1 La notícia d'aquestes victòries va arribar als reis de la banda occidental del Jordà: de la Muntanya, de la Xefelà i del Litoral fins a la frontera del Líban. Arribà als reis dels hitites, dels amorreus, dels cananeus, dels perizites, dels hivites i dels jebuseus. 2 Tots ells es van aliar per combatre contra Josuè i els israelites.

3 Però els hivites que habitaven a Gabaon, així que van saber tot el que Josuè havia fet a Jericó i a Ai, 4 foren més astuts. Es van disfressar, carregaren els seus ases amb alforges velles i amb bots de vi rebentats i recosits, 5 van calçar-se sandàlies gastades i apedaçades i es posaren uns vestits molt vells. El pa que duien era sec i engrunat. 6 Es van presentar així al campament de Guilgal i digueren a Josuè i als israelites:

--Venim d'un país llunyà a demanar-vos que feu una aliança amb nosaltres.

7 Els israelites van respondre a aquells hivites:

--I si resultés que viviu enmig nostre? Com podríem llavors pactar una aliança amb vosaltres?

8 Ells van declarar a Josuè:

--Venim a posar-nos al teu servei.

Josuè va insistir:

--Però, qui sou i d'on veniu?

9 Ells li respongueren:

--Nosaltres, els teus servents, venim d'un país molt llunyà, atrets per l'anomenada del Senyor, el teu Déu. Hem sentit parlar de tot el que va fer a Egipte 10 i de com va tractar els dos reis amorreus que vivien a l'altra banda del Jordà: Sehon, rei d'Heixbon, i Og, rei de Basan, que residia a Aixtarot. 11 Els ancians i tota la gent del nostre país ens van aconsellar de prendre provisions per al viatge i de venir-vos a trobar per dir-vos: "Ens posem al vostre servei i us demanem que feu una aliança amb nosaltres." 12 Mireu el nostre pa. Era tou i calent el dia que vam preparar a casa les provisions per venir fins aquí. Ja ho veieu, ara és sec i engrunat. 13 Aquests bots de vi eren nous quan els vam omplir, i ara estan tots rebentats. I fixeu-vos en els nostres vestits i les nostres sandàlies, com s'han anat gastant durant aquest llarg viatge.

14 Llavors els israelites van acceptar part de les provisions dels gabaonites, sense haver consultat el Senyor. 15 Josuè va pactar amb ells un tractat de pau, i així es comprometé a respectar les seves vides. Els principals de la comunitat d'Israel ho confirmaren amb un jurament solemne.

16 Però, al cap de tres dies d'haver pactat l'aliança, els israelites es van assabentar que aquells estrangers eren, en realitat, veïns seus i que vivien enmig d'ells. 17 Llavors van aixecar el campament i, al tercer dia de camí, van arribar a les ciutats on habitava aquella gent. Eren Gabaon, Quefirà, Beerot i Quiriat-Jearim. 18 Però no els exterminaren, perquè els principals de la comunitat d'Israel els havien fet un jurament solemne pel Senyor, Déu d'Israel. Llavors el poble començà a murmurar contra els principals de la comunitat, 19 i ells van donar aquestes explicacions a tot el poble:

--Vam pronunciar un jurament solemne pel Senyor, Déu d'Israel, i ara no podem atacar aquesta gent. 20 Per tant, els respectarem la vida, i així, com que no trencarem el jurament que els vam fer, no provocarem la indignació divina.

21 Els principals de la comunitat van dir:

--Que visquin!

D'aleshores ençà els gabaonites van viure com a llenyataires i portadors d'aigua al servei de tota la comunitat. Així ho van decidir els principals de la comunitat.

22 En efecte, Josuè havia convocat els gabaonites i els havia dit:

--Per què ens vau enganyar, dient que veníeu de molt lluny, quan, de fet, viviu enmig nostre? 23 Des d'ara portareu aquesta maledicció: per sempre més, proveireu de llenya i d'aigua el temple del meu Déu.

