Societat Bíblica de Catalunya

Antic Testament
Pentateuc
Gènesi
Èxode
Levític
Nombres
Deuteronomi
Llibres profètics
Josuè
Jutges
1r Samuel
2n Samuel
1r Reis
2n Reis
Isaïes
Jeremies
Ezequiel
Osees
Joel
Amós
Abdies
Jonàs
Miquees
Nahum
Habacuc
Sofonies
Ageu
Zecaries
Malaquies
Escrits
Salms
Job
Proverbis
Rut
Càntic
Cohèlet
Lamentacions
Ester
Daniel
Esdres
Nehemies
1r Cròniques
2n Cròniques
Llibres deuterocanònics
Ester grec
Judit
Tobit
1r Macabeus
2n Macabeus
Saviesa
Siràcida
Baruc
Carta Jeremies
Daniel grec
Nou Testament
Mateu
Marc
Lluc
Joan
Fets Apòstols
Romans
1a Corintis
2a Corintis
Gàlates
Efesis
Filipencs
Colossencs
1a Tesalonic.
2a Tesalonic.
1a Timoteu
2a Timoteu
Titus
Filèmon
Hebreus
Jaume
1a Pere
2a Pere
1a Joan
2a Joan
3a Joan
Judes
Apocalipsi


BIBLIJA.net   - La Bíblia a Internet
Buscar Referència     Buscar Paraula
Passatge:   

Menú compacte
 BCI Escollir entre totes les versions   Sobre les versions Ajuda
Idioma

Josuè 1,1-24,33

Josuè :Introducció 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24

Josuè
Pròleg (1)
Josuè, successor de Moisès
1
Després de la mort de Moisès, servent del Senyor, el Senyor es va adreçar a Josuè, fill de Nun i ajudant de Moisès. Li digué:
--Moisès, el meu servent, ja és mort. Ha arribat l'hora que tu, amb tot aquest poble, travessis el riu Jordà i entris al país que jo dono als israelites. Tal com vaig prometre a Moisès, us dono tota la terra que els vostres peus trepitjaran. El vostre territori s'estendrà des del desert fins al Líban i fins al gran riu, l'Eufrates, per tot el país dels hitites, i arribarà fins al mar Mediterrani, a ponent. Mentre visquis, ningú no et podrà resistir, perquè jo seré amb tu tal com vaig ser amb Moisès: no et deixaré ni t'abandonaré. Sigues ferm i decidit, perquè hauràs de portar aquest poble a prendre possessió del país que vaig prometre als seus pares. Sigues, doncs, ben ferm i decidit, i mira de posar en pràctica tota la Llei que el meu servent Moisès et va manar, sense desviar-te'n ni a dreta ni a esquerra. Així et sortirà bé tot el que emprenguis. Tingues sempre als llavis aquest llibre de la Llei: repassa-la de nit i de dia, per complir tot el que hi ha escrit. Així duràs a bon terme tot el que emprenguis; tot et sortirà bé. T'ho repeteixo: sigues ferm i decidit, no tinguis por, no t'acovardeixis. Jo, el Senyor, el teu Déu, seré amb tu arreu on aniràs.
Josuè prepara el pas del Jordà
10 Llavors Josuè va manar als capdavanters del poble 11 que passessin per tot el campament i comuniquessin al poble aquesta ordre: «Prepareu-vos provisions, perquè d'aquí a tres dies travessareu el Jordà per ocupar el país que el Senyor, el vostre Déu, us dóna en possessió.»
12 Després Josuè va dir als homes de les tribus de Rubèn i de Gad i de la meitat de la tribu de Manassès:
13 --Recordeu-vos del que us va manar Moisès, servent del Senyor, quan us va dir: "El Senyor, el vostre Déu, us fa reposar donant-vos aquesta terra 14 a la banda oriental del Jordà." Les vostres dones, les vostres criatures i els vostres ramats poden quedar-se al territori que Moisès us va donar aquí, a l'est del riu Jordà; però vosaltres, tots els qui sou aptes per a la guerra, el travessareu, armats, davant els vostres germans. Ajudeu-los 15 fins que el Senyor, el vostre Déu, els concedeixi el repòs, com ho ha fet amb vosaltres, un cop hagin pres possessió, també ells, del país que els dóna el Senyor, el vostre Déu. Després podreu tornar al territori que Moisès, servent del Senyor, us va assignar en aquesta banda del Jordà, i el podreu posseir.
16 Ells respongueren a Josuè:
--Farem tot el que ens manes i anirem allà on diguis. 17 T'obeirem a tu com vam obeir Moisès. Que el Senyor, el teu Déu, sigui amb tu tal com va ser amb ell. 18 El qui es revolti i no obeeixi les teves ordres serà condemnat a mort. Tu sigues ferm i decidit.
La conquesta de Canaan (2-12)
Josuè envia espies a Jericó
2
Des de Xitim, Josuè, fill de Nun, va enviar en secret dos espies perquè exploressin la ciutat de Jericó i tot el seu territori. Arribats a Jericó, van entrar a casa d'una prostituta que es deia Rahab i s'hi quedaren a dormir. Però algú va informar el rei de Jericó que aquella nit havien arribat espies israelites a explorar el país. De seguida ell envià guardes a dir a Rahab:
--Dóna'ns els homes que han entrat a casa teva: són gent que ha vingut a explorar tot el país.
Però la dona, que ja els havia amagat, va respondre:
--És cert: se m'han presentat a casa dos homes, però no sabia d'on eren. Han sortit al capvespre, quan estaven a punt de tancar les portes de la ciutat, i no sé pas on deuen haver anat. Si us afanyeu a perseguir-los, encara els atrapareu.
Ella, però, els havia fet pujar dalt al terrat i els havia amagat en uns munts de tija de lli que hi tenia. Els guardes els van perseguir pel camí del Jordà, cap als guals. Un cop els perseguidors van ser fora, les portes de la ciutat quedaren tancades.
Pacte entre Rahab i els espies
Encara no dormien els dos homes, que Rahab va pujar dalt al terrat i els digué:
--Jo sé que el Senyor ha posat el país a les vostres mans, i tots estem esgarrifats: els habitants d'aquesta terra es fonen de por només de pensar en vosaltres. 10 Hem sentit a dir que, temps enrere, quan sortíeu d'Egipte, el Senyor va eixugar les aigües del Mar Roig perquè hi poguéssiu passar i també que heu consagrat a l'extermini Sehon i Og, els dos reis amorreus de l'altra banda del Jordà. 11 Ho hem sabut i hem quedat descoratjats i sense esma per a resistir-vos, perquè el Senyor, el vostre Déu, és realment Déu dalt al cel i aquí baix a la terra. 12 Ara, doncs, jureu-me pel Senyor que tractareu la meva família amb la mateixa benevolència amb què jo us he tractat a vosaltres. Doneu-me un senyal segur 13 que estalviareu el meu pare, la meva mare, els meus germans i germanes i tot el que tenen, i que no permetreu que ens matin.
14 Els dos homes li van respondre:
--Si no ens descobreixes, en responem amb la nostra pròpia vida. Quan el Senyor ens haurà donat aquest país, et tractarem lleialment i amb benevolència.
15 Llavors Rahab els va fer baixar amb una corda per la finestra, ja que la casa on vivia estava adossada a la muralla. 16 I els digué:
--Aneu a la muntanya, que no us agafin els qui us persegueixen. Amagueu-vos-hi tres dies, fins que ells tornin; després us en podreu anar segurs.
17 Els homes li van respondre:
--Nosaltres mantindrem el jurament que ens demanes, però amb aquestes condicions: 18 quan envairem el país, lliga aquest cordó escarlata a la finestra per on ens has fet baixar i reuneix aquí, a casa teva, el pare, la mare, els germans i tota la teva família. 19 El qui surti fora de la porta de casa teva serà responsable de la seva mort; nosaltres no hi tindrem cap culpa. Però si algú ataca els qui seran amb tu a casa teva, nosaltres en serem responsables. 20 Ara bé, si ens descobreixes, quedarem lliures del jurament que ens has demanat.
21 Ella els respongué:
--Quedem tal com heu dit.
I es va acomiadar d'ells. Així que se n'hagueren anat, ella va deixar lligat el cordó escarlata a la finestra. 22 Els dos homes van marxar cap a la muntanya i s'hi van estar tres dies amagats, esperant que tornessin a Jericó els seus perseguidors, que els havien buscat inútilment pertot arreu. 23 Acabat van baixar de la muntanya, travessaren el Jordà i es presentaren a Josuè, fill de Nun, per explicar-li tot el que els havia passat. 24 Li van dir:
--És veritat, el Senyor ens posa a les mans tot el país. Els seus habitants es fonen de por només de pensar en nosaltres.
El pas del Jordà
3
Josuè va aixecar el campament de bon matí i marxà des de Xitim fins al Jordà amb tots els israelites. Allí acamparen abans de travessar el riu. Al cap de tres dies, els capdavanters van recórrer tot el campament comunicant al poble aquesta ordre:
--Així que veureu l'arca de l'aliança del Senyor, el vostre Déu, portada pels sacerdots levites, avanceu des d'on us trobeu i seguiu-la, però sense acostar-vos-hi. L'arca ha d'anar unes mil passes al davant vostre. Així sabreu el camí que heu de fer, ja que fins ara no hi heu passat mai.
Josuè va dir al poble:
--Purifiqueu-vos, perquè demà el Senyor farà meravelles entre vosaltres.
I als sacerdots els digué:
--Preneu l'arca de l'aliança i poseu-vos davant el poble.
Ells van agafar l'arca i avançaven al davant de tots.
El Senyor va dir a Josuè:
--Des d'avui, jo et faré gran als ulls de tot Israel; així sabran que jo sóc amb tu com ho vaig ser amb Moisès. Mana als sacerdots que porten l'arca de l'aliança que s'aturin quan arribin arran de l'aigua del Jordà.
Llavors Josuè digué als israelites:
--Acosteu-vos i escolteu què diu el Senyor, el vostre Déu. 10 Ara sabreu que el Déu viu és enmig de vosaltres i que expulsarà de davant vostre els cananeus, els hitites, els hivites, els perizites, els guirgaixites, els amorreus i els jebuseus. 11 Mireu, l'arca de l'aliança del Sobirà de tota la terra us precedirà en el pas del Jordà. 12 Escolliu-vos ara dotze homes de les tribus d'Israel, un per cada tribu. 13 Així que els sacerdots que porten l'arca del Senyor, el sobirà de tota la terra, posin els peus dintre el Jordà, l'aigua que baixa s'aturarà i quedarà embassada.
14 Quan el poble aixecà el campament per travessar el Jordà, els sacerdots que portaven l'arca de l'aliança anaven al davant. 15 El riu Jordà, durant el temps de la sega, inunda tota la riba, però tan bon punt els sacerdots que portaven l'arca van arribar al riu i van posar-hi els peus, 16 l'aigua que baixava s'aturà i quedà embassada fins molt lluny, fins a la vila d'Adam, que és a la vora de Saretan. Quan l'aigua que baixava cap al mar de l'Arabà, el Mar Mort, acabà d'escolar-se, el poble pogué travessar el riu enfront de Jericó. 17 Els sacerdots que portaven l'arca de l'aliança del Senyor es van aturar dins el llit eixut del Jordà fins que tothom hagué passat. I tot el poble travessà el riu per terra eixuta.
Dotze pedres commemoratives
4
Quan tot el poble hagué acabat de travessar el Jordà, el Senyor digué a Josuè:
--Escolliu dotze homes, un per cada tribu, i digueu-los que cada un tregui una pedra del llit del Jordà, del mateix indret on s'havien aturat els sacerdots, i se l'emporti al lloc on acampareu aquesta nit.
Josuè va cridar els dotze israelites que havia escollit, un per cada tribu, i els digué:
--Aneu davant l'arca del Senyor, el vostre Déu, al mig del Jordà, i carregueu-vos cada un una pedra, una per cada una de les tribus d'Israel, per fer-ne un monument. Quan el dia de demà els vostres fills us preguntin què signifiquen per a vosaltres aquestes pedres, els respondreu: "L'aigua del Jordà es va aturar davant l'arca de l'aliança del Senyor. Quan l'arca passava el riu, l'aigua s'aturà. Les dotze pedres en seran un memorial perpetu per al poble d'Israel."
Els homes designats van fer el que Josuè ordenava. Prengueren dotze pedres del mig del Jordà, una per cada tribu d'Israel, tal com el Senyor havia manat a Josuè, les van portar fins al lloc on havien de fer nit i les hi plantaren. Josuè va fer erigir també dotze pedres dintre el Jordà, en el mateix lloc on s'havien aturat els sacerdots que portaven l'arca de l'aliança. Encara hi són el dia d'avui.
10 Els sacerdots que portaven l'arca es van quedar al mig del Jordà fins que es complí del tot allò que el Senyor havia manat a Josuè de dir al poble. Així Josuè va seguir les recomanacions de Moisès. Mentrestant el poble s'afanyava a travessar el riu. 11 Quan tot el poble acabà de travessar, passaren els sacerdots amb l'arca del Senyor i es posaren al davant de tots. 12 Els homes de les tribus de Rubèn i de Gad i de la meitat de la tribu de Manassès es van situar armats a l'avantguarda dels israelites, tal com Moisès els havia ordenat. 13 Foren quaranta mil els homes que van desfilar a la presència del Senyor cap a les planes de Jericó, a punt de combatre. 14 Aquell dia el Senyor va fer gran Josuè als ulls de tot Israel, i sempre més el van respectar com havien respectat Moisès mentre va viure.
