Societat Bíblica de Catalunya

Antic Testament
Pentateuc
Gènesi
Èxode
Levític
Nombres
Deuteronomi
Llibres profètics
Josuè
Jutges
1r Samuel
2n Samuel
1r Reis
2n Reis
Isaïes
Jeremies
Ezequiel
Osees
Joel
Amós
Abdies
Jonàs
Miquees
Nahum
Habacuc
Sofonies
Ageu
Zecaries
Malaquies
Escrits
Salms
Job
Proverbis
Rut
Càntic
Cohèlet
Lamentacions
Ester
Daniel
Esdres
Nehemies
1r Cròniques
2n Cròniques
Llibres deuterocanònics
Ester grec
Judit
Tobit
1r Macabeus
2n Macabeus
Saviesa
Siràcida
Baruc
Carta Jeremies
Daniel grec
Nou Testament
Mateu
Marc
Lluc
Joan
Fets Apòstols
Romans
1a Corintis
2a Corintis
Gàlates
Efesis
Filipencs
Colossencs
1a Tesalonic.
2a Tesalonic.
1a Timoteu
2a Timoteu
Titus
Filèmon
Hebreus
Jaume
1a Pere
2a Pere
1a Joan
2a Joan
3a Joan
Judes
Apocalipsi


BIBLIJA.net   - La Bíblia a Internet
Buscar Referència     Buscar Paraula
Passatge:   

Menú compacte
 BCI Escollir entre totes les versions   Sobre les versions Ajuda
Idioma

Jeremies 1,1-52,34

Jeremies :Introducció 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52

Jeremies
Pròleg
1
Paraules i fets de Jeremies, fill d'Hilquiahu, un dels sacerdots que vivien a Anatot, poble de la tribu de Benjamí. Aquestes són les paraules que el Senyor li va comunicar l'any tretze del regnat de Josies, fill d'Amon, rei de Judà, i també en temps de Joiaquim, fill de Josies, fins al final de l'any onze del regnat de Sedecies, fill de Josies, rei de Judà, és a dir, fins al moment de la deportació dels habitants de Jerusalem, el mes cinquè.
Oracles contra Judà (1,4-25,14)
Vocació i primeres visions
El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:
--Abans de formar-te
en les entranyes de la mare,
jo et coneixia;
abans que sortissis del seu ventre
et vaig consagrar profeta
destinat a les nacions.
Jo vaig replicar:
--Ah, Senyor, Déu meu!
Sóc massa jove.
Com sabré parlar?
El Senyor em respongué:
--No diguis que ets massa jove.
Vés on jo t'enviaré,
digues el que jo t'ordenaré.
No tinguis por de ningú.
Jo seré al teu costat
per alliberar-te.
T'ho dic jo, el Senyor.
Aleshores el Senyor va allargar la mà, em tocà els llavis i em digué:
--Poso les meves paraules
a la teva boca:
10 des d'avui et dono poder
sobre nacions i reialmes,
per a arrencar i enderrocar,
per a destruir i enrunar,
per a construir i plantar.
11 El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:
--Què veus, Jeremies?
Vaig respondre:
--Veig una branca d'ametller,
l'arbre vigilant.
12 El Senyor em digué:
--És cert això que has vist.
Jo també vigilo
perquè es compleixi
la meva paraula.
13 El Senyor em va tornar a comunicar la seva paraula. Em digué:
--I ara què veus?
Vaig respondre:
--Veig una caldera sobre un fogó
atiat pel vent del nord.
14 El Senyor em digué:
--És cert. Del nord
entrarà el desastre
contra tots els habitants del país.
15 Estic a punt de cridar
tots els regnes aliats del nord,
perquè vinguin a plantar
el seu setial
a les portes de Jerusalem,
entorn de les seves muralles
i entorn de totes les ciutats de Judà.
Ho dic jo, el Senyor.
16 Aquesta és la sentència
que jo anuncio als de Judà
per tot el mal que han fet,
ja que m'han abandonat a mi
per cremar ofrenes a altres déus
i adorar els ídols que ells mateixos
s'havien fabricat.
17 »Tu cenyeix-te i planta'ls cara;
digues-los el que jo et manaré.
No tremolis davant d'ells:
si no, seré jo qui et farà tremolar.
18 Des d'ara faig de tu una plaça forta,
una columna de ferro,
una muralla de bronze,
enfront de tot el país,
dels reis de Judà i dels governants,
dels sacerdots i de la gent del poble.
19 Lluitaran contra tu
però no et venceran.
Jo seré al teu costat per alliberar-te.
T'ho dic jo, el Senyor.
El primer amor
2
El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:
--Vés, proclama per tot Jerusalem:
"Això diu el Senyor:
Recordo l'amor
que em tenies de jove,
com m'estimaves
al temps de les noces.
Em seguies pel desert,
per terres que ningú no sembra.
Israel era consagrat a mi, el Senyor,
com el primer fruit de la collita.
Si algú gosava menjar-ne, m'ofenia,
i els desastres li queien al damunt.
Ho dic jo, el Senyor."
La culpa d'Israel
Escolteu la paraula del Senyor,
casal de Jacob,
vosaltres, totes les tribus d'Israel.
Això diu el Senyor:
«Quina culpa van trobar en mi
els vostres pares
perquè s'allunyessin del meu costat?
Se n'anaren darrere d'ídols
que no són res,
i ells també es van tornar no res.
Ells no es digueren:
"On és el Senyor
que ens va treure d'Egipte
i ens va portar pel desert,
per terres de clots i d'estepes,
per terres de set i de mort,
per terres on no passa mai ningú
i que cap home no ha poblat?"
Jo us havia dut a un país ufanós,
on poguéssiu menjar
els fruits millors.
Però, així que hi entràreu,
vau profanar la meva terra,
vau fer abominable la meva heretat.
»Els sacerdots no pregunten:
"On és el Senyor?"
Ells, que havien de respondre
en nom meu, no em coneixen.
Els qui pasturen el poble
m'han estat infidels.
Els profetes han profetitzat
en nom de Baal:
tots van darrere de déus
que no valen per a res.
Per això, jo, el Senyor,
us acuso davant de tothom,
i acuso també els vostres fills
i els fills dels vostres fills.
10 Aneu fins a les costes de Quitim
i observeu,
recorreu les estepes de Quedar
i mireu bé.
Veureu com no hi ha passat mai
res de semblant:
11 cap nació no canvia els seus déus.
I tanmateix no en són, de déus!
Però el meu poble m'ha canviat a mi,
que sóc la seva glòria,
per déus que no valen per a res!
12 »Esglaia-te'n, cel,
esgarrifa't i tremola!
Ho dic jo, el Senyor.
13 El meu poble ha comès un doble mal:
m'ha abandonat a mi,
font d'aigua viva,
i s'ha excavat cisternes,
cisternes esquerdades,
que no retenen l'aigua.»
L'abandó del Senyor
14 «Israel no era pas un captiu
ni havia nascut esclau.
Com és, doncs,
que se'l reparteixen per botí?
15 S'han llançat contra ell
rugint com lleons:
converteixen el país en un desert,
i les ciutats,
en ruïnes deshabitades.
16 I encara vindrà
la gent de Memfis i de Dafne
i et raparan el cap.
17 ¿No és cert que tot això et passarà
perquè has abandonat
el Senyor, el teu Déu,
quan ell et guiava pel bon camí?
18 I ara, què hi busques,
per la ruta d'Egipte?
Beure l'aigua del Nil?
Què hi busques,
per la ruta d'Assíria?
Beure l'aigua de l'Eufrates?
19 En el pecat trobaràs el càstig,
t'escarmentarà la teva pròpia deserció.
Mira i aprèn com és amarg i dolorós
abandonar el Senyor, el teu Déu,
i deixar de respectar-lo.
Ho dic jo, el Senyor, Déu de l'univers.
El Senyor denuncia el seu poble
20 »Ja fa temps
que vas trencar els lligams
i et vas llevar el jou:
vas dir que no volies ser
la meva esclava.
Però ara t'ajeus com una prostituta
als turons elevats
i sota els arbres frondosos.
21 Jo t'havia plantat amb ceps triats,
eres una plantada segura.
Com és que has canviat
i ara treus brotada borda?
22 Ni que et rentis amb sabó
i malgastis el lleixiu,
veig gravada al meu davant
la teva culpa.
Ho dic jo, el Senyor, Déu sobirà.
23 »Com goses dir que no estàs tacada,
que no has anat darrere els Baals?
Recorda com et comportaves
a la Vall,
reconeix el que has fet.
Com una camelleta desbocada,
que fa i desfà camins!
24 Com la zebra avesada al desert,
que en temps de zel ensuma el vent!
Qui li pot deturar la passió?
Els qui la busquen no s'han de cansar:
sempre la troben a punt.
25 Estalvia als teus peus
d'anar descalços,
i a la teva gorja de passar tanta set!
Però tu no en fas cas i contestes:
"M'agraden els estrangers
i vull anar al seu darrere."
26 El lladre s'avergonyeix
quan el sorprenen:
així s'hauria d'avergonyir
la gent d'Israel
amb els seus reis i governants,
els seus sacerdots i profetes.
27 Han dit a un tronc: "Ets el meu pare",
i a una pedra: "Tu ens has infantat."
M'han donat l'esquena
i no la cara.
Però, quan els arriben els desastres,
exclamen: "Vine a salvar-nos!"
28 Què se n'ha fet, dels déus
que havíeu fabricat?
Que vinguin ells a salvar-vos
a l'hora del desastre!
Els teus déus, Judà,
són tants com les teves ciutats.
29 »Per què pledegeu contra mi,
si sou vosaltres
que m'heu estat infidels?
Ho dic jo, el Senyor.
30 Què n'he tret, de castigar
la vostra gent,
si no accepten la correcció?
La vostra espasa elimina els profetes
com un lleó que destrossa.
31 »Vosaltres, gent que m'escolteu,
fixeu-vos en la paraula del Senyor.
¿És que per a Israel
vaig ser una mena de desert,
una terra tenebrosa?
Per què el meu poble diu
que vol anar a la seva,
que no vindrà més amb mi?
32 ¿Heu vist mai que una noia
oblidés les seves joies,
o la núvia el vestit de noces?
Doncs el meu poble
s'ha oblidat de mi
des de fa temps i més temps.
33 »Com encertes el camí
a la recerca dels teus amors!
Per això també els camins del mal
els tens ben coneguts.
34 Les vores del teu vestit són tacades
de la sang de gent pobra i innocent,
que no havies pas trobat
foradant una paret
ni cometent cap altre delicte.
35 I encara dius que ets innocent
i que l'enuig del Senyor
s'apartarà de tu!
Per això mateix et castigaré,
perquè dius que no ets culpable.
36 »Com és que tens tanta pressa
per a canviar els pactes fets?
Fracassaràs amb Egipte
com vas fracassar amb Assíria.
37 També d'allà en tornaràs
posant-te les mans al cap.
Déu ha rebutjat aquells
en qui confiaves,
i no et podran alliberar.»
La idolatria com a prostitució
3
«Si un home repudia
la seva dona
i ella se'n va i es casa amb un altre,
no pot tornar al primer marit:
és com una terra profanada.
I tu, que has jagut amb tants amants,
podràs tornar a mi?
Ho dic jo, el Senyor.
Aixeca els ulls als turons i mira:
On no t'has deixat posseir?
T'asseies a la vora dels camins
com un beduí del desert.
Has profanat el país
amb les teves prostitucions i maldats;
per això han fallat els ruixats
i no hi ha hagut pluges de tardor.
Gastes aires de prostituta
i ets incapaç d'avergonyir-te'n.
I després véns a dir-me:
"Pare meu,
amor de la meva jovenesa,
renyiràs per sempre amb mi?
Sempre més em guardaràs rancor?"
Vas dient tot això
mentre fas tant de mal com pots.»
Les dues germanes infidels
En temps del rei Josies, el Senyor em digué:
--¿Has vist què m'ha fet Israel, la deslleial? Ha pujat a totes les muntanyes elevades, s'ha prostituït sota qualsevol arbre frondós. Jo pensava: Després de fer tot això tornarà cap a mi. Però no ha tornat. Judà, la seva germana infidel, veié que jo havia repudiat la deslleial Israel amb un document de divorci pels adulteris que havia comès. Tanmateix, he vist que Judà, la seva germana infidel, no ha tingut por i s'ha prostituït igualment: amb tota lleugeresa ha profanat el país i ha comès adulteri adorant pedres i troncs. 10 I encara, quan Judà, la germana infidel, ha tornat a mi, no ho ha fet de cor, sinó fingidament. Ho dic jo, el Senyor.
Israel, cridat a la conversió
11 El Senyor em digué:
--Israel, la deslleial, és bona al costat de Judà, la infidel. 12 Vés, doncs, i pronuncia aquestes paraules mirant al nord:
»"Torna, Israel, la deslleial!
T'ho dic jo, el Senyor.
No continuaré enutjat,
perquè sóc bondadós.
T'ho dic jo, el Senyor.
No guardo rancor per sempre.
13 Reconeix, però, la teva culpa:
has estat infidel al Senyor,
el teu Déu,
i t'has encaminat cap als estrangers,
prostituint-te
sota qualsevol arbre frondós.
No heu escoltat la meva paraula.
Us ho dic jo, el Senyor.
14 »Torneu, fills deslleials, que encara sou meus! Ho dic jo, el Senyor. Us prendré, un de cada ciutat o dos de cada clan, per dur-vos a Sió. 15 Allà us donaré pastors com desitja el meu cor, que us pasturin amb coneixement i amb seny. 16 Us multiplicareu i sereu fecunds al país. Aquells dies ja no es parlarà més de l'arca de l'aliança del Senyor: ni hi pensaran ni en faran memòria, ni la trobaran a faltar ni la refaran mai més. Us ho dic jo, el Senyor. 17 Llavors Jerusalem serà anomenada ‘Tron del Senyor’; totes les nacions s'hi aplegaran en el nom del Senyor i no es deixaran guiar pel seu cor obstinat i pervers. 18 Llavors es reconciliaran la gent de Judà i la gent d'Israel, i tornaran plegats del país del nord a la terra que vaig donar en possessió als seus pares.
Retorn d'Israel al Senyor
19 »Jo em deia:
Com m'agradaria
de comptar-te entre els fills
i donar-te un país deliciós,
l'heretat més esplèndida del món!
Jo pensava que m'anomenaries pare
i no t'apartaries de mi.
20 Però vosaltres, gent d'Israel,
m'heu estat infidels,
com una dona és infidel al seu marit.
Us ho dic jo, el Senyor.
21 Se sent un clam pels turons:
és el plor suplicant de la gent d'Israel,
que havia pres un mal camí;
s'havia oblidat del Senyor,
el seu Déu.
22 Torneu, fills deslleials,
i jo guariré la vostra apostasia."
Aquí ens tens, venim a tu,
perquè tu ets el Senyor, el nostre Déu.
23 Dels turons en ve tan sols l'engany;
de les muntanyes,
res més que aldarull;
tan sols en el Senyor, el nostre Déu,
Israel troba la salvació.
24 Des de la nostra infantesa,
els ídols vergonyosos s'han menjat
els guanys dels nostres pares:
els seus ramats d'ovelles i vedells,
els seus fills i les seves filles.
25 Tinguem per jaç la vergonya,
i la ignomínia per cobertor:
perquè, des de la jovenesa
fins al dia d'avui,
nosaltres i els nostres pares
hem pecat contra el Senyor,
el nostre Déu,
i hem desobeït la seva paraula.
4
«Israel, si vols tornar,
torna cap a mi.
T'ho dic jo, el Senyor.
Si treus del meu davant
els cultes abominables,
no hauràs d'anar errant
d'un lloc a un altre.
Si, quan jures, ho fas
per la vida del Senyor,
amb veritat,
segons el dret i la justícia,
les nacions es beneiran
i es lloaran entre elles
valent-se del nom del Senyor.
»Això diu el Senyor
a la gent de Judà i de Jerusalem:
Arrabasseu noves terres
i no sembreu més entre espines.
Circumcideu els vostres cors
per al Senyor,
gent de Judà i de Jerusalem;
altrament s'encendrà
el foc del meu enuig,
s'abrandarà i no l'apagarà ningú,
per les maldats que cometeu.»
Alarma a Judà
«Feu-ho saber per tot Judà
i que ho sentin a Jerusalem;
que ressoni pel país el toc del corn,
crideu amb totes les forces:
"Aplegueu-vos, entrem
a les ciutats fortificades,
alceu l'estendard cap a Sió,
refugieu-vos-hi, no us detureu!"
Perquè jo, el Senyor, des del nord,
faig venir un desastre,
una gran ruïna.
Un lleó puja de la seva boscúria,
un devastador de pobles
s'ha posat en marxa:
surt dels seus dominis
i devasta el teu país;
les teves ciutats seran incendiades,
no hi quedarà ningú.
Per això, vestiu-vos de sac
en senyal de dol,
ploreu i planyeu-vos,
perquè l'enuig ardent del Senyor
no s'aparta de nosaltres.
Aquell dia el coratge del rei
i el dels governants defallirà;
els sacerdots quedaran atuïts,
i els profetes, esglaiats.
Ho dic jo, el Senyor.»
10 En sentir això vaig exclamar:
«Ah, Senyor, Déu sobirà!
Has enganyat del tot
aquest poble i Jerusalem
prometent-los la pau
mentre una espasa
els travessava les entranyes.»
Atac de l'enemic
11 En aquell temps, el Senyor dirà
a aquest poble i a Jerusalem:
«Per les dunes del desert es gira
un vent xardorós,
que s'abat sobre el meu poble.
No és bo per a ventar el gra,
no serveix per a netejar-lo.
12 D'allà m'arriba un vent fortíssim.
Ara també jo sentenciaré contra ells.»
13 Mireu, puja com els núvols;
els seus carros són com l'huracà,
i els seus cavalls,
més ràpids que les àguiles.
Pobres de nosaltres! Serem devastats!
14 «Jerusalem, renta't el cor de tot mal,
si vols que jo, el Senyor, et salvi.
Fins quan alimentaràs en el teu pit
una absurda confiança?
15 De Dan arriba el crit d'un missatger;
noves d'infortunis,
de les muntanyes d'Efraïm.
16 Aviseu les nacions,
mobilitzeu-les contra Jerusalem!
Vénen de terres llunyanes
per assetjar-la,
llancen crits de guerra
contra les ciutats de Judà.
17 L'encerclen com qui vigila un camp,
perquè s'havia rebel·lat contra mi.
Ho dic jo, el Senyor.
18 La teva conducta i les teves accions
t'han portat tot això, Jerusalem:
el fruit de la teva maldat és amarg,
et penetra fins al cor.»
Plany per un país devastat
19 Ai, entranyes meves, entranyes meves!
Quin mal a les parets del cor!
El cor em palpita, no puc callar:
ressonen dintre meu els tocs de corn,
la cridòria del combat.
20 Arriben notícies
de desfetes i més desfetes,
tot el país és devastat!
De cop m'han destruït les tendes,
en un instant m'han arrasat
els campaments.
21 Fins quan hauré de veure estendards
i sentir el toc de guerra?
22 «El meu poble és estúpid.
Ho dic jo, el Senyor.
No em coneix, no m'ha comprès;
són fills insensats,
sense enteniment,
llestos per a fer el mal,
incapaços de fer el bé.»
23 He mirat la terra:
tota ella és caòtica i desolada;
he mirat el cel: ni rastre de llum.
24 He mirat les muntanyes: tremolen;
i els turons: tots s'estremeixen.
25 He mirat pertot arreu,
i no hi ha ningú:
fins els ocells han fugit.
26 He mirat encara,
i els horts són un desert,
totes les ciutats estan incendiades.
El Senyor hi ha descarregat
el foc de la seva indignació.
27 Això anuncia el Senyor:
«El país sencer quedarà desolat,
però no el vull destruir del tot.
28 Per això la terra portarà dol,
i allà dalt, el cel s'enfosquirà.
Us ho anuncio, és decisió meva:
no me'n penediré ni em faré enrere.»
29 Al crit dels cavallers i dels arquers,
la gent fuig dels pobles.
S'amaguen a les coves,
se'n van pels boscos,
escalen els cingles:
tots els pobles estan abandonats,
no hi ha quedat ningú.
30 I tu, Jerusalem,
què faràs quan siguis devastada?
Ni que et vestissis d'escarlata,
ni que et guarnissis d'or
i et pintessis els ulls,
t'embelliries per no res:
els teus amants et menyspreen,
demanen la teva vida.
31 He sentit un crit de partera,
crits de dolor
com els d'un primer part.
És el crit de Sió que panteixa
i estén les mans:
«Pobra de mi! Em moro
de veure aquesta mortaldat!»
Corrupció de Jerusalem
5
«Aneu pels carrers de Jerusalem,
mireu i comproveu,
busqueu per les seves places:
si hi trobeu algú
que obri amb justícia,
que cerqui la veritat,
la ciutat obtindrà el meu perdó.
Fins i tot quan juren per la meva vida,
juren en fals!»
Senyor, tu vetlles per la veritat.
Els has malferit, i no se'n senten;
els has destrossat,
i no volen aprendre la lliçó:
la seva cara és més dura que la roca,
no volen penedir-se.
Jo pensava:
«Aquests són els més miserables,
els qui desvariegen perquè no saben
què vol el Senyor,
què espera d'ells el seu Déu.
Aniré a parlar als de més amunt;
aquests sabran què vol el Senyor,
què espera d'ells el seu Déu.»
Però tots ells havien trencat
els lligams,
s'havien llevat el jou.
Per això el lleó de la selva
els atacarà,
els trossejarà el llop de l'estepa;
un lleopard espia les seves viles
i destrossa tothom qui en surt;
han acumulat infidelitats,
han amuntegat apostasies.
«Com t'ho podria perdonar,
Jerusalem?
Els teus fills m'han abandonat
i juren pels qui no són déus.
Després que els he saciat,
cometen adulteri;
es precipiten a les cases
de prostitució.
Com cavalls que anessin moguts,
sense fre,
renillen darrere la dona del veí.
¿No haig de demanar comptes
per tot això?
A un poble com aquest,
¿no li haig de donar
el que es mereix?
Ho dic jo, el Senyor.
10 Pugeu pels marges de la vinya
i devasteu-la, però no la destruïu;
arrenqueu-li les sarments,
que no són pas meves.
11 La gent d'Israel i la gent de Judà
m'han arribat a trair.
Ho dic jo, el Senyor.»
Una seguretat inútil
12 Aquest poble ha renegat del Senyor.
Ha dit: «Ell no és res!
No ens passarà cap desgràcia,
no ens tocaran l'espasa ni la fam.
13 Els profetes no pesen més que el vent.
El Senyor no els ha parlat.
Que les seves amenaces
recaiguin damunt d'ells!»
14 Doncs això anuncia el Senyor,
Déu de l'univers:
«Ja que vosaltres parleu així,
les paraules que li he fet pronunciar
seran un foc devorador,
i aquest poble serà la llenya.
15 »Gent d'Israel,
faig venir contra vosaltres
una nació llunyana.
Ho dic jo, el Senyor.
És una nació perdurable,
una nació antiga:
tu no entens la seva llengua,
no saps el que diu.
16 Són guerrers implacables:
les seves fletxes escampen la mort.
17 Et devoraran el pa i la collita,
mataran els teus fills
i les teves filles,
devastaran els teus ramats
de vaques i ovelles,
t'arrasaran les figueres i les vinyes.
Tu confies en les ciutats fortificades:
ells les destrossaran espasa en mà.
18 »Tanmateix, tampoc en aquells dies no vull destruir-vos del tot. Ho dic jo, el Senyor. 19 I si pregunten: "Per què ens ha fet tot això el Senyor, el nostre Déu?", tu respon-los en nom meu: "Ja que heu abandonat el Senyor i heu servit déus estrangers a la vostra terra, ara us toca de servir gent estrangera en una terra que no és la vostra."»
El Senyor acusa el seu poble
20 «Anuncieu això a la gent de Jacob,
que ho sàpiguen a Judà!
21 Escolta bé això que et dic,
poble insensat, incapaç de comprendre:
Teniu ulls, però no hi veieu,
orelles, però no hi sentiu.
22 Veig que no em temeu.
Us ho dic jo, el Senyor.
Veig que no tremoleu davant meu.
Jo he posat la sorra
per frontera del mar,
i el mar no la traspassa.
És una llei perpètua.
Les onades s'agiten
però no poden res,
bramulen però no passen enllà.
23 En canvi, aquest poble
és rebel i indòcil:
s'allunya, se'n va.
24 No pensen dintre d'ells:
"Venerem el Senyor, el nostre Déu,
que, quan n'és el temps,
dóna les pluges de tardor
i de primavera,
i que té un moment assignat
per a la sega."
25 »Les vostres culpes
destorben tot això,
els vostres pecats
us priven d'aquests béns.
26 »Entre el meu poble
hi ha homes dolents:
cada un espia,
quiet com un ocellaire;
preparen el filat com caçadors,
paren trampes per agafar-hi homes.
27 Les seves cases són plenes d'estafes,
com una gàbia és plena d'ocells;
així s'engrandeixen i s'enriqueixen,
28 es tornen grassos i lluents.
La seva malícia no té límits:
no judiquen amb justícia,
no respecten els drets dels orfes,
i encara prosperen;
no defensen la causa dels pobres.
29 ¿No haig de demanar comptes
per tot això?
A un poble com aquest,
¿no li haig de donar el que es mereix?
Ho dic jo, el Senyor.»
30 En aquest país passen coses
horribles i esgarrifoses:
31 els profetes profetitzen en fals,
els sacerdots paren la mà
per enriquir-se,
i el poble n'està tan content!
Què fareu quan vindrà la fi?
Jerusalem, amenaçada
6
«Benjaminites, aneu a refugiar-vos
lluny de Jerusalem!
Toqueu el corn d'alarma a Tecoa,
alceu un estendard a Betaquèrem:
des del nord un desastre és a l'aguait,
ve una gran ruïna.
Destruiré la ciutat de Sió,
la delicada, la bonica.
Uns pastors hi acosten els ramats,
planten les tendes entorn d'ella:
cada un hi porta el seu ramat
a pasturar.
Criden: "Proclamem contra ella
la guerra santa!
Assaltem-la en ple migdia!"
"Ai de nosaltres, que el dia s'acaba
i s'allarguen
les ombres del crepuscle!"
"Som-hi, assaltem-la de nit,
arrasem-ne els merlets!"»
Això diu el Senyor de l'univers:
«Talleu troncs i alceu un terraplè
per assaltar Jerusalem.
Castigaré aquesta ciutat,
on no hi ha més que opressió.
Com una cisterna conserva l'aigua,
ella també conserva la seva maldat;
hi sento clams de violència i rapinya,
no hi veig més que greuges
i maltractes.
Corregeix-te, Jerusalem:
si no ho fas, em desentendré de tu
i et convertiré en un ermot,
en una regió deshabitada.»
Això diu el Senyor de l'univers:
«Esgotimeu bé, com una vinya,
la resta d'Israel.
Com fa el veremador,
repasseu-ne els pàmpols.»
10 A qui, doncs, he de parlar i conjurar
perquè m'escoltin?
Tenen l'orella incircumcisa,
són incapaços d'escoltar,
escarneixen la paraula del Senyor,
no els agrada gens ni mica.
11 La teva indignació, Senyor,
m'omple fins a dalt;
no la puc suportar més.
Aboca-la sobre els infants
a les places
i sobre les colles de joves.
«Faran captius el marit i la muller,
i fins els vells carregats d'anys.
12 Les seves cases passaran a d'altres,
amb els seus camps i les seves dones.
Ben cert, aixecaré la mà
contra els habitants del país.
Ho dic jo, el Senyor.
13 Perquè, des dels petits
fins als més grans,
tots van darrere de guanys injustos;
des del profeta fins al sacerdot,
tots són uns estafadors.
14 Aviat troben remei
per a la ferida del meu poble.
Li diuen: "Tot va bé, tot va bé",
quan res no va bé!
15 El seu comportament és detestable
i han hagut d'avergonyir-se'n,
ells que no s'avergonyeixen de res
i desconeixen el rubor.
Doncs bé, cauran igual que els altres,
ensopegaran a l'hora del càstig.»
Ho diu el Senyor.
16 Això us recomana el Senyor:
«Atureu-vos a mirar per on aneu,
pregunteu, entre els camins fressats,
quin és el bo.
Seguiu-lo i trobareu repòs.
Però ells responen:
"No el seguirem!"
17 Us he posat sentinelles que criden:
"Escolteu els tocs d'alerta!"
Però ells diuen:
"No els volem escoltar!"
18 Doncs bé, nacions, escolteu;
població del món,
sàpigues què els espera!
19 Escolta, oh terra!
Faré caure el desastre
damunt aquest poble:
serà el fruit d'allò que maquinen.
No escolten les meves paraules,
menyspreen els meus advertiments.
20 Què n'haig de fer jo,
de l'encens de Saba,
del jonc olorós portat de lluny?
No m'agraden els vostres holocaustos,
els vostres sacrificis em desplauen.
21 Això anuncia el Senyor:
Faré ensopegar aquest poble
i cauran alhora pares i fills,
moriran junts veïns i companys.»
Invasió del país
22 Això us fa saber el Senyor:
«Ve un poble del país del nord,
a la llunyania es desvetlla
una gran nació.
23 Empunyen l'arc i els dards,
són cruels, no tenen pietat;
bramulen com les onades de la mar,
cavalquen sobre corsers;
formen en ordre de batalla,
com un sol home,
contra tu, ciutat de Sió.»
24 Quan sentim aquesta nova,
ens fallen les forces;
estem oprimits d'angoixa i de dolor
com la dona quan infanta.