24 Els gabaonites li havien respost:

--Vam fer això perquè nosaltres, els teus servents, ens vam ben assabentar del que el Senyor, el teu Déu, havia dit al seu servent Moisès. Li havia promès de donar-vos el país sencer i us havia manat d'exterminar-ne tots els habitants. Temíem molt per les nostres vides. 25 Però ara som a les teves mans; tracta'ns com et sembli just i correcte.

26 Josuè, doncs, els va protegir perquè els israelites no els matessin, 27 però d'aquell dia ençà els encarregà de proveir de llenya i d'aigua la comunitat d'Israel i l'altar del Senyor, en el lloc que el Senyor es volgués escollir.

1 El rei de Jerusalem, Adoní-Sèdec, va saber que Josuè havia conquerit i arrasat Ai, i que havia tractat aquesta ciutat i el seu rei igual que Jericó i el seu rei. També va sentir a dir que els habitants de Gabaon havien fet un tractat de pau amb els israelites i que ara vivien enmig d'ells. 2 Gabaon era una gran ciutat, tan important com una capital reial; era més gran que Ai, i tots els seus homes eren bons soldats. Els de Jerusalem, doncs, van sentir pànic, 3 i Adoní-Sèdec envià missatgers al rei d'Hebron, Oham, al rei de Jarmut, Piram, al de Laquix, Jafia, i a Debir, rei d'Eglon. Els deia:

4 --Veniu a ajudar-me. Ataquem els de Gabaon, que han fet un tractat de pau amb Josuè i els israelites.

5 Els cinc reis amorreus de Jerusalem, d'Hebron, de Jarmut, de Laquix i d'Eglon es van aliar i es presentaren amb els seus exèrcits a Gabaon; la van assetjar i atacar. 6 Llavors els gabaonites enviaren missatgers a Josuè, que era acampat a Guilgal, per dir-li:

--No ens deixis desemparats! Puja de pressa a salvar els teus servents. Ajuda'ns, perquè s'han aliat contra nosaltres tots els reis amorreus de la Muntanya.

7 Tot seguit, Josuè va pujar de Guilgal amb els seus millors guerrers i amb tot el seu exèrcit. 8 El Senyor li digué:

--No tinguis por d'ells. Jo els poso a les teves mans. Cap d'ells no et podrà resistir.

9 Després d'haver caminat tota la nit des de Guilgal, Josuè va atacar els amorreus per sorpresa. 10 El Senyor va desconcertar els enemics, i els israelites els van desfer completament a Gabaon. Després els perseguiren per la baixada de Bethoron i els anaven derrotant fins a Azecà i Maquedà. 11 A més, mentre fugien dels israelites, baixant de Bethoron fins a Azecà, el Senyor va fer caure damunt d'ells una pedregada terrible, de manera que en va matar més la pedregada que l'espasa dels d'Israel.

12 El dia que el Senyor va fer caure els amorreus davant els israelites, Josuè s'adreçà al Senyor i, en presència del poble, va cridar:

--Sol, detura't a Gabaon!

I tu, lluna, a la vall d'Aialon!

i la lluna es va parar,

mentre el poble castigava els enemics.

Així ho diu el Llibre del Just.

El sol es va aturar al bell mig del cel i va ajornar la seva posta tantes hores com té un dia. 14 Ni abans ni després no hi ha hagut mai un dia com aquell en què el Senyor va obeir la veu d'un home. I és que ell mateix combatia a favor d'Israel.

15 Després d'això, Josuè amb tots els israelites se'n tornà al campament de Guilgal.

16 Però els cinc reis havien fugit i s'havien amagat a la cova de Maquedà. 17 Quan van informar Josuè que els cinc reis s'havien refugiat a la cova, 18 Josuè va manar als seus homes:

--Feu rodolar unes pedres ben grosses a l'entrada de la cova i poseu-hi una guàrdia, 19 però no us hi quedeu. Perseguiu els enemics, talleu-los la retirada i no els deixeu arribar a les seves ciutats. El Senyor, el vostre Déu, els posa a les vostres mans.

20 Josuè i els israelites van derrotar completament els amorreus. Només uns quants pogueren fugir i arribar a les seves ciutats fortificades. 21 Tot l'exèrcit va tornar victoriós al campament que Josuè havia instal·lat a Maquedà. Ningú més no gosà ni obrir la boca contra els israelites.