15 El Senyor havia dit a Josuè:
16 --Ordena als sacerdots que porten l'arca de l'aliança que surtin del Jordà.
17 Josuè va donar l'ordre, 18 i tan bon punt els sacerdots que duien l'arca van sortir del Jordà i trepitjaren la terra seca, les aigües del Jordà tornaren a córrer entre les ribes, igual que abans. 19 El poble va pujar des del Jordà, el dia deu del mes primer, i va acampar a Guilgal, a l'est de Jericó. 20 Allà Josuè va fer erigir les dotze pedres tretes del Jordà, 21 i digué als israelites:
--Quan, el dia de demà, els vostres fills us preguntin què signifiquen aquestes pedres, 22 els ho explicareu així: "Israel va travessar el Jordà per terra eixuta. 23 El Senyor, el vostre Déu, va eixugar davant vostre les aigües del riu fins que poguéreu passar, com en altre temps havia eixugat les del Mar Roig fins que nosaltres poguérem passar. 24 El Senyor ho va fer així perquè tots els pobles de la terra sàpiguen com n'és, de poderosa, la seva mà i vosaltres reverencieu sempre el Senyor, el vostre Déu."
5
Els reis amorreus que vivien a l'oest del Jordà i tots els reis cananeus que habitaven vora el mar Mediterrani sentiren a dir el que el Senyor havia fet. Quan van saber que havia eixugat les aigües del Jordà perquè passessin els israelites, quedaren descoratjats i no se sentien amb esma per a resistir-los.
Circumcisió a Guilgal
En aquell temps, el Senyor va dir a Josuè:
--Fes-te ganivets de sílex i circumcida la nova generació d'israelites.
Josuè va fer tallar ganivets de sílex i circumcidà els israelites en el tossal de la Circumcisió. Els va circumcidar per aquesta raó: tots els homes en edat de combatre que havien sortit d'Egipte, havien mort pel camí, al desert; tots ells havien estat circumcidats. Però els qui van néixer pel camí, al desert, després de la sortida d'Egipte, eren incircumcisos. Efectivament, els israelites havien caminat quaranta anys pel desert fins que es va acabar la generació d'homes en edat de combatre que havien sortit d'Egipte i no havien obeït el Senyor. El Senyor els havia jurat que no els deixaria veure el país que havia promès als seus pares, un país que regalima llet i mel. Ara, en comptes d'ells, el donava als seus fills. Són aquests els qui Josuè va circumcidar, ja que durant la marxa pel desert no havien estat circumcidats.
Després de la circumcisió, tots es quedaren al campament reposant fins que se'ls tancà la ferida. Llavors el Senyor digué a Josuè:
--Avui us he tret la ignomínia d'Egipte que portàveu damunt vostre.
Per això, a aquell indret li van posar el nom de Guilgal. I encara avui porta aquest nom.
Primera Pasqua a Canaan
10 Els israelites van acampar a Guilgal i celebraren la festa de Pasqua, el vespre del dia catorze del mes, a les planes de Jericó. 11 Des de l'endemà d'haver celebrat la Pasqua, van menjar el gra torrat i el pa sense llevat que havien preparat amb les collites del país. 12 Des d'aquell matí va deixar de caure el mannà. Tot aquell any els israelites es van mantenir de les collites del país de Canaan.
Aparició a Josuè
13 Un dia que Josuè es trobava als voltants de Jericó, tot alçant els ulls va veure un home dret al seu davant amb l'espasa a la mà. Josuè se li va acostar i li digué:
--Ets amic o enemic?
14 Ell li va respondre:
--Jo sóc el cap de l'exèrcit del Senyor. Ara mateix he arribat.
Josuè es prosternà amb el front a terra i li digué:
--Què mana el meu senyor al seu servent?
15 El cap de l'exèrcit del Senyor li va respondre:
--Treu-te les sandàlies, que el lloc que trepitges és sagrat.
I Josuè es va descalçar.
Conquesta de Jericó
6
La ciutat de Jericó estava tancada i barrada per por dels israelites. Ningú no gosava entrar ni sortir. El Senyor va dir a Josuè:
--Poso a les teves mans Jericó, amb el seu rei i els seus defensors. Tu i els teus soldats, feu durant sis dies una volta cada dia entorn de la ciutat. Set sacerdots aniran davant l'arca, cada un amb un corn a la mà. El setè dia feu set voltes a la ciutat, i que els sacerdots, mentrestant, toquin els corns. Quan sentireu el toc llarg, que tot l'exèrcit llanci, ben fort, el crit de guerra. Les muralles de la ciutat es desplomaran, i tothom, des del lloc on es trobi, correrà a l'assalt de Jericó.
Josuè, fill de Nun, va cridar els sacerdots i els digué:
--Preneu l'arca de l'aliança i que set de vosaltres vagin davant l'arca del Senyor tocant els corns.
Després va donar aquesta ordre al poble:
--Aneu a fer la volta entorn de la ciutat i que els homes d'avantguarda se situïn davant l'arca del Senyor.
Tot es va fer tal com Josuè ho ordenava. Els set sacerdots que tocaven els corns davant l'arca del Senyor van posar-se en marxa. L'avantguarda precedia els sacerdots que tocaven, i darrere l'arca seguia la rereguarda. Tots marxaven al toc dels corns. 10 Josuè havia manat al poble que guardés silenci, sense fer cap crit de guerra i sense dir paraula, fins al dia que els ordenés que llancessin el crit de guerra amb tota la força.
11 Van fer, doncs, la volta a la ciutat amb l'arca del Senyor, i tots se'n tornaren al campament per fer-hi nit.
12 L'endemà, Josuè es va alçar de bon matí. Els sacerdots agafaren l'arca del Senyor, 13 i els set sacerdots que tocaven els corns anaven al davant. Els homes d'avantguarda obrien la marxa, i la tancava la rereguarda, tot avançant al toc dels corns darrere l'arca del Senyor. 14 Aquell segon dia van fer també la volta a la ciutat i se'n tornaren al campament. Durant sis dies van fer el mateix. 15 El setè dia es van llevar de bon matí i van fer set vegades la volta acostumada a Jericó: fou l'únic dia que van fer set voltes a la ciutat. 16 A la setena volta, quan els sacerdots van tocar els corns, Josuè donà l'ordre:
--Llanceu el crit de guerra, que el Senyor fa caure Jericó a les vostres mans! 17 La ciutat, amb tot el que hi ha a dins, serà consagrada a l'extermini com a ofrena al Senyor, llevat de Rahab, la prostituta, i els qui són a casa seva. La deixarem amb vida perquè va amagar els nostres espies. 18 Però alerta a no tocar res consagrat a l'extermini! Si us quedàveu alguna cosa faríeu caure la desgràcia i el càstig de l'extermini sobre el nostre campament. 19 Tota la plata i l'or, tots els objectes de bronze i de ferro, els consagrarem al Senyor i els portarem al seu tresor.
20 Llavors, al toc dels corns, el poble va llançar el crit de guerra amb tota la força. Les muralles es van desplomar i el poble corregué a l'assalt de Jericó, cadascú des del lloc on es trobava. Així es van apoderar de la ciutat. 21 Tot allò que tenia vida a Jericó fou consagrat a l'extermini: homes i dones, joves i vells, vaques, ovelles i ases.
Josuè deixa amb vida Rahab
22 Josuè havia encarregat als dos espies que havien explorat Jericó que anessin a casa de la prostituta i que la traguessin d'allí amb tot el que era seu, tal com li havien jurat.
23 Els joves espies van anar-hi i tragueren Rahab, el seu pare, la seva mare i els seus germans, amb tot el que era seu, i els instal·laren fora del campament israelita. 24 Llavors el poble va calar foc a la ciutat amb tot el que hi havia a dins. Només la plata, l'or i els objectes de bronze i de ferro, els van destinar al tresor del temple del Senyor. 25 Josuè va estalviar Rahab, la prostituta, amb tota la seva família i tots els seus béns, perquè havia amagat els espies encarregats d'explorar Jericó. Rahab i els seus descendents han viscut enmig del poble d'Israel fins al dia d'avui.
26 En aquella ocasió, Josuè va llançar aquesta maledicció:
--Maleït sigui en nom del Senyor l'home que vulgui reconstruir aquesta ciutat! En posarà els fonaments al preu del seu primogènit, i les portes, al preu del seu fill petit!
27 El Senyor era amb Josuè, i la seva fama s'escampà per tot el país.
Sacrilegi d'Acan
7
Els israelites van cometre una falta greu contra l'ordre de l'extermini sagrat. Un membre de la tribu de Judà, Acan, fill de Carmí, fill de Zabdí, fill de Zèrah, es va apoderar d'alguns objectes consagrats a l'extermini. Per això el Senyor s'indignà contra Israel.
Mentrestant, des de Jericó, Josuè havia enviat alguns homes cap a Ai, que es troba prop de Betaven, a l'est de Betel, amb l'ordre d'explorar el territori. Els exploradors hi van pujar, i de retorn digueren a Josuè:
--No cal que hi vagi tot l'exèrcit; n'hi ha prou amb dos o tres mil homes per a atacar Ai. Són tan pocs que val més no fatigar inútilment les nostres tropes.
Llavors uns tres mil homes pujaren a atacar Ai, però hagueren de fugir davant el contraatac dels seus habitants, que els van perseguir des de les portes de la ciutat, muntanya avall, fins a Xebarim. Els van causar trenta-sis baixes. En veure això, el poble es desmoralitzà.
Josuè i els ancians d'Israel es van esquinçar els vestits, es cobriren de terra el cap i van estar prosternats amb el front a terra fins al vespre, davant l'arca del Senyor. Josuè va pregar així:
--Ah, Senyor, Déu sobirà! Per què ens has fet travessar el Jordà? ¿Per posar-nos a les mans dels amorreus i exterminar-nos? Tant de bo ens haguéssim quedat a l'altra banda del riu! Escolta'm, Senyor. Què puc dir jo, ara que Israel ha fugit davant l'enemic? Quan ho sàpiguen els cananeus i tota la gent d'aquest país, es giraran contra nosaltres i esborraran de la terra el nostre record. I aleshores, com t'ho faràs perquè tothom reconegui l'honor del teu nom?
10 El Senyor li va respondre:
--Aixeca't! Què hi fas, aquí, amb el front a terra? 11 Els israelites han pecat. Han violat la meva aliança, l'ordre que jo els havia donat; s'han apoderat d'objectes consagrats a l'extermini, els han robat i els han camuflat entre els seus bagatges. 12 Per això no podran resistir als seus enemics: fugiran només de veure'ls, perquè ara ells mateixos estan condemnats a l'extermini. Jo no seré més amb vosaltres fins que fareu desaparèixer d'enmig vostre tot el que està consagrat a l'extermini. 13 Aixeca't! Digues al poble que es purifiqui per a demà, perquè el Senyor, Déu d'Israel, diu això als israelites: "Dins el teu campament, Israel, hi ha objectes consagrats a l'extermini. Fins que no els haureu tret fora, no podreu resistir als vostres enemics. 14 Demà al matí, presenteu-vos per tribus. La tribu que jo, el Senyor, designaré, que s'acosti per clans; i el clan que jo designaré, que s'acosti per famílies. Finalment, que s'acostin un per un els homes de la família designada. 15 A l'home trobat culpable de posseir algun objecte consagrat a l'extermini, cremeu-lo amb tots els seus béns, perquè ha violat l'aliança del Senyor i ha comès una infàmia mai vista a Israel."
16 L'endemà, de bon matí, Josuè va fer venir els israelites per tribus, i sortí designada la tribu de Judà. 17 Va fer venir després els clans de la tribu de Judà, i sortí designat el clan de Zèrah. Va fer venir les famílies del clan de Zèrah, i la sort designà la de Zabdí. 18 Va fer venir els homes de la família de Zabdí, i la sort va recaure sobre Acan, fill de Carmí, fill de Zabdí, fill de Zèrah, de la tribu de Judà. 19 Llavors Josuè li va dir:
--Fill meu, dóna glòria al Senyor, Déu d'Israel, i reconeix l'honor que li deus. Explica'm el que has fet, no m'amaguis res.
20 Acan li respongué:
--És veritat, sóc jo qui ha pecat contra el Senyor, Déu d'Israel. 21 Vaig veure entre el botí un magnífic mantell de Xinar, dos-cents sicles de plata i un lingot d'or de vora mig quilo de pes, i, encegat, ho vaig agafar. Ho trobareu enterrat al mig de la meva tenda, amb la plata a sota de tot.
22 Josuè va manar que uns homes anessin corrents a la tenda d'Acan: van trobar-ho tot amagat allí, amb les peces de plata a sota. 23 Ho van agafar i van portar-ho a Josuè i als israelites, que ho dipositaren davant el Senyor. 24 Llavors Josuè, acompanyat de tot Israel, va endur-se Acan, besnét de Zèrah, i també la plata, el mantell i el lingot d'or, els seus fills i filles, el seu bou, el seu ase, els seus ramats, la seva tenda i tots els altres béns. Els va portar fins a la vall d'Acor. 25 Josuè digué a Acan:
--Per què ens has portat la desgràcia? Que el Senyor et faci desgraciat avui mateix!