25 No sortiu al camp,
no aneu pels camins:
l'enemic té l'espasa a la mà
hi ha terror pertot arreu.
26 Gent del meu poble,
vestiu-vos de sac en senyal de dol,
rebolqueu-vos a la cendra,
ploreu com per un fill únic;
que sigui ben amarga
la vostra complanta,
perquè el devastador
ens caurà de sobte al damunt.
Missió del profeta
27 «T'he fet torre inexpugnable
enmig del poble,
perquè examinis la seva conducta.
28 Tots són rebels entre els rebels,
marxants de calúmnies,
bronze i ferro en lloc de plata;
tots plegats, moneda falsa.
29 Bufa la manxa,
el foc consumeix el plom;
però, ni que ho vulguis refinar del tot,
no elimines les escòries.
30 En diran plata de rebuig,
perquè el Senyor els ha rebutjat.»
Contra les falses esperances
7
El Senyor va comunicar aquesta paraula a Jeremies. Li digué:
--Estigues-te al portal del temple del Senyor i proclama-hi això: "Escolteu la paraula del Senyor, gent de Judà, que entreu per aquestes portes quan voleu adorar-lo. Això us diu el Senyor de l'univers, el Déu d'Israel: Seguiu el bon camí, milloreu la vostra conducta, i us deixaré habitar en aquest lloc. No us refieu de les paraules enganyoses repetint: ‘Això és el temple del Senyor, el temple del Senyor, el temple del Senyor!’ Si de veritat seguiu el bon camí i milloreu la vostra conducta, si feu justícia entre les dues parts d'un plet, si no oprimiu els immigrants, els orfes i les viudes, si en aquest lloc no vesseu sang innocent i no adoreu altres déus, que serien la vostra perdició, jo us deixaré habitar en aquest lloc, a la terra que vaig donar als vostres pares des de sempre i per sempre.
»Però vosaltres us refieu de paraules enganyoses que no serveixen de res. Robeu, mateu, cometeu adulteri, jureu en fals, cremeu encens a Baal, seguiu altres déus que mai no havíeu conegut, 10 i després veniu a presentar-vos al meu davant, en aquest temple que porta el meu nom. ¿Penseu que això us salvarà i que podreu continuar cometent coses tan abominables? 11 Aquest temple que porta el meu nom, ¿us penseu que és una cova de lladres? Doncs sí, això és el que jo veig! Ho dic jo, el Senyor.
12 »Aneu al lloc sagrat de Siló, que en temps passat jo havia fet que portés el meu nom, i veureu en què l'he convertit per culpa de la maldat d'Israel, el meu poble. 13 I ara vosaltres cometeu aquestes mateixes maldats. Us he parlat cada dia i no m'heu escoltat; us he cridat i no m'heu respost. Ho dic jo, el Senyor. 14 Per això, amb el temple que porta el meu nom, del qual us refieu, i amb aquest lloc que us vaig donar, a vosaltres i als vostres pares, faré el mateix que vaig fer amb Siló. 15 Us trauré de la meva presència, com en vaig treure els vostres germans, els descendents d'Efraïm.
16 »I tu no intercedeixis més a favor d'aquest poble, no insisteixis amb súpliques i clams, perquè no t'escoltaré. 17 ¿No veus què estan fent a les viles de Judà i per les places de Jerusalem? 18 Els fills recullen llenya, els pares encenen el foc i les dones pasten la farina per fer coques i oferir-les a la Reina del cel; m'irriten vessant libacions a altres déus. 19 Però, per ventura m'ofenen a mi? ¿No es fan mal més aviat a ells mateixos, per a vergonya seva? Ho dic jo, el Senyor. 20 Per tant, això us faig saber jo, el Senyor, Déu sobirà: La meva indignació s'abocarà damunt aquest lloc, damunt els homes i les bèsties, damunt els arbres dels camps i els fruits de la terra. Serà un foc que no s'apagarà.
21 »Això diu el Senyor de l'univers, Déu d'Israel: Ja podeu menjar la carn dels animals oferts en holocaust com mengeu la dels altres sacrificis! 22 Als vostres pares, el dia que els vaig fer sortir d'Egipte, no els vaig dir res d'holocaustos i sacrificis, no els en vaig prescriure cap. 23 El precepte que els vaig donar era aquest: ‘Escolteu la meva veu, i jo seré el vostre Déu i vosaltres sereu el meu poble. Seguiu els camins que us prescric, i tot us anirà bé.’ 24 Però ells no em van escoltar ni van fer cas de mi: van seguir el seu propi parer, sortit del seu cor obstinat i pervers; em van donar l'esquena, i no la cara. 25 Des del dia que els vostres pares van sortir del país d'Egipte fins avui, no m'he cansat d'enviar-vos cada dia els meus servents, els profetes. 26 Però vosaltres no m'heu escoltat ni heu fet cas de mi: heu anat a la vostra, heu estat pitjors que els vostres pares."
27 »Els repetiràs aquestes paraules, però no t'escoltaran; els cridaràs, però no et respondran. 28 Digues-los aleshores: "Aquest és el poble que no escolta el Senyor, el seu Déu, ni accepta que ell el corregeixi. No té mai la veritat als llavis, l'ha perduda del tot."
La vall de la Mortaldat
29 «Talla't la cabellera
d'home consagrat
i llença-la;
entona una complanta dalt als cims,
perquè el Senyor
ha rebutjat i abandonat
la generació que l'irritava.
30 »Els fills de Judà m'ofenen amb les seves males obres, han profanat el temple que porta el meu nom posant-hi ídols abominables. Ho dic jo, el Senyor. 31 Han construït els recintes sagrats del Tófet, a la vall de Benhinnom, per cremar-hi en sacrifici els seus fills i filles, cosa que jo no havia manat ni se m'havia acudit mai. 32 Per això vénen dies que ja no es dirà més "Tófet", ni "vall de Benhinnom", sinó "vall de la Mortaldat". Ho dic jo, el Senyor. Allí, per manca d'espai, hi enterraran els morts. 33 Els ocellots i els animals feréstecs s'atiparan de cadàvers de la gent d'aquest poble, sense que ningú els destorbi. 34 En els pobles de Judà i a les places de Jerusalem faré callar els crits de joia i de festa, i el cant del nuvi i de la núvia, perquè tot el país serà una ruïna.
8
»En aquell temps, ho dic jo, el Senyor, trauran dels seus sepulcres els ossos dels reis de Judà i els dels seus prohoms, els dels sacerdots i els dels profetes, i els dels altres habitants de Jerusalem, i els exposaran al sol, a la lluna i a tot l'estol dels astres, que ells estimaven i a qui donaven culte: els havien seguit, els havien consultat i adorat. Aquells ossos no seran recollits ni tornats a enterrar: quedaran com fems sobre la terra. Els qui quedaran d'aquesta gent malvada, en tots els llocs on jo els dispersaré, preferiran la mort a la vida. Ho dic jo, el Senyor de l'univers.»
Un poble deslleial
«Digues-los: Això pregunta el Senyor:
Els qui cauen, no s'aixequen?
Els qui es desencaminen,
no tornen enrere?
Per què, doncs, aquest poble
va fora de camí?
Per què Jerusalem
va sempre desencaminada?
S'aferren a falòrnies,
es neguen a tornar enrere.
He escoltat atentament:
és insostenible el seu parlar;
ningú no es penedeix
de la seva maldat
ni es pregunta pel que ha fet.
Tots continuen la seva cursa
com cavalls llançats a la batalla.
En el cel, la cigonya
coneix el temps d'emigrar;
la tórtora, la grua i l'oreneta
retornen quan n'és el temps;
però el meu poble no coneix
els decrets del Senyor.
Com podeu dir que sou savis,
que teniu la Llei del Senyor?
La ploma mentidera dels escribes
tan sols ha dut la mentida.
Els savis se senten avergonyits,
s'espanten, estan atrapats.
Si refusen la paraula del Senyor,
quina saviesa els queda?
10 »Per això donaré a d'altres
les seves dones,
i els seus camps a uns nous amos;
perquè, des dels petits
fins als més grans,
tots van darrere de guanys injustos;
des del profeta fins al sacerdot,
tots són uns estafadors.
11 Aviat troben remei
per a la ferida del meu poble.
Li diuen: "Tot va bé, tot va bé",
quan res no va bé!
12 El seu comportament és detestable
i han hagut d'avergonyir-se'n,
ells que no s'avergonyeixen de res
i desconeixen el rubor.
Doncs bé, cauran igual que els altres,
ensopegaran a l'hora del càstig.
Ho diu el Senyor.
13 »Quan vull collir-ne els fruits,
no hi ha raïms als ceps
ni figues a les figueres.
S'ha marcit el seu fullatge:
els posaré en mans dels qui passen.
Ho dic jo, el Senyor.»
El perill s'acosta
14 Què hi fem, aquí asseguts?
Aplegueu la gent,
entrem a les ciutats fortificades
i no ens en moguem:
el Senyor, el nostre Déu,
vol que no en sortim,
i ens fa beure aigua emmetzinada,
perquè hem pecat contra ell.
15 Esperàvem la pau, però res no va bé;
esperàvem el remei,
i tot són alarmes.
16 Des de Dan se sent
el bufec dels seus cavalls;
el renill dels seus corsers
fa estremir tota la terra;
entren a devorar tot el país,
les ciutats i els seus habitants.
17 «Us envio serps verinoses.
Contra elles, no hi valen encanteris:
tingueu per cert que us picaran.
Ho dic jo, el Senyor.»
Plany per un poble desgraciat
18 Un somriure forçat
amaga el meu dolor,
el meu cor està malalt.
19 El plany del meu poble se sent
des de terres llunyanes:
«El Senyor, ja no és a Sió?
El seu Rei, ja no hi és?»
«Per què m'irritaven
amb les seves estàtues,
amb els ídols estrangers?»
20 Ha passat la collita,
s'ha acabat l'estiu,
però nosaltres
no hem vist la salvació.
21 Estic destrossat
pel desastre del meu poble.
Quina negror! La basarda m'atueix.
22 ¿No hi ha bàlsam a Galaad?
¿No hi ha allí ningú
capaç de curar-me?
Per què no es tanca mai
la ferida del meu poble?
23 Oh, si tingués al cap una deu d'aigua
i una font de llàgrimes als ulls!
Ploraria nit i dia
per les víctimes del meu poble.
Un país ple d'estafes i pillatge
9
Ah, si trobés al desert
un alberg de vianants!
Deixaria el meu poble,
me n'aniria ben lluny:
tots són uns adúlters,
una colla de traïdors.
«La seva llengua, com un arc,
tira mentides,
amb falsedats es fan amos del país,
passen de fer mal a fer més mal,
i a mi no em coneixen.
Ho dic jo, el Senyor.
Guardeu-vos els uns dels altres,
no us fieu dels vostres germans,
que els germans van per fer travetes,
i els companys
són marxants de calúmnies.
Tothom enganya el seu veí,
no diuen la veritat;
han avesat la llengua a dir mentides;
de tant de fer mal, ni força tenen
per a convertir-se.
Pillatge i més pillatge,
estafa i més estafa:
no em volen conèixer.
Ho dic jo, el Senyor.»
Per això diu el Senyor de l'univers:
«Jo els passaré pel foc de la fornal;
només així
podré depurar el meu poble.
La seva llengua és una fletxa mortal,
tots duen l'engany als llavis:
parlen amablement
amb els companys,
però per dintre
van amb ganes d'enxampar-los.
No els haig de demanar comptes
per tot això?
A un poble com aquest,
¿no li haig de donar el que es mereix?
Ho dic jo, el Senyor.»
Plany per una terra desolada
Ploraré i gemegaré
per les muntanyes,
entonaré una complanta
pels pasturatges de l'estepa:
els han cremat, i ningú no hi passa,
no s'hi sent belar cap ramat;
des dels ocells fins al bestiar,
tots s'han dispersat i han fugit.
10 «Convertiré Jerusalem
en un munt de runa,
en un refugi de xacals.
De les ciutats de Judà
en faré un desert,
no hi quedarà ningú.»
11 Qui és el savi
que pugui entendre tot això?
¿A qui ho ha comunicat
el Senyor, perquè ho anunciï?
Per què el país ha quedat desfet,
cremat com l'estepa,
i no hi passa ningú?
12 El Senyor respon:
«Perquè han abandonat la Llei
que jo els havia proposat:
no han escoltat la meva paraula,
no l'han seguida.
13 Només han seguit el seu cor obstinat,
han anat darrere els Baals,
tal com havien après
dels seus pares.
14 Per això diu el Senyor de l'univers,
Déu d'Israel:
Als d'aquest poble
els faré menjar herbes amargues,
els faré beure aigua emmetzinada.
15 Els escamparé per altres nacions
que ni ells ni els seus pares
no coneixien,
i darrere d'ells enviaré l'espasa
fins a fer-los desaparèixer.»
16 Això diu el Senyor de l'univers:
«Cuiteu a cridar les ploraneres,
envieu a buscar les més expertes.»
Que vinguin!
17 Que s'apressin a entonar
un plany per tots nosaltres!
Que els nostres ulls
es desfacin en llàgrimes
i les nostres parpelles
es fonguin en plors!
18 Se sent un plany a Sió:
«Com hem quedat desolats!
Quina vergonya, la nostra!
Ens han derruït les cases
i hem hagut d'abandonar el país.»
19 Dones, escolteu la paraula del Senyor,
estigueu atentes al que ell us diu;
ensenyeu una complanta
a les vostres filles,
un cant de dol a les veïnes:
20 «La mort puja per les finestres,
entra als nostres palaus;
extermina pels carrers els infants,
i els joves per les places.»
21 «I tu, de part meva, repeteix
el que dic jo, el Senyor:
Queden estesos els cadàvers
com fems sobre els camps,
com espigues deixades pels segadors,
que ningú no recull.»
Conèixer el Senyor
22 Això diu el Senyor:
«Que el savi no es gloriï
de la seva saviesa,
ni el fort de la seva força,
ni el ric de la seva riquesa.
23 D'una sola cosa podeu gloriar-vos:
d'entendre'm i conèixer-me.
Jo, el Senyor, estimo fidelment
i obro amb dret i justícia
sobre la terra.
Aquestes són les coses
que em complauen.
Ho dic jo, el Senyor.»
El valor de la circumcisió
24 «Vénen dies, ho dic jo, el Senyor, que demanaré comptes a tots els qui practiquen el ritu de la circumcisió: 25 Egipte, Judà, els edomites, els ammonites, els moabites i el poble que s'afaita els polsos i viu al desert. Perquè, de fet, tots els estrangers són incircumcisos, i el mateix poble d'Israel és incircumcís de cor.»
El Déu viu i els ídols
10
Gent d'Israel, escolteu la paraula que el Senyor us adreça!
Això diu el Senyor:
«No imiteu
el que fan els altres pobles.
No us alarmeu pels senyals celests,
encara que els pagans se n'alarmin.
Els costums dels pagans són absurds;
tallen un arbre del bosc,
el treballen i en fan una escultura,
la decoren amb or i plata
i l'asseguren amb claus,
a cops de martell,
perquè no faci moviment.
Aquests ídols
són com espantalls dels horts:
no parlen i, com que no caminen,
els han de portar a coll.
No els temeu:
no us faran ni bé ni mal.»
Ningú no és com tu, Senyor:
tu ets gran,
el teu nom és gran i poderós.
Qui no et respectaria,
rei de les nacions?
Tu sol et fas respectar.
Entre els savis del món
i entre tots els seus reialmes,
ningú no és com tu.
Tots ells, sense excepció,
són beneits i estúpids;
l'escola dels ídols
els fa durs com soques.
Importen plata batuda de Tarsis
i or d'Ufaz;
l'escultor i l'orfebre en fan estàtues
revestides de porpra
vermella i violeta.
Tot això és l'obra dels savis!
10 El Senyor és Déu veritable,
el Déu viu, el rei etern.
Al seu embat tremola la terra,
les nacions no aguanten el seu enuig.
11 Digueu això a aquesta gent:
«Els déus que no han format
el cel i la terra
desapareixeran de la terra
i de sota el cel.»
12 Però el Senyor ha fet la terra
amb el seu poder;
amb la seva saviesa
sosté els continents,
ha desplegat el cel
amb la seva intel·ligència.
13 Quan fa sentir el seu tro,
hi ha remor d'aigua en el cel,
fa pujar els núvols
de l'extrem de la terra,
amb els llamps desferma la pluja,
fa sortir els vents
dels seus amagatalls.
14 A tots aquells homes
els manca senderi:
els argenters s'avergonyiran
dels seus ídols,
perquè allò que han fos
és mentida, no té alè;
15 són coses absurdes,
un autèntic engany,
i desapareixeran quan el Senyor
passarà comptes.
16 Ell, possessió del poble de Jacob,
no és com aquests ídols:
és el creador de tot
i té Israel com a pròpia heretat.
El seu nom és
"Senyor de l'univers".»
Jerusalem, assetjada
17 Recull de terra el farcell,
tu que vius en ple setge!
18 El Senyor anuncia això:
«Aquesta vegada llançaré amb la fona
els habitants d'aquest país,
d'un cop de mà els faré arribar
on ara apunto.»
Plany de la ciutat
19 Ai de mi! Quina desfeta!
Se m'ha obert la ferida.
Jo pensava:
«Com podré suportar aquest mal!»
20 Sóc com una tenda devastada.
N'han arrencat totes les cordes:
els fills m'han abandonat,
no me'n queda cap.
Ja no em plantarà ningú la tenda,
no hi haurà qui n'alci la lona.
Plany del profeta
21 Els pastors eren uns necis,
no consultaven el Senyor;
per això, com que no han tingut seny,
tot el ramat se'ls ha esgarriat.
22 Atenció, arriben notícies:
S'acosta una gran remor
del país del nord
que convertirà les viles de Judà
en un desert,
en un refugi de xacals.
23 Senyor, veig que l'home
no és amo de la seva conducta:
quan camina,
no orienta els seus passos.
24 Corregeix-me, Senyor,
però amb mesura;
no amb enuig,
que no en quedaria res.
25 Aboca la teva indignació
sobre les nacions que no et coneixen,
sobre els pobles
que no invoquen el teu nom.
Han devorat els fills de Jacob:
els han devorat, els han consumit,
han devastat el seu país.
Les exigències de l'aliança
11
Paraula que el Senyor va comunicar a Jeremies. Li digué:
--Escolteu les prescripcions de l'aliança que us vaig proposar. Anuncia-les a la gent de Judà i als habitants de Jerusalem. Digues-los: "Això proclama el Senyor, Déu d'Israel: Maleït aquell qui no faci cas de les prescripcions d'aquesta aliança que vaig donar als vostres pares el dia que els vaig fer sortir del país d'Egipte, d'aquella fornal de ferro: ‘Si escolteu la meva veu —deia— i compliu tot el que jo us manaré, vosaltres sereu el meu poble i jo seré el vostre Déu; així es complirà el jurament que vaig fer als vostres pares de donar-los una terra que regalima llet i mel.’ I així ha estat fins ara."
Jo vaig respondre:
--Amén, Senyor.
Llavors el Senyor em va dir:
--Proclama-ho a les ciutats de Judà i pels carrers de Jerusalem. Digues-los: "Escolteu les prescripcions d'aquella aliança i poseu-les en pràctica. Perquè el dia que vaig fer sortir els vostres pares del país d'Egipte, els vaig conjurar que escoltessin la meva veu, i els ho he repetit cada dia fins avui. Però ells no m'han escoltat ni m'han obeït: s'han deixat guiar pel seu cor obstinat i pervers. Per això he fet caure damunt d'ells les amenaces d'aquella aliança que jo havia manat d'observar, però ells no l'han observada."
El Senyor em digué encara:
--La gent de Judà i els habitants de Jerusalem han tramat un complot. 10 Han tornat als pecats dels seus avantpassats, que no volien escoltar les meves prescripcions: han anat darrere altres déus i els han adorat. El poble d'Israel i el de Judà han trencat l'aliança que jo havia fet amb els seus pares.
11 »Per això el Senyor diu: Faré caure damunt d'ells unes calamitats que no podran evitar. Em cridaran, però no els escoltaré. 12 Ni que les ciutats de Judà i els habitants de Jerusalem anessin a demanar ajut als déus que ells honoren cremant-los ofrenes, aquests déus no els podran salvar a l'hora del desastre.
13 »Els teus déus, poble de Judà, són tants com les teves ciutats, i els altars on cremes ofrenes als ídols vergonyosos són tants com els carrers de Jerusalem.
14 »I tu, Jeremies, no intercedeixis més a favor d'aquest poble, no insisteixis amb súpliques i clams, perquè jo no escoltaré quan m'invocaran a l'hora del desastre.
Destrucció d'Israel, nació estimada de Déu
15 «Què hi ve a fer, l'estimada,
al meu temple,
si tanta gent comet maldats?
Ja es poden endur
les carns immolades!
No t'alegraràs pas
quan t'assaltin els desastres!
16 El Senyor t'anomenava
olivera verda de fruits bonics,
però ara, amb gran estrèpit,
ha calat foc al teu fullatge
i s'han esqueixat les teves branques.
17 »El Senyor de l'univers, que t'havia plantat, ha decretat la teva desgràcia, pel mal que han comès el poble d'Israel i el de Judà: han provocat la meva indignació cremant ofrenes a Baal.»
Confessions de Jeremies (I)
18 El Senyor m'ha advertit
i jo ho he comprès.
Tu, Senyor, m'has fet veure
les seves maquinacions.
19 Jo era un anyell mansoi,
que porten a matar;
no sabia que tramaven plans
contra mi i deien:
«Destruïm l'arbre amb el seu fruit,
arrenquem-lo de la terra dels vivents
i que s'oblidin
fins i tot del seu nom!»
20 Senyor de l'univers,
que judiques amb rectitud
i penetres l'interior dels homes:
fes que pugui veure
com els demanes comptes,
ja que he confiat a tu la meva causa.
21 Per això el Senyor de l'univers parla a la gent d'Anatot, que es proposen de matar-me i em diuen: «No profetitzis en nom del Senyor si no vols morir a les nostres mans.» 22 Això diu el Senyor de l'univers: «Jo els en demanaré comptes: els homes joves moriran a la guerra, i els seus fills i filles moriran de fam. 23 No se'n salvarà ni un, perquè, a l'hora de passar comptes, faré caure la desgràcia sobre la gent d'Anatot.»
12
Sé que ets just, Senyor:
jo no puc discutir amb tu.
Però et vull exposar les meves raons.
Per què prosperen els malvats?
Tots els traïdors viuen tranquils!
Els has plantat i arrelen,
creixen i donen fruit.
Tu ets a prop dels seus llavis
però lluny del seu cor.
Senyor, tu em coneixes i em veus,
has comprovat
que el meu cor és amb tu.
Reserva els malvats,
com anyells, per a l'escorxador,
separa'ls per al dia de la matança!
Fins quan la terra ha de portar dol
i s'ha de marcir
tota l'herba del camp?
Bèsties i ocells n'han desaparegut
per la maldat dels qui hi habiten.
Ells diuen:
«Aquest no veu cap on anem!»
«Si ja et canses de córrer
amb els soldats d'infanteria,
com podràs competir
amb la cavalleria?
Si només et sents segur
en un país tranquil,
què faries
en el bosc frondós del Jordà?
És cert, fins i tot els teus germans
i la teva pròpia família t'han traït
i convoquen gent a la teva esquena.
No te'n fiïs,
encara que et parlin amablement.»
El Senyor abandona el seu país
«He abandonat la meva casa,
m'he desfet de la meva heretat,
he deixat en mans dels enemics
allò que més estimava.
La meva heretat,
com un lleó ferotge,
ha rugit contra mi:
per això l'he detestada.
La meva heretat és un cau de hienes,
els voltors l'ataquen de tots costats.
Aneu, aplegueu totes les feres,
dueu-les al carnatge!
10 Molts pastors han assolat
la meva vinya
i trepitjat el meu camp.
Han convertit el meu camp preferit
en un desert devastat;
11 l'han deixat fet una desolació,
i ara ell plora, desolat, davant meu.
Tot el país és arrasat
i no hi ha qui en faci cas.
12 Els devastadors han arribat
a tots els tossals del desert,
perquè el Senyor
té una espasa que devora;
d'un cap a l'altre del país
no hi ha pau per a ningú.
13 Sembraven blat,
i han collit espines;
s'han escarrassat sense treure'n profit.
Avergonyiu-vos
de la misèria de collita:
és fruit del gran enuig del Senyor.»
Avís del Senyor als pobles veïns d'Israel
14 «Això faig saber jo, el Senyor, a tots els veïns malvats, que viuen a tocar de l'heretat que vaig donar al meu poble d'Israel: Els arrencaré de la seva terra, igual com arrencaré d'enmig d'ells la gent de Judà. 15 Però, després que els hauré desarrelat, em tornaré a compadir d'ells i els retornaré a la seva terra i a la seva heretat. 16 Si aleshores ells, que havien ensenyat al meu poble a jurar per Baal, aprenen el costum que té el meu poble de jurar pel meu nom, dient: "Per la vida del Senyor", jo els deixaré viure enmig del meu poble. 17 Però si alguna d'aquelles nacions no fa cas de mi, la desarrelaré, l'arrencaré i la destruiré. Ho dic jo, el Senyor.»
El senyal del cenyidor de lli
13
El Senyor m'ordenà això:
--Vés, compra't un cenyidor de lli i posa-te'l, nou encara, sense rentar.
Tal com el Senyor m'ordenava, em vaig comprar el cenyidor i me'l vaig posar. Després el Senyor em va comunicar la seva paraula per segona vegada. Em digué:
--Vés-te'n ara al riu Eufrates, treu-te el cenyidor que et vas comprar i amaga'l dins una escletxa de la roca.
Hi vaig anar i el vaig amagar, tal com m'havia ordenat el Senyor. Passats molts dies, el Senyor em va dir:
--Vés a l'Eufrates i recull el cenyidor que hi havies amagat per ordre meva.
Vaig anar-hi, vaig excavar i vaig treure el cenyidor del lloc on l'havia amagat, però el cenyidor s'havia podrit, no era bo per a res.
Llavors el Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:
--Això us fa saber el Senyor: D'aquesta manera podriré l'orgull de Judà i el gran orgull de Jerusalem. 10 Aquest poble malvat que no vol fer cas de les meves paraules, que es deixa guiar pel seu cor obstinat i va darrere els déus estrangers, els venera i els adora, acabarà com aquest cenyidor, que ja no és bo per a res. 11 Com un cenyidor s'estreny a la cintura de l'home, jo em vaig unir estretament a la casa d'Israel i a la casa de Judà. Ho dic jo, el Senyor. Volia que fossin el meu poble i que per ells jo tingués anomenada, glòria i honor. Però ells no m'han escoltat.
El senyal dels bots de vi
12 »Digues-los també: "Això us fa saber el Senyor, Déu d'Israel: Els bots són per a omplir-los de vi." Ells et respondran: "Ja ho sabíem, que els bots són per a omplir-los de vi." 13 Però tu replica: "Això us fa saber el Senyor: Jo embriagaré tots els habitants d'aquest país: els reis que seuen al tron de David, els sacerdots i els profetes, i fins al darrer dels habitants de Jerusalem. 14 Els rebatré els uns contra els altres, pares i fills alhora. No els planyeré: ni llàstima ni compassió no m'impediran de destruir-los. Ho dic jo, el Senyor."
Exhortació de darrera hora
15 Escolteu, pareu atenció,
no sigueu orgullosos,
que el Senyor ha parlat.
16 Doneu glòria al Senyor,
el vostre Déu,
abans que no us cobreixi de foscor
i que els vostres peus no ensopeguin
per les muntanyes
a l'hora de l'albada;
no fos cas que,
mentre espereu la llum,
ell enviés ombres de mort
i negres nuvolades.
17 Si no escolteu, ploraré en secret
per la vostra contumàcia:
ploraré desconsolat,
els meus ulls
es desfaran en llàgrimes,
perquè s'hauran endut captiu
el ramat del Senyor.
Missatge a la casa reial
18 Digues al rei i a la reina mare:
«Asseieu-vos per terra:
ha decaigut la vostra majestat,
la vostra corona magnífica.
19 Les ciutats del Nègueb són tancades,
i no hi ha qui les obri;
tot Judà és deportat,
enterament deportat.»
Jerusalem purgarà les seves infidelitats
20 «Alça els ulls
i mira els qui vénen del nord.
On és el ramat que tens encomanat,
les ovelles que són la teva glòria?
21 Què diràs quan el Senyor
els donarà poder sobre tu?
Eres tu qui els havia ensenyat,
i ara són ells qui et governen.
¿No et vindran dolors
com a la dona quan infanta?
22 Et preguntaràs:
"D'on em ve tot això?"
És per totes les teves culpes,
que t'han aixecat la roba
i t'han violat.
23 ¿Pot un etíop canviar la pell,
o un lleopard les seves clapes?
I vosaltres, avesats a fer el mal,
seríeu capaços de fer el bé?
24 Us escamparé com la palla que vola
quan bufa el vent del desert.
25 Aquesta és la sort que jo et destino,
a tu, que m'has oblidat
i has confiat en ídols mentiders.
Ho dic jo, el Senyor.
26 Jo mateix t'aixecaré la roba
fins a la cara,
perquè se't vegin les vergonyes,
27 els adulteris, els orgasmes,
la teva prostitució vergonyosa.
Dalt dels turons i en ple camp,
t'he vist fer coses abominables.
Ai de tu, Jerusalem!
No et vols purificar!
Per quant de temps encara?»
Pregària en temps de secada
14
Paraula que el Senyor va comunicar a Jeremies amb motiu de la secada:
La terra de Judà està de dol,
defalleixen els portals de les ciutats,
la gent es plany arreu del país,
puja el clam de Jerusalem.