22 Llavors Josuè va manar que obrissin l'entrada de la cova i que en fessin sortir aquells cinc reis. 23 Van complir l'ordre i tragueren de la cova els reis de Jerusalem, d'Hebron, de Jarmut, de Laquix i d'Eglon. 24 Quan els hagueren presentat a Josuè, aquest va convocar tots els israelites i digué als caps de les tropes que havien combatut amb ell:

--Veniu, poseu el peu al coll d'aquests reis.

Els caps s'acostaren i els van posar el peu al coll. 25 Josuè els va dir:

--No tingueu por ni us acovardiu! Sigueu ferms i decidits! El Senyor tractarà de la mateixa manera tots els enemics contra qui heu de combatre.

26 I, havent dit això, Josuè va executar els reis i féu penjar els seus cossos en cinc arbres, i van estar-s'hi fins al vespre. 27 A posta de sol, manà que els despengessin i que els llancessin a la cova on s'havien amagat. Després van tapar-ne l'entrada amb unes grans pedres, que encara hi són avui.

28 Aquell mateix dia, Josuè va apoderar-se de Maquedà, la va passar a tall d'espasa i consagrà a l'extermini el seu rei i tots els habitants, sense deixar-hi cap supervivent. Va tractar el rei de Maquedà com havia tractat el rei de Jericó.

29 Després, des de Maquedà, Josuè, amb tots els israelites, va avançar fins a Libnà i l'atacà. 30 El Senyor la va fer caure en mans dels israelites, juntament amb el seu rei. Van passar tots els habitants a tall d'espasa, sense deixar-hi cap supervivent. Josuè tractà el rei de Libnà com havia tractat el rei de Jericó.

31 Des de Libnà, Josuè, amb tots els israelites, va avançar fins a Laquix. Van assetjar la ciutat i l'atacaren. 32 El Senyor va fer caure Laquix en mans dels israelites, el segon dia de combat. Van passar tots els habitants a tall d'espasa, sense deixar-hi cap supervivent, tal com havien fet a Libnà. 33 Llavors Oram, rei de Guèzer, pujà a socórrer Laquix, però Josuè el va derrotar, a ell i a tot el seu exèrcit, i no deixaren cap supervivent.

34 Des de Laquix, Josuè, amb tots els israelites, va arribar fins a Eglon. Van assetjar la ciutat i l'atacaren. 35 Aquell mateix dia es van apoderar d'Eglon i, com Laquix, la consagraren a l'extermini passant tots els habitants a tall d'espasa.

36 Des d'Eglon, Josuè, amb tots els israelites, va pujar fins a Hebron. La van atacar 37 i se n'apoderaren. Van passar a tall d'espasa la ciutat, el seu rei, els pobles del voltant i tots els seus habitants, sense deixar-hi cap supervivent. Com havien fet a Eglon, consagraren a l'extermini la ciutat amb tots els seus habitants.

38 Després Josuè, amb tots els israelites, se'n va anar cap a Debir i l'atacà. 39 Es van apoderar de la ciutat, del seu rei i de tots els pobles del voltant, i els van passar a tall d'espasa. Consagraren a l'extermini tots els seus habitants, sense deixar-hi cap supervivent. Van tractar Debir i el seu rei com havien tractat Hebron i com havien tractat Libnà i el seu rei.

40 Josuè va conquerir tot el país: vencé els reis de la Muntanya, del Nègueb, de la Xefelà i dels Vessants. No va deixar-hi cap supervivent. Consagrà a l'extermini tot el que respira, tal com havia manat el Senyor, Déu d'Israel. 41 Josuè va portar les seves conquestes des de Cadeix-Barnea fins a Gaza, i per tot el territori de Goixen fins a Gabaon. 42 En una sola campanya, Josuè s'apoderà de tots aquests territoris i vencé els seus reis, perquè el Senyor, Déu d'Israel, combatia a favor del seu poble. 43 Després Josuè, amb tots els israelites, se'n tornà al campament de Guilgal.

