant arrenglerats,
no se'n desvia cap ni un.
Ningú no destorba el company,
tots avancen en filera.
Sota una pluja de fletxes,
es llancen sense desbandar-se.
Assalten la ciutat,
corren per les muralles,
s'enfilen per les cases,
entren com lladres per les finestres.
10 Al seu embat trontolla la terra
i el cel s'estremeix,
el sol i la lluna s'apaguen,
els estels perden l'esclat.
11 El Senyor, davant el seu exèrcit,
fa sentir la seva veu.
Les seves tropes són innombrables.
Són irresistibles quan compleixen
les seves ordres.
Que n'és, de gran i temible,
el dia del Senyor!
Qui podrà resistir-lo?
Crida a la conversió
12 "Però ara -diu el Senyor-,
"convertiu-vos a mi
amb tot el vostre cor,
dejuneu, ploreu i lamenteu-vos.
Ho dic jo, el Senyor."
13 Esquinceu-vos el cor,
i no els vestits.
Convertiu-vos al Senyor,
el vostre Déu,
que és compassiu i benigne,
lent per al càstig i ric en l'amor,
i que es desdiu de fer el mal.
14 Qui sap si se'n desdirà
i us deixarà encara una benedicció:
vi i farina per a oferir
al Senyor, Déu nostre!
Pregària de perdó
15 Toqueu el corn a Sió,
proclameu un dejuni,
convoqueu l'assemblea,
16 reuniu el poble,
aplegueu la comunitat,
congregueu els vells,
reuniu els nens i els infants de pit.
Que els joves esposos
surtin de la cambra nupcial.
17 Que els sacerdots,
servidors del Senyor,
plorin entre el vestíbul i l'altar
i diguin:
"Perdona el teu poble, Senyor,
no abandonis la teva heretat
a l'escarni,
a les burles dels altres pobles,
que diuen:
"On és el vostre Déu?""
La resposta de Déu
18 El Senyor, encès de zel pel seu país,
es compadeix del seu poble
19 i li respon: "Jo us enviaré
tant de blat i de vi, i tant d'oli,
que en quedareu saciats,
i ja no permetré
que us escarneixin els altres pobles.
20 Allunyaré de vosaltres
l'enemic del nord
i l'esbandiré cap a les terres ermes;
l'avantguarda caurà
al mar de llevant,
la rereguarda s'ofegarà
al mar de ponent.
Se sentiran el seu tuf i la seva fetor.
Han fet massa desastres!"
21 No tingueu por, terres,
alegreu-vos-en i celebreu-ho,
perquè el Senyor
fa grans meravelles.
22 No tingueu por, animals feréstecs:
ja reverdeix l'herbei de l'estepa;
els arbres donen fruit,
ceps i figueres reparteixen riquesa.
23 Alegreu-vos, fills de Sió,
celebreu el Senyor, el vostre Déu,
que us dóna, com abans,
pluges generoses,
la pluja de tardor
i la pluja de primavera.
24 Les eres s'omplen de gra,
els cups sobreïxen de most i d'oli.
25 El Senyor diu:
"Us rescabalaré de les collites
devorades per llagostes,
saltamartins, llagosts i saltarel·les,
aquest gran exèrcit que he enviat
contra vosaltres.
26 Menjareu fins a saciar-vos
i lloareu el nom del Senyor,
el vostre Déu,
que ha obrat meravelles
enmig vostre.
El meu poble
no haurà d'abaixar el cap.
27 Llavors sabreu
que jo sóc present a Israel,
que jo, i ningú més,
sóc el Senyor, el vostre Déu.
El meu poble
no haurà d'abaixar el cap."
El Senyor donarà el seu esperit
3
"Després d'això,
abocaré el meu esperit sobre tothom:
els vostres fills i les vostres filles
profetitzaran,
els vostres vells tindran somnis,
i els vostres joves, visions.
Aquells dies, abocaré el meu esperit
fins i tot sobre els servents
i les serventes.
Faré que apareguin prodigis
al cel i a la terra:
sang, foc i núvols de fum.
El sol s'enfosquirà
i la lluna es tornarà sang,
abans no arribi el dia del Senyor,
dia gran i terrible.
Llavors, tots els qui invoquin
el nom del Senyor se salvaran,
sobreviuran a la muntanya de Sió,
a Jerusalem,
tal com el Senyor ha promès.
Són la resta que el Senyor crida."
Déu jutja els pobles
4
"En aquells dies, en aquell temps,
restabliré Judà i Jerusalem.
Reuniré totes les nacions
i les conduiré a la vall de Josafat;
allà les jutjaré
pel que han fet contra Israel,
el meu poble, la meva heretat:
l'han dispersat per totes les nacions,
s'han repartit el meu país,
s'han fet a sorts el meu poble;
han venut nois i noies com a esclaus
per pagar-se vins i prostitutes.
Què pretendreu, doncs, de mi,
vosaltres, Tir, Sidó i Filistea?
De què voleu rescabalar-vos?
Voleu passar comptes amb mi?
Us en daria, tot seguit, la torna!
M'heu robat la plata i l'or,
heu dut als vostres temples
el millor dels meus tresors.
Heu venut als grecs
els habitants de Judà i Jerusalem,
els heu allunyat de la seva pàtria.
Però jo els cridaré
del lloc on els heu venut
i us faré pagar la vostra culpa:
vendré els vostres fills
i les vostres filles
a la gent de Judà,
i ells els revendran als sabites,
una nació llunyana.
Sóc jo, el Senyor, qui us ho diu."
Batalla final i gran promesa
Feu una crida a les nacions:
"Proclameu la guerra santa,
prepareu els guerrers;
que avancin tots els combatents.
10 De les relles forgeu-ne espases,
de les falçs, llances.
Que l'inútil digui: "Sóc un valent."
11 Correu, veniu, pobles veïns,
concentreu-vos aquí."
I tu, Senyor,
fes-hi acudir els teus valents!
12 El Senyor diu:
"Que les nacions es posin en marxa
cap a la vall de Josafat;
allà m'asseuré per jutjar
tots els pobles veïns.
13 Empunyeu la falç,
ja és el temps de segar;
trepitgeu el raïm,
que el cup n'és ple:
les tines sobreïxen.
És enorme, la maldat dels pobles!
14 Hi ha grans gentades
a la vall de la Sentència;
perquè a la vall de la Sentència
ja arriba el dia del Senyor.
15 El sol i la lluna s'enfosqueixen,
els estels perden l'esclat.
16 El Senyor rugeix des de Sió,
bramula des de Jerusalem;
cel i terra s'estremeixen,
però el Senyor
és un refugi per al seu poble,
una ciutadella per als d'Israel.
17 Llavors sabreu que jo sóc el Senyor,
el vostre Déu,
jo que habito a Sió,
la meva muntanya santa.
Jerusalem serà una ciutat santa,
i els estrangers
no la profanaran mai més.
18 "Aquell dia el vi i la llet
correran per les muntanyes,
s'escolaran pels turons;
tots els rierols de Judà
portaran aigua.
Del temple del Senyor
en naixerà una font
que regarà la vall de Xitim.
19 Egipte es tornarà una terra erma,
i Edom, una estepa deserta,
per les violències comeses
contra Judà,
per la sang innocent
vessada al país.
20 Però Judà i Jerusalem
seran habitats per sempre,
21 i als qui han vessat la seva sang
no els deixaré sense càstig.
Jo, el Senyor, residiré a Sió."

Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya, Editorial Claret i Societats Bíbliques Unides





Darrera actualització del programa: 10/10/2016
visitor stats