Els amos envien els criats
a buscar aigua;
van a les cisternes i no en troben,
tornen amb les gerres buides;
es cobreixen el cap
confosos i humiliats.
La terra està clivellada
perquè no ha plogut en el país,
i els pagesos, decebuts,
també es cobreixen el cap.
Fins la cérvola abandona
les seves cries en ple camp,
perquè no hi ha gens d'herba.
A les carenes, els ases salvatges
ensumen l'aire com els xacals,
i se'ls entela la mirada
perquè ja no hi ha més pasturatge.
Les nostres culpes ens acusen,
però tu, Senyor,
actua com escau al teu nom!
Són moltes les nostres infidelitats,
hem pecat contra tu.
Esperança d'Israel,
salvador en temps d'infortuni,
per què hauries de ser
com un foraster en el país,
com un vianant
que s'atura a passar la nit?
Per què et comportes
com un home esgotat,
com un guerrer incapaç de salvar,
quan tu, Senyor, ets enmig nostre,
i nosaltres portem el teu nom?
No ens abandonis!
10 Això diu el Senyor
parlant d'aquest poble:
«Cert, els agrada d'anar d'ací d'allà,
els seus peus no es deturen.
Per això el Senyor
no es complau en ells:
ara es recorda de les seves culpes,
els demana comptes dels seus pecats.»
Una sentència inapel·lable
11 El Senyor em digué:
--No intercedeixis a favor d'aquest poble, no demanis el seu bé. 12 Encara que dejunin, no escoltaré el seu clam. Encara que em presentin holocaustos i ofrenes, no m'hi complauré. Els consumiré amb l'espasa, amb la fam i amb la pesta.
13 Jo vaig replicar:
--Ah, Senyor, Déu sobirà! Els profetes, valent-se del teu nom, diuen a la gent: "No veureu l'espasa ni tastareu la fam; us donaré una pau perdurable en aquest país."
14 El Senyor em respongué:
--Aquests profetes es valen del meu nom per a profetitzar mentides: jo no els he pas enviat, ni els he encarregat res, ni tan sols els he parlat. Les seves visions són falses: us profetitzen superxeries, falòrnies i impostures, que ells mateixos s'inventen. 15 Per això, aquest és el missatge del Senyor contra aquells profetes: "Parlen en nom meu, quan jo no els he pas enviat, i diuen que no hi haurà guerra ni fam en aquest país. Doncs que sàpiguen aquests profetes que l'espasa els consumirà, 16 i el poble a qui ells profetitzen, amb les dones i els fills i les filles, seran tots llançats per les places de Jerusalem, víctimes de la fam i de l'espasa, i no hi haurà qui els enterri. Jo faré caure damunt d'ells la seva pròpia maldat."
Pregària d'intercessió
17 »Tu entona davant d'ells aquesta complanta:
»"Que es fonguin en llàgrimes
els meus ulls
sense parar, de nit i de dia:
un gran desastre desfà el meu poble,
un cop dolorosíssim.
18 Si surto al camp
veig les víctimes de l'espasa;
si entro a la ciutat
veig els qui moren de fam.
Profetes i sacerdots
van errants pel país
sense comprendre què passa.
19 ¿És que rebutges Judà?
¿És que sents repugnància per Sió?
Per què ens fereixes tan greument
que no tenim cura?
Esperàvem la pau, però res no va bé;
esperàvem el remei,
i tot són alarmes."
20 Senyor, reconeixem
les nostres maldats
i les culpes dels nostres pares:
tots hem pecat contra tu.
21 Per amor del teu nom,
no ens menyspreïs,
no deshonris el tron de la teva glòria!
Recorda't de l'aliança amb nosaltres,
no l'anul·lis!
22 Per ventura els ídols estúpids
dels pagans
poden fer caure la pluja?
¿És el cel qui dóna els ruixats?
¿No ets tu el Senyor, el nostre Déu?
Nosaltres esperem en tu,
perquè tot això ets tu qui ho fa.
El poble, a mercè de l'enemic
15
El Senyor em digué:
--Ni que Moisès i Samuel es presentessin davant meu, no em decantaria a favor d'aquest poble. Treu-me aquest poble del davant, que se'n vagin. Si et pregunten: "On anirem?", digues-los: "Això respon el Senyor:
»El qui ha d'anar a la pesta,
hi anirà,
el qui ha d'anar a l'espasa,
hi anirà,
el qui ha d'anar a la fam,
hi anirà,
el qui ha d'anar a l'exili,
hi anirà.
Els deixaré a mercè
de quatre menes de flagells:
de l'espasa, que els matarà;
dels gossos, que s'enduran
els seus cadàvers;
dels ocellots i dels animals feréstecs,
que els devoraran
i no en deixaran res.
Ho dic jo, el Senyor.
»Faré que siguin un espectacle esgarrifós per a tots els reialmes de la terra, per culpa de Manassès, fill d'Ezequies, rei de Judà, per tot el que ell va fer a Jerusalem.
»Qui tindrà pietat de tu, Jerusalem?
Qui et planyerà?
Qui es desviarà del camí
per saber com te trobes?
Ets tu qui m'ha abandonat
i s'ha fet enrere;
però ara, cansat de desdir-me'n,
he aixecat la mà contra tu
per destruir-te.
Ho dic jo, el Senyor.
Us he ventat amb la pala
en cada ciutat del país.
He extingit el meu poble,
l'he deixat sense fills,
però ells no han canviat de conducta.
Les seves viudes són més nombroses
que els grans de sorra
de la vora de la mar.
Ara envio contra elles
mares de joves guerrers,
gent que les espoliï en ple migdia.
Tot d'una he fet caure
sobre Jerusalem
desordre i confusió.
La mare de set fills
defalleix i perd l'alè.
Encara de dia, se li pon el sol:
està coberta
de confusió i d'ignomínia.
I als qui resten, els deixaré encara
a mercè de l'espasa de l'enemic.
Ho dic jo, el Senyor."
Confessions de Jeremies (II)
10 Ai de mi, mare meva!
Per què em vas infantar?
Sóc un home de plets i de querelles
arreu del país.
No he prestat ni manllevat,
però tothom em maleeix.
11 El Senyor diu: «Et juro que pel teu bé
et deslligaré les cadenes.
Et juro que en temps
de desastres i infortunis
faré que els enemics
et vinguin a trobar.
12 Per ventura el ferro dolç
podria trencar
l'acer trempat o el bronze?
13 Però a tu, Judà,
en paga pels teus pecats,
t'abandonaré al pillatge
per tot el teu territori,
amb els teus tresors i riqueses,
14 i et sotmetré als teus enemics
en un país que no coneixes,
perquè s'ha encès
el foc del meu enuig
i cremarà contra vosaltres.»
15 Senyor, tu ho saps:
recorda't de mi i protegeix-me,
fes-me justícia
contra els qui em persegueixen.
No retinguis el teu enuig:
sàpigues que per tu suporto ultratges.
16 Quan m'arribava la teva paraula,
jo la devorava:
ella ha estat el goig
i l'alegria del meu cor.
Jo porto el teu nom,
Senyor, Déu de l'univers.
17 No m'he reunit mai amb les colles
que es diverteixen fent festes.
M'has obligat a quedar-me tot sol,
ple del teu enuig fins dalt de tot.
18 Per què el meu dolor es fa etern
i no se'm vol tancar
la ferida enverinada?
Has estat per a mi una font enganyosa
d'aigües incertes.
19 Això m'ha respost el Senyor:
«Si tornes, et deixo tornar;
continuaràs al meu servei.
I si destries allò que val
del que no té valor,
jo parlaré per la teva boca:
ells acabaran tornant a tu,
i no pas tu a ells.
20 Enfront d'aquest poble, jo faré de tu
una muralla de bronze inexpugnable:
lluitaran contra tu
però no et venceran.
Jo seré al teu costat
per salvar-te i per alliberar-te.
T'ho dic jo, el Senyor.
21 T'alliberaré de les mans dels malvats,
et rescataré
de les urpes dels violents.»
La solitud del profeta
16
El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:
--No et casis ni tinguis aquí cap fill ni cap filla, perquè, referent als fills i filles que naixeran en aquest país, referent a les mares que els infantaran i als pares que els engendraran, això us faig saber jo, el Senyor: Moriran de mort terrible, ningú no els plorarà ni els enterrarà, seran com fems escampats pels camps, l'espasa i la fam els consumiran. Els ocellots i els animals feréstecs s'atiparan dels seus cadàvers.
»Això et dic jo, el Senyor: No prenguis part en un àpat funerari, no et posis de dol ni et planyis, perquè jo retiro d'aquest poble la meva amistat, el meu amor i la meva misericòrdia. Ho dic jo, el Senyor. Rics i pobres d'aquest país moriran, i no els enterraran ni els planyeran: ningú no es farà incisions ni es raparà els cabells; ningú no llescarà el pa del condol per consolar els qui ploren un difunt, ni els faran beure la copa del consol pel pare o per la mare.
»Tampoc no entris en cap casa on facin un convit, no t'asseguis a menjar i beure amb ells. Això anuncia el Senyor de l'univers, Déu d'Israel: Aquí, davant els vostres ulls i en els vostres dies, jo faré callar els crits de joia i de festa, i el cant del nuvi i de la núvia.
10 »I quan anunciaràs tot això a aquest poble, ells et preguntaran: "Per què el Senyor ha decretat contra nosaltres unes desgràcies tan grans? Quines culpes o pecats hem comès contra el Senyor, el nostre Déu?" 11 Llavors respon-los: "Els vostres pares m'han abandonat: han anat darrere altres déus, els han venerat i els han adorat. M'han abandonat i no han observat la meva Llei. Ho dic jo, el Senyor. 12 Vosaltres heu fet pitjor que els vostres pares: us heu deixat guiar pel vostre cor obstinat i pervers i no heu fet cas de mi. 13 Per això us llançaré fora d'aquest país, a un país que no coneixíeu ni vosaltres ni els vostres pares: allà podreu donar culte nit i dia als altres déus. El que és jo, no us concediré pas la meva gràcia."
Promesa de retorn
14 »Tanmateix vénen dies, diu el Senyor, en què ja no diran: "Juro per la vida del Senyor que va treure els israelites del país d'Egipte", 15 sinó: "Juro per la vida del Senyor que va treure els israelites del país del nord i dels altres països on els havia escampat." Jo els faré tornar a la seva pròpia terra, la que vaig donar als seus pares.
Càstig dels culpables
16 »Jo enviaré molts pescadors que els pescaran; després enviaré molts caçadors que els caçaran per totes les muntanyes, per tots els turons i per les escletxes de les roques. 17 Els meus ulls observen la seva conducta, no em passa res per alt; les seves culpes no s'amaguen a la meva mirada. Ho dic jo, el Senyor. 18 Jo els faré pagar el doble de les seves culpes i pecats perquè han profanat el meu país: la carronya repugnant i abominable dels seus ídols ha omplert la meva heretat.
Tothom reconeixerà l'únic Déu
19 El Senyor és la meva força
i la meva fortalesa,
el meu refugi en dies de perill.
Nacions d'un cap a l'altre de la terra
vindran a tu i diran:
«Quin engany, els déus heretats
dels nostres pares!
No són res ni valen per a res!»
20 «Pot fabricar-se déus un home?
Però si no en són, de déus!
21 Per això els vull instruir:
aquesta vegada els faré conèixer
la meva força i el meu poder,
i sabran que el meu nom és
"el Senyor".»
La culpa de Judà
17
«El pecat de Judà està escrit
amb un estilet d'acer,
està gravat a punta de diamant
en la tauleta del seu cor
i en els angles dels seus altars.
Com si es recordessin dels seus fills,
els de Judà es recorden
dels seus altars,
dels seus bosquets sagrats
al voltant d'un arbre frondós,
dalt dels turons elevats.
Ai de tu, que vius a la muntanya
i que tens els santuaris en ple camp!
Abandonaré al pillatge
els teus tresors i riqueses
perquè els recintes sagrats on pequen
són per tot el teu territori.
Tu deixaràs reposar la terra,
aniràs lluny de l'heretat
que et vaig donar:
et sotmetré als teus enemics
en un país que no coneixes,
perquè heu encès
el foc del meu enuig,
i cremarà per sempre.»
Confiar en els homes o en el Senyor
Això diu el Senyor:
«Maleït l'home
que confia en els homes
i busca qui li faci de braç dret,
mentre el seu cor
s'allunya del Senyor!
Serà com un matoll de l'Arabà
que mai no tasta la pluja;
viu en un desert xardorós,
en una terra salabrosa
que no es pot habitar.
Beneït l'home que es refia del Senyor,
que posa en el Senyor la confiança!
Serà com un arbre
que arrela vora l'aigua,
que enfonsa les arrels ran del torrent;
no té por quan ve l'estiu,
el seu fullatge es manté verd;
no es neguiteja en anys de secada,
no deixa de donar fruit.
No hi ha res més enganyós
que el cor: no té remei.
Qui és capaç de conèixer-lo?
10 Jo, el Senyor, penetro els cors
i examino l'interior dels homes,
per pagar a cada un
segons la seva conducta,
segons el fruit de les seves obres.
11 Perdiu que cova ous que no ha post,
és qui fa fortuna injustament:
ha d'abandonar-la en la flor de la vida,
i acaba els seus dies sense solta.»
12 Senyor, el lloc sagrat
del nostre santuari
és des del principi
el teu tron excels i gloriós.
13 Esperança d'Israel,
quedaran confosos
tots els qui t'abandonen!
Els qui s'aparten de tu, Senyor,
seran inscrits en el país dels morts,
perquè han abandonat el Senyor,
la font d'aigua viva.
Confessions de Jeremies (III)
14 Senyor, guareix-me i seré guarit,
salva'm i seré salvat:
a tu s'adreça la meva lloança.
15 Ells em van dient: «Què se n'ha fet,
de la paraula del Senyor?
Que es compleixi!»
16 Però jo no m'he negat
a seguir-te davant el ramat,
ni tampoc desitjava
que arribés el dia irremeiable.
Prou saps que venia de tu
allò que sortia dels meus llavis!
17 No siguis per a mi causa d'esglai,
tu, refugi meu en dies de desastre.
18 Que quedin avergonyits
els qui em persegueixen, i no jo!
Que s'esglaïn ells, i no jo!
Aboca damunt d'ells
el dia del desastre,
desfés-los amb una doble desfeta!
El repòs del dissabte, consagrat al Senyor
19 Això em digué el Senyor:
--Vés, posa't a la porta del Poble, per on entren i surten els reis de Judà, i a les altres portes de Jerusalem. 20 Digues-los: "Escolteu la paraula del Senyor, reis de Judà i tots els habitants de Judà i de Jerusalem que entreu per aquestes portes. 21 Això us diu el Senyor: Vetlleu per la vostra vida, no tragineu càrregues en dissabte, el dia de repòs, ni les entreu per les portes de Jerusalem. 22 No tragineu càrregues fora de casa vostra en dissabte, el dia de repòs, ni feu cap treball. Santifiqueu el dissabte, tal com vaig manar als vostres pares.
23 »Però ells no ho han escoltat ni n'han fet cas; han anat a la seva, han fet el sord i no s'han volgut esmenar.
24 »Ho dic jo, el Senyor: Si feu cas de mi i no entreu càrregues per les portes d'aquesta ciutat en dia de repòs, si santifiqueu el dissabte abstenint-vos de tot treball, 25 els reis que seuen al tron de David entraran en aquesta ciutat muntats sobre carros i cavalls, juntament amb els seus prohoms, amb la gent de Judà i els habitants de Jerusalem; i aquesta ciutat serà habitada per sempre. 26 Llavors, de les poblacions de Judà, dels voltants de Jerusalem i del territori de Benjamí, de la Xefelà, de la Muntanya i del Nègueb, vindran a portar holocaustos i sacrificis, ofrenes, encens i víctimes d'acció de gràcies al temple del Senyor. 27 Però si no feu cas de mi, si no santifiqueu el dissabte i en dia de repòs entreu càrregues per les portes de Jerusalem, encendré en aquestes portes un foc que consumirà les defenses de Jerusalem, i el foc no s'apagarà."
Jeremies a cal terrisser
18
Paraula que Jeremies va rebre del Senyor. El Senyor li digué:
--Baixa a cal terrisser, que allà t'he de comunicar la meva paraula.
Hi vaig anar i vaig trobar el terrisser treballant al torn. Quan la peça que tornejava li sortia esguerrada, en feia una altra tal com ell la volia.
Llavors el Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:
--Parla a la gent d'Israel: "¿Creieu que jo no sóc capaç d'obrar com aquest terrisser? Vosaltres sou a les meves mans com l'argila a les mans del terrisser. Si alguna vegada he amenaçat d'arrencar, enderrocar i destruir un poble o un reialme, però aquell poble ha desistit de fer el mal que havia motivat la meva amenaça, jo també m'he desdit del mal que tenia decidit contra ells. I si alguna altra vegada he promès de plantar o construir un poble o un reialme 10 però m'han ofès i m'han desobeït, també m'he desdit del bé que els havia promès." 11 Digues, doncs, a la gent de Judà i als habitants de Jerusalem: "Això us anuncia el Senyor: Com fa un terrisser, jo estic donant forma a un desastre: medito un pla contra vosaltres. Convertiu-vos del mal camí, seguiu la bona ruta i milloreu la vostra conducta."
12 »Però ells responen: "No t'hi escarrassis! Volem seguir el nostre propi parer. Cadascú de nosaltres vol fer el que li dicta el seu cor obstinat i pervers."
Israel ha oblidat el Senyor
13 Això us diu el Senyor:
«Pregunteu als altres països
si han sentit a dir res de semblant.
És horrorós, el pecat
que ha comès Israel!
14 Per ventura la neu del Líban
abandona el penyal més alt?
¿S'estronquen les aigües fondes
que brollen i baixen fredes?
15 Doncs el meu poble
s'ha oblidat de mi:
crema ofrenes als ídols
que no són res,
que el fan ensopegar
en els seus camins,
els camins de sempre,
i el porten per altres viaranys,
per camins no fressats.
16 Faran del seu país
objecte de riota sense fi:
seran l'estupor dels qui els veuran.
Tothom qui hi passarà
quedarà esbalaït
i mourà el cap amb aires de mofa.
17 Els escombraré davant l'enemic
com escombra el vent de llevant.
El dia de la desgràcia,
per no veure'ls,
els giraré l'esquena.»
Confessions de Jeremies (IV)
18 Alguns han dit: «Tramem un pla contra Jeremies. Ja quedaran sacerdots que instrueixin, savis que aconsellin, profetes que parlin en nom de Déu. Calumniem-lo, no escoltem res del que ens diu.»
19 Escolta'm, Senyor,
fixa't en els qui m'acusen.
20 És just tornar mal per bé?
Doncs ells m'han parat una trampa!
Recorda que m'he presentat
davant teu,
intercedint a favor d'ells
per apaivagar la teva indignació.
21 Ara, doncs, fes-los morir amb l'espasa
i que els seus fills morin de fam.
Que les seves dones quedin viudes
i acabin perdent els fills.
Que els homes morin de pesta
i els joves caiguin a la guerra.
22 Que se sentin crits dins les cases,
quan de sobte els arribi la invasió.
Havien parat una trampa
per caçar-m'hi,
m'havien posat un parany.
23 Però tu, Senyor, coneixes
tot el pla que han tramat
per matar-me.
No perdonis el seu crim,
no esborris el seu pecat.
Que caiguin estesos als teus peus,
fes-los sentir la teva indignació!
El senyal de la gerra trencada
19
Això em digué el Senyor:
--Vés a comprar una gerra de terrissa. Després, amb alguns ancians del poble i dels sacerdots, surt a la vall de Benhinnom per la porta de la Terrissa i allà proclama les paraules que jo et comunicaré. Digues-los: "Reis de Judà i habitants de Jerusalem, escolteu la paraula del Senyor. Això us fa saber el Senyor de l'univers, Déu d'Israel: Faré caure sobre aquest lloc una calamitat tan gran, que tothom qui ho senti quedarà esbalaït. Perquè m'han abandonat i han profanat aquest lloc, cremant-hi ofrenes a altres déus que no havien conegut ni ells, ni els seus pares, ni els reis de Judà; l'han profanat omplint-lo, a més, de sang d'innocents; han construït recintes sagrats en honor de Baal per cremar-hi els seus fills en sacrifici, cosa que no els havia manat ni els havia permès, ni se m'hauria acudit mai. Per això vénen dies que aquest lloc ja no es dirà ‘Tófet’ o ‘vall de Benhinnom’, sinó ‘vall de la Mortaldat’. Ho dic jo, el Senyor. En aquest mateix lloc tiraré per terra els plans de Judà i de Jerusalem: faré que caiguin víctimes de l'espasa dels seus enemics, servint-me dels qui els volen aniquilar. Donaré els seus cadàvers als ocellots i als animals feréstecs. Faré d'aquesta ciutat motiu d'estupor i de riota: tothom qui hi passarà es riurà de la seva desfeta. Els enemics que els volen aniquilar estrenyeran el setge, i faré que ells acabin menjant-se els propis fills i filles: la gent acabarà menjant-se els uns als altres."
10 »Després trenca la gerra davant els qui t'hauran acompanyat 11 i digues-los: "Això us anuncia el Senyor de l'univers: Jo esmicolaré aquest poble i aquesta ciutat com qui esmicola una gerra de terrissa, que ja no es pot recompondre. Hauran d'enterrar la gent al Tófet perquè no trobaran més lloc per a enterrar. 12 Més encara: tractaré la ciutat i els seus habitants com he tractat el Tófet. Ho dic jo, el Senyor. 13 Les cases de Jerusalem i les dels reis de Judà quedaran impures com el Tófet, perquè en els terrats cremen ofrenes en honor de tot l'estol dels astres i hi fan libacions a déus estrangers."
14 Quan Jeremies hagué tornat del Tófet, on el Senyor l'havia enviat a profetitzar, se'n va anar a l'atri del temple del Senyor i digué a tot el poble:
15 --Això us fa saber el Senyor de l'univers, Déu d'Israel: "Faré caure sobre aquesta ciutat i sobre totes les altres ciutats les desgràcies que he anunciat, perquè han anat a la seva, sense fer cas de les meves paraules."
20
El sacerdot Paixhur, fill d'Immer, s'encarregava de la vigilància al temple del Senyor. Quan va sentir que Jeremies profetitzava tot això, va fer apallissar el profeta i el va lligar al cep que hi havia a la porta superior de Benjamí, la del temple del Senyor. L'endemà, quan Paixhur va treure Jeremies del cep, aquest li va dir:
--El Senyor ja no t'anomena Paixhur, sinó Magor-Missabib (que vol dir "terror de tot arreu"). Això t'anuncia el Senyor: "Jo faig de tu un terror per a tu i per a tots els teus amics. Amb els teus propis ulls veuràs com cauen sota l'espasa dels enemics. Posaré tota la gent de Judà en mans del rei de Babilònia: en matarà alguns amb l'espasa i en deportarà d'altres a Babilònia. Tota la riquesa d'aquesta ciutat, els seus béns i els objectes de valor, com també els tresors dels reis de Judà, tot ho posaré en mans dels seus enemics, perquè ho saquegin, ho prenguin i s'ho enduguin a Babilònia. I tu, Paixhur, i tots els qui viuen a casa teva, anireu al captiveri. Arribaràs a Babilònia, allà moriràs, i allà t'enterraran, a tu i a tots els teus amics que has enganyat amb les teves profecies."
Confessions de Jeremies (V)
Senyor, m'has seduït
i m'he deixat seduir;
has volgut forçar-me
i te n'has sortit.
He estat la riota de tothom,
tot el dia es burlen de mi.
Sempre que parlo,
haig de cridar i anunciar:
«Violència, destrucció!»
M'has adreçat la teva paraula,
i tot el dia m'insulten i m'ultratgen.
Si em dic: «No hi pensaré més,
no anunciaré la paraula
en el seu nom»,
llavors ella es torna dintre meu
com un foc devorador
tancat en el meu cos:
he provat d'apagar-lo i no he pogut.
10 En sento molts que mormolen:
«Aquest és "Terror de tot arreu".
Denuncieu-lo, i nosaltres
també el denunciarem!»
Tots els meus millors amics
esperen que ensopegui:
«Qui sap si es deixarà enganyar
i el podrem fer caure,
i prendrem revenja d'ell.»
11 Però el Senyor és al meu costat
com un guerrer poderós:
els meus perseguidors ensopegaran,
no podran fer res.
El seu fracàs els cobrirà de vergonya,
el seu deshonor no serà mai oblidat.
12 Senyor de l'univers,
tu saps si un home t'és fidel,
tu penetres l'interior dels cors.
Fes que pugui veure
com els demanes comptes,
ja que he confiat a tu
la meva causa.
13 Canteu al Senyor, lloeu el Senyor:
ell ha salvat la vida dels pobres
de les mans dels malvats.
14 Maleït sigui el dia que vaig néixer:
que ningú no proclami beneït
el dia que la mare em va infantar!
15 Maleït l'home
que va córrer a dir al meu pare
que havia tingut un fill
i li va donar una alegria!
16 Que aquell home sigui com les ciutats
que el Senyor va destruir
sense compassió!
Que al matí senti clamors
i al migdia crits de guerra!
17 Per què aquell dia
no em va matar abans de néixer?
La mare m'hauria fet de sepulcre,
les seves entranyes
m'haurien portat eternament.
18 Per què vaig sortir del si matern
si havia de tastar pena i sofriments
i acabar els meus dies
en la vergonya?
Oracles contra els reis de Judà (21,1-23,8)
Missatge a Sedecies
21
Paraula que Jeremies va rebre del Senyor, quan el rei Sedecies li envià Paixhur, fill de Malquià, i el sacerdot Sefanià, fill de Maasseià, que li demanessin:
--Consulta el Senyor sobre nosaltres, ara que Nabucodonosor, rei de Babilònia, ens fa la guerra. Qui sap si el Senyor obrarà a favor nostre un dels seus fets prodigiosos i aquell rei s'allunyarà de nosaltres!
Jeremies els va dir:
--Digueu a Sedecies: "Això diu el Senyor, Déu d'Israel: Apartaré les armes que teniu a les mans per combatre el rei de Babilònia i els caldeus que us ataquen des de fora les muralles, i les aplegaré al mig de la ciutat. Jo mateix combatré contra vosaltres amb mà forta i amb braç poderós, amb indignació i enuig, i amb tota la fúria. Mataré tots els qui viuen en aquesta ciutat: homes i animals moriran d'una gran pesta. Després d'això agafaré Sedecies, rei de Judà, la seva cort i la gent de la ciutat que s'haurà escapat de la pesta, de l'espasa i de la fam, i els posaré en mans de Nabucodonosor, rei de Babilònia, en mans dels enemics que volen la seva mort. Els passaran a tall d'espasa sense compassió ni pietat. No els planyeran. Ho dic jo, el Senyor."
»Però, a aquest poble, digues-li: "Això diu el Senyor: Poso davant vostre el camí de la vida i el camí de la mort. El qui es quedi a la ciutat morirà per l'espasa, la fam o la pesta; però el qui en surti i es rendeixi als caldeus que us assetgen no morirà: tindrà la pròpia vida com a premi. 10 He decidit la desgràcia d'aquesta ciutat i no pas el seu bé. Ho dic jo, el Senyor. Caurà en mans del rei de Babilònia, i ell hi calarà foc."
Missatges a la casa reial de Judà
11 A la casa reial de Judà:
Escolteu la paraula del Senyor!
12 Descendents de David,
això us diu el Senyor:
«Judiqueu amb justícia cada matí,
arrenqueu l'oprimit
de mans de l'opressor;
altrament s'encendrà
el foc del meu enuig,
s'abrandarà i no l'apagarà ningú,
per les maldats que cometeu.
13 Vinc contra tu,
ciutat que vius a la vall,
penyal que domines la plana.
Ho dic jo, el Senyor.
Vosaltres dieu:
"Qui podrà baixar fins aquí?
Qui penetrarà
en els nostres amagatalls?"
14 Jo mateix us demanaré comptes,
tal com mereixen les vostres obres.
Ho dic jo, el Senyor.
En el vostre palau de cedres,
hi encendré un foc
que ho consumirà tot al seu voltant.»
22
El Senyor digué a Jeremies:
--Baixa al palau del rei de Judà i comunica-li aquest missatge: "Rei de Judà, que seus al tron de David, i també vosaltres, la seva cort i el seu poble, que entreu per aquestes portes, escolteu la paraula del Senyor. Això diu el Senyor: Defenseu el dret i la justícia, arrenqueu l'oprimit de mans de l'opressor, no maltracteu ni injurieu l'immigrant, l'orfe o la viuda, ni vesseu sang innocent en aquesta ciutat. Si compliu tot això, els reis que seuen al tron de David entraran per les portes d'aquest palau muntats en carruatges i acompanyats de la seva cort i del seu poble. Però si no feu cas de les meves paraules, aquest palau es convertirà en una ruïna. Ho juro per mi mateix, jo, el Senyor."
Això diu el Senyor a la casa reial de Judà:
«Tot i que per a mi ets frondosa
com els boscos de Galaad,
com les altures del Líban,
et juro que et convertiré
en un desert,
en un munt de ciutats deshabitades.
Designaré els qui et destruiran,
tant els homes com les seves eines,
perquè tallin els cedres millors
i els tirin al foc.»
Gent de moltes nacions passarà vora aquesta ciutat i es preguntaran entre ells: «Per què el Senyor ha tractat d'aquesta manera una ciutat tan gran?» Llavors els respondran: «Perquè havien abandonat l'aliança del Senyor, el seu Déu: adoraven altres déus i els donaven culte.»
Dol pel rei Xal·lum
10 No ploreu el qui ja és mort,
no feu més dol per ell!