1 Quan Jabín, rei d'Hassor, es va assabentar de les victòries de Josuè, envià missatgers a Jobab, rei de Maron, i també al rei de Ximon, al rei d'Acxaf, 2 i als reis que dominaven la regió muntanyosa del nord, l'Arabà al sud del llac de Genesaret, i la Xefelà i les costes de Dor a l'oest. 3 Va establir contactes amb els cananeus de llevant i de ponent, amb els amorreus, els hitites, els perizites, els jebuseus de la Muntanya i els hivites que habitaven al peu de l'Hermon, a la regió de Mispà. 4 Aquests reis es mobilitzaren amb totes les seves tropes, un exèrcit tan nombrós com la sorra de la vora de la mar, amb molts carros i cavalls. 5 Tots ells es van aliar i anaren a acampar plegats vora les aigües de Merom, decidits a atacar els israelites.

6 El Senyor digué a Josuè:

--No tinguis por d'ells. Demà, en aquesta mateixa hora, els faré caure tots davant d'Israel. Tallaràs els braons dels seus cavalls i cremaràs els seus carros de guerra.

7 Josuè i tot el seu exèrcit es van llançar per sorpresa damunt els enemics vora les aigües de Merom. 8 El Senyor els va fer caure en mans dels israelites, que els van derrotar i perseguir fins a Sidó la Gran, fins a Misrefot-Maim i, a l'est, fins a la vall de Mispà. La desfeta va ser tan gran que no hi deixaren cap supervivent. 9 Josuè va fer tal com el Senyor li havia ordenat: va tallar els braons dels cavalls de l'enemic i va cremar els seus carros de guerra.

10 Tornant de la batalla, Josuè es va apoderar d'Hassor, que antigament havia estat la capital de tots aquells reialmes. Va executar el seu rei 11 i consagrà a l'extermini tots els seus habitants passant-los a tall d'espasa. No en va deixar cap de viu, i calà foc a la ciutat. 12 Josuè s'apoderà de tots aquells reis i de totes les seves ciutats, i els consagrà tots a l'extermini, els reis i els habitants, passant-los a tall d'espasa, tal com havia manat Moisès, servent del Senyor. 13 Però Israel no va calar foc a cap de les ciutats edificades sobre els turons: Josuè només va fer incendiar Hassor. 14 Els israelites es repartiren el botí i el bestiar d'aquelles ciutats. Van passar, però, a tall d'espasa els seus habitants, fins a exterminar-los. No van deixar-hi cap supervivent. 15 Tal com el Senyor ho havia manat al seu servent Moisès, aquest ho va manar a Josuè, que va complir-ho tot exactament.

16 Josuè, doncs, va conquerir tot el país: la Muntanya, tot el Nègueb, la regió de Goixen, la Xefelà, l'Arabà i les muntanyes d'Israel amb les seves planes. 17 Des del Mont Pelat, que s'aixeca prop de Seïr, fins a Baal-Gad, a la gran vall del Líban, al peu de l'Hermon, va capturar i executar tots els reis d'aquells territoris. 18 A Josuè, la guerra contra tots aquests reis li va costar molt de temps, 19 perquè no hi hagué cap ciutat que fes un tractat de pau amb Israel, tret dels hivites que habitaven a Gabaon; per això, totes les altres ciutats hagueren de ser conquerides militarment. 20 El Senyor havia decidit que els seus habitants endurissin el cor i fessin la guerra contra Israel. Així, sense clemència, havien de ser consagrades a l'extermini, tal com el Senyor havia manat a Moisès.

21 En aquella mateixa època, Josuè va destruir els anaquites que habitaven a la Muntanya, a Hebron, a Debir, a Anab, tota la regió muntanyosa de Judà i d'Israel. Josuè els consagrà a l'extermini, amb les seves ciutats. 22 No van quedar anaquites en tot el país d'Israel. Només en van quedar uns quants a Gaza, a Gat i a Asdod. 23 Tal com el Senyor havia dit a Moisès, Josuè va conquerir tot el país i el donà a Israel en heretat repartint-lo entre les tribus. Llavors el país va reposar de la guerra.