Llavors tot Israel el va apedregar. Van cremar els seus béns i els cobriren de pedres. 26 El munt de pedres que hi van aixecar a sobre encara hi és avui. Per aquest fet, l'indret s'anomena vall d'Acor. Així s'apaivagà l'enuig del Senyor.
Conquesta de la ciutat d'Ai
8
El Senyor va dir a Josuè:
--No tinguis por, no t'acovardeixis! Pren amb tu tot l'exèrcit i ataca la ciutat d'Ai. Poso a les teves mans el rei d'Ai i el seu poble, la seva ciutat i el seu territori. Tracta aquesta ciutat i el seu rei com vas tractar Jericó i el seu rei. Però aquesta vegada us podeu quedar el bestiar i la resta del botí. Para una emboscada a la ciutat pel darrere.
Josuè va preparar l'atac a la ciutat d'Ai amb tot el seu exèrcit. Escollí trenta mil homes valents i els envià de nit amb aquestes ordres:
--Aneu a emboscar-vos darrere la ciutat, no gaire lluny, i estigueu a l'aguait. Jo, per la meva banda, avançaré cap a Ai amb la tropa que m'acompanya. Així que l'enemic surti contra nosaltres, fugirem com la primera vegada. Ells, pensant que volem tornar a fugir, es llançaran a perseguir-nos i els farem seguir lluny de la ciutat. Llavors sortireu del vostre amagatall i us apoderareu de la ciutat: el Senyor, el vostre Déu, la posarà a les vostres mans. Tan bon punt l'haureu presa, caleu-hi foc, tal com ha manat el Senyor. Aquestes són les meves ordres.
Josuè envià els seus homes al lloc de l'emboscada, entre Betel i Ai, a l'oest d'Ai, i ell va passar la nit amb la resta de l'exèrcit. 10 L'endemà, de bon matí, passà revista a les seves tropes i marxà contra Ai, al capdavant de tots i juntament amb els ancians d'Israel. 11 Les tropes que l'acompanyaven van pujar amb ell fins a arribar davant d'Ai i acamparen al costat nord de la ciutat. Només una vall els separava d'Ai. 12 A l'oest, entre Betel i Ai, Josuè hi havia emboscat uns cinc mil homes. 13 D'aquesta manera, el gros de l'exèrcit estava acampat al nord de la ciutat i la rereguarda estava emboscada a l'oest. Aquella nit, Josuè va avançar fins al mig de la vall. 14 Al matí, quan el rei d'Ai ho va veure, s'afanyà a mobilitzar tots els seus homes i sortí amb el seu exèrcit a combatre contra Israel, en direcció a l'Arabà, sense adonar-se que hi havia una emboscada contra ell darrere la ciutat. 15 Josuè i els israelites, fent veure que eren derrotats, van fugir cap al desert. 16 Tot l'exèrcit d'Ai va rebre l'ordre de perseguir-los. D'aquesta manera s'allunyà de la ciutat. 17 A Ai i a Betel no va quedar-hi cap home; tots sortiren a perseguir els israelites, deixant la ciutat sense defensa, amb les portes obertes. 18 Llavors el Senyor digué a Josuè:
--Apunta en direcció d'Ai el dard que tens a la mà, perquè jo poso la ciutat a les teves mans.
Josuè va fer-ho així.
19 Tan bon punt estengué el braç, els emboscats van sortir corrents del seu amagatall i entraren a la ciutat; la van ocupar i van calar-hi foc.
20 Quan els homes d'Ai es van girar enrere i veieren la fumarada que pujava cel amunt des de la seva ciutat, no van tenir esma de fugir per enlloc, perquè els israelites que corrien cap al desert, ara es giraven contra els seus perseguidors. 21 Josuè, amb l'exèrcit d'Israel, havia vist que els emboscats s'havien apoderat de la ciutat i que en sortia fum pels quatre costats. Per això havia fet mitja volta i ara atacava els homes d'Ai. 22 Llavors els de l'emboscada van sortir de la ciutat per barrar el pas a la gent d'Ai, que es trobà entre els dos fronts d'Israel. Els israelites els van derrotar, fins a no deixar cap supervivent, ni un sol fugitiu, 23 llevat del rei d'Ai, que fou capturat viu i portat a Josuè.
24 Els israelites van matar tots els homes d'Ai que havien sortit de la ciutat cap al desert per perseguir-los. Tots van morir a tall d'espasa; no en quedà ni un. Acabat els israelites se'n tornaren cap a Ai per exterminar la gent que hi quedava. 25 Aquell dia va haver-hi dotze mil morts entre homes i dones: tota la població d'Ai. 26 Josuè va mantenir el seu dard apuntat en direcció d'Ai, fins que van ser exterminats tots els habitants d'aquella ciutat. 27 Però, segons l'ordre que ell mateix havia rebut del Senyor, els israelites es quedaren el bestiar i la resta del botí. 28 Josuè, doncs, va incendiar Ai i la convertí en una ruïna per sempre més, en un tossal desolat, fins al dia d'avui. 29 Va fer penjar el rei d'Ai en un arbre i l'hi deixà fins al vespre. A posta de sol, féu despenjar el cadàver. El van llançar a l'entrada de la ciutat i aixecaren sobre ell un gran munt de pedres que encara hi és avui.
Lectura de la Llei de Moisès
30 Josuè va dedicar un altar al Senyor, Déu d'Israel, a la muntanya d'Ebal. 31 El va construir amb pedres intactes, no treballades amb eines de ferro, tal com Moisès, servent del Senyor, havia manat als israelites. Així està escrit en el llibre de la Llei de Moisès. En aquell altar van oferir al Senyor holocaustos i sacrificis de comunió. 32 Allà mateix, Josuè va fer escriure sobre unes pedres una còpia de la Llei que Moisès havia escrit en presència dels israelites. 33 Tot el poble d'Israel amb els seus ancians, els seus capdavanters i els seus jutges, eren allà a cada banda de l'arca, en presència dels sacerdots levites que portaven l'arca de l'aliança del Senyor. Hi eren tant els immigrants estrangers com els nascuts israelites, la meitat al peu de la muntanya de Garizim i l'altra meitat al peu de la muntanya d'Ebal. Era així com Moisès, servent del Senyor, havia manat en altre temps a Josuè que beneís el poble d'Israel. 34 Després Josuè va llegir tot el llibre de la Llei, amb les benediccions i malediccions que hi ha escrites. 35 No va ometre la lectura de cap dels preceptes de Moisès; els llegí tots davant l'assemblea del poble d'Israel i davant les dones, les criatures i els estrangers que residien entre els israelites.
Aliança amb els gabaonites
9
La notícia d'aquestes victòries va arribar als reis de la banda occidental del Jordà: de la Muntanya, de la Xefelà i del Litoral fins a la frontera del Líban. Arribà als reis dels hitites, dels amorreus, dels cananeus, dels perizites, dels hivites i dels jebuseus. Tots ells es van aliar per combatre contra Josuè i els israelites.
Però els hivites que habitaven a Gabaon, així que van saber tot el que Josuè havia fet a Jericó i a Ai, foren més astuts. Es van disfressar, carregaren els seus ases amb alforges velles i amb bots de vi rebentats i recosits, van calçar-se sandàlies gastades i apedaçades i es posaren uns vestits molt vells. El pa que duien era sec i engrunat. Es van presentar així al campament de Guilgal i digueren a Josuè i als israelites:
--Venim d'un país llunyà a demanar-vos que feu una aliança amb nosaltres.
Els israelites van respondre a aquells hivites:
--I si resultés que viviu enmig nostre? Com podríem llavors pactar una aliança amb vosaltres?
Ells van declarar a Josuè:
--Venim a posar-nos al teu servei.
Josuè va insistir:
--Però, qui sou i d'on veniu?
Ells li respongueren:
--Nosaltres, els teus servents, venim d'un país molt llunyà, atrets per l'anomenada del Senyor, el teu Déu. Hem sentit parlar de tot el que va fer a Egipte 10 i de com va tractar els dos reis amorreus que vivien a l'altra banda del Jordà: Sehon, rei d'Heixbon, i Og, rei de Basan, que residia a Aixtarot. 11 Els ancians i tota la gent del nostre país ens van aconsellar de prendre provisions per al viatge i de venir-vos a trobar per dir-vos: "Ens posem al vostre servei i us demanem que feu una aliança amb nosaltres." 12 Mireu el nostre pa. Era tou i calent el dia que vam preparar a casa les provisions per venir fins aquí. Ja ho veieu, ara és sec i engrunat. 13 Aquests bots de vi eren nous quan els vam omplir, i ara estan tots rebentats. I fixeu-vos en els nostres vestits i les nostres sandàlies, com s'han anat gastant durant aquest llarg viatge.
14 Llavors els israelites van acceptar part de les provisions dels gabaonites, sense haver consultat el Senyor. 15 Josuè va pactar amb ells un tractat de pau, i així es comprometé a respectar les seves vides. Els principals de la comunitat d'Israel ho confirmaren amb un jurament solemne.
16 Però, al cap de tres dies d'haver pactat l'aliança, els israelites es van assabentar que aquells estrangers eren, en realitat, veïns seus i que vivien enmig d'ells. 17 Llavors van aixecar el campament i, al tercer dia de camí, van arribar a les ciutats on habitava aquella gent. Eren Gabaon, Quefirà, Beerot i Quiriat-Jearim. 18 Però no els exterminaren, perquè els principals de la comunitat d'Israel els havien fet un jurament solemne pel Senyor, Déu d'Israel. Llavors el poble començà a murmurar contra els principals de la comunitat, 19 i ells van donar aquestes explicacions a tot el poble:
--Vam pronunciar un jurament solemne pel Senyor, Déu d'Israel, i ara no podem atacar aquesta gent. 20 Per tant, els respectarem la vida, i així, com que no trencarem el jurament que els vam fer, no provocarem la indignació divina.
21 Els principals de la comunitat van dir:
--Que visquin!
D'aleshores ençà els gabaonites van viure com a llenyataires i portadors d'aigua al servei de tota la comunitat. Així ho van decidir els principals de la comunitat.
22 En efecte, Josuè havia convocat els gabaonites i els havia dit:
--Per què ens vau enganyar, dient que veníeu de molt lluny, quan, de fet, viviu enmig nostre? 23 Des d'ara portareu aquesta maledicció: per sempre més, proveireu de llenya i d'aigua el temple del meu Déu.
24 Els gabaonites li havien respost:
--Vam fer això perquè nosaltres, els teus servents, ens vam ben assabentar del que el Senyor, el teu Déu, havia dit al seu servent Moisès. Li havia promès de donar-vos el país sencer i us havia manat d'exterminar-ne tots els habitants. Temíem molt per les nostres vides. 25 Però ara som a les teves mans; tracta'ns com et sembli just i correcte.
26 Josuè, doncs, els va protegir perquè els israelites no els matessin, 27 però d'aquell dia ençà els encarregà de proveir de llenya i d'aigua la comunitat d'Israel i l'altar del Senyor, en el lloc que el Senyor es volgués escollir.
Batalla de Gabaon
10
El rei de Jerusalem, Adoní-Sèdec, va saber que Josuè havia conquerit i arrasat Ai, i que havia tractat aquesta ciutat i el seu rei igual que Jericó i el seu rei. També va sentir a dir que els habitants de Gabaon havien fet un tractat de pau amb els israelites i que ara vivien enmig d'ells. Gabaon era una gran ciutat, tan important com una capital reial; era més gran que Ai, i tots els seus homes eren bons soldats. Els de Jerusalem, doncs, van sentir pànic, i Adoní-Sèdec envià missatgers al rei d'Hebron, Oham, al rei de Jarmut, Piram, al de Laquix, Jafia, i a Debir, rei d'Eglon. Els deia:
--Veniu a ajudar-me. Ataquem els de Gabaon, que han fet un tractat de pau amb Josuè i els israelites.
Els cinc reis amorreus de Jerusalem, d'Hebron, de Jarmut, de Laquix i d'Eglon es van aliar i es presentaren amb els seus exèrcits a Gabaon; la van assetjar i atacar. Llavors els gabaonites enviaren missatgers a Josuè, que era acampat a Guilgal, per dir-li:
--No ens deixis desemparats! Puja de pressa a salvar els teus servents. Ajuda'ns, perquè s'han aliat contra nosaltres tots els reis amorreus de la Muntanya.
Tot seguit, Josuè va pujar de Guilgal amb els seus millors guerrers i amb tot el seu exèrcit. El Senyor li digué:
--No tinguis por d'ells. Jo els poso a les teves mans. Cap d'ells no et podrà resistir.
Després d'haver caminat tota la nit des de Guilgal, Josuè va atacar els amorreus per sorpresa. 10 El Senyor va desconcertar els enemics, i els israelites els van desfer completament a Gabaon. Després els perseguiren per la baixada de Bethoron i els anaven derrotant fins a Azecà i Maquedà. 11 A més, mentre fugien dels israelites, baixant de Bethoron fins a Azecà, el Senyor va fer caure damunt d'ells una pedregada terrible, de manera que en va matar més la pedregada que l'espasa dels d'Israel.
12 El dia que el Senyor va fer caure els amorreus davant els israelites, Josuè s'adreçà al Senyor i, en presència del poble, va cridar:
--Sol, detura't a Gabaon!
I tu, lluna, a la vall d'Aialon!