Ploreu més aviat pel qui se'n va,
pel qui mai més no tornarà a veure
la pàtria on va néixer.
11 Perquè això diu el Senyor sobre Xal·lum, rei de Judà, que va succeir en el tron el seu pare Josies: «Va sortir d'aquesta ciutat i no hi tornarà mai més. 12 Morirà en el lloc on el van deportar, no veurà més aquesta terra.»
Contra el rei Joiaquim
13 «Ai del qui es construeix un palau
violant la justícia,
del qui edifica grans sales
violant el dret:
fa treballar de franc la seva gent,
no els paga el jornal que es guanyen!
14 Ell es diu: "Em faré un palau immens,
amb sales espaioses.
Que hi obrin finestrals,
que l'enteixinin amb cedre
i el pintin amb vermelló!"
15 »¿Et penses que ets rei
perquè rivalitzes en cedres?
El teu pare també menjava i bevia,
però tenia en compte
el dret i la justícia,
i tot li anava bé.
16 Judicava a favor dels humils
i dels pobres,
i tot anava bé.
Això vol dir conèixer-me!
Ho dic jo, el Senyor.
17 Però tu només tens ulls i cor
per al guany injust,
per a vessar sang innocent,
per a oprimir i atropellar.
18 »Per tant, el Senyor anuncia això contra Joiaquim, fill de Josies, rei de Judà:
»Per ell no entonaran complantes:
"Ai, germà! Ai, germana!"
Per ell no entonaran complantes:
"Ai, senyor! Ai, majestat!"
19 Serà enterrat com els ases,
arrossegat i llançat fora,
lluny dels portals de Jerusalem.»
La fi de Jerusalem
20 «Puja dalt al Líban i crida,
fes sentir la teva veu a Basan,
crida des d'Abarim:
"Han estat destrossats
tots els teus amants!"
21 Quan vivies tranquil·la,
jo et parlava,
i tu deies: "No vull escoltar."
T'has portat així des de la jovenesa,
no has fet cas del que jo et deia.
22 Ara els teus pastors
seran pasturats pel vent,
els teus amants
hauran d'anar-se'n captius.
Llavors et caurà la cara
de vergonya i confusió
per tot el mal que has fet.
23 Tu que habites al Líban,
que tens el niu en un cedre,
com gemegaràs
quan et vinguin els dolors,
quan et cargolis com la partera!»
Contra el rei Jeconies
24 «Jo, el Senyor t'ho juro per la meva vida: Ni que tu, Jeconies, fill de Joiaquim, rei de Judà, fossis un anell a la meva mà dreta, d'allà mateix me l'arrencaria! 25 Et faré caure en mans dels qui volen la teva mort, d'aquells qui et fan més por: cauràs en mans de Nabucodonosor, rei de Babilònia, i dels caldeus. 26 Us llançaré, a tu i la mare que et va infantar, a un país estranger, lluny de la vostra pàtria, i allí morireu. 27 Us delireu per tornar a la vostra terra, però no hi tornareu.
28 »¿És tan menyspreable,
aquest Jeconies?
¿És realment un atuell esmicolat,
una gerra que no vol ningú?
Per què van ser llançats
ell i la seva família,
tirats a una terra que no coneixien?
29 Terra, terra, terra,
escolta la paraula del Senyor!
30 Això diu el Senyor:
Inscriviu aquest home com un estèril,
com un que ha fracassat en la vida,
perquè no ha estat capaç
de donar un descendent
que s'assegués al tron de David
i governés encara a Judà.»
El rei just que vindrà
23
«Ai dels pastors que malmenen i dispersen les ovelles del meu ramat. Ho dic jo, el Senyor. Això diu el Senyor, Déu d'Israel, als pastors que pasturen el meu poble: Vosaltres heu dispersat les meves ovelles, les heu escampades i no les heu tingudes en compte. Doncs ara jo us demanaré comptes de la vostra mala conducta. Ho dic jo, el Senyor. Després jo mateix aplegaré la resta de les meves ovelles de tots els països on les he escampades i les faré tornar als seus prats. Allà seran fecundes i es multiplicaran. Els posaré al davant pastors que les pasturin: no tindran por i ningú no les esfereirà. No en faltarà cap a la crida. Ho dic jo, el Senyor.
»Vénen dies que faré néixer
un rebrot legítim al llinatge de David.
Regnarà com a rei assenyat
i defensarà en el país
el dret i la justícia.
Ho dic jo, el Senyor.
En el seu temps, Judà serà salvat
i Israel viurà segur.
I li donaran aquest nom:
"El Senyor és la nostra salvació."
»Vénen dies, diu el Senyor, en què ja no diran: "Juro per la vida del Senyor, que va treure els israelites del país d'Egipte", sinó: "Juro per la vida del Senyor que ha tret i ha fet tornar la descendència del poble d'Israel del país del nord i de tots els països on els havia escampat, perquè habitin en el seu territori." Ho dic jo, el Senyor.»
Contra els falsos profetes (23,9-40)
Un país ple de dolenteria
Als profetes.
El cor se'm trenca dins el pit,
tots els meus ossos s'estremeixen.
Estic com embriagat,
com un home ple de vi,
per causa del Senyor
i de les seves santes paraules.
10 El país és ple d'adúlters
i, amb tantes malediccions,
està de dol:
s'han assecat
les pastures de l'estepa.
Ells només corren per fer el mal,
només són valents
per a defensar causes injustes.
11 «Els profetes i els sacerdots
són uns profanadors,
fins en el meu temple
hi trobo dolenteria.
Ho dic jo, el Senyor.
12 Per això es tornarà relliscós
el seu camí
i, perseguits en la fosca, cauran:
jo els enviaré desastres
l'any que passaré comptes amb ells.
Ho dic jo, el Senyor.»
Uns profetes malvats
13 «En els profetes de Samaria
hi trobava nicieses:
profetitzaven en nom de Baal
i esgarriaven Israel, el meu poble.
14 Però en els profetes de Jerusalem
hi trobo coses que esgarrifen:
cometen adulteri
i viuen en la mentida,
i encoratgen els malvats
perquè ningú no es converteixi
de la seva dolenteria.
Per a mi tots plegats
són com els de Sodoma,
igual que els habitants de Gomorra.
15 Això diu el Senyor de l'univers
contra els profetes:
Els faré mastegar absenta
i els faré beure aigua emmetzinada,
perquè la indignitat
dels profetes de Jerusalem
ha profanat tot el país.»
Uns profetes impostors
16 «Això diu el Senyor de l'univers:
No escolteu els profetes
que us prediquen sense fonament,
que propaguen visions imaginàries
sense que el Senyor els hagi parlat.
17 No paren de dir
als qui em menyspreen:
"Tot anirà bé! Ho ha dit el Senyor!"
I els més obstinats diuen:
"No us passarà cap desastre!"
18 Com si haguessin assistit
al consell del Senyor!
Com si l'haguessin vist i sentit!
Com si haguessin escoltat
la seva paraula!
19 Però finalment esclata
la tempesta del Senyor,
el seu enuig es desferma;
s'arremolina un huracà,
es retorça sobre el cap dels malvats.
20 L'enuig del Senyor no es farà enrere,
fins que haurà complert
els seus designis:
a la fi dels temps
els comprendreu del tot.
21 Jo no he enviat aquells profetes,
però ells corren;
jo no els he parlat,
però ells profetitzen.
22 Si haguessin assistit al meu consell,
anunciarien al poble la meva paraula:
el farien tornar del mal camí
i de les seves males accions.»
Uns profetes mentiders
23 «¿Sóc un Déu
que hi veu només de prop?
Sóc un Déu
que hi veu també de lluny!
Ho dic jo, el Senyor.
24 Ja pot buscar l'home amagatalls,
que jo l'hi trobaré.
Ho dic jo, el Senyor.
¿No sabeu que jo omplo
el cel i la terra?
Ho dic jo, el Senyor.
25 »He sentit allò que diuen els profetes, com menteixen quan diuen, com si profetitzessin en nom meu: "He tingut un somni! He tingut un somni!" 26 Fins quan? És que aquests profetes pretenen d'anunciar la mentida i dir tan sols allò que els passa pel cap? 27 Amb els somnis que es conten els uns als altres, ¿es proposen que el meu poble oblidi el meu nom, com els seus pares l'oblidaren i es fiaren de Baal? 28 El profeta que tingui un somni, que expliqui el seu somni! Però si algú rep la meva paraula, que la transmeti fidelment!
»Què té a veure la palla amb el gra?
Ho dic jo, el Senyor.
29 La meva paraula és com el foc,
com un mall que esmicola la roca.
Ho dic jo, el Senyor.
30 »Estic contra els profetes que usurpen les meves paraules i se les passen l'un a l'altre. Ho dic jo, el Senyor. 31 Estic contra els profetes que tenen una llengua enganyadora a l'hora d'engegar oracles. Ho dic jo, el Senyor. 32 Estic contra els profetes que expliquen somnis falsos i desvien el meu poble amb les seves pretensions mentideres. Ho dic jo, el Senyor. Jo no els he enviat ni els he manat res, i ells no fan cap bé a aquest poble.»
La paraula del Déu viu
33 «Quan un profeta o un sacerdot, o algú del poble, et pregunti: "Quin presagi del Senyor ens portes?", digues-los: El presagi sou vosaltres mateixos, que sou per a mi una càrrega, i jo me la trauré del damunt. Ho dic jo, el Senyor. 34 Si un profeta o un sacerdot, o algú del poble, diu: "Presagi del Senyor", li'n demanaré comptes, a ell i a la seva família. 35 Més aviat heu de dir-vos l'un a l'altre: "Què ha respost el Senyor? Què ha dit el Senyor?" 36 Però no parleu més de "presagi del Senyor", perquè aquesta paraula es convertirà en una càrrega per a qui la pronuncia, ja que ha capgirat la paraula del Déu viu, el Senyor de l'univers, el nostre Déu.
37 »Als profetes, digueu-los: "Què t'ha respost el Senyor? Què t'ha dit el Senyor?", 38 perquè, si parleu dels meus presagis, això us diu el Senyor: "Ja que vosaltres continueu parlant de presagis del Senyor, quan jo us havia dit que no en parléssiu més, 39 estic disposat a prendre-us com si fóssiu una càrrega i a llançar-vos lluny de mi, tant a vosaltres com aquesta ciutat que jo us vaig donar, a vosaltres i als vostres pares. 40 Caurà damunt vostre un oprobi etern, un deshonor perpetu que no serà mai oblidat."»
El senyal dels dos cistells de figues
24
Després que Nabucodonosor, rei de Babilònia, va deportar al seu país des de Jerusalem el rei de Judà, Jeconies, fill de Joiaquim, juntament amb els prohoms de Judà, els ferrers i els serrallers, el Senyor em va mostrar dos cistells de figues posats l'un al costat de l'altre davant el temple del Senyor. En un dels cistells hi havia figues molt bones, tan bones com les figues primerenques, i a l'altre hi havia figues molt dolentes, tant que no es podien menjar.
El Senyor em va dir:
--Què veus, Jeremies?
Vaig respondre:
--Figues: les bones són molt bones; però les dolentes ho són tant, que no es poden menjar de tan dolentes.
Llavors el Senyor em va comunicar la seva paraula:
--Això diu el Senyor, Déu d'Israel: Així com dóna gust de mirar aquestes figues bones, jo també miraré amb benvolença els deportats de Judà al país dels caldeus, que jo mateix he expulsat d'aquesta ciutat. Posaré sobre ells la meva mirada benvolent i els faré tornar en aquesta terra, els reconstruiré per no enderrocar-los més i els plantaré per no arrencar-los més. Els obriré el cor perquè em coneguin: sabran que jo sóc el Senyor. Ells seran el meu poble i jo seré el seu Déu: es convertiran a mi de tot cor.
»En canvi, això diu el Senyor: Tractaré igual com figues que, de tan dolentes, no es poden menjar, Sedecies, rei de Judà, la seva cort i la resta dels habitants de Jerusalem, els que queden en aquest país i els que habiten al país d'Egipte. En faré un espectacle esgarrifós per a tots els reialmes de la terra. Seran motiu d'insults i de sàtires, tema d'escarni i de malediccions pertot arreu on els dispersaré. 10 Enviaré contra ells l'espasa, la fam i la pesta, fins que desapareixeran de la terra que jo els vaig donar, a ells i als seus pares.
Vint-i-tres anys de predicació
25
Paraula que el Senyor va comunicar a Jeremies referent al poble de Judà, l'any quart de Joiaquim, fill de Josies, rei de Judà, que era el primer de Nabucodonosor, rei de Babilònia. El profeta va dir això davant el poble de Judà i els habitants de Jerusalem:
--Ja fa vint-i-tres anys, des de l'any tretze de Josies, fill d'Amon, rei de Judà, fins al dia d'avui, que el Senyor em comunica la seva paraula. Jo no em canso de parlar-vos cada dia, però vosaltres no m'escolteu. El Senyor tampoc no s'ha cansat d'enviar-vos cada dia els seus servents, els profetes, però vosaltres no els heu escoltat ni n'heu fet cas. Ells us deien: "Si us convertiu cada un del vostre mal camí i de les vostres males accions, podreu continuar habitant al país que el Senyor us va donar, a vosaltres i als vostres pares, des de sempre i per sempre. Si no m'irriteu, anant darrere altres déus i donant culte als ídols que us fabriqueu i adorant-los, no us enviaré cap desgràcia." Però, per desgràcia vostra, no m'heu escoltat i m'heu indignat amb la vostra conducta. Ho dic jo, el Senyor.
»Ara, doncs, això us diu el Senyor de l'univers: "Com que no heu fet cas del que jo us deia, jo mateix aniré a buscar tots els pobles del nord i el meu servent Nabucodonosor, rei de Babilònia. Ho dic jo, el Senyor. Els faré venir contra aquest país, contra els seus habitants i contra totes les nacions que l'envolten, els consagraré a l'extermini i en faré un motiu d'estupor i de riota, una ruïna perpètua. 10 Faré que s'hi acabin els crits de joia i de festa, el cant del nuvi i de la núvia, i el so de la mola, i apagaré la llum dels gresols.
11 »Durant setanta anys, aquest país serà una ruïna i una desolació, i totes aquestes nacions estaran sotmeses al rei de Babilònia. 12 Però quan s'hauran complert setanta anys, demanaré comptes pels seus crims al rei de Babilònia, al seu poble i al país dels caldeus, i els convertiré en una desolació perpètua. Ho dic jo, el Senyor. 13 Faré que es compleixi contra el país dels caldeus tot el que he dit sobre ell, tot el que hi ha escrit en aquest llibre, allò que Jeremies va profetitzar contra totes les nacions. 14 També ells seran sotmesos a moltes altres nacions i a grans reis. Així els donaré la paga merescuda per la seva conducta i les seves obres."
Oracles contra les nacions (25,15-38)
La copa del càstig
15 Això em digué el Senyor, Déu d'Israel:
--Agafa aquesta copa de vi, la copa de la indignació que tinc a la mà, i fes-ne beure a totes les nacions a les quals jo t'enviaré: 16 que beguin, tentinegin i delirin davant l'espasa que llançaré enmig d'elles.
17 Vaig prendre la copa de mans del Senyor i en vaig donar a beure a la gent de totes les nacions a les quals el Senyor m'havia enviat: 18 a Jerusalem i a les ciutats de Judà, amb els seus reis i els seus prohoms. Així en vaig fer una ruïna, un objecte d'estupor, riota i maledicció, tal com són avui. 19 També en vaig donar a beure al faraó, rei d'Egipte, als seus cortesans, als seus oficials i a tot el seu poble; 20 igualment, a tots els mercenaris d'occident, a tots els reis de la terra d'Us i a tots els reis del país dels filisteus: Ascaló, Gaza, Ecron i allò que resta d'Asdod; 21 a Edom, Moab i els ammonites; 22 als reis de Tir, de Sidó i de les costes de més enllà del mar; 23 a Dedan i Temà, a Buz i a tots aquells qui s'afaiten els polsos; 24 als reis d'Aràbia i als mercenaris d'occident que habiten al desert; 25 als reis de Zimrí i d'Elam i a tots els reis de Mèdia; 26 a tots els reis del nord, als de prop i als de lluny, uns després dels altres, a tots els reis del món que trepitgen aquesta terra. L'últim a beure serà el rei de Xeixac, que és Babilònia.
27 El Senyor continuà:
--Digues-los: "Això diu el Senyor de l'univers, Déu d'Israel: Beveu, embriagueu-vos, vomiteu, caieu per terra i no us n'aixequeu, davant l'espasa que jo llançaré enmig vostre." 28 I si no volguessin prendre la copa que tu els donaràs, digues-los: "Això us diu el Senyor de l'univers: En beureu, tant sí com no! 29 He començat enviant el desastre a la ciutat que porta el meu nom. ¿I voleu que us tingui per innocents ara a vosaltres? No us hi tindré pas! Convoco l'espasa contra tots els habitants de la terra. Ho dic jo, el Senyor de l'univers."
30 »Tu comunica'ls aquesta profecia. Digues-los:
»"El Senyor des del cel rugeix,
clama des del lloc sant on resideix,
rugeix amb totes les forces
contra la seva pleta,
crida, com qui trepitja raïm,
contra tots els habitants de la terra.
31 El ressò arriba fins als límits del món:
el Senyor pledeja contra les nacions,
crida tothom a judici,
abandona els malvats a l'espasa.
Ho dic jo mateix,
el Senyor de l'univers.
32 Això diu el Senyor de l'univers:
Un desastre passa de poble en poble,
s'alça una gran tempesta
des de l'extrem de la terra.
33 Aquell dia hi haurà
víctimes del Senyor pertot arreu,
d'un cap a l'altre de la terra.
No seran plorats ni recollits
ni enterrats;
seran com fems
escampats pel mig dels camps.
34 Pastors, crideu i lamenteu-vos!
Majorals dels ramats, rebolqueu-vos!
Us arriba el dia de la matança,
el dia de la vostra dispersió,
i caureu com vasos preciosos.
35 Els pastors no troben refugi,
no es poden escapar
els majorals dels ramats.
36 Escolteu els crits dels pastors,
els planys dels majorals dels ramats:
el Senyor ha devastat les pastures;
37 s'ha estès el silenci
per les millors pletes
davant l'enuig ardent del Senyor.
38 És com el lleó que deixa el cau,
perquè la terra s'ha tornat un desert,
davant l'embat
de l'espasa devastadora,
davant l'enuig ardent del Senyor."
Oracles de salvació sobre Israel i Judà
i episodis de la vida de Jeremies (26-45)
Jeremies, portat al tribunal
26
A la primeria del regnat de Joiaquim, fill de Josies, rei de Judà, vingué del Senyor aquesta paraula:
--Això diu el Senyor: Estigues-te a l'atri del temple del Senyor i, als qui, de totes les poblacions de Judà, hi vénen a adorar el Senyor, digues-los tot el que jo et comunico; no en treguis ni una paraula. Qui sap si te'n faran cas, esmenaran la seva conducta, i jo em desdiré del càstig que tenia decidit contra ells per les seves males accions.
»Digues-los: "Això diu el Senyor: Si no feu cas de mi, si no compliu les instruccions que us dono, si no escolteu les paraules dels meus servents, els profetes, que jo no em canso d'enviar-vos cada dia, tot i que no en feu cas, faré amb aquest temple com vaig fer amb Siló, i aquesta ciutat serà recordada en les malediccions de tots els pobles de la terra."
Els sacerdots, els profetes i tot el poble van sentir com Jeremies pronunciava aquestes paraules al temple del Senyor. Llavors, tan bon punt Jeremies hagué acabat de dir a tot el poble allò que el Senyor li havia manat, els sacerdots, els profetes i tot el poble van agafar-lo i cridaven:
--Seràs condemnat a mort! Com t'atreveixes a profetitzar en nom del Senyor que aquest temple acabarà com Siló i aquesta ciutat quedarà destruïda i sense habitants?
Tot el poble estava aplegat al voltant de Jeremies al temple del Senyor. 10 Ho van saber els magistrats de Judà, van pujar del palau reial al temple del Senyor i es van asseure a l'entrada de la porta Nova del temple del Senyor. 11 Llavors els sacerdots i els profetes van dir als magistrats i a tot el poble:
--Aquest home mereix pena de mort! Ha profetitzat contra aquesta ciutat, tal com vosaltres mateixos heu sentit.
12 Jeremies va respondre als magistrats i a tot el poble:
--El Senyor m'ha enviat a profetitzar contra aquest temple i aquesta ciutat tot això que vosaltres heu sentit. 13 Ara, doncs, seguiu el bon camí, milloreu la vostra conducta, obeïu el Senyor, el vostre Déu, i ell es desdirà del càstig que ha anunciat contra vosaltres. 14 Quant a mi, estic a les vostres mans. Feu de mi el que us sembli just i correcte. 15 Però sapigueu que, si em mateu, us feu responsables de la sang innocent que caurà damunt vostre i damunt aquesta ciutat i els seus habitants. Perquè ha estat realment el Senyor qui m'ha enviat a anunciar-vos tot el que us he dit.
16 Llavors els magistrats i tot el poble van replicar als sacerdots i als profetes:
--Aquest home no mereix pena de mort. Ell ha parlat en nom del Senyor, el nostre Déu.
17 Es van aixecar després alguns dels ancians del país i digueren a l'assemblea del poble:
18 --Miquees de Morèixet, que era profeta en temps d'Ezequies, rei de Judà, va dir a tot el poble:
»"Això diu el Senyor de l'univers:
Sió serà un camp llaurat,
Jerusalem, un munt de ruïnes,
i la muntanya del temple,
un recinte cobert de matolls."
19 »¿El van fer morir Ezequies, rei de Judà, o els altres del poble? Més aviat van sentir respecte pel Senyor i el van apaivagar. I el Senyor es va desdir del càstig que havia anunciat contra ells. Ara, doncs, cometríem un gran crim i hauríem de pagar-lo.
Assassinat del profeta Uriahu
20 Encara hi va haver un altre home que profetitzava en nom del Senyor: Uriahu, fill de Xemaiahu, de Quiriat-Jearim. Profetitzava contra aquesta ciutat i contra aquest país oracles semblants als de Jeremies. 21 El rei Joiaquim, els seus oficials i els seus prohoms van sentir parlar d'aquestes profecies i el rei intentà de matar-lo, però Uriahu ho va saber, va tenir por i fugí a Egipte. 22 Llavors el rei Joiaquim va enviar a Egipte uns quants homes: Elnatan, fill d'Acbor, i d'altres. 23 Ells van agafar Uriahu i, des d'Egipte, el conduïren fins al rei Joiaquim. El rei el va fer matar i manà que llancessin el seu cadàver a la fossa comuna.
24 Però Ahicam, fill de Xafan, protegia Jeremies perquè no caigués en mans de la gent que l'hauria mort.
El senyal dels lligams i els jous
27
A la primeria del regnat de Sedecies, rei de Judà, el Senyor va comunicar a Jeremies aquesta paraula:
--Això diu el Senyor: Prepara't uns lligams i uns jous. Posa-te'ls al coll i després fes-los arribar als reis d'Edom, de Moab, dels ammonites, de Tir i de Sidó, per mitjà dels ambaixadors vinguts a Jerusalem per entrevistar-se amb Sedecies, rei de Judà. Digues-los que enviïn aquest missatge als seus sobirans: "Això diu el Senyor de l'univers, Déu d'Israel: Digueu als vostres sobirans: Amb gran força i amb braç poderós, jo he fet la terra, i els homes i animals que hi ha damunt d'ella. Ho he donat tot a qui m'ha semblat bé. Ara, doncs, jo poso tots aquests països en mans del meu servent Nabucodonosor, rei de Babilònia, i li dono com a súbdits fins i tot els animals feréstecs. Totes les nacions se li sotmetran, tant a ell com al seu fill i al fill del seu fill, fins que també a aquell país li arribi l'hora que el facin esclau nacions nombroses i grans reis. Però, mentrestant, a la nació o reialme que no se sotmeti a Nabucodonosor, rei de Babilònia, i no posi el coll sota el seu jou, jo la perseguiré amb l'espasa, la fam i la pesta, fins que quedi del tot sotmesa al rei de Babilònia. Ho dic jo, el Senyor.
»No escolteu, doncs, els vostres profetes, endevins, intèrprets de somnis, intèrprets de presagis o bruixots, que us diuen: ‘No quedareu sotmesos al rei de Babilònia.’ 10 Us anuncien mentides que us allunyaran de la vostra terra, perquè jo us en trauré i morireu. 11 Però la nació que posi el coll sota el jou del rei de Babilònia i se li sotmeti, la deixaré a la seva terra, i podrà viure-hi i treballar. Ho dic jo, el Senyor."
12 »A Sedecies, rei de Judà, li dic això mateix: "Poseu el coll sota el jou del rei de Babilònia, sotmeteu-vos a ell i al seu poble, i salvareu la vida. 13 ¿Voldríeu morir, tu i el teu poble, per l'espasa, la fam i la pesta, tal com el Senyor ha decretat per a tota nació que no se sotmeti al rei de Babilònia? 14 Doncs no heu de fer cas dels profetes que us diuen: ‘No quedareu sotmesos al rei de Babilònia!’ Us anuncien mentides! 15 Jo no els he enviat, no és veritat que parlin en nom meu; ells tan sols aconseguiran que jo us bandegi i us faci morir, tant a vosaltres com als profetes que us anuncien tot això. Ho dic jo, el Senyor."
16 »Als sacerdots i a tot aquest poble, els dic: "Això diu el Senyor: No escolteu els vostres profetes quan us anuncien: ‘Ara ben aviat tornaran de Babilònia els objectes preciosos del temple del Senyor.’ No és veritat això que us anuncien! 17 No en feu cas. Sotmeteu-vos al rei de Babilònia i salvareu la vida! ¿Voldríeu que aquesta ciutat es convertís en una ruïna? 18 Si són profetes, si el Senyor els ha comunicat la seva paraula, que intercedeixin prop del Senyor de l'univers perquè els objectes que encara resten a Jerusalem, en el temple del Senyor i en el palau reial de Judà, no vagin a parar a Babilònia. 19 Perquè això diu el Senyor de l'univers, Déu d'Israel, a propòsit de les columnes, el ‘Mar’ de bronze, les peanyes i tots els altres objectes que han quedat en aquesta ciutat 20 i que Nabucodonosor, rei de Babilònia, no es va endur quan va deportar de Jerusalem a Babilònia Jeconies, fill de Joiaquim, rei de Judà, amb tots els nobles de Judà i de Jerusalem. 21 Això diu el Senyor de l'univers, Déu d'Israel: Els objectes que han quedat a Jerusalem, en el temple del Senyor i en el palau reial de Judà, 22 seran duts a Babilònia i allà restaran fins al dia que demanaré comptes als babilonis. Aquell dia els prendré per tornar-los en aquest lloc. Ho dic jo, el Senyor."
Mort d'Hananià, un fals profeta
28
El mes cinquè de l'any quart de Sedecies, rei de Judà, el profeta Hananià, fill del profeta Azur, de Gabaon, em va dir en el temple del Senyor, en presència dels sacerdots i de tot el poble:
--Això diu el Senyor de l'univers, Déu d'Israel: "Jo he trencat el jou del rei de Babilònia. D'aquí a dos anys faré tornar en aquest lloc tots els objectes del temple del Senyor que Nabucodonosor, rei de Babilònia, va prendre per endur-se'ls a Babilònia. També faré tornar aquí Jeconies, fill de Joiaquim, rei de Judà, i tota la gent de Judà deportada a Babilònia. Així trencaré el jou del rei de Babilònia. Ho dic jo, el Senyor."
El profeta Jeremies, en presència dels sacerdots i de tot el poble, que eren al temple del Senyor, va respondre això al profeta Hananià:
--Amén! Que així ho faci el Senyor! Que el Senyor compleixi les paraules que has profetitzat i faci tornar aquí des de Babilònia els objectes del temple del Senyor i tots els deportats! Tanmateix, escolta el que et dic a tu i a tot el poble: Des de sempre, els profetes que ens han precedit a tu i a mi han anunciat la guerra, el desastre i la pesta contra molts països i grans reialmes. Quan un profeta anuncia la pau i el benestar, només si es compleix la seva paraula se sap que aquell profeta era realment enviat del Senyor.
10 Aleshores el profeta Hananià va prendre el jou del coll del profeta Jeremies i el va trencar. 11 Hananià digué en presència de tot el poble:
--Això diu el Senyor: "És així com, d'aquí a dos anys, jo trencaré el jou de Nabucodonosor, rei de Babilònia, que ara pesa sobre el coll de totes les nacions."
El profeta Jeremies se'n va anar.
12 Però, després que el profeta Hananià hagué trencat el jou que el profeta Jeremies duia al coll, el Senyor va comunicar a Jeremies la seva paraula. Li digué:
13 --Vés a trobar Hananià i digues-li: "Això et diu el Senyor: Has volgut trencar jous de fusta, però amb això n'has forjat de ferro." 14 Perquè això diu el Senyor de l'univers, Déu d'Israel: "Ara és de ferro el jou que he posat sobre el coll de totes aquestes nacions per sotmetre-les a Nabucodonosor, rei de Babilònia. Se li hauran de sotmetre, perquè li he donat fins i tot els animals feréstecs."
15 I al profeta Hananià, Jeremies li va dir:
--Escolta, Hananià: El Senyor no t'ha enviat, i tu fas que aquest poble es refiï de la mentida. 16 Doncs això et diu el Senyor: "Jo et faré desaparèixer de damunt la terra. Enguany mateix moriràs, perquè has profetitzat la desobediència al Senyor."
