Jesús i Abraham
31 Jesús digué als jueus que havien cregut en ell:
--Si us manteniu ferms en la meva paraula, realment sereu deixebles meus;
32 coneixereu la veritat, i la veritat us farà lliures.
33 Ells li replicaren:
--Nosaltres som descendents d'Abraham i no hem estat mai esclaus de ningú. Com pots dir que hem de ser lliures?
34 Jesús els respongué:
--Us ben asseguro que tothom qui peca és esclau,
35 i l'esclau no es queda a la casa per sempre; és el fill el qui s'hi queda per sempre.
36 Per això, si el Fill us fa lliures, sereu lliures de debò.
37 »Ja sé que sou descendents d'Abraham, però busqueu de matar-me, perquè la meva paraula no té lloc dins vostre.
38 Jo dic allò que he vist estant amb el meu Pare, mentre que vosaltres feu allò que sentiu dir al vostre pare.
39 Ells insistiren:
--El nostre pare és Abraham.
Jesús els diu:
--Si fóssiu fills d'Abraham faríeu les seves mateixes obres.
40 Però ara busqueu de matar-me, a mi que us he dit la veritat que he sentit de Déu. Això, Abraham no ho va fer.
41 Vosaltres només feu les obres del vostre pare.
Li contesten:
--Nosaltres no som pas bastards. No tenim més pare que Déu.
42 Jesús els replicà:
--Si Déu fos el vostre pare m'estimaríeu a mi, perquè jo he sortit de Déu i vinc d'ell. No he vingut pas pel meu compte: és ell qui m'ha enviat.
43 Per què no compreneu el llenguatge amb què us parlo? Perquè sou incapaços d'escoltar la meva paraula.
44 El vostre pare és el diable, i vosaltres voleu complir els seus desigs. Des del principi era un assassí, i no es va mantenir en la veritat, perquè en ell no hi ha ni rastre de veritat. Quan menteix, parla amb propietat, perquè és mentider i pare de la mentida.
45 Però a mi, que dic la veritat, no em creieu.
46 ¿Qui de vosaltres pot provar que en mi hi ha rastre de pecat? I si dic la veritat, per què no em creieu?
47 El qui és de Déu, escolta les paraules de Déu; però vosaltres no les escolteu, perquè no sou de Déu.
48 Els jueus li van contestar:
--¿No fem bé de dir que ets un samarità i que estàs endimoniat?
49 Jesús respongué:
--Jo no estic endimoniat, jo honoro el meu Pare; vosaltres, en canvi, em deshonoreu a mi.
50 Jo no cerco la meva pròpia glòria: un altre se n'ocupa i és ell qui jutjarà.
51 Us ho ben asseguro: els qui guarden la meva paraula no veuran mai la mort.
52 Llavors els jueus li replicaren:
--Ara sabem de cert que estàs endimoniat. Abraham va morir, i també els profetes, i tu goses dir: "Els qui guarden la meva paraula no tastaran mai la mort."
53 ¿Que potser ets més gran que Abraham, el nostre pare? Ell va morir, i també van morir els profetes. Per qui et tens?
54 Jesús respongué:
--Si jo em glorifiqués a mi mateix, la meva glòria no valdria res. Però el qui em glorifica és el meu Pare, aquell que anomeneu "el nostre Déu".
55 Vosaltres no el coneixeu, però jo sí que el conec. I si digués que no el conec, seria tan mentider com vosaltres; però jo el conec i guardo la seva paraula.
56 Abraham, el vostre pare, s'entusiasmà esperant de veure el meu dia, el veié i se'n va alegrar.
57 Llavors els jueus li digueren:
--¿Encara no tens cinquanta anys i has vist Abraham?
58 Jesús els respongué:
--Us ho ben asseguro: des d'abans que Abraham nasqués, jo sóc.
59 Ells van agafar pedres per tirar-les-hi, però Jesús s'amagà i sortí del temple.
|