13 I el sol es deturà,
i la lluna es va parar,
mentre el poble castigava els enemics.
Així ho diu el Llibre del Just.
El sol es va aturar al bell mig del cel i va ajornar la seva posta tantes hores com té un dia. 14 Ni abans ni després no hi ha hagut mai un dia com aquell en què el Senyor va obeir la veu d'un home. I és que ell mateix combatia a favor d'Israel.
15 Després d'això, Josuè amb tots els israelites se'n tornà al campament de Guilgal.
Els cinc reis vençuts
16 Però els cinc reis havien fugit i s'havien amagat a la cova de Maquedà. 17 Quan van informar Josuè que els cinc reis s'havien refugiat a la cova, 18 Josuè va manar als seus homes:
--Feu rodolar unes pedres ben grosses a l'entrada de la cova i poseu-hi una guàrdia, 19 però no us hi quedeu. Perseguiu els enemics, talleu-los la retirada i no els deixeu arribar a les seves ciutats. El Senyor, el vostre Déu, els posa a les vostres mans.
20 Josuè i els israelites van derrotar completament els amorreus. Només uns quants pogueren fugir i arribar a les seves ciutats fortificades. 21 Tot l'exèrcit va tornar victoriós al campament que Josuè havia instal·lat a Maquedà. Ningú més no gosà ni obrir la boca contra els israelites.
22 Llavors Josuè va manar que obrissin l'entrada de la cova i que en fessin sortir aquells cinc reis. 23 Van complir l'ordre i tragueren de la cova els reis de Jerusalem, d'Hebron, de Jarmut, de Laquix i d'Eglon. 24 Quan els hagueren presentat a Josuè, aquest va convocar tots els israelites i digué als caps de les tropes que havien combatut amb ell:
--Veniu, poseu el peu al coll d'aquests reis.
Els caps s'acostaren i els van posar el peu al coll. 25 Josuè els va dir:
--No tingueu por ni us acovardiu! Sigueu ferms i decidits! El Senyor tractarà de la mateixa manera tots els enemics contra qui heu de combatre.
26 I, havent dit això, Josuè va executar els reis i féu penjar els seus cossos en cinc arbres, i van estar-s'hi fins al vespre. 27 A posta de sol, manà que els despengessin i que els llancessin a la cova on s'havien amagat. Després van tapar-ne l'entrada amb unes grans pedres, que encara hi són avui.
Josuè conquereix el sud del país
28 Aquell mateix dia, Josuè va apoderar-se de Maquedà, la va passar a tall d'espasa i consagrà a l'extermini el seu rei i tots els habitants, sense deixar-hi cap supervivent. Va tractar el rei de Maquedà com havia tractat el rei de Jericó.
29 Després, des de Maquedà, Josuè, amb tots els israelites, va avançar fins a Libnà i l'atacà. 30 El Senyor la va fer caure en mans dels israelites, juntament amb el seu rei. Van passar tots els habitants a tall d'espasa, sense deixar-hi cap supervivent. Josuè tractà el rei de Libnà com havia tractat el rei de Jericó.
31 Des de Libnà, Josuè, amb tots els israelites, va avançar fins a Laquix. Van assetjar la ciutat i l'atacaren. 32 El Senyor va fer caure Laquix en mans dels israelites, el segon dia de combat. Van passar tots els habitants a tall d'espasa, sense deixar-hi cap supervivent, tal com havien fet a Libnà. 33 Llavors Oram, rei de Guèzer, pujà a socórrer Laquix, però Josuè el va derrotar, a ell i a tot el seu exèrcit, i no deixaren cap supervivent.
34 Des de Laquix, Josuè, amb tots els israelites, va arribar fins a Eglon. Van assetjar la ciutat i l'atacaren. 35 Aquell mateix dia es van apoderar d'Eglon i, com Laquix, la consagraren a l'extermini passant tots els habitants a tall d'espasa.
36 Des d'Eglon, Josuè, amb tots els israelites, va pujar fins a Hebron. La van atacar 37 i se n'apoderaren. Van passar a tall d'espasa la ciutat, el seu rei, els pobles del voltant i tots els seus habitants, sense deixar-hi cap supervivent. Com havien fet a Eglon, consagraren a l'extermini la ciutat amb tots els seus habitants.
38 Després Josuè, amb tots els israelites, se'n va anar cap a Debir i l'atacà. 39 Es van apoderar de la ciutat, del seu rei i de tots els pobles del voltant, i els van passar a tall d'espasa. Consagraren a l'extermini tots els seus habitants, sense deixar-hi cap supervivent. Van tractar Debir i el seu rei com havien tractat Hebron i com havien tractat Libnà i el seu rei.
40 Josuè va conquerir tot el país: vencé els reis de la Muntanya, del Nègueb, de la Xefelà i dels Vessants. No va deixar-hi cap supervivent. Consagrà a l'extermini tot el que respira, tal com havia manat el Senyor, Déu d'Israel. 41 Josuè va portar les seves conquestes des de Cadeix-Barnea fins a Gaza, i per tot el territori de Goixen fins a Gabaon. 42 En una sola campanya, Josuè s'apoderà de tots aquests territoris i vencé els seus reis, perquè el Senyor, Déu d'Israel, combatia a favor del seu poble. 43 Després Josuè, amb tots els israelites, se'n tornà al campament de Guilgal.
Batalla de Merom
11
Quan Jabín, rei d'Hassor, es va assabentar de les victòries de Josuè, envià missatgers a Jobab, rei de Maron, i també al rei de Ximon, al rei d'Acxaf, i als reis que dominaven la regió muntanyosa del nord, l'Arabà al sud del llac de Genesaret, i la Xefelà i les costes de Dor a l'oest. Va establir contactes amb els cananeus de llevant i de ponent, amb els amorreus, els hitites, els perizites, els jebuseus de la Muntanya i els hivites que habitaven al peu de l'Hermon, a la regió de Mispà. Aquests reis es mobilitzaren amb totes les seves tropes, un exèrcit tan nombrós com la sorra de la vora de la mar, amb molts carros i cavalls. Tots ells es van aliar i anaren a acampar plegats vora les aigües de Merom, decidits a atacar els israelites.
El Senyor digué a Josuè:
--No tinguis por d'ells. Demà, en aquesta mateixa hora, els faré caure tots davant d'Israel. Tallaràs els braons dels seus cavalls i cremaràs els seus carros de guerra.
Josuè i tot el seu exèrcit es van llançar per sorpresa damunt els enemics vora les aigües de Merom. El Senyor els va fer caure en mans dels israelites, que els van derrotar i perseguir fins a Sidó la Gran, fins a Misrefot-Maim i, a l'est, fins a la vall de Mispà. La desfeta va ser tan gran que no hi deixaren cap supervivent. Josuè va fer tal com el Senyor li havia ordenat: va tallar els braons dels cavalls de l'enemic i va cremar els seus carros de guerra.
Conquesta d'Hassor
10 Tornant de la batalla, Josuè es va apoderar d'Hassor, que antigament havia estat la capital de tots aquells reialmes. Va executar el seu rei 11 i consagrà a l'extermini tots els seus habitants passant-los a tall d'espasa. No en va deixar cap de viu, i calà foc a la ciutat. 12 Josuè s'apoderà de tots aquells reis i de totes les seves ciutats, i els consagrà tots a l'extermini, els reis i els habitants, passant-los a tall d'espasa, tal com havia manat Moisès, servent del Senyor. 13 Però Israel no va calar foc a cap de les ciutats edificades sobre els turons: Josuè només va fer incendiar Hassor. 14 Els israelites es repartiren el botí i el bestiar d'aquelles ciutats. Van passar, però, a tall d'espasa els seus habitants, fins a exterminar-los. No van deixar-hi cap supervivent. 15 Tal com el Senyor ho havia manat al seu servent Moisès, aquest ho va manar a Josuè, que va complir-ho tot exactament.
Josuè acaba de conquerir el país
16 Josuè, doncs, va conquerir tot el país: la Muntanya, tot el Nègueb, la regió de Goixen, la Xefelà, l'Arabà i les muntanyes d'Israel amb les seves planes. 17 Des del Mont Pelat, que s'aixeca prop de Seïr, fins a Baal-Gad, a la gran vall del Líban, al peu de l'Hermon, va capturar i executar tots els reis d'aquells territoris. 18 A Josuè, la guerra contra tots aquests reis li va costar molt de temps, 19 perquè no hi hagué cap ciutat que fes un tractat de pau amb Israel, tret dels hivites que habitaven a Gabaon; per això, totes les altres ciutats hagueren de ser conquerides militarment. 20 El Senyor havia decidit que els seus habitants endurissin el cor i fessin la guerra contra Israel. Així, sense clemència, havien de ser consagrades a l'extermini, tal com el Senyor havia manat a Moisès.
21 En aquella mateixa època, Josuè va destruir els anaquites que habitaven a la Muntanya, a Hebron, a Debir, a Anab, tota la regió muntanyosa de Judà i d'Israel. Josuè els consagrà a l'extermini, amb les seves ciutats. 22 No van quedar anaquites en tot el país d'Israel. Només en van quedar uns quants a Gaza, a Gat i a Asdod. 23 Tal com el Senyor havia dit a Moisès, Josuè va conquerir tot el país i el donà a Israel en heretat repartint-lo entre les tribus. Llavors el país va reposar de la guerra.
Llista dels reis de la Transjordània vençuts
12
Els israelites van derrotar els reis de la banda oriental del Jordà i van conquerir els seus territoris, des del torrent d'Arnon fins a la muntanya de l'Hermon, i tota la plana oriental de l'Arabà. Els reis i els territoris són aquests: primer de tot, Sehon, rei dels amorreus, que regnava a Heixbon. Dominava des d'Aroer, que és a la vora del torrent d'Arnon, al fons de la vall de l'Arnon, i la meitat del territori de Galaad, fins al riu Jaboc, que fa de frontera amb el país dels ammonites; també estenia el seu domini per l'Arabà, des de la riba oriental del llac de Genesaret, fins a la riba oriental del mar de l'Arabà, o Mar Mort, en direcció de Betaieiximot, i, al sud, per la regió que hi ha al peu dels vessants del mont Pisgà. L'altre rei era Og, que regnava a Basan i que era un dels darrers rafaïtes; residia a Aixtarot i a Edreí. Els seus dominis comprenien la muntanya de l'Hermon, Salcà i tot Basan, fins a la frontera dels gueixurites i dels maacatites, i la meitat del territori de Galaad, que era fronterer amb Sehon, rei d'Heixbon. Moisès, servent del Senyor, i els israelites, havien derrotat aquells dos reis, i Moisès, servent del Senyor, havia donat possessió dels seus territoris a les tribus de Rubèn i de Gad i a la meitat de la tribu de Manassès.
Llista dels reis de la Cisjordània vençuts
Aquests són els reis de la banda occidental del Jordà que Josuè i els israelites van derrotar, des de Baal-Gad, a la gran vall del Líban, fins al Mont Pelat, que s'aixeca prop de Seïr. Josuè va donar possessió d'aquests territoris als israelites, perquè els repartissin entre les tribus. Els territoris són: la Muntanya, la Xefelà, l'Arabà, els Vessants, el Desert i el Nègueb. Són els territoris on vivien els hitites, els amorreus, els cananeus, els perizites, els hivites i els jebuseus. Els reis vençuts eren els de les ciutats següents: Jericó, Ai, que és a prop de Betel, 10 Jerusalem, Hebron, 11 Jarmut, Laquix, 12 Eglon, Guèzer, 13 Debir, Guèder, 14 Hormà, Arad, 15 Libnà, Adul·lam, 16 Maquedà, Betel, 17 Tapúah, Héfer, 18 Afec, Saron, 19 Hassor, 20 Ximon, Maron, Acxaf, 21 Tanac, Meguidó, 22 Quèdeix, Jocneam del Carmel, 23 Dor, en el litoral de Dor, Goïm de Galilea 24 i Tirsà. En total, trenta-un reis.
Repartició de la terra promesa (13-21)
Territoris encara per conquerir a l'oest del Jordà
13
Josuè ja era vell, carregat d'anys, quan el Senyor li va dir:
--La teva edat és avançada i encara queda molta terra per conquerir: tots els territoris dels filisteus i dels gueixurites. És la regió considerada com a cananea, que s'estén des del torrent de Xihor, que toca a Egipte, fins al terme d'Ecron, al nord. En aquesta regió hi ha els cinc principats filisteus, que tenen per capitals Gaza, Asdod, Ascaló, Gat i Ecron; en canvi, el territori dels avites és al sud. Caldrà conquerir també tot el país cananeu, des d'Arà, que és dels sidonis, fins a Afec i fins a la frontera dels amorreus. També la regió de Biblos i tot el Líban oriental, des de Baal-Gad, al peu de la muntanya de l'Hermon, fins a Lebó-Hamat, totes les poblacions de les muntanyes, des del Líban fins a Misrefot-Maim, és a dir, tots els sidonis. Jo els desposseiré davant els israelites. Quant a tu, no has de fer més que repartir entre els israelites la possessió d'aquests territoris, tal com et vaig manar. Ara, doncs, és el moment en què has de dividir aquest país entre les nou tribus i la meitat de la tribu de Manassès.