17 I aquell mateix any, el mes setè, el profeta Hananià va morir.
Carta de Jeremies als deportats
29
Des de Jerusalem, el profeta Jeremies va enviar una carta als qui quedaven dels ancians, dels sacerdots, dels profetes i de la gent que Nabucodonosor havia deportat de Jerusalem a Babilònia. L'envià després que havien sortit de Jerusalem el rei Jeconies, la reina mare, els alts funcionaris, els prohoms de Judà i de Jerusalem, els ferrers i els serrallers. Portaven la carta Elassà, fill de Xafan, i Guemarià, fill d'Hilquià, a qui Sedecies, rei de Judà, havia enviat a Babilònia per a entrevistar-se amb Nabucodonosor, rei de Babilònia. La carta deia:
«Això diu el Senyor de l'univers, Déu d'Israel, a tots els qui jo he fet deportar de Jerusalem a Babilònia: Construïu cases i habiteu-hi; planteu horts i mengeu-ne els fruits; caseu-vos i tingueu fills i filles; preneu mullers per als vostres fills i doneu les vostres filles en matrimoni perquè també tinguin fills i filles. Multipliqueu-vos aquí, no minveu! Procureu el bé de la ciutat on us he deportat i pregueu per ella al Senyor, perquè del seu benestar en depèn el vostre. Això diu el Senyor de l'univers, Déu d'Israel: Que no us enganyin els profetes que hi ha entre vosaltres ni els vostres endevins o intèrprets de somnis. No és veritat que profetitzin en nom meu; jo no els he pas enviat. Ho dic jo, el Senyor.
10 »Això diu el Senyor: Quan s'hauran complert setanta anys a Babilònia, em recordaré de vosaltres i compliré la promesa que us vaig fer de retornar-vos aquí. 11 Jo sé quins són els meus designis sobre vosaltres, designis de pau i no de desgràcia: jo us donaré un futur i una esperança. Ho dic jo, el Senyor. 12 M'invocareu, vindreu a suplicar-me, i jo us escoltaré. 13 Em cercareu i em trobareu, perquè em cercareu amb tot el cor 14 i jo em deixaré trobar. Ho dic jo, el Senyor. Renovaré la vostra vida, us aplegaré de totes les nacions i de tots els indrets on us he escampat i us faré tornar al lloc d'on us vaig deportar. Ho dic jo, el Senyor.
15 »Vosaltres dieu: "A Babilònia el Senyor ens ha donat profetes!" 16 Doncs bé, això diu el Senyor sobre el rei que ara seu al tron de David i sobre tot el poble que habita en aquesta ciutat, els vostres germans, que no han sortit d'aquí deportats amb vosaltres. 17 Això diu el Senyor de l'univers: Jo envio contra ells l'espasa, la fam i la pesta: els tractaré com aquelles figues dolentes, que de tan dolentes no es poden menjar. 18 Els perseguiré amb l'espasa, la fam i la pesta; en faré un espectacle esgarrifós per a tots els reialmes de la terra. Seran motiu de maledicció, estupor, riota i insults en les nacions per on els hauré dispersat. 19 I és que no van escoltar les meves paraules. Ho dic jo, el Senyor. Jo no m'he cansat d'enviar-vos cada dia els meus servents, els profetes. Però ara vosaltres tampoc no n'heu fet cas. Ho dic jo, el Senyor. 20 Vosaltres, doncs, tots els deportats que jo he enviat de Jerusalem a Babilònia, creieu-me, acolliu la paraula del Senyor!
21 »Pel que fa a Ahab, fill de Colaià, i a Sidquiahu, fill de Maasseià, els quals, abusant del meu nom, us anuncien mentides, això diu el Senyor de l'univers, Déu d'Israel: Els posaré en mans de Nabucodonosor, rei de Babilònia, que els matarà davant vostre. 22 I tots els deportats de Judà a Babilònia, quan vulguin maleir, diran: "Que el Senyor et tracti com a Sidquiahu i com a Ahab, que el rei de Babilònia va fer rostir!" 23 Ells van cometre una infàmia mai vista a Israel amb els seus adulteris amb dones d'altri i, abusant del meu nom, van anunciar coses falses, que jo no els havia comunicat. Jo, el Senyor, ho sé i en dono testimoni. Ho dic jo, el Senyor.»
Jeremies i Xemaià
24 El Senyor es va adreçar a Jeremies:
--Digues a Xemaià de Nehelam: 25 "Això diu el Senyor de l'univers, Déu d'Israel: Sé que has enviat cartes signades amb el teu nom a tota la gent de Jerusalem, al sacerdot Sefanià, fill de Maasseià, i a tots els sacerdots en aquests termes: 26 ‘El Senyor t'ha posat a tu, Sefanià, com a sacerdot en representació del sacerdot Joiadà, perquè hi hagi al temple del Senyor qui vigili qualsevol boig que hi profetitzi, i el lligui al cep i a l'argolla. 27 Doncs bé, per què no escarmentes Jeremies d'Anatot, que està profetitzant entre vosaltres? 28 Fins i tot ens ha escrit a Babilònia dient que n'hi ha per a temps, que ens construïm cases per a habitar-hi i que plantem horts per a menjar-ne els fruits!’"
29 El sacerdot Sefanià havia llegit aquesta carta de Xemaià al profeta Jeremies.
30 El Senyor, doncs, va comunicar la seva paraula a Jeremies. Li digué:
31 --Envia aquest missatge a tots els deportats: "Això diu el Senyor respecte a Xemaià de Nehelam: Ell profetitza sense que jo l'hagi enviat i fa que us refieu de la mentida. 32 Doncs bé, això diu el Senyor: Jo demanaré comptes a Xemaià de Nehelam i als seus descendents. Ningú de la seva família no formarà part d'aquest poble meu ni fruirà del bé que jo li faré, ja que ell, Xemaià, ha profetitzat la desobediència al Senyor. Ho dic jo, el Senyor."
Llibre de la consolació (30-31)
Restauració d'Israel i de Judà
30
Paraula que Jeremies rebé del Senyor:
--Això diu el Senyor, Déu d'Israel: Escriu en un llibre les paraules que t'he comunicat, perquè vénen dies en què renovaré la vida del meu poble d'Israel i de Judà, diu el Senyor, i els faré tornar al país que vaig donar als seus pares perquè el posseeixin. Ho dic jo, el Senyor.
Aquestes són les paraules que el Senyor ha pronunciat sobre Israel i sobre Judà. Això diu el Senyor:
«Hem sentit un crit d'esglai,
de terror i no de pau.
Pregunteu pertot arreu
si ara els homes donen a llum:
és que veig tots els homes
amb les mans als ronyons
com si fossin parteres,
pàl·lids i amb la cara descomposta.
Oh, que n'és, de llarg, aquell dia!
No n'hi ha cap d'igual.
És temps d'infortuni
per al poble de Jacob.
Però en serà salvat!
Aquell dia, ho dic jo,
el Senyor de l'univers,
trossejaré el jou
que t'han posat al coll,
trencaré els teus lligams.
Els estrangers no tornaran
a esclavitzar els de Jacob.
Serviran el Senyor, el seu Déu,
i David, el rei que els donaré.
10 Servent meu, Jacob, no temis.
No tinguis por, Israel.
T'ho dic jo, el Senyor.
Jo t'allibero dels països llunyans.
Salvo els teus fills
de la terra on són captius.
El poble de Jacob
tornarà i viurà tranquil,
descansarà sense que el pertorbin.
11 Jo sóc amb tu per salvar-te.
Faré desaparèixer totes les nacions
on t'havia dispersat.
Ho dic jo, el Senyor.
A tu, però, no et destruiré del tot;
tan sols t'he corregit amb mesura,
perquè no et podia
tenir per innocent.
12 »Això diu el Senyor:
La teva fractura encara és tendra,
la teva ferida és oberta;
13 no hi ha qui s'interessi
a tornar-te la salut,
qui porti remeis per a la teva nafra.
14 Tots els teus amants t'han oblidat,
ja no s'interessen per tu;
jo t'he ferit com qui fereix
un enemic,
t'he donat un escarment cruel
per les teves culpes innombrables,
per tants pecats teus.
15 No et queixis de la teva fractura,
de la teva ferida encara tendra:
te l'he feta jo perquè eren moltes
les teves culpes
i innombrables els teus pecats.
16 Doncs bé, els qui et devoren
seran devorats,
els teus enemics
acabaran tots captius,
els teus espoliadors
seran espoliats,
faré que saquegin
els teus saquejadors.
17 Jo tancaré la teva ferida,
et curaré de les teves nafres.
T'ho dic jo, el Senyor.
Ara t'anomenaran "Abandonada,
aquella Sió
per qui ningú no pregunta".
18 »Això diu el Senyor:
Renovaré la vida
de les tendes de Jacob,
m'apiadaré dels seus pavellons:
reedificaran la ciutat
sobre les seves ruïnes,
els palaus s'alçaran al lloc on eren.
19 De dins en sortiran accions de gràcies
i càntics de gent que fa festa.
Els multiplicaré i no minvaran,
els enfortiré i no s'afebliran;
20 els seus fills seran ferms com abans,
es reuniran en assemblea davant meu,
i demanaré comptes
als qui els havien oprimit.
21 Els governarà un dels seus,
un sobirà sortit d'entre ells:
el faré acostar i s'estarà a prop meu.
Perquè, qui gosaria acostar-se a mi?
Ho dic jo, el Senyor.
22 Vosaltres sereu el meu poble
i jo seré el vostre Déu.
23 »Esclata la tempesta del Senyor,
el seu enuig;
s'arremolina un huracà,
es retorça sobre el cap dels malvats.
24 L'enuig del Senyor no es farà enrere,
fins que haurà complert
els seus designis:
a la fi dels temps,
els comprendreu del tot.»
Retorn de totes les tribus
31
«En aquell temps seré Déu
de tots els clans d'Israel
i ells seran el meu poble.
Ho dic jo, el Senyor.
Això diu el Senyor:
En el desert ja em vaig complaure
en el poble escapat de l'espasa;
Israel caminarà
cap al seu lloc de repòs.»
El Senyor se m'aparegué de lluny,
i em deia:
«T'estimo amb un amor etern;
per això t'he atret i et sóc fidel.
Et reedificaré i quedaràs reconstruïda,
nissaga d'Israel.
Tornaràs a prendre els teus tambors
i sortiràs dansant d'alegria.
Tornaràs a plantar vinyes
per les muntanyes de Samaria;
les plantaran i en colliran la verema.
Vindrà un dia que,
a la muntanya d'Efraïm,
els sentinelles cridaran:
"Anem, pugem a Sió,
a trobar el Senyor, el nostre Déu."
Això diu el Senyor:
Crideu d'alegria pel poble de Jacob,
celebreu la primera de les nacions,
feu sentir l'aclamació dient:
"Salva, Senyor, el teu poble,
la resta d'Israel!"
Jo els faré tornar del país del nord,
els aplegaré
des de l'extrem de la terra.
Entre ells hi haurà
els cecs i els coixos,
l'embarassada i la partera:
tornarà una gran gentada.
Vindran tot plorant,
suplicaran, i jo els guiaré;
els conduiré als rierols d'aigua
per un camí pla on no ensopeguin.
Perquè jo sóc un pare per a Israel,
i Efraïm és el meu primogènit.»
Gran festa a Sió
10 Escolteu, nacions,
la paraula del Senyor,
anuncieu-la als qui són lluny,
a les illes:
«El qui havia dispersat Israel,
de nou l'aplegarà,
i el guardarà
com un pastor el seu ramat:
11 el Senyor ha redimit
el poble de Jacob,
l'allibera de les mans dels més forts.
12 Arriben a les altures de Sió
cridant de goig,
a la llum de l'abundor del Senyor:
blat, vi i oli, i cries dels ramats.
Viuran com els horts amarats d'aigua,
no patiran mai més d'escassetat.
13 Llavors dansaran d'alegria les noies,
joves i vells dansaran junts:
canviaré el dol en dies de festa,
els consolaré de les penes
i els alegraré.
14 Satisfaré els sacerdots
amb la part millor de les ofrenes,
i l'abundor de casa meva
saciarà el meu poble.
Ho dic jo, el Senyor.»
Plors i consol d'Efraïm
15 «Això diu el Senyor:
A Ramà se sent un crit,
un plany, un plor amarg:
és Raquel que plora els seus fills
i no vol que la consolin,
perquè els seus fills ja no hi són.
16 Això diu el Senyor:
Deixa de plorar,
eixuga't les llàgrimes.
No perdràs la paga del teu treball,
els teus fills tornaran del país enemic.
Ho dic jo, el Senyor.
17 El teu futur és d'esperança,
els teus fills tornaran a la pàtria.
Ho dic jo, el Senyor.
18 »He sentit com Efraïm
es lamentava dient:
"M'has castigat com un vedell indòmit
i he après la lliçó.
Però fes-me tornar a tu i tornaré,
perquè tu ets el Senyor, el meu Déu.
19 M'havia desviat,
però ara me'n penedeixo;
em dono cops al pit,
ara que ho he comprès.
Estic avergonyit i confós
per les coses deshonroses
que he comès de jove."
20 Efraïm és per a mi un fill preciós,
un infant que m'encisa.
Com és que, després de renyar-lo,
encara me'n recordo tant?
Per ell se'm commouen les entranyes,
me l'estimo amb tendresa.
Ho dic jo, el Senyor.
21 »Dreça fites, poble d'Israel,
planta pilars,
mira bé quina ha estat la teva ruta,
el camí per on te'n vas anar,
i torna, nissaga d'Israel,
torna a les ciutats que són teves!
22 Fins quan donaràs tombs, filla rebel?
El Senyor crea una cosa nova
en aquest país:
serà la dona qui rondarà l'home.
23 »Això diu el Senyor de l'univers, Déu d'Israel: Quan jo renovaré la vida d'aquest poble, en el país de Judà i per les seves ciutats encara tornaran a dir: "Que el Senyor et beneeixi, seu de justícia, muntanya santa!" 24 Al seu entorn hi habitaran els de Judà en les seves ciutats, els pagesos i els qui transhumen amb els ramats. 25 Saciaré tots els qui defalleixen, satisfaré els qui pateixen d'escassetat. 26 Davant d'això diran: "Em desvetllo i veig que és realitat el meu dolç somni." 27 Vénen dies, ho dic jo, el Senyor, que en el casal d'Israel i el de Judà faré que creixi una sembrada d'homes i de bestiar. 28 I, tal com he vigilat per arrencar i enderrocar, per enrunar, per destruir i fer mal, també vigilaré per construir i plantar. Ho dic jo, el Senyor. 29 Aquells dies ja no diran: "Els pares menjaven raïm verd, i als fills se'ls esmussen les dents." 30 Cadascú morirà per culpa d'ell mateix: a tothom qui mengi raïm verd, se li esmussaran les dents.»
La nova aliança
31 «Vénen dies, ho dic jo, el Senyor, que pactaré una aliança nova amb el casal d'Israel i amb el casal de Judà. 32 No serà com l'aliança que vaig pactar amb els seus pares, quan els vaig agafar per la mà per fer-los sortir del país d'Egipte; aquella aliança, ells la van trencar, tot i que jo havia complert els meus compromisos com a senyor. Sóc jo, el Senyor, qui ho diu. 33 L'aliança que jo pactaré amb el casal d'Israel després d'aquells dies serà aquesta: Posaré la meva llei en el seu interior, l'escriuré en el seu cor. Llavors jo seré el seu Déu i ells seran el meu poble. Ho dic jo, el Senyor. 34 Ja no caldrà que s'instrueixin l'un a l'altre dient: "Coneixeu qui és el Senyor", perquè des del més petit fins al més gran, tots em coneixeran. Perdonaré la seva culpa, no em recordaré més del seu pecat. Ho dic jo, el Senyor.
35 »Això diu el Senyor,
que ha posat el sol
perquè il·lumini el dia,
i ha fixat el curs de la lluna
i els estels
perquè il·luminin la nit,
que agita la mar
i fa bramular les onades,
i que té per nom
"Senyor de l'univers":
36 "Si un dia les lleis que he fixat
per a tots ells
arribaven a esborrar-se
de davant meu,
només llavors el llinatge d'Israel
deixaria de ser
la nació que sempre tinc al davant.
Ho dic jo, el Senyor.
37 Això diu el Senyor:
Si algú arribés a amidar
l'alçada del cel
i pogués escorcollar
els fonaments pregons de la terra,
tan sols aleshores jo seria capaç
de rebutjar tot el llinatge d'Israel,
per tot el que ha fet.
Ho dic jo, el Senyor."
38 »Vénen dies que la ciutat del Senyor serà reconstruïda, des de la torre d'Hananel fins a la porta de l'Angle. Ho dic jo, el Senyor. 39 La corda d'amidar s'estendrà encara fins al turó de Gareb i girarà després cap a Goà. 40 La vall on llencen les restes dels animals sacrificats i la cendra de les víctimes, tots els camps tocant al torrent de Cedró, fins a l'angle de la porta dels Cavalls, a l'orient, tot serà consagrat al Senyor. Mai més la ciutat no serà arrencada ni enderrocada.»
Compra del camp d'Anatot
32
Paraula que Jeremies va rebre del Senyor l'any deu de Sedecies, rei de Judà, que era l'any divuit de Nabucodonosor.
Per aquells dies, l'exèrcit del rei de Babilònia assetjava Jerusalem i el profeta Jeremies estava reclòs al pati de la guàrdia del palau del rei de Judà. Sedecies, rei de Judà, l'hi havia reclòs després de fer-li aquest retret: «Per què profetitzes així? Tu dius: "Això diu el Senyor: Jo poso aquesta ciutat en mans del rei de Babilònia, que l'ocuparà, i Sedecies, rei de Judà, no s'escaparà dels caldeus, sinó que el portaran davant el rei de Babilònia, amb qui parlarà cara a cara i a qui veurà amb els propis ulls. Serà dut a Babilònia, d'on no tornarà fins que jo ho decidiré. Si combateu contra els caldeus, no us en sortireu. Ho dic jo, el Senyor."»
En aquesta situació, Jeremies va dir:
--El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué: "El teu cosí Hanamel, fill del teu oncle Xal·lum, vindrà a dir-te que li compris el camp que té a Anatot, ja que per dret de parentiu et toca a tu de comprar-lo."
»Tal com el Senyor havia anunciat, Hanamel, fill del meu oncle, va venir al pati de la guàrdia i em va dir:
»--Compra'm el camp que tinc a Anatot, en territori de Benjamí; per dret de parentiu et toca a tu de posseir-lo: compra'l, doncs!
»Jo vaig comprendre aleshores que això era cosa del Senyor. Per tant, vaig comprar el camp que Hanamel, el fill del meu oncle, tenia a Anatot i li'n vaig pagar disset sicles de plata. 10 Vaig escriure el contracte, el vaig segellar en presència de testimonis i vaig pesar la plata amb les balances. 11 Després vaig prendre l'escriptura de compra, tant la part segellada, que contenia el resum de les clàusules i condicions, com la part oberta, 12 i vaig donar-la a Baruc, fill de Nerià, fill de Mahseià, en presència del meu cosí Hanamel, dels testimonis que havien signat el contracte i dels altres jueus que vivien al pati de la guàrdia. 13 Davant d'ells vaig donar aquest encàrrec a Baruc:
14 »--Això diu el Senyor de l'univers, Déu d'Israel: "Pren aquests documents, aquesta escriptura de compra, tant la part segellada com la part oberta, i posa'ls en una gerra de terrissa perquè es conservin durant molt de temps. 15 Perquè això diu el Senyor de l'univers, Déu d'Israel: Encara es compraran cases, camps i vinyes en aquest país."
16 »Després d'haver donat l'escriptura de compra a Baruc, fill de Nerià, vaig pregar al Senyor:
17 »--Ah, Senyor, Déu sobirà! Tu has fet el cel i la terra amb gran força i amb braç poderós: per a tu no hi ha res impossible. 18 Tu mantens el teu amor per milers de generacions, però demanes comptes de les culpes dels pares en la persona dels fills, Déu gran i fort, que tens per nom "Senyor de l'univers." 19 Ets magnífic en el que decideixes i poderós en el que fas; els teus ulls vetllen la conducta dels homes, per pagar a cadascú el que ha merescut amb el seu comportament i amb les seves obres. 20 Vas obrar senyals i prodigis al país d'Egipte, i fins al dia d'avui t'has guanyat una anomenada davant d'Israel i davant tota la humanitat. 21 Vas fer sortir Israel, el teu poble, del país d'Egipte, entre senyals i prodigis, amb mà forta i amb braç poderós i enmig de gestes esglaiadores. 22 Vas donar-los aquest país que havies promès als seus pares, aquesta terra que regalima llet i mel. 23 Ells hi van entrar i en prengueren possessió, però després et van desobeir: no van viure d'acord amb les teves lleis ni van complir res del que els havies manat. Per això vas fer venir contra ells tot aquest desastre. 24 Ara els terraplens ja toquen a la ciutat, i l'ocupació és imminent. L'espasa, la fam i la pesta faran que caigui en mans dels caldeus que l'assalten. Però tu, que veus com es compleix tot el que vas predir, 25 em dius, Senyor, Déu sobirà, que compri el camp i en pagui el preu davant de testimonis, ara que la ciutat és a punt de caure en poder dels caldeus.
26 Llavors el Senyor va comunicar la seva paraula a Jeremies. Li digué:
27 --Jo sóc el Senyor, el Déu de tots els vivents, i per a mi no hi ha res impossible. 28 Això diu el Senyor: Jo poso aquesta ciutat en mans dels caldeus i de Nabucodonosor, rei de Babilònia. Ell la prendrà. 29 Els caldeus, que assalten aquesta ciutat, hi entraran, hi calaran foc i la cremaran; i també cremaran les cases on, a dalt dels terrats, es cremaven ofrenes a Baal i es vessaven libacions a altres déus per irritar-me. 30 Perquè, des de la seva joventut, el poble d'Israel i el de Judà no han fet sinó ofendre'm; els israelites no han parat d'irritar-me amb els ídols que havien fabricat. Ho dic jo, el Senyor. 31 Aquesta ciutat, des del dia que la van construir fins al dia d'avui, no ha servit sinó per a provocar el meu enuig: l'haig de fer desaparèixer de davant meu. 32 Els demanaré comptes per tota la maldat amb què m'han irritat, tant el poble d'Israel i el de Judà com els seus reis, els seus prohoms, els seus sacerdots i profetes, la gent de Judà i els habitants de Jerusalem. 33 Se m'han girat d'esquena: jo no em cansava d'instruir-los cada dia, però ells no n'han fet cas ni han volgut aprendre la lliçó. 34 Han profanat el temple que porta el meu nom, col·locant-hi els seus ídols abominables. 35 Han incitat al pecat el poble de Judà, dedicant a Baal recintes sagrats a la vall de Benhinnom, per sacrificar-hi els seus fills i les seves filles cremant-los en honor de Moloc, cosa abominable que jo no els havia manat ni se m'havia acudit mai.
36 »Però ara, això diu el Senyor, Déu d'Israel, a aquesta ciutat, que vosaltres reconeixeu que ha estat posada en mans del rei de Babilònia per l'espasa, la fam i la pesta: 37 Jo aplegaré aquesta gent de tots els països per on l'han dispersada el meu enuig i la meva gran indignació, i la faré tornar aquí, perquè hi visqui sense temença. 38 Ells seran el meu poble i jo seré el seu Déu. 39 Faré que tots tinguin un sol cor i un sol comportament, tots em veneraran dia rere dia, per a bé d'ells i dels seus descendents. 40 Pactaré amb ells una aliança eterna: no em cansaré de ser a prop seu per fer-los el bé; faré que em venerin de tot cor i no s'allunyin de mi. 41 El meu goig serà fer-los el bé: amb tot el cor i amb tota l'ànima els implantaré sòlidament en aquesta terra. 42 Això diu el Senyor: Així com he fet caure aquest gran desastre sobre aquest poble, també faré que vingui damunt d'ells tot el bé que els he promès. 43 Tornaran a comprar camps en aquest país que ara veieu desolat, sense homes ni bestiar i deixat en mans dels caldeus. 44 En el territori de Benjamí, a les rodalies de Jerusalem i per tot Judà, a les ciutats de la Muntanya, de la Xefelà i del Nègueb, hi compraran camps pagant-ne el preu, escrivint els contractes i segellant-los davant de testimonis, perquè jo renovaré la vida d'aquest poble. Ho dic jo, el Senyor.
Renovació del poble
33
El Senyor va tornar a comunicar la seva paraula a Jeremies, mentre encara era reclòs al pati de la guàrdia. Li digué:
--Això diu el Senyor, el Creador, el qui tot ho planeja per després realitzar-ho i que té per nom "el Senyor": Crida'm i et respondré, et revelaré grans secrets inaccessibles, que tu no coneixes. Això diu el Senyor, Déu d'Israel, referent a les cases d'aquesta ciutat i als edificis dels reis de Judà, destruïts a fi de defensar-se dels terraplens i de l'espasa. Ara es disposen a combatre contra els caldeus, però no faran sinó omplir aquelles cases dels cadàvers dels qui jo faré morir amb l'ardor del meu enuig. Jo, per la seva maldat, he apartat la mirada d'aquesta ciutat. Però després jo mateix la curaré i tancaré la seva ferida, posaré remei a les seves cases i li donaré a mans plenes la pau i la seguretat. Renovaré la vida del poble de Judà i d'Israel i els reconstruiré tal com eren abans. Els purificaré de tots els pecats que havien comès contra mi, els perdonaré la culpa d'haver pecat contra meu, d'haver-me estat infidels. Això farà que davant tots els pobles de la terra jo tingui anomenada, glòria i honor, quan sentin contar tot el bé que els hauré fet: tots s'estremiran i es commouran quan veuran tot el benestar i la pau que jo els donaré.
10 »Això diu el Senyor: En aquest lloc, del qual vosaltres dieu: "És una ruïna, sense gent ni bestiar", a les ciutats de Judà i a les places de Jerusalem, ara desolades, on no habiten ni homes ni bèsties, encara es tornaran a sentir 11 els crits de joia i de festa, el cant del nuvi i de la núvia, i la veu dels qui portaran una víctima d'acció de gràcies al temple del Senyor, tot cantant: "Enaltiu el Senyor de l'univers! Que n'és, de bo, el Senyor! Perdura eternament el seu amor." Perquè el Senyor diu: Renovaré la vida del país tal com era abans.
12 »Això diu el Senyor de l'univers: En aquest lloc, que és una ruïna, sense gent ni bestiar, i a totes les ciutats, tornarà a haver-hi cabanes de pastors que apleguen els ramats. 13 A les ciutats de la Muntanya, de la Xefelà i del Nègueb, al territori de Benjamí, a les rodalies de Jerusalem i a les ciutats de Judà, tornaran a passar els ramats sota la mà del qui en fa el recompte. Ho diu el Senyor.
14 »Vénen dies, ho dic jo, el Senyor, que compliré la promesa que tinc feta al casal d'Israel i al de Judà. 15 En aquells dies, en aquell temps, faré néixer al llinatge de David un rebrot legítim, que defensarà en el país el dret i la justícia. 16 En aquells dies, Judà serà salvat i Jerusalem viurà segura. I la ciutat serà anomenada "El Senyor és la nostra salvació".
17 »Això diu el Senyor: No mancarà a David un successor que segui en el tron del casal d'Israel. 18 Tampoc no mancaran sacerdots levítics que m'ofereixin holocaustos, que cremin ofrenes o immolin víctimes cada dia.
19 El Senyor va comunicar la seva paraula a Jeremies. Li digué:
20 --Això diu el Senyor: Si sou capaços de trencar el meu pacte amb el dia i la nit, i de fer que dia i nit no vinguin al moment just, 21 també es trencarà el meu pacte amb el meu servent David: no hi haurà cap més fill seu que regni en el seu tron; i igualment es trencarà el meu pacte amb els sacerdots levítics que oficien davant meu. 22 Com l'estol dels astres, que no es pot comptar, i com la sorra de la vora de la mar, que no es pot mesurar, multiplicaré la descendència del meu servent David i la dels levites que oficien davant meu.
23 El Senyor va comunicar la seva paraula a Jeremies. Li digué:
24 --No sents què diu aquesta gent? Afirmen que el Senyor ha rebutjat les dues famílies que havia escollit, i menyspreen el meu poble, que per a ells ja no és una nació.
25 »Això diu el Senyor: Si és cert que jo he fet un pacte amb el dia i la nit i he fixat les lleis del cel i de la terra, 26 també és cert que no rebutjaré la descendència de Jacob i la de David, el meu servent: de la descendència de David n'escolliré governants destinats als descendents d'Abraham, d'Isaac i de Jacob. Jo renovaré la seva vida i en tindré pietat.
El futur de Sedecies
34
Paraula que Jeremies va rebre del Senyor mentre Nabucodonosor, rei de Babilònia, amb tot el seu exèrcit, i tots els pobles i regnes dominats per ell, combatien contra Jerusalem i contra totes les ciutats del voltant:
--Això diu el Senyor, Déu d'Israel: Vés a trobar Sedecies, rei de Judà, i digues-li: "Això diu el Senyor: Faré caure aquesta ciutat en mans del rei de Babilònia. Ell hi calarà foc i tu no t'escaparàs de les seves mans, sinó que seràs capturat. Et portaran davant el rei de Babilònia, et veuràs amb ell, i ell et parlarà cara a cara. Aniràs, doncs, a Babilònia. Malgrat tot, Sedecies, rei de Judà, escolta la paraula del Senyor. Això et diu el Senyor: No moriràs víctima de l'espasa, sinó de mort natural. Faran per tu la complanta dita de l'‘Ai, senyor!’, com s'ha fet sempre pels reis, els teus pares. I així com s'encenien fogueres en els seus enterraments, també s'encendran en honor teu. Ho dic jo, el Senyor."