Territoris conquerits de la Transjordània
L'altra meitat de la tribu de Manassès i les tribus de Rubèn i de Gad ja havien rebut la seva heretat a la banda oriental del Jordà. Moisès, servent del Senyor, els l'havia assignada. Els seus territoris s'estenien des d'Aroer, que és a la vora del torrent d'Arnon, amb la ciutat que hi ha al fons de la vall, per tot l'altiplà, des de Medebà fins a Dibon, 10 per totes les ciutats de Sehon, rei dels amorreus, que havia regnat a Heixbon, fins a la frontera dels ammonites. 11 També són territoris seus Galaad, amb el territori dels gueixurites i dels maacatites, tota la muntanya de l'Hermon i tot Basan fins a Salcà. 12 Basan era el reialme d'Og, que havia regnat a Aixtarot i a Edreí, i era un dels darrers rafaïtes, als quals Moisès havia vençut i desposseït. 13 Tanmateix, els israelites no pogueren expulsar ni els gueixurites ni els maacatites, de manera que viuen encara avui enmig d'Israel.
14 A la tribu de Leví, Moisès no li va assignar cap heretat: els sacrificis oferts al Senyor, Déu d'Israel, són la seva heretat, com el Senyor havia prescrit.
15 Moisès va assignar als clans de la tribu de Rubèn l'heretat 16 que s'estenia des d'Aroer, que és a la vora del torrent d'Arnon, amb la ciutat que hi ha al fons de la vall. Comprenia tot el pla de Medebà, 17 Heixbon i totes les ciutats de l'altiplà: Dibon, Bamot-Baal, Betbaal-Meon, 18 Jahas, Quedemot, Mefàat, 19 Quiriataim, Sibmà i Sèret-Aixàhar, sobre la muntanya que domina la vall; 20 Betpeor, i els vessants del mont Pisgà i Betaieiximot. 21 Comprenia, doncs, totes les ciutats de l'altiplà i el reialme sencer de Sehon, rei dels amorreus, que havia regnat a Heixbon, i que Moisès havia derrotat, juntament amb els cabdills madianites Eví, Rèquem, Sur, Hur i Reba, vassalls de Sehon, que habitaven en aquell país. 22 Junt amb tots aquests, els israelites van matar Balaam, fill de Beor, l'endeví. 23 El Jordà i la seva ribera feia de frontera del territori dels rubenites. Aquesta va ser l'heretat assignada als clans de Rubèn, amb les seves ciutats i pobles.
24 També a la tribu de Gad, als gadites, Moisès els havia assignat una heretat repartida entre els seus clans. 25 El seu territori comprenia Jazer i totes les ciutats de Galaad, la meitat del país dels ammonites fins a Aroer, que es troba enfront de Rabà; 26 i s'estenia des d'Heixbon fins a Ramat-Ammispè i Betonim, i des de Mahanaim fins al terme de Lidebor. 27 A la vall del Jordà, passava per Betaram, Betnimrà, Sucot i Safon, poblacions del reialme de Sehon, que havia regnat a Heixbon. Aquest territori estava situat a l'est del Jordà, que li feia de frontera fins al llac de Genesaret. 28 Aquesta va ser l'heretat assignada als clans de Gad, amb les seves ciutats i pobles.
29 Moisès havia assignat també una heretat als clans de la meitat de la tribu de Manassès. 30 Aquesta heretat arribava fins a Mahanaim i comprenia tot Basan, el reialme sencer d'Og, rei de Basan, i els seixanta Poblets de Jaïr, que es troben en aquest territori. 31 A més, la meitat de Galaad, amb Aixtarot i Edreí, ciutats del reialme d'Og, rei de Basan, van tocar a la meitat dels clans descendents de Maquir, fill de Manassès.
32 Aquests són els territoris que Moisès va repartir en herència, quan es trobava a les planes de Moab, a la banda oriental del Jordà, a l'est de Jericó. 33 Tanmateix, a la tribu de Leví, Moisès no va assignar-li cap heretat. La seva heretat és el Senyor, Déu d'Israel, tal com ell els havia dit.
Territoris conquerits de la Cisjordània
14
Aquests són els territoris que els israelites van rebre en herència al país de Canaan. El sacerdot Eleazar, Josuè, fill de Nun, i els caps de llinatge de les diverses tribus d'Israel els van repartir entre els israelites. Tal com el Senyor havia manat a Moisès, van repartir els territoris tirant les sorts entre les nou tribus i la meitat de la tribu de Manassès que encara no en tenien. Moisès ja havia assignat, a la banda oriental del Jordà, l'heretat de dues tribus i l'altra meitat de la tribu de Manassès. Pel que fa als levites, encara no havien rebut cap territori entre les altres tribus. Els descendents de Josep formaven dues tribus: la de Manassès i la d'Efraïm. Els levites, per la seva part, van rebre únicament ciutats on habitar, amb pasturatges per als ramats i el bestiar. D'aquesta manera els israelites van repartir el país, sempre d'acord amb l'ordre que el Senyor havia donat a Moisès.
La part de Caleb
Un dia, alguns de la tribu de Judà anaren a Guilgal a trobar Josuè. Caleb, fill de Jefunnè, del clan de Quenaz, li digué:
--Tu saps prou bé què va dir el Senyor a Moisès, l'home de Déu, referent a tu i a mi, quan érem a Cadeix-Barnea. Jo tenia quaranta anys quan Moisès, servent del Senyor, m'envià des de Cadeix-Barnea a explorar aquest país. Quan vaig tornar, el vaig informar amb tota sinceritat. Però els germans que m'havien acompanyat van desmoralitzar el poble, mentre que jo em mantenia fidel al Senyor, el meu Déu. Aquell dia, Moisès em va jurar que la terra que havien trepitjat els meus peus seria la meva heretat i la dels meus descendents per sempre, perquè m'havia mantingut fidel al Senyor, el meu Déu. 10 Ja fa quaranta-cinc anys que el Senyor va dir això a Moisès, quan Israel feia camí pel desert, i el Senyor m'ha conservat la vida, tal com va prometre. Ara ja he complert vuitanta-cinc anys, 11 però encara em sento tan fort com quan Moisès m'encarregà aquella missió, prou fort per a anar a la guerra i combatre. 12 Ara, doncs, dóna'm aquella muntanya que aleshores em va prometre el Senyor. Tu mateix vas sentir aleshores que allà hi habiten els anaquites en ciutats grans i fortificades. Tant de bo que el Senyor estigui amb mi, i jo aconsegueixi d'expulsar-los, tal com ell va dir.
13 Llavors Josuè va beneir Caleb, fill de Jefunnè, i li donà Hebron en herència. 14 Per això Hebron pertany, encara avui, als descendents de Caleb, fill de Jefunnè, el quenizita, perquè Caleb s'havia mantingut fidel al Senyor, Déu d'Israel. 15 Antigament Hebron s'anomenava Quiriat-Arbà (que vol dir «ciutat d'Arbà»): Arbà va ser el més famós dels anaquites.
Finalment el país va reposar de la guerra.
Territori assignat a Judà
15
El territori assignat per sorts als clans de la tribu de Judà s'estenia fins a la frontera d'Edom, al desert de Sin, cap al Nègueb, en direcció a Teman. La seva frontera sud començava a l'extrem meridional del Mar Mort, a la llengua de terra que mira al Nègueb; després es dirigia cap al sud, seguia per la pujada d'Acrabim, travessava Sin i tornava a pujar en direcció al sud de Cadeix-Barnea; després passava per Hesron, pujava cap a Adar i vorejava Carcà. Seguia per Asmon i anava a parar al torrent d'Egipte i s'acabava al mar. Aquesta era la frontera meridional de Judà.
A llevant, la frontera era el Mar Mort fins a la desembocadura del Jordà. La frontera nord començava a la desembocadura del Jordà i pujava a Bethoglà, passant pel nord de Betaarabà. Després continuava fins a la roca de Bóhan, nom d'un dels fills de Rubèn; pujava cap a Debir, passant per la vall d'Acor, i després, més cap al nord, girava en direcció a Guilgal, enfront de la pujada d'Adummim, que es troba al sud del torrent. Després passava vora les aigües d'Enxèmeix i anava a parar a la font de Roguel. D'allà pujava per la vall de Benhinnom, pel vessant sud del territori dels jebuseus, on es troba Jerusalem; després pujava cap al cim de la muntanya, enfront de la vall d'Hinnom, a ponent, i arribava, pel nord, fins a la vall dels Rafaïtes. Des d'aquell cim, la frontera girava cap a les fonts de les aigües de Neftóah, anava a parar a Iïm, a la muntanya d'Efron, i s'allargava fins a Baalà, anomenada també Quiriat-Jearim. 10 Llavors la frontera es desviava a l'oest de Baalà, cap a la muntanya de Seïr, passava pel vessant nord de la muntanya de Jearim, o mont Quessalon, tornava a baixar cap a Bet-Xèmeix i travessava Timnà. 11 Seguia cap al vessant nord d'Ecron, girava cap a Xicaron, passava per la muntanya de Baalà i sortia a Jabneel per a desembocar al mar. 12 El mar Mediterrani era la frontera de ponent.
Aquests van ser els límits del territori assignat als clans de la tribu de Judà.
Caleb i Otniel
13 Caleb, fill de Jefunnè, va rebre una part del territori de Judà, tal com el Senyor havia ordenat a Josuè. La part que va rebre fou Quiriat-Arbà (que vol dir «ciutat d'Arbà»). Aquest és el nom de l'avantpassat dels anaquites. La ciutat ara s'anomena Hebron. 14 Caleb en va fer fora els tres clans d'Anac: el de Xeixai, el d'Ahiman i el de Talmai. 15 Des d'Hebron, marxà contra els habitants de Debir, que aleshores s'anomenava Quiriat-Séfer. 16 Caleb va prometre que donaria la seva filla Acsà per muller a qui conquerís Quiriat-Séfer. 17 Otniel, fill de Quenaz, germà de Caleb, la va conquerir, i Caleb li donà la seva filla Acsà. 18 El dia que Acsà entrava com a esposa a casa d'Otniel, ella va proposar al seu marit de demanar un terreny a Caleb, el seu pare. Acsà va començar d'amoïnar Caleb de l'ase estant, i ell li va dir:
--Què vols, ara?
19 Ella respongué:
--Fes-me un favor. Ja que m'has donat unes terres de secà, dóna'm també alguna font d'aigua.
Caleb li va donar la font de dalt i la font de baix.
Poblacions de Judà
20 Aquesta va ser l'heretat dels clans de la tribu de Judà.
21 Les ciutats situades a la part meridional del territori de Judà, al Nègueb, en direcció a la frontera d'Edom, eren: Cabseel, Éder, Jagur, 22 Quinà, Dimonà, Aruedà, 23 Quèdeix, Hassor, Itnan, 24 Zif, Tèlem, Bealot, 25 Hassor-Hadatà, Queriot-Hesron, anomenada també Hassor, 26 Amam, Xemà, Moladà, 27 Hassar-Gadà, Heixmon, Betpèlet, 28 Hassar-Xual, Beerxeba, Biziotià, 29 Baalà, Iïm, Èssem, 30 Eltolad, Quessil, Hormà, 31 Siclag, Madmannà, Sansannà, 32 Lebaot, Xilhim i Enrimmon. En total, vint-i-nou ciutats amb els pobles del voltant.
33 Les ciutats de la Xefelà eren Eixtaol, Sorà, Aixnà, 34 Zanóah, Engannim, Tapúah, Enam, 35 Jarmut, Adul·lam, Socó, Azecà, 36 Xaaraim, Aditaim, Guederà i Guederotaim: catorze ciutats amb els pobles del voltant. 37 A més, Senan, Hadaixà, Migdal-Gad, 38 Dilan, Mispè, Jocteel, 39 Laquix, Boscat, Eglon, 40 Cabon, Lahmàs, Quitlix, 41 Guederot, Betdagon, Naamà i Maquedà: setze ciutats amb els pobles del voltant. 42 També Libnà, Èter, Aixan, 43 Iftah, Aixnà, Nessib, 44 Queilà, Aczib i Mareixà: nou ciutats amb els pobles del voltant. 45 Finalment, Ecron amb els seus pobles i rodalies; 46 totes les ciutats, amb els pobles del voltant, situades al territori d'Asdod, entre Ecron i el mar Mediterrani, 47 i Asdod i Gaza amb els seus pobles i rodalies, fins al torrent d'Egipte. El mar Mediterrani amb el seu litoral feia de frontera a ponent.
48 Les ciutats de la Muntanya eren Xamir, Jatir, Socó, 49 Dannà, Quiriat-Sannà, anomenada també Debir, 50 Anab, Eixtemoa, Anim, 51 Goixen, Holon i Guiló: onze ciutats amb els pobles del voltant. 52 A més, Arab, Rumà, Eixan, 53 Jànum, Bet-Tapúah, Afecà, 54 Humtà, Quiriat-Arbà, anomenada també Hebron, i Sior: nou ciutats amb els pobles del voltant. 55 També Maon, Carmel, Zif, Jutà, 56 Jizreel, Jorqueam, Zanóah, 57 Cain, Guibà i Timnà: deu ciutats amb els pobles del voltant. 58 I Halhul, Betsur, Guedor, 59 Maarat, Betanot i Eltecon: sis ciutats amb els pobles del voltant. Finalment, Tecoa, Efrata, anomenada també Betlem, Peor, Etam, Culon, Tatam, Sores, Quèrem, Gal·lim, Bèter, Manàhat: onze ciutats amb els pobles del voltant; 60 i encara Quiriat-Baal, anomenada altrament Quiriat-Jearim, i Rabà: dues ciutats amb els pobles del voltant.