El profeta Jeremies va comunicar tot això a Sedecies, rei de Judà, a Jerusalem, mentre el rei de Babilònia assetjava aquesta ciutat i les ciutats que encara quedaven de tot Judà: les places fortificades de Laquix i Azecà.
Alliberament dels esclaus
Paraula que Jeremies va rebre del Senyor després que el rei Sedecies i tota la gent que hi havia a Jerusalem s'havien compromès solemnement a proclamar l'alliberament dels esclaus: tothom havia de deixar lliures els seus esclaus o esclaves hebreus, perquè cap jueu no tingués per esclaus els propis germans. 10 Tots els prohoms i tot el poble, que s'havien compromès a deixar lliures els esclaus i les esclaves i a no mantenir-los més en l'esclavatge, ho van complir. 11 Però més tard es van fer enrere. Tornaren a prendre els esclaus i les esclaves que havien alliberat i els van sotmetre novament a l'esclavatge, tant homes com dones.
12 Llavors Jeremies va rebre del Senyor aquesta paraula:
13 --Això diu el Senyor, Déu d'Israel: El dia que us vaig treure d'Egipte, la terra on éreu esclaus, vaig fer una aliança amb els vostres pares. Els vaig dir: 14 "Si un germà hebreu es ven per esclau, l'has de deixar lliure l'any setè. Que et serveixi durant sis anys, però després deixa'l lliure." Tot i això, els vostres pares no em van escoltar ni en van fer cas. 15 Últimament vosaltres us havíeu esmenat: davant meu, en el temple que porta el meu nom, us havíeu compromès solemnement a proclamar cadascú la llibertat del seu proïsme, cosa que jo considero justa. 16 Però després us heu fet enrere profanant així el meu nom. Cadascú ha tornat a prendre l'esclau o l'esclava que havia alliberat i els heu sotmès novament a l'esclavatge, tant homes com dones.
17 »Ara, doncs, això diu el Senyor: Vosaltres no heu obeït el meu precepte de proclamar cadascú la llibertat del seu germà, del seu proïsme. Jo, per tant, proclamo contra vosaltres la llibertat de l'espasa, la pesta i la fam: faré de vosaltres un espectacle esgarrifós per a tots els reialmes de la terra. Ho dic jo, el Senyor. 18 Tots aquells qui han trencat la meva aliança i no han mantingut el compromís solemne que van prendre davant meu quan van fer el ritu de partir en dos trossos un vedell i de passar entre les dues meitats, 19 els prohoms de Judà i de Jerusalem, els alts funcionaris, els sacerdots i tota l'altra gent que ha passat entre les dues meitats del vedell, 20 a tots ells els faré caure en mans dels enemics que els volen matar: els ocellots i els animals feréstecs s'atiparan dels seus cadàvers. 21 A Sedecies, rei de Judà, i als seus prohoms, els faré caure en mans dels enemics que els volen matar, en mans de l'exèrcit del rei de Babilònia, que ara s'està retirant. 22 Jo donaré una ordre i ells tornaran per assaltar aquesta ciutat, se n'apoderaran i hi calaran foc. De les ciutats de Judà en faré un desert, no hi quedarà ningú. Ho dic jo, el Senyor.
Fidelitat dels recabites
35
Paraula que Jeremies va rebre del Senyor en temps de Joiaquim, fill de Josies, rei de Judà:
--Vés a trobar els recabites, porta'ls a una estança del temple del Senyor i convida'ls a beure vi.
Vaig anar a buscar Jaazanià, fill d'Irmeiahu, fill d'Habassinià, els seus germans i els seus fills i tot el clan dels recabites, i els vaig portar al temple del Senyor, a l'estança dels fills d'Hanan, fill d'Igdaliahu, home de Déu, que era al costat de l'estança de les autoritats del temple i damunt la de Maasseiahu, fill de Xal·lum, custodi de l'entrada. Davant el clan dels recabites vaig treure gerros plens de vi i uns quants gots, i els vaig dir:
--Beveu vi.
Ells van respondre:
--Nosaltres no en bevem, de vi. El nostre pare, Jehonadab, fill de Recab, ens va manar que ni nosaltres ni els nostres fills no beguéssim vi mai de la vida. També ens va dir: "No construïu cases, ni sembreu camps, ni planteu vinyes, ni posseïu res d'això: habiteu en tendes tota la vida. Així viureu molts anys al país on residiu." Tant nosaltres com les nostres dones i els nostres fills i filles hem obeït en tot el nostre pare Jehonadab, fill de Recab: no bevem vi mai de la vida, ni construïm cases per a habitar-hi, ni posseïm vinyes ni camps ni sembradura; 10 i habitem en tendes per complir escrupolosament tot el que ens va manar Jehonadab, el nostre pare. 11 Només ara que Nabucodonosor, rei de Babilònia, està atacant el país, hem dit: "Entrem a Jerusalem i fugim de l'exèrcit dels caldeus i dels arameus." Per això ara vivim a Jerusalem.
12 Llavors el Senyor va comunicar la seva paraula a Jeremies. Li digué:
13 --Això diu el Senyor de l'univers, Déu d'Israel: Vés a dir a la gent de Judà i als habitants de Jerusalem: "Apreneu la lliçó d'una vegada i feu cas de les meves paraules. Ho dic jo, el Senyor. 14 Vegeu com es compleix l'ordre de Jehonadab, fill de Recab: ell va manar als seus fills que no beguessin vi, i fins avui ells no n'han begut mai, per no desobeir el seu pare. Jo, en canvi, no em canso de parlar-vos cada dia, però vosaltres no feu cas de mi. 15 Us he enviat dia rere dia els meus servents, els profetes, perquè us diguessin: ‘Convertiu-vos del mal camí, milloreu la vostra conducta, no aneu darrere altres déus ni els adoreu, i així podreu continuar habitant al país que us vaig donar a vosaltres i als vostres pares.’ Però vosaltres no n'heu fet cas ni m'heu obeït. 16 Els fills de Jehonadab, fill de Recab, compleixen el que els va manar el seu pare, però aquest poble no fa cas de mi. 17 Ara, doncs, això diu el Senyor, Déu de l'univers, Déu d'Israel: Faré caure sobre Judà i sobre els habitants de Jerusalem totes les desgràcies que els he anunciat, perquè quan els parlava no em van escoltar i quan els cridava no em van respondre."
18 En canvi, Jeremies va dir al clan dels recabites:
--Això diu el Senyor de l'univers, Déu d'Israel: A vosaltres que heu obeït el vostre pare, Jehonadab, fill de Recab, que heu observat els seus manaments i heu complert tot el que ell us va manar, 19 això us diu el Senyor de l'univers, Déu d'Israel: "No mancaran mai descendents de Jehonadab, fill de Recab, que visquin a la meva presència."
Recull de les profecies de Jeremies
36
L'any quart de Joiaquim, fill de Josies, rei de Judà, Jeremies va rebre del Senyor aquesta paraula:
--Pren un rotlle i escriu-hi totes les paraules que t'he comunicat sobre Israel, sobre Judà i sobre totes les nacions, des del dia que et vaig cridar, en temps de Josies, fins al dia d'avui. Qui sap si la gent de Judà, quan sentin les desgràcies que penso enviar-los, abandonaran cadascú el mal camí i els podré perdonar les culpes i pecats.
Jeremies va cridar Baruc, fill de Nerià, i li anà dictant totes les paraules que el Senyor li havia comunicat; Baruc les va escriure en un rotlle. Després Jeremies donà aquest encàrrec a Baruc:
--A mi no m'és permès d'entrar al temple del Senyor. Entra-hi tu un dia de dejuni i llegeix al poble el rotlle on has escrit les paraules del Senyor que jo t'he dictat; llegeix-les de manera que les senti tota la gent de Judà, que hi acudeix des de les diverses poblacions. Qui sap si llavors presentaran al Senyor la seva súplica i cadascú es convertirà del mal camí: és gran l'enuig ardent amb què el Senyor amenaça aquest poble!
Baruc, fill de Nerià, complí tot el que li havia manat el profeta Jeremies i va anar al temple del Senyor a llegir-hi el rotlle que contenia les paraules del Senyor. El mes novè de l'any cinquè de Joiaquim, fill de Josies, rei de Judà, havia estat proclamat un dejuni davant el Senyor per a tots els de Jerusalem i per a tota la gent que acudien a Jerusalem de les diverses poblacions de Judà. 10 Baruc va llegir a tot el poble les profecies de Jeremies en el temple del Senyor, a l'estança de Guemariahu, fill del canceller Xafan, a l'atri superior, tocant a l'entrada de la porta Nova del temple del Senyor. 11 Quan Micàiehu, fill de Guemariahu, fill de Xafan, va sentir les paraules del Senyor escrites en aquell llibre, 12 va baixar al palau reial, a l'estança del canceller, on eren reunits tots els prohoms: el canceller Elixamà, Delaiahu, fill de Xemaiahu, Elnatan, fill d'Acbor, Guemariahu, fill de Xafan, Sidquiahu, fill d'Hananiahu, i altres prohoms. 13 Micàiehu els va contar tot el que havia sentit mentre Baruc llegia el llibre al poble. 14 Llavors tots ells van enviar Jehudí, fill de Netaniahu, fill de Xelemiahu, fill de Cuixí, que digués a Baruc:
--Pren el rotlle que has llegit al poble i vine.
Baruc, fill de Nerià, va prendre el rotlle i anà al lloc on eren reunits. 15 Ells li van dir:
--Seu, si et plau, i llegeix-nos aquest rotlle.
Baruc els el va llegir. 16 Tot sentint aquelles paraules, es miraven esglaiats els uns als altres. Després van dir a Baruc:
--Hem de comunicar al rei totes aquestes profecies.
17 També li digueren:
--Explica'ns com has recollit el que ell va dir.
18 Baruc respongué:
--Ell mateix em dictava totes aquestes profecies i jo les anava escrivint amb tinta directament en el rotlle.
19 Llavors els prohoms digueren a Baruc:
--Aneu a amagar-vos, tu i Jeremies, i que ningú no sàpiga on sou.
20 Després de deixar el rotlle a l'estança del canceller Elixamà, entraren a trobar el rei per la banda del pati i li van explicar tot l'afer. 21 El rei va enviar Jehudí a recollir el rotlle a l'estança del canceller Elixamà. Jehudí el va llegir en presència del rei i de tots els prohoms que estaven drets envoltant-lo. 22 Era el mes novè: el rei s'estava a la residència d'hivern i tenia el braser encès al seu davant. 23 Cada vegada que Jehudí acabava de llegir tres o quatre columnes del rotlle, el rei, amb el ganivet del canceller, tallava el bocí ja llegit i el tirava al foc del braser; d'aquesta manera tot el rotlle va quedar consumit pel foc. 24 Ni el rei ni els qui l'envoltaven no es van esglaiar ni s'esquinçaren els vestits en sentir tot allò. 25 Elnatan, Delaiahu i Guemariahu pregaren al rei que no cremés el rotlle, però ell ni se'ls va escoltar. 26 A més, el rei va manar al seu fill Jerahmeel, a Seraiahu, fill d'Azriel, i a Xelemiahu, fill d'Abdeel, que detinguessin el secretari Baruc i el profeta Jeremies. Però el Senyor els va mantenir amagats.
27 Després que el rei hagué cremat el rotlle que Baruc havia escrit amb les profecies dictades per Jeremies, el Senyor va comunicar la seva paraula al profeta. Li digué:
28 --Pren un altre rotlle i escriu-hi totes aquelles profecies que contenia el rotlle cremat per Joiaquim, rei de Judà. 29 I digues a Joiaquim, rei de Judà: "Això et fa saber el Senyor: Tu has cremat aquest rotlle tot dient: ‘Com t'atreveixes a escriure que vindrà el rei de Babilònia a devastar aquest país i en farà desaparèixer homes i bèsties?’ 30 Per tant, això fa saber el Senyor a Joiaquim, rei de Judà: Cap descendent seu no s'asseurà al tron de David. Les seves despulles quedaran exposades a la calor del dia i al fred de la nit. 31 A ell, als seus descendents i als seus prohoms, els demanaré comptes de la seva culpa i faré caure damunt d'ells, damunt els habitants de Jerusalem i damunt la gent de Judà, totes les desgràcies que els he anunciat i que ells no han volgut escoltar."
32 Jeremies va prendre un altre rotlle, el va donar al secretari Baruc, fill de Nerià, i li tornà a dictar totes les profecies que hi havia en el volum que Joiaquim, rei de Judà, havia tirat al foc. I encara n'hi va afegir moltes de semblants.
Jeremies, empresonat
37
En lloc de Jeconies, fill de Joiaquim, va regnar Sedecies, fill de Josies, a qui Nabucodonosor, rei de Babilònia, va fer rei del país de Judà. Ni ell ni els seus oficials ni la gent del poble no van fer cas de les paraules que el Senyor els comunicava per boca del profeta Jeremies.
El rei Sedecies va encarregar a Jucal, fill de Xelemià, i a Sefanià, fill del sacerdot Maasseià, que diguessin al profeta Jeremies:
--Intercedeix per nosaltres davant el Senyor, el nostre Déu.
Jeremies anava i venia entre la gent: encara no l'havien tancat a la presó. L'exèrcit del faraó havia sortit d'Egipte i, en tenir-ne notícia els caldeus que tenien assetjada Jerusalem, s'havien retirat.
Llavors el Senyor va comunicar la seva paraula al profeta Jeremies. Li digué:
--Això diu el Senyor, Déu d'Israel: Comuniqueu això al rei de Judà, que us ha enviat a consultar-me: "L'exèrcit del faraó, que s'havia mobilitzat per ajudar-vos, ja se'n torna a Egipte, el seu país. I els caldeus ja tornen per atacar aquesta ciutat: l'ocuparan i hi calaran foc. Això diu el Senyor: No us enganyeu vosaltres mateixos pensant que els caldeus s'han retirat. No s'han pas retirat! 10 I encara que vencéssiu tot l'exèrcit dels caldeus que combaten contra vosaltres i en quedessin només uns quants de malferits, aquests s'aixecarien de la seva tenda i calarien foc a la ciutat."
11 Com que l'exèrcit dels caldeus s'havia retirat de Jerusalem per la pressió de l'exèrcit del faraó, 12 Jeremies volgué sortir de la ciutat per anar al territori de Benjamí, a un repartiment de terres entre els seus. 13 Però quan va ser a la porta de Benjamí, el cap de la guàrdia, Irià, fill de Xelemià, fill d'Hananià, va detenir el profeta Jeremies, tot dient:
--Tu et passes als caldeus!
14 Jeremies protestà:
--És fals! Jo no em passo als caldeus!
Però Irià no en va fer cas i el va portar pres als oficials. 15 Aquests, enfurismats contra Jeremies, el van apallissar i el tancaren a casa del canceller Jehonatan, que havien convertit en presó. 16 Així Jeremies anà a parar al soterrani de l'edifici de la cisterna i s'hi va estar molts dies.
Entrevista secreta amb Sedecies
17 D'allí, el rei Sedecies el va fer treure secretament i el va fer portar al seu palau per preguntar-li:
--Has rebut alguna paraula del Senyor?
Jeremies respongué al rei Sedecies:
--Sí.
I afegí:
--Cauràs en mans del rei de Babilònia.
18 Jeremies va dir també al rei Sedecies:
--Per què m'heu fet tancar a la presó? No he fet pas res contra tu, ni contra els teus oficials, ni contra aquest poble! 19 On són ara els vostres profetes que us anunciaven que el rei de Babilònia no vindria a atacar-vos, ni a vosaltres ni aquest país? 20 I ara, rei i senyor meu, escolta'm i permet que et presenti la meva súplica: no em facis tornar a casa del canceller Jehonatan, perquè hi moriria.
21 El rei Sedecies va donar l'ordre que custodiessin Jeremies al pati de la guàrdia i que cada dia li portessin un pa de la plaça dels forners, fins que el pa s'acabés a la ciutat. Jeremies es quedà, doncs, al pati de la guàrdia.
Jeremies dins la cisterna
38
Xefatià, fill de Matan, Guedaliahu, fill de Paixhur, Jucal, fill de Xelemià, i Paixhur, fill de Malquià, van sentir les paraules que Jeremies anava dient a tothom:
--Això diu el Senyor: El qui es quedi a la ciutat morirà per l'espasa, la fam o la pesta. Però el qui en surti i es rendeixi als caldeus no morirà: tindrà la pròpia vida com a premi. Això diu el Senyor: Aquesta ciutat caurà en mans de l'exèrcit del rei de Babilònia i serà ocupada.
Llavors aquells prohoms van dir al rei:
--Que aquest home sigui condemnat a mort! Parlant d'aquesta manera, no fa més que desmoralitzar els pocs defensors que encara queden a la ciutat i la resta del poble. Aquest home no busca el bé del poble, sinó la seva perdició.
El rei Sedecies va respondre:
--El deixo a les vostres mans, perquè ni tan sols el rei no pot res contra vosaltres.
Van agafar, doncs, Jeremies i el van tirar a la cisterna de Malquiahu, fill del rei, situada al pati de la guàrdia. L'hi van baixar amb cordes. En aquella cisterna no hi havia aigua, sinó fang, i Jeremies va quedar enfonsat dins el fang.
El cuixita Èbed-Mèlec, un eunuc que vivia al palau reial, va saber que havien baixat Jeremies a la cisterna. El rei s'estava assegut prop de la porta de Benjamí. Èbed-Mèlec va sortir del palau, anà a trobar el rei i li digué:
--Rei i senyor meu! Aquells homes no tenen cap dret a fer això contra el profeta Jeremies: l'han tirat a la cisterna, i allí dintre es morirà de fam, perquè ja no queda pa a la ciutat.
10 Aleshores el rei va donar aquesta ordre al cuixita Èbed-Mèlec:
--Pren amb tu trenta homes i treu el profeta Jeremies de la cisterna abans no mori.
11 Èbed-Mèlec va prendre amb ell aquells homes, va entrar al palau reial, anà sota la sala del vestuari, agafà trossos de roba i de draps i, per mitjà de cordes, els va fer arribar a Jeremies, dintre la cisterna. 12 El cuixita Èbed-Mèlec va dir a Jeremies:
--Posa't aquests trossos de roba i de draps entre les aixelles i les cordes.
Jeremies així ho va fer. 13 Estirant-lo amb les cordes, el van treure de la cisterna. I Jeremies va continuar estant-se al pati de la guàrdia.
Darrera entrevista amb Sedecies
14 El rei Sedecies va enviar més homes que conduïssin el profeta Jeremies a la tercera entrada del temple del Senyor. El rei li va dir:
--Vull fer-te una pregunta: no m'amaguis res!
15 Jeremies li contestà:
--Si et dic la veritat, em mataràs, i si et dono un consell, no el seguiràs.
16 Llavors el rei Sedecies va fer en secret aquest jurament a Jeremies:
--Per la vida del Senyor, que ha creat la nostra vida, et juro que no et faré morir ni et posaré en mans dels qui et volen matar.
17 Aleshores Jeremies va dir a Sedecies:
--Això diu el Senyor, Déu de l'univers, Déu d'Israel: Si surts i et rendeixes als oficials del rei de Babilònia, salvaràs la vida i no calaran foc a aquesta ciutat; sobreviureu tu i la teva família. 18 Però si no et rendeixes als oficials del rei de Babilònia, aquesta ciutat caurà en poder dels caldeus: hi calaran foc, i tu no t'escaparàs de les seves mans.
19 El rei Sedecies va replicar:
--Tinc por dels jueus que s'han passat als caldeus: els caldeus em posaran a les seves mans perquè es burlin de mi.
20 Jeremies li digué:
--No ho faran. Escolta la veu del Senyor i fes cas del que jo t'anuncio: t'anirà bé i salvaràs la vida. 21 Però si no et vols rendir, el Senyor m'ha revelat això: 22 Totes les dones que han quedat al palau dels reis de Judà seran conduïdes als oficials del rei de Babilònia, i llavors elles et diran:
»"T'han instigat i dominat
els teus íntims amics.
T'has enfonsat dins el fang,
mentre que ells han girat cua."
23 »Les teves dones i els teus fills seran portats als caldeus, i tu tampoc no t'escaparàs: t'agafaran i et posaran en mans del rei de Babilònia, i aquesta ciutat serà incendiada.
24 Llavors Sedecies va dir a Jeremies:
--Que ningú no sàpiga de què hem parlat. T'hi va la vida! 25 Si els prohoms senten a dir que he parlat amb tu i et demanen que els expliquis què has dit al rei i què t'ha contestat, i t'amenacen de mort en cas que els amaguis res, 26 digues-los: "He presentat al rei la meva súplica perquè no em fes tornar a casa de Jehonatan, on hauria mort."
27 De fet, tots els prohoms anaren a fer preguntes a Jeremies, però ell els va respondre d'acord amb les instruccions del rei, i el van deixar tranquil, perquè ningú no havia sentit la conversa.
28 Jeremies, doncs, va quedar-se al pati de la guàrdia fins al dia que caigué Jerusalem.
La caiguda de Jerusalem
Segueix allò que va succeir quan caigué Jerusalem.
39
El mes desè de l'any novè de Sedecies, rei de Judà, Nabucodonosor, rei de Babilònia, amb tot el seu exèrcit, va arribar a Jerusalem i la va assetjar. El dia nou del mes quart de l'any onze de Sedecies van obrir una bretxa a la muralla. Tots els oficials del rei de Babilònia van entrar-hi i es van instal·lar a la porta del Mig. Eren Nergal-Sarèsser, Samgar-Nebó, Sarsequim, cap dels eunucs, i Nergal-Sarèsser, cap dels mags, i tots els altres oficials del rei de Babilònia. En veure-ho, Sedecies, rei de Judà, i tots els defensors es van escapar de nit, sortint de la ciutat pel jardí del Rei, per la porta que hi ha entre les dues muralles. El rei se'n va anar pel camí de l'Arabà. Però les tropes caldees els van perseguir i agafaren Sedecies a l'Arabà de Jericó. El van fer presoner i el van conduir a Riblà, al país d'Hamat, davant de Nabucodonosor, rei de Babilònia, que li donà la sentència: a Riblà mateix, el rei de Babilònia va fer degollar els fills de Sedecies en presència d'aquest i va fer degollar igualment tots els nobles de Judà. A Sedecies li va buidar els ulls i el va fer encadenar per dur-lo a Babilònia. A més, els caldeus van calar foc al palau reial i a les altres cases i van enderrocar les muralles de Jerusalem. Nebuzaradan, cap de la guàrdia, va deportar a Babilònia la resta de la població que encara hi havia a la ciutat, els desertors que s'havien passat a ell i la resta de la gent que quedava. 10 Nebuzaradan, cap de la guàrdia, només va deixar al país de Judà la gent més pobra, i fou aleshores que els va donar camps i vinyes.
Jeremies, protegit per Nabucodonosor
11 Nabucodonosor, rei de Babilònia, havia donat aquesta ordre a Nebuzaradan, cap de la guàrdia, referent a Jeremies:
12 --Vetlla per ell, no li facis cap mal i concedeix-li tot el que et demani.
13 Nebuzaradan, cap de la guàrdia, Nebuixazban, cap dels eunucs, Nergal-Sarèsser, cap dels mags, i altres dignataris del rei de Babilònia, 14 van fer treure Jeremies del pati de la guàrdia i el confiaren a Guedalià, fill d'Ahicam, fill de Xafan, perquè el dugués a casa. Així Jeremies pogué tornar a viure entre la gent.
Promesa a Èbed-Mèlec
15 Mentre Jeremies encara era reclòs al pati de la guàrdia, el Senyor li va comunicar la seva paraula. Li digué:
16 --Vés a trobar el cuixita Èbed-Mèlec i digues-li: "Això diu el Senyor de l'univers, Déu d'Israel: Quan arribi aquell dia, tu mateix veuràs com es compleixen les paraules que he pronunciat contra aquesta ciutat, per a desgràcia seva i no pas per al seu bé. 17 Però aquell dia jo et salvaré: no cauràs en mans dels qui tu tems. T'ho dic jo, el Senyor. 18 No cauràs víctima de l'espasa: tindràs la pròpia vida com a premi, perquè has confiat en mi. T'ho dic jo, el Senyor."
Jeremies, confiat a Guedalià
40
Paraula que Jeremies va rebre del Senyor després que, a Ramà, Nebuzaradan, cap de la guàrdia, es fes càrrec d'ell, quan Jeremies es trobava entre els captius de Jerusalem i de Judà que, lligats amb cadenes, eren deportats a Babilònia.
El cap de la guàrdia se'n va fer càrrec i li va dir:
--El Senyor, el teu Déu, havia decretat aquesta desgràcia contra aquest lloc. Ara l'ha enviada, tal com havia decretat. Tot això us ha succeït perquè vau pecar contra el Senyor i no el vau obeir. Però, a tu, t'allibero de les cadenes que portes a les mans. Si et sembla bé d'acompanyar-me a Babilònia, vine, que jo m'ocuparé de tu. I si no et sembla bé, no vinguis. Tens tot el país per a anar on vulguis: vés allà on et sembli millor.
Com que Jeremies no es decidia a tornar-se'n, Nebuzaradan li va dir:
--Vés amb Guedalià, fill d'Ahicam, fill de Xafan, que el rei de Babilònia ha nomenat governador de les poblacions de Judà, i viu amb ell entre la gent. I si no, vés allà on et sembli millor.
El cap de la guàrdia li donà provisions i li va fer un present, i el va acomiadar. Jeremies se'n va anar, doncs, amb Guedalià, fill d'Ahicam, a Mispà, i va viure amb ell entre la gent que havia quedat al país.
Tots els oficials de les tropes que s'havien dispersat pels camps amb els seus homes van saber que el rei de Babilònia havia nomenat governador del país Guedalià, fill d'Ahicam, i li havia confiat la gent pobra, homes, dones i infants que no havien estat deportats a Babilònia. Llavors anaren a trobar-lo a Mispà juntament amb els seus homes. Eren Ixmael, fill de Netanià, Johanan i Jonatan, fills de Caréah, Seraià, fill de Tanhúmet, els fills d'Efai de Netofà i Jezaniahu, fill del maacatita. Guedalià, fill d'Ahicam, fill de Xafan, els va fer, a ells i als seus homes, aquest solemne jurament:
--No tingueu por de sotmetre-us als caldeus: quedeu-vos al país, sotmeteu-vos al rei de Babilònia i tot us anirà bé. 10 Jo m'he de quedar a Mispà, a disposició dels caldeus que vinguin al nostre país. Vosaltres aneu a viure a les poblacions que ara són vostres: feu-hi collites de vi, blat i oli i emmagatzemeu-les.
11 Els altres jueus que eren a Moab, a Ammon i a Edom, o en altres països, en sentir que el rei de Babilònia havia permès que una part del poble restés a Judà i que els havia posat com a governador Guedalià, fill d'Ahicam, fill de Xafan, 12 van tornar al país de Judà des de tots els llocs on s'havien dispersat. Es presentaren a Guedalià, que era a Mispà, i van tenir una collita abundant de vi i de blat.
Assassinat de Guedalià
13 Johanan, fill de Caréah, i tots els oficials de les tropes que s'havien dispersat pels camps, anaren a Mispà a trobar Guedalià 14 i li van dir:
--¿No saps que Baalís, rei dels ammonites, ha enviat Ixmael, fill de Netanià, perquè et mati?
Però Guedalià, fill d'Ahicam, no se'ls va creure. 15 Llavors Johanan, fill de Caréah, va dir en secret a Guedalià a Mispà:
--Deixa'm anar a eliminar Ixmael, fill de Netanià, sense que ningú ho sàpiga. No podem permetre que et mati. Tots els jueus que ara s'han reunit al voltant teu es dispersarien i es perdria la resta de Judà.
16 Guedalià, fill d'Ahicam, va respondre a Johanan, fill de Caréah:
--No ho facis! No és veritat això que dius d'Ixmael!
41
El mes setè, Ixmael, fill de Netanià, fill d'Elixamà, que era de nissaga reial i membre de la cort, va anar amb deu homes a Mispà a trobar Guedalià, fill d'Ahicam, i es van asseure a taula plegats. De sobte, Ixmael i els altres deu homes van desembeinar les espases i mataren Guedalià, fill d'Ahicam, fill de Xafan, governador del país, nomenat pel rei de Babilònia. També van matar tots els jueus que hi havia a Mispà al costat de Guedalià i els caldeus que eren allí. Ixmael va matar tots els homes de guerra.
Dos dies després de la mort de Guedalià, i quan ningú encara no en sabia res, es van presentar uns vuitanta homes de Siquem, de Siló i de Samaria, amb la barba afaitada i els vestits esquinçats i amb incisions al cos, que portaven oblacions i encens per oferir-los en el temple del Senyor. Ixmael, fill de Netanià, sortí a rebre'ls des de Mispà tot plorant. Se'ls va acostar i els digué:
--Veniu a veure Guedalià, fill d'Ahicam.
Però quan van ser al mig de la ciutat, Ixmael, fill de Netanià, acompanyat dels seus homes, els va degollar i els tirà a la cisterna. Entre ells n'hi hagué deu que digueren a Ixmael:
--No ens matis, que tenim blat, ordi, oli i mel, amagats pels camps.
Llavors Ixmael es va desdir de matar-los amb els altres.
La cisterna on Ixmael va tirar els cadàvers dels homes que ell havia mort és ara la cisterna de Guedalià. Era la que havia excavat el rei Asà per defensar-se de Baixà, rei d'Israel. Ixmael, fill de Netanià, la va omplir de cadàvers.
10 A més, Ixmael va fer captius tots els qui quedaven a Mispà: les filles del rei i tots els altres que Nebuzaradan, cap de la guàrdia, havia confiat a Guedalià, fill d'Ahicam. Ixmael, fill de Netanià, se'ls va endur captius al país dels ammonites.