61 Les ciutats situades al Desert eren Betaarabà, Midín, Secacà, 62 Nibxan, Irammèlah i Enguedí: sis ciutats amb els pobles del seu voltant.
63 Però els descendents de Judà no van poder fer fora els jebuseus que habitaven a Jerusalem; per això han continuat vivint a Jerusalem entre els descendents de Judà fins al dia d'avui.
Tribu de Josep
16
El territori assignat per sorts als descendents de Josep començava, en el Jordà, a l'altura de Jericó, a l'est de les aigües de Jericó. Des de Jericó, travessava el desert i pujava cap a la muntanya de Betel. Des d'allà, en direcció a Luz, passava per Atarot, on viuen els arquites. Després baixava per la banda de ponent cap al territori dels jafletites, fins a la frontera de Bethoron de Baix i fins a Guèzer, i s'acabava al mar. Aquesta va ser l'heretat que es repartiren Manassès i Efraïm, fills de Josep.
Territori assignat a Efraïm
El territori dels clans de la tribu d'Efraïm va ser aquest: la frontera començava a Atrot-Adar, a llevant, anava fins a Bethoron de Dalt i arribava fins al mar Mediterrani. Seguia cap al nord, i a Micmetat es decantava cap a l'est, cap a Taanat-Siló, i continuava a llevant en direcció a Janóah. Des d'allà, baixava cap a Atarot i Naarà, arribava a Jericó i anava a parar al Jordà. Des de Tapúah, la frontera seguia cap a l'oest, pel torrent de Canà, i s'acabava al mar. Aquesta va ser l'heretat dels clans de la tribu d'Efraïm, a més d'algunes ciutats disperses dins l'heretat de la tribu de Manassès, que pertanyien també als descendents d'Efraïm: les ciutats i els pobles del voltant. 10 Tanmateix, els efraïmites no pogueren expulsar els cananeus de Guèzer. Aquests han continuat vivint entre els efraïmites fins al dia d'avui, però sotmesos a prestacions forçoses.
Territori assignat a Manassès
17
El territori assignat per sorts a la tribu de Manassès, el primogènit de Josep, va ser aquest: a Maquir, el primogènit de Manassès i pare de Galaad, que era guerrer, li van tocar Galaad i Basan. També als altres clans descendents de Manassès els va tocar un territori. Aquests clans eren el d'Abièzer, el d'Hélec, el d'Asriel, el de Xèquem, el d'Héfer i el de Xemidà, és a dir, els descendents de Manassès, fill de Josep.
Selofhad, fill d'Héfer i nét de Galaad, que era fill de Maquir i nét de Manassès, no va tenir fills, sinó tan sols filles. Aquestes es deien Mahlà, Noà, Hoglà, Milcà i Tirsà. Un dia es van presentar al sacerdot Eleazar, a Josuè, fill de Nun, i als principals del poble, tot reclamant:
--El Senyor va manar a Moisès de donar-nos una heretat entre els nostres germans.
Llavors, complint l'ordre del Senyor, els van assignar una heretat entre els seus germans. Així, a la tribu de Manassès li van assignar deu parts més de territori, a més de Galaad i de Basan, regions situades a l'est del Jordà, ja que les filles de Manassès van rebre una heretat entre els seus germans. I la regió de Galaad fou per als altres descendents de Manassès.
La frontera de Manassès anava des d'Aixer a Micmetat, enfront de Siquem, i seguia cap al sud a Jaixib-Entapúah. El territori de Tapúah pertanyia a Manassès, però la ciutat de Tapúah, situada a la mateixa frontera, era d'Efraïm. Després la frontera baixava fins a tocar el torrent de Canà, al sud d'aquest torrent. Les ciutats situades al sud del torrent pertanyien a Efraïm, si bé es trobaven enmig de Manassès. La frontera de Manassès passava pel nord del torrent abans d'anar a parar al mar. 10 La tribu d'Efraïm s'estenia cap al sud, i la de Manassès cap al nord. El mar Mediterrani n'era la frontera occidental. La tribu de Manassès limitava al nord amb la d'Aser, i a l'est amb la d'Issacar. 11 En els territoris d'Issacar i d'Aser, la tribu de Manassès va rebre Bet-Xean i Ibleam, amb la seva rodalia; igual que Dor, Endor, Tanac i Meguidó, amb la seva rodalia i els seus habitants. La comarca de Dor és la tercera. 12 Tanmateix, la tribu de Manassès no pogué expulsar els habitants d'aquestes ciutats; per això els cananeus continuaren vivint en aquell territori. 13 Fins i tot quan els israelites van arribar a ser més forts, van sotmetre els cananeus a prestacions forçoses, però no pogueren expulsar-los.
14 Els descendents de Josep van reclamar a Josuè:
--Per què ens has donat per herència una sola part del país, a nosaltres que el Senyor ha beneït i ha fet un poble tan nombrós?
15 Josuè respongué:
--Si sou tants que ja no cabeu a les muntanyes d'Efraïm, pugeu als boscos i conreeu per a vosaltres una part dels territoris dels perizites i dels rafaïtes.
16 Els descendents de Josep van replicar:
--No en tenim prou, amb la muntanya. A més, tots els cananeus que viuen a la plana tenen carros de guerra, tant els de Bet-Xean i la seva rodalia com els de la vall de Jizreel.
17 Llavors Josuè va dir a les tribus d'Efraïm i de Manassès, descendents de Josep:
--Sou molts i molt forts. No en teniu prou, amb una sola part del país. 18 La regió muntanyosa, coberta de boscos, serà vostra: taleu-la i conreeu-la. Llavors us fareu vostres els accessos a la plana i podreu expulsar els cananeus, encara que tinguin carros de guerra i siguin molt forts.
Repartició del país entre les set tribus restants
18
Després de sotmetre el país, tota la comunitat d'Israel es va aplegar a Siló. Allà instal·laren la tenda del trobament.
Però, de les tribus israelites, n'hi havia set que encara no havien rebut la seva heretat. Josuè, doncs, va dir a aquells israelites:
--Què espereu a prendre possessió del país que us dóna el Senyor, Déu dels vostres pares? Trieu tres homes de cada una de les vostres tribus. Jo els enviaré a recórrer el país; ells en faran la descripció, seguint cada un la seva part, i després tornaran a trobar-me. Dividireu el país en set parts. La tribu de Judà es quedarà en el seu territori, al sud, i la casa de Josep, en el seu, al nord. Prepareu, doncs, una descripció de les set parts i feu-me-la arribar. Llavors, a la presència del Senyor, el nostre Déu, jo sortejaré quina part correspon a cada una de les tribus. La tribu de Leví no rebrà cap territori en l'herència que us toca, ja que la seva heretat és ser sacerdots al servei del Senyor. Pel que fa a la tribu de Gad, la de Rubèn i la meitat de la tribu de Manassès, ja van rebre la seva heretat, la que Moisès, servent del Senyor, els va donar a la banda oriental del Jordà.
Aquells homes van sortir a recórrer el país. Abans d'anar-se'n, Josuè els donà aquestes instruccions:
--Recorreu el país i prepareu-ne la descripció. Quan tornareu, jo mateix en sortejaré les parts, a la presència del Senyor, aquí a Siló.
Els homes van recórrer tot el país. Van preparar una descripció escrita de les set parts amb la llista de les ciutats de cada una, i després tornaren al campament de Siló per presentar l'escrit a Josuè. 10 Llavors Josuè va sortejar aquestes parts, a la presència del Senyor, i les va repartir allà mateix entre els israelites.
Territori assignat a Benjamí
11 El primer territori assignat per sorts va ser per als clans de la tribu de Benjamí. Estava situat entre el dels descendents de Judà i el dels descendents de Josep. 12 La frontera septentrional començava al Jordà, pujava pel costat nord de Jericó i seguia cap a l'oest, a través de la regió muntanyosa, fins al desert de Betaven. 13 Des d'allà, continuava pel costat sud de Luz, és a dir, Betel, i baixava cap a Atrot-Órec per la muntanya que hi ha al sud de Bethoron de Baix. 14 A l'oest d'aquesta muntanya, la frontera girava i seguia cap al sud, per a anar a parar a Quiriat-Baal, anomenada també Quiriat-Jearim, ciutat de la tribu de Judà. Aquesta era la frontera occidental.
15 La frontera meridional començava al terme de Quiriat-Jearim, continuava cap a Iïm i anava a parar a les fonts de les aigües de Neftóah. 16 Des d'allà, baixava fins al peu de la muntanya que domina la vall de Benhinnom, al nord de la vall dels Rafaïtes. Baixava cap a la vall d'Hinnom pel costat sud del territori dels jebuseus, fins a la font de Roguel. 17 Llavors girava cap al nord en direcció a Bet-Xèmeix, i després en direcció a Guelilot, enfront de la pujada d'Adummim. Baixava després fins a la roca de Bóhan, nom d'un dels fills de Rubèn, 18 continuava pel costat nord, en direcció a l'Arabà, i baixava fins a la mateixa Arabà. 19 Després passava pel costat nord de Bethoglà i arribava a l'extrem nord del Mar Mort, on desemboca el Jordà. Aquesta era la frontera meridional. 20 El Jordà feia de frontera oriental.
Aquesta va ser l'heretat dels clans de Benjamí i les fronteres que la delimitaven.
21 Les ciutats dels clans de Benjamí eren Jericó, Bethoglà, Émec-Quessís, 22 Betaarabà, Semaraim, Betel, 23 Avim, Parà, Ofrà, 24 Quefar-Aammonà, Ofní i Gueba: dotze ciutats amb els pobles del voltant. 25 I, a més, Gabaon, Ramà, Beerot, 26 Mispè, Quefirà, Mossà, 27 Rèquem, Irpeel, Taralà, 28 Selà, Èlef, Jebús, és a dir, Jerusalem, Guibà, Quiriat-Jearim: catorze ciutats amb els pobles del voltant.
Aquesta va ser l'heretat dels clans de Benjamí.
Territori assignat a Simeó
19
El segon territori assignat per sorts va ser per als clans de la tribu de Simeó. La seva heretat es trobava enclavada enmig de l'heretat de la tribu de Judà. Comprenia les ciutats de Beerxeba, Xemà, Moladà, Hassar-Xual, Baalà, Èssem, Eltolad, Betul, Hormà, Siclag, Betammarcabot, Hassar-Sussà, Betlebaot i Xaruhèn: tretze ciutats amb els pobles del voltant. I, a més, Enrimmon, Èter i Aixan: tres ciutats amb els pobles del voltant, i tots els altres pobles fins a Baalat-Beer i Ramat-Nègueb. Aquesta va ser l'heretat dels clans de Simeó. Una part del territori de la tribu de Judà fou donada en herència a la tribu de Simeó, ja que els descendents de Judà havien rebut un territori massa gran per a ells. Per això, la tribu de Simeó es troba enclavada enmig de l'heretat de Judà.
Territori assignat a Zabuló
10 El tercer territori assignat per sorts va ser per als clans de la tribu de Zabuló. La frontera de la seva heretat arribava fins a Sarid, 11 pujava en direcció a ponent fins a Maralà, arribava a Dabèixet i feia cap al torrent que baixa al davant de Jocneam. 12 Des de Sarid, la frontera girava cap a l'est, tocava el territori de Quislot-Tabor, passava per Daberat i pujava fins a Jafia. 13 Des d'allà continuava cap a l'est fins a Gathéfer i fins a Ità-Cassín, i sortia a Rimmonà, que mira cap a Neà. 14 Després donava la volta pel nord cap a Hannaton i anava a morir a la vall d'Iftahel. 15 Amb Catat, Nahalol, Ximon, Iralà i Betlèhem feien dotze ciutats amb els pobles del voltant. 16 Aquesta va ser l'heretat dels clans de Zabuló, les ciutats amb els pobles del voltant.
Territori assignat a Issacar
17 El quart territori assignat per sorts va ser per als clans de la tribu d'Issacar. 18 El seu territori comprenia Jizreel, Quessulot, Xunem, 19 Hafaraim, Xion, Anaharat, 20 Rabit, Quixion, Ebes, 21 Rèmet, Engannim, Enhadà i Betpassés. 22 La frontera passava tocant a Tabor, Xahassima, Bet-Xèmeix i arribava al Jordà. En total, setze ciutats amb els pobles del voltant. 23 Aquesta va ser l'heretat dels clans de la tribu d'Issacar, les ciutats amb els pobles del voltant.
Territori assignat a Aser
24 El cinquè territori assignat per sorts va ser per als clans de la tribu d'Aser. 25 El seu territori comprenia Helcat, Halí, Beten, Acxaf, 26 Alammèlec, Amad i Mixal. A ponent, la frontera arribava fins a la muntanya del Carmel i a Xihor-Libnat. 27 Després tombava cap a llevant fins a Betdagon, passava arran del territori de Zabuló i de la vall d'Iftahel, continuava cap al nord fins a Betaémec i Neiel, i s'estenia fins a Cabul, per l'esquerra, 28 i cap a Abdon, Rehob, Hammon i Canà fins a Sidó la Gran. 29 D'allà es desviava cap a Ramà, fins a arribar a la ciutadella de Tir, tornava cap a Hossà i anava a parar al mar. Incloent-hi Mahaleb, Aczib, 30 Acó, Afec i Rehob, feien vint-i-dues ciutats amb els pobles del voltant. 31 Aquesta va ser l'heretat dels clans de la tribu d'Aser, les ciutats amb els pobles del voltant.