11 Johanan, fill de Caréah, i els oficials que eren amb ell van ser informats de tot el mal que havia fet Ixmael, fill de Netanià. 12 Llavors van reunir tota la tropa i sortiren per atacar Ixmael, fill de Netanià. El van aconseguir vora la gran bassa de Gabaon.
13 La gent que era amb Ixmael es va alegrar de veure Johanan, fill de Caréah, i els oficials de l'exèrcit que l'acompanyaven; 14 tots els captius que Ixmael s'enduia de Mispà es passaren a Johanan, fill de Caréah. 15 Ixmael, fill de Netanià, amb vuit homes més, es pogué escapar de Johanan i se'n va anar al país dels ammonites.
16 Johanan, fill de Caréah, i els oficials de l'exèrcit que l'acompanyaven es van fer càrrec de la gent de Mispà que havien rescatat de les mans d'Ixmael, fill de Netanià, després que aquest havia mort Guedalià, fill d'Ahicam. Hi havia homes de guerra, dones, criatures i funcionaris de la cort. Johanan els havia rescatat a Gabaon. 17 Tots es posaren en camí i van fer una parada al campament de Quimham, prop de Betlem, a punt d'emprendre la marxa cap a Egipte. 18 Fugien, per por dels caldeus, ja que Ixmael, fill de Netanià, havia mort Guedalià, fill d'Ahicam, aquell que el rei de Babilònia havia nomenat governador del país.
Fugida a Egipte
42
Tots els oficials, Johanan, fill de Caréah, i Jezanià, fill d'Oixaià, amb tota l'altra gent, del més petit fins al més gran, anaren a trobar el profeta Jeremies i li van dir:
--Permet que et presentem la nostra súplica: intercedeix davant el Senyor, el teu Déu, per aquesta resta que som nosaltres; tu mateix pots veure que n'hem quedat ben pocs, de tants com érem. Que el Senyor, el teu Déu, ens faci saber què hem de fer i quin camí hem d'emprendre!
El profeta Jeremies els va dir:
--D'acord. Consultaré al Senyor, el vostre Déu, això que em dieu: tot el que el Senyor em respongui us ho comunicaré sense amagar-ne res.
Ells van dir a Jeremies:
--Que el Senyor sigui testimoni ferm i fidel contra nosaltres si no complim exactament tot allò que ell, el Senyor, el teu Déu, t'encarregui de dir-nos. Tant si ens agrada com si no ens agrada, obeirem el Senyor, el nostre Déu, que tu consultes a petició nostra. Així, si escoltem la veu del Senyor, el nostre Déu, tot ens anirà bé.
Al cap de deu dies, el Senyor va comunicar la seva paraula a Jeremies. Ell cridà Johanan, fill de Caréah, els oficials que eren amb ell i tota la gent, des del més petit fins al més gran, i els digué:
--Això diu el Senyor, Déu d'Israel, al qual m'heu fet presentar la vostra súplica: 10 "Si torneu on éreu i us quedeu en aquest país, us reconstruiré i no us enrunaré, us plantaré i no us arrencaré, perquè no vull continuar fent-vos mal. 11 No tingueu por del rei de Babilònia. A vosaltres us fa por, però no temeu, perquè jo sóc amb vosaltres i us salvaré, us alliberaré de les seves mans. Ho dic jo, el Senyor. 12 Faré que ell tingui pietat de vosaltres, se n'apiadarà i us deixarà tornar a les vostres terres. 13 Però si desobeïu el Senyor i no voleu viure més en aquest país, 14 si voleu anar-vos-en al país d'Egipte i viure-hi pensant que allà no veureu més la guerra, ni hi sentireu el toc d'alarma ni hi passareu fam, 15 llavors escolteu la paraula del Senyor, resta de Judà! Això us diu el Senyor de l'univers, Déu d'Israel: Si decidiu d'encaminar-vos cap a Egipte i aneu a refugiar-vos-hi, 16 l'espasa que temeu us atraparà en aquella terra; fins a Egipte us perseguirà la fam que tant us inquieta, i allà morireu. 17 Tots els qui s'encaminin cap a Egipte i vagin a refugiar-s'hi, moriran víctimes de l'espasa, de la fam i de la pesta: no hi haurà qui se salvi ni s'escapi de les desgràcies que faré caure damunt d'ells. 18 Això diu el Senyor de l'univers, Déu d'Israel: Així com es va abocar el meu enuig ardent sobre els habitants de Jerusalem, també s'abocarà sobre vosaltres si us refugieu a Egipte. Us convertireu en motiu de maledicció, d'estupor, d'imprecacions i de vergonya, i no veureu mai més aquest país. 19 A vosaltres, resta de Judà, el Senyor us diu: No aneu cap a Egipte! Sapigueu que avui testifico tot això contra vosaltres!"
20 »Ara us equivoqueu en perjudici de la vostra vida. Em vau encomanar que m'adrecés al Senyor, el vostre Déu, i em dèieu: "Intercedeix per nosaltres davant el Senyor, el nostre Déu, i comunica'ns tot el que et digui el Senyor, el nostre Déu, que nosaltres ho complirem." 21 Avui us ho he comunicat, però no feu cas de res d'allò que el Senyor, el vostre Déu, m'havia encomanat de dir-vos. 22 Sapigueu, doncs, que morireu per l'espasa, la fam i la pesta en el lloc on voleu anar a refugiar-vos.
43
Tan bon punt Jeremies acabà de comunicar al poble totes les paraules del Senyor, el seu Déu, que el mateix Senyor, Déu del poble, li havia encarregat de dir-los, Azarià, fill d'Oixaià, Johanan, fill de Caréah, i tots els homes insolents van dir a Jeremies:
--No és veritat, això que dius! El Senyor, el nostre Déu, no t'ha encarregat pas que ens diguis: "No aneu a viure a Egipte." És Baruc, fill de Nerià, el qui t'esperona contra nosaltres, perquè caiguem en mans dels caldeus i ens matin o ens deportin a Babilònia.
Johanan, fill de Caréah, els altres oficials de l'exèrcit i la resta de la gent no van fer cas del Senyor, que els deia: «Quedeu-vos al país de Judà.» Johanan, fill de Caréah, i els altres oficials s'endugueren tota la resta de Judà que havia tornat dels països on s'havien dispersat, els homes, les dones, les criatures, les filles del rei i tots els qui Nebuzaradan, cap de la guàrdia, havia confiat a Guedalià, fill d'Ahicam, fill de Xafan, i també el profeta Jeremies i Baruc, fill de Nerià. Desobeint el Senyor, es van refugiar al país d'Egipte i arribaren a Dafne.
Profecia contra Egipte
A Dafne, el Senyor va comunicar la seva paraula a Jeremies. Li digué:
--En presència de la gent de Judà, agafa pedres grosses i enfonsa-les dins l'argila de la bòbila que hi ha a l'entrada del palau del faraó a Dafne. 10 Després digues-los: "Això diu el Senyor de l'univers, Déu d'Israel: Jo faré venir el meu servent Nabucodonosor, rei de Babilònia. Sobre les pedres que aquí he enfonsat, jo hi col·locaré el seu tron, i ell hi estendrà el seu dosser. 11 Vindrà i vencerà el país d'Egipte: els destinats a morir, moriran; els destinats a la captivitat, seran fets captius; els destinats a l'espasa, moriran per l'espasa. 12 Jo calaré foc als temples dels déus d'Egipte, i ell incendiarà els temples i s'endurà captius els seus déus. Netejarà el país d'Egipte, com un pastor neteja de puces el vestit, i en tornarà sa i estalvi. 13 Esmicolarà els obeliscos del temple del Sol, que hi ha al país d'Egipte, i incendiarà els temples dels déus d'Egipte."
Contra els jueus apòstates d'Egipte
44
Paraula que Jeremies va adreçar a tots els jueus que habitaven al país d'Egipte, a les ciutats de Migdol, Dafne i Memfis i a la regió de Patrós. Digué:
--Això diu el Senyor de l'univers, Déu d'Israel: "Heu vist les calamitats que he fet caure sobre Jerusalem i sobre totes les ciutats de Judà. Avui estan destruïdes i sense habitants, perquè les seves obres van ser dolentes: m'irritaven anant a cremar ofrenes i a donar culte a altres déus que ells no coneixien, ni tampoc vosaltres ni els vostres pares. Sense cansar-me, jo enviava cada dia els meus servents, els profetes, que deien: ‘No feu aquestes coses abominables, que jo les detesto!’ Però ells no van escoltar ni en van fer cap cas; no es convertiren de la seva maldat i continuaren cremant ofrenes a altres déus. Per això es va encendre la meva indignació i es va abocar sobre les ciutats de Judà i les places de Jerusalem, que avui estan destruïdes i desolades.
»Ara, doncs, això us diu el Senyor de l'univers, Déu d'Israel: Per què us feu tant de mal vosaltres mateixos? ¿Voleu que extermini tots els de Judà, homes i dones, infants i nens de pit, fins que no quedi res de vosaltres? Les vostres obres m'irriten: no feu més que cremar ofrenes a altres déus en el país d'Egipte on heu anat a refugiar-vos. Acabareu provocant el vostre propi extermini i us convertireu en motiu de malediccions i insults entre tots els pobles de la terra. ¿És que heu oblidat les maldats que cometien els vostres pares o els reis de Judà o les mullers del rei Salomó, i les que cometíeu vosaltres i les vostres mullers al país de Judà i a les places de Jerusalem? 10 Fins al dia d'avui no us n'heu penedit, ni heu tingut temor, ni heu seguit la meva Llei i els manaments que us vaig donar a vosaltres i als vostres pares.
11 »Ara, doncs, això diu el Senyor de l'univers, Déu d'Israel: Jo us vigilo per a desgràcia vostra i exterminaré tot el poble de Judà. 12 Faré que aquesta resta de Judà que es volgué encaminar cap a Egipte per anar a refugiar-s'hi desaparegui tota del país d'Egipte. Cauran víctimes de l'espasa o moriran de fam: des del més petit fins al més gran sucumbiran víctimes de la fam i l'espasa. Així es convertiran en motiu de maledicció, d'estupor, d'imprecacions i de vergonya. 13 Demanaré comptes als qui habiten al país d'Egipte, com vaig demanar comptes a Jerusalem, amb l'espasa, la fam i la pesta. 14 No s'escaparà ni fugirà ningú d'aquella resta de Judà que anà a refugiar-se al país d'Egipte, amb l'esperança de tornar al país de Judà. Ells es deleixen per tornar a viure-hi, però no hi tornaran, llevat d'algun escàpol."
15 La gran multitud que vivia a Patrós, en terra d'Egipte, les dones presents en aquella gran assemblea i els homes que sabien que les seves dones cremaven ofrenes a altres déus, tots, uns i altres, van respondre a Jeremies:
16 --No et volem fer cas en això que ens has dit en nom del Senyor. 17 Complirem tot el que hem decidit: cremarem ofrenes i oferirem libacions a la Reina del cel, com van fer els nostres pares, els nostres reis i els nostres prohoms i com fèiem nosaltres a les ciutats de Judà i a les places de Jerusalem. Aleshores teníem pa abundant, tot ens anava bé i no ens passava res de mal. 18 Però des que hem deixat de cremar ofrenes i oferir libacions a la Reina del cel, ens manca de tot i anem morint, víctimes de l'espasa o de la fam. 19 A més, els nostres marits ens permeten que cremem ofrenes i oferim libacions a la Reina del cel i que, en honor d'ella, preparem coques amb la seva efígie.
20 Llavors Jeremies va contestar a tot el poble, tant homes com dones, que havien replicat de la mateixa manera:
21 --¿No és més aviat que el Senyor va tenir present i va recordar les ofrenes que cremàveu, a les ciutats de Judà i a les places de Jerusalem, vosaltres, els vostres pares, els vostres reis, els vostres prohoms i tota la gent del poble? 22 El Senyor no pogué resistir-ho més i, per la vostra mala conducta i per les abominacions que cometíeu, ara el vostre país s'ha convertit en una ruïna, motiu d'estupor i de malediccions, en un lloc deshabitat, tal com el veieu avui. 23 Tota aquesta desgràcia, tal com la veieu avui, us ha vingut perquè heu pecat contra el Senyor: heu cremat ofrenes, no heu escoltat la seva veu, no heu seguit la seva Llei, els seus manaments i els seus preceptes.
24 Jeremies va dir encara a tota la gent i a totes aquelles dones:
--Tots els jueus que viviu al país d'Egipte, escolteu la paraula del Senyor! 25 Això diu el Senyor de l'univers, Déu d'Israel: "Vosaltres i les vostres dones, ho heu dit de paraula i ho practiqueu amb els fets. Heu dit que us havíeu compromès amb vots a cremar ofrenes i a oferir libacions a la Reina del cel, i que els volíeu complir. Doncs bé, doneu per vàlids els vostres vots i compliu tot el que heu promès! 26 Tots els jueus que viviu al país d'Egipte, escolteu la paraula del Senyor: Jo, el Senyor, també us juro pel meu gran nom que, en tot el país d'Egipte, ningú de tota aquesta gent de Judà no jurarà més pel meu nom dient: ‘Per la vida del Senyor, el nostre Déu!’ 27 Us vigilo per a desgràcia vostra i no per al vostre bé: tots els jueus que hi ha al país d'Egipte moriran víctimes de l'espasa o de la fam fins que siguin exterminats. 28 Alguns, ben pocs, s'escaparan de l'espasa i podran tornar del país d'Egipte al de Judà: llavors la resta de Judà, que ha vingut a refugiar-se a Egipte, sabrà quina paraula s'ha complert, si la meva o la seva. 29 Ho dic jo, el Senyor.
»Aquest serà el senyal dels comptes que jo passaré amb vosaltres en aquest país, perquè sapigueu que les meves amenaces contra vosaltres es compleixen. 30 Això diu el Senyor: Faré caure el faraó Hofrà, rei d'Egipte, en mans dels enemics que el volen matar, com vaig fer caure Sedecies, rei de Judà, en mans de Nabucodonosor, rei de Babilònia, l'enemic que el volia matar."
Missatge a favor de Baruc
45
Paraula que l'any quart de Joiaquim, fill de Josies, rei de Judà, el profeta Jeremies va comunicar a Baruc, fill de Nerià, que escrivia en un rotlle allò que Jeremies li dictava:
--Baruc, això et fa saber el Senyor, Déu d'Israel: "Tu dius: ‘Pobre de mi! El Senyor afegeix pena al meu dolor, no em canso de gemegar i no trobo repòs.’ Ara tu, Jeremies, digues-li: ‘Això et diu el Senyor: Enruno el que havia construït i arrenco el que havia plantat, i ho faig arreu de la terra. Però demanes massa coses per a tu. No en demanis més. Ara que faig caure calamitats sobre tothom, a tu et concedeixo la pròpia vida com a premi, vagis on vagis. T'ho dic jo, el Senyor.’"
Oracles contra les nacions (46-51)
46
Paraula que el Senyor va comunicar al profeta Jeremies referent a les nacions.
Contra Egipte
Referent a Egipte. Referent a l'exèrcit del faraó Necó, rei d'Egipte, quan era a Carquemix, prop del riu Eufrates, i Nabucodonosor, rei de Babilònia, el va vèncer l'any quart de Joiaquim, fill de Josies, rei de Judà:
«Prepareu escut i broquer,
llanceu-vos al combat!
Enganxeu els cavalls!
Guerrers, pugeu als carros,
formeu, coberts amb el casc!
Esmoleu les llances,
poseu-vos les cuirasses!
Què és el que veig?
Estan esfereïts i reculen.
Els seus guerrers, derrotats,
fugen, no es giren.
És el "Terror de tot arreu"!
Ho dic jo, el Senyor.
El més lleuger no pot fugir,
ni escapar-se el més valent.
Al nord, a la riba de l'Eufrates,
ensopeguen i cauen.
Qui és aquest que es desborda
com el Nil,
tumultuós com les aigües abismals?
És Egipte, que es desborda com el Nil,
tumultuós com les aigües abismals,
i diu: "Em desbordaré,
inundaré la terra,
es perdran les ciutats
i els seus habitants.
Amunt, cavalls!
Carros, llanceu-vos!
Endavant, guerrers,
els de Put i els de Cuix
amb l'escut,
els de Lud amb els arcs!"
10 »Però aquell dia,
per al Senyor, Déu de l'univers,
és dia de passar comptes
amb els seus adversaris:
l'espasa devorarà fins a atipar-se'n,
s'embriagarà de sang.
Serà un sacrifici
en honor del Senyor,
Déu de l'univers,
en el país del nord,
a la riba de l'Eufrates.
11 Poble d'Egipte, ja pots pujar a Galaad
a cercar-hi bàlsam:
és en va que multipliques
els remeis,
no se't tancaran les ferides.
12 Les nacions coneixen la teva deshonra,
el teu plany omple la terra.
Un guerrer ensopega amb l'altre
i cauen tots dos plegats.»
13 Paraula que el Senyor va comunicar al profeta Jeremies quan Nabucodonosor, rei de Babilònia, anava a atacar el país d'Egipte:
14 «Anuncieu-ho a Egipte,
proclameu-ho a Migdol,
a Memfis i a Dafne.
Digueu: "Aixeca't i prepara't,
que t'envolta l'espasa mortal!"
15 Per què fuig el toro Apis?
Per què no resisteix?
És que el Senyor l'ha envestit,
16 i ell ensopega i cau.
Els mercenaris també cauen
l'un sobre l'altre i es diuen:
"Anem, tornem-nos-en a casa,
a la terra on hem nascut:
fugim de l'espasa que devasta!"
17 Al faraó, rei d'Egipte,
poseu-li el nom
de "Terrabastall a destemps".
18 Juro per la meva vida que així serà,
tan cert com el Tabor
és enmig de les muntanyes
i el Carmel arran del mar.
Ho dic jo, el Senyor.
"Senyor de l'univers"
és el meu nom.
19 Prepareu-vos a ser deportats,
habitants del país d'Egipte:
Memfis quedarà desolada,
incendiada, sense habitants.
20 Egipte és una vedella magnífica,
però ja ve, ja ve un tàvec
des del nord.
21 També els seus mercenaris
són com vedells d'engreix,
però giren igualment l'esquena:
fugen plegats, no resisteixen,
perquè els arriba el dia de la desfeta,
el temps que els demanaran comptes.
22 Egipte s'esmuny silenciós
com la serp,
mentre ve qui avança amb força:
arriba amb destrals contra ell,
com qui abat els arbres.
23 El Senyor diu:
Talleu els seus boscos,
els seus boscos impenetrables.
Ho dic jo, el Senyor.
Són més nombrosos que les llagostes,
que no es poden comptar.
24 El país d'Egipte ha estat humiliat,
posat en mans del poble del nord.»
25 Diu el Senyor de l'univers, Déu d'Israel:
--Passaré comptes amb els déus i els reis d'Egipte: amb Amon, el déu de Tebes, amb el faraó i amb els qui confien en ell. 26 Els faré caure en mans de Nabucodonosor, rei de Babilònia, i en mans dels seus oficials, que busquen de matar-los. Però finalment Egipte tornarà a ser habitat com en temps antics. Ho dic jo, el Senyor.
Retorn dels israelites deportats
27 «Servent meu, Jacob, no temis.
No tinguis por, Israel.
Jo t'allibero dels països llunyans.
Salvo els teus fills
de la terra on són captius.
El poble de Jacob
tornarà i viurà tranquil,
descansarà sense que el pertorbin.
28 Servent meu, Jacob, no temis.
Ho dic jo, el Senyor.
Jo sóc amb tu per salvar-te.
Faré desaparèixer totes les nacions
on t'havia dispersat.
A tu, però, no et destruiré del tot.
Tan sols t'he corregit amb mesura,
perquè no et podia
tenir per innocent.»
Contra els filisteus
47
Paraula que el Senyor va comunicar al profeta Jeremies referent als filisteus, abans que el faraó Necó s'apoderés de Gaza.
Això diu el Senyor:
«Vénen aigües del nord,
són un torrent desbordat,
inunden el país i tot el que hi ha,
les ciutats i els qui hi viuen.
La gent crida auxili,
clamen els habitants del país
quan senten el galop dels cavalls,
el brogit dels carros
i l'estrèpit de les rodes.
Els pares no gosen mirar els fills,
els fallen les forces
quan veuen arribar
el dia que destruirà
tots els filisteus,
que privarà Tir i Sidó
de tot auxili dels aliats.
El Senyor devastarà els filisteus,
la resta de l'illa de Caftor.
A Gaza es rapen en senyal de dol,
Ascaló ha quedat silenciosa.
Vosaltres, que sou la resta
dels anaquites,
fins quan us fareu incisions?
"Ai! El Senyor ja té l'espasa!
Espasa, quan t'aturaràs?
Torna a la beina,
descansa i estigues quieta!
Però com et podries aturar?"
El Senyor li ha donat ordres
sobre Ascaló i la costa del mar:
allà l'ha convocada!»
Contra Moab
48
Referent a Moab, això diu el Senyor de l'univers, Déu d'Israel:
«Ai de Nebó,
que ha estat devastada!
Quiriataim
ha estat presa i humiliada,
humiliada i abatuda
la ciutat inexpugnable.
S'ha acabat la fama de Moab!
Han maquinat
contra la ciutat d'Heixbon:
"Anem, fem-la desaparèixer
com a nació!"
I tu, Madmén,
acabaràs silenciosa:
l'espasa no s'apartarà
del teu darrere.
Se sent el clam d'Horonaim:
quina devastació, quin desastre!
Moab ha estat destrossat:
els seus crits se senten fins a Sóar.
La pujada de Luhit
fa pujar el sanglot dels plors,
i a la baixada d'Horonaim
se sent el clam dolorós de la desfeta:
"Fugiu, salveu la vida,
viviu com els matolls del desert!"
Et refiaves dels teus triomfs
i dels teus tresors,
però també tu seràs conquerida.
El déu Quemoix serà deportat
amb els seus sacerdots i dignataris.
El devastador entrarà
a totes les ciutats,
no se n'escaparà cap ni una:
destruirà les valls i saquejarà l'altiplà,
tal com ha dit el Senyor.
Doneu ales a Moab
perquè fugi volant;
les seves ciutats quedaran desolades,
no hi viurà ningú.
10 Maleït qui faci amb desgana
la tasca encomanada pel Senyor!
Maleït qui privi de sang
la seva espasa!
11 »Moab, des de jove
havia viscut tranquil,
quiet com el vi sobre el solatge:
no el passaven d'una gerra a l'altra,
mai no l'havien deportat.
Conservava el gust com el vi,
no perdia la seva aroma.
12 »Però ara vénen dies que hi enviaré qui el trasbalsi: buidaran les seves gerres i abocaran els seus bots. Ho dic jo, el Senyor. 13 I Moab s'avergonyirà de Quemoix, tal com la gent d'Israel, que confiava en Betel, se'n va avergonyir.
14 »¿Com podeu dir:
"Nosaltres som forts,
guerrers avesats a combatre"?
15 Moab serà devastat:
l'enemic n'assaltarà les ciutats,
i aquells guerrers escollits
baixaran a l'escorxador.
Ho dic jo, el Rei:
"Senyor de l'univers" és el meu nom.
16 S'acosta la desfeta de Moab,
li arriba molt de pressa la ruïna.
17 Planyeu-lo, pobles veïns
i tots els qui el coneixeu!
Digueu: "Com s'ha trencat
aquella vara poderosa,
aquell ceptre gloriós!"
18 Ciutat de Dibon, baixa del teu soli
i asseu-te assedegada;
el devastador de Moab t'ataca
i et destrossa les fortaleses.
19 Població d'Aroer,
munta guàrdia al camí,
pregunta als fugitius que s'escapen
que t'expliquin què ha passat.
20 Ells diran:
"Moab ha estat humiliat i abatut!
Clameu i crideu auxili!
Anuncieu per l'Arnon
que Moab ha estat devastat!"
21 »Es compleix la sentència del Senyor contra l'altiplà: contra les ciutats d'Holon, Jahas i Mefàat, 22 contra Dibon, Nebó i Betdiblataim, 23 contra Quiriataim, Betgàmul i Betmeon, 24 contra Queriot, Bosrà i totes les altres ciutats de Moab, tant les de lluny com les de prop.
25 »Moab és un toro
amb les banyes tallades,
un home amb els braços trencats.
Ho dic jo, el Senyor.
26 »Embriagueu Moab: que es rebolqui en el seu vòmit i tothom es burli d'ell, perquè presumia contra el Senyor. 27 ¿No t'havies burlat d'Israel? ¿No en parlaves movent el cap, com qui ha atrapat un lladre?
28 »Habitants de Moab,
abandoneu les ciutats,
aneu a viure a les roques;
feu-vos nius, com els coloms,
a la boca dels avencs.
29 Tots coneixem l'orgull de Moab,
la seva arrogància sense mida:
és superb, insolent i altiu de cor.
30 Conec la seva insolència,
és insostenible el que diuen
i el que fan.
Ho dic jo, el Senyor.
31 Ara, doncs, em lamento per Moab,
m'exclamo per tot aquell poble;
tothom gemega
per la gent de Quirheres.
32 Més que per Jazer,
ploro per tu, vinya de Sibmà.
Els teus sarments
arribaven al Mar Mort,
arribaven fins al mar de Jazer.
Però el devastador s'ha llançat
sobre els teus fruits,
sobre la teva verema.
33 S'han allunyat dels fruiterars
i dels camps de Moab
la joia i les festes;
no deixaré entrar vi en els cups,
no trepitjaran el raïm tot cantant,
el seu cant no serà
el de trepitjar raïm.
34 Els crits d'Heixbon
arriben fins a Elalé i Jahas;
els de Sóar, fins a Horonaim
i Eglat-Xelixià.
Fins a les aigües de Nimrim
la terra ha quedat desolada!
35 »Faré que s'acabin a Moab els qui pugen als recintes sagrats i hi cremen ofrenes als seus déus. Ho dic jo, el Senyor.
36 »Ara, doncs, per Moab em surt del cor un so planyívol com el d'una flauta, un so planyívol per la gent de Quirheres: han perdut el fruit del seu treball. 37 Tots es rapen els cabells i s'afaiten la barba, es fan incisions a les mans i es vesteixen de dol. 38 Dels terrats de les cases i dels carrers de Moab només en surten planys, perquè jo he esmicolat Moab com una gerra que ningú no vol. Ho dic jo, el Senyor.
39 »Com ha estat destrossat! Planyeu-lo! Moab gira l'esquena de vergonya. És la riota i l'horror de tots els qui l'envolten.
40 »Això diu el Senyor:
Algú vola com una àguila
i estén les ales sobre Moab.
41 Les ciutats són preses,
les places fortes, conquerides:
aquell dia els valents de Moab
encongiran el cor
com la dona quan infanta.
42 Moab deixarà de ser un poble,
perquè presumia contra el Senyor.
43 El pànic, la fossa i el filat
se us tiren al damunt,
habitants de Moab.
Ho dic jo, el Senyor.
44 Qui fugi del pànic
caurà dintre la fossa,
i si surt de la fossa,
s'enredarà a les malles del filat.
Tot això faré caure sobre Moab
l'any que passaré comptes amb ell.
Ho dic jo, el Senyor.
45 Els fugitius, sense forces,
s'aturaran a recer d'Heixbon,
però llavors en sortirà un foc,
una flama de les files de Sehon
que consumirà els polsos de Moab,
el crani del poble tumultuós.
46 Ai de tu, Moab!
Estàs perdut, poble del déu Quemoix:
s'emporten captius els teus fills
i captives les teves filles.
47 Però a la fi dels temps
jo renovaré la vida de Moab.
Ho dic jo, el Senyor.»
Fins aquí la sentència contra Moab.
Contra Ammon
49
Referent als ammonites, això diu el Senyor:
«Per ventura Israel no té fills
que puguin posseir la terra de Gad?
Com és, doncs, que el déu Milcom
se n'ha apoderat
i el seu poble n'habita les ciutats?
Per això vénen dies
que faré ressonar el crit de guerra
a Rabà dels ammonites.
Ho dic jo, el Senyor.
Es tornarà un tossal desolat,
i seran incendiats
els pobles del voltant:
llavors Israel prendrà possessió
de la seva heretat.
Ho he dit jo, el Senyor.
Planyeu-vos, gent d'Heixbon,
perquè Ai ha estat devastada;
crideu, rodalies de Rabà,
vestiu-vos de dol, lamenteu-vos,
aneu errants
per les tanques dels camps,
perquè el déu Milcom serà deportat
amb els seus sacerdots i dignataris.
Gent rebel,
per què et glories de les fondalades
i dius que la teva vall és fèrtil?
Tu et refies dels teus tresors
i afirmes: "Qui m'atacarà?"
Doncs jo faré caure el pànic
damunt teu
i t'envoltarà pertot arreu:
us dispersareu cadascú pel seu costat
i no hi haurà
qui aplegui els esgarriats.
Ho dic jo, el Senyor,
Déu de l'univers.
Però finalment
renovaré la vida dels ammonites.
Ho dic jo, el Senyor.»
Contra Edom
Referent a Edom, això diu el Senyor de l'univers:
«Ja no hi ha savis a Teman?
No hi queden consellers?
Han perdut la saviesa?
Fugiu, habitants de Dedan,
retireu-vos a viure a les coves!
Jo envio una calamitat
al poble d'Esaú;
ara haurà de donar comptes.
Us arriben els veremadors,
que no deixaran ni un gotim;
de nit us arriben lladres,
que saquejaran al seu gust.
10 Jo mateix despullo Esaú,
descobreixo els seus cataus:
no es podrà pas amagar.
Tot el seu poble és devastat:
els fills, els germans
i els veïns ja no hi són.
11 Abandona els teus orfes:
ja els pujaré jo;
i que les teves viudes confiïn en mi!
12 »Perquè això diu el Senyor: Els qui no estaven sentenciats a beure la copa, també l'han beguda. ¿I tu te n'havies de lliurar? No te'n lliuraràs pas: ben cert que la beuràs! 13 Ho juro per mi mateix: Bosrà serà una ruïna, es convertirà en motiu d'estupor, d'oprobi i de maledicció; totes les seves ciutats esdevindran ruïnes perpètues.»
14 He sentit aquest missatge del Senyor,
i un enviat el porta a les nacions:
«Reuniu-vos, veniu i ataqueu-lo,
sortiu a combatre'l!
15 Jo et faré el més petit dels pobles,
mereixedor del més gran menyspreu.
16 T'has enganyat
creient que et feies témer,
t'has tornat altiu,
perquè vius a les escletxes de la roca,
aferrat al cim dels turons;
però, ni que hi posis el niu
com l'àguila,
d'allà i tot et faré caure.
Ho dic jo, el Senyor.»
17 Edom serà motiu d'estupor: tothom qui hi passarà, quedarà esbalaït i es riurà de la seva desfeta. 18 Serà com la destrucció de Sodoma i Gomorra i dels seus habitants. Ho diu el Senyor. Ningú més no hi viurà ni s'hi refugiarà.
19 «Com un lleó quan puja
del bosc frondós del Jordà
cap als pasturatges d'Etan,
jo el faré fugir en un moment
i establiré el governant
que m'he escollit.
Qui és com jo?
Qui em pot cridar a judici?
Hi ha cap rei
que em pugui plantar cara?
20 Escolteu, doncs, la decisió
que el Senyor ha pres contra Edom,
les intencions que porta
contra els habitants de Teman:
els arrossegaran, certament,
com petits del ramat;
ben cert, ho veurà amb horror
la seva cleda.
21 Els crits de la seva caiguda
fan tremolar la terra,
des del Mar Roig
senten els seus crits d'auxili.
22 Algú vola com una àguila
i estén les ales sobre Bosrà.
Aquell dia els valents d'Edom
encongiran el cor
com la dona quan infanta.»
Contra Damasc
23 Referent a Damasc:
«Hamat i Arpad estan consternades,
estan inquietes perquè senten
males noves,
com la mar quan s'encrespa
i no es calma.
24 Damasc, acovardida, es gira i fuig,
el pànic l'ha atrapada,
li vénen angoixa i dolors
com a la dona quan infanta.
25 Per què no han evacuat
la ciutat famosa,
que em donava tant de goig?
26 »Per això, aquell dia els seus joves cauran pels carrers, tots els homes de guerra seran abatuts. Ho dic jo, el Senyor de l'univers. 27 Calaré foc a les muralles de Damasc, i consumirà els baluards de Benadad.»
Contra les tribus àrabs
28 Referent a Quedar i als reialmes d'Hassor, vençuts per Nabucodonosor, rei de Babilònia, això diu el Senyor:
«Assalteu Quedar,
devasteu els nòmades d'orient!
29 Preneu-los tendes i ramats,
envelats i tot el bagatge;
endueu-vos els seus camells,
llanceu contra ells aquest crit:
"Terror de tot arreu!"
30 Fugiu, disperseu-vos,
habitants d'Hassor,
aneu a viure en coves!
Ho dic jo, el Senyor.
Nabucodonosor, rei de Babilònia,
ha pres una decisió contra vosaltres:
ara ve amb males intencions.
31 Ataqueu aquest poble tranquil,
que viu confiat,
sense forrellats ni portes,
allunyat de tothom.
Ho dic jo, el Senyor.
32 Hi haurà camells per botí
i grans ramats per saquejar;
dispersaré als quatre vents
aquesta gent de polsos afaitats.
D'arreu on transiten
els faré venir desgràcies.
Ho dic jo, el Senyor.
33 Hassor serà un cau de xacals,
una desolació perpètua:
ningú més no hi viurà
ni s'hi refugiarà.»
Contra Elam
34 Paraula que el Senyor va comunicar al profeta Jeremies referent a Elam. Era a la primeria del regnat de Sedecies, rei de Judà.
35 Això diu el Senyor de l'univers:
«Trencaré l'arc d'Elam,
el bo i millor del seu poder.
36 Faré que s'abatin sobre Elam
els quatre vents,
des dels quatre extrems del cel,
i dispersaré els elamites
pels quatre costats de la terra:
no hi haurà nació on no arribin.
37 Amb l'amenaça dels enemics,
dels qui busquen de matar-los,
escamparé el pànic a Elam.
Els faré caure al damunt
un gran desastre:
l'ardor del meu enuig.
Ho dic jo, el Senyor.
Els enviaré l'espasa,
i els perseguirà
fins que els hauré exterminat.
38 Posaré el meu tron a Elam
i en faré desaparèixer
reis i governants.
Ho dic jo, el Senyor.
39 Però a la fi dels temps
jo renovaré la vida d'Elam.
Ho dic jo, el Senyor.»
Caiguda de Babilònia i alliberament d'Israel (50-51)
50
El Senyor, per mitjà del profeta Jeremies, va comunicar aquesta paraula referent a Babilònia i al país dels caldeus:
Babilònia
«Anuncieu-ho entre les nacions,
comuniqueu-ho aixecant estendards,
comuniqueu-ho, no ho amagueu!
Digueu:
"Babilònia ha estat presa
i el déu Bel humiliat,
Marduc és abatut,
les seves imatges escarnides,
i enderrocats
els seus ídols repugnants."
Des del nord l'ataca una nació,
que converteix aquella terra
en una solitud.
No hi ha qui l'habiti:
homes i bèsties en fugen,
no en queda res.
Israel
»Aquells dies, aquells moments,
els d'Israel i els de Judà,
ho dic jo, el Senyor,
vindran tot plorant
a cercar el Senyor, el seu Déu.
Preguntaran el camí de Sió,
i l'emprendran tot dient:
"Anem a unir-nos al Senyor
amb una aliança eterna,
que no sigui mai oblidada!"
Eren ovelles perdudes
els del meu poble,
els seus pastors les esgarriaven
per les muntanyes:
elles anaven
d'una muntanya a un turó,
s'oblidaven de la pleta.
Qui les trobava se les menjava,
i els enemics deien:
"No fem cap mal,
perquè han pecat contra el Senyor."
I això que el Senyor havia estat
cleda segura,
esperança dels seus pares!
Babilònia
»Fugiu de Babilònia,
sortiu del país dels caldeus,
poseu-vos, com els bocs,
davant el ramat.
Jo desvetllo des del país del nord
un aplec de grans nacions
perquè ataquin Babilònia:
formaran en ordre de batalla
i la prendran;
les seves fletxes
són com bons guerrers,
que mai no tornen
amb les mans buides.
10 La terra dels caldeus serà un botí,
els qui la saquegin quedaran tips.
Ho dic jo, el Senyor.
11 ¿Us alegrareu ara, ho celebrareu,
espoliadors de la meva heretat?
¿Us posareu grassos
com la vedella quan trilla,
renillareu com els corsers?
12 La vostra mare està tota avergonyida,
està humiliada la qui us ha infantat:
sereu l'última de les nacions,
un desert, un ermot, una estepa.
13 La indignació del Senyor
deixarà Babilònia desolada
i deshabitada:
tothom qui hi passarà
quedarà esbalaït
i es riurà de la seva desfeta.
14 »Tots els qui tibeu l'arc,
formeu en ordre de batalla
entorn de Babilònia!
Tireu, no estalvieu les fletxes,
perquè ha pecat contra el Senyor.
15 Envolteu-la
llançant el crit de guerra!
La ciutat es rendeix,
les seves torres es desplomen,
s'enfonsen les muralles.
El Senyor li dóna
la paga que es mereixia.
Feu-li tot el que ella va fer!
16 No deixeu que vagin sembradors
a Babilònia
ni els qui empunyen la falç
en temps de sega.
Davant l'espasa que devasta,
que tothom torni al seu país,
que fugi cadascú a la seva terra.
Israel
17 »Eren ovelles escampades,
els d'Israel;
uns lleons les van espantar.
»Primer se les menjava el rei d'Assíria i després els va trencar els ossos Nabucodonosor, rei de Babilònia. 18 Ara, doncs, això diu el Senyor de l'univers, Déu d'Israel: Jo en demanaré comptes al rei de Babilònia i al seu país, com vaig fer amb el rei d'Assíria.
19 »Faré tornar Israel a la seva pleta,
perquè pasturi al Carmel i a Basan
i brostegi fins a saciar-se
per les muntanyes d'Efraïm
i de Galaad.
20 Aquells dies, per aquell temps,
buscaran les culpes d'Israel
i no hi seran,
els pecats de Judà,
i no els trobaran:
jo perdonaré els qui faré sobreviure.
Ho dic jo, el Senyor.
Babilònia
21 »Ataca el país de Merataim,
vés a combatre contra ell
i contra els habitants de Pecod!
Anorrea'ls, extermina'ls,
fes el que t'he manat!
Ho dic jo, el Senyor.
22 Se sent brogit de guerra en el país,
hi ha una gran destrossa.
23 Com ha estat trencada i trossejada
la maça que esclafava la terra!
Com s'ha convertit Babilònia
en motiu d'estupor de tots els pobles!
24 Babilònia, tu no sabies
que jo et parava una trampa,
i t'hi has agafat:
t'han atrapat, t'han fet presonera,
perquè feies la guerra
contra el Senyor.
25 »El Senyor obre el seu arsenal
i en treu les armes del seu enuig;
el Senyor de l'univers, Déu sobirà,
les esgrimirà al país dels caldeus.
26 Acudiu-hi de tot arreu,
obriu els seus graners;
apiloteu-la com el blat
i extermineu-la sense deixar-ne res.
27 Mateu com toros els seus valents,
baixeu-los a l'escorxador.
Ai d'ells! Ha arribat el seu dia,
el temps que els demanaran comptes!
Israel
28 »Escolteu el crit dels fugitius,
dels qui s'han escapat
del país de Babilònia,
que proclamen a Sió
la justícia del nostre Déu,
del Senyor que ha demanat comptes
per la destrucció del seu temple.
Babilònia
29 »Convoqueu a Babilònia
tots els qui tiben l'arc.
Acampeu al seu entorn,
que no se n'escapi ni un!
Pagueu-li el que es mereix
per les seves obres,
feu-li tot el que ella va fer!
Perquè va ser insolent amb el Senyor,
amb el Sant d'Israel.
30 »Per això aquell dia els seus joves cauran pels carrers, tots els homes de guerra seran abatuts. Ho dic jo, el Senyor.
31 »Aquí em tens, insolent.
Ho dic jo, el Senyor de l'univers,
Déu sobirà.
Ha arribat el teu dia,
el temps que et demanaran comptes!
32 L'insolent ensopegarà, caurà,
i no tindrà qui l'aixequi:
calaré foc a les seves ciutats,
i consumirà els pobles de la rodalia.
Israel
33 »Això diu el Senyor de l'univers,
Déu d'Israel:
Els d'Israel i els de Judà
estan oprimits.
Tots els qui els van fer captius
ara els retenen,
no els volen deixar anar.
34 Però el seu defensor és fort,
el seu nom és
"Senyor de l'univers":
pledejarà amb força a favor d'ells
fins que reposin a la seva terra
i fins que tremolin
els habitants de Babilònia.
Babilònia
35 »Guerra contra els caldeus
i contra els habitants de Babilònia,
contra els seus governants
i contra els seus savis!
Ho dic jo, el Senyor.
36 Guerra contra els seus xarlatans:
que caiguin en desvaris!
I guerra contra els seus valents:
que es morin de por!
37 Guerra contra els seus cavalls
i contra els seus carros de guerra,
i contra els qui hi són de pas:
que es tornin donetes!
Guerra contra els seus tresors:
que siguin saquejats!
38 Secada contra les seves fonts:
que s'eixuguin!
Perquè és terra d'ídols,
d'ídols horribles
que els fan perdre el seny!
39 Per això hi viuran hienes
i gats mesquers,
s'hi instal·laran els estruços;
no serà mai més habitada,
no hi viurà ningú per segles i segles.
40 Serà com la destrucció que Déu va fer
de Sodoma i Gomorra
i dels seus habitants.
Ho dic jo, el Senyor.
Ningú més no hi viurà
ni s'hi refugiarà.
41 Un poble ve del nord,
una gran nació i uns reis poderosos
s'aixequen dels extrems de la terra.
42 Empunyen l'arc i els dards,
són cruels, no tenen pietat;
bramulen com les onades de la mar,
cavalquen sobre corsers;
formen en ordre de batalla,
com un sol home,
contra tu, ciutat de Babilònia.
43 Al rei de Babilònia, quan sap la nova,
li fallen les forces,
l'oprimeix l'angoixa,
té un dolor com la dona quan infanta.
44 Com un lleó quan puja
del bosc frondós del Jordà
cap als pasturatges d'Etan,
jo el faré fugir en un moment
i establiré el governant
que m'he escollit.
Qui és com jo?
Qui em pot cridar a judici?
¿Hi ha cap rei
que em pugui plantar cara?
45 »Escolteu, doncs, la decisió
que el Senyor ha pres
contra Babilònia,
les intencions que porta
contra el país dels caldeus:
els arrossegaran, certament,
com petits del ramat;
ben cert, ho veurà amb horror
la seva cleda.
46 Els crits de Babilònia capturada
fan tremolar la terra,
els seus crits d'auxili
se senten per les nacions.
51
Això diu el Senyor:
Aixecaré contra Babilònia,
contra els qui habiten
al cor mateix de l'enemic,
un vent devastador.
Enviaré estrangers
per ventar Babilònia
i deixar neta aquella terra:
li cauran al damunt de tot arreu
el dia del desastre.
»Que l'arquer dispari contra l'arquer
i no es quedi arronsat
dins la cuirassa.
No planyeu els seus joves guerrers,
extermineu tot l'exèrcit!
Hi haurà víctimes que cauran
en el país dels caldeus,
a les seves places n'hi haurà
que sucumbiran traspassats.
Israel i Judà
no són pas vidus del seu Déu,
del Senyor de l'univers!
I és que aquell país
era ple d'ofenses
contra el Sant d'Israel.»
Fugiu de Babilònia, salveu la vida,
no sucumbiu per culpa d'ella!
Perquè ara ve el temps
que el Senyor demanarà comptes:
li donarà la paga que es mereix.
Babilònia era una copa d'or
en mans del Senyor
i embriagava tota la terra.
Les nacions bevien del seu vi
fins al punt que perdien el seny.
Però de cop ha caigut i s'ha esmicolat.
Planyeu-vos per ella!
Porteu bàlsam per a les seves ferides:
potser es curarà.
Hem volgut posar remei
a Babilònia, però no en té.
Abandoneu-la, tornem al nostre país,
perquè la seva condemna
arriba fins al cel,
s'aixeca fins als núvols.
10 El Senyor ha sentenciat
a favor nostre.
Anem a Sió a proclamar
tot el que ha fet el Senyor,
el nostre Déu.
11 El Senyor ha inspirat els reis de Mèdia, perquè té planejat de destruir Babilònia. És que el Senyor demana comptes per la destrucció del seu temple.
«Aguseu les fletxes,
ompliu-ne els buiracs.
12 Arboreu l'estendard
contra els murs de Babilònia,
estrenyeu el setge,
poseu sentinelles contra ella,
pareu emboscades.
El Senyor ho ha planejat
i compleix el que té dit
contra els habitants de Babilònia.
13 Babilònia, que vius vora un gran riu,
plena de tresors:
ets com un teixit que arriba al final,
a punt que en tallin l'ordit.
14 T'ho juro per mi mateix,
jo, el Senyor de l'univers:
T'ompliré d'una munió d'homes,
nombrosos com llagostes,
i cantaran sobre teu
com qui trepitja raïm.»
15 El Senyor ha fet la terra
amb el seu poder,
amb la seva saviesa
sosté els continents;
ha desplegat el cel
amb la seva intel·ligència.
16 Quan fa sentir el seu tro,
hi ha remor d'aigua dalt al cel;
fa pujar els núvols
des de l'extrem de la terra,
amb els llamps desferma la pluja,
fa sortir els vents
dels seus amagatalls.
17 A tots els manca senderi:
els argenters s'avergonyiran
dels seus ídols,
perquè allò que han fos
és mentida, no té alè;
18 són coses absurdes,
un autèntic engany.
Desapareixeran quan el Senyor
demanarà comptes.
19 Ell és la possessió del poble de Jacob,
no s'assembla a aquests ídols:
és el creador de tot,
la part destinada a la seva heretat.
El seu nom és
«Senyor de l'univers».
20 «Tu, Babilònia, eres la meva maça,
eres la meva arma:
amb tu esclafava nacions
i destruïa reialmes;
21 esclafava cavalls i cavallers,
els carros de guerra
i les seves dotacions;
22 amb tu esclafava homes i dones,
vells i criatures, noies i nois;
23 esclafava pastors i ramats,
llauradors i jovades;
amb tu esclafava
governadors i prefectes.
24 »Però ara faré pagar a Babilònia
i als habitants de Caldea
tot el mal que han fet a Sió
i que vosaltres heu vist.
Ho dic jo, el Senyor.
25 Vinc contra tu,
muntanya destructora
que destruïes tota la terra;
aixeco la mà contra tu
i rodolaràs penyes avall:
seràs una muntanya cremada.
Ho dic jo, el Senyor.
26 No trauran de tu cap pedra angular
ni cap pedra de fonament:
quedaràs eternament assolada.
Ho dic jo, el Senyor.
27 Arboreu un estendard en el país,
convoqueu les nacions a toc de corn,
mobilitzeu-les contra Babilònia:
crideu els regnes d'Ararat,
de Minní i d'Aixquenaz,
designeu un cabdill contra ella,
envieu cavalls com llagostes eriçades.
28 Mobilitzeu nacions que l'ataquin:
els reis de Mèdia,
amb els seus governadors i prefectes,
i tot el territori del seu domini.
29 La terra tremola i dansa
quan es compleixen
els plans del Senyor
contra Babilònia:
convertir aquell país
en una solitud deshabitada.
30 Els més valents dels babilonis
han parat de combatre,
s'estan dins les fortaleses;
els falla el valor,
s'han tornat com donetes.
Els forrellats s'han trencat,
les cases estan incendiades.
31 Un correu corre rere l'altre,
un missatger rere l'altre missatger,
per anunciar al rei de Babilònia
que tota la ciutat ha estat presa.
32 Els guals són ocupats,
han incendiat els aiguamolls,
els guerrers estan morts de por.
33 Això diu el Senyor de l'univers,
Déu d'Israel:
la ciutat de Babilònia
és com una era al temps del batre;
dintre de poc li arribarà la collita.»
Israel
34 M'ha devorat, m'ha trasbalsat
Nabucodonosor, rei de Babilònia;
m'ha deixat com un plat buit,
m'ha engolit com un drac:
s'ha omplert el ventre
del bo i millor que jo tenia,
i després m'ha vomitat.
35 La gent de Sió s'exclama:
«Que la meva carn trepitjada
caigui sobre Babilònia!»
Jerusalem s'exclama:
«Que la meva sang vessada
caigui sobre els habitants de Caldea!»
36 El Senyor respon:
«Jo pledejaré a favor teu
i et faré justícia;
eixugaré el seu riu
i estroncaré les seves fonts.
37 Babilònia serà un munt de runa,
un cau de xacals,
un motiu d'estupor i de riota,
un indret sense habitants.
Babilònia
38 »De moment, rugeixen com lleons,
xisclen com cadells de lleona.
39 Jo els preparo un festí
per satisfer-los la passió,
els embriagaré
fins que arribin a l'eufòria,
i després dormiran un son etern:
no se'n despertaran.
Ho dic jo, el Senyor.
40 Els faré baixar
com anyells a l'escorxador,
igual que els moltons i els bocs.
Elegia per Babilònia
41 »Com ha estat presa i conquerida
Xeixac, orgull de tota la terra!
Com ha quedat desolada
Babilònia enmig de les nacions!
42 Les onades tumultuoses de la mar
han arribat a Babilònia
i l'han coberta.
43 Les seves ciutats
han quedat desolades,
ara són una terra eixuta i estepària,
una terra que no habitarà ningú,
que cap home no travessarà.
44 Passaré comptes amb el déu Bel
a Babilònia,
li faré vomitar el que ha engolit.
No hi afluiran les nacions
per adorar-lo.
»Les muralles de Babilònia
s'han esfondrat.
45 Fuig-ne, poble meu, salveu la vida,
que no us toqui
l'ardor del meu enuig!
46 »No us desanimeu, no temeu pels rumors que corren pel país: que hi haurà violència, o que un governant en traurà un altre. Penseu que, any rere any, els rumors augmentaran.
47 »Ara, doncs, vénen dies
que jo passaré comptes
amb els ídols de Babilònia.
Tot el seu país en quedarà avergonyit:
les víctimes cauran
enmig de la ciutat.
48 El cel i la terra, i tot el que s'hi mou,
cridaran de goig
pel que passarà a Babilònia,
quan del nord
li arribaran devastadors.
Ho dic jo, el Senyor.»
El profeta
49 A Babilònia, també hi podrien caure
víctimes d'entre la gent d'Israel,
com hi cauran víctimes
provinents de tota la terra.
50 Però si fins ara
us ha respectat l'espasa,
aneu-vos-en, no us hi quedeu!
Quan sigueu lluny,
recordeu-vos del Senyor,
porteu Jerusalem en els vostres cors.
El poble de Déu
51 Quina ignomínia
quan sentíem els ultratges!
La vergonya ens cobria el rostre,
quan uns estrangers van penetrar
al lloc més sant
del temple del Senyor.
El Senyor
52 «Ara, doncs, vénen dies
que jo passaré comptes
amb els ídols de Babilònia:
per tot el país
gemegaran les víctimes.
Ho dic jo, el Senyor.
53 Ni que Babilònia pugés fins al cel
i posés la fortalesa a les altures,
jo hi faria arribar
els seus qui l'han de devastar.
Ho dic jo, el Senyor.»
El profeta
54 Crits d'auxili a Babilònia!
Desastre immens
al país dels caldeus!
55 El Senyor devasta Babilònia
i farà callar aquella cridòria
que bramula
com les onades de la mar
i ressona com un tro.
56 El devastador ataca Babilònia,
agafa els seus guerrers,
són trencats els seus arcs.
Perquè el Senyor,
el Déu que fa justícia,
els dóna el que es mereixen.
57 «Embriagaré els seus nobles i els seus savis, els seus governants, prefectes i guerrers: dormiran un son etern i no se'n despertaran. Ho dic jo, el Rei. "Senyor de l'univers" és el meu nom.
58 »Això diu el Senyor de l'univers:
Les muralles de Babilònia,
l'espaiosa, seran arrasades;
els seus portals, tan alts,
seran incendiats.
Els pobles han treballat per no res,
les nacions s'han fatigat
per una obra que ha acabat al foc.»
El missatge llançat a l'Eufrates
59 Missatge que el profeta Jeremies va confiar a Seraià, fill de Nerià, fill de Mahseià, que, com a cap d'allotjament, va anar a Babilònia acompanyant Sedecies, rei de Judà, l'any quart del seu regnat.
60 Jeremies va escriure en un rotlle totes les desgràcies que caurien sobre Babilònia, totes les profecies escrites fins aquí. 61 Després digué a Seraià:
--Quan seràs a Babilònia llegeix en veu alta totes aquestes profecies 62 i digues: "Senyor, tu has decretat que destruiràs aquest lloc i que ni homes ni bèsties no hi viuran més i es convertirà en una solitud eterna." 63 Després de llegir el rotlle lliga-hi una pedra i llança'l al mig de l'Eufrates 64 tot dient: "Així s'enfonsarà Babilònia i no se n'aixecarà: sofrirà la dissort que jo faré caure damunt d'ella."
Fins aquí les paraules de Jeremies.
Apèndix (52)
Sedecies, últim rei de Judà
52
Sedecies tenia vint-i-un anys quan començà a ser rei. Va regnar onze anys a Jerusalem. La seva mare es deia Hamutal i era filla d'Irmeiahu, de Libnà. Ofenia el Senyor amb el seu comportament, tal com havia fet Joiaquim. El Senyor es va indignar contra Jerusalem i Judà i va acabar llançant-los lluny de la seva presència.
Revolta de Sedecies
(39,1-7)
Sedecies es va rebel·lar contra el rei de Babilònia. L'any novè del regnat de Sedecies, el mes desè, el dia deu del mes, Nabucodonosor, rei de Babilònia, va arribar amb tot el seu exèrcit davant de Jerusalem. Van acampar enfront de la ciutat i l'envoltaren d'un mur de setge. Jerusalem estigué assetjada fins a l'any onze de Sedecies. El dia nou del mes quart, quan a la ciutat la fam havia arribat a un extrem insuportable i la gent del poble ja no tenia res per a menjar, els enemics van obrir una bretxa a la muralla. Llavors tots els homes de guerra, de nit, van fugir. Fugiren de la ciutat durant la nit per la porta que hi ha entre les dues muralles, davant el jardí del Rei, tot i que els caldeus tenien encerclada la ciutat, i se'n van anar pel camí de l'Arabà. Però les tropes caldees van perseguir el rei i van agafar Sedecies a l'Arabà de Jericó; totes les seves tropes, desbandades, l'havien abandonat. Van fer presoner el rei i el conduïren a Riblà, al país d'Hamat, davant el rei de Babilònia, que li donà la sentència. 10 A Riblà mateix, el rei de Babilònia, en presència de Sedecies, va fer degollar els seus fills i també tots els prohoms de Judà. 11 A Sedecies, Nabucodonosor mateix li va buidar els ulls, el va fer encadenar i manà que el duguessin a Babilònia; i el van tenir pres a la caserna de la guàrdia, on va morir.
Incendi de Jerusalem. Segona deportació
12 El mes cinquè, el dia deu del mes, que corresponia a l'any dinou del regnat de Nabucodonosor a Babilònia, Nebuzaradan, cap de la guàrdia i home de confiança del rei de Babilònia, va arribar a Jerusalem 13 i va incendiar el temple del Senyor, el palau reial i totes les cases de la ciutat. Va calar foc a totes les cases de la gent important. 14 Les tropes caldees, a les ordres del cap de la guàrdia, van enderrocar totes les muralles que envoltaven Jerusalem. 15 Nebuzaradan, cap de la guàrdia, va deportar la resta de la població que encara hi havia a la ciutat, els desertors que s'havien passat al rei de Babilònia i els pocs del poble baix que quedaven. 16 Nebuzaradan, cap de la guàrdia, només va deixar-hi la gent més pobra per al conreu de vinyes i camps.
17 Els caldeus van fer trossos les columnes de bronze del temple del Senyor, les peanyes i l'anomenat «Mar» de bronze que hi havia al temple del Senyor i se'n van endur tot el bronze a Babilònia. 18 També van agafar les olles, les pales, els ganivets, les calderetes d'aspersió, les cassoletes i tots els objectes de bronze destinats al culte. 19 El cap de la guàrdia va prendre les safates, els encensers, les calderetes d'aspersió, les olles, els canelobres, les cassoletes i les tasses, tot el que era d'or i tot el que era de plata. 20 Les dues columnes, l'anomenat «Mar», els dotze vedells de bronze que el sostenien i les peanyes que Salomó havia fet per al temple del Senyor, sumaven una quantitat de bronze incalculable. 21 Les columnes feien cada una divuit colzades d'alt, dotze de perímetre i quatre dits de gruix. Eren buides. 22 Tenien un capitell de bronze d'una alçada de cinc colzades; cada capitell tenia al voltant una xarxa de magranes, tot de bronze. Els capitells de cada columna tenien la mateixa decoració amb magranes. 23 Les magranes de cada capitell eren noranta-sis, i totes sobresortien; en total, les que hi havia al voltant de la xarxa eren cent.
24 El cap de la guàrdia va empresonar el gran sacerdot Seraià, el segon sacerdot Sefanià i els tres guardians del cancell. 25 També va detenir a la ciutat un alt funcionari responsable dels homes de guerra, set consellers del rei que s'havien quedat a Jerusalem, l'oficial de l'exèrcit encarregat d'allistar la gent del poble, i seixanta homes de la gent del poble que s'havien quedat a la ciutat. 26 Nebuzaradan, cap de la guàrdia, els va agafar i els conduí davant el rei de Babilònia, a Riblà. 27 El rei de Babilònia els féu matar a Riblà, al país d'Hamat. Així va ser deportat el poble de Judà, lluny de la seva terra.
28 La gent de Judà que Nabucodonosor va deportar foren 3023 l'any setè del seu regnat, 29 i 832 de Jerusalem, l'any divuit. 30 Nebuzaradan, cap de la guàrdia, en va deportar 745 de Judà l'any vint-i-tres del regnat de Nabucodonosor. El total dels deportats va ser de 4600.
Jeconies és rehabilitat
31 Al cap de trenta-set anys d'haver estat deportat Jeconies, rei de Judà, el dia vint-i-cinc del mes dotzè, Evil-Merodac, rei de Babilònia, l'any mateix que començà a regnar, va indultar Jeconies, rei de Judà, i el va treure de la presó. 32 Va parlar-li amistosament i li assignà un setial més elevat que el dels altres reis que vivien a la cort de Babilònia. 33 Li va fer treure els vestits de presoner i sempre més, durant tota la vida, Jeconies va menjar a la taula del rei. 34 El rei de Babilònia li va procurar el manteniment diari tota la resta de la seva vida fins al dia que Jeconies va morir.

Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya, Editorial Claret i Societats Bíbliques Unides





Darrera actualització del programa: 10/10/2016
visitor stats