Territori assignat a Neftalí
32 El sisè territori assignat per sorts va ser per als clans de la tribu de Neftalí. 33 La frontera començava a Hélef i, des de l'Alzina de Saanannim, passava per Adamí-Annèqueb i Jabneel, arribava fins a Lacum i feia cap al Jordà. 34 A ponent, la frontera girava cap a Aznot-Tabor i des d'allí arribava a Hucoc, tocava el territori de Zabuló pel sud, el d'Aser per l'oest i Judà del Jordà per l'est. 35 Les ciutats fortificades eren Sidim, Ser, Hammat, Racat, Genesaret, 36 Adamà, Ramà, Hassor, 37 Quèdeix, Edreí, Enhassor, 38 Iron, Migdal-El, Horem, Betanat i Bet-Xèmeix. En total, dinou ciutats amb els pobles del voltant. 39 Aquesta va ser l'heretat dels clans de la tribu de Neftalí, les seves ciutats amb els pobles del voltant.
Territori assignat a Dan
40 El setè territori assignat per sorts va ser per als clans de la tribu de Dan. 41 La frontera de la seva heretat passava per Sorà, Eixtaol, Irxèmeix, 42 Xaalabín, Aialon, Itlà, 43 Elon, Timnà, Ecron, 44 Eltequé, Guibeton, Baalat, 45 Jehud, Bené-Berac, Gat-Rimmon, 46 Meaiarcon, Racon i el litoral de Jafa. 47 La tribu de Dan no pogué ocupar el seu territori. Per això van pujar a atacar Lèixem. Se'n van apoderar, van passar els habitants a tall d'espasa, van prendre possessió de la ciutat i s'hi van instal·lar. Després li posaren el nom de Dan, en record de Dan, el seu avantpassat. 48 Aquesta va ser l'heretat dels clans de la tribu de Dan, les ciutats amb els pobles del voltant.
49 Després que els israelites hagueren acabat de repartir el país entre ells, d'acord amb les seves fronteres, van donar una heretat a Josuè, fill de Nun. 50 Seguint una ordre del Senyor, li van donar la ciutat que havia demanat: Timnat-Sèrah, a la muntanya d'Efraïm. Josuè la va reconstruir i s'hi va instal·lar.
51 Aquestes són les heretats que el sacerdot Eleazar, Josuè, fill de Nun, i els caps de llinatge van repartir per sorts entre els clans de les tribus d'Israel. Aquest repartiment el van fer a Siló, a la presència del Senyor, a l'entrada de la tenda del trobament.
I així van acabar de repartir el país.
Les ciutats de refugi
20
El Senyor va dir a Josuè:
--Parla als israelites i, de part meva, digues-los: "Tal com us vaig comunicar per mitjà de Moisès, escolliu-vos ciutats de refugi, on es pugui acollir el qui hagi mort algú involuntàriament. Aquestes ciutats us serviran per a refugiar-vos del qui ha de venjar la víctima. El qui es refugiï en una d'aquestes ciutats s'aturarà a l'entrada de la porta i exposarà el seu cas als ancians de la ciutat. Llavors aquests el deixaran entrar i li assenyalaran un lloc per a habitar enmig d'ells. Si el responsable de venjar la víctima el perseguia, els habitants de la ciutat no li podran donar l'homicida, ja que va matar algú involuntàriament, sense estar-hi enemistat. Viurà en aquella ciutat fins que, amb motiu de la mort del gran sacerdot en funcions, sigui jutjat per la comunitat. Aleshores l'homicida podrà retornar a casa seva, a la ciutat d'on havia hagut de fugir."
Llavors els israelites van escollir Quèdeix, a Galilea, a les muntanyes de Neftalí; Siquem, a les muntanyes d'Efraïm, i Quiriat-Arbà, anomenada també Hebron, a les muntanyes de Judà. A la Transjordània, a l'est de Jericó, van escollir Bèsser, a l'estepa, a la regió de l'altiplà, que era de la tribu de Rubèn; Ramot, a Galaad, que pertanyia a la tribu de Gad, i Golan, a Basan, que era de la tribu de Manassès.
Aquestes van ser les ciutats escollides per a servir de refugi als israelites i als immigrants que residissin entre ells. Podia acollir-s'hi tothom qui hagués mort algú involuntàriament, i així no havia de morir a mans del responsable de venjar la víctima, mentre esperava de ser jutjat per la comunitat.
Ciutats levítiques
21
Els caps de família de la tribu de Leví anaren a trobar el sacerdot Eleazar, Josuè, fill de Nun, i els caps de família de les altres tribus israelites, a Siló, al país de Canaan, i els digueren:
--El Senyor va dir a Moisès que ens donessin algunes ciutats per a habitar-hi, amb pasturatges per al nostre bestiar.
Llavors els israelites van donar als levites algunes ciutats i pasturatges dels territoris de la seva heretat, d'acord amb el que el Senyor havia dit.
Van tirar les sorts per als clans dels descendents de Quehat: als levites d'aquests clans que eren descendents del sacerdot Aaron, els van tocar tretze ciutats dels territoris de les tribus de Judà, de Simeó i de Benjamí; als altres descendents de Quehat els van tocar deu ciutats dels territoris de les tribus d'Efraïm i de Dan i de la meitat de la tribu de Manassès. Als clans dels descendents de Guerxon els van tocar tretze ciutats dels clans de les tribus d'Issacar, d'Aser i de Neftalí i de l'altra meitat de la tribu de Manassès, establerta a Basan. Als clans dels descendents de Merarí els van tocar dotze ciutats dels territoris de les tribus de Rubèn, de Gad i de Zabuló. Així, doncs, els israelites van sortejar per als levites aquelles ciutats amb els seus pasturatges, tal com el Senyor havia ordenat a Moisès.
Les ciutats de les tribus de Judà i de Simeó assignades 10 als descendents d'Aaron, del clan de Quehat, fill de Leví, als quals va tocar primer la sort, són: 11 Quiriat-Arbà, o ciutat d'Arbà, avantpassat dels anaquites, anomenada també Hebron, a les muntanyes de Judà, amb els pasturatges del voltant; 12 tanmateix, els camps d'aquesta ciutat amb els pobles del voltant, ja els havien donat en herència a Caleb, fill de Jefunnè. 13 Els descendents del sacerdot Aaron van rebre Hebron, una de les ciutats de refugi, Libnà, 14 Jatir, Eixtemoa, 15 Holon, Debir, 16 Aixan, Jutà i Bet-Xèmeix: nou ciutats amb els seus pasturatges, enclavades en el territori de Judà i de Simeó. 17 Del territori de la tribu de Benjamí van rebre Gabaon, Gueba, 18 Anatot i Almon: quatre ciutats amb els seus pasturatges. 19 En total, els sacerdots descendents d'Aaron van rebre tretze ciutats amb els seus pasturatges.
20 Als clans levítics dels altres descendents de Quehat els van tocar aquestes ciutats de la tribu d'Efraïm: 21 Siquem, una de les ciutats de refugi, a les muntanyes d'Efraïm, Guèzer, 22 Quibsaim i Bethoron: quatre ciutats amb els seus pasturatges. 23 Del territori de la tribu de Dan, van rebre Eltequé, Guibeton, 24 Aialon i Gat-Rimmon: quatre ciutats amb els seus pasturatges. 25 Del territori de la meitat de la tribu de Manassès, van rebre les dues ciutats de Tanac i Ibleam, amb els seus pasturatges. 26 En total, els altres clans dels descendents de Quehat van rebre deu ciutats amb els seus pasturatges.
27 Els clans levítics dels descendents de Guerxon van rebre dues ciutats amb els seus pasturatges, en el territori de l'altra meitat de la tribu de Manassès: Golan, una de les ciutats de refugi, a Basan, i Beeixterà. 28 Del territori d'Issacar, van rebre Quixion, Daberat, 29 Jarmut i Engannim: quatre ciutats amb els seus pasturatges. 30 Del territori d'Aser, van rebre Mixal, Abdon, 31 Helcat i Rehob: quatre ciutats amb els seus pasturatges. 32 Del territori de Neftalí, van rebre Quèdeix, una de les ciutats de refugi, a Galilea, Hammot-Dor i Cartan: tres ciutats amb els seus pasturatges. 33 En total, els clans dels descendents de Guerxon van rebre tretze ciutats amb els seus pasturatges.
34 Els altres clans levítics dels descendents de Merarí van rebre, del territori de Zabuló, Jocneam, Cartà, 35 Rimmonà i Nahalol: quatre ciutats amb els seus pasturatges. 36 Del territori de Rubèn, a la Transjordània, davant de Jericó, van rebre també Bèsser, una de les ciutats de refugi, a l'altiplà, Jahas, 37 Quedemot i Mefàat: quatre ciutats amb els seus pasturatges. 38 Del territori de Gad, van rebre també Ramot, una de les ciutats de refugi, a Galaad, Mahanaim, 39 Heixbon i Jazer: quatre ciutats amb els seus pasturatges. 40 Per tant, la resta dels clans levítics, els clans de Merarí, van rebre per sorteig un total de dotze ciutats.
41 Total de les ciutats levítiques enclavades en el territori dels altres israelites: quaranta-vuit ciutats amb els seus pasturatges. 42 Cada una d'aquestes ciutats comprenia la població i els pasturatges del voltant. Era així en totes les ciutats esmentades.
43 El Senyor va donar als israelites tot el país que havia promès als seus pares. Els israelites en van prendre possessió i s'hi van instal·lar. 44 Tal com havia jurat als seus pares, el Senyor va concedir a Israel el repòs dels enemics que l'envoltaven. Cap dels seus enemics no els pogué resistir: el Senyor els va posar tots a les seves mans. 45 Totes les bones promeses que el Senyor havia fet al poble d'Israel es van realitzar. No n'hi hagué cap que no es complís.
Epíleg (22-24)
Retorn de les tribus de la Transjordània
22
Llavors Josuè va convocar els homes de les tribus de Rubèn i de Gad i de la meitat de la tribu de Manassès i els digué:
--Heu complert tot el que us havia manat Moisès, servent del Senyor, i m'heu obeït en tot el que jo us he manat. Mai no heu abandonat els vostres germans durant tots aquests anys fins al dia d'avui; heu observat així el manament del Senyor, el vostre Déu. Ara, el Senyor, el vostre Déu, ha fet que els vostres germans reposin en el seu territori, tal com ell els havia promès; vosaltres, doncs, us en podeu tornar a casa vostra, a la possessió que Moisès, servent del Senyor, us va donar a l'est del Jordà. Us demano només que mireu de posar en pràctica els manaments i la llei que Moisès, servent del Senyor, us va donar: estimeu el Senyor, el vostre Déu, seguiu en tot els seus camins, compliu els seus manaments, sigueu-li fidels i adoreu-lo amb tot el cor i amb tota l'ànima.
Josuè els va beneir i s'acomiadà d'ells. Ells se'n tornaren a casa seva. Moisès havia donat a la meitat de la tribu de Manassès un territori, a Basan, i Josuè havia assignat a l'altra meitat de la tribu un territori enmig dels seus germans, en el país que va des del Jordà fins al mar.
Quan Josuè es va acomiadar dels qui se'n tornaven, els beneí i els digué:
--Ara, torneu-vos-en a casa i endueu-vos les riqueses: molts ramats, plata i or, bronze i ferro, i gran quantitat de vestits. Repartiu-vos aquest botí, pres a l'enemic, amb els altres germans de les vostres tribus.
Erecció d'un altar vora el Jordà
Els rubenites, els gadites i la meitat de la tribu de Manassès se'n van tornar a casa seva. Van deixar els israelites a Siló, al país de Canaan, i se n'anaren cap al país de Galaad, a la terra que Moisès els havia donat en possessió per ordre del Senyor. 10 Així que arribaren a la riba del Jordà, encara en territori cananeu, van aixecar al costat del riu un altar d'aspecte grandiós. 11 La notícia corregué entre els altres israelites:
--Les tribus de Rubèn i de Gad i la meitat de la tribu de Manassès han aixecat un altar, tocant a la frontera del país de Canaan, a la riba del Jordà, al lloc per on els israelites travessen el riu.
12 En sentir això, els israelites van convocar a Siló tota la comunitat d'Israel, per anar a combatre contra aquelles tribus. 13 A més, van enviar Pinhàs, fill del sacerdot Eleazar, al país de Galaad per parlar a les tribus de Rubèn i de Gad i a la meitat de la tribu de Manassès. 14 L'acompanyaven deu dels principals del poble, un per cada tribu d'Israel; eren els caps dels llinatges dels clans d'Israel. 15 Anaren al país de Galaad a trobar les tribus de Rubèn i de Gad i la meitat de la tribu de Manassès, i els van dir:
16 --Això us diu tota la comunitat del Senyor: "Per què heu pecat contra el Déu d'Israel, apartant-vos avui del Senyor? Aixecant el vostre propi altar, vosaltres us rebel·leu contra el Senyor! 17 Que no en tenim prou amb el crim de Peor? Encara avui no n'estem purificats, malgrat el càstig que va caure sobre la comunitat del Senyor. 18 Avui vosaltres us heu apartat del Senyor. I si avui vosaltres us rebel·leu contra ell, demà ell s'indignarà contra tota la comunitat d'Israel. 19 Així, doncs, si creieu que el vostre territori no és prou pur, passeu al país de l'heretat del Senyor, allà on hi ha el seu tabernacle, i ocupeu una possessió entre nosaltres. Però, sobretot, no us rebel·leu contra el Senyor ni contra nosaltres, aixecant un altar rival de l'altar del Senyor, el nostre Déu. 20 Quan Acan, fill de Zèrah, va cometre un pecat greu reservant-se allò que estava consagrat a l'extermini, tota la comunitat d'Israel va sofrir la indignació de Déu. I Acan no va ser l'únic a morir pel seu crim!"
21 Els rubenites, els gadites i els de la meitat de la tribu de Manassès respongueren als caps dels clans d'Israel:
22 --El Senyor és el Déu dels déus; el Senyor és el Déu dels déus. Ell sap prou bé què volem i cal que Israel també ho sàpiga. Si volíem revoltar-nos o pecar contra el Senyor, que no ens perdoni. 23 Si hem aixecat un altar per apartar-nos del Senyor i per oferir-hi holocaustos, ofrenes i sacrificis de comunió, que el Senyor mateix ens en demani comptes. 24 Però, ben al contrari, nosaltres ho hem fet preocupats que el dia de demà els vostres fills poguessin dir als nostres: "Què hi teniu a veure, vosaltres, amb el Senyor, Déu d'Israel? 25 Gent de Rubèn i de Gad, és el Senyor mateix qui ha posat el Jordà com a frontera entre nosaltres i vosaltres; així, doncs, no teniu part en el Senyor." D'aquesta manera els vostres fills farien que els nostres deixessin de venerar el Senyor. 26 Per això vam pensar de construir-nos aquest altar, no per oferir-hi holocaustos o altres sacrificis, 27 sinó perquè fos, per a vosaltres i nosaltres i per a les generacions futures, un testimoni del dret que tenim de donar culte al Senyor amb els nostres holocaustos, sacrificis i víctimes de comunió. Així els vostres fills, el dia de demà, no podran dir als nostres que no tenen part en el Senyor. 28 Vam pensar, doncs, que, si mai ens vinguessin a dir això, a nosaltres o als nostres descendents, els podríem respondre: "Fixeu-vos quina còpia de l'altar del Senyor van fer els nostres pares. No la feren pas per oferir-hi holocaustos o altres sacrificis, sinó perquè fos un testimoni entre nosaltres i vosaltres." 29 Mai de la vida no volem rebel·lar-nos contra el Senyor ni avui ens volem apartar d'ell. No volem pas aixecar un altre altar per oferir-hi holocaustos, ofrenes o altres sacrificis, a part de l'altar del Senyor, el nostre Déu, que hi ha davant el seu tabernacle.
30 El sacerdot Pinhàs i els principals de la comunitat que l'acompanyaven, caps dels clans d'Israel, van trobar satisfactòria l'explicació dels rubenites, dels gadites i de la meitat de la tribu de Manassès. 31 Pinhàs, fill del sacerdot Eleazar, els digué:
--Ara sabem que el Senyor és enmig nostre, perquè no heu comès contra el Senyor la infidelitat que pensàvem. No heu fet caure la mà del Senyor damunt d'Israel.
32 Llavors Pinhàs, fill del sacerdot Eleazar, i els principals del poble es van acomiadar dels rubenites i dels gadites. Van deixar el país de Galaad i se'n tornaren al país de Canaan a trobar els israelites, i els van informar de tot. 33 Els israelites van quedar satisfets i en donaren gràcies a Déu, i ja no van parlar més de fer la guerra contra les tribus de Rubèn i de Gad ni d'arrasar els seus territoris. 34 Els rubenites i els gadites anomenaren aquell altar «el Testimoni», perquè deien:
--Aquest altar és testimoni entre nosaltres i vosaltres que el Senyor és l'únic Déu.
Testament de Josuè
23
Havien passat molts anys d'ençà que el Senyor havia concedit al poble d'Israel el repòs de tots els enemics que l'envoltaven. Josuè ja era vell, carregat d'anys; llavors va convocar tot Israel, amb els seus ancians, els caps de família, els jutges i els capdavanters, i els digué:
--La meva edat ja és avançada. Vosaltres mateixos heu vist tot el que el Senyor, el vostre Déu, ha fet a tots aquests pobles: ell ha combatut a favor vostre. Jo he sortejat per a les vostres tribus les possessions de tots aquests pobles que vaig exterminar i les de tots els qui encara queden per sotmetre, des del Jordà fins al mar Mediterrani, a ponent. El Senyor, el vostre Déu, els apartarà del vostre davant i els desposseirà, perquè vosaltres pugueu prendre possessió dels seus territoris, tal com us va prometre el Senyor, el vostre Déu. Per tant, manteniu-vos ferms i mireu de posar en pràctica tot el que hi ha escrit en el llibre de la Llei de Moisès, sense desviar-vos-en mai ni a dreta ni a esquerra. No us emparenteu amb aquests pobles que encara hi ha enmig vostre. No invoqueu els seus déus ni jureu pel seu nom, no els doneu culte ni els adoreu. Al contrari, manteniu-vos fidels al Senyor, el vostre Déu, com us hi heu mantingut fins al dia d'avui. El Senyor ha desposseït davant vostre nacions grans i poderoses i, fins avui, ningú no us ha pogut resistir. 10 Un de sol entre vosaltres en perseguia mil, perquè el Senyor, el vostre Déu, combatia a favor vostre, tal com us havia promès. 11 Sigueu constants a estimar el Senyor, el vostre Déu. 12 Però si us apartàveu d'ell i us uníeu amb els pobles que encara queden enmig vostre, si hi contrèieu matrimoni i us hi emparentàveu, 13 sapigueu de cert que el Senyor, el vostre Déu, no continuarà desposseint-los davant vostre. Seran per a vosaltres un llaç i un parany, fuets que us assotaran a l'espatlla i espines clavades als ulls. Així acabareu desapareixent d'aquesta terra excel·lent que us ha donat el Senyor, el vostre Déu. 14 Pel que fa a mi, ja estic a punt d'anar-me'n pel camí de tothom. Ara, vosaltres, reconeixeu amb tot el cor i amb tota l'ànima que cap de les bones promeses que el Senyor, el vostre Déu, us havia fet no ha deixat de complir-se. Totes s'han realitzat. No n'hi ha cap que no s'hagi complert. 15 Però, així com s'han realitzat en vosaltres totes les bones promeses que el Senyor, el vostre Déu, us havia fet, igualment ell farà caure damunt vostre totes les amenaces, fins a fer-vos desaparèixer d'aquesta terra excel·lent que ell, el Senyor, el vostre Déu, us ha donat. 16 Si violeu l'aliança del Senyor, el vostre Déu, que ell us va prescriure, si doneu culte a altres déus i els adoreu, s'encendrà la indignació del Senyor contra vosaltres i no trigareu a desaparèixer d'aquesta terra excel·lent que ell us ha donat.
Renovació de l'aliança a Siquem
24
Josuè va reunir a Siquem totes les tribus d'Israel. Va convocar-hi els ancians, els caps de família, els jutges i els capdavanters d'Israel. Tots es presentaren davant de Déu. Llavors Josuè digué a tot el poble:
--Això diu el Senyor, Déu d'Israel: "Antigament, els vostres avantpassats, Tèrah i els seus fills Abraham i Nahor, habitaven a l'altra banda del riu Eufrates i adoraven altres déus. Jo vaig treure el vostre pare Abraham del país situat a l'altra banda del riu Eufrates, el vaig conduir per tot el país de Canaan i vaig multiplicar la seva descendència. Li vaig donar Isaac, i a Isaac li vaig donar Jacob i Esaú. A Esaú li vaig assignar en herència les muntanyes de Seïr, mentre que Jacob i els seus fills baixaren a Egipte. Més tard, vaig enviar Moisès i Aaron i vaig assotar Egipte obrant-hi els prodigis que ja coneixeu; i després us en vaig fer sortir. Vaig fer sortir d'Egipte els vostres pares, que arribaren fins al Mar Roig, però els egipcis van perseguir-los fins allà, amb els seus carros i guerrers. Llavors els vostres pares van cridar demanant-me auxili a mi, el Senyor, i jo vaig fer caure una espessa tenebra entre el vostre poble i els egipcis. Acabat vaig fer que el mar tornés sobre els egipcis, i el mar els va cobrir. Després de veure amb els vostres propis ulls el que jo havia fet als egipcis, vau viure molts anys al desert, fins que us vaig conduir al país dels amorreus, que habitaven a l'altra banda del Jordà. Ells us van fer la guerra, però jo els vaig posar a les vostres mans; i us vau apoderar del seu territori, perquè els vaig fer desaparèixer de davant vostre. També Balac, fill de Sipor, rei de Moab, prengué les armes contra Israel. Va fer cridar Balaam, fill de Beor, perquè vingués a maleir-vos. 10 Però jo no vaig voler escoltar Balaam i, en comptes de maleir-vos, us va beneir; així us vaig alliberar del seu poder. 11 Després de travessar el Jordà, arribàreu a Jericó. Us van fer la guerra tant els senyors de Jericó com els amorreus, els perizites, els cananeus, els hitites, els guirgaixites, els hivites i els jebuseus, però jo els vaig posar tots a les vostres mans. 12 Vaig enviar eixams de vespes al vostre davant, i no foren pas les vostres espases o els arcs els que van fer fugir els dos reis amorreus. 13 Us he donat un país que no havíeu cultivat, habiteu en ciutats que no havíeu construït i us alimenteu d'unes vinyes i d'uns oliverars que no havíeu plantat."
14 »Per tant, reverencieu el Senyor i adoreu-lo sincerament i amb tot el cor. Desfeu-vos dels déus que els vostres pares adoraven quan vivien a l'altra banda de l'Eufrates i a Egipte, i adoreu tan sols el Senyor. 15 Però si no us satisfà de tenir el Senyor per Déu, escolliu avui quins déus voleu adorar: els que adoraven els vostres pares quan vivien a l'altra banda de l'Eufrates, o els déus amorreus, en el país dels quals ara viviu. Jo i la meva família adorarem el Senyor!
16 El poble respongué:
--Mai de la vida no abandonarem el Senyor per adorar altres déus! 17 El Senyor, el nostre Déu, és el qui ens va treure, a nosaltres i als nostres pares, del país d'Egipte, la terra on érem esclaus; és ell qui va fer, davant els nostres ulls, aquells grans prodigis i ens va guardar pertot arreu on anàvem, enmig de tots els pobles per on havíem de passar. 18 El Senyor va expulsar de davant nostre molts pobles, sobretot els amorreus que vivien en aquest país. Per tant, també nosaltres adorarem el Senyor, perquè ell és el nostre Déu.
19 Josuè va replicar:
--No sereu capaços d'adorar el Senyor. Ell és un Déu sant, és el Déu-gelós. No consentirà les vostres infidelitats ni els vostres pecats. 20 Si l'abandonàveu per adorar déus estrangers, ell se us posaria en contra i us faria mal fins a exterminar-vos, després d'haver estat bo amb vosaltres.
21 El poble respongué:
--De cap manera! Nosaltres volem adorar el Senyor!
22 Josuè va insistir:
--Vosaltres sou testimonis contra vosaltres mateixos que heu escollit el Senyor per adorar-lo.
Ells van afirmar:
--En som testimonis.
23 Josuè digué llavors:
--Doncs ara desfeu-vos dels déus estrangers que encara teniu entre vosaltres i adheriu-vos de tot cor al Senyor, Déu d'Israel.
24 El poble va respondre:
--Adorarem el Senyor, el nostre Déu, i l'obeirem.
25 Aquell dia, a Siquem, Josuè va comprometre el poble en una aliança amb el Senyor. Li donà unes lleis i unes prescripcions, 26 i les va escriure en el llibre de la Llei de Déu. Després va prendre una gran pedra i la plantà sota l'alzina del santuari del Senyor. 27 Llavors digué a tot el poble:
--Aquesta pedra ens servirà de testimoni: ha sentit tot el que el Senyor ens ha dit. Us farà de testimoni, perquè mai no mentiu al vostre Déu.
28 Josuè va acomiadar el poble, i cadascú se'n tornà a la seva heretat.
Mort de Josuè
29 Després d'aquests fets, Josuè, fill de Nun, servent del Senyor, va morir a l'edat de cent deu anys; 30 fou enterrat a la seva propietat, a Timnat-Sèrah, a les muntanyes d'Efraïm, al nord del mont Gàaix. 31 Els israelites van ser fidels al Senyor fins a la mort de Josuè i dels ancians que li van sobreviure. Tots ells coneixien les meravelles que el Senyor havia obrat a favor d'Israel.
32 Pel que fa a les despulles de Josep, que s'havien endut d'Egipte, els israelites les van enterrar a Siquem. Van sepultar-les en el camp que Jacob havia comprat per cent peces de plata als descendents d'Hamor, pare de Siquem. Les despulles de Josep quedaren en possessió dels seus descendents.
33 També va morir Eleazar, fill d'Aaron. Fou enterrat a Guibat-Pinhàs, població que Pinhàs, fill d'Eleazar, havia rebut a les muntanyes d'Efraïm.

Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya, Editorial Claret i Societats Bíbliques Unides





Darrera actualització del programa: 10/10/2016
visitor stats